novembre 29, 2010
novembre 26, 2010
Preguntem als partits sobre Cal Trabal
Aquest dilluns vam enviar a PSC, CIU, EUiA, ICV, PP, ERC i Ciutadans la següent pregunta per tal de presentar avui les seves respostes.
“Des de l’AV de Bellvitge volem preguntar-vos quina és l’opinió del vostre partit, en clau Generalitat, sobre la reordenació de l’última zona agrícola (Cal Trabal) de la nostra ciutat”
Aquestes són les respostes que ens han arribat fins ara per ordre d’arribada:
ICV
Posicionament d’ICV de L’Hospitalet respecte el projecte de Cal Trabal
ICV de L’Hospitalet treballarà per a què el projecte de Cal Trabal sigui sostenible
El respecte als valors naturals històrics i ambientals de la Marina és fonamental tant pels seus valors intrínsecs com per les potencialitats de lleure, de conservació de la natura i educació ambiental en un municipi especialment mancat de zones naturals i verdes per a la ciutadania.
En això no ens juguem sols el nostre futur, sinó el de l’àrea metropolitana: el riu Llobregat, la seva llera i la zona agrícola han de ser considerats com un espai estratègic en l’àrea metropolitana per a l’establiment d’una zona de caràcter natural i d’espai de lleure, per motius hidrològics, biològics, històrics de patrimoni i qualitat de vida, tal i com ho estan considerant la resta dels nostres municipis veïns. Per això creiem que qualsevol actuació en aquesta zona ha d’estar al servei d’aquest objectiu i no pot hipotecar el futur d’una zona natural i de lleure per a la ciutadania.
El projecte Biopol és una de les actuacions importants que es desenvoluparà en els propers anys en aquest sector i disposa d’altres zones a més de Cal Trabal. De la mateixa forma que Iniciativa per Catalunya Verds de l’Hospitalet comparteix els objectius de recerca biomèdica, de creació d’ocupació de qualitat a través d’empreses d’alt valor afegit i de consolidació de l’Hospitalet com a ciutat universitària, sanitària i saludable que significa el Biopol, també pensa que aquest projecte ha de ser compatible amb la conservació del medi natural i de la zona agrícola de l’Hospitalet i amb la recuperació de l’accés de la ciutadania al riu Llobregat. Per això treballarà, en el marc de l’equip de govern i del ple municipal, per a que un dels sectors d’actuació del Biopol, el projecte de Cal Trabal, sigui un projecte sostenible.
Per això ICV proposa que:
El que ha de dirigir el conjunt de l’actuació és la voluntat de recuperar i preservar un patrimoni natural i històric de la ciutat. Qualsevol altre actuació ha d’estar al servei d’això i no pot hipotecar el futur d’una zona natural i de lleure per a la ciutadania.
El projecte ha de partir de les 28 hectàrees qualificades pel Pla General Metropolità de Barcelona com a parcs i jardins i protecció de zona verda del total de 43 hectàrees que ocupa tot el sector. L’ordenació resultant no pot significar una pèrdua de zona verda en el municipi de l’Hospitalet.
S’explori tot el ventall d’instruments urbanístics disponibles per protegir de manera definitiva la zona, i que el màxim nombre d’hectàrees de l’àmbit Feixa Llarga – Cal Trabal passi de propietat privada a propietat municipal amb l’objectiu de preservar-les definitivament com a espai natural.
El màxim nombre d’hectàrees reservades com a zona verda conservin el seu ús agrícola i que es faci un gran projecte d’horts urbans per al gaudi de la ciutadania i l’educació ambiental dels infants i joves de la ciutat.
Les hectàrees que conservin l’ús agrícola siguin qualificades com a parc agrari i passin d’una qualificació urbanística 6 a 24, tot respectant els anteriors acords de Ple referents a la protecció de la zona i al Parc agrari del Baix Llobregat.
El disseny de la futura zona verda sigui respectuós amb la fauna existent i es configuri més com un espai natural integrat en el Delta del Llobregat que no pas com un parc urbà. Que el disseny sigui fruit d’un procés participatiu.
Les tres masies existents en el sector (Cal Trabal, Ca l’Esquerrer i Cal Masover Nou) siguin restaurades, passin a ser de propietat municipal i tinguin un ús d’equipament públic lligats a activitats mediambientals i al record del passat agrícola de la ciutat de l’Hospitalet, amb la creació del museu agrari de la ciutat.
