Associació de Veïns de Bellvitge

Novembre 8, 2009

La tristíssima història dels murals de Commeleran (post ampliat)

commeleranfamiliacuyas

Institut Cartogràfic de Catalunya. Familia Cuyas, anys 60

Aquest segle l’ermita de Bellvitge es va restaurar tres vegades als anys 1958-60, al 1977 i al 1993. Avui parlarem d’alguns aspectes de la primera, que va estar originada per la seva destrucció als inicis dela Guerra Civil, el 19 de juliol de 1936. Finalitzada la guerra, amb l’objectiu de reconstruir i revalorar l’ermita i el seu llegat artísitic i monumental, es va formar el Patronat de Santa Maria de Bellvitge, que estava presidit al moment de la restauració per l’alcalde de la ciutat, Ramon Solanich Riera i el reverend Josep Homar Duran, aconsellats pel mossèn Manuel Trens encarregà el projecte de restauració a l’arquitecte municipal, Manuel Puig Janer, el qual, a més de reconstruir la capella, hi afegí uns porxos a tramuntana i a migdia, i la decoració interior al pintor Joan Commeleran i Carrera que va pintar uns murals a l’absis i parets frontals de llevant.

Segons el llibre Abans de L’Hospitalet “Les obres es van finançar gràcies a intensives campanyes de recollida de donatius, que van afavorir l’organització d’actes diversos com ara subscripcions, exposicions i d’altres activitats. Van ser moltes les families de la ciutat que van fer donacions importants, com els Campreciós, que van donar una campana, o els Layola Rovira, que van regalar la font”

Segons La Vanguardia del dia 13 de desembre de 1960: “Mucho se ha llevado ya a término, limpiándose ei edificio de sus construcciones parasitarias, decorándose él arco triunfal y el fondo del ábside con unas magníficas pinturas de Juan Commelerán y terminando otros detalles. Pero falta más aún, y a fin de obtenerlo ha sido abierta una suscripción, que no hay duda ha de ser cubierta con espontánea generosidad por entidades y particulares. Pero además siendo la ermita de Bellvitge uno de los lagares más simpáticos y entrañables para la devoción y el solaz de los barceloneses, que acuden allá muy a menudo y especialmente el lunes de Pascua, los dias de San Isidro Labrador y el día de Santa María de Bellvitge, Que es el 8 de septiembre [La festa major de Bellvitge conserva aquesta data], aparte de todas las demás fiestas de precepto, a Barcelona se traslada el interés por la pronta restauración. Por ello se está preparando una exposición-subasta de dibujos de nuestros más renombrados artistas, que ¡os han cedido generosamente para la más pronta recaudación de los fondos necesarios. La subasta tendrá efecto el día de cierre de la exposición de dichos dibujos, que será inaugurada el próximo sábado en la sala de Galerías «Syra»”

Segons La Vanguardia del dia 03 de gener de 1961: “Sigue abierta en la sala de exposiciones «Syra». la exposición de dibujos cedidos por numerosos de nuestros mejores artistas a beneficio de la restauración de la bella ermita de Bellvitge. situada en Hospitalet de Llobregat. junto a la autopista de Castelldefels, y que es lugar de reunión de excursionistas y devoto centro de piedad para multitud de personas. Son particularmente devotos de ta Virgen de Bellvitge, además de los hijos y vecinos de la ciudad de Hospitalet, muchos ciudadanos barceloneses, habiendo sido testigo de esta devoción ¡as capillas que dedicadas a la misma existieren en las calles del Hospital y de !a Espadoria, La piedad por dicha imagen sé extiende igualmente a las poblaciones del Prat, de Cornella, de San Baudilio, de Gavá, de Viladecans, etc. De los dibujos expuestos —que son alrededor de 150— recordamos en este momento las firmas de Federico Lloverás, Rafael Benet, Bosch-Roger, Olga Sacharoff, Miguel Villa, Juan Commelerán, Jaime Mercadé, Evaristo Mora, Pedro Pruna, Juan Serra, Eduardo Castells, Emilio Ferrer, Grau Sala, José Obiols, J. Hurtuna, Tharrrats, Perrín, Surós, Oms, Maciá, Ollé Pinell, Florit, Aguilar Moré, Anita Sola de Imbert, Mes tres Cabanes, D. Caries, Grau Santos, Vidal Goma, José Granyer, Castanys, Passarey, Camps Arnau, José Simont, «Cese», etc., etc. y actualmente se siguen recibiendo todavía nuevas aportaciones. La mayoría de obras tienen señalados precios mínimos. Sobre este particular puede señalarse como revelador del interés del público, el que a los pocos minutos de la inauguración se ofrecieron 2.000 pesetas por un cuadro de Obiols,  que imcialmente estaba valorado en mil. La exposición permanecerá abierta hasta el día 12 de enero.”

