Hemeroteca sobre el futur del parc de La Marina (Juliol-Agost)

Fantàstica imatge realitzada per Xavier Cervera i apareguda a la Vanguardia del 12 d'agost de 2009.

Aquí teniu quasi tot el que s’ha parlat a internet fora d’aquest bloc sobre el parc de La Marina o zona de reordenació de Cal Trabal aquest estiu.

• 188. 08.07.2009 – Els Verds recullen signatures per rehabilitar Cal Masover Nou (Hospi.cat)
• 189. 10.07.2009 – A l’Hospitalet i a València… Assenyalem els culpables! (Bloc de l’Assemblea de l’Esquerra Independentista de l’Hospitalet de Llobregat)
• 190. 23.07. 2009 – ERC denuncia manca de transparència (Hospi.cat)
• 191. 27.07-2009 – El suegro de Duran, detrás de un ‘pelotazo’ del Barça (e-noticies)
• 192. 29.07.2009 – Un dirigente de ERC critica a Laporta (e-noticies)
• 193. 29.07.2009 – Laporta recupera la fe en les institucions (Bloc Antoni Garcia)
• 194. 31.07.2009 – Els Verds-Esquerra Ecologista denuncia que les Administracions cedeixen a la febre especuladora de Joan Laporta (Ecodiari)
• 195. 02.08.2009 – Les hortes de Can Trabal a l’Hospitalet (recs i hortes de banyoles)
• 196. 08.08.2009 - L’Ajuntament de Barcelona permet que el Barça especuli (Setmanari de Comunicació Directa nº149 del 29 de juliol de 2009)
• 197. 12.08.2009 – Parque metropolitano (La Vanguardia)
• 198. 21.08.2009 – Defensem Cal Trabal, l’ultima zona verda de L’Hospitalet (La veu alternativa de L’H – EUiA)
• 199. 26.08.2009 – Fem memòria històrica (Can Trabal part 1) (A l’Hospitalet terra i llibertat!)
• 200. 27.08.2009 – La collita de Can Trabal (Hospi.cat)

Si voleu continuar llegint articles publicats fora d’aquest bloc podeu anar al llistat del març, al de l’abril, al del maig, al del juny i/o al llarg llistat previ. Si voleu llegir tot el que hem publicat a aquest bloc aneu a la secció del Parc de la Marina. Si trobeu alguna noticia més feu-nos un missatge o un comentari!

Cinc fotografies aèries del nostre Llobregat

Imatge del CETFA (Compañía Española de Trabajos Fotogramétricos Aéreos) Institut Cartogràfic de Catalunya, 1958. Es pot observar encara el pont de Ferran Puig al costat de la Gran Via, encara que no sembla molt transitable. També el fum que surt de Papelera Española i que creua el riu cap a l'Hospitalet.

Des de fa un temps és relativament fàcil trobar multitud d’imatges aèries de qualsevol lloc, ja vam fer una entrada on miràvem de mostrar l’evolució del carrer Campoamor mitjançant algunes imatges. Avui ens anem al riu, a la zona on vam fotografiar dilluns els bernats pescaires, ja que també ha canviat molt als últims anys. En aquesta ocasió disposem de quatre fotografies situades entre els anys 2004-2007, i de regal també hem ficat la de dalt, de l’any 1958. A la web del Institut Cartogràfic de Catalunya també podeu trobar imatges dels anys 1967 i 1987 però no mostren tant de detall com aquestes i les hem deixar estar. També podeu trobar imatges encara més antigues, de principis de segle, a l’entrada que vam fer sobre el pont de Ferran Puig.

Recordem que l’Hospitalet de Llobregat limita amb Barcelona just a la línia on acaba el dipòsit municipal de vehicles i comencen les naus industrials (a mig camí entre els dos ponts, per sota de la sortida del col·lector), i aquests municipis tenen el riu com a límit respecte al Prat de Llobregat.

Si voleu més informació sobre l’endegament del Llobregat a aquest punt podeu consultar aquest document de l’Agència Catalana de l’Aigua de 25.10.2006 (on hi ha més imatges anteriors a l’obra) i aquest de DEPANA de 03.01.2007. També podeu trobar informació sobre la construcció del pont de l’AVE a aquest informe de Natalia Arnáiz Álvaro y Víctor Haro Mancera

Imatge de la web Yahoo Maps, possiblement de 2003. El pont del ferrocarril és doble.

