Aquesta entrevista, que pertany a la publicació l’Eramprunyà d’aquest mes, defineix el funcionament de l‘AV de Gavà Mar, una associació de veïns que segons la meva opinió personal és un exemple a seguir per les AV i lògicament pels veïns, que són els que formen aquestes associacions. Per això aquest serà el text que oferim com motiu de discussió aquesta setmana al nostre/vostre grup del facebook (si és possible feu els comentaris al fòrum del facebook, sinó, aquí sota)
Luis V. Bagán Nebot
Aquest text és la queixa pel tractament del nostre barri i ciutat al programa “Comando Actualidad” enviada per part de la nostra alcaldessa, Núria Marín al director de TVE, Javier Pons. Ha estat facilitada per part de la regidoria del districte VI fa pocs dies.
El 17 d’ctubre passat fèiem una entrada titulada “Fan el que volen” fent-nos eco d’una notícia del diari el Punt on es deia que l’ajuntament pretenia requalificar un sector de la Rambla Marina com a “zona verda”, aquest sector, que es veu pràcticament sencer a la fotografia és el que va des de l’avinguda Carrilet fins a la carretera del Mig. Com es veu de zona verda, com l’entén tothom, te poc; seria en tot cas una zona grisa, amb arbres a cada costat i unes jardineres al mig d’alguns sectors per tal de dissimular. Tancàvem l’article reivindicant “Ens calen zones verdes de qualitat, de veritat, amb ànima! no de formigó com aquesta, i tant aquí com a Can Rigal, com a tot l’Hospitalet de Llobregat!”, ja que la nostra ciutat te una mancança molt important en superfície de zones verdes, molt per sota dels criteris de l’Organització Mundial de la Salut.
Aquesta setmana, al ple municipal, s’ha aprovat el “DICTAMEN PER APROVAR PROVISIONALMENT LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DE PGM A L’ÀMBIT DISCONTINU DE LA FEIXA LLARGA AMB LA TRAVESIA INDUSTRIAL I A LA RAMBLA DE LA MARINA, ENTRE L’AVINGUDA DEL CARRILET I LA TRAVESIA INDUSTRIAL, AMB RESOLUCIÓ PRÈVIA DE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA EN EL TERMINI D’INFORMACIÓ PÚBLICA DE L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA” en solitari pel PSC utilitzant la seva majoria absoluta, ja que la resta de partits no sols estaven en contra, sinó que estaven lògicament indignats per aquest engany. Des de la Federació d’Associacions de Veïns de l’Hospitalet el sentiment ha estat el mateix, tildant aquest fet de presa de pèl. En fi, transcrivim un article del diari Avui d’aquest matí:
L’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat ha decidit guanyar espai de zona verda canviant la qualificació de la Rambla de la Marina, en el tram comprès entre l’avinguda del Carrilet i la Travessia Industrial, en un espai on la grisor s’imposa clarament al color verd. La proposta, que només compta amb el suport del PSC, s’ha fet per compensar la pèrdua de metres quadrats de zona verda que significarà construir una pista d’atletisme que ha de substituir l’actual de Can Rigalt, equipament esportiu que desapareixerà quan es desenvolupi urbanísticament aquesta zona.
L’Ajuntament va trobar un espai a l’entorn de la Feixa Llarga, al barri de Bellvitge, on ja hi ha altres instal·lacions esportives. Es tracta d’una parcel·la “que ara fem servir com a viver, i la meitat ja està qualificada com a equipament i l’altra meitat com a zona verda”, explica la tinent d’alcalde d’Urbanisme i Obres del consistori, Ana M. Prados. El primer que s’ha fet ha estat qualificar el terreny com a equipament per poder-hi ubicar la pista. Això ha obligat a buscar altres terrenys per compensar la pèrdua d’espai verd i el PSC ha trobat la solució a la Rambla Marina, però en aquesta decisió s’ha quedat sol.
La proposta tirarà endavant perquè els socialistes tenen majoria absoluta i només s’hi ha presentat una al·legació, però ha obert la segona gran escletxa en pocs mesos a l’equip de govern, que formen PSC i ICV-EUiA, després de la polèmica que es manté oberta per la urbanització de Can Trabal, l’última zona agrícola de l’Hospitalet.
Des de l’Ajuntament, Prados assegura que d’aquesta manera s’aconsegueix que la part baixa de la Rambla de l’Hospitalet “sigui per sempre més per a ús ciutadà”. El regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat, Alfonso Salmeron, d’ICV-EUiA, però, s’hi oposa perquè considera que la compensació “s’ha de fer en un altre lloc i no pas en un vial”. Segons Salmeron, per obtenir aquest espai es podria esperar a la requalificació que encara s’ha de fer de Cal Trabal.
Per als veïns, presa de pèl
El president de la Federació d’Associacions de Veïns de l’Hospitalet, Manuel Piñar, ha qualificat la mesura de “presa de pèl” i opina que la idea del PSC “no hi ha per on agafar-la” i la qualifica d’”excusa de mal pagador”, ja que la Rambla sempre serà d’ús ciutadà “si aquesta és la voluntat dels equips de govern”. La portaveu de CiU, Meritxell Borràs, prefereix ironitzar dient que actuant d’aquesta manera “serem la ciutat amb més zones verdes de Catalunya”.
