Descontaminació vs. “progrés”

Aquesta setmana han sortit diverses noticies relacionades amb la contaminació i encara que sembli que no, afecten al nostre barri directament. Les utilitzarem per fer una mica de rollo, a veure com surt,…

1. La contaminació provoca 3.500 morts anuals a l’àrea de Barcelona (29.07.2009)
2. La Cámara de Comercio pide elevar a 90 km el límite de velocidad variable (28.07.2009)/ Trànsit rechaza replantear la velocidad variable (30.07.2009)
3. L’Hospitalet crea una oficina para actuar contra el cambio climático (30.07.2009)
4. Fomento estudia ampliar la Ronda Litoral entre Zona Franca y El Morrot (30.07.2009)

Comencem per dir que al nostre barri probablement es superen els límits d’òxids de nitrogen i de partícules inferiors a 10 micres. Diem probablement ja que encara que hem demanat varies vegades que s’instal·li una estació de mesura de contaminants a l’atmosfera al nostre barri o districte, no ens fan cas. A l’Hospitalet únicament tenim una estació i està a la plaça “de los pajaritos”, per tant considerem que no és representativa de la contaminació que arriba a Bellvitge, on estem envoltats de carreteres i altres infraestructures. Considerem que l’estació del Prat de Llobregat s’apropa més a les nostres condicions (sobre tot d’òxids de nitrogen), i aquesta supera els límits any rere any, pot ser per això no volen una altra estació al nostre barri, no quedaria be a les estadístiques.

Aquests contaminants, com diu la noticia núm. 1, provoquen 3500 morts a l’any a l’àrea de Barcelona (Dades del 2004), es a dir, que al nostre barri, com a la resta, mor gent a causa de la contaminació. Això és com la grip A, ella no et mata per si sola, però si estàs una mica fotut per altra malaltia sobretot respiratòria/coronaria, ets a un grup de risc i val més que fotis el camp del barri i marxis a un lloc menys viciat.

Imatge propietat de l'Hospital de Bellvitge copiada del Flickr. Sembla contaminació, no?

Per intentar rebaixar la contaminació a l’àrea metropolitana el Departament de Medi Ambient i Habitatge va crear al 2006 una zona de protecció especial on actualment s’està aplicant un pla d’actuació. Una d’aquestes mesures és el tema de la reducció de velocitats, que es menciona a les notícies del punt núm. 2. Realment fins ara s’ha aconseguit una reducció de la contaminació, inferior a l’esperada, però reducció, a més de una disminució dels accidents, però es veu que la Càmara de Comerç te altres prioritats, es a dir, el comerç, els diners, i fa força.

El nostre Ajuntament ha incidit en temes de mobilitat sostenible, s’ha ficat en un pla per regular el trànsit amb criteris mediambientals que s’havia de posar en servei des del 2007 al 2010, i pel que diu la noticia crec que encara queda. S’han portat exposicions sobre la contaminació,  s’han impulsat les energies renovables, i com diu a la noticia núm. 3, abans de que finalitzi l’any han d’aprovar un pla d’acció contra el canvi climàtic (CO2).

Si alguna cosa te de bona la crisi és que el transport rodat ha baixat i entre ERE i ERO les empreses treballen menys, essent així, esperem que al menys afecti als nivells de contaminació i aquest any aprovem,… però quan canviï una altra vegada el cicle econòmic, ja veurem que passa. D’altra banda, veiem com al nostre barri es pretenen construir més hotels, oficines, indústries,… I a prop s’amplia el port, es fa una tèrmica, una central intermodal per l’AVE,… un barri nou a la plaça Europa i es faran més a la falda de Montjuïc,  al Prat, al Miniestadi; es fa un gran estadi de futbol a Cornellà, planeja l’ombra d’una gran incineradora i ja tenim en projecte una de biomassa…  que vol dir això: mes persones, més cotxes, més calefacció, més consum i més emissions de contaminants al nostre aire ja molt contaminat,… tindrem tants cotxes que al costat del nostre barri, a més de fer circular  l’autovia de camions, s’ampliaran els carrils de la Ronda Litoral (núm. 4), i a més es modificarà per tal de que sigui possible deixar més metres quadrats per més indústries del Biopol.

La qüestió és: d’aquesta manera acabarem amb la contaminació (que mata)? o sempre estarem igual? És això progrés?

La Rambla de la Marina a l’any,… 1974?

si piqueu es fa molt gran!,... La masia que es veu és Casa Rey (Cal Rei) segons el mapa de 1914 que vam mostrar a aquests bloc el dia 23.07.2009, i que es situava al Barrio de la Marina, núm. 42 segons pàgina 32 de la Vanguardia del 26 de març de 1961. Darrere també es veu el que podria ser el Col·legi Marina en construcció ... A veure qui troba l'home en bici!

