Fan el que volen,…

Segons notícies del diari El Punt: L’Hospitalet requalificarà una rambla asfaltada com a zona verda

Meritxell Borràs de CIU

El tram central de la rambla de la Marina entre l’avinguda del Carrilet i la travessia Industrial, a l’Hospitalet, tindrà la qualificació de zona verda si tira endavant la modificació del pla general metropolità (PGM) proposada pel govern local –PSC i ICV-EUiA–. CiU s’hi ha mostrat totalment en contra perquè considera «una presa de pèl» que una zona pavimentada es vulgui fer passar per zona verda i ha presentat al·legacions a l’aprovació inicial que es va fer en el ple del juliol.La regidora d’Urbanisme, Ana María Prados, va explicar ahir que la requalificació té l’origen en el projecte urbanístic de Can Rigal, on s’ha aprovat la construcció d’un miler de pisos i una zona verda de sis hectàrees. En un dels extrems de Can Rigal hi ha el camp de futbol de Pubilla Cases i la pista d’atletisme. El camp de futbol es traslladarà, segons Prados, 50 metres. I la pista, a una pastilla d’equipaments esportius de Bellvitge on es concentren camps de futbol, beisbol, rugbi i un poliesportiu. Això representarà, a Bellvitge, la pèrdua de 10.602 m² de zona verda.

Segons Prados, «és coherent que tota aquesta zona sigui una gran zona esportiva», i l’espai verd que es perd es compensarà, segons l’equip de govern, requalificant el tram de la rambla de la Marina i passant-la de vial a zona verda. «Tant és que estigui pavimentada, ja que la zona verda no està vinculada a aquest fet sinó a l’ús que se li dóna», diu Prados, que en el cas de la rambla és per al gaudi ciutadà. De fet, el PGM posa les rambles al mateix nivell dels jardins urbans. Prados argumenta, a més, que la rambla Just Oliveres és també zona verda i que amb aquesta qualificació es posa fi a la possibilitat que passin vehicles pel centre de la rambla Marina. Els convergents Meritxell Borràs i Ramon Pallarés consideren que, «si totes les voreres es poden qualificar de zona verda, perdrem tots els parcs».

Es a dir, que per fer més pisos a Can Rigal és necessari disfressar aquest sector dur, àrid, gris i trist de la Rambla Marina com a zona verda. Si no hi hagués manca de zones verdes a la nostra ciutat no hi hauria cap problema, però com dèiem a un article sobre la superfície de zona verda per habitant al nostre municipi, no és el cas.

Ens calen zones verdes de qualitat, de veritat, amb ànima! no de formigó com aquesta, i tant aquí com a Can Rigal, com a tot l’Hospitalet de Llobregat!

________________

19.10.2009 -> Article a digital-h “CiU considera un frau que s’hagin catalogat com a zona verda trams de la Rambla de la Marina”

Ailant, arbre del cel o de l’infern?

Acàcia de Constantinoble

Tipuana Tipu, ¿arrels agressives?

Tala d’arbres indiscriminada a Collblanc

Els veïns dels carrers 2 de maig, Sort, i Rius i Carrió de Collblanc (a prop de l’inici de l’avinguda Torrent Gornal) ens han fet arribar imatges del que queda dels seus arbres. Es veu que per arreglar una vorera és necessari carregar-se tot el que hi ha. Un exemple més de la sensibilitat mediambiental del nostre equip de govern és carregar-se indiscriminadament 30 arbres segons ens diuen perfectament sans.

Hi ha que pensa que un arbre ornamental és com una pastanaga, te la menges i fora, no està per això? Però també hi ha que no, hi ha persones que s’estimen els arbres i més si formen part del seu dia a dia; que els veuen com individus amb les seves diferències i amb la seva història, no com a faroles fabricades en sèrie i que normalment ningú te cap problema en que les canviïn.

Que tal si preguntem abans d’aplicar els fets, sense remei, consumats de la brutalitat d’una serra mecànica?. Que tal si s’observa l’opció de trasplantar-los? Si son Brachychiton populneus diuen que és fàcil fer-ho amb mota. Que tal si parlem amb els ciutadans i ciutadanes abans d’arrasar els seus carrers?

