Vocalia de la dona

A l’any 2008 la vocalia de la dona ha treballat realitzant xerrades, col·loquis i tallers. El  més important i de més exit va ser el Món a Mossegades: unes trobades multiculturals on diverses entitats del barri d’altres països ens van mostrar les seves costums mitjançant llibres, exposicions, la seva música, la seva gastronomia, la seva presència, les seves paraules,…

La Xina, la República Democràtica del Congo, l’Egipte, Guinea Ecuatorial i el Paraguai van ser els països que vam poder conèixer millor: es van ensenyar tai-chi, a preparar mate, ens van parlar sobre com viatjar a Egipte i sobre les seves piràmids, també vam escoltar comptes guineans, vam poder tastar la congolenya crema de cacauet amb arròs i moltes coses més.

També des de la vocalia de la dona es col·labora amb el Centre d’Atenció i Informació a la Dona (CAID), amb l’ajuntament i amb els serveis socials del barri, així com amb el Consell de Dones de l’Hospitalet, on són vocals en el plenari.

Aquest any continuarem organitzant activitats pel barri.  Esperem que ens ajudeu amb la vostra participació.

Contaminació a Bellvitge

Aquesta setmana han sortit els balanços i informes de la qualitat de l’aire a Catalunya. Al 2008 el punt de mesura de L’Hospitalet, situat a l’avinguda Torrent Gornal, ha registrat uns valors millors que els dels anys anteriors, de manera que no es superen els límits establerts, ni de partícules en suspensió (PM10), ni de diòxid de nitrogen (NO2).

Lamentablement a Bellvitge segurament els valors seran superiors ja que ens trobem molt a prop de moltes infraestructures viaries i activitats contaminants com són i seran:

• Rambla Marina (Interior)
• Futura via Av Vilanova/Av Amèrica (Interior)
• C-31 (90 m al SW-E)
• N-II/B10 (690 m al W-E)
• Industries del polígon interior de l’Hospitalet (0-1200 m NW-NE)
• Industries químiques del Sector E de la Zona Franca (900 m al Sud)
• C-32/B20 (1.040 m al W)
• Futura autovia per camions (1.100 m al W)
• Nissan i altres d’indústries de la Zona Franca (1.391 m al Sud)
• Cogeneració del Prat de 48 MWt (1.530 m al SW)
• Nova cogeneració de 12 MWt i centre de biomassa, on es cremaran 15.000 tones de restes de poda i altres residus generats per Parcs i Jardins (a uns 1300 m al Sud)
• Nova Central Tèrmica de Cicle Combinat, 800 MW (4.120 m al SE)
• També hem de considerar les futures i actuals obres de soterrament de la Gran Via, Biopol,  Soterrament de Rodalies, Bassa de laminació de la Torre Gran, obres de l’estació intermodal del Prat, de l’Eixampla Nord del Prat, de l’adequació del riu, del que es faci a Cal Trabal, també a la zona de Cal Jaume de la Vidala…

Amb tot aquest entorn proper generant pols i altres contaminants és molt probable que ens trobem pròxims als valors contaminació de les estacions situades a Sants, Cornellà o Prat de Llobregat i superem els valors límit establerts.

Des de l’AV de Bellvitge hem demanat a responsables del nostre govern l’instal·lació d’una estació de mesura de contaminants al barri o al districte, per tal de valorar com està afectant tot aquest entorn contaminant a una població on l’edat mitjana és de 42,8 anys i el percentatge de població més gran de 50 anys supera el 40,5%, es a dir segurament la més vella de L’Hospitalet de Llobregat. També veiem estrany que una ciutat com la nostra, amb la quantitat de població que tenim, únicament tingui una estació de mesura de contaminants i a més situada a l’interior on no hi han infraestructures importants de transport, ni altres activitats emissores de contaminants, i encara així doni valors propers als màxims legals.

