20 respostes sobre Bellvitge

Des de l’entorn de l’AV de Bellvitge es van enviar 20 consultes sobre diferents aspectes del barri al programa de TVL’H “L’Alcaldessa Respon” del dia 30.09.2009, aquella nit únicament es va respondre una d’elles al programa, però una vegada finalitzat es va rebre un correu electrònic de l’Antoni Rivera León, coordinador del gabinet de l’alcaldia dient que en uns dies es respondrien totes les preguntes enviades.  Ahir, juntament amb una disculpa pel retard, es van rebre aquestes respostes, que compartim amb tots vosaltres:

Localització de les preguntes. 10,11,14 i 16 o es troben pendents de localització o són preguntes generals

1. M’agradaria saber quan tindrem un accés al Prat de Llobregat sense risc pels vianants i bicicletes. El Bicing arribarà a l’Hospitalet el març que ve, podrem anar al Prat per l’autovia de Castelldefels o serà necessari anar fins a la passarel·la de Cornellà? Es trist que ens diguem “de Llobregat” i després de tants anys demanant aquest accés encara estiguem igual o pitjor.

Des de l’àrea de Mobilitat de l’Ajuntament ens informen que és un tema que està en vies de solució mitjançant les actuacions que realitza el Consell Comarcal a la llera del riu, en el pròxim soterrament de les vies del tren i en la segona fase de la reforma de la Granvia.

2. M’agradaria saber quan es realitzarà el parc de 12 Ha (amb un llac de 800 m2) previst al costat de l’Hospital Oncològic anunciat al 1996 (Veure publicació L’Hospitalet del 25.03.1996).

Des de l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) ens informen que l’esmentat parc està inclòs a la Unitat d’Actuació 3 del “Pla Especial del sector delimitat per la Granvia i accessos al Cinturó del Litoral”, aprovat per la Comissió d?urbanisme el 17-6-1992.

3. M’agradaria saber com ha acabat el tema de l’abocador incontrolat de residus que havia al costat del tanatori i si ha afectat el terra o el aqüífer?

Segons ens informen la tipologia de material que s’està retirant del solar ubicat davant el tanatori, és residu inert (terres, runes), residu no especial (pneumàtics i plàstics) i pots buits amb restes de líquids que s’estan caracteritzant però que no sembla que hagin afectat els sòls. Tot i això, s’està a l’espera de la neteja total per confirmar aquest aspecte.

4. M’agradaria saber que es pretén fer als terrenys entre el hospital Oncològic, la Ronda Litoral i la Gran Via (Cal Jaume de la Vidala).

Des de l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) ens informen que aquest àmbit està inclòs en el “Pla Especial del sector delimitat per la Granvia i accessos al Cinturó del litoral” abans esmentat, que va definir tres unitats d’actuació per al seu desenvolupament, posteriorment modificades en el projecte de Modificació de les Unitats d’Actuació, aprovat pel Ple municipal el 4-11-1994.

En quant a la Unitat d’Actuació núm. 3 ja s’ha contestat a l’anterior apartat.

En quant a la Unitat d’Actuació núm. 1 i núm. 2, a continuació es relacionen el seu estat d’execució i les previsions actuals:  Unitat d’actuació núm. 1 (Tanatori i les zones verdes del camí de Pau Redó): S’ha executat en la seva totalitat d’acord amb el Pla especial esmentat, amb totes les seves despeses, expropiació dels terrenys, urbanització i construcció del Tanatori a càrrec de Funerària de l’Hospitalet, SA,

De la mateixa manera que la unitat d’actuació núm. 3 aquesta zona està inclosa en els “Estudis previs per a la reordenació de l’àmbit de la Granvia-Llobregat. Reforma del segon tram de l’Av. de la Granvia de L’Hospitalet i transformació dels territoris adjacents de la Marina”, redactats per el Consorci per a la reforma de la Granvia de L’Hospitalet, que foren aprovats per la Junta de Govern Local en sessió celebrada el dia 4 de desembre de 2007.

Unitat d’actuació núm. 2 (Hospital Duran i Reynals): S’ha executat l’ampliació del Tennis Granvia, amb la cessió gratuïta dels terrenys per a les pistes esportives del costat nord. La nova vialitat prevista està expropiada per l’ACA amb motiu del col·lector que passa pel seu subsòl. No s’ha fet l’ampliació prevista de l’Hospital Duran i Reynals. El sistema previst fou el de compensació i correspon a l’Hospital la seva iniciativa.

