Carrefour Prat es va inaugurar el 5 de desembre de 1973 a les 10 del matí i va ser la primera gran superfície o hipermercat de tota Espanya. Disposava de 10.000 m² de superfície urbanitzada i un parking per 2500 vehicles. Va ser una revolució que va arribar fins a molts quilòmetres a la rodona.
El dia 25 de juny, la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya va convocar una roda de premsa per demanar al Govern central que aturi l’aplicació de la Tarifa d’Últim Recurs (TUR), i per tant, la liberalització del mercat elèctric. Una demanda que faran arribar el dia 26 simultàniament associacions de veïns i veïnes de tot l’Estat espanyol vinculades a la Confederación Estatal de Asociaciones Vecinales (CEAV) – amb concentracions davant de les delegacions del Govern de cada territori.
Des d’inicis d’any, la CONFAVC i la CEAV van iniciar campanya per denunciar que la liberalització del mercat elèctric s’ha fet a esquenes del veïnat, ja que no ha rebut ni informacions del funcionament de les noves regles del joc del sector elèctric, ni tampoc ha participat en el procés opac de la liberalització, conduït pel lobby empresarial del sector elèctric i pel Govern central.
Unes imatges de l’enfarinada del 28 de febrer de 2005 a la zona agrícola, també coneguda com Cal Trabal, per refrescar una mica.
Sobre Cal Trabal, poques noticies. Com sabeu el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, en poques paraules, ha dit que no l’hi agrada el projecte presentat per l’Ajuntament.
Una vegada es va conèixer la notícia, Antoni Nogués, gerent de l’Agència de Desenvolupament Urbà de L’Hospitalet, deia a canal-h que aquest document elaborat pel Departament de Medi Ambient és un compendi de dades i recomanacions que s’han de tenir en compte en el futur a l’hora de redactar l’obligat Informe d’Impacte Ambiental. Nogués considera que la Generalitat donarà el vist i plau al projecte de Cal Trabal un cop l’Ajuntament realitzi i presenti l’Informe d’Impacte Ambiental, que serà el primer pas administratiu.
Les úniques paraules que han sortit del PSC i rodalies han aparegut al blog la Joventut Socialista de Catalunya a L’Hospitalet de Llobregat on han volgut desviar l’atenció amb un presumpte tracte de favor del Departament de Medi Ambient i Habitatge cap a l’Ajuntament del Prat de Llobregat, i que van originar un cert debat allà mateix entre diverses persones d’entitats i partits.
Tots els partits polítics, a l’oposició o com a socis de govern, han dit que aquest projecte és erroni. El Consell de la Sostenibilitat i el Regidor de Medi Ambient de la nostra ciutat van deixar molt clar ja fa temps que el pla no era acceptable. Les associacions de veïns també, les organitzacions ecologistes igual, un munt més d’entitats i ciutadans diuen el mateix, i el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat ha dit la seva també en el mateix sentit i de pas demostra que no som com deien els de l’Ajuntament, ni radicals, ni ignorants.
Al 2007 el PSC de Celestino Corbacho va aconseguir la majoria absoluta al nostre Ajuntament. Una majoria de 43.576 vots respecte dels 177.513 electors convocats a les últimes eleccions municipals, es a dir, aquesta majoria no va arribar al 25% de les persones que tenien dret a vot. Per tant, davant d’una oposició tan amplia de la ciutat:
És ètic continuar amb aquests projectes tenint en compte que el poder del PSC, ara en mans de la Núria Marín, es fonamenta en menys d’una quarta part dels electors de la ciutat? És això democràcia? o és la tirania d’una “majoria”?
Com deiem a l’entrada del 11.03.2009:
Fa un any i dos mesos, el dia 01.10.2007, a la publicació L’Hospitalet, Celestino Corbacho deia que les obres de soterrament de la C2 podrien arrencar a principis de l’any 2008, va passar el que va passar, i van tenir que començar un nou projecte.
A finals de l’any passat, el dia 19.12.2008, l’alcaldessa deia a la mateixa publicació L’Hospitalet que les obres podien començar per l’estiu d’aquest any, del 2009
El dia 06.03.2009, sortia al diari ADN les següents declaracions de Nuria Marín: “a finales de este año o principios del que viene empezarán las obras de soterramiento de las vías” de Cercanías. Los trabajos comenzarán en la zona estrenada ayer “y seguirán por todo el término municipal”. Fuentes de Adif estiman en “unos dos o tres años” la duración de las obras, cuyo proyecto está “en una fase muy avanzada de redacción”´
Les últimes notices: El 26.06.2009 al diari Expansion es diu “Las obras de la estación de Bellvitge y el intercambiador de La Torrassa, en L’Hospitalet de Llobregat, podrían licitarse en el primer trimestre de 2010. (…), informa Efe.”
