20 respostes sobre Bellvitge

Des de l’entorn de l’AV de Bellvitge es van enviar 20 consultes sobre diferents aspectes del barri al programa de TVL’H “L’Alcaldessa Respon” del dia 30.09.2009, aquella nit únicament es va respondre una d’elles al programa, però una vegada finalitzat es va rebre un correu electrònic de l’Antoni Rivera León, coordinador del gabinet de l’alcaldia dient que en uns dies es respondrien totes les preguntes enviades.  Ahir, juntament amb una disculpa pel retard, es van rebre aquestes respostes, que compartim amb tots vosaltres:

Localització de les preguntes. 10,11,14 i 16 o es troben pendents de localització o són preguntes generals

1. M’agradaria saber quan tindrem un accés al Prat de Llobregat sense risc pels vianants i bicicletes. El Bicing arribarà a l’Hospitalet el març que ve, podrem anar al Prat per l’autovia de Castelldefels o serà necessari anar fins a la passarel·la de Cornellà? Es trist que ens diguem “de Llobregat” i després de tants anys demanant aquest accés encara estiguem igual o pitjor.

Des de l’àrea de Mobilitat de l’Ajuntament ens informen que és un tema que està en vies de solució mitjançant les actuacions que realitza el Consell Comarcal a la llera del riu, en el pròxim soterrament de les vies del tren i en la segona fase de la reforma de la Granvia.

2. M’agradaria saber quan es realitzarà el parc de 12 Ha (amb un llac de 800 m2) previst al costat de l’Hospital Oncològic anunciat al 1996 (Veure publicació L’Hospitalet del 25.03.1996).

Des de l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) ens informen que l’esmentat parc està inclòs a la Unitat d’Actuació 3 del “Pla Especial del sector delimitat per la Granvia i accessos al Cinturó del Litoral”, aprovat per la Comissió d?urbanisme el 17-6-1992.

3. M’agradaria saber com ha acabat el tema de l’abocador incontrolat de residus que havia al costat del tanatori i si ha afectat el terra o el aqüífer?

Segons ens informen la tipologia de material que s’està retirant del solar ubicat davant el tanatori, és residu inert (terres, runes), residu no especial (pneumàtics i plàstics) i pots buits amb restes de líquids que s’estan caracteritzant però que no sembla que hagin afectat els sòls. Tot i això, s’està a l’espera de la neteja total per confirmar aquest aspecte.

4. M’agradaria saber que es pretén fer als terrenys entre el hospital Oncològic, la Ronda Litoral i la Gran Via (Cal Jaume de la Vidala).

Des de l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) ens informen que aquest àmbit està inclòs en el “Pla Especial del sector delimitat per la Granvia i accessos al Cinturó del litoral” abans esmentat, que va definir tres unitats d’actuació per al seu desenvolupament, posteriorment modificades en el projecte de Modificació de les Unitats d’Actuació, aprovat pel Ple municipal el 4-11-1994.

En quant a la Unitat d’Actuació núm. 3 ja s’ha contestat a l’anterior apartat.

En quant a la Unitat d’Actuació núm. 1 i núm. 2, a continuació es relacionen el seu estat d’execució i les previsions actuals:  Unitat d’actuació núm. 1 (Tanatori i les zones verdes del camí de Pau Redó): S’ha executat en la seva totalitat d’acord amb el Pla especial esmentat, amb totes les seves despeses, expropiació dels terrenys, urbanització i construcció del Tanatori a càrrec de Funerària de l’Hospitalet, SA,

De la mateixa manera que la unitat d’actuació núm. 3 aquesta zona està inclosa en els “Estudis previs per a la reordenació de l’àmbit de la Granvia-Llobregat. Reforma del segon tram de l’Av. de la Granvia de L’Hospitalet i transformació dels territoris adjacents de la Marina”, redactats per el Consorci per a la reforma de la Granvia de L’Hospitalet, que foren aprovats per la Junta de Govern Local en sessió celebrada el dia 4 de desembre de 2007.

Unitat d’actuació núm. 2 (Hospital Duran i Reynals): S’ha executat l’ampliació del Tennis Granvia, amb la cessió gratuïta dels terrenys per a les pistes esportives del costat nord. La nova vialitat prevista està expropiada per l’ACA amb motiu del col·lector que passa pel seu subsòl. No s’ha fet l’ampliació prevista de l’Hospital Duran i Reynals. El sistema previst fou el de compensació i correspon a l’Hospital la seva iniciativa.

En aquest sentit, les actuacions previstes en un futur segueixen essent l’ampliació de l’equipament amb nous requeriments actualitzats que són objecte d’estudi (BIOPOL’H) . Així, la Junta de Govern Local, en data 14 d’abril de 2009, i el Ple Municipal en data 28 de juliol de 2009 varen aprovar inicialment i provisionalment el “Pla Especial del Parc Científic i Tecnològic Biomèdic de Salut- BIOPOL’H. Ampliació de l’equipament sanitari-assistencial de l’Hospital Duran i Reynals (districte econòmic Granvia-L’Hospitalet) Avinguda de la Granvia, núms 199-203”, que resta pendent d’aprovació definitiva.

5. M’agradaria conèixer quins terrenys estan afectats pel Biopol.

Des de l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU), ens informen que són part dels terrenys de la Unitat d’Actuació núm. 2 de l’apartat anterior, inclosos a l’àmbit del “Pla Especial del Parc Científic i Tecnològic Biomèdic de Salut- BIOPOL’H. Ampliació de l’equipament sanitari-assistencial de l’Hospitalet Duran i Reynals (districte econòmic Granvia-L’Hospitalet) Avinguda de la Granvia, núms 199-203”.

6. M’agradaria saber com ha quedat el tema de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de l’any 2004 que diu que les instal•lacions municipals de la deixalleria, i el parc de sanejament són d’ús industrial i no d’equipament tal com diu la seva qualificació urbanística i per tant haurien de tindre una altra ubicació.

Des de l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU), ens comuniquen que: Existeix una sentència del TSJC de 13 d’abril de 2004 que anul·la part del “Pla Especial de concreció d’usos dels tipus d’equipament i ordenació al c. Arquímides” que ordena els terrenys de la deixalleria i parc de sanejament. L’article 103 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, atribueix la potestat d’executar les sentències correspon als Jutjats i Tribunals de l’ordre jurisdiccional contenciòs-administratiu i d’altra banda l’article 104 de la mateix Llei determina que l’òrgan que hagués realitzat l’activitat objecte de recurs ha de procedir al compliment de la sentència. L’objecte del recurs era l’acord de la comissió d’Urbanisme de Barcelona de 17 de desembre de 1997 que va aprovar definitivament l’esmentat Pla Especial i per tant correspon a aquest òrgan administratiu de la Generalitat de Catalunya procedir a acordar allò que exigeixi el compliment de les declaracions contingudes en la sentència”.

