La Bòbila de Joan Junyer (Post recuperat del dia 22.08.2008)

Joan Junyer (1904-1994) és l’autor de l’escultura que es troba al encreuament entre la Rambla de la Marina i la Travessia Industrial, a la plaça d’Amalvigia.

L’escultura no es diu “La Sardana”, com popularment es coneix al barri, sinó “La Bòbila” i es va projectar com a commemoració de les que foren la base de les comunitats del Baix Llobregat i també com a símbol de consolidació i agermanament.

El dia 25 de juny de 1992 se inagura La Bòbila. Portar a la realitat el projecte va resultar laboriós per la complexitat de trobar uns forns amb les dimensions adequades,  va ser necessari adequar la tècnica i el dibuix de les planxes a la mida dels forns.

Joan Junyer és una de les principals figures de la vanguardia catalana, però també és de les més desconegudes i oblidades ja que va viure molts anys fora, principalment als Estats Units. Al MOMA de Nova York el defineixen com a “artista americà nascut a Catalunya”.

Fotografies extretes del llibre “Joan Junyer. Assaig Biogràfic”, realitzat per Josep Miquel García i Fina Duran. Editorial Mediterrànea, Barcelona, 2004 (ISBN: 84-8334-537-4). Les dades han estat extretes del mateix llibre i d’un article de RevistadeArte.com

Carrer Campoamor, tres fotografies aèries (ampliació)

La fotografia inferior és de 1958, realitzada per la Compañía Española de Trabajos Fotogramétricos Aéreos (CETFA) copiada de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. A aquesta imatge els grans edificis que ara ens envolten no s’havien començat a construir i encara podem observar la part del carrer Campoamor que es situava on ara es troba el Gornal, a aquesta zona també estava el carrer Finestrelles (a l’esquerra del carrer Campoamor) i el carrer Tito Livio (transversal), tots van acabar de desaparèixer al 1977.  Podeu veure fotografies dels anys 70 d’aquests carrers a les entrades dels dies 29.05.2009, 07.05.2009 i 05.05.2009.

A l’entrada del dia 14.12.2008 vam parlar també del passatge de Rovira, que encara exisiteix però ningú el coneix ja que no es troba senyalitzat, i que està entre Bellvitge i el carrer Campoamor. Vam consultar al Centre d’Estudis de L’Hospitalet i ens van dir  “L’origen del nom possiblement es tracta del propietari dels terrenys. És un carrer “fantasma”, dins de Bellvitge, darrera de les cases del c/Campoamor. Gairebé no queden cases. El 1942 ja existeix” Per tant és possible que sigui el nom de la casa que queda al costat dret de Campoamor a la part inferior de la fotografia.

La fotografia inferior és dels voltants de 1990 (és de quan es va construir la església del carrer Ermita, però encara no tenim la data exacta)

La fotografia inferior és del 2007.  Els edificis que van modificar el carrer Campoamor i van crear el carrer Caterina Albert es van construir a partir de l’any 1995 en diferents fases. Com podeu veure el que queda del carrer Campoamor de la primera fotografia es pràcticament la meitat. Amb la reducció es van aconseguir dos petits parcs, eliminar l’encreuament de la travessia Industrial, i donar una nova sortida al carrer Campoamor per Caterina Albert, a més d’habitatges i donar-li un aspecte més modern des de fora.

La masia que es troba entre Campoamor i les vies, a les imatges superiors és deia Can Madorell, i de tot aquest espai agrícola sols queden dues figueres. Aquest sector ara no te cap ús, i properament sembla ser que es dedicarà a magatzem per les obres de soterrament de les vies, ja que a aquest lloc es realitzarà un pou de ventilació, una sortida d’emergència i també creua la línia de FGC. Quan tot estigui soterrat està previst que sigui una zona verda.

Entrada original del 08.06.2008, a data 25.06.2009 s’amplia amb la fotografia de 1958 i el seu text.