Bicicletada pel respecte del metre i mig als avançaments (fotografies)

Fotografies de la Bicicletada pel respecte del metre i mig als avançaments.

Veure més a Amics de la Bici.

Xerrada col·loqui sobre la violència domèstica a pares, mares i gent gran

5 de març a les 19h a la Sala d’Actes del Centre Cultural de Bellvitge

Av Amèrica, 69/Plaça de la Cultura. L’Hospitalet de Llobregat

Organitza l’AV de Bellvitge i col·labora l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat

Cinamon: compte amb nens i gossos, les boletes són verinoses!

Bicicletada pel respecte del metre i mig als avançaments

El proper diumenge 22 de febrer a les 9:30h es realitzarà una bicicletada coincidint amb l’inici d’una campanya de la Coordinadora Catalana d’Usuaris de la Bicicleta adreçada a recordar als conductors de vehicles a motor que estan obligats a respectar la distancia lateral d’1,5 metres per avançar als ciclistes a les carreteres.

Aprofitant la sortida del 67è Memorial Joaquin Sabaté Dausa organitzat per la Unió Ciclista de l’Hospitalet realitzarem una bicicletada pels carrers de l’Hospitalet.

Sortida: 9:30h a l’av. Álvarez de Castro

Arribada: cap a les 11h al punt de sortida.

Recorregut: d’uns 5 km pels barris del Centre, Sant Josep i Bellvitge

Organitza: Coordinadora Catalana d’Usuaris de la Bicicleta i La Saboga amb la col·laboració de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.

___________________

La Coordinadora Catalana d’Usuaris de la Bicicleta posa en marxa una campanya adreçada a recordar a els conductors de vehicles a motor de que estan obligats a respectar la distancia lateral d’1,5 metres per avançar a els ciclistes a les carreteres.

Deixar 1,5 metres al avançar a un ciclista no es una recomanació es una obligació i el seu incompliment representa un perill important per els ciclistes, aquesta infracció de caràcter greu esta sancionada amb la pèrdua de 4 punts del carnet de conduir.

No sols s’ha de respectar aquesta distancia si no que s’ha d’envair el proper carril tal com es fa per avançar a un altre automòbil. L’avançament no es pot realitzar si en l’altre sentit circulen vehicles o ciclistes.

A diferencia de l’avançament a un altre vehicle a motor en que s’ha de augmentar la velocitat, per avançar correctament a un ciclista hem de moderar la velocitat, no cal accelerar per avançar a un vehicle que circula més lentament.

Totes aquestes mesures que poden semblar estranyes i no tenir cap mena de sentit, però hem de saber que els vehicles a motor provoquen unes turbulències a l’aire que provoquen si no respectem aquesta distancia mínima d1.5 metres que el nostre vehicle xucli a el ciclista, no ens adonem d’aquesta situació tancats dins de l’automòbil, però es molt fàcil trobar nos a un ciclista entre les rodes del nostre automòbil si no respectem aquesta distancia lateral de seguretat.

Molts accidents de ciclistes son produïts per l’incompliment sistemàtic d’aquesta normativa greu, molts ciclistes morts han estat arrollats per no respectar els 1,5 metres.

Les administracions no acostumen a controlar el compliment d’aquesta norma ni fan prou difusió de l’obligació d’avançar correctament a els ciclistes.

La Coordinadora Catalana d’Usuaris de la Bicicleta amb l’anim d’educar a els conductors de vehicles de motor i evitar accidents produïts potser per la falta d’informació, engega una campanya per que els club ciclistes, incorporin a els seus “maillots” un logotip que adverteix a els conductors de vehicles a motor de l’obligació de respectar el metre i mig.

Conductor de vehicle a motor: circular darrere d’una bicicleta no és símbol d’inferioritat, és símbol de respecte i educació. Perdre uns segons, o perdre 4 punts per avançar inadequadament a un ciclista?