En aquest sentit, les actuacions previstes en un futur segueixen essent l’ampliació de l’equipament amb nous requeriments actualitzats que són objecte d’estudi (BIOPOL’H) . Així, la Junta de Govern Local, en data 14 d’abril de 2009, i el Ple Municipal en data 28 de juliol de 2009 varen aprovar inicialment i provisionalment el “Pla Especial del Parc Científic i Tecnològic Biomèdic de Salut- BIOPOL’H. Ampliació de l’equipament sanitari-assistencial de l’Hospital Duran i Reynals (districte econòmic Granvia-L’Hospitalet) Avinguda de la Granvia, núms 199-203”, que resta pendent d’aprovació definitiva.

5. M’agradaria conèixer quins terrenys estan afectats pel Biopol.

Des de l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU), ens informen que són part dels terrenys de la Unitat d’Actuació núm. 2 de l’apartat anterior, inclosos a l’àmbit del “Pla Especial del Parc Científic i Tecnològic Biomèdic de Salut- BIOPOL’H. Ampliació de l’equipament sanitari-assistencial de l’Hospitalet Duran i Reynals (districte econòmic Granvia-L’Hospitalet) Avinguda de la Granvia, núms 199-203”.

6. M’agradaria saber com ha quedat el tema de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de l’any 2004 que diu que les instal•lacions municipals de la deixalleria, i el parc de sanejament són d’ús industrial i no d’equipament tal com diu la seva qualificació urbanística i per tant haurien de tindre una altra ubicació.

Des de l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU), ens comuniquen que: Existeix una sentència del TSJC de 13 d’abril de 2004 que anul·la part del “Pla Especial de concreció d’usos dels tipus d’equipament i ordenació al c. Arquímides” que ordena els terrenys de la deixalleria i parc de sanejament. L’article 103 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, atribueix la potestat d’executar les sentències correspon als Jutjats i Tribunals de l’ordre jurisdiccional contenciòs-administratiu i d’altra banda l’article 104 de la mateix Llei determina que l’òrgan que hagués realitzat l’activitat objecte de recurs ha de procedir al compliment de la sentència. L’objecte del recurs era l’acord de la comissió d’Urbanisme de Barcelona de 17 de desembre de 1997 que va aprovar definitivament l’esmentat Pla Especial i per tant correspon a aquest òrgan administratiu de la Generalitat de Catalunya procedir a acordar allò que exigeixi el compliment de les declaracions contingudes en la sentència”.

7. M’agradaria saber si es canviarà d’ubicació el actual dipòsit municipal de vehicles que es troba al costat del riu Llobregat. L’últim any s’han incendiat varies vegades i es troba molt a prop de conductes de gas i petroli.

Segons el que ens informa l’àrea de Governació de l’Ajuntament, està en fase de construcció una nova dependència, en quant les obres estiguin finalitzades, el dipòsit municipal de vehicles actual quedarà sense activitat.

8. M’agradaria saber quan es restaurarà la masia La Torre Gran, actualment es troba en molt mal estat, encara que forma part del patrimoni arquitectònic de la ciutat.

L’Ajuntament de l’Hospitalet ha engegat en els darrers anys diverses iniciatives incloses en un projecte global de recuperació del patrimoni històric immoble de la ciutat.  El conjunt d’actuacions realitzades, en execució, o en fase de projecte, tenen com a objectiu rehabilitar edificis històrics emblemàtics dins l’actual trama urbana de la ciutat i adaptar-los per a l’ús de la ciutadania, en el marc del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA), tots ells de propietat municipal.

En el cas de la Torre Gran, ubicada a la carretera de la Vora del riu sense número, es tracta d’una edificació de propietat privada, inclosa al PEPPA vigent (fitxa 99), i que té la qualificació de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) amb el número de catàleg 1721 de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya.  El nivell de protecció específic establert al PEPPA és el C, que protegeix els edificis el valor dels quals resideix principalment en la seva estructuració tipològica, exteriorment reflectida en la façana i interiorment en la disposició de la seva estructura general així com en determinats espais, com vestíbuls i caixes d’escala. Aquestes parts o elements estaran específicament protegits, essent susceptible la resta de l’edifici d’actuacions de rehabilitació que mantinguin o revaloritzin aquelles. Qualsevol projecte d’obres que afecti l’edificació haurà de complir la normativa vigent i específicament els criteris d’intervenció establerts a la fitxa del PEPPA.

9. M’agradaria saber quins plans hi ha per la zona de la Torre Gran (des del riu fins a la ronda litoral).

Des de l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) ens informen que actualment s’està executant el Projecte de Bassa de Laminació per part de l’Agència Catalana d’Aigua. De la mateixa manera que els terrenys anteriors aquesta zona també està inclosa a l’àmbit dels “Estudis previs per a la reordenació de l’àmbit de la Granvia-Llobregat. Reforma del segon tram de l’Av. de la Granvia de l’Hospitalet i transformació dels territoris adjacents de la Marina”.