Joan Commeleran i Carrera (Barcelona, 1902-Barcelona, 1992) va ser il·lustrador de llibres i paisatgista d’estètica naïf que es dedicà també als temes religiosos. Va pintar murals a l’església de l’Hospital de Canet de Mar, a l’església parroquial de Sant Joan Baptista de Vilassar de Mar, a l’església de Sant Miquel de Montblanc, a l’església parroquial de Maçanet de la Selva, Santa Maria del Mar a Barcelona, a Sant Cugat, a Benissanet,…

“Pintura la suya, grave y meditada, empapada de una sensibilidad más adusta que meliflua, más autéticamente tierna que melindrosa, que si bien se hace cargo de los accidentes, los valores, las estructuras y los acordes del mundo real, se diría que éste no es para el pintor otra cosa que el vehículo por el cual se nos comunican sentimientos y sensaciones mucho mnás trascendentes” Així definia Juan Cortes la pintura de Commelerán a La Vanguardia del 26 d’abril de 1964.

Segons el llibre Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat una inundació “danyà notablement les pintures murals del presbiteri, però no van ser arrencades ni restaurades a la restauració de 1977, sinó que hom va permetre que es perdessin irremissiblement“  Segons l’Enciclopedia CatalanaUna part de les pintures que decoraven l’interior d’ençà de la penúltima restauració, de Joan Commeleran, han passat al Museu” [d'Historia de L'Hospitalet de Llobregat]. Segons el llibre Abans de L’Hospitalet van ser unes goteres les que van malmetre bona part de les pintures murals.

Actualment el Patronat de Santa Maria de Bellvitge no existiex però amb les mateixes finalitats existeix el grup “Amigos de la Ermita”, que es va crear com a grup dins de la Parroquia Mare de Déu de Bellvitge després de la restauració de 1993.

A continuació unes imatges de la restauració copiades del bloc sobre l’historia de Bellvitge de Jose Serrano

commeleranjoseserrano2

"Pintura del arco triunfal en avanzado estado de ejecución-ermita Bellvitge 1960 - foto hoja parroquial". Com es pot observar, manca pintar el fons de l'ábside.

commeleranjoseserrano

Imatge del casament de Paquita Fontanals i Enric Prats, l'any 1960 - probablement copiada del llibre l'Abans de Mireia Mascarell, un llibre extraordinari amb 4000 fotografies de la nostra ciutat des de 1890 a 1965. ISBN: 84-95550-29-6. Editorial Efadós.

commeleranjoseserrano3

"restauración del campanario de la ermita de Bellvitge 1959"

estat actual

Aspecte actual, fotografia copiada de la web lamp.es

Una pregunta final: Algú sap per què  les  mares de deu de Bellvitge de 1914, de 1960, i l’actual son diferents? i aquesta d’aquí sota, que sembla la mateixa del 1960, on estava quan es va fotografiar?, l’altar és diferent,…

blog.lnk

Fotografia de l'altar de la Mare de Déu de Bellvitge, anys 50-60. Copiada d'un article a la venda al lloc web todocoleccion

Setembre 28, 2009

La furia destructora aún no tiene bastante

sebastiajuanarbo

Agost 14, 2009

Riada del 20-21.09.1971 segons el diari La Vanguardia

20090801rambla marinap

Fotografia de la Rambla de la Marina inundada. Es veu la masia de Cal Rei i l'hospital en obres

articles2

20090801hospital1971

Imatge copiada del llibre L'Hospital de Bellvitge 25 anys (1972-1997) editat pel mateix hospital a l'any 1997

Juliol 30, 2009

La Rambla de la Marina a l’any,… 1974?

ramblamarina

si piqueu es fa molt gran!,... La masia que es veu és Casa Rey (Cal Rei) segons el mapa de 1914 que vam mostrar a aquests bloc el dia 23.07.2009, i que es situava al Barrio de la Marina, núm. 42 segons pàgina 32 de la Vanguardia del 26 de març de 1961. Darrere també es veu el que podria ser el Col·legi Marina en construcció ... A veure qui troba l'home en bici!

