20 respostes sobre Bellvitge

Des de l’entorn de l’AV de Bellvitge es van enviar 20 consultes sobre diferents aspectes del barri al programa de TVL’H “L’Alcaldessa Respon” del dia 30.09.2009, aquella nit únicament es va respondre una d’elles al programa, però una vegada finalitzat es va rebre un correu electrònic de l’Antoni Rivera León, coordinador del gabinet de l’alcaldia dient que en uns dies es respondrien totes les preguntes enviades.  Ahir, juntament amb una disculpa pel retard, es van rebre aquestes respostes, que compartim amb tots vosaltres:

Localització de les preguntes. 10,11,14 i 16 o es troben pendents de localització o són preguntes generals

1. M’agradaria saber quan tindrem un accés al Prat de Llobregat sense risc pels vianants i bicicletes. El Bicing arribarà a l’Hospitalet el març que ve, podrem anar al Prat per l’autovia de Castelldefels o serà necessari anar fins a la passarel·la de Cornellà? Es trist que ens diguem “de Llobregat” i després de tants anys demanant aquest accés encara estiguem igual o pitjor.

Des de l’àrea de Mobilitat de l’Ajuntament ens informen que és un tema que està en vies de solució mitjançant les actuacions que realitza el Consell Comarcal a la llera del riu, en el pròxim soterrament de les vies del tren i en la segona fase de la reforma de la Granvia.

2. M’agradaria saber quan es realitzarà el parc de 12 Ha (amb un llac de 800 m2) previst al costat de l’Hospital Oncològic anunciat al 1996 (Veure publicació L’Hospitalet del 25.03.1996).

Des de l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) ens informen que l’esmentat parc està inclòs a la Unitat d’Actuació 3 del “Pla Especial del sector delimitat per la Granvia i accessos al Cinturó del Litoral”, aprovat per la Comissió d?urbanisme el 17-6-1992.

3. M’agradaria saber com ha acabat el tema de l’abocador incontrolat de residus que havia al costat del tanatori i si ha afectat el terra o el aqüífer?

Segons ens informen la tipologia de material que s’està retirant del solar ubicat davant el tanatori, és residu inert (terres, runes), residu no especial (pneumàtics i plàstics) i pots buits amb restes de líquids que s’estan caracteritzant però que no sembla que hagin afectat els sòls. Tot i això, s’està a l’espera de la neteja total per confirmar aquest aspecte.

4. M’agradaria saber que es pretén fer als terrenys entre el hospital Oncològic, la Ronda Litoral i la Gran Via (Cal Jaume de la Vidala).

Des de l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) ens informen que aquest àmbit està inclòs en el “Pla Especial del sector delimitat per la Granvia i accessos al Cinturó del litoral” abans esmentat, que va definir tres unitats d’actuació per al seu desenvolupament, posteriorment modificades en el projecte de Modificació de les Unitats d’Actuació, aprovat pel Ple municipal el 4-11-1994.

En quant a la Unitat d’Actuació núm. 3 ja s’ha contestat a l’anterior apartat.

En quant a la Unitat d’Actuació núm. 1 i núm. 2, a continuació es relacionen el seu estat d’execució i les previsions actuals:  Unitat d’actuació núm. 1 (Tanatori i les zones verdes del camí de Pau Redó): S’ha executat en la seva totalitat d’acord amb el Pla especial esmentat, amb totes les seves despeses, expropiació dels terrenys, urbanització i construcció del Tanatori a càrrec de Funerària de l’Hospitalet, SA,

De la mateixa manera que la unitat d’actuació núm. 3 aquesta zona està inclosa en els “Estudis previs per a la reordenació de l’àmbit de la Granvia-Llobregat. Reforma del segon tram de l’Av. de la Granvia de L’Hospitalet i transformació dels territoris adjacents de la Marina”, redactats per el Consorci per a la reforma de la Granvia de L’Hospitalet, que foren aprovats per la Junta de Govern Local en sessió celebrada el dia 4 de desembre de 2007.

Unitat d’actuació núm. 2 (Hospital Duran i Reynals): S’ha executat l’ampliació del Tennis Granvia, amb la cessió gratuïta dels terrenys per a les pistes esportives del costat nord. La nova vialitat prevista està expropiada per l’ACA amb motiu del col·lector que passa pel seu subsòl. No s’ha fet l’ampliació prevista de l’Hospital Duran i Reynals. El sistema previst fou el de compensació i correspon a l’Hospital la seva iniciativa.

En aquest sentit, les actuacions previstes en un futur segueixen essent l’ampliació de l’equipament amb nous requeriments actualitzats que són objecte d’estudi (BIOPOL’H) . Així, la Junta de Govern Local, en data 14 d’abril de 2009, i el Ple Municipal en data 28 de juliol de 2009 varen aprovar inicialment i provisionalment el “Pla Especial del Parc Científic i Tecnològic Biomèdic de Salut- BIOPOL’H. Ampliació de l’equipament sanitari-assistencial de l’Hospital Duran i Reynals (districte econòmic Granvia-L’Hospitalet) Avinguda de la Granvia, núms 199-203”, que resta pendent d’aprovació definitiva.

5. M’agradaria conèixer quins terrenys estan afectats pel Biopol.

Des de l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU), ens informen que són part dels terrenys de la Unitat d’Actuació núm. 2 de l’apartat anterior, inclosos a l’àmbit del “Pla Especial del Parc Científic i Tecnològic Biomèdic de Salut- BIOPOL’H. Ampliació de l’equipament sanitari-assistencial de l’Hospitalet Duran i Reynals (districte econòmic Granvia-L’Hospitalet) Avinguda de la Granvia, núms 199-203”.

6. M’agradaria saber com ha quedat el tema de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de l’any 2004 que diu que les instal•lacions municipals de la deixalleria, i el parc de sanejament són d’ús industrial i no d’equipament tal com diu la seva qualificació urbanística i per tant haurien de tindre una altra ubicació.

Des de l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU), ens comuniquen que: Existeix una sentència del TSJC de 13 d’abril de 2004 que anul·la part del “Pla Especial de concreció d’usos dels tipus d’equipament i ordenació al c. Arquímides” que ordena els terrenys de la deixalleria i parc de sanejament. L’article 103 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, atribueix la potestat d’executar les sentències correspon als Jutjats i Tribunals de l’ordre jurisdiccional contenciòs-administratiu i d’altra banda l’article 104 de la mateix Llei determina que l’òrgan que hagués realitzat l’activitat objecte de recurs ha de procedir al compliment de la sentència. L’objecte del recurs era l’acord de la comissió d’Urbanisme de Barcelona de 17 de desembre de 1997 que va aprovar definitivament l’esmentat Pla Especial i per tant correspon a aquest òrgan administratiu de la Generalitat de Catalunya procedir a acordar allò que exigeixi el compliment de les declaracions contingudes en la sentència”.

7. M’agradaria saber si es canviarà d’ubicació el actual dipòsit municipal de vehicles que es troba al costat del riu Llobregat. L’últim any s’han incendiat varies vegades i es troba molt a prop de conductes de gas i petroli.

Segons el que ens informa l’àrea de Governació de l’Ajuntament, està en fase de construcció una nova dependència, en quant les obres estiguin finalitzades, el dipòsit municipal de vehicles actual quedarà sense activitat.

8. M’agradaria saber quan es restaurarà la masia La Torre Gran, actualment es troba en molt mal estat, encara que forma part del patrimoni arquitectònic de la ciutat.

L’Ajuntament de l’Hospitalet ha engegat en els darrers anys diverses iniciatives incloses en un projecte global de recuperació del patrimoni històric immoble de la ciutat.  El conjunt d’actuacions realitzades, en execució, o en fase de projecte, tenen com a objectiu rehabilitar edificis històrics emblemàtics dins l’actual trama urbana de la ciutat i adaptar-los per a l’ús de la ciutadania, en el marc del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA), tots ells de propietat municipal.

En el cas de la Torre Gran, ubicada a la carretera de la Vora del riu sense número, es tracta d’una edificació de propietat privada, inclosa al PEPPA vigent (fitxa 99), i que té la qualificació de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) amb el número de catàleg 1721 de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya.  El nivell de protecció específic establert al PEPPA és el C, que protegeix els edificis el valor dels quals resideix principalment en la seva estructuració tipològica, exteriorment reflectida en la façana i interiorment en la disposició de la seva estructura general així com en determinats espais, com vestíbuls i caixes d’escala. Aquestes parts o elements estaran específicament protegits, essent susceptible la resta de l’edifici d’actuacions de rehabilitació que mantinguin o revaloritzin aquelles. Qualsevol projecte d’obres que afecti l’edificació haurà de complir la normativa vigent i específicament els criteris d’intervenció establerts a la fitxa del PEPPA.