Vol PNOA del 06/2006. Instituto Geográfico Nacional. Es pot observar el col·lector que aboca al riu al costat del dipòsit municipal de vehicles.

Imatge del Bing Maps (abans Virtual Earth), possiblement del primer semestre de 2007. El pont de l'AVE es troba en contrucció. Les obres d'endegament també han començat, no queda ni rastre de vegetació.

Imatge del Google Earth del 15/11/2007. S'està realitzant el talús al costat del Prat, els ponts ja s'han finalitzat.

Festa Major de Bellvitge 2009

Si piqueu surt el programa de les festes! La qualitat no és molt bona però per ara és el que hi ha.

També podeu descarregar el programa realitzat per l’Ajuntament

Anirem actualitzant aquesta llista afegint tot el que trobem a internet sobre les Festes Majors de Bellvitge (recordem que l’AV com a tal no participa a l’organització de les festes, per tant, la nostra única responsabilitat és sobre els actes en que participem):

• 27/08 -> Més detalls sobre les competicions de tenis taula de CE Al’heña.
• 
• 27/08 -> Més detalls sobre la participació de l’escola del Rugby Club de L’Hospitalet de Llobregat
• 27/08 -> Més detalls sobre la 20ª Cursa Ciclista de Bellvitge (12/09/2009)
• 27/08 -> Los Madalenas seran el grup teloner de Baron Rojo (12/09/2009)
• 
• 27/08 -> Els nois i noies d’Hospi.cat han fet un espai al Facebook sobre la festa major.
• 28/08 -> El Laboratori Teatral Patates amb Suc ha fet un espai al Facebook sobre les nits infernals del 5 i 6/09/2009
• 
• 28/08 -> Grup del Facebook de la Ronda Internacional - un reto:  una caña en cada chiringuito,… i ja son més de 200! (10/09/2009 – 19:00 h)
• 
• 28/08 -> L’actuació de Elmore (10/09/2009 – 9:30 h) al Facebook
• 
• 29/08 -> Revista Xipreret núm. 327 de l’Ateneu de Cultura Popular de L’Hospitalet de Llobregat on es veuen imatges de l’obra de teatre Besos pel Grup de Teatre Margarida Xirgu (10/09/2009 a les 21:00 h)
• 
• 29/08 ->  L’obra La Casa de Bernarda Alba per l’Associació Cultural Bellgrup (05/09/2009 – 22:00 h) al Facebook
• 
• 29/08 ->  L’obra Carnaval de Verano per  l’Associació Cultural Bellgrup (13/09/2009 – 22:00 h) al Facebook
• 
• 31/09 ->  L’obra Aquella Petita Cosa Absurda per Laboratori Teatral Patates amb Suc (08/09/2009 – 19:00 h) al Facebook
• 
• 31/09 ->  L’actuació de Enemigos del tiempo (09/09/2009 -22:30 h) al Facebook
• 
• 31/09 ->  Guingueta d’Esquerra a les Festes de Bellvitge (05-13/09/2009 -22:30 h) al Facebook
• 31/09 ->  Guingueta de Convergència Democràtica de Catalunya (05-13/09/2009 -22:30 h) al Facebook
• 31/09 ->  XI NIT JOVE pels Diables i diablesses de Bellvitge KIB (12/09/2009) al Facebook



• 31/09 -> XVI NIT INFERNAL pels Diables i diablesses de Bellvitge KIB (5 i 6/09/2009) al Facebook
• 02/09 -> Bloghospitalet ha fet una guia de totes les activitats, organitzades per temàtica, que pot ser molt útil,…
• 03/09 -> Caseta reivindicativa de les JSC. Enguany la caseta està dedicada a la desafortunada pèrdua de la platja de la Marina de L’Hospitalet (avui Zona Franca).
• 10/09 -> Segons Canal-h Concert de música tradicional catalana a  l’ermita (10/09 a les 22 hores): El festival de música tradicional catalana va néixer l’any 2008 amb la voluntat de mostrar a L’Hospitalet, d’una manera oberta, divertida i actual, un tipus de música vinculada a les nostres arrels. El concert l’organitza l’Associació de Grallers i Gralleres de Bellvitge amb la col•laboració de l’ajuntament, i està emmarcat dins de la festa major de Bellvitge. La Mata Negra neix com a grup l’any 2005 a la Seu d’Urgell. Des de llavors han tocat en diverses trobades i festivals, i actualment La Mata Negra acaba de publicar la seva primera maqueta que porta per nom La sotana negra. Practiquen una nova fusió de música folk amb les línies més modernes de la música urbana de ciutat. Per la seva banda, el grup Grallers a banda surt de la fusió de dos bandes anteriors, Marsupialis i Si Fa Sol. La seva intenció és tocar música tradicional actualitzada. Grallers a banda ja va participar l’any passat a la primera edició de la trobada de música folk a Bellvitge.