Conductor de vehicle a motor: el temps i els punts es poden recuperar, la vida no.
En un avançament incorrecte a un ciclista amb massa facilitat, i fins i tot sense tocar-lo, pots llevar-li la vida.

4 fotografies nocturnes del parc de Bellvitge

Fotografies de diferents llocs del parc de Bellvitge sota les llums artificials. (18.02.2009 19:00)

Actuaciones de mejora en el parque de Bellvitge

Como muchos/as vecinos/as sabéis, la AVV hace años que solicita, reivindica, una serie de actuaciones para mejorar nuestro parque. Siempre ha sido un tema difícil porque la titularidad del parque y por tanto  su mantenimiento es responsabilidad del Área Metropolitana, gestora en principio de grandes parques metropolitanos aunque no se trate de nuestro caso. Si bien esta entidad es la responsable, todas nuestras quejas y propuestas nunca se las hemos podido trasladar directamente a ella, sino a través de Área de Servicios Municipales de nuestro municipio, y entre unos y otros, la casa siempre ha estado sin barrer, hasta tal punto, que en más de una ocasión hemos pedido que el propio ayuntamiento pida la titularidad del mismo para simplificar su gestión.

Bien, esto no es ni será así, pero al menos, fruto de nuestra insistencia, de un tiempo a esta parte se ha mejorado la relación entre el Área de Servicios Municipales de Hospitalet y el Área Metropolitana, y se han empezado a obtener resultados. En esta situación más favorable, a lo largo del 2008 se reactivaron las negociaciones y se llevaron a cabo un par de mejoras pendientes, y finalmente la semana pasada se nos informó de las actuaciones de mejora que se preveen ejecutar a lo largo de este año.

Una de las reformas ya realizadas fue la reparación de las jardineras situadas entre colegio Ramon Muntaner, bloque “Lamaro” y CAP Ermita. En este espacio además se instaló un área de ejercitación para la gent gran que los chavales que salen del colegio Ramon Muntaner aprovechan muy bien.

Durante el verano del 2008 se acabó de montar una de las dos  farolas fotovoltaicas que nos “endiñaron” con nuestra buena voluntad. El tema era de especial gravedad porque el proceso de instalación se inició en el 2005 ó el 2006, “molestaban” donde estaban y se pensó que en nuestro parque espacio no faltaba. No hubo una vez trasladadas el más mínimo interés por su funcionamiento.

Las actuaciones por ejecutar durante este año son:

1. Replantar los árboles dañados por las ventadas de finales de enero.
2. Cesión definitiva al Area Metropolitana de la segunda fase del parque, que es la más cercana al hotel Hesperia . Esperamos que esto signifique un mantenimiento adecuado de este sector, que hasta ahora ha estado medio abandonado.
3. En este mismo sector observamos que hay gran cantidad de dunas que dificultan y afean el entorno. Hemos reiterado la necesidad de eliminar algunas de estas dunas.
4. Creemos también que algunas de las masas arbustivas de algunas dunas resultan feas y estan faltas de mantenimiento, lo que las convierten en focos de acumulación de porquería. Esperamos que se sustituyan por otro tipo de vegetación.
5. Unificación de las dos zonas de juegos infantiles. Se traslada la de arriba, que es la más cercana a la Rbla Marina y está muy escondida a la más grande, más cercana al casal d’avis. Además se adecuará a la nomativa de seguridad vigente.
6. En el espacio que quede vacio se instalarán más mesas.
7. Recuperación, particularmente en verano, de la instalación existente al lado de este área como punto de venta de refrescos  mediante una concesión admnistrativa. Esto permitirá asimismo mantener abiertos y vigilados unos lavabos. Ambas instalaciones muy demandadas por los vecinos.
8. Pavimentación del espacio que desde hace muchos años está sin aprovechar entre el CAP Ermita y el Ramon Muntaner.  Se habilitará como espacio diáfano para juego de los chavales con un par de porterias pequeñas de fútbol.
9. Recuperación de algunos de los rectangulos, ahora vacios, por donde antaño corría agua simulando un río. Se dejará la balsa central, pero los referidos espacios rectangulares se remodelarán y se readaptarán como palterres de flores que creemos que es una carencia del parque, la falta de flores.
10. Pavimentación del suelo de las mesas de tenis de mesa.