9. M’agradaria saber quins plans hi ha per la zona de la Torre Gran (des del riu fins a la ronda litoral).

Des de l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) ens informen que actualment s’està executant el Projecte de Bassa de Laminació per part de l’Agència Catalana d’Aigua. De la mateixa manera que els terrenys anteriors aquesta zona també està inclosa a l’àmbit dels “Estudis previs per a la reordenació de l’àmbit de la Granvia-Llobregat. Reforma del segon tram de l’Av. de la Granvia de l’Hospitalet i transformació dels territoris adjacents de la Marina”.

10. M’agradaria saber si es realitzaran horts urbans a l’Hospitalet. Tots els municipis que ens envolten ja disposen. Actualment existeixen diversos nuclis d’horts urbans al•legals que creiem que seran destruïts per diverses

Segons ens informen des de Medi Ambient, hi ha previsió de posar horts urbans per a la gent gran.

11. El districte VI és un dels més contaminats de l’Hospitalet de Llobregat. M’agradaria saber si és possible instal•lar una estació fixa de mesura de contaminants per tal de preveure l’afecció d’aquests sobre els veïns.

Segons informació facilitada per l’àrea municipal de Medi Ambient, a la ciutat de L’Hospitalet, existeix una estació de mesurament de contaminació (Parc dels Ocellets).

12. El Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic de Catalunya obliga, des del febrer de 2007, a l’Hospitalet de Llobregat a elaborar un Pla d’acció municipal, ja que al nostre municipi existeixen elements vulnerables molt significatius a prop d’empreses classificades com d’alt risc per accidents químics. Quan es farà aquest pla d’acció?

Ens comuniquen des de l’àrea municipal de Governació, que el PlaseQCat (Pla d’emergència Químic de Catalunya) està en fase de revisió, pendent d’homologació per part de la comissió de Protecció Civil de Catalunya.

13. La mateixa pregunta anterior pel TRANSCAT (Pla especial d’emergències per accidents en el transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril a Catalunya).

Des de l’àrea municipal de Governació, ens informen que el TRANSCAT (Pa Especial d’emergències per accidents en el transport de mercaderies perilloses per carreteres i ferrocarril a Catalunya) actualment, està elaborant el projecte i es troba en fase de recerca de dades.

14. M’agradaria saber quines accions tenen pensades des de l’Ajuntament en relació al programa de RTVE “Comando Actualitat”, del dia 23.10.2009.

Sàpiga que s’ha enviat una carta de la senyora Alcaldessa adreçada a la direcció de TVE en la que manifesta el rebuig a la imatge esbiaixada que es va donar al barri de Bellvitge i de la ciutat de L’Hospitalet.  Al mateix temps, li agraïm el seu correu del dia 1 d’octubre en el que ens envia la resposta de RTVE sobre el programa i que anava adreçada a un veí.

15. Quan està prevista la construcció de la nova llar d’infants a Bellvitge.

Segons l’Àrea d’Urbanisme, el compromís és que durant aquest mandat es redactarà el projecte.

16. Quan esta prevista la construcció del nou casal d’avis a Bellvitge.

Des de l’Àrea corresponent s’està treballant en la preparació del projecte.

17. Quan està prevista la realització del circuit de footing a Bellvitge.

Se’ns informa que el projecte està redactat.

18. Quan està prevista la remodelació de la plaça Amalvigia.

Se’ns informa que el projecte està redactat.

19. Per què no és possible el soterrament de les vies de la línea de Vilanova mitjançant tuneladora en tot el recorregut pel barri de Bellvitge.

Segons dades facilitades per l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU), l’Ajuntament va sol·licitar al Ministeri de Foment que està redactant el projecte constructiu del nou túnel línia Vilanova, que l’obra s’executés mitjançant una tuneladora, aquesta petició ha estat estudiada i estimada parcialment pel Ministeri i per tant portarà a terme el tram situat aproximadament entre l’estació actual de Bellvitge i fins a la Torrassa amb tuneladora. Pel que fa al tram al que vostè es refereix el Ministeri de Foment va desestimar executar l’obra amb tuneladora per motius de seguretat ja que els estudis geològics dels terrenys desaconsellen utilitzar aquest mètode constructiu.

20. Entre el carrer Campoamor i els edificis de l’avinguda Europa hi han una sèrie de naus amb diferents usos, moltes desocupades. Des de fa anys es parla de que es derribarien i es faria un passeig a aquesta zona. És veritat? com està el tema?

D’acord amb el que ens informa l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU), entre el carrer Campoamor i l’avinguda Europa segons la cartografia de la ciutat no existeixen naus industrials. El que si ha estat objecte d’estudi és l’illa situada entre el carrer Cobalt, Leonardo da Vinci i Rosalia de Castro, per a la seva transformació a usos residencials. De moment encara no s’ha tramitat cap modificació de planejament i per tant els edificis industrials d’aquesta illa romanen amb la classificació industrial 22a.

Agraïm les  respostes als membres dels diferents departaments del nostre ajuntament, així com al gabinet de l’alcaldia, i considerem aquest fet com una demostració de transparència,  pas vital per a la participació ciutadana, i per tant per una democràcia d’alt nivell. Seguint aquesta manera de fer, deixem aquesta informació en mans dels veïns i veïnes.

Per la nostra part estudiarem les respostes per tal de, en cas de que fos necessari, plantejar noves consultes.

Ca l’Anguilero (post recuperat del dia 03.08.2009)

Recorregut final del riu Llobregat a l'any 1912. Josep Salvany i Blanch, Fons Fotogràfic Salvany. Biblioteca de Catalunya.

Postals de Casa del Anguilero del llibre "Imatges retrospectives de la Marina" de Julio Baños Soria

Ca l’Anguilero, Cal Anguilero, Casa Anguilero o Casa del Anguilero era una masia que es trobava a tocar de la llera del Llobregat, a la Marina de L’Hospitalet, que feia de restaurant,  i era famosa pels menjars d’anguiles i els sucs de la cocció d’aquestes (1)

Els fruits de les terres de cultiu properes a la casa, la pesca al riu i la caça als camps propers eren la matèria prima del menjador.

Els diumenges els amos feien excursions pels caçadors que volien anar a caçar a la Podrida i Cal Arana, desprès a mig dia tornaven i menjàvem al restaurant. Hem deixat el text d’una d’aquestes excursions a principis de segle.

L’hemeroteca de La Vanguadia i a altres documents de les primeres dècades del segle XX es troben plens d’anuncis d’excursions que s’organitzaven a Barcelona per anar-hi. Venien en  moto, en bicicleta o caminant, moltes vegades des de Casa Antunez on parava el tramvia; creuaven les platges de Can Tunis o de la Marina,  i paraven a Ca l’Anguilero per dinar.

I així va ser durant molts anys fins que la gran riuada del dimarts 25 de setembre de 1962 se la va emportar juntament amb part de les terres. Avui es trobaria a on el Passatge de Suez del ZAL es troba amb la llera antiga del riu. Podeu veure també la seva situació a aquest plànol de 1914, ja publicat el dia 23.07.2009

“A la desembocadura del riu Llobregat hi havia de tot, l’aigua baixava molt neta i en l’últim tram del riu hi havia molts llobarros, llíseres, carpes i moltes anguiles, i és clar, jo amb la meva barca passava les hores pescant” (…) “Fa molts anys que no queden anguiles al riu. Abans el riu era un indret de vida amb molts ocells, peixos, caragols i demés animalets, donava gust passejar per les riberes. Ara això s’ha convertit en una claveguera, i els pocs animalets que hi volten, com les focheres i els ànecs marxen fugint de la fortó de les aigües. Això fa vint anys que es va acabar; el que abans era vida, avui és mort. Ho sento jo, que he viscut tota la meva vida a la vora del riu, ara no hi vull mirar”(2).