7. M’agradaria saber si es canviarà d’ubicació el actual dipòsit municipal de vehicles que es troba al costat del riu Llobregat. L’últim any s’han incendiat varies vegades i es troba molt a prop de conductes de gas i petroli.

Segons el que ens informa l’àrea de Governació de l’Ajuntament, està en fase de construcció una nova dependència, en quant les obres estiguin finalitzades, el dipòsit municipal de vehicles actual quedarà sense activitat.

8. M’agradaria saber quan es restaurarà la masia La Torre Gran, actualment es troba en molt mal estat, encara que forma part del patrimoni arquitectònic de la ciutat.

L’Ajuntament de l’Hospitalet ha engegat en els darrers anys diverses iniciatives incloses en un projecte global de recuperació del patrimoni històric immoble de la ciutat.  El conjunt d’actuacions realitzades, en execució, o en fase de projecte, tenen com a objectiu rehabilitar edificis històrics emblemàtics dins l’actual trama urbana de la ciutat i adaptar-los per a l’ús de la ciutadania, en el marc del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA), tots ells de propietat municipal.

En el cas de la Torre Gran, ubicada a la carretera de la Vora del riu sense número, es tracta d’una edificació de propietat privada, inclosa al PEPPA vigent (fitxa 99), i que té la qualificació de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) amb el número de catàleg 1721 de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya.  El nivell de protecció específic establert al PEPPA és el C, que protegeix els edificis el valor dels quals resideix principalment en la seva estructuració tipològica, exteriorment reflectida en la façana i interiorment en la disposició de la seva estructura general així com en determinats espais, com vestíbuls i caixes d’escala. Aquestes parts o elements estaran específicament protegits, essent susceptible la resta de l’edifici d’actuacions de rehabilitació que mantinguin o revaloritzin aquelles. Qualsevol projecte d’obres que afecti l’edificació haurà de complir la normativa vigent i específicament els criteris d’intervenció establerts a la fitxa del PEPPA.

9. M’agradaria saber quins plans hi ha per la zona de la Torre Gran (des del riu fins a la ronda litoral).

Des de l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) ens informen que actualment s’està executant el Projecte de Bassa de Laminació per part de l’Agència Catalana d’Aigua. De la mateixa manera que els terrenys anteriors aquesta zona també està inclosa a l’àmbit dels “Estudis previs per a la reordenació de l’àmbit de la Granvia-Llobregat. Reforma del segon tram de l’Av. de la Granvia de l’Hospitalet i transformació dels territoris adjacents de la Marina”.

10. M’agradaria saber si es realitzaran horts urbans a l’Hospitalet. Tots els municipis que ens envolten ja disposen. Actualment existeixen diversos nuclis d’horts urbans al•legals que creiem que seran destruïts per diverses

Segons ens informen des de Medi Ambient, hi ha previsió de posar horts urbans per a la gent gran.

11. El districte VI és un dels més contaminats de l’Hospitalet de Llobregat. M’agradaria saber si és possible instal•lar una estació fixa de mesura de contaminants per tal de preveure l’afecció d’aquests sobre els veïns.

Segons informació facilitada per l’àrea municipal de Medi Ambient, a la ciutat de L’Hospitalet, existeix una estació de mesurament de contaminació (Parc dels Ocellets).

12. El Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic de Catalunya obliga, des del febrer de 2007, a l’Hospitalet de Llobregat a elaborar un Pla d’acció municipal, ja que al nostre municipi existeixen elements vulnerables molt significatius a prop d’empreses classificades com d’alt risc per accidents químics. Quan es farà aquest pla d’acció?

Ens comuniquen des de l’àrea municipal de Governació, que el PlaseQCat (Pla d’emergència Químic de Catalunya) està en fase de revisió, pendent d’homologació per part de la comissió de Protecció Civil de Catalunya.

13. La mateixa pregunta anterior pel TRANSCAT (Pla especial d’emergències per accidents en el transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril a Catalunya).

Des de l’àrea municipal de Governació, ens informen que el TRANSCAT (Pa Especial d’emergències per accidents en el transport de mercaderies perilloses per carreteres i ferrocarril a Catalunya) actualment, està elaborant el projecte i es troba en fase de recerca de dades.

14. M’agradaria saber quines accions tenen pensades des de l’Ajuntament en relació al programa de RTVE “Comando Actualitat”, del dia 23.10.2009.

Sàpiga que s’ha enviat una carta de la senyora Alcaldessa adreçada a la direcció de TVE en la que manifesta el rebuig a la imatge esbiaixada que es va donar al barri de Bellvitge i de la ciutat de L’Hospitalet.  Al mateix temps, li agraïm el seu correu del dia 1 d’octubre en el que ens envia la resposta de RTVE sobre el programa i que anava adreçada a un veí.

15. Quan està prevista la construcció de la nova llar d’infants a Bellvitge.

Segons l’Àrea d’Urbanisme, el compromís és que durant aquest mandat es redactarà el projecte.

16. Quan esta prevista la construcció del nou casal d’avis a Bellvitge.

Des de l’Àrea corresponent s’està treballant en la preparació del projecte.

17. Quan està prevista la realització del circuit de footing a Bellvitge.

Se’ns informa que el projecte està redactat.

18. Quan està prevista la remodelació de la plaça Amalvigia.

Se’ns informa que el projecte està redactat.

19. Per què no és possible el soterrament de les vies de la línea de Vilanova mitjançant tuneladora en tot el recorregut pel barri de Bellvitge.

Segons dades facilitades per l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU), l’Ajuntament va sol·licitar al Ministeri de Foment que està redactant el projecte constructiu del nou túnel línia Vilanova, que l’obra s’executés mitjançant una tuneladora, aquesta petició ha estat estudiada i estimada parcialment pel Ministeri i per tant portarà a terme el tram situat aproximadament entre l’estació actual de Bellvitge i fins a la Torrassa amb tuneladora. Pel que fa al tram al que vostè es refereix el Ministeri de Foment va desestimar executar l’obra amb tuneladora per motius de seguretat ja que els estudis geològics dels terrenys desaconsellen utilitzar aquest mètode constructiu.

20. Entre el carrer Campoamor i els edificis de l’avinguda Europa hi han una sèrie de naus amb diferents usos, moltes desocupades. Des de fa anys es parla de que es derribarien i es faria un passeig a aquesta zona. És veritat? com està el tema?