Pancartas para defender el parque de la Marina

NUESTRA OPOSICIÓN AL PROYECTO DE URBANIZACIÓN DE CAN TRABAL PROPUESTO POR EL ADU Y EL CONSISTORIO CONTINUA.

A partir de esta semana, la segunda de febrero, veréis que la AVV de Bellvitge ha colocado una pancarta en la Rbla. Marina, en la rotonda de la Pl. Amalvigia. De forma inminente se colocaran otras pancantas idénticas con el soporte de la Federación de AAVV de l’Hospitalet a lo largo de la misma Rbla. Marina y de Just Oliveras. Estas pancartas se suman a las que ya hace algún tiempo que colocó Esquerra Republicana

A fecha de hoy no tenemos por parte del consistorio ninguna noticia novedosa sobre el proyecto. Mientras esta situación de espera se mantenga, NOSOTROS CONTINUAREMOS ALERTA. ESPERAMOS QUE NOS ABANDONE EL INVIERNO PARA ORGANIZAR MÁS ACTOS DE PROTESTA.

RECORDAD EL LEMA QUE ACUÑAMOS EN BELLVITGE EN LOS AÑOS 70: NI UN BLOQUE MÁS !!, Y MENOS EN LA ÚLTIMA ZONA AGRÍCOLA DE HOSPITALET

Podéis leer más sobre el tema en esta entrevista que nos hicieron en hospi.cat

1617, l’any del diluvi

Les inundacions dels dies 3 i 4 de novembre de l’any 1617 van ser les més catastròfiques de les quals es tenen notícies, van afectar a gairabé a totes les conques de Catalunya, i des de llavors el 1617 és coneix com l’any del diluvi. A la Marina de L’Hospitalet, on actualment es situa el nostre barri “diverses masies quedaren enderrocades i la collita – ja en sacs – es perdé nadant aigües avall,  i la riuada espatllà la torre militar del Cap del Riu, de la que caigué un tros de muralla,  «cosa impossible als hòmens», segons el cronista barceloní Bruniquer” (1)  ”Al Delta, el Llobregat sobreeixí i l’ocupà tot, però en una alçada abans mai – ni mai més – assolida, que arribà fins als pisos superiors de les masies. La deposició d’un dels testimonis és escruixidora: «estiguerem tres ho quatre dies tots coberts d’aygua casi fins al segon sostre de les cases y avia en dit Prat»” (2). Si voleu conèixer més de primera ma podeu llegir a Miguel de Valdeosero, correu a caball del rei.

Però realment quina quantitat d’aigua portava el Llobregat a aquella riuada?.

Els científics actuals han tingut que recórrer a documents antics com el que mencionava abans o be a l’anàlisi dels sediments deixats pel riu en aquell moment i que s’hagin pogut trobar intactes a l’actualitat. Els últims estudis mostren que el cabal va arribar fins als 4680 m³/s a Monistrol de Montserrat i per tant seria més alt a la nostra alçada del riu, ja que s’haurien afegit les aigües dels rius, rieres i torrents que es troben entre Monistrol i nosaltres.

La riada més important del segle XX va ser la del 20 de setembre de 1971, amb 3080 m³/s mesurats a Martorell i que a Bellvitge va tenir molta incidència ja que va  obligar a desallotjar a 80 famílies dels baixos (D’aquesta ja parlarem en un altre article més llargament)

Fa poc, eliminant tota resta de vida, s’ha aconseguit elevar fins a 4000 m³/s  la capacitat hidràulica del tram entre el pont de l’autovia C-31 fins al pont de Mercabarna, aquest valor és el que es considera un període de retorn de 300 anys.  Això s’ha aconseguit mitjançant  l’endegament del riu, la retirada i substitució del pont de la RENFE, paral·lel al nou pont de l’AVE. Cal dir que la zona d’inundació del Llobregat al seu tram final també pot absorbir un cabal màxim d’uns 4000 m³/s.