Si teniu més informació contacteu-nos o feu un comentari. També deixem oberta aquesta entrada per realitzar qualsevol suggeriment, queixa o el que sigui sobre les festes, però recordeu que cal que també feu instàncies i les porteu a la regidoria per tal de deixar constància per escrit.

·:VEURE FESTES ALTERNATIVES:·

Bernats Pescaires a Bellvitge

Primer demanar disculpes per la qualitat de les fotografies però es que tenim l’equip que tenim, i sense trípode i amb una digital amb un zoom x12 ha sortit això. Si voleu imatges de bernats pescaires (Ardea cinerea) amb millor qualitat trobareu a milers a internet, però aquestes són especials ja que las vam fer des del barri, al costat del pont de la Gran Via, i per tant, encara que sembli mentida formen part de la fauna de Bellvitge, i de l’Hospitalet de Llobregat.

La veritat és que això no és quelcom especial, ja que fa molt temps que a aquest sector del riu es veien de tant en tant aquestes aus, però durant les obres d’endegament van destruir el seu habitat i les aus van haver de marxar (llegir també informe DEPANA).

Vam trobar aquests ocells el dilluns passat al migdia, juntament amb un martinet blanc que els seguia de molt a prop, també vam veure molts ànecs a una illa que s’ha format aigües avall del pont de la C-31, i un munt de coloms que viuen sota el mateix pont.

A més d’aquesta illa també fa uns mesos que s’observa com van sortint de l’aigua a diferents punts del riu nous canyissars encara petits, aquest fet es pot observar degut a que el nivell de l’aigua es troba molt baix. Segons l’estació d’aforament de Sant Joan Despí el dia de la fotografia baixaven 3,81 m3/s (veure valors a la xarxa de control de l’ACA).  

Sobre els valors de cabal cal dir que els dies 22 i 23 d’agost de 2009 el riu es va trobar per sota del valor mensual de cabal ecològic a aquest punt pel mes d’agost, que és de 3,44 m3/s segons el pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya, arribant a 3,08 m3/s

D’altra banda, probablement la gran quantitat de sediments que arrossega el riu estan fent perdre la profunditat guanyada a l’excavació del llit, realitzada per obtenir més capacitat per absorbir les aigües en cas d’avingudes. Com diu el document de DEPANA això requerirà un dragatge periòdic d’aquest tram impossibilitant la recuperació definitiva per aquestes i altres aus.

I ara suposem que hauríem de parlar una mica sobre aquests ocells, però com no som ocellaires, millor que llegiu el llibre de la Flora i Fauna de L’Hospitalet de Llobregat (pàg. 53 i 56) i així no ficarem la pota.

 

_______(

Acabem de rebre uns comentaris de Ricard Gutiérrez (entre moltes altres coses antic director de les Reserves Naturals del Delta del Llobregat i creador de Rare Birds in Spain), que ens aporten molta més informació sobre aquests ocells:

Els ocells que veus, són al menys tres diferents. Hi ha dos adults que tenen un plomall negre al cap, nupcial, i un jove que té el capell, la part de dalt del cap, grisa, sense tons negres en el cos. En la foto en vol es veu que l’adult té les plomes de l’ala de diferents longituds: està mudant, és a dir, canviant de plomes, cosa que solen fer després de l’època de cria.

Aprofiten el riu justament perquè hi ha peix: són ocells piscívors que preden sobre carpes, anguiles o el que sigui, de tamany mitjà i fins i tot gran. Aprofitant que el nivell del riu és baix, els peixos estan més ‘disponibles’ i per tant és normal de veure’ls pel riu, perquè el riu ara té peixos i vida, a diferència del que passava fa uns quants anys.