Juliol 12, 2009

Carrer Prat, anys 70

calleprado1970

Fotografia dels anys 70. Institut Cartogràfic de Catalunya. Familia Cuyàs

calleprado2009

Fotografia del dia 5 de juliol de 2009

Juliol 9, 2009

Més imatges de la farola del Llobregat

El dia 20 de gener de 2009 vam rescatar unes imatges de la farola del Llobregat, avui rescatem tres més:

rf46976

Fotografia de Josep Gaspar i Serra de la desembocadura del Llobregat al 1929. Institut Cartogràfic de Catalunya

rf11224

Fotografia des de la desembocadura del Llobregat. Familia Cuyàs, Institut Cartogràfic de Catalunya. Data indeterminada.

caball

Fotografia de l'Arxiu Històric de Santa Eulalia, data indeterminada. Del llibre "Història de L'Hospitalet - Una sintesi del passat com a eina de futur" (1997) De l'Ajuntament i del Centre d'Estudis de L'Hospitalet. ISBN: 84-7826-821-9

Juny 30, 2009

Preus del Carrerfour al 1973

carrefourpreusCarrefour Prat es va inaugurar el 5 de desembre de 1973 a les 10 del matí i va ser la primera gran superfície o hipermercat de tota Espanya. Disposava de 10.000 m² de superfície urbanitzada i un parking per 2500 vehicles. Va ser una revolució que va arribar fins a molts quilòmetres a la rodona.

carrefourfoto

Les imatges s’han copiat de l’hemeroteca de la Vanguardia, dels dies 5 i 19 de desembre de 1973

Juny 26, 2009

Ramón Fernández Jurado

Classificat com a: Anys 60-70, HISTÒRIES — AVBellvitge @ 12:01 am
Tags: , , , , , ,
ramonfernandezjuradoanys40

Ramón Fernández Jurado als anys 40. Fotografies del llibre "Ramón Fernàndez Jurado o la epopeya de la inmigración" (1987) de Jacint Reventós

monolitramonfernandezjuradoRamón Fernández Jurado es l’únic veí que te la seva memòria materialitzada amb nom propi al barri, és a uns blocs de pedra situats al passeig de Bellvitge. A l’ombra de les glicinies es pot llegir “Català nascut a Almeria testimoni i símbol de la lluita per la integració social, per la unitat nacional i pel progrés solidari de Cataluya”.

Aquesta pàgina és molt petita per la seva llarga història de lluites, a la guerra civil, des del seu exili a Xile, des de l’UGT, des del POUM, des de la Modelo, des de les Assocacions de veïns del barri, des dels partits socialistes, com a regidor o com a diputat al Parlament de Catalunya,… així que creiem que els quatre llibres que podeu trobar a la biblioteca del barri i també els diferents articles a internet us donaran una millor i complerta idea de la seva biografia.

Avui, 26 de juny, fa 25 anys de la seva mort i voliem fer un petit recordatori d’aquest veí, Ramón Fernández Jurado, un veí de Bellvitge, del desè pis del número 19 del carrer Ermita, i que juntament amb molts altres veins i veïnes van lluitar per aconseguir un barri millor amb la bona voluntat, la tenacitat, i les seves veus com a úniques armes de lluita,…

i encara lluiten,…

ramonfernandezjuradoanys80

Al Parlament de Catalunya. Fotografia del llibre "Ramón Fernàndez Jurado o la epopeya de la inmigración" (1987) de Jacint Reventós

Maig 29, 2009

1968 – Els 6 primers blocs de “Bellvitge Nuevo/Norte” i Campoamor

aveuropa3

19680220LAVANGUARDIA

Article aparegut a la pàgina 24 de La Vanguardia del 20 de febrer de 1968

aveuropa1aveuropa2

fotosvirtual earth

Maig 10, 2009

Els inicis de la festa major de Bellvitge (Ampliació)