Els nusos viaris propers a Bellvitge (2)

El dia 23 de maig de 2009 vam publicar la primera part d’”Els nusos viaris propers a Bellvitge”, que era simplement una fotografia aèria de “el otro Bellvitge” o de “el otro l’Hospitalet” que és ni més ni menys que el que queda de la Marina agrícola de l’Hospitalet, el riu, el sector de Cal Jaume de la Vidala, el sector de la Torre Gran, el sector de Cal Capella, el petit sector de Cal Manso i els dos nusos. Uns espais “desconeguts”, quasi tots dins del barri de Bellvitge i que pretenem donar a conèixer mica en mica. Al final hi han molts temes relacionats  i no podrem fer una sèrie d’articles, aquí pretenem atar una mica els que hem fet fins ara.

Com a entrades relacionades amb els nusos podem citar la del dia 5 de juny de 2009, quan vam mostrar una imatge, trobada a una fotografia d’una publicació mèdica, dels plans de l’ajuntament per aquesta zona. A nosaltres encara no ens han dit res sobre això, però ja hem presentat una instància per que ens informin, si volen, clar,…

També te a veure amb el tema del text del 20 de maig de 2009 on es parla de que s’havia expropiat Tefrinca, segurament per tal de realitzar l’autovia de camions (de la que també parlàvem el 12 d’abril de 2009) i/o la citada modificació del nus.

Avui copiem una noticia de la publicació municipal L’Hospitalet del 16 de novembre de 1998 on trobem la filosofia d’aquella època, abans de la bombolla immobiliària (1999-2006), i on el que es pretenia des de l’ajuntament era construir parcs per la ciutadania i conservar la zona agrícola i així pot ser augmentar l’index tan baix que tenim d’espais verds per habitant a l’Hospitalet de Llobregat. Ara tot a canviat i encara que el mercat s’hagi esgotat totalment pels edificis destinats a qualsevol ús i així ho diuen tots els medis de comunicació i administracions, l’ajuntament continua alimentant la febre especulativa com a una fugida cap a endavant.

La tristíssima història del mural de Cristobal Gabarrón

Imatges del mural i de la seva realització copiades de les webs regmurcia.com i fundacioncasapintada.com

Imatges de 1991 i del dia 09.06.2009

Aquest mural que veieu i no veieu a les imatges és de l’escultor Cristobal Gabarrón i es diu “Història de l’Olimpisme”. Es va inaugurar el 21 de Maig de 1991 amb motiu de les Olimpíades de 1992. Es va anunciar com el mural més gran del món de temàtica esportiva, ja que te una superfície de 500 m². Van tardar cinc anys en realitzar-lo i estava compost de 150 figures que representaven diferents esports olímpics. El preu no l’hem trobat però podeu calcular que seria bastant alt.

Al 1998 ja es deia a el diari El Mundo “El famoso Mural Olímpico de l Hospitalet, que seis años después de los Juegos presenta un avanzado estado de degradación enganchado a las paredes exteriores del Estadio de Béisbol, ha conseguido quitar el sueño al actual alcalde de la ciudad, Celestino Corbacho, desde el mismo día en que accedió al cargo” “el Mural Olímpico continúa deteriorándose ante la desidía municipal, que justifica su abandono con el proyecto de reconvertir el Estadio de Béisbol, que fue la subsede de este deporte durante los Juegos del 92, en el nuevo Campo de Fútbol Municipal”,… el article també diu que Gabarrón i Corbacho no van acabar molt be les seves relacions.

Es veu que als anys següents no van canviar molt les coses, ja que al 2006 a la web l’hesport es diu:  ”D’un temps ençà aquest mural pateix un estat de degradació considerable amb alguns desperfectes producte de la deixadesa i del actes vandàlics. Aquest, és l’únic “vestigi” que resta per recordar que L’Hospitalet va ser subseu olímpica de Beisbol, un esport que segueix practicant-se a la ciutat amb l’Hèrcules L’Hospitalet”.