Abans eren ocells estrictament hivernants (1980s) però poc a poc van esdevenir ocells nidificants a Catalunya, primer a una colònia semi-salvatge (ara totalment composta per ocells salvatges) al zoo de Barcelona i, posteriorment a partir de l’any 2000, nidificant al propi delta del Llobregat. L’origen dels ocells del riu és per tant d’aquestes dues zones. Alguns poden anar marcats amb anelles de PVC de colors que ens ajudaran a conèixer la seva procedència, pel que també caldrà estar-hi atents en possibles ulteriors observacions.

Encara que pugui sorprendre, els rius, i particularment el Llobregat, atresoren espècies molt interessants de la fauna que cal protegir.

Moltes gràcies!

Aquest dimecres anem a donar sang!

L’historia no es pot expropiar

Diuen que no existeix la nostàlgia del que no s’ha viscut, però a mesura que anem llegint textos i anem veient imatges d’aquell temps en que existia una platja al nostre municipi, i a on ara sols trobem grans pedres per protegir els edificis industrials, apareix una mica d’això, podríem dir enyorança d’un paisatge perdut per sempre i que no hem pogut veure mai en viu.

Clar, a canvi d’aquestes platges, d’aquest paisatge, hem rebut prosperitat, qualitat de vida. Pot ser sense aquesta transformació Bellvitge no existiria; els nostres pares, o els nostres avis no haurien vingut mai a treballar a Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat no seria una de les ciutats més denses del món, pot ser tot seria diferent,…

En fi, l’únic que queda d’aquest paisatge litoral és el far, la farola del Llobregat, i a més ja no es troba a l’Hospitalet, fa ja quasi 90 anys que es troba a Barcelona, perdut dins del port entre multitud d’edificis i de dipòsits de combustible. Deshabitat, funcionant automàticament, enviant senyals lluminoses a vaixells que es guien per satèl·lit.

Avui mateix sortia un reportatge a TV3 sobre que diversos municipis catalans reclamen la gestió dels fars per poder obrir-los al públic. El Ministeri de Foment  està obert a parlar-ne, però creu que cal estudiar els usos que se’n vol fer. A Calella per exemple volen fer un museu i un centre d’interpretació, com el que ja existeix a un far del port de Tarragona.

Suposem que no es pot fer res amb aquest far, ens referim a res com un museu, un restaurant o encara que sigui un mirador;  es troba molt a prop d’activitats de risc com els dipòsits d’inflamables, i a més, qui voldria anar allà, en mig d’un entorn untraindustrial?

En tot cas considerem que és un edifici a protegir pel seu valor històric, al menys per la nostra ciutat.  Començant l’historia el dia 19 d’agost de 1566 quan es va col·locar la primera pedra de la Torre del Cap del Riu, defensa contra els corsaris i que es va aprofitar per construir el far, que va començar a funcionar el dia 1 de març de 1852.

A l’any 1920 tota la costa des del Llobregat fins a Montjuïc es va expropiar i es va destinar a construcció d’un Port Franc mai realitzat, i pot ser ja no tenim drets sobre aquest lloc, però com diem al títol l’historia no es pot expropiar i part de l’historia del nostre municipi es troba representada a aquest edifici; l’únic rastre, juntament amb la zona agrícola de Cal Trabal, de l’antic paisatge de la Marina.

Pot ser podriem fer alguna cosa,…

Les dues imatges  s’han copiat del bloc Vida Marítima on podeu trobar més informació sobre el far. Segons aquest Bloc: Foto 1. El faro de Llobregat. De la Revista El Mundo Naval Ilustrado. Año 1.901. Pag.445. Foto 2. Vista del faro del Llobregat en el año 1.867. (Foto Laurent). Del libro Faros Españoles del Mediterraneo.

A aquest mateix bloc podeu trobar les següents entrades relacionades amb el far i amb la Marina de L’Hospitalet de Llobregat que va ser expropiada al 1920:

• 20.01.2009 – La Farola del Llobregat
• 09.07.2009 - Més imatges de la farola del Llobregat
• 23.07.2009 - La platja de la Marina de L’Hospitalet
• 23.07.2009 - Els ponts del Llobregat entre el Prat i L’Hospitalet/Barcelona,… i el bicing (ampliació)
• 26.07.2009 - L’illa dels Banyols
• 03.08.2009 - Ca l’Anguilero
• 17.08.2009 - La platja de l’Hospitalet de Llobregat a El Periódico
• 19.08.2009 - Les finques expropiades de les marines

Ailant, arbre del cel o de l’infern?