La primera festa major que es va celebrar a Bellvitge va ser al setembre de l’any 1968. Al butlletí de informació municipal nº 59 del 3er trimestre de 1968 podem llegir “Hemos visto que este sector de Hospitalet llamado a ser dentro de algunos años de los más populosos de la ciudad, existen personas dispuestas a trabajar para evita el terrible mal de las ciudades satélites construídas tan sólo para dar cobijo, sin tener en cuenta las necesidades intelectuales, morales y materiales de las personas que deberán vivr en ellas. Creemos que esta Fiesta Mayor seá un motivo más para afianzar tan ardua labor emprendida”

AL'H-AH fons fotogràfic-Cultura."

Fins l’any 1974, La Festa Major va ser organitzada per persones pagades per la immobiliària Ciudad Condal SA (la que va construir un 70% del barri). Les activitats més importants es realitzaven dins d’un envelat i es feien actes com actuacions musicals o la selecció de la pubilla de Bellvitge. Però com l’entrada era de pagament i per tant selectiva (en un barri amb pocs recursos econòmics), i que per altre costat una gran part dels veïns de Bellvitge no s’acabaven d’identificar ni amb els assistents, ni amb el tipus de festa, ja que procedien d’altres llocs amb costums molt diferents, el resultat era que la festa no tenia molt d’èxit entre la gent del barri.

També cal dir que els veïns i veïnes organitzaven algunes activitats en l’entorn de la Festa Major, “Nosotros nos preocupábamos por ir a las casas comerciales para conseguir viandas para el jueves hacer la fiesta infantil para los niños, para invitarlos a merendar, tuvimos que suprimir que entraran las mamás, porque los niños se quedaban sin comer”

A partir del 1974 i  depenent de l’any, amb diferent proporció i influència, els partits polítics, els representant de l’ajuntament al barri i els firaires són els que organitzen les festes, i no serà fins al 1979 quan es realitza una comissió de festes representativa; primer pas del sistema actual. És en aquest any també, el 10 de novembre, quan es crea l’actual AV de Bellvitge.

Fotografia “Festa Major de Bellvitge. Envelat. Elecció de pubilles del barri (6 de setembre de 1973). Fotògraf: Joan Ciuret. Font: AL’H-AH fons fotogràfic-Cultura” del llibre: “El franquisme al Baix Llobregat” de Carles Santacana, Jordi Amigó Barbeta, Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2001.Publicacions de l’Abadia de Montserrat (ISBN:8484152375). Informació extreta del nº 10 (09/1991) de la Revista Quaderns d’Estudi del Centre d’Estudis de l’Hospitalet.
-> 12.09.2008. Es publica aquesta entrada al blog.  -> 10.05.2009. Gràcies a un correu electrònic sabem el nom de la primera noia per la dreta a la fotografia: Maribel Casals vivió en los años 70 en Bellvitge con sus padres. En la Fiesta Mayor de Bellvitge del año 1973 Maribel participó en la elección de “pubilla” del barrio y quedó como dama de honor”

    Maig 7, 2009

    Fotografies de l’avinguda Amèrica i de les vies de 1973

    foto 1 via tren 1973

    Un pont des de Bellvitge

    foto 2 via tren 1973

    Atenció a l'ampolla de gas comprimit que hi ha al terra ¿?

    foto 3 via tren 1973

    Ja està fet el mur de les vies, el qual no es veia a la fotografia que vam publicar el 5 de maig

    foto 4 via tren 1973

    Aquí es veuen les cases dels carrers Campoamor i Finestrelles que van ser enderrocades totalment el 7 de març de 1977

    foto 5 via tren 1973

    Al fons es veu l'acèquia que creuava el Gornal. A la fulla M21 del Pla General Metropolità (1974) que vam publicar el dia 2 de maig es pot observar aquesta zona.

    Fotografies de Jaume Valls de l’associació El pont de la Llibertat. l’Hospitalet antifranquista, ja van sortir als  fòrums fa quasi un any, però les tornem a mostrar.