Això ens recorda que al setembre, l’alcaldessa, en referència a les crítiques i preguntes sorgides per la futura destrucció de unes 13 Ha de zona verda amb ús agrícola al sector Cal Trabal, va dir: “es farà el que sigui millor per l’Hospitalet i la ciutadania”, com una mare que diu al seu fill petit: “ja l’entendràs quan siguis més gran, ara sols et puc dir que hem de fer això i ja està”. Sembla que 30 anys de democràcia ens ha portat a això, a que ens tractin així, com a nens petits, o pitjor, como si fóssim babaus. Suposem que això és el mateix, algun dia entendrem aquest moviment,… és pel nostre be…
Però realment l’equip de govern actual sap el que vol o necessita la ciutat?, o es que l’ajuntament de fa tan sols una dècada, aquell que va preveure o construir tants parcs ara oblidats o arrasats per aquests d’ara, no sabia res? Com un mateix partit pot canviar tant d’opinió en aquest aspecte en tants pocs anys?
Joan Junyer (1904-1994) és l’autor de l’escultura que es troba al encreuament entre la Rambla de la Marina i la Travessia Industrial, a la plaça d’Amalvigia.
L’escultura no es diu “La Sardana”, com popularment es coneix al barri, sinó “La Bòbila” i es va projectar com a commemoració de les que foren la base de les comunitats del Baix Llobregat i també com a símbol de consolidació i agermanament.
El dia 25 de juny de 1992 se inagura La Bòbila. Portar a la realitat el projecte va resultar laboriós per la complexitat de trobar uns forns amb les dimensions adequades, va ser necessari adequar la tècnica i el dibuix de les planxes a la mida dels forns.
Joan Junyer és una de les principals figures de la vanguardia catalana, però també és de les més desconegudes i oblidades ja que va viure molts anys fora, principalment als Estats Units. Al MOMA de Nova York el defineixen com a “artista americà nascut a Catalunya”.
Des de l’entorn de l’AV de Bellvitge es van enviar 20 consultes sobre diferents aspectes del barri al programa de TVL’H “L’Alcaldessa Respon” del dia 30.09.2009, aquella nit únicament es va respondre una d’elles al programa, però una vegada finalitzat es va rebre un correu electrònic de l’Antoni Rivera León, coordinador del gabinet de l’alcaldia dient que en uns dies es respondrien totes les preguntes enviades. Ahir, juntament amb una disculpa pel retard, es van rebre aquestes respostes, que compartim amb tots vosaltres:
Localització de les preguntes. 10,11,14 i 16 o es troben pendents de localització o són preguntes generals
1. M’agradaria saber quan tindrem un accés al Prat de Llobregat sense risc pels vianants i bicicletes. El Bicing arribarà a l’Hospitalet el març que ve, podrem anar al Prat per l’autovia de Castelldefels o serà necessari anar fins a la passarel·la de Cornellà? Es trist que ens diguem “de Llobregat” i després de tants anys demanant aquest accés encara estiguem igual o pitjor.
Des de l’àrea de Mobilitat de l’Ajuntament ens informen que és un tema que està en vies de solució mitjançant les actuacions que realitza el Consell Comarcal a la llera del riu, en el pròxim soterrament de les vies del tren i en la segona fase de la reforma de la Granvia.
2. M’agradaria saber quan es realitzarà el parc de 12 Ha (amb un llac de 800 m2) previst al costat de l’Hospital Oncològic anunciat al 1996 (Veure publicació L’Hospitalet del 25.03.1996).
Des de l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) ens informen que l’esmentat parc està inclòs a la Unitat d’Actuació 3 del “Pla Especial del sector delimitat per la Granvia i accessos al Cinturó del Litoral”, aprovat per la Comissió d?urbanisme el 17-6-1992.
3. M’agradaria saber com ha acabat el tema de l’abocador incontrolat de residus que havia al costat del tanatori i si ha afectat el terra o el aqüífer?
Segons ens informen la tipologia de material que s’està retirant del solar ubicat davant el tanatori, és residu inert (terres, runes), residu no especial (pneumàtics i plàstics) i pots buits amb restes de líquids que s’estan caracteritzant però que no sembla que hagin afectat els sòls. Tot i això, s’està a l’espera de la neteja total per confirmar aquest aspecte.
4. M’agradaria saber que es pretén fer als terrenys entre el hospital Oncològic, la Ronda Litoral i la Gran Via (Cal Jaume de la Vidala).
Des de l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) ens informen que aquest àmbit està inclòs en el “Pla Especial del sector delimitat per la Granvia i accessos al Cinturó del litoral” abans esmentat, que va definir tres unitats d’actuació per al seu desenvolupament, posteriorment modificades en el projecte de Modificació de les Unitats d’Actuació, aprovat pel Ple municipal el 4-11-1994.
En quant a la Unitat d’Actuació núm. 3 ja s’ha contestat a l’anterior apartat.
En quant a la Unitat d’Actuació núm. 1 i núm. 2, a continuació es relacionen el seu estat d’execució i les previsions actuals: Unitat d’actuació núm. 1 (Tanatori i les zones verdes del camí de Pau Redó): S’ha executat en la seva totalitat d’acord amb el Pla especial esmentat, amb totes les seves despeses, expropiació dels terrenys, urbanització i construcció del Tanatori a càrrec de Funerària de l’Hospitalet, SA,
De la mateixa manera que la unitat d’actuació núm. 3 aquesta zona està inclosa en els “Estudis previs per a la reordenació de l’àmbit de la Granvia-Llobregat. Reforma del segon tram de l’Av. de la Granvia de L’Hospitalet i transformació dels territoris adjacents de la Marina”, redactats per el Consorci per a la reforma de la Granvia de L’Hospitalet, que foren aprovats per la Junta de Govern Local en sessió celebrada el dia 4 de desembre de 2007.