La cotxera de ponent ara es diu cotxera Pablo Díez

La cotxera de TMB que hi ha al sector de Cal Jaume de la Vidala canvia de nom en memòria de Pablo Díez. Segons el bloc del Comitè de Conveni de TMB: 

“Després de 5 anys de l’acomiadament i posterior suïcidi del treballador d’autobusos de TMB i company Pablo Díez, treballadors de TMB van decidir renombrar la cotxera de Ponent com a cotxera Pablo Díez.

D’aquesta manera, aquests treballadors volien retre homenatge a aquest treballador que va ser acusat falsament per la Direcció de TMB de robar l’import d’un bitllet (1’10 euro) i que va ser acomiadat després de 15 anys a l’empresa. Finalment, i després de la seva mort, recordem que la Direcció va haver d’acceptar que la havia acomiadat improcedentment.

Els treballadors d’autobusos de TMB han volgut d’aquesta manera posar de manifest que no obliden aquesta historia i que, per molt que la Direcció, hagi passat pàgina i mai s’hagi disculpat, encara som molts els treballadors d’autobusos de TMB que tenim en la nostra memòria al company Pablo Díez”

www.pablodiez.com

Les finques expropiades de les marines

Si piqueu es fa enorme! Copiat de l'Institut Cartogràfic de Catalunya. Data:1911. Bellvitge limitaria amb el plànol a l'extrem superior esquerra.

Ja portem uns dies agafant-nos a l’historia de la Marina de L’Hospitalet per emplenar el nostre bloc, per ara no hi ha moltes notícies i tothom està de vacances, així que tornem una altra vegada al llarg espai de temps en que els blocs i torres de Bellvitge encara no havien aterrat com a OVNIs als camps de cultiu. Avui hem tret de l’Institut Cartogràfic de Catalunya un mapa de 1911 on es poden veure els límits de totes les finques que van ser expropiades per construir un Port Franc , aquell que mai es va arribar a materialitzar però va servir com a base de l’actual port i de la Zona Franca.

El plànol que vam mostrar el dia 23.07.2009 era de 1914, uns anys posterior, pot ser per això o per diferències a les fonts d’informació utilitzades hem trobat moltes variacions als noms de les cases, per exemple,  Casa Patirem es transforma en Casa Pelicán al de 1914. Tampoc queda clar la llengua que s’utilitza en cap dels dos mapes i sembla que escriuen els noms tal com sonen, i depèn de l’oïda de l’escriptor surt el que surt: Casas de Gardiman, en aquest seria Casa Gardimany, o la Casa La Grant, aquí seria Casa Lagran,…

No només surt la Marina de L’Hospitalet sinó que també la de Sants. Aquesta última ens porta des de la Riera Blanca (entre les finques “3 al 9″ i la 24) cap a Montjuïc, on trobem Casa Antunez o Can Tunis. Pot ser també farem alguna entrada de la marina veïna: de l’hipòdrom, de l’estany del port, de les extraccions de sorra, de la Perla de la Mediterrània,…  i per que no de tot el Delta del Llobregat?!?,…  acabem de començar, mica en mica ens trobarem amb guerrillers, pirates, contrabandistes,… Tenim de tot!

La platja de l’Hospitalet de Llobregat a El Periódico

Avui Xabier Barrera al seu diari, elPeriodico.com, ha escrit un article sobre la platja de l’Hospitalet de Llobregat basant-se en els comentaris del grup del facebook ¡¡Bellvitge tuvo playa. Que nos la devuelvan!! de l’Alicia Marín. Parla de com la platja del nostre municipi es va expropiar per tal de fer un port franc que mai es va realitzar i en comptes es va ampliar el port de Barcelona. Sobre aquest tema en Joan Camós i Cabecerán al seu llibre de 1986 “L’Hospitalet. La historia de tots nosaltres 1930-1936″ (el podeu trobar a la Biblioteca de Bellvitge amb aquesta referència: 9(46.71Hos) Cam) deia que s’havia parlat de que era il·legal ja que l’expropiació es va realitzar amb una finalitat que no es va arribar a acomplir. De fet al febrer de 2009 el regidor del PP de L’Hospitalet, Javier Díez Crespo demanava drets pel nostre municipi al Consorci de la Zona Franca degut a aquests fets.