No hem trobat la quantitat d’aigua que pot absorvir el pont de la C-31 (Gran Via), i tampoc com afectarà la canalització del riu ja realitzada a l’extensió de les zones inundables properes al barri, ja que l’Agència Catalana de l’aigua es troba modelitzant la zona amb les noves dades. Ja informarem.

Amb aquest petit text el que volem dir és que encara que el riu sembli  domesticat, encara no les tenim totes amb nosaltres i que encara mereix el nostre respecte.

• (1) Jaume Codina. L’Hospitalet del Llobregat 1573-1632. Publicacions de la Ponència de Cultura de L’Ajuntament de L’Hospitalet, 1970
• (2) Jaume Codina. Delta del Llobregat, La Gent del Fang. Editorial Montblanc, 1966
• (3) Les fotografies i dibuixos dels ponts de Martorell i del Pont de Vilomara són d’una presentació sobre el canvi climàtic de Mariano Barriendos, un expert en aquesta inundació.

Consultes del PP sobre les ajudes de l’AERI

En dates 23 i 25 .09.2008 vam informar de que les instal·lacions de parallamps i columnes seques no entraven a les ajudes de l’AERI. En data 06.10.2008 José Javier Díez Crespo Regidor del grup municipal del PP traslladava aquestes qüestions al govern municipal, que contestava en data 10.10.2009.

En data 06.11.2009 el mateix regidor ens remetia els dos documents de sota, però degut a una errada de comunicació interna no hem pogut traslladar-les a aquest bloc fins avui. Per això demanem disculpes tant al grup del PP com als possibles veïns interessats en aquestes instal·lacions.

Per la nostra part ja hem comentat les mancances d’aquestes ajudes que probablement no arribaran a assignar-se en un percentatge molt alt. Suposo que els diners es destinaran a qualsevol altra cosa.

Ara estan penjant publicitat de l’AERI a moltes porteries, encara no s’han adonat de que aquest no és el problema.  El problema és que no tenim diners, i que cada vegada hi han més veïns a l’atur,… les ajudes són molt petites, i et surt més fàcil i barat contractar a un conegut que no et cobri l’IVA i no et faci factura, que el 30% que donen si contractes a un professional que et faci factura.

El problema és que moltes escales han demanat préstecs per modernitzar l’ascensor o qualsevol altra obra urgent i ara tampoc tenen diners. A més, per arribar a arreglar el que en un principi es volia arreglar, cal intervenir altres coses abans:  si vols pintar la façana, pot ser que els arquitectes de la Generalitat et diguin que primer cal modificar la instal·lació elèctrica, o pot ser els conductes de l’aigua,… i clar amb això no comptaves, i et demanen més papers, i et tiren enrere,… ja que com dic, no hi han diners, i si n’hi han es reserven pel que pugui passar.

El que queda clar és que si no tens diners no et compensen les molèsties injustes i il·legals que vam patir per la construcció de l’AVE, aquest és el empàtic sistema d’ajudes que diuen que van parlar fins amb els presidents d’escala,… a la meva no es va presentar ningú.

D’altra banda si no necessites canviar res tampoc rebràs cap compensació encara que et trobessis a tocar de les obres durant aquest últims anys. Si vas cambiar les finestres per que no suportaves el soroll durant el martiri, tampoc te les abonaran, hauries d’haver esperat que acabessin de fer soroll!!

Està tot molt ben pensat per ajudar el mínim possible. Felicitats.