Unitat d’actuació núm. 2 (Hospital Duran i Reynals): S’ha executat l’ampliació del Tennis Granvia, amb la cessió gratuïta dels terrenys per a les pistes esportives del costat nord. La nova vialitat prevista està expropiada per l’ACA amb motiu del col·lector que passa pel seu subsòl. No s’ha fet l’ampliació prevista de l’Hospital Duran i Reynals. El sistema previst fou el de compensació i correspon a l’Hospital la seva iniciativa.
En aquest sentit, les actuacions previstes en un futur segueixen essent l’ampliació de l’equipament amb nous requeriments actualitzats que són objecte d’estudi (BIOPOL’H) . Així, la Junta de Govern Local, en data 14 d’abril de 2009, i el Ple Municipal en data 28 de juliol de 2009 varen aprovar inicialment i provisionalment el “Pla Especial del Parc Científic i Tecnològic Biomèdic de Salut- BIOPOL’H. Ampliació de l’equipament sanitari-assistencial de l’Hospital Duran i Reynals (districte econòmic Granvia-L’Hospitalet) Avinguda de la Granvia, núms 199-203”, que resta pendent d’aprovació definitiva.
5. M’agradaria conèixer quins terrenys estan afectats pel Biopol.
Des de l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU), ens informen que són part dels terrenys de la Unitat d’Actuació núm. 2 de l’apartat anterior, inclosos a l’àmbit del “Pla Especial del Parc Científic i Tecnològic Biomèdic de Salut- BIOPOL’H. Ampliació de l’equipament sanitari-assistencial de l’Hospitalet Duran i Reynals (districte econòmic Granvia-L’Hospitalet) Avinguda de la Granvia, núms 199-203”.
6. M’agradaria saber com ha quedat el tema de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de l’any 2004 que diu que les instal•lacions municipals de la deixalleria, i el parc de sanejament són d’ús industrial i no d’equipament tal com diu la seva qualificació urbanística i per tant haurien de tindre una altra ubicació.
Des de l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU), ens comuniquen que: Existeix una sentència del TSJC de 13 d’abril de 2004 que anul·la part del “Pla Especial de concreció d’usos dels tipus d’equipament i ordenació al c. Arquímides” que ordena els terrenys de la deixalleria i parc de sanejament. L’article 103 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, atribueix la potestat d’executar les sentències correspon als Jutjats i Tribunals de l’ordre jurisdiccional contenciòs-administratiu i d’altra banda l’article 104 de la mateix Llei determina que l’òrgan que hagués realitzat l’activitat objecte de recurs ha de procedir al compliment de la sentència. L’objecte del recurs era l’acord de la comissió d’Urbanisme de Barcelona de 17 de desembre de 1997 que va aprovar definitivament l’esmentat Pla Especial i per tant correspon a aquest òrgan administratiu de la Generalitat de Catalunya procedir a acordar allò que exigeixi el compliment de les declaracions contingudes en la sentència”.
7. M’agradaria saber si es canviarà d’ubicació el actual dipòsit municipal de vehicles que es troba al costat del riu Llobregat. L’últim any s’han incendiat varies vegades i es troba molt a prop de conductes de gas i petroli.
Segons el que ens informa l’àrea de Governació de l’Ajuntament, està en fase de construcció una nova dependència, en quant les obres estiguin finalitzades, el dipòsit municipal de vehicles actual quedarà sense activitat.
8. M’agradaria saber quan es restaurarà la masia La Torre Gran, actualment es troba en molt mal estat, encara que forma part del patrimoni arquitectònic de la ciutat.
L’Ajuntament de l’Hospitalet ha engegat en els darrers anys diverses iniciatives incloses en un projecte global de recuperació del patrimoni històric immoble de la ciutat. El conjunt d’actuacions realitzades, en execució, o en fase de projecte, tenen com a objectiu rehabilitar edificis històrics emblemàtics dins l’actual trama urbana de la ciutat i adaptar-los per a l’ús de la ciutadania, en el marc del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA), tots ells de propietat municipal.
En el cas de la Torre Gran, ubicada a la carretera de la Vora del riu sense número, es tracta d’una edificació de propietat privada, inclosa al PEPPA vigent (fitxa 99), i que té la qualificació de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) amb el número de catàleg 1721 de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. El nivell de protecció específic establert al PEPPA és el C, que protegeix els edificis el valor dels quals resideix principalment en la seva estructuració tipològica, exteriorment reflectida en la façana i interiorment en la disposició de la seva estructura general així com en determinats espais, com vestíbuls i caixes d’escala. Aquestes parts o elements estaran específicament protegits, essent susceptible la resta de l’edifici d’actuacions de rehabilitació que mantinguin o revaloritzin aquelles. Qualsevol projecte d’obres que afecti l’edificació haurà de complir la normativa vigent i específicament els criteris d’intervenció establerts a la fitxa del PEPPA.
9. M’agradaria saber quins plans hi ha per la zona de la Torre Gran (des del riu fins a la ronda litoral).
Des de l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) ens informen que actualment s’està executant el Projecte de Bassa de Laminació per part de l’Agència Catalana d’Aigua. De la mateixa manera que els terrenys anteriors aquesta zona també està inclosa a l’àmbit dels “Estudis previs per a la reordenació de l’àmbit de la Granvia-Llobregat. Reforma del segon tram de l’Av. de la Granvia de l’Hospitalet i transformació dels territoris adjacents de la Marina”.
10. M’agradaria saber si es realitzaran horts urbans a l’Hospitalet. Tots els municipis que ens envolten ja disposen. Actualment existeixen diversos nuclis d’horts urbans al•legals que creiem que seran destruïts per diverses
Segons ens informen des de Medi Ambient, hi ha previsió de posar horts urbans per a la gent gran.