A l’any 2004, al document D8 de la Planificació de l’espai fluvial de les conques del Baix Llobregat i l’Anoia (2004) menciona “Anguilla anguilla (anguila). Espècie que entra als estuaris de tots els rius europeus; la seva distribució es veu limitada per la presència de grans preses. A Catalunya l’entrada d’angules als rius es dóna de novembre a desembre. En les aigües dolces, la seva alimentació és omnívora i detritívora. Només s’ha capturat al Llobregat des d’Abrera fins a St. Vicenç dels Horts en densitats baixes o moderades (46–240 ind/ha)” (…)

Al febrer del 2006 es van traslladar uns 30.000 peixos que ocupaven la llacuna que es va formar a l’espai de l’antiga desembocadura del Llobregat, des del Pont de Mercabarna fins al mar. Va afectar a carpes, anguiles, llisses i llobarros; que es van retornar a diferents punts del riu. Les anguiles van anar des del pont de Mercabarna cap amunt (4)

De fet la població de l’anguila europea es troba en recessió des de fa anys, sols queda un 1-2% de la població original, degut a la captura il·legal, a la sobreexplotació i a que és un peix que no cria en captivitat. Existeix un Conveni CITES (Convención sobre Comercio Internacional de Especies Amenazadas de Fauna y Flora Salvaje) de l’UE  per tal de recuperar-la i es troba dins de la llista de WWF/Adena que va publicar al 2008 com a espècie a protegir. Si voleu conèixer més

Altres documents consultats:

1. Camps, Josep. Un litoral perdut, del Cap de riu al Remolar, V Curs d’Historia del Prat, Amics del Prat, 2000
2. Miñarro, Juan. Entrevista a  Ramon Lluch Rigola, Revista Delta Llobregat, núm. 213, julio-agosto 1997
3. Hemeroteca de la Vanguardia,… diversos diaris 1906-1921
4. Vilaweb, La Generalitat comença a traslladar els 30.000 peixos que viuen en el tram afectat per la canalització del Llobregat, Europa Press, 17.02.2006
5. El escrit “Excursión á ca l’Anguilero” de M.Artemán és de la publicació Los Deportes del 17.12.1904

Corbs marins grossos a Bellvitge

Ahir a les 16h al Llobregat hospitalenc vam observar una parella de corbs marins grossos, en castellà cormoranes grandes (Phalacrocorax carbo). Ricard Gutiérrez de www.rarebirdspain.net ens ha comentat que el de la dreta és un adult i el de l’esquerra és un “tercer hivern”.

Text de Jordi Comellas: “És un ocell aquàtic que es passa una bona part del dia a l’aigua, no té les plomes impermeabilitzades i li passa com a nosaltres, que després d’una capbussada a l’aigua s’ha d’eixugar. Per això la clàssica imatge de l’ocell amb les ales ben esteses, tan llargues com són, immòbil, prenent el sol. (…) És un ocell gros, pot fer més de 90 centímetres d’alçada i 140 centímetres d’envergadura, de color negre, excepte als laterals de la cara i sota el bec, on té un floc blanc. Els joves són d’un color més terrós i tenen la part inferior més clara. Té les potes curtes amb una membrana interdigital entre els seus quatre dits, semblant a la dels ànecs, que li permet nedar i caminar entre el fang, i un bec amb un ganxo a la punta que li facilita la captura dels peixos. És un gran capbussador i es pot submergir a un quants metres de profunditat però també és un ocell àgil i bon volador. Per enlairar-se des de l’aigua, ha d’agafar embranzida, i són característics i curiosos els salts que va fent damunt l’aigua abans de poder emprendre definitivament el vol”

Canvis al sud de la Gran Via

El 30 d’octubre vam mostrar unes imatges dels terrenys que ocuparà el Biopol’H, on també es pot veure l’ordenament projectat pel sector sud o mar de la Granvia proper a Bellvitge, així com el futur aspecte del seu nus, del traçat de la ronda Litoral i de l’autovia de camions. Avui descriurem aquests canvis.

La simplificació del nus de la Granvia es pretén des de l’Ajuntament al menys des de que es va construir la “Pota Sud”, ja que es considerava que aquesta última podria absorbir tot el trànsit   (Veure entrada del 16.06.2009), però per ara no a estat així. La futura configuració reduirà substancialment la superfície actual ocupada pel nus, unes 47 Ha, fet que permetrà aconseguir molt terreny públic.

Com veieu també es pretenen construir varies vies paral·leles a la Granvia; una per sobre que aniria des de l’avinguda Amèrica/avinguda Vilanova fins al riu, on trobaríem una altra que seguiria la seva llera. Per sota de la Granvia, el carrer Ciències, a tocar del oncològic i de la Torre Gran, arribaria també fins al riu, on segons antigues informacions es realitzaria un nou pont que ens faria arribar fins a la futura estació intermodal del Prat de Llobregat. Encara més cap al sud el carrer Botànica continuaria fins la Ronda Litoral, on es conserva l’accés a tocar del tanatori.

si piqueu es fa una mica més gran!

De nord a sud veiem com la rambla Marina, l’avinguda de la Mare de Déu de Bellvitge/camí de Pau Redó i el carrer de la Feixa Llarga passen per sobre de la Granvia soterrada cap a la Zona Franca, dibuixant grans espais amb les vies que les creuen. Desconeixem quin ús li donaran a aquests espais encara que suposem que estaran relacionats amb el biopol’H. Tampoc sabem si el Tennis Gran Via es conserva on és ara o es desplaça cap a la zona esportiva de Bellvitge, i/o desapareixeran les indústries químiques.

Una altra nova infraestructura és l’autovia de camions, que creiem que es la via paral·lela al riu que queda a la dreta de la benzinera i que creuaria tot el plànol. Com veieu, no te el mateix recorregut que s’indicava a aquest mateix bloc abans de l’estiu. Passaria per sobre de la bassa de laminació i també de la ¿estació elèctrica? i les vies d’ADIF, ja a Barcelona.

Com es veu es modificarà sensiblement el traçat de la ronda Litoral fent-li una mica de panxa cap al riu, també es pot observar que passa per sobre de la quadrícula dels altres carrers, el que no sabem encara és si serà més permeable que l’actual, es a dir, si anirà sobre pilars com van escoltar a una reunió fa ja temps..

Crescuda del Llobregat del dia 10 d’octubre de 1994 (Ampliació)

Segons la Vanguardia del dia següent: “El río elevó su nivel 4,60 m sobre su nivel habitual a su paso por el puente de Mercabarna, un metro menos de la altura de desbordamiento, en la mayor crecida registrada desde 1982 (…). El diluvio inundó la calzada del puente bajo la C-246 (autovía de Castelldefels) de acceso a El Prat. La circulación fue cortada. En el Prat, las alcantarillas no podían tragar más agua y se anegó la calle”

Al mateix diari, el 12 d’octubre es deia “ Más cerca de la desembocadura, las plantaciones agrícolas del Baix Llobregat situadas en Molins, Sant Feliu o Sant Vicenc deis Horts apenas se distinguían. Todo era el mismo paisaje de barro con el toque humano de algún payés mirando.  Pero podía haber sido aún peor, aseguran, si la desembocadura del Llobregat se hubiera taponado, como ya sucedió en años anteriores, cuando las lluvias torrenciales y el viento de Levante impidieron la natural llegada del río hasta el mar.

Así lo recuerda Francesc Ribas, agricultor de El Prat de Llobregat, un payés con muchos años de experiencia. “Las olas del mar no dejaban desaguar al río, que inundaba el margen izquierdo hasta Montjuic, y el derecho hasta Castelldefels”. Tal vez por eso, este agricultor controlaba el lunes la crecida del río en el puente de Mercabarna. “Era de pánico ver cómo sólo quedaba un metro para que el río se desbordara. Pero tuvimos suerte porquesi llega hacer un viento fuerte de Levante se habría producido un verdadero
desastre”.

Segons aquest article de Antonio Gázquez Picón et al. “Uno de los episodios más lluviosos del siglo XX en Catalunya. Afectó sobre todo a las comarcas del centro de Tarragona, sin olvidar las grandes cantidades recogidas en toda la costa y prelitoral. 66 estacones superaron los 100 mm en 24 horas y en 11 se recogieron más de 200 mm” El máximo fue en Cornudella de Montsant con 397 mm”.

________________________

24.10.2009 -> Ampliem amb una fotografia del 13 de setembre de 2009 on el Llobregat portava un cabal de 10,5 m³/s (Al 1994 encara no estava fet el pont de la C-32)

El cabal del Llobregat als últims anys

Valors de cabal (m3/s) del riu Llobregat a l'alçada de Sant Joan Despí des del 23/10/2004 al 23/10/2009. Dades de l'ACA

Aquesta entrada es realitza com a resposta a una pregunta d’en Jose Manuel al facebook a propòsit dels efectes sobre el cabal del Llobregat de les últimes pluges i com a complement d’altres tres entrades sobre inundacions d’aquest bloc.

Lamentablement no hem trobat a internet el cabal del Llobregat a la crescuda del 10.10.1994, també origen de la pregunta de José Manuel, encara que suposem que rondaria els 1500 m³/s, ja que la de 1982, que menciona com a referència el text de La Vanguardia, va ser d’uns 1600 m³/s.