Activitats al poliesportiu municipal de Bellvitge

Aquesta entrada te la finalitat d’il·lustrar la queixa que ens va enviar i vam publicar de la Montse A.  el dia 06.01.2009, i també per que serveixi de guia, ja que estranyament no hem trobat aquesta informació a internet. Les dades són de fa uns dies, així que no ens fem responsables de que canviïn en qualsevol moment.

Per no entrar en un greuge comparatiu amb altres entitats del barri que també programen activitats esportives o culturals, si ens envieu els vostres horaris i preus també els anirem penjant i els agruparem sota la categoria “>>ACTIVITATS AL BARRI”

Moltes Gràcies.

La CONFAVC denuncia l’alçada de preus dels serveis bàsics.

+ Entrevista a Joan Martínez (President de la CONFAVC) al diari El Punt en data 09.02.2009

Gos volador a Bellvitge

Fotografia realitzada per Consuelo Bautista al juliol de 1989. Va ser premiada amb el FotoPres 1990 d’instantànies.

A una entrevista Consuelo diu sobre aquesta fotogafia:

“¿Recuerdas tu primera foto?

Yo tengo recuerdos para muchas primeras fotos. Hay una que tengo siempre muy presente que es una foto que causó mucho impacto y gustó mucho a la gente. Es una foto muy divertida que está en uno de los catálogos de fotopress, se llama “El perro volador”. La hice en Bellvitge donde fui a hacer un reportaje de unas instalaciones artísticas que estaban en esa zona. De pronto vi un perro volando que me sorprendió, seguido vi también unos niños volando y me dije oye aquí pasa algo… me acerqué y era que los niños habían desecho una de las instalaciones y estaban saltando de una parte a otra de la instalación. Habían cogido al perro y también lo lanzaban de una parte a otra, era una situación muy divertida y sobre todo por el animal, que se veía que también se lo estaba pasando bomba”

El arbres de l’Hospitalet de Llobregat

Des del començament d’aquest bloc dediquem un dia al mes (el dia 21) per mostrar un arbre del barri, amb una fitxa molt simple on figura la seva fotografia, la situació i alguna imatge més de detall; també és important que piqueu a la fitxa, ja que us portarà a una altra pàgina que parlarà millor que nosaltres de l’arbre en el sentit que indica el títol. A la fotografia no mostrem el millor arbre de la seva espècie de Bellvitge, sinó un a l’atzar.

Mica en mica ja portem 6, i be, és una manera de fer un petit homenatge als arbres del barri, que encara que pot ser no siguin res extraordinari per si sols, en conjunt són una part important de Bellvitge i del nostre patrimoni comú. Sense ells el barri no seria el mateix, i ens els estimem per això i per que ens hem vist créixer mútuament.

A Bellvitge no hi ha arbres de grans dimensions o be d’una edat considerable; el barri és relativament jove i si caminem per la resta de la ciutat trobem arbres molt més exuberants i de més edat. Tampoc trobem arbres associats a personatges famosos, o a fites històriques, o pot ser sí i no ho sabem. Pot ser també existeixen arbres d’espècies estranyes però com no som botànics ens han passat desapercebuts,…

Hem investigat una mica per internet per descobrir si existeix a la nostra ciutat cap estudi sobre arbres, de manera individual, però no hem trobat res, encara que això no vol dir que algú en algun moment hagi fet un estudi encara que sigui parcial.

Des de l’ajuntament es va editar fa poc temps un llibre de la flora i fauna de la ciutat però, encara que està molt be, no es recullen els arbres més interessants, sinó que es realitza una fitxa per espècie, es comptabilitzen els individus i s’indica la seva situació.

D’altra banda l’entitat Gent de Pau porta des de l’any 1995 instal·lant plaques als arbres més representatius (creiem que sobretot al barri del Centre) amb el seu nom i uns versos dedicats a ell, també han fet  campanyes entre els escolars per promoure el coneixement dels arbres, però creiem que no s’ha arribat a fer un catàleg de les característiques que descrivim.