Com l’article de el Periodico no te una fotografia de l’antiga platja, i el facebook no es que sigui molt generós amb la mesura de les imatges que permet penjar, deixem una de l’any 1907 on es veu pràcticament íntegra la platja de L’Hospitalet de Llobregat. Sobta la posició de la farola, allunyada del mar. Segons el llibre de David Miquel  “El Baix Llobregat, la Segona Transformació” (el podeu trobar a la Biblioteca de Bellvitge amb aquesta referència: 9(46.71LL) Miq) la màxima extensió mar endins del Delta va ser entre els anys 1857 i 1884, després d’aquestes dates mica en mica la sorra es va perdent degut a l’extracció d’àrids i sorres al riu, els embassaments, canalitzacions, explotació directa de les aigües del riu per diferents fàbriques, i per l’ampliació del port,… Tot això va deixar sense sorra les platges properes, segons el mateix llibre hi ha constància documental de que moltes finques del Prat van desaparèixer sota el mar, mentre les de Gavà o Castelldefels s’allunyaven any rere any. De fet la platja del Prat necessita regenerar la sorra cada any per tal de tenir una amplada acceptable a algunes zones.

Si piqueu es veu molt millor! (o no). Imatge copiada de la revista Il·lustració Catalana del dia 20 d'octubre de 1907 on es veuen els efectes de una de tantes riades del Llobregat.

El nostre patrimoni arquitectònic

Situació dels edificis que es troben dins del patrimoni monumental català segons el buscador de patrimoni.gencat.cat

Fins al 15 de setembre de 2009 es poden aportar fotografies al concurs fotogràfic d’estiu que estan realitzant Direcció General del Patrimoni Cultural. Les  millors fotos seran publicades, amb el vostre nom, a una guia del patrimoni cultural català que es troba en preparació i també en les galeries de fotografies a Internet de la Generalitat com el Clicat. (+ informació)

Indiquem els edificis del nostre barri que donen com a resultat els buscadors del patrimoni monumental català de la web patrimoni.gencat.cat. per si voleu participar al concurs amb el nostre patrimoni.

Des d’aquestes pàgines ja hem parlat sobre tot dels edificis de Cal Masover Nou i de La Torre Gran, ja que es troben en estat ruïnós des de fa massa anys. Pot ser enviar aquestes fotografies al concurs podria servir per que les administracions fessin alguna cosa.

Imatges de Gaspar Coll i Rosell 1985-1986 copiades de la pàgina del Patrimoni Arquitectònic Català. La de l'Ermita és de 2009

On és Warry??

Si piqueu damunt d'aquesta imatge es farà tan gran, tan gran que no podreu tancar la boca en una estona!. El que es veu és part del marge hospitalenc del Llobregat i una mica més, ja que també agafem el de Cornellà que comença entre pont de la C-32 i la torre d'alta tensió de l'esquerra. És una imatge agafada el dia 08.08.2009 i feia molta calor.

Avui farem un petit joc!! (sense premi, Emma)

Aquest estiu no deixem de parlar d’aigua al bloc, que si Ca l’Anguilero, que si l’illa de Banyols, l’antiga platja de L’Hospitalet,… i clar, queda l’única platja que ens queda, la de la nostra petita riba del riu,… habia de sortir!

Ja veureu que es troba plena de gaseoductes, oleoductes, i altres ductes, però al menys sembla que es veu neta,… però,… però que es això?!?  Un Warry ha fet de les seves i ha deixat les seves escombreries a la nostra desgraciada riba del Llobregat! Aghhh!

A veure si trobeu el regal de Warry a la fotografia de dalt, llest@s!

Un Warry ens a fet un regal!

Kabaddi a Bellvitge

Hem arribat tard amb l’anunci, no teniem constància i això que a l’agost no hi ha molta cosa per ser espectador,… Que farem!,… diuen que més val tard que mai:

de Canal-h: “’El Kabadhi (o kabaddi) és un esport tradicional de diferents països asiàtics i actualment està molt arrelat a Paquistan, Índia, Nepal i Bangladesh. El joc el disputen dos equips de 7 jugadors cadascun. Els partits es porten a terme en diferents jugades alternant l’atac d’un equip amb el de l’altre. Un atac consisteix en què un jugador entra en camp contrari i ha de tocar un dels quatre defensors i tornar al seu camp en menys de 30’’.