El pic de la dreta a la gràfica superior (70 m³/s) és el causat per les pluges d’ahir, on l’aigua va pujar fins cobrir la nova plataforma de formigó que han construit a la llera del Prat de Llobregat. El màxim dels últims 5 anys va ser el dia 13 de setembre de 2006 amb 269 m³/s, aquell dia va morir una persona al nostre municipi a una riada al Parc de Can Boixeres, veure la Vanguardia del dia posterior.

Però la crescuda del 2006 no va ser res comparada amb, per exemple, la del 10 de juny de 2000, que va durar un dia amb un màxim de 1425 m3/s. Aquesta va ser la que va enfonsar el pont de la N-II a Esparreguera, provocant dos morts; la que va inundar el monestir de Montserrat,… entre d’altres moltes calamitats, que en aquest cas no van arribar a la part sud del Baix Llobregat, al menys de forma tan perjudicial (Veure la Vanguardia)

Gràfica copiada del document "Análisis de la estabilidad del cauce del Llobregat tras la construcción de la autovía del Baix Llobregat"

I aquesta última no va ser res comparada amb la dels dies 20 i 21 de setembre de 1971, amb 3080 m³/s (a Martorell), de la que vam posar unes imatges dels efectes a Bellvitge. En aquest bloc també hem parlat de la riada del 1617 que es calcula va tenir un cabal de 4680 m³/s (a Monistrol de Montserrat).

Però això és molt molt molt difícil que torni a passar.

Fonts consultades:

1. Dades de l’aigua i el medi de l’Agència Catalana de l’Aigua
2. Análisis de la estabilidad del cauce del Llobregat tras la construcción de la autovía del Baix Llobregat

Trenquem les barreres de Bellvitge, de l’Hospitalet de Llobregat!

Bellvitge és ara per ara un espai tancat entre les vies del ferrocarril, la Gran Via, la ronda Litoral, i un polígon industrial que ens separa del barri del Centre. Quasi totes aquestes barreres es poden superar fàcilment a peu o en bici, però al riu encara no es pot arribar, ni travessar cap al Prat de Llobregat amb seguretat i comoditat.

Com és possible després de la Plaça Europa, de la Ciutat de la Justícia, del soterrament de la Gran Via… de tanta glòria urbanística que s’han donat, de tanta proclama al respecte del medi ambient i la sostenibilitat. Quin urbanisme és aquest?, de quina època és hereu? Es sostenible obligar-nos a arribar al costat pratenc del riu mitjançant vehicles a motor?

A la Festa Major d’aquest any vam fer la tercera caminada reivindicant aquest accés i vam constatar que encara estava pitjor que l’any anterior (podeu veure fotografies picant a l’enllaç), i això que ens trobem a menys de 6 mesos de l’arribada del Bicing que ens hauria de connectar amb el Prat de Llobregat i amb altres municipis. Esperem que no ens connectin per la passarel·la de Cornellà, ja que això seria una veritable ofensa als ciutadans, un menyspreu a una ciutat que es diu l’Hospitalet de Llobregat.

Per intentar fer una mica de pressió sobre aquest problema hem fet al facebook “una causa” es a dir, un lloc on vosaltres us podeu afegir a aquesta idea. Es com una recollida de signatures però millor, ja que també podeu donar la vostra opinió, penjar documents  i utilitzar la xarxa social de facebook per invitar als vostres coneguts.

La direcció és aquesta: http://apps.facebook.com/causes/378221?m=085363e0

Si opineu el mateix que nosaltres cal que us afegiu i que recomaneu el lloc als vostres amics i amigues, i que ells facin el mateix. Mica en mica pot ser arribarem a ser una quantitat de ciutadans que mereixi ser escoltada pels nostres governants.

En fi, ara es troba a les vostres mans! si vosaltres calleu, els nostres governants no mouran un dit.

Gràcies!

______________________

21.10.2009 Última hora: al bloc de L’Associació La Saboga hi ha un article sobre aquest tema. Aquesta entitat valora així l’estat actual:

“Vistos els resultats de la primera fase de la recuperació hem de ser prudents. La zona de darrera la gasolinera que ara es vol arranjar està afectada per la construcció d’una autovia de camions i els projectes de passarel·la i d’accés des de Bellvitge encara no estan redactats i quan ho estiguin caldrà cercar finançament. Volem ser optimistes i creure que la segona fase de recuperació es durà a terme i que els nous plans d’inversió local tindran en compte el Medi Ambient i permetran finançar aquests projectes.

Altres factors a tenir en compte són la necessitat de connectar l’Hospitalet i el Prat amb l’arribada del Bicing metropolità o el futur de la zona agrícola de l’Hospitalet. Tot i així, creiem que les coses no són tant complicades i que amb voluntat es poden fer, estem demanant el mateix que demanàvem fa 5 anys, el mateix traçat d’accés i ara, amb la fase 2, només cal redactar el projecte i cercar finançament pels 350 metres que separen la zona agrícola de la gasolinera: durant 100 metres s’ha de protegir un tram estret de voral i pels 250 restants s’ha de millorar el ferm i rebaixar un talús”.

Dues activitats per demà diumenge

La Diputació, conjuntament amb la Federació Catalana de Ciclisme, organitzarà demà una bicicletada que resseguirà 17 quilòmetres dels marges del riu Llobregat. La ruta començarà a les 10 del matí de l’estació de la Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló. Hi haurà més punts de trobada al parc fluvial de Sant Boi i a la passera del riu Cornellà, i la bicicletada finalitzarà al parc Nou del Prat. La participació és gratuïta i oberta a tothom, i els ciclistes s’hi podran incorporar en qualsevol punt de trobada. L’objectiu de la bicicletada és promoure l’esport en un espai natural atractiu, segons la Diputació, com és l’entorn del Llobregat, on l’aigua és l’element protagonista.

+ informació

p

p

D’altra banda, l’Associació Cultural Bellgrup del nostre barri, després d’uns dies intrigants per l’acondicionament del local, presenta l’obra de teatre de Federico García Lorca, La Casa de Bernarda Alba a les 6 de la tarda a l’Auditori de la Torrassa (c/Santiago Apostol, 40). El preu serà de 6 euros.

+ informació

Fotografies de la caminada per un accés sense riscos al riu Llobregat (I)

El diumenge 13 de setembre de 2009 alguns veïns de Bellvitge i d’altres barris de L’Hospitalet de Llobregat van tornar a comprovar per si mateixos com és de complicat arribar al riu. És vergonyós que sota veritables excuses de mal pagador no s’hagi fet res durant anys, no sols per arribar al riu, sinó per connectar d’una forma segura i còmoda amb el municipi veí i les seves àrees i rutes naturals.

Ens trobem a 6 mesos de l’entrada del Bicing a l’Àrea Metropolitana i encara és una incògnita si es farà servir aquesta via per arribar al Prat de Llobregat o ens enviaran cap a la passarel·la de Cornellà de Llobregat. Des de Bellvitge la segona opció representa fer una volta per polígons industrials de més de 7,5 km per arribar a l’altra banda del riu, es a dir, uns 20 minuts (en bici) de diferència, que serien bastant lamentables, ja que implicaria que moltes de les persones que tenen la possibilitat d’anar a treballar en bici al Prat de Llobregat no ho fessin.

No entenem on es troba la dificultat de garantir una mínima seguretat a un espai de 2-3 m d’amplada a aquesta zona,  encara que sigui de forma provisional. Tampoc veiem una obra amb un cost desproporcionat comparat amb les obres que s’han fet a la ciutat als últims anys. Aquesta és una reivindicació molt, però molt antiga  i aquest any trobem que encara s’ha complicat més l’accés entre la benzinera i el riu, s’ha tancat tot amb blocs de formigó deixant un pas estret i perillós, també trobem el recorregut molt més degradat i brut.

Si encara la nostra reivindicació fos injusta o sense sentit, però és que el nostre municipi porta el nom del riu!. Es que a ningú de l’Ajuntament li diu res això?? Es que a ningú l’hi dona vergonya que després de tants anys continuem així?

Tram d'uns 150 m d'esquena al sentit dels vehicles on per accedir s'ha de saltar un "quitamiedos". Aquest pas es podria protegir dels vehicles i a més fer un carril bici molt fàcilment.

Hem de tornar a saltar un altre "quitamiendos" per tal de protegir-nos dels vehicles. A aquest lloc no trobem cap problema per fer un pas per vianants i bicicletes.

Petit sender d'uns 100 m dins del nus viari. Es podria aprofitar perfectament per fer una zona de descans.