A Catalunya es troben regulades diferents figures de protecció dels arbres, existeixen uns 200 arbres monumentals, protegits des del 1987, i més o menys la mateixa quantitat d’arbres d’interés local i comarcal, regulats des del 1988.

Ens sorprèn que a l’Hospitalet no tinguem cap arbre encara que sigui d’interès local. Tenim jardins per tota la ciutat amb grans i magnífics exemplars de moltes espècies, i algun arbre ha d’existir que sigui remarcable per les raons citades, segur.

Creiem que seria interessant per la nostra ciutat realitzar, com a Barcelona, un catàleg propi, un catàleg del nostres arbres més importants i a partir d’aquí oferir-los protecció i notorietat mitjançant una de les figures regulades o una altra de pròpia. I si tot això ja s’ha fet creiem que l’hem de conèixer tots.

Cal Trabal, “l’espai cutre de L’Hospitalet”

Amb aquesta entrada d’avui volíem contestar a una persona que ahir, al Centre d’Estudis de L’Hospitalet, juntament amb nosaltres va vindre a l’exposició que van fer els membres de l’ADU sobre els plans del l’Ajuntament pel sector del Cal Trabal o també anomenat el Parc de la Marina. Aquesta persona no sabia quan de temps feia que no es plantaven carxofes a aquest sector. Fernando, un company de l’AV ens ha enviat aquestes fotografies de fa uns dos o tres anys on es veuen unes carxofes fantàstiques.

Les raons de que ara no hi veiem tantes és que el cultiu de les carxofes dura uns tres anys, i suposo que així ha de ser per que surti rentable. Un masover ens va comentar que l’any passat no va plantar ja que l’hi van dir que farien un parc en poc temps, i per tant no donava temps a que sortís rentable el cultiu.

 

D’altra banda volíem que Fernando Díaz, assessor jurídic de l’ajuntament i secretari de política institucional de l’agrupació sud del PSC veiés aquest lloc, creiem que per primera vegada, ja que al seu bloc, el dia 27 de desembre, denominava a aquest sector com a “uno de los últimos espacios cutres que quedan en la ciudad”. També l’hi volíem ensenyar a Pere Según, Regidor del Districte II, que el dia 4 de desembre va escriure “els que hi queden (pagesos que no van vendre els seus terrenys) mantenen el territori en absoluta degradació”, “hi ha horts i descampats sense ordre ni concert i que fan una profunda barrera del riu Llobregat a la nostra ciutat” i “es tracta només d’una zona absolutament degradada”, i per últim a Mario Sanz, que és el tinent d’alcalde i portaveu socialista del PSC a l’ajuntament, i que el dia 9 de desembre, en la mateixa línia va dir que amb aquest projecte guanyem “Regenerar una zona degradada”.

Les superfícies que existents a la zona segons els seus usos actuals són les següents:

• 20,3 Ha – (clau 6c) Cultius
• 6 Ha – (clau 6c) Aparcaments amb llicència a precari  on 0,6 Ha és la superfície de la masia de Ca l’Esquerrer i 0,5 Ha l’espai de la gossera.
• 2,1 Ha – (clau 6b) Cultius  a la zona de protecció de l’ER d’Endesa,
• 1,3 Ha – (clau 7c) Deixalleria i Parc de Sanejament
• 4,8 Ha – (clau 4) ER d’Endesa
• 5,1 Ha – (clau 9) Obres subterrànies de la cua de maniobres on unes 2,5 Ha perduren com a cultius
• 3,9 Ha – (clau 5) Camins i carreteres  on actualment 3 Ha són cultius

Actualment a les 43,6 Ha que te tot el sector existeixen cultius a unes 28. La resta, unes 15,6 Ha es troben ocupades per la ER d’Endesa, la deixalleria i el parc de sanejament, que perduraran si es compleixen els plans de l’Ajuntament; les obres subterrànies que es cobriran una vegada acabades i podran tornar a ser terres de cultiu, i els aparcaments que és transformaran en indústries.