D’acord amb el que ens informa l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU), entre el carrer Campoamor i l’avinguda Europa segons la cartografia de la ciutat no existeixen naus industrials. El que si ha estat objecte d’estudi és l’illa situada entre el carrer Cobalt, Leonardo da Vinci i Rosalia de Castro, per a la seva transformació a usos residencials. De moment encara no s’ha tramitat cap modificació de planejament i per tant els edificis industrials d’aquesta illa romanen amb la classificació industrial 22a.

Agraïm les  respostes als membres dels diferents departaments del nostre ajuntament, així com al gabinet de l’alcaldia, i considerem aquest fet com una demostració de transparència,  pas vital per a la participació ciutadana, i per tant per una democràcia d’alt nivell. Seguint aquesta manera de fer, deixem aquesta informació en mans dels veïns i veïnes.

Per la nostra part estudiarem les respostes per tal de, en cas de que fos necessari, plantejar noves consultes.

Ca l’Anguilero (post recuperat del dia 03.08.2009)

Recorregut final del riu Llobregat a l'any 1912. Josep Salvany i Blanch, Fons Fotogràfic Salvany. Biblioteca de Catalunya.

Postals de Casa del Anguilero del llibre "Imatges retrospectives de la Marina" de Julio Baños Soria

Ca l’Anguilero, Cal Anguilero, Casa Anguilero o Casa del Anguilero era una masia que es trobava a tocar de la llera del Llobregat, a la Marina de L’Hospitalet, que feia de restaurant,  i era famosa pels menjars d’anguiles i els sucs de la cocció d’aquestes (1)

Els fruits de les terres de cultiu properes a la casa, la pesca al riu i la caça als camps propers eren la matèria prima del menjador.

Els diumenges els amos feien excursions pels caçadors que volien anar a caçar a la Podrida i Cal Arana, desprès a mig dia tornaven i menjàvem al restaurant. Hem deixat el text d’una d’aquestes excursions a principis de segle.

L’hemeroteca de La Vanguadia i a altres documents de les primeres dècades del segle XX es troben plens d’anuncis d’excursions que s’organitzaven a Barcelona per anar-hi. Venien en  moto, en bicicleta o caminant, moltes vegades des de Casa Antunez on parava el tramvia; creuaven les platges de Can Tunis o de la Marina,  i paraven a Ca l’Anguilero per dinar.

I així va ser durant molts anys fins que la gran riuada del dimarts 25 de setembre de 1962 se la va emportar juntament amb part de les terres. Avui es trobaria a on el Passatge de Suez del ZAL es troba amb la llera antiga del riu. Podeu veure també la seva situació a aquest plànol de 1914, ja publicat el dia 23.07.2009

“A la desembocadura del riu Llobregat hi havia de tot, l’aigua baixava molt neta i en l’últim tram del riu hi havia molts llobarros, llíseres, carpes i moltes anguiles, i és clar, jo amb la meva barca passava les hores pescant” (…) “Fa molts anys que no queden anguiles al riu. Abans el riu era un indret de vida amb molts ocells, peixos, caragols i demés animalets, donava gust passejar per les riberes. Ara això s’ha convertit en una claveguera, i els pocs animalets que hi volten, com les focheres i els ànecs marxen fugint de la fortó de les aigües. Això fa vint anys que es va acabar; el que abans era vida, avui és mort. Ho sento jo, que he viscut tota la meva vida a la vora del riu, ara no hi vull mirar”(2).

A l’any 2004, al document D8 de la Planificació de l’espai fluvial de les conques del Baix Llobregat i l’Anoia (2004) menciona “Anguilla anguilla (anguila). Espècie que entra als estuaris de tots els rius europeus; la seva distribució es veu limitada per la presència de grans preses. A Catalunya l’entrada d’angules als rius es dóna de novembre a desembre. En les aigües dolces, la seva alimentació és omnívora i detritívora. Només s’ha capturat al Llobregat des d’Abrera fins a St. Vicenç dels Horts en densitats baixes o moderades (46–240 ind/ha)” (…)

Al febrer del 2006 es van traslladar uns 30.000 peixos que ocupaven la llacuna que es va formar a l’espai de l’antiga desembocadura del Llobregat, des del Pont de Mercabarna fins al mar. Va afectar a carpes, anguiles, llisses i llobarros; que es van retornar a diferents punts del riu. Les anguiles van anar des del pont de Mercabarna cap amunt (4)

De fet la població de l’anguila europea es troba en recessió des de fa anys, sols queda un 1-2% de la població original, degut a la captura il·legal, a la sobreexplotació i a que és un peix que no cria en captivitat. Existeix un Conveni CITES (Convención sobre Comercio Internacional de Especies Amenazadas de Fauna y Flora Salvaje) de l’UE  per tal de recuperar-la i es troba dins de la llista de WWF/Adena que va publicar al 2008 com a espècie a protegir. Si voleu conèixer més

Altres documents consultats:

1. Camps, Josep. Un litoral perdut, del Cap de riu al Remolar, V Curs d’Historia del Prat, Amics del Prat, 2000
2. Miñarro, Juan. Entrevista a  Ramon Lluch Rigola, Revista Delta Llobregat, núm. 213, julio-agosto 1997
3. Hemeroteca de la Vanguardia,… diversos diaris 1906-1921
4. Vilaweb, La Generalitat comença a traslladar els 30.000 peixos que viuen en el tram afectat per la canalització del Llobregat, Europa Press, 17.02.2006
5. El escrit “Excursión á ca l’Anguilero” de M.Artemán és de la publicació Los Deportes del 17.12.1904

Corbs marins grossos a Bellvitge

Ahir a les 16h al Llobregat hospitalenc vam observar una parella de corbs marins grossos, en castellà cormoranes grandes (Phalacrocorax carbo). Ricard Gutiérrez de www.rarebirdspain.net ens ha comentat que el de la dreta és un adult i el de l’esquerra és un “tercer hivern”.

Text de Jordi Comellas: “És un ocell aquàtic que es passa una bona part del dia a l’aigua, no té les plomes impermeabilitzades i li passa com a nosaltres, que després d’una capbussada a l’aigua s’ha d’eixugar. Per això la clàssica imatge de l’ocell amb les ales ben esteses, tan llargues com són, immòbil, prenent el sol. (…) És un ocell gros, pot fer més de 90 centímetres d’alçada i 140 centímetres d’envergadura, de color negre, excepte als laterals de la cara i sota el bec, on té un floc blanc. Els joves són d’un color més terrós i tenen la part inferior més clara. Té les potes curtes amb una membrana interdigital entre els seus quatre dits, semblant a la dels ànecs, que li permet nedar i caminar entre el fang, i un bec amb un ganxo a la punta que li facilita la captura dels peixos. És un gran capbussador i es pot submergir a un quants metres de profunditat però també és un ocell àgil i bon volador. Per enlairar-se des de l’aigua, ha d’agafar embranzida, i són característics i curiosos els salts que va fent damunt l’aigua abans de poder emprendre definitivament el vol”

Canvis al sud de la Gran Via

El 30 d’octubre vam mostrar unes imatges dels terrenys que ocuparà el Biopol’H, on també es pot veure l’ordenament projectat pel sector sud o mar de la Granvia proper a Bellvitge, així com el futur aspecte del seu nus, del traçat de la ronda Litoral i de l’autovia de camions. Avui descriurem aquests canvis.