11. El districte VI és un dels més contaminats de l’Hospitalet de Llobregat. M’agradaria saber si és possible instal•lar una estació fixa de mesura de contaminants per tal de preveure l’afecció d’aquests sobre els veïns.
Segons informació facilitada per l’àrea municipal de Medi Ambient, a la ciutat de L’Hospitalet, existeix una estació de mesurament de contaminació (Parc dels Ocellets).
12. El Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic de Catalunya obliga, des del febrer de 2007, a l’Hospitalet de Llobregat a elaborar un Pla d’acció municipal, ja que al nostre municipi existeixen elements vulnerables molt significatius a prop d’empreses classificades com d’alt risc per accidents químics. Quan es farà aquest pla d’acció?
Ens comuniquen des de l’àrea municipal de Governació, que el PlaseQCat (Pla d’emergència Químic de Catalunya) està en fase de revisió, pendent d’homologació per part de la comissió de Protecció Civil de Catalunya.
13. La mateixa pregunta anterior pel TRANSCAT (Pla especial d’emergències per accidents en el transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril a Catalunya).
Des de l’àrea municipal de Governació, ens informen que el TRANSCAT (Pa Especial d’emergències per accidents en el transport de mercaderies perilloses per carreteres i ferrocarril a Catalunya) actualment, està elaborant el projecte i es troba en fase de recerca de dades.
14. M’agradaria saber quines accions tenen pensades des de l’Ajuntament en relació al programa de RTVE “Comando Actualitat”, del dia 23.10.2009.
Sàpiga que s’ha enviat una carta de la senyora Alcaldessa adreçada a la direcció de TVE en la que manifesta el rebuig a la imatge esbiaixada que es va donar al barri de Bellvitge i de la ciutat de L’Hospitalet. Al mateix temps, li agraïm el seu correu del dia 1 d’octubre en el que ens envia la resposta de RTVE sobre el programa i que anava adreçada a un veí.
15. Quan està prevista la construcció de la nova llar d’infants a Bellvitge.
Segons l’Àrea d’Urbanisme, el compromís és que durant aquest mandat es redactarà el projecte.
16. Quan esta prevista la construcció del nou casal d’avis a Bellvitge.
Des de l’Àrea corresponent s’està treballant en la preparació del projecte.
17. Quan està prevista la realització del circuit de footing a Bellvitge.
Se’ns informa que el projecte està redactat.
18. Quan està prevista la remodelació de la plaça Amalvigia.
Se’ns informa que el projecte està redactat.
19. Per què no és possible el soterrament de les vies de la línea de Vilanova mitjançant tuneladora en tot el recorregut pel barri de Bellvitge.
Segons dades facilitades per l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU), l’Ajuntament va sol·licitar al Ministeri de Foment que està redactant el projecte constructiu del nou túnel línia Vilanova, que l’obra s’executés mitjançant una tuneladora, aquesta petició ha estat estudiada i estimada parcialment pel Ministeri i per tant portarà a terme el tram situat aproximadament entre l’estació actual de Bellvitge i fins a la Torrassa amb tuneladora. Pel que fa al tram al que vostè es refereix el Ministeri de Foment va desestimar executar l’obra amb tuneladora per motius de seguretat ja que els estudis geològics dels terrenys desaconsellen utilitzar aquest mètode constructiu.
20. Entre el carrer Campoamor i els edificis de l’avinguda Europa hi han una sèrie de naus amb diferents usos, moltes desocupades. Des de fa anys es parla de que es derribarien i es faria un passeig a aquesta zona. És veritat? com està el tema?
D’acord amb el que ens informa l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU), entre el carrer Campoamor i l’avinguda Europa segons la cartografia de la ciutat no existeixen naus industrials. El que si ha estat objecte d’estudi és l’illa situada entre el carrer Cobalt, Leonardo da Vinci i Rosalia de Castro, per a la seva transformació a usos residencials. De moment encara no s’ha tramitat cap modificació de planejament i per tant els edificis industrials d’aquesta illa romanen amb la classificació industrial 22a.
Agraïm les respostes als membres dels diferents departaments del nostre ajuntament, així com al gabinet de l’alcaldia, i considerem aquest fet com una demostració de transparència, pas vital per a la participació ciutadana, i per tant per una democràcia d’alt nivell. Seguint aquesta manera de fer, deixem aquesta informació en mans dels veïns i veïnes.
Per la nostra part estudiarem les respostes per tal de, en cas de que fos necessari, plantejar noves consultes.
Aquest cap de setmana Els Verds-Esquerra ecologista van publicar a diferents medis una carta oberta a l’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat on reclamen respecte per l’última zona agrícola de la ciutat, per Cal Trabal; d’altra banda Esquerra Unida i Alternativa presentarà la seva proposta de reordenació del sector de Cal Trabal a l’auditori Barradas la setmana que ve, el dia 01.12.2009. Per últim volem presentar el bloc resultant d’una exposició itinerant sobre horts urbans que està realitzat l’Stefanie Fock per Catalunya, Espanya i Europa, i on una part està dedicada a la lluita per evitar que part de l’última zona agrícola del nostre municipi quedi sepultada sota encara més formigó.
si piqueu es fa més gran!!
El Paral·lel al 1910, amb el Café Español a l'esquerra, i a la dreta el Poble Sec més proper al port.