Aquest és un dels punts conflictius, ja que a més de ser un pont que s'utilitza com habitatge es troba tot molt brut i degradat, ple d'objectes de tota mena.

Es pot observar que si aquest talús es fa vertical, com als ponts anteriors, es pot aconseguir un pas d'uns 5 o 6 metres d'amplada amb la capacitat de poder passar vianants i bicicletes. Des d'aquí ja arribem a la benzinera on no hi ha cap problema.

Quan arribem al riu el accés està tancat als vehicles, però també als vianants i ciclistes, ja que han deixat un espai de 40 cm per passar. Moltes persones decideixen saltar els blocs de formigó.

Aquest és l'accés al riu Llobregat des de L'Hospitalet de Llobregat, com es pot observar és estret i n'hi ha una caiguda perillosa a la dreta. Existeixen altres maneres d'evitar que passin els cotxes sense destorbar els vianants. A partir d'aquí es continua pel pas lateral del pont de la C-31, que és massa estret per anar en bicicleta i quan et creues amb una altra persona en sentit contrari t'has de posar de costat.

En uns dies més fotografies,…

Caminada a les llacunes de Cal Tet i Ca l’Arana

Com l’any passat tornem a una excursió a les llacunes de Cal Tet i Ca l’Arana, serà aquest diumenge 13 de setembre, i començarà a les 9 h a la plaça del mercat. Des de l’any passat tot ha canviat així que hem previst les parades que veieu a la imatge on farem una petita explicació, de totes maneres podeu preguntar el que vulgueu sobre el barri i intentarem respondre fins a on arribem.

Cal portar calçat esportiu, molta aigua, crema solar, gorra i prismàtics. Si després voleu anar a la platja que queda a poca distància doncs el banyador i la tovallola. Són prop de 8 Km d’anada i el terreny és una mica irregular a algunes zones. La tornada es pot fer també caminant o be agafant el autobus PR3 (cada 30 minuts) i el tren.

L’objectiu d’aquesta tercera caminada és reivindicar un accés digne al riu  i sense perill, tant pels vianants com pels ciclistes i també donar a conèixer els espais naturals i de lleure que tenim a prop de casa i que ara únicament són accessibles amb vehicles motoritzats.

Si voleu anar podeu passar per la barraca de l’AV de Bellvitge i així anem tantejant quants esmorzars necessitem!

Cinc fotografies aèries del nostre Llobregat

Imatge del CETFA (Compañía Española de Trabajos Fotogramétricos Aéreos) Institut Cartogràfic de Catalunya, 1958. Es pot observar encara el pont de Ferran Puig al costat de la Gran Via, encara que no sembla molt transitable. També el fum que surt de Papelera Española i que creua el riu cap a l'Hospitalet.

Des de fa un temps és relativament fàcil trobar multitud d’imatges aèries de qualsevol lloc, ja vam fer una entrada on miràvem de mostrar l’evolució del carrer Campoamor mitjançant algunes imatges. Avui ens anem al riu, a la zona on vam fotografiar dilluns els bernats pescaires, ja que també ha canviat molt als últims anys. En aquesta ocasió disposem de quatre fotografies situades entre els anys 2004-2007, i de regal també hem ficat la de dalt, de l’any 1958. A la web del Institut Cartogràfic de Catalunya també podeu trobar imatges dels anys 1967 i 1987 però no mostren tant de detall com aquestes i les hem deixar estar. També podeu trobar imatges encara més antigues, de principis de segle, a l’entrada que vam fer sobre el pont de Ferran Puig.

Recordem que l’Hospitalet de Llobregat limita amb Barcelona just a la línia on acaba el dipòsit municipal de vehicles i comencen les naus industrials (a mig camí entre els dos ponts, per sota de la sortida del col·lector), i aquests municipis tenen el riu com a límit respecte al Prat de Llobregat.

Si voleu més informació sobre l’endegament del Llobregat a aquest punt podeu consultar aquest document de l’Agència Catalana de l’Aigua de 25.10.2006 (on hi ha més imatges anteriors a l’obra) i aquest de DEPANA de 03.01.2007. També podeu trobar informació sobre la construcció del pont de l’AVE a aquest informe de Natalia Arnáiz Álvaro y Víctor Haro Mancera

Imatge de la web Yahoo Maps, possiblement de 2003. El pont del ferrocarril és doble.

Vol PNOA del 06/2006. Instituto Geográfico Nacional. Es pot observar el col·lector que aboca al riu al costat del dipòsit municipal de vehicles.

Imatge del Bing Maps (abans Virtual Earth), possiblement del primer semestre de 2007. El pont de l'AVE es troba en contrucció. Les obres d'endegament també han començat, no queda ni rastre de vegetació.

Imatge del Google Earth del 15/11/2007. S'està realitzant el talús al costat del Prat, els ponts ja s'han finalitzat.

Bernats Pescaires a Bellvitge

Primer demanar disculpes per la qualitat de les fotografies però es que tenim l’equip que tenim, i sense trípode i amb una digital amb un zoom x12 ha sortit això. Si voleu imatges de bernats pescaires (Ardea cinerea) amb millor qualitat trobareu a milers a internet, però aquestes són especials ja que las vam fer des del barri, al costat del pont de la Gran Via, i per tant, encara que sembli mentida formen part de la fauna de Bellvitge, i de l’Hospitalet de Llobregat.

La veritat és que això no és quelcom especial, ja que fa molt temps que a aquest sector del riu es veien de tant en tant aquestes aus, però durant les obres d’endegament van destruir el seu habitat i les aus van haver de marxar (llegir també informe DEPANA).

Vam trobar aquests ocells el dilluns passat al migdia, juntament amb un martinet blanc que els seguia de molt a prop, també vam veure molts ànecs a una illa que s’ha format aigües avall del pont de la C-31, i un munt de coloms que viuen sota el mateix pont.

A més d’aquesta illa també fa uns mesos que s’observa com van sortint de l’aigua a diferents punts del riu nous canyissars encara petits, aquest fet es pot observar degut a que el nivell de l’aigua es troba molt baix. Segons l’estació d’aforament de Sant Joan Despí el dia de la fotografia baixaven 3,81 m3/s (veure valors a la xarxa de control de l’ACA).  

Sobre els valors de cabal cal dir que els dies 22 i 23 d’agost de 2009 el riu es va trobar per sota del valor mensual de cabal ecològic a aquest punt pel mes d’agost, que és de 3,44 m3/s segons el pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya, arribant a 3,08 m3/s

D’altra banda, probablement la gran quantitat de sediments que arrossega el riu estan fent perdre la profunditat guanyada a l’excavació del llit, realitzada per obtenir més capacitat per absorbir les aigües en cas d’avingudes. Com diu el document de DEPANA això requerirà un dragatge periòdic d’aquest tram impossibilitant la recuperació definitiva per aquestes i altres aus.

I ara suposem que hauríem de parlar una mica sobre aquests ocells, però com no som ocellaires, millor que llegiu el llibre de la Flora i Fauna de L’Hospitalet de Llobregat (pàg. 53 i 56) i així no ficarem la pota.

 

_______(

Acabem de rebre uns comentaris de Ricard Gutiérrez (entre moltes altres coses antic director de les Reserves Naturals del Delta del Llobregat i creador de Rare Birds in Spain), que ens aporten molta més informació sobre aquests ocells:

Els ocells que veus, són al menys tres diferents. Hi ha dos adults que tenen un plomall negre al cap, nupcial, i un jove que té el capell, la part de dalt del cap, grisa, sense tons negres en el cos. En la foto en vol es veu que l’adult té les plomes de l’ala de diferents longituds: està mudant, és a dir, canviant de plomes, cosa que solen fer després de l’època de cria.

Aprofiten el riu justament perquè hi ha peix: són ocells piscívors que preden sobre carpes, anguiles o el que sigui, de tamany mitjà i fins i tot gran. Aprofitant que el nivell del riu és baix, els peixos estan més ‘disponibles’ i per tant és normal de veure’ls pel riu, perquè el riu ara té peixos i vida, a diferència del que passava fa uns quants anys.

Abans eren ocells estrictament hivernants (1980s) però poc a poc van esdevenir ocells nidificants a Catalunya, primer a una colònia semi-salvatge (ara totalment composta per ocells salvatges) al zoo de Barcelona i, posteriorment a partir de l’any 2000, nidificant al propi delta del Llobregat. L’origen dels ocells del riu és per tant d’aquestes dues zones. Alguns poden anar marcats amb anelles de PVC de colors que ens ajudaran a conèixer la seva procedència, pel que també caldrà estar-hi atents en possibles ulteriors observacions.