10. M’agradaria saber si es realitzaran horts urbans a l’Hospitalet. Tots els municipis que ens envolten ja disposen. Actualment existeixen diversos nuclis d’horts urbans al•legals que creiem que seran destruïts per diverses

Segons ens informen des de Medi Ambient, hi ha previsió de posar horts urbans per a la gent gran.

11. El districte VI és un dels més contaminats de l’Hospitalet de Llobregat. M’agradaria saber si és possible instal•lar una estació fixa de mesura de contaminants per tal de preveure l’afecció d’aquests sobre els veïns.

Segons informació facilitada per l’àrea municipal de Medi Ambient, a la ciutat de L’Hospitalet, existeix una estació de mesurament de contaminació (Parc dels Ocellets).

12. El Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic de Catalunya obliga, des del febrer de 2007, a l’Hospitalet de Llobregat a elaborar un Pla d’acció municipal, ja que al nostre municipi existeixen elements vulnerables molt significatius a prop d’empreses classificades com d’alt risc per accidents químics. Quan es farà aquest pla d’acció?

Ens comuniquen des de l’àrea municipal de Governació, que el PlaseQCat (Pla d’emergència Químic de Catalunya) està en fase de revisió, pendent d’homologació per part de la comissió de Protecció Civil de Catalunya.

13. La mateixa pregunta anterior pel TRANSCAT (Pla especial d’emergències per accidents en el transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril a Catalunya).

Des de l’àrea municipal de Governació, ens informen que el TRANSCAT (Pa Especial d’emergències per accidents en el transport de mercaderies perilloses per carreteres i ferrocarril a Catalunya) actualment, està elaborant el projecte i es troba en fase de recerca de dades.

14. M’agradaria saber quines accions tenen pensades des de l’Ajuntament en relació al programa de RTVE “Comando Actualitat”, del dia 23.10.2009.

Sàpiga que s’ha enviat una carta de la senyora Alcaldessa adreçada a la direcció de TVE en la que manifesta el rebuig a la imatge esbiaixada que es va donar al barri de Bellvitge i de la ciutat de L’Hospitalet.  Al mateix temps, li agraïm el seu correu del dia 1 d’octubre en el que ens envia la resposta de RTVE sobre el programa i que anava adreçada a un veí.

15. Quan està prevista la construcció de la nova llar d’infants a Bellvitge.

Segons l’Àrea d’Urbanisme, el compromís és que durant aquest mandat es redactarà el projecte.

16. Quan esta prevista la construcció del nou casal d’avis a Bellvitge.

Des de l’Àrea corresponent s’està treballant en la preparació del projecte.

17. Quan està prevista la realització del circuit de footing a Bellvitge.

Se’ns informa que el projecte està redactat.

18. Quan està prevista la remodelació de la plaça Amalvigia.

Se’ns informa que el projecte està redactat.

19. Per què no és possible el soterrament de les vies de la línea de Vilanova mitjançant tuneladora en tot el recorregut pel barri de Bellvitge.

Segons dades facilitades per l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU), l’Ajuntament va sol·licitar al Ministeri de Foment que està redactant el projecte constructiu del nou túnel línia Vilanova, que l’obra s’executés mitjançant una tuneladora, aquesta petició ha estat estudiada i estimada parcialment pel Ministeri i per tant portarà a terme el tram situat aproximadament entre l’estació actual de Bellvitge i fins a la Torrassa amb tuneladora. Pel que fa al tram al que vostè es refereix el Ministeri de Foment va desestimar executar l’obra amb tuneladora per motius de seguretat ja que els estudis geològics dels terrenys desaconsellen utilitzar aquest mètode constructiu.

20. Entre el carrer Campoamor i els edificis de l’avinguda Europa hi han una sèrie de naus amb diferents usos, moltes desocupades. Des de fa anys es parla de que es derribarien i es faria un passeig a aquesta zona. És veritat? com està el tema?

D’acord amb el que ens informa l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU), entre el carrer Campoamor i l’avinguda Europa segons la cartografia de la ciutat no existeixen naus industrials. El que si ha estat objecte d’estudi és l’illa situada entre el carrer Cobalt, Leonardo da Vinci i Rosalia de Castro, per a la seva transformació a usos residencials. De moment encara no s’ha tramitat cap modificació de planejament i per tant els edificis industrials d’aquesta illa romanen amb la classificació industrial 22a.