També hem trobat alguns document del nostre ajuntament, a un extracte d’acords aprovats de la junta de govern local del 12 de juliol de 2006, es proposa aprovar la conversió i reconèixer el crèdit derivat dels treballs de subministrament i instal·lació de tendals, del cobriment del mural. Es veu que van cobrir tot amb tendals, suposem que no va funcionar i encara es veu alguna resta d’ells. A un altre extracte, aquest del 18 de setembre de 2007 es proposa aprovar el projecte de recuperació del mural redactat per la fundació Cristóbal Gabarrón.

No sabem en què consisteix el projecte per recuperar el mural, però creiem que no consisteix en que el que queda d’ell caigui a trossos, ni en que aparquin camions a tocar com si fos un mur qualsevol. En fi, que els veïns hem perdut el mural més gran del món (amb temàtica esportiva) a un barri on les mostres d’escultura urbana ja es poden contar amb els dits d’una ma.

Imatges del dia 09.06.2009

El plans per Cal Trabal de 1997

Fa 12 anys això és el que ens van vendre des de l’Ajuntament, després va arribar el silenci i ara, de sobte, es veu que 13 Ha de zona verda de l’Hospitalet de Llobregat han de desaparèixer sota edificis d’oficines de 14 plantes d’alçada, concessionaris de cotxes, indústries,…

Avui sortia als diaris: “La Ciutat de la Justícia no logra alquilar ninguna oficina a privados” i “La plaza de Europa tampoco consigue atraer a las empresas“.

Es a dir, tenim un canvi sobtat de projecte sense cap lògica de mercat i sense cap sentit comú,…  ¿Dónde está el saltamontes?

Vine aquest diumenge 24 a la marxa i et direm on està la llagosta mentre prenem un vermut!

Voz de Bellvitge – setembre de 1998 (ampliació)

Avui mostrem el número de la Voz de Bellvitge que es va repartir pel barri amb motiu de la Festa Major de 1998, i on a més de fer un repàs d’alguns aspectes d’urbanisme i sanitat, es realitza un llistat de moltes d’aquelles persones que des d’entitats o com a simples veïns van treballar i van fer (i algunes encara fan) possible el Bellvitge que ara coneixem.

Aclaracions (30.04.2009):

Aquesta entrada al Bloc és simplement per donar a conèixer un document que es va publicar al 1998 pels membres de l’associació de veïns d’aquell moment. Es a dir, que l’objectiu de la nostra aportació al blog és històrica sense cap més altra idea. És molt possible que manquin molts veïns a aquest llistat, per això al text superior diu “un llistat de moltes d’aquelles persones”. Fer aquests llistats és molt arriscat ja que sempre pots deixar-te algú. Des de l’associació no tenim cap problema en que als comentaris doneu a conèixer altres persones que van treballar pel barri i injustament no figuren a aquest grup, també ens agradaria que ens aporteu informació sobre ells.

Disculpeu si hem ferit els vostres sentiments.

Un parell de fotografies aèries de 1990

Fotografia de 1990 on es pot observar l’aspecte dels terrenys que es van expropiar per construir l’actual zona esportiva amb motiu de les olimpiades de 1992. Es veu el camp de rugby que es va inagurar al 1983, la residència Feixa Llarga- Laia González, inagurada al setembre de 1989 per Jordi Pujol. Podeu veure una imatge més actual, de novembre de 2007, al Google Maps

Nus de Bellvitge a l’any 1990. A dalt a la dreta es veu el sector de Cal Jaume de la Vidala amb millor aspecte que ara. A sota a l’esquerra l’espai on s’ha construït la cua de maniobres del metro.Podeu veure una imatge de novembre de 2007 al Google Maps. També com a curiositat podeu llegir aquest article de la publicació L’Hospitalet de novembre de 1998 on l’Ajuntament demana al Ministeri de Fomento que elimini aquest nus.