Encara que pugui sorprendre, els rius, i particularment el Llobregat, atresoren espècies molt interessants de la fauna que cal protegir.

Moltes gràcies!

L’historia no es pot expropiar

Diuen que no existeix la nostàlgia del que no s’ha viscut, però a mesura que anem llegint textos i anem veient imatges d’aquell temps en que existia una platja al nostre municipi, i a on ara sols trobem grans pedres per protegir els edificis industrials, apareix una mica d’això, podríem dir enyorança d’un paisatge perdut per sempre i que no hem pogut veure mai en viu.

Clar, a canvi d’aquestes platges, d’aquest paisatge, hem rebut prosperitat, qualitat de vida. Pot ser sense aquesta transformació Bellvitge no existiria; els nostres pares, o els nostres avis no haurien vingut mai a treballar a Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat no seria una de les ciutats més denses del món, pot ser tot seria diferent,…

En fi, l’únic que queda d’aquest paisatge litoral és el far, la farola del Llobregat, i a més ja no es troba a l’Hospitalet, fa ja quasi 90 anys que es troba a Barcelona, perdut dins del port entre multitud d’edificis i de dipòsits de combustible. Deshabitat, funcionant automàticament, enviant senyals lluminoses a vaixells que es guien per satèl·lit.

Avui mateix sortia un reportatge a TV3 sobre que diversos municipis catalans reclamen la gestió dels fars per poder obrir-los al públic. El Ministeri de Foment  està obert a parlar-ne, però creu que cal estudiar els usos que se’n vol fer. A Calella per exemple volen fer un museu i un centre d’interpretació, com el que ja existeix a un far del port de Tarragona.

Suposem que no es pot fer res amb aquest far, ens referim a res com un museu, un restaurant o encara que sigui un mirador;  es troba molt a prop d’activitats de risc com els dipòsits d’inflamables, i a més, qui voldria anar allà, en mig d’un entorn untraindustrial?

En tot cas considerem que és un edifici a protegir pel seu valor històric, al menys per la nostra ciutat.  Començant l’historia el dia 19 d’agost de 1566 quan es va col·locar la primera pedra de la Torre del Cap del Riu, defensa contra els corsaris i que es va aprofitar per construir el far, que va començar a funcionar el dia 1 de març de 1852.

A l’any 1920 tota la costa des del Llobregat fins a Montjuïc es va expropiar i es va destinar a construcció d’un Port Franc mai realitzat, i pot ser ja no tenim drets sobre aquest lloc, però com diem al títol l’historia no es pot expropiar i part de l’historia del nostre municipi es troba representada a aquest edifici; l’únic rastre, juntament amb la zona agrícola de Cal Trabal, de l’antic paisatge de la Marina.

Pot ser podriem fer alguna cosa,…

Les dues imatges  s’han copiat del bloc Vida Marítima on podeu trobar més informació sobre el far. Segons aquest Bloc: Foto 1. El faro de Llobregat. De la Revista El Mundo Naval Ilustrado. Año 1.901. Pag.445. Foto 2. Vista del faro del Llobregat en el año 1.867. (Foto Laurent). Del libro Faros Españoles del Mediterraneo.

A aquest mateix bloc podeu trobar les següents entrades relacionades amb el far i amb la Marina de L’Hospitalet de Llobregat que va ser expropiada al 1920:

• 20.01.2009 – La Farola del Llobregat
• 09.07.2009 - Més imatges de la farola del Llobregat
• 23.07.2009 - La platja de la Marina de L’Hospitalet
• 23.07.2009 - Els ponts del Llobregat entre el Prat i L’Hospitalet/Barcelona,… i el bicing (ampliació)
• 26.07.2009 - L’illa dels Banyols
• 03.08.2009 - Ca l’Anguilero
• 17.08.2009 - La platja de l’Hospitalet de Llobregat a El Periódico
• 19.08.2009 - Les finques expropiades de les marines

On és Warry??

Si piqueu damunt d'aquesta imatge es farà tan gran, tan gran que no podreu tancar la boca en una estona!. El que es veu és part del marge hospitalenc del Llobregat i una mica més, ja que també agafem el de Cornellà que comença entre pont de la C-32 i la torre d'alta tensió de l'esquerra. És una imatge agafada el dia 08.08.2009 i feia molta calor.

Avui farem un petit joc!! (sense premi, Emma)

Aquest estiu no deixem de parlar d’aigua al bloc, que si Ca l’Anguilero, que si l’illa de Banyols, l’antiga platja de L’Hospitalet,… i clar, queda l’única platja que ens queda, la de la nostra petita riba del riu,… habia de sortir!

Ja veureu que es troba plena de gaseoductes, oleoductes, i altres ductes, però al menys sembla que es veu neta,… però,… però que es això?!?  Un Warry ha fet de les seves i ha deixat les seves escombreries a la nostra desgraciada riba del Llobregat! Aghhh!

A veure si trobeu el regal de Warry a la fotografia de dalt, llest@s!

Un Warry ens a fet un regal!

L’illa dels Banyols

Després de l’entrada La platja de la Marina de L’Hospitalet, ara parlarem sobre el títol que dona Enrique Cortés Pinto al seu grup del facebook: Yo también creo que el Prat nos robó la playa. Cal dir que el que escriurem pot ser no sigui l’actualment acceptat  ja que algunes de les fonts que utilitzem tenen més de 40 anys, i clar,…

Fem una petita introducció: A l’any 908, tenim el primer document que parla del terme Vil·la Provençana, és un document de venda d’una casa de pagès i dues mujades del matrimoni Bonemir i Ermessenda a Radulf, fill de Guifré el Pilós (Compte de Barcelona). Provençana es trobava a l’actual barri de Santa Eulàlia, on posteriorment es va edificar l’ermita romànica de Santa Eulàlia de Provençana, i va ser el primer nucli poblacional que segle a segle es transformaria en la nostra ciutat. (1)

A aquella època el terme més extens de la zona de la Marina (Des de Montjuïc fins al Llobregat, per sota de la zona del  Samontà i fins al mar) era el terme de Banyols, després teníem el terme de Port als peus de Montjuic i el de Quinça, a ponent. Banyols anava des de l’estany de Port, com dèiem situat als peus de Montjuïc, fins al Llobregat. Tot era terra d’estanys i aiguamolls, un delta en formació on el riu era el amo i on es podia traslladar o dividir-se en qualsevol moment.

Les denominacions d’aquests territoris canvien de segle en segle “El territori, durant els segles de l’Alta Edat Mitjana (segles V-X), era conegut amb el nom de Lacunaria, que significa terres de llacuna. D’aquí se’n deriva, en aquells segles en què es començava a parlar català, el concepte de Llanera, que procedeix del primitiu topònim Lacunaria. Després va passar a ser l’estany de Llanera, un gran estany que es trobava a la banda d’ El Prat. L’àrea compresa entre el riu i Montjuïc era anomenada Els Banyols -o estanyols-, denominació que va anar desplaçant-se cap a ponent i cap al sud, i va passar a la banda d’El Prat, sobretot després d’una mutació o d’un canvi de riu esdevingut a primeries del segle XIII. Curiosament, en aquells segles, la denominació de Prat s’aplicava al que després va ser la Marina de L’Hospitalet, avui Zona Franca, i posteriorment, ja per acabar, en finalitzar l’Edat Mitjana, la gent distingia entre el Prat deçà l’Aigua – que era la Marina de l’Hospitalet -, i el Prat dellà l’Aigua, de l’altra banda de l’aigua, que era l’actual Prat” (2)

Límits de l'antiga illa de Banyols

La llacuna de L'Illa que es pot apreciar a la primera imatge aèria de l'any 1947, aquesta llacuna tenia una forma rectilínia amb una longitud de 900 metres, tenia diferents embarcadors entre els canyissars del seu voltant i el seu origen fou un antic braç del riu Llobregat al voltant del segle XVI i fou inicialment coneguda com l'Albufera Entre els anys 1972 i 1973 , aquesta llacuna va ser assecada per situar-hi el desaparegut càmping Cala Gogó com es pot apreciar en la següent imatge aèria de l'any 2001. A la dreta de la imatge es pot observar també la llacuna de La Ricarda.

En aquells moments el Llobregat anava més o menys per a on al mapa hem dibuixat en blau,  era la Riera Vella o Llobregat Vell, i es calcula que  va existir entre els anys 1080-1490, encara que cada vegada portava menys aigua. Hem trobat varies versions d’aquest recorregut, sembla ser que partia del meandre de la Marrada, entre Sant Boi i Cornellà; després al nucli del Prat de Llobregat passava pel “carrer Major, plaça de la Vila, carrer de Jaume Casanovas i antiga carretera de l’aviació” (3), i finalitzava a l’estany de l’Illa i/o de la Ricarda depenent de la font. També s’ha de tenir en compte que el límit de la costa ha anat variant, i que per exemple al segle XI es trobava més enrere.