La simplificació del nus de la Granvia es pretén des de l’Ajuntament al menys des de que es va construir la “Pota Sud”, ja que es considerava que aquesta última podria absorbir tot el trànsit   (Veure entrada del 16.06.2009), però per ara no a estat així. La futura configuració reduirà substancialment la superfície actual ocupada pel nus, unes 47 Ha, fet que permetrà aconseguir molt terreny públic.

Com veieu també es pretenen construir varies vies paral·leles a la Granvia; una per sobre que aniria des de l’avinguda Amèrica/avinguda Vilanova fins al riu, on trobaríem una altra que seguiria la seva llera. Per sota de la Granvia, el carrer Ciències, a tocar del oncològic i de la Torre Gran, arribaria també fins al riu, on segons antigues informacions es realitzaria un nou pont que ens faria arribar fins a la futura estació intermodal del Prat de Llobregat. Encara més cap al sud el carrer Botànica continuaria fins la Ronda Litoral, on es conserva l’accés a tocar del tanatori.

si piqueu es fa una mica més gran!

De nord a sud veiem com la rambla Marina, l’avinguda de la Mare de Déu de Bellvitge/camí de Pau Redó i el carrer de la Feixa Llarga passen per sobre de la Granvia soterrada cap a la Zona Franca, dibuixant grans espais amb les vies que les creuen. Desconeixem quin ús li donaran a aquests espais encara que suposem que estaran relacionats amb el biopol’H. Tampoc sabem si el Tennis Gran Via es conserva on és ara o es desplaça cap a la zona esportiva de Bellvitge, i/o desapareixeran les indústries químiques.

Una altra nova infraestructura és l’autovia de camions, que creiem que es la via paral·lela al riu que queda a la dreta de la benzinera i que creuaria tot el plànol. Com veieu, no te el mateix recorregut que s’indicava a aquest mateix bloc abans de l’estiu. Passaria per sobre de la bassa de laminació i també de la ¿estació elèctrica? i les vies d’ADIF, ja a Barcelona.

Com es veu es modificarà sensiblement el traçat de la ronda Litoral fent-li una mica de panxa cap al riu, també es pot observar que passa per sobre de la quadrícula dels altres carrers, el que no sabem encara és si serà més permeable que l’actual, es a dir, si anirà sobre pilars com van escoltar a una reunió fa ja temps..

Al loro! Que no ens prenguin el pèl amb els parcs!

A l'esquerra Bellvitge i el Gornal, a la dreta els pabellons de la Fira. En groc, el parc de la Granvia (3 Ha), en verd, el desaparegut parc de Pedrosa (10 Ha).

Llegint l’últim butlletí municipal L’Hospitalet (13.10.2009) trobem un article que ens informa de que han remodelat el parc de la Granvia (en groc a les imatges) i ha guanyat una hectàrea en superfície. Ens semba fantàstic que es facin més parcs o que es facin més grans, els necessitem; però el que no ens agrada tant és que ens prenguin el pèl i ens diguin que aquest parc remodelat és el parc de Pedrosa. No. El parc de Pedrosa, el que anava a ser el jardí botànic de L’Hospitalet de Llobregat amb una superfície de 10 Ha (veure L’Hospitalet del 15.07.1996), el van sepultar sota formigó del bo pocs anys després de fer-lo.

I és que ja venim dient fa molt temps que segons criteris de la Organització Mundial de la Salut la nostra ciutat necessitaria entre el doble i el triple de les zones verdes que actualment té, ja que no superem els 4 m²/habitant de zona verda quan la OMS recomana de 10 a 15.

Es veu que això no te importància pels nostres governants quan s’han de cobrir les demandes de la ciutat veïna i cal construir, a sobre de les nostres zones catalogades com a parcs i jardins, grans complexos d’àmbit supramunicipal (Infraestructures viaries, La Fira, el Biopol,…) que estan molt be, ja que moltes donen treball i aporten capital a les arques municipals,… però aquesta ciutat cada vegada es sembla més a una llauna de sardines, i per molts centres comercials amplis i clònics, o per moltes rambles pavimentades que facin, això no són parcs, ni zones verdes.

Al nostre ajuntament li cal molta més sensibilitat de la que expliquen les normes urbanístiques del PGM.

El canvi de segle va fer oblidar aquest parc de Pedrosa, el de Cal Jaume de la Vidala i va esborrar la conservació de l’espai agrícola de La Marina (Cal Trabal) dels plans municipals, per tal de construir més, més i encara més. A la fi i a la postre no sortim, ni ens treuen, de ser la continuació de Barcelona, ciutat que s’ens empassa mica en mica, i que per cert te més del doble de densitat de zona verda que nosaltres. (Cal dir que aquesta última comparació està basada en l’estudi que va fer la revista Consumer a l’any 2007 i que diu que Barcelona te 8,9 m²/habitant de zona verda, desconeixem com s’han fet els càlculs per arribar a cap de les dades citades i si son totalment comparables, però és el que hem trobat).

A sota deixem els articles de L’Hospitalet sobre el nou parc de la Granvia i el desparegut parc de Pedrosa.

Crescuda del Llobregat del dia 10 d’octubre de 1994 (Ampliació)

Segons la Vanguardia del dia següent: “El río elevó su nivel 4,60 m sobre su nivel habitual a su paso por el puente de Mercabarna, un metro menos de la altura de desbordamiento, en la mayor crecida registrada desde 1982 (…). El diluvio inundó la calzada del puente bajo la C-246 (autovía de Castelldefels) de acceso a El Prat. La circulación fue cortada. En el Prat, las alcantarillas no podían tragar más agua y se anegó la calle”

Al mateix diari, el 12 d’octubre es deia “ Más cerca de la desembocadura, las plantaciones agrícolas del Baix Llobregat situadas en Molins, Sant Feliu o Sant Vicenc deis Horts apenas se distinguían. Todo era el mismo paisaje de barro con el toque humano de algún payés mirando.  Pero podía haber sido aún peor, aseguran, si la desembocadura del Llobregat se hubiera taponado, como ya sucedió en años anteriores, cuando las lluvias torrenciales y el viento de Levante impidieron la natural llegada del río hasta el mar.