D’aquí pocs mesos vindran al nostre barri a soterrar un col·lector i després les vies de rodalies. Ja que podem veure com es fan algunes obres a la resta de la ciutat, a nosaltres ens agradaria, si és possible, que a Bellvitge no es talés cap arbre i que els portessin al viver de Feixa Llarga, i si no hi ha lloc allà, ja el buscarem a la ciutat, no hi ha cap problema.

Sentim els fets de Collblanc, pels arbres i per les persones.

Si piqueu a la foto es fa més gran!

Així mateix deixem un text que ens ha lliurat Joan Oms del partit ecologista  “Los Verdes” sobre aquesta tala indiscriminada:

Los fondos de inversión local se han destinado con mucha prisa a diferentes Ayuntamientos, sin un contraste de necesidades reales y muchas veces sin una realidad suficiente de ocupación. Con lo cual nos encontramos con actuaciones aberrantes como las que se viven en el Barrio de Collblanc en L´Hospitalet de Llobregat.

En efecto : para sorpresa de vecinos y entidades en una actuación asignada a la empresa “Obres i Serveis Roig” en la Zona de Torrente Gornal / Cruz Roja en Collblanc y con un proyecto para “ampliación de aceras” nos hemos encontrado de golpe con una actuación brutal consistente en talar y destrozar de forma progresiva todos los árboles de las calles Dos de Maig, Sort, Cinca ..Arboles de muchos años que daban sombra y oxigeno a una zona densamente poblada.

Sin ninguna explicación -o al contrario con respuesta airadas y hostiles- se ha procedido a la destrucción de los árboles sin ningún miramiento. Una zona donde coexisten diferentes escuelas y donde se supone que la salud y la educación ambiental forma parte de los valores a defender y promocinar. El especatáculo de máquinas a toda prisa destrozando árboles constituye un atentado ecológico tan absurdo como innecesario.

¿Porquè? si de lo que se trata es de ampliar la base peatonal y de disfrute de la calle ¿que sentido tiene tiene liquidar los árboles como primer paso?. ¿Acaso no sería perferactamente compatible una acera más ancha con la permanencia de los árboles? Mucho nos tememos que la visión constructivista y cementista que tanto ha falseado la economía en los últimos tiempos- y ha sido uno de los factores- de la crisis actual siga su camino absurdo y destructivo.

Exigimos el cese inmediato de esa destrucción y la reposición inmediata del brutal daño cometido. Plantando árboles del mismo nivel. Y en el caso de necesitar de algún traslado puntual que ese se haga por trasplante y sin dañar los arboles afectados.

Anunciamos que pondremos en manos de la Fiscalia ambiental esa actuación y la inscribiremos en la campaña por la defensa de las zonas naturales que está en marcha en nuestra ciudad tan necesitada de espacios naturales y de dotación verde.

Asimismo trabajaremos para la organización participativa de los vecinos y vecinas para dar una respuesta colectiva a esa situación y no renunciamos a pedir las responsabilidades que correspondan por esa brutal y absurda actuación.

Joan Oms i Veïns I Veïnes de la Zona

Arbre de la llana, que n’és d’estrany!

Libocedro, d’on es treuen els llàpissos

El perfum del passeig de Bellvitge

Aquesta entrada al bloc és únicament una resposta als veïns que ens/es pregunten com es diu aquesta planta enfiladissa tan maca i que perfuma tot el passeig de Bellvitge.

És una Glicina, Glicinia, Anglesina o Flor de la Pluma (Wisterina Sinensis) i ve de la China, per més informació fiqueu-vos a dins de l’enllaç.

El grup sardanista Tot Bellvitge celebra l’11ena Festa de l’Arbre

Segons la web canal-h l’entitat Tot Bellvitge organitza la seva onzena Festa de l’Arbre aquest cap de setmana. Segons recorda el president del grup sardanista, Emili Sales, la iniciativa de plantar arbres es va començar en el barri de la mà dels veïns per reivindicar un parc. “Una vegada es va inaugurar el parc metropolità desde Tot Bellvitge vam decidir continuar amb la iniciativa de plantar arbres i donar-li un to festiu per celebrar l’arribada de la primavera…i ja portem onze anys !”, diu.