    Maig 5, 2009

    Fotografies dels anys 70 de les vies del ferrocarril

    Classificat com a: Anys 60-70, HISTÒRIES — AVBellvitge @ 11:59 pm
    Tags: , , , , , , ,
    20090505fotosviasbellvitge1

    En aquesta fotografia es veu una mica la part del carrer Campoamor i del carrer Finestrelles que es situaven a l'actual barri del Gornal (a la base del bloc de l'esquerra es veu una casa d'una planta). Aquesta part del carrer va ser enderrocada totalment el 7 de març de 1977

    20090505fotosviasbellvitge2

    Un tren TER (Tren Español Rápido) de la serie 597 a l'alçada del carrer Campoamor.

    20090505fotosviasbellvitge3

    Les vies del ferrocarril servien com avenida. Al fons la Gran Via. Encara no estan fets els murs de tancament de les vies, per tant les fotografies serien anteriors al 1973

    Maig 2, 2009

    Fulles del Pla General Metropolità – Gener de 1974

    Avui penjem les 7 fulles del Pla General Metropolità (es fan grans si piqueu damunt) que cobreixen el territori actual del barri de Bellvitge. Els planols que presentem es van realitzar a partir d’un vol de gener de 1974, però es van aprovar als anys 1977 i 1978. Es poden consultar al Departament d’Urbanisme.
      
    Per explicar que va significar aquest pla deixo aquest article del periodista  Josep Mª Huertas El moviment ciutadà a Barcelona i l’aparició del Pla General Metropolità que es va publicar al 1997:  “El procés de revisió del Pla Comarcal i la redacció del Pla General Metropolità es va caracteritzar per la malfiança de l’opinió pública general, tant per part dels agents econòmics i immobiliaris, com per part de les associacions de veïns.(…) Des de les entitats cíviques, el Pla s’entenia com un nou pas en el procés de degradació del planejament, induït per l’especulació, que havia resultat en la destrucció de l’hàbitat als barris. Diferents temes van concentrar així les al·legacions al Pla, com la insuficiència de les zones verdes i els equipaments projectats, la prioritat donada al transport privat sobre el públic o les vies de circulació que travessaven teixits antics consolidats, cas de la via O al barri de Gràcia”

    Farem uns petits comentaris del que es pot observar a cadascuna d’elles però segur que els que porten molt temps al barri o els estudiosos de la seva història poden treure-li més de suc.

    ppp

    Fulla K22 - Es pot observar el límit de Bellvitge amb Cornellà de Llobregat, on surt Cal Manso, la masia de la que parlavem el dia 22.04.2009 al nostre bloc. També es pot veure una casa que anomenen Can Juan Ventura i que ara es diu Ca l'Esquerrer.

    ppp

    Fulla K23 - Pràcticament tot el que es veu és del Prat de Llobregat excepte la cantonada superior dreta on es veu el terraple de defensa contra el riu.

    20090502fullespgml21

    Fulla L21 - Es veu la part nord de Bellvitge. Es pot llegir dins del barri una carretera de San Roque que ja no existeix (La Rambla de la Marina encara no estava feta)

    ppp

    Fulla L22 - Es veu la part sud de Bellvitge, l'hospital, el tenis Gran Via,... La masia Miguel del Ros que van expropiar per fer el nus viari. També podem veure la masia Joan del Ros que ara anomenem Cal Trabal

    ppp

    Fulla L23- En aquesta fulla es veu el límit de Bellvitge amb Barcelona i amb el Prat de Llobregat. Al costat del riu es pot veure l'antic camp del CD Hospitalet (el de la Solana)

    ppp

    Fulla M21 - Es veu l'avinguda Amèrica que es deia Villanueva a partir de l'encreuament amb l'av. Europa; els nous edificis del Gornal, tot l'antic carrer Campoamor, els desapareguts carrers de Tito Livio i de Finestrelles al Gornal. També es veu el Polígon Pedrosa on podiem trobar els barris de Can Pi i de la Bomba.

    ppp

    Full M22 - A aquesta fulla únicament trobem de Bellvitge la cantonada superior esquerra on es pot llegir que existia la llar d'infants Verge de Montserrat (de les Teresianes). També la barriada de can Pi o de Carbonell.