L’alcaldessa a la web canal-h d’avui mateix: “El ministre ha confirmat que les obres per soterrar la via de Vilanova i construir l’estació de Bellvitge i l’intercanviador de la Torrassa estaran adjudicades a principis de l’any 2010, és una molt bona notícia que constata que es compleixen els terminis previstos i que l’Ajuntament podrà iniciar al desembre els treballs previs per desviar els col·lectors i preparar el terreny”.”
….Mentres tant nosaltres anem treballant,…
Ramón Fernández Jurado als anys 40. Fotografies del llibre "Ramón Fernàndez Jurado o la epopeya de la inmigración" (1987) de Jacint Reventós
Ramón Fernández Jurado es l’únic veí que te la seva memòria materialitzada amb nom propi al barri, és a uns blocs de pedra situats al passeig de Bellvitge. A l’ombra de les glicinies es pot llegir “Català nascut a Almeria testimoni i símbol de la lluita per la integració social, per la unitat nacional i pel progrés solidari de Cataluya”.
Aquesta pàgina és molt petita per la seva llarga història de lluites, a la guerra civil, des del seu exili a Xile, des de l’UGT, des del POUM, des de la Modelo, des de les Assocacions de veïns del barri, des dels partits socialistes, com a regidor o com a diputat al Parlament de Catalunya,… així que creiem que els quatre llibres que podeu trobar a la biblioteca del barri i també els diferents articles a internet us donaran una millor i complerta idea de la seva biografia.
Avui, 26 de juny, fa 25 anys de la seva mort i voliem fer un petit recordatori d’aquest veí, Ramón Fernández Jurado, un veí de Bellvitge, del desè pis del número 19 del carrer Ermita, i que juntament amb molts altres veïns i veïnes van lluitar per aconseguir un barri millor amb la bona voluntat, la tenacitat, i les seves veus com a úniques armes de lluita,…
i encara lluiten,…
Al Parlament de Catalunya. Fotografia del llibre "Ramón Fernàndez Jurado o la epopeya de la inmigración" (1987) de Jacint Reventós
La fotografia inferior és de 1958, realitzada per la Compañía Española de Trabajos Fotogramétricos Aéreos (CETFA) copiada de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. A aquesta imatge els grans edificis que ara ens envolten no s’havien començat a construir i encara podem observar la part del carrer Campoamor que es situava on ara es troba el Gornal, a aquesta zona també estava el carrer Finestrelles (a l’esquerra del carrer Campoamor) i el carrer Tito Livio (transversal), tots van acabar de desaparèixer al 1977. Podeu veure fotografies dels anys 70 d’aquests carrers a les entrades dels dies 29.05.2009, 07.05.2009 i 05.05.2009.
A l’entrada del dia 14.12.2008 vam parlar també del passatge de Rovira, que encara exisiteix però ningú el coneix ja que no es troba senyalitzat, i que està entre Bellvitge i el carrer Campoamor. Vam consultar al Centre d’Estudis de L’Hospitalet i ens van dir “L’origen del nom possiblement es tracta del propietari dels terrenys. És un carrer “fantasma”, dins de Bellvitge, darrera de les cases del c/Campoamor. Gairebé no queden cases. El 1942 ja existeix” Per tant és possible que sigui el nom de la casa que queda al costat dret de Campoamor a la part inferior de la fotografia.
La fotografia inferior és dels voltants de 1990 (és de quan es va construir la església del carrer Ermita, però encara no tenim la data exacta)
La fotografia inferior és del 2007. Els edificis que van modificar el carrer Campoamor i van crear el carrer Caterina Albert es van construir a partir de l’any 1995 en diferents fases. Com podeu veure el que queda del carrer Campoamor de la primera fotografia es pràcticament la meitat. Amb la reducció es van aconseguir dos petits parcs, eliminar l’encreuament de la travessia Industrial, i donar una nova sortida al carrer Campoamor per Caterina Albert, a més d’habitatges i donar-li un aspecte més modern des de fora.