La festa comença dissabte al migdia amb la col·locació d’una placa commemorativa de la Festa dels Arbres a la plaça de l’Olivera, just al davant del CEIP Mare de Déu de Bellvitge. Segons explica Salas, “aquesta placa és un obsequi del col·lectiu Gent de Pau amb motiu del desè aniversari de la festa”.

A partir de les 18.30h, a l’antiga aula de cultura té lloc un recital de poesia d’autors locals. Entre els poetes seleccionats es troben noms com Pere Vives, Anna M. Fontanals, Josep Pujol, Carme Jorba, Mercè Borràs, entre d’altres.

Diumenge, és el dia de la festa pròpiament dita. La jornada comença a les 10h amb l’esmorçar títpic, a les 11h hi ha la plantada d’arbres i a les 12h s’inicia la sessió de sardanes on participaran 14 colles veteranes amb música de la cobla Ciutat de Terrassa. Emili Salas detalla que s’hi plantaran tres arbres que en realitat substitueixen altres tres que durant l’any han mort per diferents motius·.

A l’actualitat el grup sardanista Tot Bellvitge comta amb una cinquantena de socis que segons el president són molt actius. “Em faig creus de l’evolució de l’entitat –comenta- ja que si bé no tenim un clar canvi generacional com ens agradaria, sí podem dir que hem anat a més i ara són al voltant de cinquanta. Tot un èxit per a un grup sardanista al barri de Bellvitge”.

Pi de Norfolk, encara queda fins als 80 m

fotografia de les llavors:  infojardin.com

Cinamon: compte amb nens i gossos, les boletes són verinoses!

El arbres de l’Hospitalet de Llobregat

Des del començament d’aquest bloc dediquem un dia al mes (el dia 21) per mostrar un arbre del barri, amb una fitxa molt simple on figura la seva fotografia, la situació i alguna imatge més de detall; també és important que piqueu a la fitxa, ja que us portarà a una altra pàgina que parlarà millor que nosaltres de l’arbre en el sentit que indica el títol. A la fotografia no mostrem el millor arbre de la seva espècie de Bellvitge, sinó un a l’atzar.

Mica en mica ja portem 6, i be, és una manera de fer un petit homenatge als arbres del barri, que encara que pot ser no siguin res extraordinari per si sols, en conjunt són una part important de Bellvitge i del nostre patrimoni comú. Sense ells el barri no seria el mateix, i ens els estimem per això i per que ens hem vist créixer mútuament.

A Bellvitge no hi ha arbres de grans dimensions o be d’una edat considerable; el barri és relativament jove i si caminem per la resta de la ciutat trobem arbres molt més exuberants i de més edat. Tampoc trobem arbres associats a personatges famosos, o a fites històriques, o pot ser sí i no ho sabem. Pot ser també existeixen arbres d’espècies estranyes però com no som botànics ens han passat desapercebuts,…

Hem investigat una mica per internet per descobrir si existeix a la nostra ciutat cap estudi sobre arbres, de manera individual, però no hem trobat res, encara que això no vol dir que algú en algun moment hagi fet un estudi encara que sigui parcial.

Des de l’ajuntament es va editar fa poc temps un llibre de la flora i fauna de la ciutat però, encara que està molt be, no es recullen els arbres més interessants, sinó que es realitza una fitxa per espècie, es comptabilitzen els individus i s’indica la seva situació.

D’altra banda l’entitat Gent de Pau porta des de l’any 1995 instal·lant plaques als arbres més representatius (creiem que sobretot al barri del Centre) amb el seu nom i uns versos dedicats a ell, també han fet  campanyes entre els escolars per promoure el coneixement dels arbres, però creiem que no s’ha arribat a fer un catàleg de les característiques que descrivim.

A Catalunya es troben regulades diferents figures de protecció dels arbres, existeixen uns 200 arbres monumentals, protegits des del 1987, i més o menys la mateixa quantitat d’arbres d’interés local i comarcal, regulats des del 1988.

Ens sorprèn que a l’Hospitalet no tinguem cap arbre encara que sigui d’interès local. Tenim jardins per tota la ciutat amb grans i magnífics exemplars de moltes espècies, i algun arbre ha d’existir que sigui remarcable per les raons citades, segur.