    Abril 17, 2009

    Fotografies del Passeig de Bellvitge als anys 70

    Classificat com a: Anys 60-70, HISTÒRIES — AVBellvitge @ 12:01 am
    Tags: , ,

    passeigdebellvitge3

    passeigdebellvitge2

    passeigdebellvitge

    passeigdebellvitge5

    passeigdebellvitge4

    Març 17, 2009

    Bellvitge, Bellvitge (Julián Álvarez, 1978)

    bellvitgebellvitge_page_4

    Fotografies del director i d’un fotograma de la película extretes d’una entrevista publicada a valladolidwebmusical.org

    Març 12, 2009

    1970, Avinguda Amèrica 101-109

    Classificat com a: Anys 60-70, HISTÒRIES — AVBellvitge @ 1:10 am
    Tags: ,

    desembarco1

    desembarco2

    desembarco3

    Tres fotografies de l’any 1970, segons llistat de la web Emporis. L’autor de les fotografies encara és desconegut però estem fent indagacions. El bloc és a l’avinguda Amèrica 101-109 i crec que no fa falta descriure molt més.

    Si algú te cap record d’aquest moment, si us plau,… la pàgina es vostra.

    Podeu trobar 6 fotografies més de Bellvitge als grups del facebook:

    Març 3, 2009

    Els Airgam Boys es feien aquí al costat

    airgam21Quan era petit una de les joguines que més m’agradaven eren els clicks de famobil (ara playmobil), això era a finals dels anys 70 i acabaven d’aparèixer amb molta força. Eren una alternativa molt més barata als Geypermans o Madelmans, més grans i complexos, i que van acabar desapareixent a la primera meitat dels anys 80.

    Els clicks van vindre d’Alemanya a l’any 1976 de la ma de l’empresa Famosa, però no va tardar molt en arribar la competència espanyola, al mateix any van aparèixer els Airgam Boys d’Airgam, al 1978 els Coman Boys de Comansi,  o ja a 1980 els Chiquivalines de Chiquival, també en mig es podien trobar els Play Big o Cefa Boys de Cefa, els Boybis Movils de Jecsana i altres, tots aquests últims a Bellvitge van tenir pot ser menys acceptació.

    Els Airgam Boys mesuraven 8,5 cm en front dels 7 cm dels Clicks, i tenien un disseny menys minimalista: tenien nas, moviments independents en els canells, mans i cames, podien caminar, xutar,  sostenir objectes amb les mans,  no sols tenien una disseny de cara,… (podeu trobar molta més informació sobre el seu disseny a aquesta pàgina).

    “Airgam Boys, juguete español para los niños del mundo” aquest era el lema de l’empresa fundada als anys 50 pels germans Jordi i Josep Magrià i Deulofeu (Airgam és Magrià al revés) i que vam tenir al costat de Bellvitge, a la Carretera del Mig, núm. 157, fins que va suspendre pagaments a principis de l’any 1987 , i va desparèixer. Encara així es pot veure el ròtol de l’empresa per ambdós costats del seu edifici, que ara sembla una torre de comunicacions.

    4432098Recordo que quan tenia uns 11 anys, que t’agradessin els Clicks o els Airgam Boys era com ser del Real Madrid o del Barça, eren o els uns o els altres, i moltes vegades a les històries que imaginàvem les dues joguines eren enemigues, i per mi lògicament els bons eren els Clicks, més petits i simpàtics, pot ser també menys bèl·lics, més infantils,… Però encara així, encara que no m’agradaven, anava amb els amics als contenidors de l’Airgam a rescatar qualsevol peça, una ma, un braç, una cama,  que després canviava al pati per altres peces de clicks,… vam crear molts Frankensteins, encara més lletjos que el de la foto.

    Moltes vegades quan anàvem per la fàbrica ja havien passat altres nens i al contenidor ja no quedava res. Recordo també que hi havia un vigilant del que teniem molta por i alguna vegada havíem sortit corrent quan ell sortia cridant. També crec recordar que, suposo que farts,  un dia el contenidor va desaparèixer, i després nosaltres.

    Fa un moment he llegit al Bloc d’Aquella Maravillosa Infancia que “la vida no és la que un va viure sinó la que un recorda”, es a dir, que pot ser sense adonarme m’he inventat alguna cosa,… però de totes formes és la meva vida,… i la vostra?, vau estar allà?