La masia que es troba entre Campoamor i les vies, a les imatges superiors és deia Can Madorell, i de tot aquest espai agrícola sols queden dues figueres. Aquest sector ara no te cap ús, i properament sembla ser que es dedicarà a magatzem per les obres de soterrament de les vies, ja que a aquest lloc es realitzarà un pou de ventilació, una sortida d’emergència i també creua la línia de FGC. Quan tot estigui soterrat està previst que sigui una zona verda.
A l’11.06.2009 vam publicar un plànol amb els horts lúdics existents actualment als voltants de Bellvitge, ara fem el mateix però amb una imatge de l’Ortofotomapa de Catalunya (full 420-11-8) realitzat a partir d’un vol del març de 1987 copiat de la web del Institut Cartogràfic de Catalunya. Si es comparen les dues es pot observar la disminució de les superficies ocupades pels petits horts en 20 anys.
Si piqueu es fa molt més gran!
EL CONTINGUT D’AQUEST ARTICLE ES TROVA EN QUARENTENA
12.04.2009: Segons la pàgina 93 de l’especial de La Vanguardia “Catalunya porta sud d’Europa” del dia 29.04.2009 aquesta nova via, prevista per tal de discrimar el trànsit de camions cap al port i així descongestionar tant l’A-2 com la Ronda Litoral, s’encetarà a finals del 2010 i culminarà el 2013.
Aquesta carretera constarà de dos carrils per cada sentit i tindrà el següent recorregut: Una vegada superat el nou estadi del RCD Espanyol, entre els termes municipals de Cornellà i el Prat, l’accés se separarà de la Ronda Litoral mitjançant un enllaç direccional i se situarà al costat esquerre de la llera del Llobregat, entre el branc ferroviari del Llobregat i la Ronda Litoral. Els nous vials passaran per sobre de l’autovia de Castelldefels mitjançant un viaducte per a col·locar-se, a causa de l’estretor del passadís que hi ha entre el riu i les indústries existents, en una longitud de 1.000 metres en una estructura comuna sobre l’accés ferroviari. Finalment, el traçat es situa al costat de l’antiga llera del Llobregat. Com que això no queda molt clar hem dibuixat el recorregut a sobre d’una foto aèria basant-nos en una altra fotografia més general que apareix al mateix article.
En blau el recorregut aproximat de l'autovia de camions segons el plànol que apareix a l'article citat.
->22.06.2009: Segons el diari El Periodico “Autovía de camiones entre la A-2/B-10 y el puerto ampliado: Son 9,7 kilómetros para el transporte de mercancías por el antiguo cauce del Llobregat presupuestados en 87 millones. La tramitación empezó en el 2002 y en marzo del 2008 se adjudicó la redacción, durante otros dos años, del proyecto constructivo. La obra dará salida al tráfico pesado de la nueva terminal de contenedores del muelle Prat”
Si piqueu surt una instància preparada per editar!
Ens queixem molt, però moltes vegades no fem res per que la nostra queixa arribi a l’Administració i així tingui legalment valor. Ens queixem al amic, a la parella, a la veïna, als fòrums d’internet, a la caixera del supermercat… però no fem el petit esforç d’escriure una instància, un tràmit que ocupa uns 5 minuts.
Aquest paper de l’esquerra és una instància, un document molt fàcil d’emplenar i on sols cal identificar-nos, donar les dades de contacte, i després argumentar la nostra reclamació. És necessari fer dues còpies i portar-les als matins a la regidoria (al mateix edifici que la biblioteca de Bellvitge) o directament al registre de l’Ajuntament. Allà les segellaran i tindreu una còpia per vosaltres.
Segons l’article 15 del Reglament de Participació Ciutadana del nostre municipi “Tots els ciutadans i les ciutadanes tenen el dret de dirigir-se a qualsevol autoritat o òrgan municipal per sol·licitar informació o aclariments sobre la realització d’actuacions de competència municipal i sol·licitar informació o aclariments sobre la realitzacions de l’Ajuntament. La petició es cursarà necessariàment per escrit i es respondrà amb els termes previstos per la legislació general, donant en qualsevol cas, una resposta motivada en el termini màxim d’un mes“
Segons l’article 16 del mateix reglament “Tots els veïns i les veïnes de forma individual podran elevar proposta d’actuació, comentaris, millores de serveis, suggeriments, qüestions relatives a matèries de competència municipal o d’interès local als òrgans de Govern Municipal. L’alcalde/essa o els/les tinents d’alcalde o regidors/res han d’estudiar el contingut de la proposta i informar el veí sobre la viabilitat o la desestimació o sobre el curs que es donarà a la proposta en un termini màxim de trenta dies des de la seva recepció formal”.