Se va a liar parda, o no

Aquest diumenge a les 17h, dos d’agost, s’obren les portes per la inauguració del nou estadi del RCD Espanyol amb un partit contra el Liverpool. Segons el club tenen previst una assistència de 40.000 espectadors i la meitat ho faran en cotxe, el que suposa uns 10.000 vehicles més a la zona.

Aquesta data també és clau per que es desenvolupa l’operació sortida/entrada de vacances, a més de l’entrada de vehicles que ve de la platja o del cap de setmana.

A més a més el fet que els accessos definitius al nou estadi no estiguin acabats, fa preveure que la situació del trànsit pugui ser complicada. Per això, el SCT adoptarà un seguit de mesures especials de senyalització en coordinació amb els diferents titulars de les vies. Descarregar les recomanacions.

A veure fins a on arriba la ona expansiva,…

La CONFAVC inaugura la seva primera promoció d’habitatges a la plaça Europa

Fotografies copiades del fòrum dels Veïns AAVV CONFAVC HVC LH c/Amadeu Torner 39 B1 E1

Exposició “De Barcelona al món” a Bellvitge Art

Bellvitge Art és l’àrea cultural de l’Hospital Universitari de Bellvitge. El seu objectiu és fer més confortable l’estada dels malalts i ser un factor de motivació per als professionals de la institució. Entre les seves activitats més significatives hi ha el funcionament permanent de dos espais d’exposicions, l’un situat al vestíbul de l’edifici de Consultes Externes, i l’altre a la planta baixa de l’edifici principal. Des de fa 19 anys dibuixants, pintors, fotògrafs i escultors col·laboren amb les seves expressions artístiques amb l’hospital per tal d’oferir una programació contínua d’exposicions.

Des del 20 de juliol al 14 d’agost es presenta el treball De Barcelona al món, on Miquel Cazaña (il·lustracions) i Pau Mota (textos) ens donen una visió molt personal de la immigració a Barcelona.  Amb una combinació d’aquarel·les i textos, els artistes retraten, durant un dia, la vida, els conflictes, la lluita i les contradiccions dels immigrants que tracten d’adaptar-se a la seva nova realitat. Un projecte singular que reflexa l’expressivitat de les situacions viscudes a partir d’apunts al natural, dibuixats per l’autor amb la seva ma esquerra (ell és dretà) i recollits en un llibre.

Aquesta exposició ja ha passat pel Centre Cultural La Casa Elizalde, pels Centres Cívics Joan Oliver “Pere Quart”,  Can Castelló o pel de la Sedeta.

L’illa dels Banyols

Després de l’entrada La platja de la Marina de L’Hospitalet, ara parlarem sobre el títol que dona Enrique Cortés Pinto al seu grup del facebook: Yo también creo que el Prat nos robó la playa. Cal dir que el que escriurem pot ser no sigui l’actualment acceptat  ja que algunes de les fonts que utilitzem tenen més de 40 anys, i clar,…

Fem una petita introducció: A l’any 908, tenim el primer document que parla del terme Vil·la Provençana, és un document de venda d’una casa de pagès i dues mujades del matrimoni Bonemir i Ermessenda a Radulf, fill de Guifré el Pilós (Compte de Barcelona). Provençana es trobava a l’actual barri de Santa Eulàlia, on posteriorment es va edificar l’ermita romànica de Santa Eulàlia de Provençana, i va ser el primer nucli poblacional que segle a segle es transformaria en la nostra ciutat. (1)

A aquella època el terme més extens de la zona de la Marina (Des de Montjuïc fins al Llobregat, per sota de la zona del  Samontà i fins al mar) era el terme de Banyols, després teníem el terme de Port als peus de Montjuic i el de Quinça, a ponent. Banyols anava des de l’estany de Port, com dèiem situat als peus de Montjuïc, fins al Llobregat. Tot era terra d’estanys i aiguamolls, un delta en formació on el riu era el amo i on es podia traslladar o dividir-se en qualsevol moment.

Les denominacions d’aquests territoris canvien de segle en segle “El territori, durant els segles de l’Alta Edat Mitjana (segles V-X), era conegut amb el nom de Lacunaria, que significa terres de llacuna. D’aquí se’n deriva, en aquells segles en què es començava a parlar català, el concepte de Llanera, que procedeix del primitiu topònim Lacunaria. Després va passar a ser l’estany de Llanera, un gran estany que es trobava a la banda d’ El Prat. L’àrea compresa entre el riu i Montjuïc era anomenada Els Banyols -o estanyols-, denominació que va anar desplaçant-se cap a ponent i cap al sud, i va passar a la banda d’El Prat, sobretot després d’una mutació o d’un canvi de riu esdevingut a primeries del segle XIII. Curiosament, en aquells segles, la denominació de Prat s’aplicava al que després va ser la Marina de L’Hospitalet, avui Zona Franca, i posteriorment, ja per acabar, en finalitzar l’Edat Mitjana, la gent distingia entre el Prat deçà l’Aigua – que era la Marina de l’Hospitalet -, i el Prat dellà l’Aigua, de l’altra banda de l’aigua, que era l’actual Prat” (2)