    Febrer 2, 2009

    Una altra vegada la bentzinera de Bellvitge

    Classificat com a: Anys 60-70, HISTÒRIES — AVBellvitge @ 8:22 pm
    Tags: , ,

    gasolinera1968p

    Ja sé que parlar d’una bentzinera no és que sigui el més emocionant del mon, però tendrieu que parlar amb l’encarregat actual. Porta allà des de l’any 75 i ha viscut situacions de tota mena. M’ha comentat que un mateix lladre el va atracar 13 vegades  i que la policia mai l’agafava, no figurava a les seves fotografies. Quan el van agafar va ser de casualitat i un temps després de sortir de la càrcel l’encarregat sel va trobar un dia demanant bentzina aquí a Bellvitge,  no va dubtar i l’hi va dir que de les 1000 pessetes que volia sols l’hi serviria 800, que la resta era per cobrar-se els atracaments, i així ho va fer. M’ha parlat de ferits de bala, de navalles, de drogues i de la nova delinqüència molt més perillosa. Hem passat xerrrant 15 minuts i m’ha comentat mil peripècies.

    M’ha dit que la gent abans era molt més amable, que tothom es coneixia i es saludava amigablement, que ara tothom va a al seva amb molt d’estress. No mirem a la persona que tenim davant, sols veiem els nostres problemes i poc més. És cert.

    Tornem a la foto:  aquesta és del 1968 i la tenen penjada dins al costat dels serveis. Com podeu veure la bentzinera sembla nova de trinca!

    Comentaré també unes notes tècniques que he trobat: el sistema de construcció amb bòvedes laminars prefabricades és el mateix que tenim al barri a les teulades dels locals comercials. Aquest sistema es diu Silberkuhl i és una patent de l’alemany WJ Silberkuhl. Va ser utilitzat molt als anys 60-70 ja que permet unes llums (espai entre suports) de 25 m i cobrir una superfície de 60 m² d’una sola vegada sols amb dos suports.

    Gener 29, 2009

    La bentzinera de Bellvitge abans de 1973

    Classificat com a: Anys 60-70, HISTÒRIES — AVBellvitge @ 1:31 am
    Tags: , , , , , , ,

    postalgasolineracompp

    Una altra postal i una foto actual feta més o menys des del mateix angle per comparar. Els arbres són dels que no han caigut i tapen una mica, però la foto que importa es la de dalt.

    La postal no te data, però com veieu manca per construir l’edifici del C/ Ermita de Bellvitge, 10-18 (amb balcons), que si aquesta pàgina no m’enganya es va construir a l’any 1973.

    A sota una curiositat, un anunci aparegut al diari la Vanguardia en data 11 de juliol de 1974

    anuncio

    Gener 20, 2009

    La Farola del Llobregat

    montatge1

    Avui una altra vegada tornem al passat, hem rescatat unes imatges de la farola del llobregat. La primera la hem tret de la web todocolección, les tres següents de la fantàstica web de Antonio Ayala Alonso recuerdos de una época, que a la seva vegada s’han extret del llibre “Imágenes retrospectivas de La Marina” de Julio Baños i Soria. Aquesta on es veu la farola molt lluny del mar, és del llibre “Delta del Llobregat. La Gent del Fang” de Jaume Codina, i és de 1907.

    Aquest far o farola es troba a poc més de 4 Km en línia recta del barri de  Bellvitge  i ja fa temps que no te una platja al costat (encara que sembli estrany, a principis del segle passat L’Hospitalet tenia platja dins del seu municipi, però això és una altra historia,…). Als anys 70 encara anava molta gent de Bellvitge a banyar-se, a pescar, a donar un passeig recollint espàrrecs o cargols. El camí eren tot camps i es passava pel ja desaparegut barri de Can Pi on ara es troba el polígon Pedrosa.

    Per fer una mica d’història de l’edifici podem dir que el far es situa al mateix lloc on estava la Torre de Cap de Riu, bastida a mitjans del segle XVI a causa de la freqüència de les incursions pràctiques dels moros. El far que  avui coneixem és va construir al 1852, i es va connectar l’1 de març del mateix any. Podeu llegir més a CClink

    Avui hem anat a la farola per recuperar una imatge actual, però clar,  ja no és el mateix,…

    img_7681p

    Si teniu cap record o fotografia estariem encantats de que utilitzeu aquestes pàgines per donar-los a conèixer al barri.

    Pàgina següent »

    Bloc a WordPress.com.