Butlletí informatiu de l’AV de Bellvitge, desembre de 1991

Continuem amb els butlletins antics de l’AV de Bellvitge. Anirem presentant tots mica en mica per tal d’indexar-los al bloc.  Avui toca el de desembre de 1991 on es tracten els següents temes:

• En Bellvitge hay vida
• Pérdida de participación en el Ayuntamiento ya que los plenos pasan a las mañanas.
• Seguridad ciudadana – drogas
• Falta de aparcamientos – Se sugieren en la Rambla Marina
• Sanidad – se reclama el ambulatorio de la C/Ermita
• Urbanismo – pista de monopatín
• Parque de Bellvitge – Se reclama el inicio de las obras
• Acuerdo de urbanización de la Rambla Marina
• Això pita, això no pita
• En contra del nuevo recibo del agua
• Lectura de los contadores del agua
• Se reclama el complejo deportivo de la Feixa Llarga y una piscina cubierta. Se cuestiona el campo de beisbol y que entrene el CF Español.
• Falta de limpieza en Bellvitge (Incivismo, mercadillo)
• Transportes – Mal servicio del autobus de la Plaza España
• Sobre el stand socio-cultural de las fiestas
• Anuncio de la asamblea

Voz de Bellvitge, 1996

Avui pujem al Bloc el butlletí de l’AV de Bellvitge: La Voz de Bellvitge de 1996 on trobem els següents temes:

• Picaresca ciudadana y negligencia municipal, sobre los semisótanos del polígono de Nuestra Señora de Bellvitge.
• Las AAVV se unen para facilitar y abaratar los entierros
• El recibo del agua, el robo del siglo institucionalizado por el Gobierno de la Generalitat
• Noticias de la vocalía de Urbanismo – Parque de Bellvitge
• Recargo sobre el Impuesto de Bienes Inmuebles
• Centro Cultural Recreativo Bellvitge Este
• Noticias de la vocalía de Medio Ambiente – Parque de Bellvitge
• Noticias de la vocalía de Drogodependencias
• Deseos para la Festa Major de Bellvitge 1996
• Noticias de la vocalía de Sanidad – ABS Bellvitge Sur

Motos i cotxes mal aparcats

A principis de mes l’Associació per a la Promoció del Transport Públic ens va fer arribar aquestes fotografies de l’accés de l’Hospital de Bellvitge més proper al barri.

A aquesta primera foto es pot observar una invasió de motos a sobre de la vorera que dificulta el pas dels vianants

A la segona fotografia són els cotxes els qui envaeixen les voreres, i com es pot veure per la inclinació dels arbres, no solsament els vianants són els afectats.

Cal culpar l’incivisme dels conductors i la deixadesa de l’autoritat, no sabem si pública o privada, ja que ens trobem a un aparcament de pagament a l’àmbit d’un hospital públic. El que sí sabem és que això és diari.

Ja que ens trobem aquí, i ens agrada fer una mica d’història del barri, aprofitem per comentar que aquest parking és de pagament des de l’any 1998. En aquells moments CIU era a la Generalitat de Catalunya i impulsava aquesta mesura des de l’Institut Català de la Salut, i el PSC era a molts ajuntaments des d’on es va votar que no es volia de cap manera. El PSC va arribar a portar al Parlament una proposició no de llei perque aquest aparcament fos gratuït. Els veïns, les associacions, la federació, també ens vam manifestar i es van recollir moltes signatures, però com es veu no es va aconseguir la seva gratuïtat.

I encara que ja fa temps que a la Generalitat trobem el PSC, igual que a molts ajuntaments, el proper pàrking soterrat que es realitzarà als hospitals pels seus usuaris i treballadors, sembla ser que també serà de pagament. I així anem,…

Com als hospitals s’en va a passar l’estona, sempre es pot aparcar a l’IKEA i fer una petita passejada, que allà els aparcaments sí que són gratuïts.