Límits de l'antiga illa de Banyols

La llacuna de L'Illa que es pot apreciar a la primera imatge aèria de l'any 1947, aquesta llacuna tenia una forma rectilínia amb una longitud de 900 metres, tenia diferents embarcadors entre els canyissars del seu voltant i el seu origen fou un antic braç del riu Llobregat al voltant del segle XVI i fou inicialment coneguda com l'Albufera Entre els anys 1972 i 1973 , aquesta llacuna va ser assecada per situar-hi el desaparegut càmping Cala Gogó com es pot apreciar en la següent imatge aèria de l'any 2001. A la dreta de la imatge es pot observar també la llacuna de La Ricarda.

En aquells moments el Llobregat anava més o menys per a on al mapa hem dibuixat en blau,  era la Riera Vella o Llobregat Vell, i es calcula que  va existir entre els anys 1080-1490, encara que cada vegada portava menys aigua. Hem trobat varies versions d’aquest recorregut, sembla ser que partia del meandre de la Marrada, entre Sant Boi i Cornellà; després al nucli del Prat de Llobregat passava pel “carrer Major, plaça de la Vila, carrer de Jaume Casanovas i antiga carretera de l’aviació” (3), i finalitzava a l’estany de l’Illa i/o de la Ricarda depenent de la font. També s’ha de tenir en compte que el límit de la costa ha anat variant, i que per exemple al segle XI es trobava més enrere.

“A aquest segle es constaten també canvis en la trajectoria del riu i la documentació diferencia entre el Llobregat Vell i el  Llobregadell, una de les branques de la seva desembocadura. La branca principal marcava el límit del territori amb la parrròquia de Sant Boi fins al segle XII,” (4)  “Pels volts de 1211, el Llobregat fa un salt dels que acostuma, tal vegada ara més gros, i, allunyant-se cap a Montjuïc, agermana a el Prat una gran porció de terreny dels baixos anomenada Banyols o estanyols i que des d’ara hom coneixerà per Illa de Banyols, que seguiran, però, pertanyent a l’Esglèsia de Provençana” (5) Aquest nou riu funcionaria amb més o menys canvis des del 1211 fins al 2004, encara que abans de 1695 la desembocadura es trovaba més al nord i es deia Riu Fech (6). Al plànol el trobareu de color verd

l’Illa de Banyols per tant és un territori aïllat, inhòspit, amb frondosos boscos de ribera a les vores del riu i platges amb enormes camps de dunes amb maresmes inundables, amb uns camins que si existien es desfeien amb la pluja i les inundacions deixant incomunicats als pocs masos, ja que era pràcticament despoblat, es registren unes 29 cases a l’any 1359 (7) i 16 al 1516 (8).

Històricament, el Prat sorgí de l’ermita de Sant Pau, bastida enmig de la plana a l’any 1283 per tal d’assegurar els serveis religiosos als pobladors de la part central del delta, però encara no ens trobem al Prat de Llobregat jurídicament parlant, ja que aquest municipi es va crear a l’any 1721; on ens trobem és a Sant Boi. A l’any 1544 els pagesos del Prat de Sant Boi i del Prat dellà l’aigua, de Provençana van demanar la creació d’una parròquia pròpia sota l’advocació de sant Pere i sant Pau, i per tant s’independitzaven de la parròquia de Provençana, deixant el que seria L’Hospitalet. Les raons eren clares “per mor de les riuades i la distànica no poden complir amb els preceptes religiosos, sobre tot a l’hivern, i demanan la creació d’una esglèsia a la plana amb categoria de parròquia segregada de Sant Boi i Provençana i servida per les quaranta famílies en qualitat de filigresos. El papa ho aprova i publica la butlla” (5)(9),… però no seria tan fàcil ja que els rectors de Sant Boi, Provençana i Santa Coloma de Cervelló, no volien perdre els impostos i van aconseguir paralitzar la construcció de l’església fins a l’any 1556, quan després de tres sentències de Roma els rectors que s’oposaven ja no van poder fer res. Aquesta església es va fer en pocs mesos i no va durar molt, ja que una riuada se la va emportar, però el que es volia, la parròquia, ja estava feta.

Actualment La Bunyola, que correspon a l’antiga Illa de Banyols,  juntament amb l’Albufera i la Ribera són els tres districtes del Prat de Llobregat. Com veieu està molt antropitzada, però encara queden algunes zones naturals que poden recordar-vos  el que heu llegit.