El projecte garanteixi l’accessibilitat i la permeabilitat de l’espai des de la Gran Via i la ciutat. La zona natural no pot quedar com un espai marginal tancat i per això és fonamental la connexió a peu i en bicicleta des del Parc de Bellvitge fins a la zona de la reserva natural del Delta del Llobregat, passant per Cal Trabal i pel camí de ribera del Llobregat, tot aconseguint la recuperació per part de la ciutadana de l’Hospitalet del seu riu i el seu Delta.
Per tal d’aconseguir la incorporació d’aquestes propostes, Iniciativa per Catalunya Verds de l’Hospitalet treballarà, amb responsabilitat dins de l’equip de govern, per superar les dificultats que aquest projecte té per a que pugui ser compartit per la nostra formació política. ICV té la voluntat d’incidir en la redacció final del projecte per a que sigui sostenible i respectuós amb el Medi Ambient.
ERC
Esquerra Republicana de Catalunya tant des de l’àmbit Català com des de l’àmbit municipal treballarà per tal de que es preservi en la seva totalitat la zona agrícola i verda de Cal Trabal.
L’Hospitalet necessita una autèntica zona verda que faci de pulmó d’una ciutat que creix en edificacions i densitat de població sense cap control. Ni aquesta ni cap altra requalificació de terrenys públics s’ha de fer en benefici del sector privat, l’únic criteri que acceptem per utilitzar aquesta mesura ha de ser en benefici de l’Hospitalet i el conjunt de la ciutadania. Les mesures concretes que proposem són:
- Recuperació de l’entorn natural de Can Trabal i de la resta d’espais verds que encara queden a la ciutat.
- Rehabilitació del passat agrícola hospitalenc a través de les masies i altres edificacions que encara es conserven.
- Creació d’un Centre d’educació ambiental a la zona de la Marina.
- Catalogació de les zones verdes i agrícoles de l’Hospitalet com a Zones d’interès paisatgístic per tal de garantir la seva preservació davant possibles noves actuacions, com l’actual, del govern municipal.
- Incorporació de Cal Trabal al Parc Agrari de L’Hospitalet
- Consulta popular per decidir el futur de Cal Trabal mitjançant la Llei de Consultes populars.
- Accés ciutadà al Riu Llobregat
- Incorporació de Cal Trabal per el seu valor ambiental al Pla especial de Protecció i del Paisatge del Delta del Llobregat
Eduard Suàrez, Cap de llista d’Esquerra l’Hospitalet
novembre 15, 2010
L’eix ciutadà que porta al Llobregat
Durant molts anys (a prop d’una dècada) des de la vocalia de Medi Ambient de l’AV de Bellvitge hem estat reivindicant la necessitat d’un accés segur i des de la pròpia ciutat al riu Llobregat, com una de les grans passes per aconseguir una consolidació dels valors ecològics, medi ambientals, lúdics i d’esbarjo i amb l’objectiu d’integrar un espai més o menys natural o naturalitzat a la vida quotidiana de la ciutat, és a dir, dels seus habitants.
El desafiament no era pas senzill. Les obres de construcció del Cinturó Litoral en primer lloc i els seus accessos, l’empremta i la pressió del nus viari del Llobregat, la construcció de l’AVE i totes les seves servituds de pas… sorprenentment no van tenir mai en compte que el terme municipal de l’Hospitalet de Llobregat arribava fins al riu i de fet 900 metres de la seva riba esquerra pertanyen al nostre municipi i als seus habitants.
No era la primera vegada que passava. La història de l’Hospitalet està plena d’exemples com aquests on hom ha acabat cedint terrenys de la ciutat per a construcció de grans obres d’infrastructura d’interès metropolità a canvi de ben poc o fins i tot de no res. Com tots sabeu, la Marina de l’Hospitalet, que seguint la riba esquerra del Llobregat arribava fins al mar (l’Hospitalet tenia platja), va ser sacrificada i engolida per a la construcció de la Zona Franca i de les successives ampliacions del gran port de Barcelona. La gran sacrificada: l’Hospitalet i les seves gents.
Vam perdre la platja i la major part de la Marina i vàrem rebre ben poca cosa a canvi quan rebíem alguna cosa.
Total que amb l’última onada d’obra pública i d’infrastructures ens vàrem quedar sense accés al riu a peu o en bici (a banda dels famosos clots de l’AVE al seu pas per Bellvitge) i en unes condicions mínimes de seguretat.