Así lo recuerda Francesc Ribas, agricultor de El Prat de Llobregat, un payés con muchos años de experiencia. “Las olas del mar no dejaban desaguar al río, que inundaba el margen izquierdo hasta Montjuic, y el derecho hasta Castelldefels”. Tal vez por eso, este agricultor controlaba el lunes la crecida del río en el puente de Mercabarna. “Era de pánico ver cómo sólo quedaba un metro para que el río se desbordara. Pero tuvimos suerte porquesi llega hacer un viento fuerte de Levante se habría producido un verdadero
desastre”.

Segons aquest article de Antonio Gázquez Picón et al. “Uno de los episodios más lluviosos del siglo XX en Catalunya. Afectó sobre todo a las comarcas del centro de Tarragona, sin olvidar las grandes cantidades recogidas en toda la costa y prelitoral. 66 estacones superaron los 100 mm en 24 horas y en 11 se recogieron más de 200 mm” El máximo fue en Cornudella de Montsant con 397 mm”.

________________________

24.10.2009 -> Ampliem amb una fotografia del 13 de setembre de 2009 on el Llobregat portava un cabal de 10,5 m³/s (Al 1994 encara no estava fet el pont de la C-32)

El cabal del Llobregat als últims anys

Valors de cabal (m3/s) del riu Llobregat a l'alçada de Sant Joan Despí des del 23/10/2004 al 23/10/2009. Dades de l'ACA

Aquesta entrada es realitza com a resposta a una pregunta d’en Jose Manuel al facebook a propòsit dels efectes sobre el cabal del Llobregat de les últimes pluges i com a complement d’altres tres entrades sobre inundacions d’aquest bloc.

Lamentablement no hem trobat a internet el cabal del Llobregat a la crescuda del 10.10.1994, també origen de la pregunta de José Manuel, encara que suposem que rondaria els 1500 m³/s, ja que la de 1982, que menciona com a referència el text de La Vanguardia, va ser d’uns 1600 m³/s.

El pic de la dreta a la gràfica superior (70 m³/s) és el causat per les pluges d’ahir, on l’aigua va pujar fins cobrir la nova plataforma de formigó que han construit a la llera del Prat de Llobregat. El màxim dels últims 5 anys va ser el dia 13 de setembre de 2006 amb 269 m³/s, aquell dia va morir una persona al nostre municipi a una riada al Parc de Can Boixeres, veure la Vanguardia del dia posterior.

Però la crescuda del 2006 no va ser res comparada amb, per exemple, la del 10 de juny de 2000, que va durar un dia amb un màxim de 1425 m3/s. Aquesta va ser la que va enfonsar el pont de la N-II a Esparreguera, provocant dos morts; la que va inundar el monestir de Montserrat,… entre d’altres moltes calamitats, que en aquest cas no van arribar a la part sud del Baix Llobregat, al menys de forma tan perjudicial (Veure la Vanguardia)

Gràfica copiada del document "Análisis de la estabilidad del cauce del Llobregat tras la construcción de la autovía del Baix Llobregat"

I aquesta última no va ser res comparada amb la dels dies 20 i 21 de setembre de 1971, amb 3080 m³/s (a Martorell), de la que vam posar unes imatges dels efectes a Bellvitge. En aquest bloc també hem parlat de la riada del 1617 que es calcula va tenir un cabal de 4680 m³/s (a Monistrol de Montserrat).

Però això és molt molt molt difícil que torni a passar.

Fonts consultades:

1. Dades de l’aigua i el medi de l’Agència Catalana de l’Aigua
2. Análisis de la estabilidad del cauce del Llobregat tras la construcción de la autovía del Baix Llobregat

Trenquem les barreres de Bellvitge, de l’Hospitalet de Llobregat!

Bellvitge és ara per ara un espai tancat entre les vies del ferrocarril, la Gran Via, la ronda Litoral, i un polígon industrial que ens separa del barri del Centre. Quasi totes aquestes barreres es poden superar fàcilment a peu o en bici, però al riu encara no es pot arribar, ni travessar cap al Prat de Llobregat amb seguretat i comoditat.

Com és possible després de la Plaça Europa, de la Ciutat de la Justícia, del soterrament de la Gran Via… de tanta glòria urbanística que s’han donat, de tanta proclama al respecte del medi ambient i la sostenibilitat. Quin urbanisme és aquest?, de quina època és hereu? Es sostenible obligar-nos a arribar al costat pratenc del riu mitjançant vehicles a motor?

A la Festa Major d’aquest any vam fer la tercera caminada reivindicant aquest accés i vam constatar que encara estava pitjor que l’any anterior (podeu veure fotografies picant a l’enllaç), i això que ens trobem a menys de 6 mesos de l’arribada del Bicing que ens hauria de connectar amb el Prat de Llobregat i amb altres municipis. Esperem que no ens connectin per la passarel·la de Cornellà, ja que això seria una veritable ofensa als ciutadans, un menyspreu a una ciutat que es diu l’Hospitalet de Llobregat.

Per intentar fer una mica de pressió sobre aquest problema hem fet al facebook “una causa” es a dir, un lloc on vosaltres us podeu afegir a aquesta idea. Es com una recollida de signatures però millor, ja que també podeu donar la vostra opinió, penjar documents  i utilitzar la xarxa social de facebook per invitar als vostres coneguts.

La direcció és aquesta: http://apps.facebook.com/causes/378221?m=085363e0

Si opineu el mateix que nosaltres cal que us afegiu i que recomaneu el lloc als vostres amics i amigues, i que ells facin el mateix. Mica en mica pot ser arribarem a ser una quantitat de ciutadans que mereixi ser escoltada pels nostres governants.

En fi, ara es troba a les vostres mans! si vosaltres calleu, els nostres governants no mouran un dit.

Gràcies!

______________________

21.10.2009 Última hora: al bloc de L’Associació La Saboga hi ha un article sobre aquest tema. Aquesta entitat valora així l’estat actual:

“Vistos els resultats de la primera fase de la recuperació hem de ser prudents. La zona de darrera la gasolinera que ara es vol arranjar està afectada per la construcció d’una autovia de camions i els projectes de passarel·la i d’accés des de Bellvitge encara no estan redactats i quan ho estiguin caldrà cercar finançament. Volem ser optimistes i creure que la segona fase de recuperació es durà a terme i que els nous plans d’inversió local tindran en compte el Medi Ambient i permetran finançar aquests projectes.