Documents consultats:

• (1) Article “Celebració del milcentenari de la Vil·la Provençana” a la publicació L’Hospitalet, 24.11.2008
• (2) Codina, Jaume. Article Pobresa a l’edat mitjana a El Prat, Actes dels Cursos d’Història del Prat, Amics del Prat, 1996
• (3) Codina, Jaume. Article La primera botiga del Prat
• (4) Centre d’Estudis de l’Hospitalet, Història de L’Hospitalet. Una síntesi del passat com a eina de futur, 1997
• (5) Codina, Jaume, Delta del Llobregat: La Gent del fang, Editorial Montblanc, 1966
• (6) Ferret i Pujol, Joan Lluís, Les Barques de passatge del riu Llobregat al Prat i la seva explotació (1327-1873), Amics del Prat, 2007
• (7) Feliu i Montfort, Gaspar, La Població de Barcelona en el segle XV. Estudis d’Historia Medieval. Institut d’Estudis Catalans.
• (8) . Article L’agricultura, agent de transformació del delta del Llobregat, Actes dels Cursos d’Història del Prat, Amics del Prat, 1997
• (9) Codina, Jaume. L’aiguabarreig del microcosmos, L’Abadia de Montserrat, 1998
• (10) Codina, Jaume. Esquema del delta del Llobregat a la seva fitxa dins de la Societat Catalana de Geografia

Campanya “Aa” (Avisar a)

El Ministeri de l’Interior, juntament amb la Creu Roja, ha presentat una nova campanya de conscienciació que vol prestar més suport als serveis d’emergència i als cossos de seguretat que durant tot l’any vetllen per la nostra integritat, i que a l’estiu intensifiquen les seves tasques a les carreteres.

Sota el nom d’“Aa”, “Avisar a” és una iniciativa que té com a objectiu aconseguir que el major nombre de ciutadans afegeixi a l’agenda del seu telèfon mòbil el contacte “Aa”, seguit del nom de la persona a la qual caldria trucar en cas d’emergència, i identificar així el número de contacte, que apareixeria sempre com el primer contacte de l’agenda de telèfon. Si es desitja afegir més persones a qui avisar en aquestes situacions, Creu Roja i Interior aconsellen que s’afegeixin a la llista de contactes de la manera següent: Aa1, Aa2, etcètera.

Amb aquesta iniciativa es pretén que el contacte Aa permeti als serveis d’emergència i els cossos de seguretat contactar de forma ràpida amb l’entorn de les víctimes d’accidents. A més d’aquesta aplicació en matèria de trànsit, la mesura es pot estendre a altres situacions d’emergència.

La Creu Roja de L’Hospitalet farà una campanya informativa sobre el telèfon Avisar a i editarà cartells i fulletons que seran a l’abast de tothom als equipaments públics.

Nokia també es va afegir ahir, ja veurem el que fan les operadores telefòniques (Telefónica, Vodafone, Yoigo y Orange) que són les que poden enviar-nos un missatge a tots amb el contingut d’aquesta campanya.

Els ponts del Llobregat entre el Prat i L’Hospitalet/Barcelona,… i el bicing (ampliació)

Primer començarem dient que el motiu que ens porta cap al segle XIX és el bicing. Estem intrigats sobre el que faran els ajuntaments de l’Hospitalet i del Prat de Llobregat per tal d’obrir un camí entre ambdòs municipis,… i avui de casualitat ens hem trobat una proposta de CIU del Prat per connectar.

CIU va proposar a finals de l’any passat construir de nou el pont de Ferran Puig que estava situat a l’alçada de l’actual carrer Urgoiti del Prat. A la nostra banda del riu  seria el carrer 43, que es troba a Barcelona, a uns 60 m del límit amb l’Hospitalet, encara que també podia anar a parar al nostre municipi, a on està el dipòsit municipal de vehicles, això dona igual, el problema és com arribar a aquesta zona en bici.

També ens han comentat membres del Consell de la Sostenibilitat que el que s’està mirant és de fer una pasarel·la annexada al pont de l’autovia per travessar el riu. Però per ara no hi ha res definitiu.

Una vegada dit tot això anem a parlar d’aquest pont que sembla que porta una mica d’embolic,…

El pont de Ferran Puig, que es va construir al 1873, fins aquell moment el Prat es trobava pràcticament aillat i per travessar el riu feien servir barques a diferents punts.