Agraïm les  respostes als membres dels diferents departaments del nostre ajuntament, així com al gabinet de l’alcaldia, i considerem aquest fet com una demostració de transparència,  pas vital per a la participació ciutadana, i per tant per una democràcia d’alt nivell. Seguint aquesta manera de fer, deixem aquesta informació en mans dels veïns i veïnes.

Per la nostra part estudiarem les respostes per tal de, en cas de que fos necessari, plantejar noves consultes.

Descontaminació vs. “progrés”

Aquesta setmana han sortit diverses noticies relacionades amb la contaminació i encara que sembli que no, afecten al nostre barri directament. Les utilitzarem per fer una mica de rollo, a veure com surt,…

1. La contaminació provoca 3.500 morts anuals a l’àrea de Barcelona (29.07.2009)
2. La Cámara de Comercio pide elevar a 90 km el límite de velocidad variable (28.07.2009)/ Trànsit rechaza replantear la velocidad variable (30.07.2009)
3. L’Hospitalet crea una oficina para actuar contra el cambio climático (30.07.2009)
4. Fomento estudia ampliar la Ronda Litoral entre Zona Franca y El Morrot (30.07.2009)

Comencem per dir que al nostre barri probablement es superen els límits d’òxids de nitrogen i de partícules inferiors a 10 micres. Diem probablement ja que encara que hem demanat varies vegades que s’instal·li una estació de mesura de contaminants a l’atmosfera al nostre barri o districte, no ens fan cas. A l’Hospitalet únicament tenim una estació i està a la plaça “de los pajaritos”, per tant considerem que no és representativa de la contaminació que arriba a Bellvitge, on estem envoltats de carreteres i altres infraestructures. Considerem que l’estació del Prat de Llobregat s’apropa més a les nostres condicions (sobre tot d’òxids de nitrogen), i aquesta supera els límits any rere any, pot ser per això no volen una altra estació al nostre barri, no quedaria be a les estadístiques.

Aquests contaminants, com diu la noticia núm. 1, provoquen 3500 morts a l’any a l’àrea de Barcelona (Dades del 2004), es a dir, que al nostre barri, com a la resta, mor gent a causa de la contaminació. Això és com la grip A, ella no et mata per si sola, però si estàs una mica fotut per altra malaltia sobretot respiratòria/coronaria, ets a un grup de risc i val més que fotis el camp del barri i marxis a un lloc menys viciat.

Imatge propietat de l'Hospital de Bellvitge copiada del Flickr. Sembla contaminació, no?

Per intentar rebaixar la contaminació a l’àrea metropolitana el Departament de Medi Ambient i Habitatge va crear al 2006 una zona de protecció especial on actualment s’està aplicant un pla d’actuació. Una d’aquestes mesures és el tema de la reducció de velocitats, que es menciona a les notícies del punt núm. 2. Realment fins ara s’ha aconseguit una reducció de la contaminació, inferior a l’esperada, però reducció, a més de una disminució dels accidents, però es veu que la Càmara de Comerç te altres prioritats, es a dir, el comerç, els diners, i fa força.

El nostre Ajuntament ha incidit en temes de mobilitat sostenible, s’ha ficat en un pla per regular el trànsit amb criteris mediambientals que s’havia de posar en servei des del 2007 al 2010, i pel que diu la noticia crec que encara queda. S’han portat exposicions sobre la contaminació,  s’han impulsat les energies renovables, i com diu a la noticia núm. 3, abans de que finalitzi l’any han d’aprovar un pla d’acció contra el canvi climàtic (CO2).

Si alguna cosa te de bona la crisi és que el transport rodat ha baixat i entre ERE i ERO les empreses treballen menys, essent així, esperem que al menys afecti als nivells de contaminació i aquest any aprovem,… però quan canviï una altra vegada el cicle econòmic, ja veurem que passa. D’altra banda, veiem com al nostre barri es pretenen construir més hotels, oficines, indústries,… I a prop s’amplia el port, es fa una tèrmica, una central intermodal per l’AVE,… un barri nou a la plaça Europa i es faran més a la falda de Montjuïc,  al Prat, al Miniestadi; es fa un gran estadi de futbol a Cornellà, planeja l’ombra d’una gran incineradora i ja tenim en projecte una de biomassa…  que vol dir això: mes persones, més cotxes, més calefacció, més consum i més emissions de contaminants al nostre aire ja molt contaminat,… tindrem tants cotxes que al costat del nostre barri, a més de fer circular  l’autovia de camions, s’ampliaran els carrils de la Ronda Litoral (núm. 4), i a més es modificarà per tal de que sigui possible deixar més metres quadrats per més indústries del Biopol.