La ciutadania no obstant no va renunciar al que considerava un dret i moltes vegades, jugant-se la vida, va decidir que el riu també formava part de la ciutat i que calia arribar des de la ciutat i no havent de recórrer a accessos des d’altres municipis que sí havien mantingut la seva connexió amb el riu.
En aquest sentit hem pogut comptar amb una implicació progressiva dels diferents responsables municipals que finalment de manera majoritària han compartit aquesta prioritat i objectiu de ciutat. Inicialment des de l’Àrea de Medi Ambient que fins i tot va constituir comissió i grup de treball per a la recuperació del riu i finalment també amb els diversos responsables i actors municipals des de la vessant urbanística.
A l’últim any els progressos han estat considerables en les negociacions establertes entre els diferents actors: responsables municipals, Mancomunitat Metropolitana, Direcció General de Carreteres de la Generalitat i sobre tot Ministerio de Fomento.
La mancomunitat a instàncies dels responsables municipals va decidir abordar i definir un projecte d’accés i dotar-lo de l’indispensable pressupost per poder portar-lo a terme.
Es van establir diferents contactes entre les diverses administracions amb competència o bé amb terrenys i servituds de pas. I es va anar apropant la possibilitat d’habilitació d’un accés llargament reivindicat per la ciutadania i compartit per les administracions més properes a aquesta.
Fa uns mesos es va arribar a un principi d’acord per tal de portar a terme les modificacions necessàries per habilitar a l’ús ciutadà l’únic pas practicable que va des de la Residència de Bellvitge i Cal Trabal cap a la llera del riu al seu pas pel terme municipal de l’Hospitalet. Semblava que la solució era ben a prop doncs havia un principi d’acord entre totes les administracions implicades, havia un projecte, havia una disponibilitat pressupostària i havia un recolzament –i satisfacció- per part del moviment veïnal. No fa gaire un representant de l’A.D.U. (Agència de Desenvolupament Urbà) va confirmar que pràcticament estava tancat aquest acord i que només faltava rubricar-ho per part dels representants del Ministerio de Fomento, la qual cosa vàrem acollir amb gran joia. Malauradament aquesta rúbrica no s’ha produït com esperàvem i sembla que encara queda alguna reticència per part del Ministerio de Fomento.
Des de l’AV de Bellvitge i des de la Federació d’AV de l’Hospitalet emplacem a les administracions i particularment a la més refractària (Ministerio de Fomento) a que d’una vegada es doni llum verda a aquest projecte essencial per a la integració de la llera del riu a la vida de la ciutat i pel gaudi ciutadà d’aquest espai natural, potser l’únic conjuntament amb Cal Trabal, que queda a una ciutat que té incorporat el riu al seu propi nom i quina història no es pot entendre sense aquest fet de pertànyer a l’eix integrador social, cultural i econòmic que és el riu Llobregat.
I no només això.
L’eix ciutadà Rambla Just Oliveras – Pl. Amalvígia – Rambla Marina – Parc de Bellvitge – Ermita de Bellvitge que es converteix, una vegada es porti a terme la remodelació de la Pl. Amalvígia (aprovada i a punt de començar la seva transformació per al trànsit peatonal) , en un dels eixos vertebradors de ciutat més importants de l’Hospitalet i que ja té un ús veïnal de primera magnitud, pot convertir-se en un dels actius fonamental per a la qualitat de vida del seus ciutadans amb aquesta ampliació que comportarà la prolongació d’aquest eix amb la integració de la zona agrícola de Cal Trabal i l’accés al propi riu com a elements de valor afegit d’aquest itinerari de salut, per a l’esbarjo i el gaudi de la tota la ciutadania. Una ampliació necessària, justa i llargament reivindicada que elevarà la qualitat de vida dels ciutadans de l’Hospitalet.
L’Hospitalet de Llobregat i la seva gent s’ho mereixen. Ens ho mereixem.
novembre 1, 2010
Hi ha més pol·lució de la que ens diuen?
El dia 24 d’aquest mes es va publicar a la web municipal que la pol·lució a la nostra ciutat havia disminuït, sobre tot pel que fa a les partícules en suspensió, amb un índex de 28 μg/m³, per sota dels 40 μg/m³ que estableix el límit legal. El diòxid de nitrògen (NO2) es va situar en 37 μg/m³, per sota dels nivells màxims de 40 μg/m³.