Segons Margarida Gómez Anglada, A la  seva Tesi “Associacionisme i cultura en una societat en transformació”: “La posada en funcionament del pont construït i finançat pel propietari Ferran Puig (1873), que establí un peatge de pas, i l’arribada del ferrocarril (1881) van posar fi a l’aïllament secular del Prat. Però el 1925, el vell pont de peatge, conegut també com el pont dels carros, havia quedat obsolet, i el seu estat quasi ruinós era un perill per a les persones i cavalleries que el creuaven diàriament, com aixi ho posava de manifest l’informe de l’enginyer Pere Vallcorba al ple municipal del 12 de febrer de 1925. abans s’havian iniciat els tràmits necessaris per a la construcció d’un pont nou. L’any 1919 es van adjudicar les obres, que es van iniciar i dur a terme amb una extrema lentitud. amb tot, poc més d’un any després del seu inici, les autoritats locals denuncien l’estretor que se li està donant, que impedeix el pas simultani de dos carruatges. Les obres continuen, i el 1922 s’aprova un pressupost extraordinari per al seu finançament. Aquest tema portarà cua, i el ple de 17 de març de 1927 decideix decretar la suspensió de les obres finsd que no se solucioni el problema de l’amplada. finalment, la urgència de la situació obligà a continuar la construcció i el pont entrà en funcionament cap al mes de juliol de 1930, amb una amplada insuficient i onze anys després de la seva adjudicació. No sabem la data exacta de la seva obertura al pas, però sí que sabem , per les sessions de la comissió permanent del 15 de maig de 1930, que era immediat el lliurament per part del contractista i a la sessió del 24 de juliol es parlava de la recent possada en funcionament així com de la recissió del contracte de lloguer del vell pont de Ferran Puig, que havuia passat a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona. Amb tot la vida d’aquest pont va ser molt breu, perquè va ser volat, juntament amb el del ferrocarril, pels soldats republicans que intentaven retardar l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona, el gener de 1939″

Imatge del pont de Ferran Puig construit en 1873, també anomenat pont dels carros. Del Llibre "Les barques de passatge del riu Llobregat al Prat i la seva explotació (1327-1873)", 2007 de Joan Lluís Ferret i Pujol. ISBN:978-84-612-1504-1. Segons el llibreés de l'Arxiu fotogràfic Gerard Giménez Mor.

Fotografia copiada del document editat per l'Ajuntament del Prat "Un flaix a la ciutat del Prat" i on aquest pont es denomina pont de les Voltes, que va entrar en funcionament en 1929, i que havia de substituir al de Ferran Puig, però va ser volat al gener de 1939

Imatge del pont de Ferran Puig i del pont de les Voltes anterior a 1939

Imatge del pont de les Voltes anterior a 1939

"La nit del 24 al 25 de gener de 1939, l'exèrcit republicà en retirada va procedir a la voladura del pont de les tres puntes o de Ferran Puig. Foto de Josep Monés i Amat, gentilesa Arxiu Municipal del Prat". del llibre "El Franquisme al Baix Llobregat" (2001) de Carles Santacana i Torres, Jordi Amigó Barbeta, Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. ISBN 84-8415-237-5

Creiem que el text del llibre “El Franquisme al Baix Llobregat” és erroni i es refereix també al pont de les Voltes, ja que el pont de les tres puntes era un altre. Hem trobat la fotografia de sota que ho demostra.

Pont de les Tres Puntes, 1915

El pont de les Tres Puntes sembla un pont de ferrocarril, però hem trobat dues fotografies on es veu el pont del ferrocarril creuant el Llobregat.

Fotografia del fons fotogràfic Salvany datada al 1912. Pont de Ferran Puig i al fons el pont del ferrocarril

Pont del Ferrocarril. La línia Barcelona-Vilanova es va inagurar al 1881. No coneixem la data de la fotografia, al fons es veu el pont de Felip Puig. Fons de la Familia Cuyàs

A aquesta imatge es pot observar el pont de Ferran Puig des de la banda de Barcelona i al fons el Pont de la Gran Via. La fotografia no te data i s'ha trobat a internet continguda a una presentació escolar sobre l'historia del Prat de Llobregat.

On estava el pont de les Tres Puntes? era del ferrocarril?

Les imatges propietat d’Alex Domínguez Monès van ser de realitzades per Josep Monés. Podeu veure moltes més a la seva web. La imatge del pont de las Tres Puntas s’ha copiat de la web todocolección i es propietat de Baron fotografia & arts. La del fons fotogràfic Salvany és de la Biblioteca de Catalunya. La fotografia del Fons de la Familia Cuyàs és de l’Institut Cartogràfic de Catalunya

L’ampliació consisteix en una nova imatge del pont de Ferran puig

La platja de la Marina de L’Hospitalet

Al març passat Alicia Marín va crear al facebook un grup anomenat ¡¡Bellvitge tuvo playa!! ¡!Que nos la devuelvan¡¡ i que ara mateix te 112 membres, i al mateix mes Enrique Cortés Pinto creava un altre que es deia Yo también creo que el Prat nos robó la playa amb 23 components. Per tant, sembla que al menys hi ha certa curiositat en conèixer l’historia del nostre litoral perdut.

Nosaltres no som historiadors, però amb uns llibres que tenim i amb algunes dades trobades a internet intentarem fer unes petites píndoles una mica decents anant pels diferents punts històrics determinants per entendre les qüestions plantejades als grups citats.