La qüestió és: d’aquesta manera acabarem amb la contaminació (que mata)? o sempre estarem igual? És això progrés?

La CONFAVC rebutja la construcció de noves incineradores

Més informació:

• 19.05.2009 - La Generalitat ampliará la incineradora de Sant Adrià y promoverá otra (El Pais)
• 03.06.2009 – La nueva incineradora de Barcelona se construirá en Vallcarca, Castellbisbal o Gavà (La Vanguardia)
• 03.06.2009 - El insuficiente reciclaje abre la puerta a más incineración  (La Vanguardia)
• 04.06.2009 – Los municipios candidatos a albergar la incineradora se muestran en contra del proyecto (La Vanguardia)
• 05.06.2009 - Baltasar no considera prioritaria una nueva incineradora para Barcelona (La Vanguardia)
• 18.06.2009 - CiU pide otra incineradora para el área de Barcelona (El Pais)
• 16.07.2009 – Experts mèdics alerten del risc per a la salut de la incineració de residus (Diari El Punt)
• 16.07.2009 – Ecologistas advierten de que los residuos locales han crecido en Catalunya el 53% en 10 años (El Periodico)
• 16.07.2009 – El tripartito y CiU dan el sí a la nueva incineradora (La Vanguardia)

També:

• Text de Josep Martí-Valls , doctor en medicina i membre del Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS)
• Declaració de metges contra la incineració

Fotografies de l’incendi de l’1 de juny a Mercabarna

Fotografies de Vcespon, Antonio Tarifa (des de Castelldefels), Ramon Costa i Marta Cuatrecasas / Jesús Sancho (Des de l’entrada al sector Mercabarna des de Bellvitge)

Informació sobre el tipus d’incendi

Una altra vegada es crema el dipòsit municipal de vehicles

“Crema una cinquantena de vehicles en un desballestament de l’Hospitalet

22/05/2009, 09:17 – BARCELONA (EUROPA PRESS)

Una cinquantena de vehicles ha cremat aquesta matinada en un incendi en el dipòsit de la Policia Local de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona), que no ha provocat ferits, segons han informat a Europa Press fonts dels Bombers de la Generalitat.El foc ha començat cap a les 0.52 hores i 10 dotacions dels Bombers han treballat durant unes tres hores per controlar i extingir l’incendi.La cinquantena de vehicles es trobaven apilats en el dipòsit de la Policia Local, situat al carrer 42 de l’Hospitalet, per al seu desballestament”

Des d’aquestes pàgines ja hem fet dues crides d’atenció sobre el perill que suposa aquest dipòsit de vehicles per la seva situació i estat actual ja que existeixen a prop empreses d’alt risc químic, magatzems, oleoductes, i a pocs metres gasoductes que generen atmosferes explosives. Sense parlar de com contamina un incendi d’aquestes característiques l’atmosfera de la ciutat,…

Estem segurs que des de la regidoria del districte i des d’altres departaments de l’Ajuntament llegeixen aquest bloc, però la seguretat és encara pitjor que abans del primer incendi del 28 d’octubre de 2008, de manera que és fàcil veure persones alienes dins treient peces dels vehicles. Actualment el que protegeix aquests cotxes dels lladres és una tanca d’obra i una tanca antiga plena de forats. Tant costa fer un tancament alt i opac que serveixi per alguna cosa, i instal·lar una mínima seguretat?

A més això es troba a tocar del riu, a sobre d’un aqüífer protegit. Demanem a l’equip de govern que deixi de dir que Cal Trabal és un espai degradat, es fixi en els que realment ho son i faci alguna cosa, que es possin les piles!, ja que tenen els espais de propietat municipal del que queda de la Marina de L’Hospitalet fets una llàstima.

Imatge del dia 08.05.2009

Contaminació a Bellvitge

Aquesta setmana han sortit els balanços i informes de la qualitat de l’aire a Catalunya. Al 2008 el punt de mesura de L’Hospitalet, situat a l’avinguda Torrent Gornal, ha registrat uns valors millors que els dels anys anteriors, de manera que no es superen els límits establerts, ni de partícules en suspensió (PM10), ni de diòxid de nitrogen (NO2).