Aquest esport va ser d’exhibició a les olimpíades de Berlín de 1936, va formar part del programa d’esports tradicionals del Fòrum 2004 i actualment forma part dels esports oficials dels Jocs d’Àsia.A l’edició del 2008 hi van assistir més de 15.000 persones. Al torneig de Barcelona d’enguany participaran equips de França, Itàlia, Noruega. Holanda, Alemanya, Anglaterra i Espanya. Els organitzadors, de l’Associació Recreativa Kabadhi de Barcelona, esperen aplegar més de 4000 persones al llarg de tot el dia a l’estadi municipal (zona esportiva de la Feixa Llarga).

Exposició de bicis pispades a Bellvitge

Últimament trobar-se una bici del Bicing o un tros d’ella a Bellvitge és bastant fàcil, tant que les tres imatges superiors són d’ahir, i d’ un petit trajecte: dues trobades a l’avinguda Europa i la central a l’abaixador de la Renfe.

Una vegada el lladre les deixa abandonades queden pràcticament al mateix lloc durant dies, ningú les toca, ningú vol ficar la seva empremta. Romanen com si fossin obres d’art en mig del carrer, com escultures urbanes de pop art.

Això passa primer per que hi ha alguns incívics al barri que no acaben d’entendre que els elements públics són de tots, i no sols d’ells. Res de nou,…  I dona igual que les bicis siguin de Barcelona, l’acabarem pagant nosaltres també, ja que quan implantin aquí el Bicing es basaran en les despeses que genera a Barcelona, que venen en part derivades per les reparacions degudes al vandalisme i també per les desaparicions.

L’altre problema és que aquestes bicis no són un residu i per tant no les poden recollir les brigades destinades a aquesta funció, és per això que les podeu veure molts dies al mateix lloc.

Com l’origen és un tema de seguretat (furt, robatori, o el que sigui) ahir a la tarda vam trucar a la Guàrdia Urbana de la nostra ciutat per tal d’informar-nos sobre que es podia fer per tal de que les bicis o els seus esquelets fossin recollits. La solució va ser ràpida, ens van demanar la seva situació i ens van dir que trucarien al Bicing per tal de que vinguessin a recollir-les. Ja que estàvem, també vam trucar directament al Bicing i vam repetir la mateixa operació, amb el mateix resultat.

Així que si esteu farts de veure una bici d’aquestes al vostre carrer, feu una trucadeta al Bicing – 900 31 55 31 -, i així deixem a la Guàrdia Urbana que es dediqui a altres temes. Una altra cosa és que els del Bicing vinguin,…

D’altra banda no penseu que això sols passa al nostre barri, a Barcelona desapareixen entre 400 (segons el diari 20minutos) i 600 (segons el diari El Pais) bicis del bicing a l’any, i no totes estan aquí. Es veu que el ciclisme a sobre de bicis pispades és l’esport preferit d’alguns adolescents (i més grans) de Barcelona i rodalies, per no parlar d’altres països, com podeu llegir a aquesta relació d’articles del bloc Bici-Vici.

Deia el Periodico fa un any: Tampoc és gens estrany trobar una bicicleta del sistema públic de Barcelona circulant en una població de l’àrea metropolitana. Per no cridar gaire l’atenció, el nou propietari li ha tret alguns elements cridaners, com per exemple els parafangs de color blanc. Igualment es coneix l’existència d’alguns grups que s’apoderen de diverses bicicletes per portar-les a un altre país, on és menys fàcil detectar-ne la procedència. Tot i així, les del Bicing resulten ser bicicletes poc aptes per al robatori, ja que pràcticament totes les seves peces són úniques, fabricades específicament per al sistema de bicicleta pública, i no es poden trobar recanvis. La pregunta és com es produeixen els robatoris. A algun usuari despistat l’hi han pres quan aparcava un moment davant d’una botiga. Les del Bicing no tenen, com passa amb les bicicletes públiques de les ciutats de Lió i París, un cadenat per poder lligar-les en un altre lloc que no sigui la mateixa parada. El cas més habitual és que la bicicleta no quedi ben ancorada a la seva estació, i per això és enormement fàcil emportar-se-la.