Altres factors a tenir en compte són la necessitat de connectar l’Hospitalet i el Prat amb l’arribada del Bicing metropolità o el futur de la zona agrícola de l’Hospitalet. Tot i així, creiem que les coses no són tant complicades i que amb voluntat es poden fer, estem demanant el mateix que demanàvem fa 5 anys, el mateix traçat d’accés i ara, amb la fase 2, només cal redactar el projecte i cercar finançament pels 350 metres que separen la zona agrícola de la gasolinera: durant 100 metres s’ha de protegir un tram estret de voral i pels 250 restants s’ha de millorar el ferm i rebaixar un talús”.

Fan el que volen,…

Segons notícies del diari El Punt: L’Hospitalet requalificarà una rambla asfaltada com a zona verda

Meritxell Borràs de CIU

El tram central de la rambla de la Marina entre l’avinguda del Carrilet i la travessia Industrial, a l’Hospitalet, tindrà la qualificació de zona verda si tira endavant la modificació del pla general metropolità (PGM) proposada pel govern local –PSC i ICV-EUiA–. CiU s’hi ha mostrat totalment en contra perquè considera «una presa de pèl» que una zona pavimentada es vulgui fer passar per zona verda i ha presentat al·legacions a l’aprovació inicial que es va fer en el ple del juliol.La regidora d’Urbanisme, Ana María Prados, va explicar ahir que la requalificació té l’origen en el projecte urbanístic de Can Rigal, on s’ha aprovat la construcció d’un miler de pisos i una zona verda de sis hectàrees. En un dels extrems de Can Rigal hi ha el camp de futbol de Pubilla Cases i la pista d’atletisme. El camp de futbol es traslladarà, segons Prados, 50 metres. I la pista, a una pastilla d’equipaments esportius de Bellvitge on es concentren camps de futbol, beisbol, rugbi i un poliesportiu. Això representarà, a Bellvitge, la pèrdua de 10.602 m² de zona verda.

Segons Prados, «és coherent que tota aquesta zona sigui una gran zona esportiva», i l’espai verd que es perd es compensarà, segons l’equip de govern, requalificant el tram de la rambla de la Marina i passant-la de vial a zona verda. «Tant és que estigui pavimentada, ja que la zona verda no està vinculada a aquest fet sinó a l’ús que se li dóna», diu Prados, que en el cas de la rambla és per al gaudi ciutadà. De fet, el PGM posa les rambles al mateix nivell dels jardins urbans. Prados argumenta, a més, que la rambla Just Oliveres és també zona verda i que amb aquesta qualificació es posa fi a la possibilitat que passin vehicles pel centre de la rambla Marina. Els convergents Meritxell Borràs i Ramon Pallarés consideren que, «si totes les voreres es poden qualificar de zona verda, perdrem tots els parcs».

Es a dir, que per fer més pisos a Can Rigal és necessari disfressar aquest sector dur, àrid, gris i trist de la Rambla Marina com a zona verda. Si no hi hagués manca de zones verdes a la nostra ciutat no hi hauria cap problema, però com dèiem a un article sobre la superfície de zona verda per habitant al nostre municipi, no és el cas.

Ens calen zones verdes de qualitat, de veritat, amb ànima! no de formigó com aquesta, i tant aquí com a Can Rigal, com a tot l’Hospitalet de Llobregat!

________________

19.10.2009 -> Article a digital-h “CiU considera un frau que s’hagin catalogat com a zona verda trams de la Rambla de la Marina”

Dues activitats per demà diumenge

La Diputació, conjuntament amb la Federació Catalana de Ciclisme, organitzarà demà una bicicletada que resseguirà 17 quilòmetres dels marges del riu Llobregat. La ruta començarà a les 10 del matí de l’estació de la Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló. Hi haurà més punts de trobada al parc fluvial de Sant Boi i a la passera del riu Cornellà, i la bicicletada finalitzarà al parc Nou del Prat. La participació és gratuïta i oberta a tothom, i els ciclistes s’hi podran incorporar en qualsevol punt de trobada. L’objectiu de la bicicletada és promoure l’esport en un espai natural atractiu, segons la Diputació, com és l’entorn del Llobregat, on l’aigua és l’element protagonista.

+ informació

p

p

D’altra banda, l’Associació Cultural Bellgrup del nostre barri, després d’uns dies intrigants per l’acondicionament del local, presenta l’obra de teatre de Federico García Lorca, La Casa de Bernarda Alba a les 6 de la tarda a l’Auditori de la Torrassa (c/Santiago Apostol, 40). El preu serà de 6 euros.

+ informació

Cucs fastigosos a Bellvitge

Aquest dijous vam rebre des del grup del facebook un missatge de la Vicky alertant-nos de que uns cucs d’uns 5 cm de llarg i 1 cm de gruix estaven sortint del terra davant de la torre 406 de la Rambla Marina. Ahir el lloc estava ple de forats d’un centímetre de diàmetre i molts cucs prenien el sol.

Ella mateixa ens va comentar que des del servei de control de plagues de l’Ajuntament l’havien dit que segurament eren larves de coleòpters, però que no era normal que sortissin a aquesta època del terra. Nosaltres tampoc sabem la causa de la seva sortida antinatural, pot ser per les altes temperatures, les pluges, agents químics,… per nosaltres és un misteri,…

Cal dir que aquests cucs únicament representen un perill per les plantes, però son realment repugnants pels nostres ulls. Per tant, per no ferir sensibilitats i que ja no torneu a entrar al bloc, hem decidit possar dues fotografies a una altra pàgina i donar l’opció a vosaltres de veure-les o no mitjançant aquest enllaç: CUCS (la contrasenya es també “cucs”).

Qui perd els origens, perd la identitat

Només és qüestió de temps, i d’amor

si piques a la imatge, molt millor!

Presentació del documental “S.O.S Can Trabal”

Esquerra de l’Hospitalet de Llobregat i l’Associació de Veïns de Bellvitge sumem forces juntament amb la Federació d’Associacions de Veïns de l’Hospitalet, Associació La Saboga, Associació d’usuaris i usuàries de la bicicleta al Baix Llobregat (Bicibaix), Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP), Sociedad Española de Ornitología (SEO/Birdlife), Esquerra Unida i Alternativa de l’Hospitalet (EUiA), Els Verds – Esquerra Ecologista, Els Verds – Opcio Verda així com amb varies persones a títol particular a LA PLATAFORMA PER A LA CONSERVACIÓ DE LA ZONA AGRÍCOLA DE L’HOSPITALET DE LLOBREGAT I CONTRA L’ESPECULACIÓ IMMOBILIÀRIA