Lamentablement a Bellvitge segurament els valors seran superiors ja que ens trobem molt a prop de moltes infraestructures viaries i activitats contaminants com són i seran:

• Rambla Marina (Interior)
• Futura via Av Vilanova/Av Amèrica (Interior)
• C-31 (90 m al SW-E)
• N-II/B10 (690 m al W-E)
• Industries del polígon interior de l’Hospitalet (0-1200 m NW-NE)
• Industries químiques del Sector E de la Zona Franca (900 m al Sud)
• C-32/B20 (1.040 m al W)
• Futura autovia per camions (1.100 m al W)
• Nissan i altres d’indústries de la Zona Franca (1.391 m al Sud)
• Cogeneració del Prat de 48 MWt (1.530 m al SW)
• Nova cogeneració de 12 MWt i centre de biomassa, on es cremaran 15.000 tones de restes de poda i altres residus generats per Parcs i Jardins (a uns 1300 m al Sud)
• Nova Central Tèrmica de Cicle Combinat, 800 MW (4.120 m al SE)
• També hem de considerar les futures i actuals obres de soterrament de la Gran Via, Biopol,  Soterrament de Rodalies, Bassa de laminació de la Torre Gran, obres de l’estació intermodal del Prat, de l’Eixampla Nord del Prat, de l’adequació del riu, del que es faci a Cal Trabal, també a la zona de Cal Jaume de la Vidala…

Amb tot aquest entorn proper generant pols i altres contaminants és molt probable que ens trobem pròxims als valors contaminació de les estacions situades a Sants, Cornellà o Prat de Llobregat i superem els valors límit establerts.

Des de l’AV de Bellvitge hem demanat a responsables del nostre govern l’instal·lació d’una estació de mesura de contaminants al barri o al districte, per tal de valorar com està afectant tot aquest entorn contaminant a una població on l’edat mitjana és de 42,8 anys i el percentatge de població més gran de 50 anys supera el 40,5%, es a dir segurament la més vella de L’Hospitalet de Llobregat. També veiem estrany que una ciutat com la nostra, amb la quantitat de població que tenim, únicament tingui una estació de mesura de contaminants i a més situada a l’interior on no hi han infraestructures importants de transport, ni altres activitats emissores de contaminants, i encara així doni valors propers als màxims legals.

Contaminació de l’aire a Bellvitge (PM10)

Fa uns dies ja vam introduir la paraula PM10 dintre del post sobre la central tèrmica que volen construir al port, ara volem aprofundir una mica més en el seu significat i veure com creiem que estem a Bellvitge d’aquest tema.

Les PM10 no són més que partícules molt petites de qualsevol cosa: pols, cendres, pol·len,…   i que de tan petites com són, poden estar molt de temps a l’aire, i vindre de molt lluny.

Aquestes partícules no poden ser ben filtrades pel nostre organisme, introduint-se més al nostre cos, quan més petites són. Les més perilloses són les PM2,5, que ara s’estan començant a mesurar per separat, ja que poden arribar fins introduir-se a la sang, taponant capil·lars i provocant infermetats del cor.  Però sobretot aquestes partícules provoquen infermetats del sistema respiratori: tos, irritacions, al·lèrgies, complicació de l’asma, i també poden agreujar infermetats pulmonars fins la mort. Com podeu deduir els grups de risc són les persones majors, però també els nens, els fumadors i inclús les persones acostumades a respirar per la boca.

A Bellvitge, encara que l’hem demanat, no tenim cap punt de mesura de contaminants, i hem d’imaginar els nivells que tenim a partir de les dades dels punts més properes: L’Hospitalet (1,5 Km),  El Prat (2 Km) i Sants, a Barcelona (3,2 Km)

Els valors mesurats a aquestes estacions a l’any 2007 superaven tots els màxims que dicta la Llei, i els valors del Prat van ser els més alts de tota Catalunya i encara pitjors que els del 2006, degut principalment a que el punt de mesura es troba al costat de les obres de l’estació intermodal i ja sabem que tota la zona està sempre plena de pols.

Els valors a L’Hospitalet van millorar respecte al 2006, i encara que van superar els límits legislats, van ser per poc. El problema es que aquest punt de mesura es troba a l’avinguda Torrent Gornal, molt allunyat dels elements contaminants que tenim nosaltres ben a prop.

Sitges que es van utilitzar a les obres de l'AVE a menys de 50 m dels habitatges.

A Bellvitge tenim tots aquests emissors de PM10 a menys d’un quilòmetre: una via interior amb molt de trànsit com la Rambla Marina, a més de l’Av. Europa i l’Av. Amèrica, que quan soterrin les vies passaran a absorbir molts més vehicles. Tenim molt a prop la Gran Vía (C-31), la N-II/B10 (R. Litoral) i la C-32/B20 (R. de Dalt). Hem de considerar tota la contaminació que pot venir de les Industries químiques de Sector E de la Zona Franca,  i totes les obres de soterrament de la Gran Via, del Biopol, de Rodalies, de la zona esportiva,… I tenim a més d’un quilòmetre encara més empreses contaminants de la Zona Franca, dels polígons del Prat de Llobregat, més obres al riu, al Prat,… així que dona igual per on vingui el vent que la pols ve de de tot arreu, i segurament per l’alçada i configuració dels edificis es queda més temps que a qualsevol altre lloc dels voltants.