Creiem que seria interessant per la nostra ciutat realitzar, com a Barcelona, un catàleg propi, un catàleg del nostres arbres més importants i a partir d’aquí oferir-los protecció i notorietat mitjançant una de les figures regulades o una altra de pròpia. I si tot això ja s’ha fet creiem que l’hem de conèixer tots.

Parquinsònia, la delicadesa

Que està passant al sector de Cal Jaume de la Vidala? (i 3)

A aquest darrer article sobre el sector de Cal Jaume de la Vidala presentem el que prometia l’Ajuntament, a la seva publicació ” L’Hospitalet”, per aquesta zona al 1996, 12 anys més tard,… i tothom ha pogut veure el que tenim.

A l’any 1992 la Comissió d’Urbanisme de Barcelona va aprovar amb una condició el pla especial d’ordenació proposat per l’ajuntament que tenia com a àmbit d’actuació el sector ja definit, l’espai del tanatori, el Tennis Gran Via i el Hospital Duran i Reynals, i com a objectius: la construcció del tanatori, l’adequació de l’entorn de l’hospital i del tennis, la rehabilitació de la masia de Cal Rovira, que en aquell moment es trobava dins del patrimoni arquitectònic de la ciutat, i  la realització d’un parc de una superfície neta de 12,4 Ha.
Tota l’actuació, segons el projecte enviat a urbanisme, es calculava en 4,3 milions d’euros i descrivia el parc així: “tindrà una forma natural fugint de ser un parc geomètric. S’estructurarà a partir de camins irregulars que travessen zones d’arbrat i de vegetació baixa. El centre del parc s’ordenarà amb una zona oberta on s’ubicarà un llac. Aquest llac en algunes zones es podrà aprofitar a l’estiu com a piscines”

A l’any 1994 es comença el tanatori, i al 1996 segons el diari El Mundo es finalitza amb un cost de 4,8 milions d’euros únicament destinats al tanatori i a la urbanització del seu entorn, i amb els terrenys cedits per l’Ajuntament. Al 25 de març d’aquest any, a la publicació de l’ajuntament, “L’Hospitalet”, es diu que ja s’havien plantat 2 Ha d’una pollancreda (realment són plàtans).  També es diu: “En las siguientes etapas se acometerá la plantación total de la alameda, con una plaza central en la que confluirán todos los caminos del Plan Especial, y una zona de bosque mediterráneo y un gran lago de 8000 m2 de superficie. El equipo de arquitectos de Pere Mora, reponsables del proyecto, se han remontado a los orígenes históricos de la zona, ocupada por arbolado (el futuro bosque mediterráneo), marinas (el proyecto del lago) y producción agrícola (la alameda, con plantación regular) para diseñar este parque urbano”

Segons el Pla Especial, el que està indicat com UA1 (veure imatge inferior) s’hauria d’haver expropiat i urbanitzat per l’empresa concessionària dels serveis funeraris, Funerària de l’Hospitalet SA, en els primers tres anys després del inici del projecte al 1994. Per tant aquest termini podríem dir que es va acomplir al 1997 (encara que la zona anomenada UA1 no es va urbanitzar en la seva major part). Tres anys més tard ja s’hauria d’haver urbanitzat tota la resta, es a dir que a l’any 2000 ja haurien d’haver tingut el parc fet amb el seu llac i tot.

Com veieu on ara existeix la muntanya de residus que comentàvem en els anteriors posts hauríem de tenir un llac de 8000 m2 que continuaria per les cotxeres de TMB. Tot això l’estem esperant ja fa quasi una dècada.

També volíem mostrar la plantació de plàtans a l’actualitat. Com dèiem, ja van desaparèixer més de la meitat al 2003 quan es va fer el nou pont de la Gran Via, i la resta d’arbres com veieu s’han deixat abandonats, envoltats de munts de terres i residus. Ni això s’ha volgut preservar pel “descans dels ciutadans” que deia l’article.

i ara ens venen amb la reordenació de Cal Trabal,…

Paulonia, un superarbre contra el canvi climàtic

Eucaliptus, un australià amb molta sed

La figuera, l’arbre amb dos fruits

Ginjoler, l’arbre musical

Ceibo, arbre i flor nacional de l’Argentina