Doncs això, si voleu que les vostres queixes serveixen d’alguna cosa… feu instàncies!
Avui mostrem unes imatges de principis del anys 80 del primer local de l’actual AV, estava a tocar de la Rambla Marina, al costat de la sortida del metro de la Flama. Abans era un antic pis mostra que feia servir l’immobiliaria i que l’AV compartia amb la Sociedad Pajaril de Bellvitge
Hem tardat, ja que la primera part d’aquest article la vam escriure el 3 de setembre de 2008, però després d’una estona fent cercles ja tenim la segona!. Els triangles vermells són les boques d’incendi segons localitzacions del plànol de l’ajuntament i els cercles defineixen un àrea de 100 m al voltant. No hem tingut temps de comprovar la localització correcta de les boques a peu de carrer així que donem una errada d’uns 10 m a la ubicació dins del nostre plànol.
El Decret 241/1994 diu que les boques d’incendis “han d’estar emplaçats en la via pública o espais d’accessibilitat equivalent per a vehicles de bombers i a una distància tal que qualsevol punt d’una façana a nivell de rasant estigui a menys de 100 m d’un hidrant (boca d’incendis)“ i aquests 100 m no són com els hem pintat nosaltres, en línia recta, sinó que s’han de mesurar segons el recorregut de la mànega d’aigua dels bombers, és a dir, que pot ser que els cercles siguin més petits en alguns llocs.
Aquest Decret es comença a aplicar al 2004, molt després de la construcció del barri, per tant on hi ha un edifici o aparcament nou hi ha una bona cobertura, però allà on no s’ha fet cap construcció nova tenim edificis que es troben a més de 100 m d’una boca d’incendis.
Si aquest Decret fos retroactiu consideraríem que s’haurien d’instal·lar més boques al nostre barri, encara que seria interessant cobrir-ho sencer, consideraríem 6 boques com a imprescindibles:
El fet de que la boca d’incendis estigui a més de 100 m no vol dir que no es pugui apagar l’incendi, el problema es que s’han de unir més mànegues i això comporta més temps i més possibles problemes a les unions simplement per que hi han més, s’han de creuar carreteres,… A tot això s’ha de sumar les complicacions pròpies de Bellvitge, ja que tenim edificis de gran alçada amb uns sistemes de lluita contra incendis pràcticament inexistents o res a veure amb el que es demana per edificis de les seves característiques a l’actualitat, el que exigeix més esforç als equips d’intervenció.
si piques es fa més gran!
Avui a sortir a la llum el Document de Referència de la modificació del PGM en els àmbits de Feixa Llarga-Cal Trabal i La Marina, als municipis de L’Hospitalet de Llobregat i del Prat de Llobregat. Encara que teniu el link, hem decidit presentar l’apartat de valoració ambiental.
No sabem si després d’això l’ajuntament voldrà continuar amb els seus plans, el que està clar és que el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya ens dona la raó i per tant volem la retirada del projecte ja!
I també deixem un link al bloc de la Plataforma per a la conservació de la zona agrícola de L’Hospitalet de Llobregat i contra l’especulació immobiliària, per si voleu apuntar-vos a la celebració!
Gràcies a tots i totes!.
El dia 23 de maig de 2009 vam publicar la primera part d’”Els nusos viaris propers a Bellvitge”, que era simplement una fotografia aèria de “el otro Bellvitge” o de “el otro l’Hospitalet” que és ni més ni menys que el que queda de la Marina agrícola de l’Hospitalet, el riu, el sector de Cal Jaume de la Vidala, el sector de la Torre Gran, el sector de Cal Capella, el petit sector de Cal Manso i els dos nusos. Uns espais “desconeguts”, quasi tots dins del barri de Bellvitge i que pretenem donar a conèixer mica en mica. Al final hi han molts temes relacionats i no podrem fer una sèrie d’articles, aquí pretenem atar una mica els que hem fet fins ara.
Com a entrades relacionades amb els nusos podem citar la del dia 5 de juny de 2009, quan vam mostrar una imatge, trobada a una fotografia d’una publicació mèdica, dels plans de l’ajuntament per aquesta zona. A nosaltres encara no ens han dit res sobre això, però ja hem presentat una instància per que ens informin, si volen, clar,…
També te a veure amb el tema del text del 20 de maig de 2009 on es parla de que s’havia expropiat Tefrinca, segurament per tal de realitzar l’autovia de camions (de la que també parlàvem el 12 d’abril de 2009) i/o la citada modificació del nus.