El tema de debat d’aquesta setmana al nostre/vostre grup del facebook, no és un tema com els que normalment oferim, en aquest cas és una proposta de lectura per tal de ser comentada, com al col·legi. Concretament és un TEXT DE JÚLIA COSTA, mestra, escriptora i veïna del Poble Sec de Barcelona. Tracta sobre la percepció d’aquesta dona del seu barri, tant sobre temes d’actualitat com del passat.
Convidem a parlar sobre el que diu, ja que hem trobat molts fets comuns, salvant les distàncies, entre les històries i l’actualitat del Poble Sec i del nostre barri. A veure que penseu vosaltres,… (si és possible feu els comentaris al fòrum del facebook, sinó aquí sota)
Deixo un fragment (però s’ha de llegir el text sencer):
Segons el lloc web digital-h, avui:
La plaça de les Cultures, al barri de Bellvitge acull durant la jornada de dissabte la festa del 20è aniversari de la Convenció dels Drets de l’Infant. En la seva organització hi participen més de 30 serveis i entitats i els professionals dels Serveis Bàsics d’Atenció Social i del Programa d’Infància.
L’objectiu de la festa és que els mateixos infants i la societat en general visualitzin els drets de la Convenció i que tots els agents que operen en l’àmbit de la infància s’impliquin en un projecte comú, segons ha explicat Dolors Fernández, tinenta d’alcalde de Benestar Social.
Al matí, de 10 a 13.30 hores, la festa s’adreça als infants fins a 12 anys, i a la tarda, de 17 a 20.30 hores, als nois i joves de 13 a 18 anys. Hi haurà jocs, tallers, conte-contes i música, entre d’altres activitats. El correfoc clourà la celebració a les 20.15 hores.
Recorregut final del riu Llobregat a l'any 1912. Josep Salvany i Blanch, Fons Fotogràfic Salvany. Biblioteca de Catalunya.
Postals de Casa del Anguilero del llibre "Imatges retrospectives de la Marina" de Julio Baños Soria
Ca l’Anguilero, Cal Anguilero, Casa Anguilero o Casa del Anguilero era una masia que es trobava a tocar de la llera del Llobregat, a la Marina de L’Hospitalet, que feia de restaurant, i era famosa pels menjars d’anguiles i els sucs de la cocció d’aquestes (1)
Els fruits de les terres de cultiu properes a la casa, la pesca al riu i la caça als camps propers eren la matèria prima del menjador.
Els diumenges els amos feien excursions pels caçadors que volien anar a caçar a la Podrida i Cal Arana, desprès a mig dia tornaven i menjàvem al restaurant. Hem deixat el text d’una d’aquestes excursions a principis de segle.
L’hemeroteca de La Vanguadia i a altres documents de les primeres dècades del segle XX es troben plens d’anuncis d’excursions que s’organitzaven a Barcelona per anar-hi. Venien en moto, en bicicleta o caminant, moltes vegades des de Casa Antunez on parava el tramvia; creuaven les platges de Can Tunis o de la Marina, i paraven a Ca l’Anguilero per dinar.
I així va ser durant molts anys fins que la gran riuada del dimarts 25 de setembre de 1962 se la va emportar juntament amb part de les terres. Avui es trobaria a on el Passatge de Suez del ZAL es troba amb la llera antiga del riu. Podeu veure també la seva situació a aquest plànol de 1914, ja publicat el dia 23.07.2009
“A la desembocadura del riu Llobregat hi havia de tot, l’aigua baixava molt neta i en l’últim tram del riu hi havia molts llobarros, llíseres, carpes i moltes anguiles, i és clar, jo amb la meva barca passava les hores pescant” (…) “Fa molts anys que no queden anguiles al riu. Abans el riu era un indret de vida amb molts ocells, peixos, caragols i demés animalets, donava gust passejar per les riberes. Ara això s’ha convertit en una claveguera, i els pocs animalets que hi volten, com les focheres i els ànecs marxen fugint de la fortó de les aigües. Això fa vint anys que es va acabar; el que abans era vida, avui és mort. Ho sento jo, que he viscut tota la meva vida a la vora del riu, ara no hi vull mirar”(2).
A l’any 2004, al document D8 de la Planificació de l’espai fluvial de les conques del Baix Llobregat i l’Anoia (2004) menciona “Anguilla anguilla (anguila). Espècie que entra als estuaris de tots els rius europeus; la seva distribució es veu limitada per la presència de grans preses. A Catalunya l’entrada d’angules als rius es dóna de novembre a desembre. En les aigües dolces, la seva alimentació és omnívora i detritívora. Només s’ha capturat al Llobregat des d’Abrera fins a St. Vicenç dels Horts en densitats baixes o moderades (46–240 ind/ha)” (…)
Al febrer del 2006 es van traslladar uns 30.000 peixos que ocupaven la llacuna que es va formar a l’espai de l’antiga desembocadura del Llobregat, des del Pont de Mercabarna fins al mar. Va afectar a carpes, anguiles, llisses i llobarros; que es van retornar a diferents punts del riu. Les anguiles van anar des del pont de Mercabarna cap amunt (4)
De fet la població de l’anguila europea es troba en recessió des de fa anys, sols queda un 1-2% de la població original, degut a la captura il·legal, a la sobreexplotació i a que és un peix que no cria en captivitat. Existeix un Conveni CITES (Convención sobre Comercio Internacional de Especies Amenazadas de Fauna y Flora Salvaje) de l’UE per tal de recuperar-la i es troba dins de la llista de WWF/Adena que va publicar al 2008 com a espècie a protegir. Si voleu conèixer més
Altres documents consultats:
Ahir a les 16h al Llobregat hospitalenc vam observar una parella de corbs marins grossos, en castellà cormoranes grandes (Phalacrocorax carbo). Ricard Gutiérrez de www.rarebirdspain.net ens ha comentat que el de la dreta és un adult i el de l’esquerra és un “tercer hivern”.