No hi ha cap dubte de que qualsevol reducció dels nivells contaminants és una bona notícia, ja que representen una millora a la salut de moltes persones, encara que sigui sols per un espai de temps, i això ho diem per que és cert que les administracions han implantat moltes mesures per disminuir els nivells de contaminació a l’àrea metropolitana, però pot ser sense l’ajuda del moment econòmic en que ens trobem i el seu efecte en la disminució de les emissions, tant de les xemeneies de les fàbriques, com les emeses pels tubs d’escapament dels vehicles, no hauria estat possible.
Des de que vam prestar la nostra atenció a aquest tema, la situació de l’estació sempre l’hem considerada poc representativa per mesurar la contaminació a la ciutat, primer per que sols hi ha una estació i segon per que s’ha situat allunyada de les fonts de contaminació més importants, com són les vies de comunicació amb més flux de vehicles i les indústries més contaminants. Fa anys que demanem una altra estació al sud de la ciutat, on les fonts citades tenen molta més influència a la composició de l’aire que respirem.
Des de la AV vam incidir molt en aquest aspecte el febrer passat, i amb l’ajuda de la Regidoria de Medi Ambient i de la Federació d’AV del nostre municipi vam aconseguir, per part del Departament de Medi Ambient i Habitatge, la instal·lació d’una estació de mesura provisional a la plaça Europa. En principi ja ha finalitzat el seu treball, però encara no disposem de resultats ja que s’estan verificant.
A més de la situació respecte als focus d’emissió de contaminants, que és molt important, també ho és la ubicació concreta de l’estació de mesura. A sota podeu veure quatre fotografies aèries preses des de diferents angles i a diferents moments. El que més destaca són els arbres tan propers a l’estació, tant que pràcticament no es pot veure des d’alguns angles, i és de sentit comú que una ubicació com aquesta no és la més adequada si es volen mesurar partícules en suspensió, ja que és molt possible que una part de les partícules que volem captar quedin atrapades per les fulles dels arbres, en compte d’arribar al nostre sensor per tal de ser registrades, i això ens porta a afirmar que és molt possible que la concentració obtinguda d’aquest contaminants sigui inferior a la real.
Hem buscat a la legislació actual, i diu que el punt d’entrada de mostreig s’ha de col·locar a alguns metres, allunyat d’arbres i d’altres obstacles, ja que aquests poden restringir el flux d’aire necessari per mesurar la seva qualitat. També parla de que si l’estació és representativa d’un àrea molt extensa el sensor s’ha d’instal·lar a alçades d’uns 8 metres, i que a més s’ha de situar a una distància no superior a 10 m de la vorera. Com podeu veure no és el que ens trobem.
Com es pot veure a la fotografia superior, realitzada la setmana passada, l’estació es troba envoltada d’arbres que fan de pantalla i eviten que moltes partícules en suspensió arribin al captador. L’estació sembla ser que vol representar la qualitat de l’aire de tota la ciutat (o de la seva superfície equivalent), però a més de trobar-se a una ubicació allunyada dels focus emissors més importants de dins i fora de la ciutat, a un lloc on les concentracions de contaminants no tenen per que ser les més altes, els seus mesuradors es troben a uns 5 metres d’alçada i no a uns 8 metres com es recomana a aquests casos. L’estació es troba a uns 20 m de la vorera més propera i la legislació especifica que s’ha de trobar a menys de 10.
Els valors de partícules en suspensió registrats, per l’única estació de mesura de contaminants atmosfèrics que tenim a l’Hospitalet de Llobregat, considerem que no són representatius, ja que aquesta incompleix les indicacions de la Directiva 2008/50/CE Ddel Parlament Europeu i del Consell, de 21 de maig de 2008 relativa a la qualitat de l’aire ambient i a una atmosfera més neta a Europa.
Considerem que, la seguretat, l’accés, la possibilitat de connexió a la xarxa elèctrica i telefònica, la visibilitat de l’emplaçament en relació al seu entorn, la seguretat de la població o dels tècnics, les normes urbanístiques o altres factors no són determinants per que l’estació es trobi instal·lada on es troba, i demanem la seva reubicació a un nou espai on acompleixi la legislació vigent i pugui oferir valors representatius de la contaminació real de l’aire de la nostra ciutat.
__________________________________________________________________________________
ENTRADES SOBRE CONTAMINACIÓ DE L’AIRE