Per començar ens anem a 1914. Al plànol de sota veiem el nostre municipi sense els retalls que va sofrir posteriorment. Per situar-nos hem pintat més o menys el territori actual del nostre barri, Bellvitge, que com sabeu te una rambla que es diu de la Marina, nom que també tenen dos restaurants i un cafè. Concretament hi ha un restaurant que es diu “La Marina de L’Hospitalet” i això és el que volem definir per començar.

L’Hospitalet es pot dividir en dues zones geològiques el Samontà, a la muntanya,  i la Marina, amb menys altitud. El seu límit és el talús on es situen les vies de la línia de Vilafranca o be el canal de l’Infanta. La Marina al 1914 continuava fins al mar, i limitava al sud pel riu Llobregat i al Nord amb Barcelona, amb un límit marcat per la Riera Blanca i l’empresa Boada y Buhigas, ja al mar.

Però l’11 de Maig de 1920 las Cortes dicten la Ley de expropiación de terrenos para los puertos francos de Barcelona y Santander, i es feia això, s’expropiaven 947,62 Ha amb 70 cases de pages a l’Hospitalet de Llobregat per construir un port franc i s’agregaven a Barcelona. Dos anys després, com a compensació, el nostre ajuntament obtindrà 83.980 pessetes. En 1963 s’abandona l’idea del port franc i la zona es converteix en una ampliació del port de Barcelona. Al 1965 part d’aquesta zona es desafecta i es convertirà en el Polígon Industrial de la Zona Franca, i aquesta és l’historia de com la nostra platja es transforma en part d’un dels mes grans polígons industrials d’Europa. (+ informació a aquest document de Eloisa Ortega)

Aquesta platja era del barri de Bellvitge? Abans de 1920 no existia la distribució en districtes/barris actuals, per tant podríem dir que era la platja de la Marina de L’Hospitalet.

Si piqueu es fa molt gran!. Còpia manuscrita d'una de les minutes de més de quatre-cents municipis de Catalunya a escala 1:25 000 corresponents a l'aixecament del Mapa de España 1: 50.000. Les còpies a mà les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzar-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a 1:100 000. Escala = 1:25 000. Institut Cartogràfic de Catalunya. 1914

Per veure fotografies d’aquesta platja podeu anar a les entrades: La Farola del Llobregat i a Més imatges de la farola del Llobregat

Imatge trobada a internet a una presentació d'un treball escolar. No te data, ni origen. La fotografia està presa des de la banda del Prat i en primer terme es poden observar les aigües del Llobregat com entren al mar i darrere dues persones banyant-se a la platja de la part L'Hospitalet o Barcelona depenent de si la fotografia es anterior a 1920 o posterior.

 

La “Torre Montilla” sembla que tampoc es construirà

El que anava a ser l’edifici més alt del Baix Llobregat (deixant fora el forn de Cementos Molins SA a Sant Vicenç dels Horts) i que es volia construir dins del World Trade Center Almeda, al barri veí de l’Almeda a Cornellà, sembla ser que no serà possible, segons el diari Expansion: “Un conflicto entre WTC Almeda Park y la familia Cabarrocas hace que un parque empresarial se quede sin un rascacielos de cien metros impuesto por el presidente de la Generalitat (…)”

És que segons el diari ADN “El sector hotelero de Barcelona frena el ritmo. La crisis no sólo afecta a los establecimientos en marcha. También a los que tenían previsto abrir sus puertas en breve. Hay un dato muy elocuente: sólo 10 de los 20 hoteles que tenían previsto inaugurarse este año podrán hacerlo”(…)”64,7% es la ocupación media de los hoteles barceloneses durante el primer semestre de este 2009. Un 8,3% menos respecto al año anterior”

A aquest document hi han més dades sobre el aparthotel Torre WTC de 95 m dels arquitectes Carlos Ferrater i Xavi López. Per comparar alçades: l’Hesperia Tower te 105 m i l’hotel vermell de Toyo Ito (Torre Fira 2) a la plaça Europa arriba fins als 117 m.