Es a dir, que pràcticament segur que la quantitat de PM10 a Bellvitge es troba més a prop dels valors que apareixen al punt de mesura del Prat que els que apareixen a L’Hospitalet, i per tant, Bellvitge es molt probable que es trobi situat a un dels llocs més contaminats de Catalunya per PM10.

No encara a la Central Tèrmica del Port de Barcelona (I)

Part d'un dels dos mòduls de 400 MW de que disposarà la tèrmica del port. La fotografia és d'una tèrmica similar a Càdiz. Com a escala, el cercle vermell engloba una persona.

Potser comencem per plantejar un resum de la situació actual, i en posteriors posts incidirem en els diferents aspectes d’aquesta problemàtica per tal d’obtenir una visió més extensa.

El 23 de maig de 2006, gran part de la Regió Metropolitana, Bellvitge inclòs, es va declarar com a zona de protecció especial en front de les partícules inferiors a 10 micròmetres (PM10) i en front del diòxid de nitrogen, ja que des de fa molts anys es superaven els seus límits legals. Posteriorment, el 12 de juliol de 2007 s’aprova el pla d’actuació per restaurar i millorar la qualitat de l’aire a la zona de protecció especial. Actualment aquest pla es troba en execució amb mesures com la restricció de circular a més de 80 Km/h i d’altres menys conegudes.

En referència a la Central Tèrmica de Cicle Combinat de l’empresa Gas Natural: el 30 de juliol de 2007 es formula la Declaració d’impacte ambiental i el 2 d’octubre de 2007 es concedeix l’Autorització Ambiental. Per tant te tots els permisos per començar a construir-se (i així s’està fent) i per posteriorment funcionar. Tots aquests tràmits van intentar ser evitats per diferents entitats ecologistes, socials, veïnals,… mitjançant la presentació d’esmenes, de recollides de signatures, xerrades,… Caldria dir també que una part ínfima dels medis de comunicació es van fer ressò, de manera que la majoria de l’opinió pública encara no sap que es construirà una central tèrmica a prop de casa seva.

A partir d’aquí, el que nosaltres demanem és que no es comenci a construir la tèrmica fins estar segurs de que les mesures del pla d’actuació funcionen de manera suficient com per absorbir els contaminants de la Tèrmica i a més rebaixar els nivells generals per sota dels nivells màxims legals.

Aquest agost va sortir la decepcionant noticia de que la mesura dels 80 Km/h no funciona com s’esperava. Encara amb no totes les dades, es va dir que on s’esperava, segons el pla de mesures, una reducció del 7 % en PM10 i del 17% NO2, ens hem trobat que únicament s’han aconseguit reduir un 4 i un 3,5 % respectivament. Com anècdota, la reacció del Ramón García-Bragado, tinent d’alcalde de Barcelona, que referint-se als càlculs previs del pla de mesures, va dir: van ser “especulacions, ja que no hi ha molts casos i experiències” similars.

Si considerem aquest pla de mesures com un balanç (no entrarem fins a quin punt és de especulacions), comencem a veure que les mesures per contrarestar els contaminants pot ser que no arribin per tal situar els seus nivells d’acord a la llei i menys per incorporar noves fonts de contaminants al sistema com la tèrmica . Pot ser que una vegada el pla hagi acabat ens quedem igual que estàvem, i llavors la tèrmica ja estarà feta i en marxa.

Risc químic a Bellvitge (II)

Sirenes d'alerta química. Fotografies de Jaume Sanjuan i Ferran Gerhard de les edicions del Periódico del 08.02.2007 i del 19.04.2007

El Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic de Catalunya (PLASEQCAT) obliga a l’Hospitalet de Llobregat a elaborar un Pla d’acció municipal (PAM), ja que al nostre municipi existeixen elements vulnerables molt significatius a prop d’empreses classificades com d’alt risc per accidents majors.