Text de Jordi Comellas: “És un ocell aquàtic que es passa una bona part del dia a l’aigua, no té les plomes impermeabilitzades i li passa com a nosaltres, que després d’una capbussada a l’aigua s’ha d’eixugar. Per això la clàssica imatge de l’ocell amb les ales ben esteses, tan llargues com són, immòbil, prenent el sol. (…) És un ocell gros, pot fer més de 90 centímetres d’alçada i 140 centímetres d’envergadura, de color negre, excepte als laterals de la cara i sota el bec, on té un floc blanc. Els joves són d’un color més terrós i tenen la part inferior més clara. Té les potes curtes amb una membrana interdigital entre els seus quatre dits, semblant a la dels ànecs, que li permet nedar i caminar entre el fang, i un bec amb un ganxo a la punta que li facilita la captura dels peixos. És un gran capbussador i es pot submergir a un quants metres de profunditat però també és un ocell àgil i bon volador. Per enlairar-se des de l’aigua, ha d’agafar embranzida, i són característics i curiosos els salts que va fent damunt l’aigua abans de poder emprendre definitivament el vol”
Hem trobat aquestes fotografies de Jordi Bernardó de poc després de finalitzar-se l’edifici del casal d’avis i els habitatges tutelats, es a dir de l’any 2004, quan la plaça de la Cultura encara estava tota per fer. Podeu veure més a la web del seu arquitecte, en Jordi Farrando i Sicilia (també te un bloc) i a la web arqa.com (comunidad abierta de arquitectura, construcción y diseño) on el 5 d’aquest mes van fer una entrada sobre aquest edifici.
Imatges dels mercats d'intercanvi de Palma, de Mieres, de Vilafranca, dels barris del Raval i del Poble Nou.
Des de fa un temps proposem temes de debat al nostre/vostre grup del facebook. El tema d’aquesta setmana és si considereu que tindria èxit un mercat d’intercanvi a Bellvitge, si participaríeu com a usuaris o com a organitzadors, si es podrien fer més activitats aquest mateix dia,… podeu aportar a AQUEST FÒRUM tot el que penseu sobre aquest tema, totes les vostres idees, les vostres experiències.
A un mercat de l’intercanvi no hi ha diners i per tant quan més objectes hi hagi en joc millor. No es tracta sols de canviar un objecte per un altre , sinó que potser s’han de fer molts canvis amb diferents persones per tal d’arribar a aconseguir l’objecte que realment t’agrada. Si som molts pot ser molt divertit, és la clau de l’èxit, sinó no farem res, per tant abans de ficar-nos en aquest embolic hem de veure que això es mou una mica, que teniu ganes,… i per això teniu el fòrum! Si no voleu participar al facebook, també podeu fer comentaris aquí sota.
Aquí teniu un directori dels mercats d’intercanvi dels Països Catalans, i a la mateixa pàgina molta informació sobre el tema.
També recordem que hi ha altres temes de setmanes anteriors per que digueu la vostra: com un sobre la viabilitat del compostatge als petits jardins de Bellvitge, sobre la viabilitat d’una xarxa de desfibriladors semiautomàtics, sobre la possible infrautilització del Centre Cultural de Bellvitge, sobre el fet de no poder arribar de forma còmoda i segura ni al riu ni al Prat de Llobregat (sobre aquest últim punt tenim una “causa” al facebook amb 167 membres)
Vosaltres mateixos també podeu proposar temes de debat que considereu que poden interessar al barri.
Esperem la vostra participació.
Una de les obres de l'exposició, signada per M. González
Detall de la pintura anterior
Des del 4 fins al 20 de novembre, a l’edifici principal de l’Hospital de Bellvitge (al costat dels ascensors), podeu trobar la XX Mostra d’Autors de l’Hospital. Aquesta exposició de Bellvitge Art te com a objectiu mostrar les obres de 46 treballadors de l’hospital, per tant és molt heterogènea ja que agrupa diferents estils i disciplines creatives. A les fotografies mostrem una de les obres que ens ha fet més gràcia ja que surt l’hospital envoltat d’arbres,… no és que sigui la millor, ni la pitjor, però ja sabeu que ens agraden molt els arbres, les zones verdes i aquestes coses que ens manquen tant a l’Hospitalet de Llobregat.
Encara així, donem un parell de notícies:
L’informe Merco-Ciudad 2009 diu que l’Hospitalet de Llobregat és una de les ciutats amb pitjor reputació d’Espanya (situada al costat d’una de les que te millor, Barcelona). Segons aquest fòrum de 78 ciutats participants, baixem des del lloc 53 al 74 en un any,…
Recordem que fa uns mesos també vam baixar des de la posició 10 a la 53 al rànquing de l’ONG Transparency Internacional, on es valorava la transparència a 110 ajuntaments del nostre estat.
Institut Cartogràfic de Catalunya. Familia Cuyas, anys 60
Aquest segle l’ermita de Bellvitge es va restaurar tres vegades als anys 1958-60, al 1977 i al 1993. Avui parlarem d’alguns aspectes de la primera, que va estar originada per la seva destrucció als inicis dela Guerra Civil, el 19 de juliol de 1936. Finalitzada la guerra, amb l’objectiu de reconstruir i revalorar l’ermita i el seu llegat artísitic i monumental, es va formar el Patronat de Santa Maria de Bellvitge, que estava presidit al moment de la restauració per l’alcalde de la ciutat, Ramon Solanich Riera i el reverend Josep Homar Duran, aconsellats pel mossèn Manuel Trens encarregà el projecte de restauració a l’arquitecte municipal, Manuel Puig Janer, el qual, a més de reconstruir la capella, hi afegí uns porxos a tramuntana i a migdia, i la decoració interior al pintor Joan Commeleran i Carrera que va pintar uns murals a l’absis i parets frontals de llevant.