Esperem que les bicis que comprin pels nous municipis de  l’Àrea Metropolitana que s’afegeixen siguin més lletges que les de Barcelona, a veure si així,…

“L’edifici Ferrer” de William McDonough

El dia 31.07.2009 el Far (núm 1041) va publicar un article on es veu la primera imatge de l’edifici Ferrer d’en William McDonough, conegut arquitecte pels seus conceptes sobre l’ecoefectivitat i el desenvolupament sostenible.

Segons el citat article realitzat per la Dulce Valero:

Poco a poco va ganando forma uno de los proyectos emblemáticos de L’Hospitalet, el parque de la salud BiopoL’H, que se desarrollará en el entorno de los dos hospitales de Bellvitge: el Universitario y el Oncológico.

Si en el pleno del mes de mayo se daba luz verde al futuro Campus de Ciències de la Salut del BipoL’H, (seis nuevos edificios en el entorno del Hospital de Bellvitge para la docencia y la investigación, con una superficie de más de 55.000 m2), en el pleno celebrado el martes fue el turno de la aprobación de la ordenación prevista en el sector del Oncológico, el Hospital Duran i Reynals, que añadirá a sus instalaciones nuevos edificios con un total de 53.500 m2 y que conformarán el futuro Parque Científico del BipoL’H.

El plan especial aprobado el martes, denominado BiopoL’H Mar, afecta a una superficie global de 32.931 m2 y prevé la urbanización de toda la parcela en la que se ubica el Duran i Reynals. En este ámbito se incluirá la prolongación de la calle Ciències, un proyecto que llevará a cabo el Consorci de Reforma de la Gran Via para mejorar el acceso a la zona, aunque la operación definitiva en este sentido será la conexión de los dos grandes hospitales con el futuro soterramiento de la Gran Via en este punto.

Los nuevos edificios previstos en el entorno del Hospital Duran i Reynals se destinarán a actividades sanitarias, asistenciales y educativas y a centro de investigación en los campos de la salud, la biomedicina y la biotecnología, con la implicación tanto de los hospitales como de la universidad.

Fuentes del Consorci BiopoL’H, una iniciativa impulsada por la Universitat de Barcelona (UB), la Generalitat de Catalunya, el Ayuntamiento de L’Hospitalet y el Biocat (Bioregió de Catalunya), aseguran que las actuaciones sobre el terreno incluyen un edificio para el Parque Científico, de 32.000 m2, una parte del cual (8.000 m2) estará ocupado por el CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas).

Pero uno de los edificios singulares y que se convertirá, según las mismas fuentes, en “referente mundial en biosostenibilidad”, será el que ha diseñado el arquitecto William McDonough como futura sede del centro privado de investigación del grupo farmacéutico Ferrer, de 17.500 m2 sobre rasante y que se levantará al lado de las instalaciones del hospital con una inversión de 45 millones de euros. Las obras está previsto que empiecen a principios de 2010. El grupo farmacéutico explica la elección de esta zona para instalar su sede por “estar al lado de donde se lleva a cabo la investigación clínica, y BiopoL’H está llamado a ser un parque de referencia en el sector de la salud”.

Según el Consorci BipoL’H, las obras se completarán con una ampliación del Hospital Duran i Reynals, la instalación de un centro técnico-médico, y la construcción de un aparcamiento subterráneo con un mínimo de 660 plazas.

Desconeixem encara si el Biopol afectarà al Tennis Gran Via i/o al sector de Cal Jaume de la Vidala, ja que des de l’Ajuntament no hi ha molta transparència cap als ciutadans sobre aquests temes. Des de l’entorn de l’AV es va fer una instància el dia 12.06.2009 reclamant informació sobre el futur del sector de Cal Jaume de la Vidala, i si es faria el parc que estava previst des de l’any 1996, però encara no hem obtingut resposta de la gent de l’ajuntament. Aquesta demora ja ha estat denunciada al Sindic de Greuges que es troba estudiant el cas des del dia 24.07.2009. A veure si diuen alguna cosa, que no mosseguem,…

Veure article del 05.06.2009 sobre les notícies que tenim fins ara.

Imatge de la zona on en principi s'ubicaran totes aquestes noves instal·lacions del BiopoL'H Mar. la Torre Ferrer creiem que es situaria a la zona de l'actual parking, a l'esquerra.