Avui copiem una noticia de la publicació municipal L’Hospitalet del 16 de novembre de 1998 on trobem la filosofia d’aquella època, abans de la bombolla immobiliària (1999-2006), i on el que es pretenia des de l’ajuntament era construir parcs per la ciutadania i conservar la zona agrícola i així pot ser augmentar l’index tan baix que tenim d’espais verds per habitant a l’Hospitalet de Llobregat. Ara tot a canviat i encara que el mercat s’hagi esgotat totalment pels edificis destinats a qualsevol ús i així ho diuen tots els medis de comunicació i administracions, l’ajuntament continua alimentant la febre especulativa com a una fugida cap a endavant.
El día 12 de junio nos llegó al apartado “LA TEVA OPINIÓ” un texto de Quimi sobre la separación de residuos que desde la Asociación de Vecinos secundamos al 100%:
“El tema de los residuos nos afecta a todos, pues cuantos más generemos más vertederos y/o incineradoras nos van a rodear. Se calcula una media estadística de 1,4 kilos de residuos por persona cada día.
Animo a todos los internautas a aprovechar los contenedores de recogida selectiva de basuras: el verde del vidrio , el amarillo de envases, el azul del papel y el cartón, el de materia orgánica, los de pilas y los de medicamentos. Día a día. Y las “deixallerias” fijas o móviles, cuando haga falta. Están ahí.
He calculado unos cinco minutos diarios dedicados a separar. Debido a que en casa no hay mucho sitio procuro pasar todos los días por los contenedores, camino del autobús.
Lo que más volumen genera son los envases, en sentido amplio, pues incluye embalajes de plástico, bolsas de plástico, bandejas de porexpan ¿se dice así?, envases de yogures, los tetrabrics,…
Creo que si difundimos esto que parece tan simple reciclaremos más. Por supuesto, la separación de los residuos sólo es una parte de la solución al grave problema: la parte que está en nuestras manos, la más sencilla, la inmediata.
Creo que, al igual que pasó cuando tuvimos la grave sequía, que se consiguió reducir algo el consumo medio ( estadístico ) de agua por habitante, si todos nos tomamos en serio la separación de residuos reduciremos las toneladas que van a los vertederos o incineradoras.
A más largo plazo quedará el reducir los 1,4 kilos estadísticos, pero si damos el primer paso, servirá para que empezemos a identificar también en el momento de la compra entre:
*los productos que generan mínimos residuos.
*productos con residuos fáciles de separar. Por ejemplo, me dieron una bolsa en un comercio que era de cartón, pero con asas textiles y con unos remaches metálicos.
Para tenerlo en cuenta también además de la calidad, el precio, la utilidad…
Muchos de vosotros os tomáis en serio el tema de los residuos, pero la información no ha llegado aún a muchas personas. Yo hasta hace un año no tuve muy claro lo de los plásticos.
Es importante utilizar lo que tenemos a nuestra disposición.
Gracias”
Gracias Quimi!
Dades copiades de la web de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, on també podeu trobar les dades anteriors.
A les eleccions europees del 2004 a Bellvitge havia 21.336 electors, dels quals van anar a votar 9.064 i es van abstenir 12.272. Van votar en blanc 27 i van fer vot nul 19.
A les eleccions europees del 2009 a Bellvitge tenim 19.014 electors, dels quals van anar a votar 8.099 i es van abstenir 10.915. Van votar en blanc 143 i van fer vot nul 25.
El 30 d’0ctubre de 1998 vam fer una entrada al bloc on denunciavem el mal estat d’aquest edifici, antic col·legi dels franciscans del segle XIX, i patrimoni de la ciutat (veure fitxa 99 del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de L’Hospitalet de Llobregat, 2001) i de Catalunya (Veure fitxa del patrimoni arquitectònic de Catalunya) . Tot segueix igual i ja porta moltes dècades així. Avui mostrem uns detalls de la façana.
 | Ignasi González Vila on >>LA TEVA OPINIÓ (última… |
 | Neus A. on Les columnes seques a Bel… |
 | José on Igualmente seremos venced… |
 | T R G on Bellvitge al Facebook (+a… |
 | Juleika Amaya on Activitats al poliesportiu mun… |
| José on No al tancament del CAP de Ram… |
 | Emma on No al tancament del CAP de Ram… |
Plataforma per a la conservació de la zona agrícola de L’Hospitalet de Llobregat i contra l’especulació immobiliària Bellvitge als Blogs
|
Theme: Rubric. Bloc a WordPress.com.