Segons el llibre Abans de L’Hospitalet “Les obres es van finançar gràcies a intensives campanyes de recollida de donatius, que van afavorir l’organització d’actes diversos com ara subscripcions, exposicions i d’altres activitats. Van ser moltes les families de la ciutat que van fer donacions importants, com els Campreciós, que van donar una campana, o els Layola Rovira, que van regalar la font”
Segons La Vanguardia del dia 13 de desembre de 1960: “Mucho se ha llevado ya a término, limpiándose ei edificio de sus construcciones parasitarias, decorándose él arco triunfal y el fondo del ábside con unas magníficas pinturas de Juan Commelerán y terminando otros detalles. Pero falta más aún, y a fin de obtenerlo ha sido abierta una suscripción, que no hay duda ha de ser cubierta con espontánea generosidad por entidades y particulares. Pero además siendo la ermita de Bellvitge uno de los lagares más simpáticos y entrañables para la devoción y el solaz de los barceloneses, que acuden allá muy a menudo y especialmente el lunes de Pascua, los dias de San Isidro Labrador y el día de Santa María de Bellvitge, Que es el 8 de septiembre [La festa major de Bellvitge conserva aquesta data], aparte de todas las demás fiestas de precepto, a Barcelona se traslada el interés por la pronta restauración. Por ello se está preparando una exposición-subasta de dibujos de nuestros más renombrados artistas, que ¡os han cedido generosamente para la más pronta recaudación de los fondos necesarios. La subasta tendrá efecto el día de cierre de la exposición de dichos dibujos, que será inaugurada el próximo sábado en la sala de Galerías «Syra»”
Segons La Vanguardia del dia 03 de gener de 1961: “Sigue abierta en la sala de exposiciones «Syra». la exposición de dibujos cedidos por numerosos de nuestros mejores artistas a beneficio de la restauración de la bella ermita de Bellvitge. situada en Hospitalet de Llobregat. junto a la autopista de Castelldefels, y que es lugar de reunión de excursionistas y devoto centro de piedad para multitud de personas. Son particularmente devotos de ta Virgen de Bellvitge, además de los hijos y vecinos de la ciudad de Hospitalet, muchos ciudadanos barceloneses, habiendo sido testigo de esta devoción ¡as capillas que dedicadas a la misma existieren en las calles del Hospital y de !a Espadoria, La piedad por dicha imagen sé extiende igualmente a las poblaciones del Prat, de Cornella, de San Baudilio, de Gavá, de Viladecans, etc. De los dibujos expuestos —que son alrededor de 150— recordamos en este momento las firmas de Federico Lloverás, Rafael Benet, Bosch-Roger, Olga Sacharoff, Miguel Villa, Juan Commelerán, Jaime Mercadé, Evaristo Mora, Pedro Pruna, Juan Serra, Eduardo Castells, Emilio Ferrer, Grau Sala, José Obiols, J. Hurtuna, Tharrrats, Perrín, Surós, Oms, Maciá, Ollé Pinell, Florit, Aguilar Moré, Anita Sola de Imbert, Mes tres Cabanes, D. Caries, Grau Santos, Vidal Goma, José Granyer, Castanys, Passarey, Camps Arnau, José Simont, «Cese», etc., etc. y actualmente se siguen recibiendo todavía nuevas aportaciones. La mayoría de obras tienen señalados precios mínimos. Sobre este particular puede señalarse como revelador del interés del público, el que a los pocos minutos de la inauguración se ofrecieron 2.000 pesetas por un cuadro de Obiols, que imcialmente estaba valorado en mil. La exposición permanecerá abierta hasta el día 12 de enero.”
Joan Commeleran i Carrera (Barcelona, 1902-Barcelona, 1992) va ser il·lustrador de llibres i paisatgista d’estètica naïf que es dedicà també als temes religiosos. Va pintar murals a l’església de l’Hospital de Canet de Mar, a l’església parroquial de Sant Joan Baptista de Vilassar de Mar, a l’església de Sant Miquel de Montblanc, a l’església parroquial de Maçanet de la Selva, Santa Maria del Mar a Barcelona, a Sant Cugat, a Benissanet,…
“Pintura la suya, grave y meditada, empapada de una sensibilidad más adusta que meliflua, más autéticamente tierna que melindrosa, que si bien se hace cargo de los accidentes, los valores, las estructuras y los acordes del mundo real, se diría que éste no es para el pintor otra cosa que el vehículo por el cual se nos comunican sentimientos y sensaciones mucho mnás trascendentes” Així definia Juan Cortes la pintura de Commelerán a La Vanguardia del 26 d’abril de 1964.
Segons el llibre Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat una inundació “danyà notablement les pintures murals del presbiteri, però no van ser arrencades ni restaurades a la restauració de 1977, sinó que hom va permetre que es perdessin irremissiblement“ Segons l’Enciclopedia Catalana “Una part de les pintures que decoraven l’interior d’ençà de la penúltima restauració, de Joan Commeleran, han passat al Museu” [d'Historia de L'Hospitalet de Llobregat]. Segons el llibre Abans de L’Hospitalet van ser unes goteres les que van malmetre bona part de les pintures murals.