A més de totes aquestes entitats, han donat suport al nostre manifest dins del BLOC DE LA PLATAFORMA: JERC de l’Hospitalet, Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura (ADENC), Alnus / CEPA – Ecologistes de Catalunya de Sant Just Desvern, Associació Cultural de La Florida -Waslala, Coordinadora Salvem el Delta del Llobregat, Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural  (DEPANA), Maulets – Baix Llobregat, Partit Popular de l’Hospitalet (PP), Unió de Pagesos, Veterinaris sense fronteres, Plataforma Salvemos a los Buitres, els Verds de Badalona, el Grup Ecologista Les Agulles – Ecologistes en Acció de Catalunya, l’Assemblea de l’Esquerra Independentista de l’Hospitalet, els Grallers/eres de Bellvitge, i 37 particulars més

i s’han apuntat a la CAUSA DEL FACEBOOK “ATUREM LA DESTRUCCIÓ DE L’ÚLTIMA ZONA AGRÍCOLA DE L’HOSPITALET DE LLOBREGAT”: Esquerra Unida del Pais Valencià, Esquerra de l’Escala, Comunitat Valenciana Verdes Ecologia, Ateneu d’Eivissa, Oficina Verde Murcia, Alternativa Jove L’Hospitalet, Acció Jove CCOO, Dempeus per la Salut Pública, Alternativa Baix Gaià, Espai Jove Caldes d’Estrac, Mohamed Ali Joves Comunistes, La Memoria Viva Airmh, Hospicat La Ciutat, Xarxa Independentista, Iu Colmenar Viejo Asamblea, Comissió Tres-cents Anys, Esquerra Sant Andreu, Montbui Solidari Acaps Anoia, Esquerra Camp de Morvedre, Esquerra Sant-Boi, Eco Diari, Penya Blanc Blava Breda, Esquerra Federació de l’Ebre, Centre Ovidi Montllor, Construïm L’Alternativa, Esquerra Lleida, Quiràlia Educació, Esquerra Gràcia, Sàhara Horta Lliure, Terra d’Escudella, La Capsa El Prat, Plataforma Dret de Decidir, Llibertats Plenes, Plataforma Vegueria Pròpia, Sos Can Vairet, i 2243 particulars més

Des d’aquí invitem a tothom, als que ja ens heu donat suport i als que no ho teniu clar, a la presentació per part d’Esquerra l’Hospitalet del documental S.O.S Can Trabal, realitzat per Fran Menchón i David Casademunt, que tindrà lloc el dia 1 d’Octubre a les 20:00h a l’Antiga Aula de Cultura de Bellvitge (local de l’Associació de Veïns de Bellvitge) 

Hi intervindrà Oriol Junqueras, europarlamentari d’Esquerra i membre de la Comissió de Peticions del Parlament Europeu.

Si vols saber que és Cal Trabal i per què diem no al projecte de l’Ajuntament no hi faltis!

Encara hi ha places per participar a la cursa dels transports des de Bellvitge

La Vanessa Bastida, de l’Associació Promoció del Transport Públic (PTP) ens ha enviat un missatge per dir-nos i que us diguem que encara hi ha places per participar a la cursa dels transports des de Bellvitge:

QUÈ ÉS? Estàs convidat a la Cursa de Transports, una activitat cívica de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura per comparar els costos d’un desplaçament pel teu municipi en temps i diners.

QUAN I ON SE CELEBRA? El 25 de setembre a les 18:30h els participants han d’estar preparats als orígens de cada ruta.

COM PUC PARTICIPAR? Només cal que t’inscriguis al correu cursa2009@transportpublic.org o al telèfon 93 244 49 70 i et sigui assignada una ruta i un mitjà de transport, en funció de la teva disponibilitat. Pots consultar les rutes i mitjans lliures a la web http://www.transportpublic.org/agenda/details/27 . Per saber més i conèixer altres curses pots consultar la web www.transportpublic.org/cursa

Fotografies de la caminada per un accés sense riscos al riu Llobregat (I)

El diumenge 13 de setembre de 2009 alguns veïns de Bellvitge i d’altres barris de L’Hospitalet de Llobregat van tornar a comprovar per si mateixos com és de complicat arribar al riu. És vergonyós que sota veritables excuses de mal pagador no s’hagi fet res durant anys, no sols per arribar al riu, sinó per connectar d’una forma segura i còmoda amb el municipi veí i les seves àrees i rutes naturals.

Ens trobem a 6 mesos de l’entrada del Bicing a l’Àrea Metropolitana i encara és una incògnita si es farà servir aquesta via per arribar al Prat de Llobregat o ens enviaran cap a la passarel·la de Cornellà de Llobregat. Des de Bellvitge la segona opció representa fer una volta per polígons industrials de més de 7,5 km per arribar a l’altra banda del riu, es a dir, uns 20 minuts (en bici) de diferència, que serien bastant lamentables, ja que implicaria que moltes de les persones que tenen la possibilitat d’anar a treballar en bici al Prat de Llobregat no ho fessin.

No entenem on es troba la dificultat de garantir una mínima seguretat a un espai de 2-3 m d’amplada a aquesta zona,  encara que sigui de forma provisional. Tampoc veiem una obra amb un cost desproporcionat comparat amb les obres que s’han fet a la ciutat als últims anys. Aquesta és una reivindicació molt, però molt antiga  i aquest any trobem que encara s’ha complicat més l’accés entre la benzinera i el riu, s’ha tancat tot amb blocs de formigó deixant un pas estret i perillós, també trobem el recorregut molt més degradat i brut.

Si encara la nostra reivindicació fos injusta o sense sentit, però és que el nostre municipi porta el nom del riu!. Es que a ningú de l’Ajuntament li diu res això?? Es que a ningú l’hi dona vergonya que després de tants anys continuem així?

Tram d'uns 150 m d'esquena al sentit dels vehicles on per accedir s'ha de saltar un "quitamiedos". Aquest pas es podria protegir dels vehicles i a més fer un carril bici molt fàcilment.

Hem de tornar a saltar un altre "quitamiendos" per tal de protegir-nos dels vehicles. A aquest lloc no trobem cap problema per fer un pas per vianants i bicicletes.

Petit sender d'uns 100 m dins del nus viari. Es podria aprofitar perfectament per fer una zona de descans.

Aquest és un dels punts conflictius, ja que a més de ser un pont que s'utilitza com habitatge es troba tot molt brut i degradat, ple d'objectes de tota mena.

Es pot observar que si aquest talús es fa vertical, com als ponts anteriors, es pot aconseguir un pas d'uns 5 o 6 metres d'amplada amb la capacitat de poder passar vianants i bicicletes. Des d'aquí ja arribem a la benzinera on no hi ha cap problema.

Quan arribem al riu el accés està tancat als vehicles, però també als vianants i ciclistes, ja que han deixat un espai de 40 cm per passar. Moltes persones decideixen saltar els blocs de formigó.