Aquests últims aparcaments i dipòsits de mòduls, amb llicència a precari, així com el petit espai de la gossera, propietat de l’ajuntament, són potser els únics espais “cutres” des del nostre punt de vista. Per tant la zona no es troba tant absolutament degradada, si un cas sols l’àrea al costat de la carretera del Mig, el límit amb Cornellà,

Com dic, dubtem que aquests tres membres de l’ajuntament i del PSC s’hagin donat una volta per la zona o be  tinguin idea de què vol dir  ”degradat”, o el més possible és que necessitin donar una opinió deformada de la realitat per tal de convèncer als ciutadans que tampoc han vist aquesta zona mai.

Fa uns dies vam mostrar el sector ABSOLUTAMENT DEGRADAT de Cal Jaume de la Vidala i ni aquests membres ni ningú de l’Ajuntament ha escrit res, ni sobre com es troba ara, ni sobre el parc de 12 Ha que hauríem de tenir allà fa ja 10 anys.

En fi, això és l’espai de Cal Trabal amb imatges del mes passat agafades pel Marc Sererols, un company d’ERC que ens acompanya a la plataforma. Veureu terres de cultiu, poden ser avorrides, inclús indesitjables per alguns, però no són un terreny degradat, ni cutre,… els pagesos fan molt be el seu treball.

Cal Masover Nou, un patrimoni arquitectònic de la ciutat abandonat pel seu propietari i en runes. Aquí en aquest primer camp es construirien els 7 edificis de 16 plantes, encara més alts que les torres de Bellvitge.

A l’esquerra Cal Trabal i els camps de cultiu que arriben fins a la Gran Via.

A l’esquerra queda la tanca de la campa de camions, al fons l’ER de Endesa, a la dreta Cal Trabal.

Un petit hort al peu  i caps de cultiu. Cal Trabal i darrera la zona industrial.

Si aquestes imatges encara deixen dubtes,… aneu a Cal Trabal!

Una altra vegada la bentzinera de Bellvitge

Ja sé que parlar d’una bentzinera no és que sigui el més emocionant del mon, però tendrieu que parlar amb l’encarregat actual. Porta allà des de l’any 75 i ha viscut situacions de tota mena. M’ha comentat que un mateix lladre el va atracar 13 vegades  i que la policia mai l’agafava, no figurava a les seves fotografies. Quan el van agafar va ser de casualitat i un temps després de sortir de la càrcel l’encarregat sel va trobar un dia demanant bentzina aquí a Bellvitge,  no va dubtar i l’hi va dir que de les 1000 pessetes que volia sols l’hi serviria 800, que la resta era per cobrar-se els atracaments, i així ho va fer. M’ha parlat de ferits de bala, de navalles, de drogues i de la nova delinqüència molt més perillosa. Hem passat xerrrant 15 minuts i m’ha comentat mil peripècies.

M’ha dit que la gent abans era molt més amable, que tothom es coneixia i es saludava amigablement, que ara tothom va a al seva amb molt d’estress. No mirem a la persona que tenim davant, sols veiem els nostres problemes i poc més. És cert.

Tornem a la foto:  aquesta és del 1968 i la tenen penjada dins al costat dels serveis. Com podeu veure la bentzinera sembla nova de trinca!

Comentaré també unes notes tècniques que he trobat: el sistema de construcció amb bòvedes laminars prefabricades és el mateix que tenim al barri a les teulades dels locals comercials. Aquest sistema es diu Silberkuhl i és una patent de l’alemany WJ Silberkuhl. Va ser utilitzat molt als anys 60-70 ja que permet unes llums (espai entre suports) de 25 m i cobrir una superfície de 60 m² d’una sola vegada sols amb dos suports.