Actualment el Patronat de Santa Maria de Bellvitge no existiex però amb les mateixes finalitats existeix el grup “Amigos de la Ermita”, que es va crear com a grup dins de la Parroquia Mare de Déu de Bellvitge després de la restauració de 1993.
A continuació unes imatges de la restauració copiades del bloc sobre l’historia de Bellvitge de Jose Serrano
"Pintura del arco triunfal en avanzado estado de ejecución-ermita Bellvitge 1960 - foto hoja parroquial". Com es pot observar, manca pintar el fons de l'ábside.
Imatge del casament de Paquita Fontanals i Enric Prats, l'any 1960 - probablement copiada del llibre l'Abans de Mireia Mascarell, un llibre extraordinari amb 4000 fotografies de la nostra ciutat des de 1890 a 1965. ISBN: 84-95550-29-6. Editorial Efadós.
"restauración del campanario de la ermita de Bellvitge 1959"
Aspecte actual, fotografia copiada de la web lamp.es
Una pregunta final: Algú sap per què les mares de deu de Bellvitge de 1914, de 1960, i l’actual son diferents? i aquesta d’aquí sota, que sembla la mateixa del 1960, on estava quan es va fotografiar?, l’altar és diferent,…
Fotografia de l'altar de la Mare de Déu de Bellvitge, anys 50-60. Copiada d'un article a la venda al lloc web todocoleccion
A la fotografia es poden veure les obres de reconstrucció al 1937 que van continuar fins la restauració de 1958-60. Els ermitans que vivien a l’habitatge adossat a la capella, la Pepeta (ermitana des de 1897) i el seu fill Antonet Tobau, van salvar la imatge de la marededéu, guardada dins d’un feix de llenya durant tot el conflicte.Aquesta imatge fou retornada més tard i conduïda en processó des del poble fins l’ermita, on fou restituida després d’acabada la Guerra (Text i imatge del llibre “L’Hospitalet de Llobregat Recull gràfic 1890-1965″ de Mireia Mascarell i Llosa ISBN: 84-95550-29-6)
Lamentablement es van perdre les capelles i el mobiliari que podeu veure a les següents imatges de 1914, copiades del Fons fotogràfic Salvany de la Biblioteca de Catalunya.
Capella central, 1914
Capella lateral, 1914
El 30 d’octubre vam mostrar unes imatges dels terrenys que ocuparà el Biopol’H, on també es pot veure l’ordenament projectat pel sector sud o mar de la Granvia proper a Bellvitge, així com el futur aspecte del seu nus, del traçat de la ronda Litoral i de l’autovia de camions. Avui descriurem aquests canvis.
La simplificació del nus de la Granvia es pretén des de l’Ajuntament al menys des de que es va construir la “Pota Sud”, ja que es considerava que aquesta última podria absorbir tot el trànsit (Veure entrada del 16.06.2009), però per ara no a estat així. La futura configuració reduirà substancialment la superfície actual ocupada pel nus, unes 47 Ha, fet que permetrà aconseguir molt terreny públic.
Com veieu també es pretenen construir varies vies paral·leles a la Granvia; una per sobre que aniria des de l’avinguda Amèrica/avinguda Vilanova fins al riu, on trobaríem una altra que seguiria la seva llera. Per sota de la Granvia, el carrer Ciències, a tocar del oncològic i de la Torre Gran, arribaria també fins al riu, on segons antigues informacions es realitzaria un nou pont que ens faria arribar fins a la futura estació intermodal del Prat de Llobregat. Encara més cap al sud el carrer Botànica continuaria fins la Ronda Litoral, on es conserva l’accés a tocar del tanatori.
si piqueu es fa una mica més gran!
De nord a sud veiem com la rambla Marina, l’avinguda de la Mare de Déu de Bellvitge/camí de Pau Redó i el carrer de la Feixa Llarga passen per sobre de la Granvia soterrada cap a la Zona Franca, dibuixant grans espais amb les vies que les creuen. Desconeixem quin ús li donaran a aquests espais encara que suposem que estaran relacionats amb el biopol’H. Tampoc sabem si el Tennis Gran Via es conserva on és ara o es desplaça cap a la zona esportiva de Bellvitge, i/o desapareixeran les indústries químiques.
Una altra nova infraestructura és l’autovia de camions, que creiem que es la via paral·lela al riu que queda a la dreta de la benzinera i que creuaria tot el plànol. Com veieu, no te el mateix recorregut que s’indicava a aquest mateix bloc abans de l’estiu. Passaria per sobre de la bassa de laminació i també de la ¿estació elèctrica? i les vies d’ADIF, ja a Barcelona.
Com es veu es modificarà sensiblement el traçat de la ronda Litoral fent-li una mica de panxa cap al riu, també es pot observar que passa per sobre de la quadrícula dels altres carrers, el que no sabem encara és si serà més permeable que l’actual, es a dir, si anirà sobre pilars com van escoltar a una reunió fa ja temps..
 | Ignasi González Vila on >>LA TEVA OPINIÓ (última… |
 | Neus A. on Les columnes seques a Bel… |
 | José on Igualmente seremos venced… |
 | T R G on Bellvitge al Facebook (+a… |
 | Juleika Amaya on Activitats al poliesportiu mun… |
| José on No al tancament del CAP de Ram… |
 | Emma on No al tancament del CAP de Ram… |
Plataforma per a la conservació de la zona agrícola de L’Hospitalet de Llobregat i contra l’especulació immobiliària Bellvitge als Blogs
|
Theme: Rubric. Bloc a WordPress.com.