Aquest és l'accés al riu Llobregat des de L'Hospitalet de Llobregat, com es pot observar és estret i n'hi ha una caiguda perillosa a la dreta. Existeixen altres maneres d'evitar que passin els cotxes sense destorbar els vianants. A partir d'aquí es continua pel pas lateral del pont de la C-31, que és massa estret per anar en bicicleta i quan et creues amb una altra persona en sentit contrari t'has de posar de costat.

En uns dies més fotografies,…

IV Bicicletada Popular

La IV Bicicletada Popular es troba dins de la SETMANA DE LA MOBILITAT SOSTENIBLE I SEGURA convocada per la Secretaria de Mobilitat del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat. + informació a La Saboga

Caminada a les llacunes de Cal Tet i Ca l’Arana

Com l’any passat tornem a una excursió a les llacunes de Cal Tet i Ca l’Arana, serà aquest diumenge 13 de setembre, i començarà a les 9 h a la plaça del mercat. Des de l’any passat tot ha canviat així que hem previst les parades que veieu a la imatge on farem una petita explicació, de totes maneres podeu preguntar el que vulgueu sobre el barri i intentarem respondre fins a on arribem.

Cal portar calçat esportiu, molta aigua, crema solar, gorra i prismàtics. Si després voleu anar a la platja que queda a poca distància doncs el banyador i la tovallola. Són prop de 8 Km d’anada i el terreny és una mica irregular a algunes zones. La tornada es pot fer també caminant o be agafant el autobus PR3 (cada 30 minuts) i el tren.

L’objectiu d’aquesta tercera caminada és reivindicar un accés digne al riu  i sense perill, tant pels vianants com pels ciclistes i també donar a conèixer els espais naturals i de lleure que tenim a prop de casa i que ara únicament són accessibles amb vehicles motoritzats.

Si voleu anar podeu passar per la barraca de l’AV de Bellvitge i així anem tantejant quants esmorzars necessitem!

Oriol Junqueras porta Cal Trabal al Parlament Europeu

A dalt: Eduard Suàrez, president d’Esquerra de l’Hospitalet de Llobregat. A sota: l’eurodiputat de la coalició "Europa dels Pobles-Verds" (ERC, BNG, Xunta Aragonesista, la Confederación de los Verdes, Aralar i Els Verds-Opció Verda), Oriol Junqueras.

Esquerra de l’Hospitalet inicia el curs polític reprenent la campanya a favor de la zona agrícola de Can Trabal a la Festa Major de Bellvitge, explicant als veïns i veïnes les seves propostes de recuperació del darrer entorn agrícola de la ciutat, a la zona de La Marina, a través d’una exposició instal·lada a la guingueta que Esquerra i JERC tenen a la Festa Major.

Així mateix, l’eurodiputat d’Esquerra, Oriol Junqueras, ha realitzat una pregunta escrita a la Comissió Europea demanant quines mesures prendrà aquest organisme en el cas que l’Ajuntament de l’Hospitalet aprovi la requalificació urbanística de Can Trabal, que pot suposar la destrucció de la zona agrícola de l’Hospitalet, amenaçant la supervivència de la fauna i flora d’àrees d’interès natural i posant en perill el futur de l’aqüífer.

Segons l’eurodiputat independentista, “la zona de Can Trabal està a 300 metres del riu Llobregat, inclosa en la zona de la Xarxa Natura 2000- Delta del Llobregat, que està considerada zona pantanosa litoral i compresa en els Llocs d’Importància Comunitària (LICs) i a la Zona d’Especial Protecció de les Aus (ZEPA)”.

Eduard Suàrez, president d’Esquerra de l’Hospitalet ha declarat que “aquest projecte urbanístic posa en perill l’harmonia territorial que uneix Can Trabal, el riu Llobregat i el seu Delta, així com altres zones de l’Àrea Metropolitana”. Ha afegit que “ Esquerra ha volgut portar aquest projecte a les institucions europees donades les importants competències que tenen les institucions comunitàries en matèria mediambiental”.

Text extret de la web d’ERC de L’Hospitalet de Llobregat .Veure també noticia del dia 08.09.2009 al diari El Punt

Cinc fotografies aèries del nostre Llobregat

Imatge del CETFA (Compañía Española de Trabajos Fotogramétricos Aéreos) Institut Cartogràfic de Catalunya, 1958. Es pot observar encara el pont de Ferran Puig al costat de la Gran Via, encara que no sembla molt transitable. També el fum que surt de Papelera Española i que creua el riu cap a l'Hospitalet.

Des de fa un temps és relativament fàcil trobar multitud d’imatges aèries de qualsevol lloc, ja vam fer una entrada on miràvem de mostrar l’evolució del carrer Campoamor mitjançant algunes imatges. Avui ens anem al riu, a la zona on vam fotografiar dilluns els bernats pescaires, ja que també ha canviat molt als últims anys. En aquesta ocasió disposem de quatre fotografies situades entre els anys 2004-2007, i de regal també hem ficat la de dalt, de l’any 1958. A la web del Institut Cartogràfic de Catalunya també podeu trobar imatges dels anys 1967 i 1987 però no mostren tant de detall com aquestes i les hem deixar estar. També podeu trobar imatges encara més antigues, de principis de segle, a l’entrada que vam fer sobre el pont de Ferran Puig.

Recordem que l’Hospitalet de Llobregat limita amb Barcelona just a la línia on acaba el dipòsit municipal de vehicles i comencen les naus industrials (a mig camí entre els dos ponts, per sota de la sortida del col·lector), i aquests municipis tenen el riu com a límit respecte al Prat de Llobregat.

Si voleu més informació sobre l’endegament del Llobregat a aquest punt podeu consultar aquest document de l’Agència Catalana de l’Aigua de 25.10.2006 (on hi ha més imatges anteriors a l’obra) i aquest de DEPANA de 03.01.2007. També podeu trobar informació sobre la construcció del pont de l’AVE a aquest informe de Natalia Arnáiz Álvaro y Víctor Haro Mancera

Imatge de la web Yahoo Maps, possiblement de 2003. El pont del ferrocarril és doble.

Vol PNOA del 06/2006. Instituto Geográfico Nacional. Es pot observar el col·lector que aboca al riu al costat del dipòsit municipal de vehicles.

Imatge del Bing Maps (abans Virtual Earth), possiblement del primer semestre de 2007. El pont de l'AVE es troba en contrucció. Les obres d'endegament també han començat, no queda ni rastre de vegetació.

Imatge del Google Earth del 15/11/2007. S'està realitzant el talús al costat del Prat, els ponts ja s'han finalitzat.