Ja sé que parlar d’una bentzinera no és que sigui el més emocionant del mon, però tendrieu que parlar amb l’encarregat actual. Porta allà des de l’any 75 i ha viscut situacions de tota mena. M’ha comentat que un mateix lladre el va atracar 13 vegades i que la policia mai l’agafava, no figurava a les seves fotografies. Quan el van agafar va ser de casualitat i un temps després de sortir de la càrcel l’encarregat sel va trobar un dia demanant bentzina aquí a Bellvitge, no va dubtar i l’hi va dir que de les 1000 pessetes que volia sols l’hi serviria 800, que la resta era per cobrar-se els atracaments, i així ho va fer. M’ha parlat de ferits de bala, de navalles, de drogues i de la nova delinqüència molt més perillosa. Hem passat xerrrant 15 minuts i m’ha comentat mil peripècies.
M’ha dit que la gent abans era molt més amable, que tothom es coneixia i es saludava amigablement, que ara tothom va a al seva amb molt d’estress. No mirem a la persona que tenim davant, sols veiem els nostres problemes i poc més. És cert.
Tornem a la foto: aquesta és del 1968 i la tenen penjada dins al costat dels serveis. Com podeu veure la bentzinera sembla nova de trinca!
Comentaré també unes notes tècniques que he trobat: el sistema de construcció amb bòvedes laminars prefabricades és el mateix que tenim al barri a les teulades dels locals comercials. Aquest sistema es diu Silberkuhl i és una patent de l’alemany WJ Silberkuhl. Va ser utilitzat molt als anys 60-70 ja que permet unes llums (espai entre suports) de 25 m i cobrir una superfície de 60 m² d’una sola vegada sols amb dos suports.