Acàcia de Constantinoble

La CONFAVC rebutja la construcció de noves incineradores

Més informació:

• 19.05.2009 - La Generalitat ampliará la incineradora de Sant Adrià y promoverá otra (El Pais)
• 03.06.2009 – La nueva incineradora de Barcelona se construirá en Vallcarca, Castellbisbal o Gavà (La Vanguardia)
• 03.06.2009 - El insuficiente reciclaje abre la puerta a más incineración  (La Vanguardia)
• 04.06.2009 – Los municipios candidatos a albergar la incineradora se muestran en contra del proyecto (La Vanguardia)
• 05.06.2009 - Baltasar no considera prioritaria una nueva incineradora para Barcelona (La Vanguardia)
• 18.06.2009 - CiU pide otra incineradora para el área de Barcelona (El Pais)
• 16.07.2009 – Experts mèdics alerten del risc per a la salut de la incineració de residus (Diari El Punt)
• 16.07.2009 – Ecologistas advierten de que los residuos locales han crecido en Catalunya el 53% en 10 años (El Periodico)
• 16.07.2009 – El tripartito y CiU dan el sí a la nueva incineradora (La Vanguardia)

També:

• Text de Josep Martí-Valls , doctor en medicina i membre del Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS)
• Declaració de metges contra la incineració

Les obres del Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL)

El Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL) va adjudicar al nostre municipi 44,5 milions d’euros que segons canal-h es van repartir en 145 projectes, dividits en 85 obres d’infraestructures i 60 a equipaments (21 a escoles; 13 a instal·lacions esportives, 6 a centres per a gent gran, 3 a centres culturals, 2 a aules de formació d’adults, i 15 a equipaments diversos).

Com que els veïns van una mica perduts sobre el que s’està fent al barri hem buscat a on está el llistat de contractes adjudicats definitivament i hem separat els que afecten a Bellvitge, encara que hi han obres que són globals com la O-85/2008 on es realitza una millora de l’accessibilitat de la via pública a tot el municipi.

• O-106/2009 Obres de rehabilitació del poliesportiu municipal de Bellvitge – Sergio Manzano –  692.980,27 euros
• O-103/2009 Obres d’ampliació, rehabilitació i instalació de captadors solars als vestidors del camp municipal de futbol “Feixa Llarga” - 597.929,86 euros
• O-86/2008 Obres del projecte d’adequació i millora de la senyalització horitzontal i vertical al Districte de Bellvitge de la ciutat de l’Hospitalet –  112.287,55 euros
• O-85/2009 Obres d’enjardinament sostenible de diverses rotondes (sols Rotonda Travessia Industrial/Mare de Deu de Bellvitge de 10 que hi ha al projecte) – 485.517,28 euros
• O-83/2008 Obres de reparació mitjançant recobriment asfàltic de l’avda. Europa, avda. Josep Tarradelles i Joan, avda. Electricitat i d’altres - 475.849,52 euros
• O-74/2008 Obres de reparació mitjançant recobriment asfàltic dels carrers Tv. Industrial, Pje. Can Polític, Ctra. Sant Roc, c. Vilardosa, Av. Mare de Déu de Bellvitge, c. Famadas, Ctra. del Mig, en el terme municipal de l’Hospitalet. – 500.319,85 euros.
• O-51/2009 Obres d’adequació i millora de la pavimentació de la Rambla de la Marina - 200.764,44 euros
• O-33/2009 Obres d’adequació i millora del CEIP Ramon Muntaner - 443.479,69 euros
• O-27/2009 Obres de rehabilitació de la coberta de l’Estadi Municipal de Futbol de l’Hospitalet - 476.000,00 euros
• O-25/2009 Obres de rehabilitació dels vestidors del Camp Municipal de Rugbi de l’Hospitalet – 426.675,23 euros
• O-11/2009 Adequació i millora dels paraments interiors del CEIP Bernat Metge al carrer França, 78 - 61.757,12 euros
• O-2/2009 Adequació i millora del Casal de Jubilats Ermita del carrer Ermita, 40, Baixos 1a de Bellvitge - 59.393,28 euros.

El que és extrany és que l’obra de 30.733,36 euros que es realitza a l’antiga Aula de Cultura per tal de rehabilitar els lavabos no la trobem al llistat, i ja està feta. ¿?

Noticies del Bicing

Al setembre de l’any passat sortia la noticia de que aquest estiu ja tendriem el bicing a l’Hospitalet i 16 municipis més, amb 440 estacions i 3.520 bicis.

Doncs no!

Per ara ens anem al març de 2010, i sols seran 11 ciutats a una primera fase: Castelldefels, Cornellà, Esplugues, Gavà, El Prat, Sant Boi, Sant Feliu, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Viladecans  i nosaltres. Tindrem 269 estacions amb 2.152 bicis i el servei es dirà Àrea Bicing i serà compatible amb el bicing de Barcelona, més detalls aquí

Encara no sabem res de per on arribarem al poble veí, al Prat de Llobregat, l’únic que sabem és el que dèiem a l’entrada dels ponts,… Santa paciència,…

i el pas de vianants?

A l’avinguda Europa han rebaixat totes les vorades per tal de fer el carrer accessible als discapacitats físics, que ens sembla perfecte, però creiem que si ja ha finalitzat l’obra s’han oblidat del pas de vianants del bloc rosa, que amb tota la resta d’accions ja veniem reclamant des de fa un temps al bloc, i des de feia molt més per altres medis.