“A aquest segle es constaten també canvis en la trajectoria del riu i la documentació diferencia entre el Llobregat Vell i el  Llobregadell, una de les branques de la seva desembocadura. La branca principal marcava el límit del territori amb la parrròquia de Sant Boi fins al segle XII,” (4)  “Pels volts de 1211, el Llobregat fa un salt dels que acostuma, tal vegada ara més gros, i, allunyant-se cap a Montjuïc, agermana a el Prat una gran porció de terreny dels baixos anomenada Banyols o estanyols i que des d’ara hom coneixerà per Illa de Banyols, que seguiran, però, pertanyent a l’Esglèsia de Provençana” (5) Aquest nou riu funcionaria amb més o menys canvis des del 1211 fins al 2004, encara que abans de 1695 la desembocadura es trovaba més al nord i es deia Riu Fech (6). Al plànol el trobareu de color verd

l’Illa de Banyols per tant és un territori aïllat, inhòspit, amb frondosos boscos de ribera a les vores del riu i platges amb enormes camps de dunes amb maresmes inundables, amb uns camins que si existien es desfeien amb la pluja i les inundacions deixant incomunicats als pocs masos, ja que era pràcticament despoblat, es registren unes 29 cases a l’any 1359 (7) i 16 al 1516 (8).

Històricament, el Prat sorgí de l’ermita de Sant Pau, bastida enmig de la plana a l’any 1283 per tal d’assegurar els serveis religiosos als pobladors de la part central del delta, però encara no ens trobem al Prat de Llobregat jurídicament parlant, ja que aquest municipi es va crear a l’any 1721; on ens trobem és a Sant Boi. A l’any 1544 els pagesos del Prat de Sant Boi i del Prat dellà l’aigua, de Provençana van demanar la creació d’una parròquia pròpia sota l’advocació de sant Pere i sant Pau, i per tant s’independitzaven de la parròquia de Provençana, deixant el que seria L’Hospitalet. Les raons eren clares “per mor de les riuades i la distànica no poden complir amb els preceptes religiosos, sobre tot a l’hivern, i demanan la creació d’una esglèsia a la plana amb categoria de parròquia segregada de Sant Boi i Provençana i servida per les quaranta famílies en qualitat de filigresos. El papa ho aprova i publica la butlla” (5)(9),… però no seria tan fàcil ja que els rectors de Sant Boi, Provençana i Santa Coloma de Cervelló, no volien perdre els impostos i van aconseguir paralitzar la construcció de l’església fins a l’any 1556, quan després de tres sentències de Roma els rectors que s’oposaven ja no van poder fer res. Aquesta església es va fer en pocs mesos i no va durar molt, ja que una riuada se la va emportar, però el que es volia, la parròquia, ja estava feta.

Actualment La Bunyola, que correspon a l’antiga Illa de Banyols,  juntament amb l’Albufera i la Ribera són els tres districtes del Prat de Llobregat. Com veieu està molt antropitzada, però encara queden algunes zones naturals que poden recordar-vos  el que heu llegit.

Documents consultats:

• (1) Article “Celebració del milcentenari de la Vil·la Provençana” a la publicació L’Hospitalet, 24.11.2008
• (2) Codina, Jaume. Article Pobresa a l’edat mitjana a El Prat, Actes dels Cursos d’Història del Prat, Amics del Prat, 1996
• (3) Codina, Jaume. Article La primera botiga del Prat
• (4) Centre d’Estudis de l’Hospitalet, Història de L’Hospitalet. Una síntesi del passat com a eina de futur, 1997
• (5) Codina, Jaume, Delta del Llobregat: La Gent del fang, Editorial Montblanc, 1966
• (6) Ferret i Pujol, Joan Lluís, Les Barques de passatge del riu Llobregat al Prat i la seva explotació (1327-1873), Amics del Prat, 2007
• (7) Feliu i Montfort, Gaspar, La Població de Barcelona en el segle XV. Estudis d’Historia Medieval. Institut d’Estudis Catalans.
• (8) . Article L’agricultura, agent de transformació del delta del Llobregat, Actes dels Cursos d’Història del Prat, Amics del Prat, 1997
• (9) Codina, Jaume. L’aiguabarreig del microcosmos, L’Abadia de Montserrat, 1998
• (10) Codina, Jaume. Esquema del delta del Llobregat a la seva fitxa dins de la Societat Catalana de Geografia

Els ponts del Llobregat entre el Prat i L’Hospitalet/Barcelona,… i el bicing (ampliació)

Primer començarem dient que el motiu que ens porta cap al segle XIX és el bicing. Estem intrigats sobre el que faran els ajuntaments de l’Hospitalet i del Prat de Llobregat per tal d’obrir un camí entre ambdòs municipis,… i avui de casualitat ens hem trobat una proposta de CIU del Prat per connectar.

CIU va proposar a finals de l’any passat construir de nou el pont de Ferran Puig que estava situat a l’alçada de l’actual carrer Urgoiti del Prat. A la nostra banda del riu  seria el carrer 43, que es troba a Barcelona, a uns 60 m del límit amb l’Hospitalet, encara que també podia anar a parar al nostre municipi, a on està el dipòsit municipal de vehicles, això dona igual, el problema és com arribar a aquesta zona en bici.

També ens han comentat membres del Consell de la Sostenibilitat que el que s’està mirant és de fer una pasarel·la annexada al pont de l’autovia per travessar el riu. Però per ara no hi ha res definitiu.

Una vegada dit tot això anem a parlar d’aquest pont que sembla que porta una mica d’embolic,…

El pont de Ferran Puig, que es va construir al 1873, fins aquell moment el Prat es trobava pràcticament aillat i per travessar el riu feien servir barques a diferents punts.

Segons Margarida Gómez Anglada, A la  seva Tesi “Associacionisme i cultura en una societat en transformació”: “La posada en funcionament del pont construït i finançat pel propietari Ferran Puig (1873), que establí un peatge de pas, i l’arribada del ferrocarril (1881) van posar fi a l’aïllament secular del Prat. Però el 1925, el vell pont de peatge, conegut també com el pont dels carros, havia quedat obsolet, i el seu estat quasi ruinós era un perill per a les persones i cavalleries que el creuaven diàriament, com aixi ho posava de manifest l’informe de l’enginyer Pere Vallcorba al ple municipal del 12 de febrer de 1925. abans s’havian iniciat els tràmits necessaris per a la construcció d’un pont nou. L’any 1919 es van adjudicar les obres, que es van iniciar i dur a terme amb una extrema lentitud. amb tot, poc més d’un any després del seu inici, les autoritats locals denuncien l’estretor que se li està donant, que impedeix el pas simultani de dos carruatges. Les obres continuen, i el 1922 s’aprova un pressupost extraordinari per al seu finançament. Aquest tema portarà cua, i el ple de 17 de març de 1927 decideix decretar la suspensió de les obres finsd que no se solucioni el problema de l’amplada. finalment, la urgència de la situació obligà a continuar la construcció i el pont entrà en funcionament cap al mes de juliol de 1930, amb una amplada insuficient i onze anys després de la seva adjudicació. No sabem la data exacta de la seva obertura al pas, però sí que sabem , per les sessions de la comissió permanent del 15 de maig de 1930, que era immediat el lliurament per part del contractista i a la sessió del 24 de juliol es parlava de la recent possada en funcionament així com de la recissió del contracte de lloguer del vell pont de Ferran Puig, que havuia passat a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona. Amb tot la vida d’aquest pont va ser molt breu, perquè va ser volat, juntament amb el del ferrocarril, pels soldats republicans que intentaven retardar l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona, el gener de 1939″

Imatge del pont de Ferran Puig construit en 1873, també anomenat pont dels carros. Del Llibre "Les barques de passatge del riu Llobregat al Prat i la seva explotació (1327-1873)", 2007 de Joan Lluís Ferret i Pujol. ISBN:978-84-612-1504-1. Segons el llibreés de l'Arxiu fotogràfic Gerard Giménez Mor.