Els PAM defineixen les accions de l’ajuntament en cas d’accident greu, com posar els seus mitjans a disposició del PLASEQCAT i com els seus components entren a formar part de la seva estructura. Entre moltes altres funcions, l’ajuntament ha de col·laborar en l’aplicació el sistema d’avisos a la població, avisar els elements vulnerables, aplicar les mesures de protecció a la població, ha de col·laborar en la difusió i familiarització de la població,…

Des de l’AV vam veure que havia transcorregut quasi un any i mig des de l’aprovació del PLASEQCAT (febrer del 2007), i la població de Bellvitge no havia sigut informada d’aquests riscos, ni s’havien fet simulacres, ni s’havia instal·lat cap sirena, ni res. El passat 25 de juliol vam decidir concertar una trobada per veure en quin estat estava la implantació del pla. Ens va rebre Pau Núñez, que és la única persona, juntament amb el cap dels voluntaris, que a l’Ajuntament es dedica a tots els importants aspectes de la Protecció Civil.

Pau Núñez ens va comunicar que encara no s’havia realitzat el PAM a que es refereix el PLASEQCAT, però ens va comentar que estava en procés i que s’acabaria properament. També ens va mostrar el pla d’autoprotecció general que mentre tant, en cas d’una emergència química, també es podria aplicar.

Des de l’AV creiem que els responsables de l’Ajuntament estan jugant amb foc endarrerint tant la realització i implantació d’aquest Pla, i no ens conformem amb el pla general de protecció civil, ja que cada tipus d’emergència requereix una manera d’actuar diferent, això no és una nevada, o un incendi, o un desbordament del riu, tampoc un terratrèmol, creiem que cal actuar amb coneixements previs pel be de tothom.

Ens preocupen els hospitals que són els elements vulnerables que es troben més a prop; la zona esportiva, o el futur Parc de la Marina, on és més complicat el confinament en cas d’emergència, i lògicament, ens preocupen els habitatges més propers, on cada vegada, al menys al nostre barri, viuen persones amb més edat i per tant, més vulnerables, sense oblidar-nos del nou baby boom que està emplenant el nostre barri de carrets de nen.

De de l’AV estem segurs de que la formació i la informació directa a la població mitjançant xerrades periòdiques i simulacres és la millor solució per evitar danys personals en aquesta i d’altres emergències. També estem segurs de que la lluita contra pràcticament qualsevol emergència és una lluita contra el temps i per tant, les sirenes activades automàticament són el mètode més ràpid per alertar a la població. Considerem lenta per si sola, però sí complementaria a les sirenes, la utilització de la megafonia mòbil dels cotxes patrulla.

Aquestes idees i d’altres seran trasllades puntualment en una propera reunió que ja es va acordar a l’anterior trobada.

Veure Risc químic a Bellvitge (I)

Risc químic a Bellvitge (I)

A Barcelona, al costat de riu Llobregat, just on està el límit amb el nostre municipi, existeix un polígon químic (veure imatge) on, entre d’altres, hi han cinc empreses considerades com d’alt risc i dos com de baix risc, tot segons el Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic de Catalunya.

Aquest risc químic ve determinat pel tipus i la quantitat de compostos que fan servir. Aquests últims van, segons el PLASEQCAT, des de extremadament inflamables, passant per cancerigens, fins a molt tòxics per inhalació.

Des de l’AV no entenem, més enllà de la situació actual, com es considera possible construir el denominat Biopol, el que seria la Ciutat de la Salut, a escassos 600 m d’aquest polvorí. S’han parat a pensar les implicacions sanitàries que hi hauria a tot el Barcelonès i Baix Llobregat si hi hagués un accident important? i si la contaminació arribes a Mercabarna?  I en quin grau afectaria a les persones que viuen a prop?. A 1000 m es troba Bellvitge, però els habitatges més propers es troben a 400 m, al Prat de Llobregat, municipi que pretén expandir-se cap al nord amb encara més habitatges.

No diem que aquestes empreses no compleixin amb la llei o les normatives corresponents, diem que el risc zero no existeix: els avions cauen, les centrals nuclears tenen fuites i es produeixen esvorancs a les obres. Considerem que la vulnerabilitat és tan alta que no val la pena arriscar-se.

Aquest estiu va haver una petita fuita a una d’aquestes empreses, no va passar res, es va quedar allà. Però la dispersió pot ser molt alta depenent de molts factors: recordem l’episodi de males olors que va durar tot l’estiu passat i que es va sentir fins a 15 km de distància. Tothom va apuntar a aquestes empreses, es van prendre mesures, i al final mai es va saber l’origen concret.

Una gran part d’aquestes empreses pertanyen a multinacionals que produeixen una gran varietat de productes. Des de l’AV creiem que és possible que canviïn els seus processos, que utilitzin altres compostos i que rebaixin el seu risc químic per fer-lo més compatible amb el seu entorn actual i futur.

Veure Risc químic a Bellvitge (II)