Sense aquest pas els veïns se n’obliden de que algunes vegades també són vianants i aparquen els seus cotxes a tocar de les vorades rebaixades,…

20.07.2009 – Editem aquest post ja que probablement el pas de vianants es pintarà una vegada fet l’asfaltat de l’avinguda Europa previst com a obra dins dels Fons Estatals d’Inversió Local, i per tant encara és normal que no estigui fet

Ens hem presentat a un concurs

Doncs sí, com ens agrada tant el nostre bloc, en mig d’una pujada d’ego ens hem presentat al concurs del millor bloc del 2009 que organitza el diari 20 minutos. Avui l’hem donat una ullada a la classificació i ja tenim 3 vots!!! i sols amb això anem els número 18 a la categoria “Mi ciudad” i a la posició 232 a la general, però encara queda molt camí fins al 17 de setembre, quan finalitza el concurs.

El premi per guanyar als 5587 blocs amb els que competim són ¡¡¡¡3000 euros!!!!, i si quedem primers a la categoria “Blogs de ciudad” ens donen un trist (però segurament molt bonic) diploma.

Crec que no fa falta que diguem que volem els diners,… si guanyem invertirem els diners al barri. No ens fem il·lusions, per tant encara no sabem que farem. Pot ser els farem servir per organitzar un event pel barri, o be per contractar advocats per defensar la zona agrícola/Cal Trabal, o per ajudar als veïns en front la crisis,… però al barri anirà, segur. Si teniu cap idea de que fer amb 3000 euros al barri, la tindrem present.

Moltes gràcies!!

Fotografies de la construcció de l’hivernacle i la rosaleda del passeig de Bellvitge

El dia 22 de desembre de 1985, l’alcalde Juan Ignacio Pujana inaugurava el passeig de Bellvitge davant d’uns dos mil veïns. Les obres van costar 36 millions (0 38, o 60 segons la font de consulta), i van consistir en el famós “pirulo”, un hivernacle (primera imatge) on es donarien classes de jardineria i serviria d’hotel de plantes, el primer d’Espanya,  per quan els veïns fossin de vacances. Aquesta va ser una idea del regidor del districte, Francisco Pareja, i tenien una planta carnivora i tot. L’hivernacle es va inagurar amb un concert de piano i flauta a càrrec de Paulino Peña i Carmen Vila.

També es va fer un espai amb columnes on hauria una rosaleda que envoltaria una font ornamental; també sis pistes de petanca, així com a una zona de jocs infantils.

El dia de la inauguració el Grup Ecologista de Bellvitge va reclamar amb una gran pancartaja que volien menys rajoles i més zones ajardinades. Es van queixar de que qualsevol proposta que feien durant el projecte i les obres era refusada i que no van comptar amb ells pel disseny de la plaça. La placa que ara es troba al “Paseo de la Baldosa” és seva, concretament la va fer Miguel Segovia Aparicio, que en aquell moment formava part.

Boletín informativo de la AVV de Bellvitge de junio de 1981

En este número de 1981 se reclamaban los equipamientos que estaban previstos en el Plan Parcial, todos actualmente ya conseguidos menos la escuela de formación laboral, se reclamaba pública, pero nunca se hizo.

Se hace un merecido homenaje al recien fallecido Felipe Cruz, un gran luchador en todos los frentes.

El grupo de trabajo de urbanismo hace un largo listado de las cosas pendientes. El barrio estaba patas arriba!

La AVV organiza el primer campeonato de fútbol sala de veteranos

Desde  el grupo de trabajo de sanidad. se reclama un ambulatorio y más farmacias, las existentes impiden que abran otras nuevas para evitar competencia. Los vecinos han tapado el canal pero siguen apareciendo ratas

Se crea el grupo de trabajo de la secretaría social y se presentan sus objetivos.

Los vecinos también tienen su espacio para escribir y hay cuatro cartas, sobe la crisis, sobre el futuro del barrio, sobre la falta de centros recreativos y sobre el golpe de estado.

Carrer Prat, anys 70

Fotografia dels anys 70. Institut Cartogràfic de Catalunya. Familia Cuyàs

Fotografia del dia 5 de juliol de 2009

Més imatges de la farola del Llobregat

El dia 20 de gener de 2009 vam rescatar unes imatges de la farola del Llobregat, avui rescatem tres més:

Fotografia de Josep Gaspar i Serra de la desembocadura del Llobregat al 1929. Institut Cartogràfic de Catalunya

Fotografia des de la desembocadura del Llobregat. Familia Cuyàs, Institut Cartogràfic de Catalunya. Data indeterminada.

Fotografia de l'Arxiu Històric de Santa Eulalia, data indeterminada. Del llibre "Història de L'Hospitalet - Una sintesi del passat com a eina de futur" (1997) De l'Ajuntament i del Centre d'Estudis de L'Hospitalet. ISBN: 84-7826-821-9