Fotografia copiada del document editat per l'Ajuntament del Prat "Un flaix a la ciutat del Prat" i on aquest pont es denomina pont de les Voltes, que va entrar en funcionament en 1929, i que havia de substituir al de Ferran Puig, però va ser volat al gener de 1939

Imatge del pont de Ferran Puig i del pont de les Voltes anterior a 1939

Imatge del pont de les Voltes anterior a 1939

"La nit del 24 al 25 de gener de 1939, l'exèrcit republicà en retirada va procedir a la voladura del pont de les tres puntes o de Ferran Puig. Foto de Josep Monés i Amat, gentilesa Arxiu Municipal del Prat". del llibre "El Franquisme al Baix Llobregat" (2001) de Carles Santacana i Torres, Jordi Amigó Barbeta, Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. ISBN 84-8415-237-5

Creiem que el text del llibre “El Franquisme al Baix Llobregat” és erroni i es refereix també al pont de les Voltes, ja que el pont de les tres puntes era un altre. Hem trobat la fotografia de sota que ho demostra.

Pont de les Tres Puntes, 1915

El pont de les Tres Puntes sembla un pont de ferrocarril, però hem trobat dues fotografies on es veu el pont del ferrocarril creuant el Llobregat.

Fotografia del fons fotogràfic Salvany datada al 1912. Pont de Ferran Puig i al fons el pont del ferrocarril

Pont del Ferrocarril. La línia Barcelona-Vilanova es va inagurar al 1881. No coneixem la data de la fotografia, al fons es veu el pont de Felip Puig. Fons de la Familia Cuyàs

A aquesta imatge es pot observar el pont de Ferran Puig des de la banda de Barcelona i al fons el Pont de la Gran Via. La fotografia no te data i s'ha trobat a internet continguda a una presentació escolar sobre l'historia del Prat de Llobregat.

On estava el pont de les Tres Puntes? era del ferrocarril?

Les imatges propietat d’Alex Domínguez Monès van ser de realitzades per Josep Monés. Podeu veure moltes més a la seva web. La imatge del pont de las Tres Puntas s’ha copiat de la web todocolección i es propietat de Baron fotografia & arts. La del fons fotogràfic Salvany és de la Biblioteca de Catalunya. La fotografia del Fons de la Familia Cuyàs és de l’Institut Cartogràfic de Catalunya

L’ampliació consisteix en una nova imatge del pont de Ferran puig

Guia del Delta del Llobregat

El principal patrimoni del Prat de Llobregat són els espais protegits del Delta. Des del barri continuem sense tenir una via segura per arribar, portem dècades demanant-la sense èxit, i sembla ser que amb l’arribada del bicing tampoc serà possible.

L’Ajuntament del Prat ha realitzat la web “La Porta del Delta”, un lloc d’informació a internet amb totes les possibilitats que ofereix el Delta del Llobregat.

Si piqueu es farà molt molt molt gran!!

Recorregut de la futura autovia de camions per Bellvitge (actualització)

EL CONTINGUT D’AQUEST ARTICLE ES TROVA EN QUARENTENA

12.04.2009: Segons la pàgina 93 de l’especial de La Vanguardia “Catalunya porta sud d’Europa” del dia 29.04.2009 aquesta nova via, prevista per tal de discrimar el trànsit de camions cap al port i així descongestionar tant l’A-2 com la Ronda Litoral, s’encetarà a finals del 2010 i culminarà el 2013.

Aquesta carretera constarà de dos carrils per cada sentit i tindrà el següent recorregut: Una vegada superat el nou estadi del RCD Espanyol, entre els termes municipals de Cornellà i el Prat, l’accés se separarà de la Ronda Litoral mitjançant un enllaç direccional i se situarà al costat esquerre de la llera del Llobregat, entre el branc ferroviari del Llobregat i la Ronda Litoral. Els nous vials passaran per sobre de l’autovia de Castelldefels mitjançant un viaducte per a col·locar-se, a causa de l’estretor del passadís que hi ha entre el riu i les indústries existents, en una longitud de 1.000 metres en una estructura comuna sobre l’accés ferroviari. Finalment, el traçat es situa al costat de l’antiga llera del Llobregat. Com que això no queda molt clar hem dibuixat el recorregut a sobre d’una foto aèria basant-nos en una altra fotografia més general que apareix al mateix article.

En blau el recorregut aproximat de l'autovia de camions segons el plànol que apareix a l'article citat.

->22.06.2009: Segons el diari El Periodico “Autovía de camiones entre la A-2/B-10 y el puerto ampliado: Son 9,7 kilómetros para el transporte de mercancías por el antiguo cauce del Llobregat presupuestados en 87 millones. La tramitación empezó en el 2002 y en marzo del 2008 se adjudicó la redacción, durante otros dos años, del proyecto constructivo. La obra dará salida al tráfico pesado de la nueva terminal de contenedores del muelle Prat”

Una altra vegada es crema el dipòsit municipal de vehicles

“Crema una cinquantena de vehicles en un desballestament de l’Hospitalet

22/05/2009, 09:17 – BARCELONA (EUROPA PRESS)

Una cinquantena de vehicles ha cremat aquesta matinada en un incendi en el dipòsit de la Policia Local de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona), que no ha provocat ferits, segons han informat a Europa Press fonts dels Bombers de la Generalitat.El foc ha començat cap a les 0.52 hores i 10 dotacions dels Bombers han treballat durant unes tres hores per controlar i extingir l’incendi.La cinquantena de vehicles es trobaven apilats en el dipòsit de la Policia Local, situat al carrer 42 de l’Hospitalet, per al seu desballestament”

Des d’aquestes pàgines ja hem fet dues crides d’atenció sobre el perill que suposa aquest dipòsit de vehicles per la seva situació i estat actual ja que existeixen a prop empreses d’alt risc químic, magatzems, oleoductes, i a pocs metres gasoductes que generen atmosferes explosives. Sense parlar de com contamina un incendi d’aquestes característiques l’atmosfera de la ciutat,…

Estem segurs que des de la regidoria del districte i des d’altres departaments de l’Ajuntament llegeixen aquest bloc, però la seguretat és encara pitjor que abans del primer incendi del 28 d’octubre de 2008, de manera que és fàcil veure persones alienes dins treient peces dels vehicles. Actualment el que protegeix aquests cotxes dels lladres és una tanca d’obra i una tanca antiga plena de forats. Tant costa fer un tancament alt i opac que serveixi per alguna cosa, i instal·lar una mínima seguretat?

A més això es troba a tocar del riu, a sobre d’un aqüífer protegit. Demanem a l’equip de govern que deixi de dir que Cal Trabal és un espai degradat, es fixi en els que realment ho son i faci alguna cosa, que es possin les piles!, ja que tenen els espais de propietat municipal del que queda de la Marina de L’Hospitalet fets una llàstima.

Imatge del dia 08.05.2009

El dipòsit municipal de vehicles ens fa patir

Imatge del blog http://bomberosenaccion132.blogspot.com

El 28 d’octubre de 2008 vam escriure una entrada al bloc sobre el dipòsit municipal de vehicles, ja que s’havia produït un incendi la matinada d’aquell dia. Vam dir que  no es trobava al millor lloc possible ja que estava i està envoltat d’instal·lacions de gas amb risc d’atmosferes explosives, i això combinat amb la manca de seguretat deguda a les obertures i a la manca de vigilància ens feia patir per un altre accident.

Aquest cap de setmana hem donat un tomb i hem observat que 6 mesos després tot es troba igual o pitjor. S’han instal·lat unes tanques provisionals d’obra però quan vam arribar hi havia persones dins sense cap tipus de problema, suposem que a la rercerca de peces o simplement per diversió. Per tant si es pot entrar tan fàcilment podem tenir un altre incendi en qualsevol moment.

Un altre tema es que aquests cotxes no s’han descontaminat, es a dir, encara tenen els olis i altres líquids declarats com a perillosos, que si van a parar al terra i/o a l’aqüífer els poden contaminar. Existeix una legislació al respecte que diu que en aquest tipus d’instal·lacions els vehicles s’han de trobar a sobre d’un paviment impermeable amb sistemes per la recollida de vessaments, de decantació i de separació de greixos, també han d’existir equips pel tractament d’aigües, incloses les de pluja, etc.

A la primera fotografies, d’aquest 9 d’abril,  es pot observar l’estat de les oficines i de les motos que es troben dipositades.  Si ve el propietari a intentar recuperar la seva moto no l’hi farà molta gràcia trobar-la plena de pintura (no sé quina responsabilitat pot arribar a tenir l’Ajuntament en aquests casos).

A la segona, del mateix dia,  es pot observar com les aigües pluvials no tenen cap límit i campen dins i fora del dipòsit, per tant es pot deduir que la recollida de les aigües de pluja no funciona correctament.

Les dues darreres fotos són del setembre de l’any passat i es pot observar el “paviment”, que no sembla impermeable al menys en superfície, ja que a la primera fotografia es pot observar com creix l’herba entre els vehicles.