Una de les obres de l'exposició, signada per M. González

Detall de la pintura anterior

Des del 4 fins al 20 de novembre, a l’edifici principal de l’Hospital de Bellvitge (al costat dels ascensors), podeu trobar la XX Mostra d’Autors de l’Hospital. Aquesta exposició de Bellvitge Art te com a objectiu mostrar les obres de 46 treballadors de l’hospital, per tant és molt heterogènea ja que agrupa diferents estils i disciplines creatives. A les fotografies mostrem una de les obres que ens ha fet més gràcia ja que surt l’hospital envoltat d’arbres,… no és que sigui la millor, ni la pitjor, però ja sabeu que ens agraden molt els arbres, les zones verdes i aquestes coses que ens manquen tant a l’Hospitalet de Llobregat.

Encara així, donem un parell de notícies:

Últimes notícies de Cal Trabal al diari El Pais d’avui: “Batalla por la última zona agrícola de L’Hospitalet“

L’informe Merco-Ciudad 2009 diu que l’Hospitalet de Llobregat és una de les ciutats amb pitjor reputació d’Espanya (situada al costat d’una de les que te millor, Barcelona). Segons aquest fòrum de 78 ciutats participants, baixem des del lloc 53 al 74 en un any,…

Recordem que fa uns mesos també vam baixar des de la posició 10 a la 53 al rànquing de l’ONG Transparency Internacional, on es valorava la transparència a 110 ajuntaments del nostre estat.

Institut Cartogràfic de Catalunya. Familia Cuyas, anys 60

Aquest segle l’ermita de Bellvitge es va restaurar tres vegades als anys 1958-60, al 1977 i al 1993. Avui parlarem d’alguns aspectes de la primera, que va estar originada per la seva destrucció als inicis dela Guerra Civil, el 19 de juliol de 1936. Finalitzada la guerra, amb l’objectiu de reconstruir i revalorar l’ermita i el seu llegat artísitic i monumental, es va formar el Patronat de Santa Maria de Bellvitge, que estava presidit al moment de la restauració per l’alcalde de la ciutat, Ramon Solanich Riera i el reverend Josep Homar Duran, aconsellats pel mossèn Manuel Trens encarregà el projecte de restauració a l’arquitecte municipal, Manuel Puig Janer, el qual, a més de reconstruir la capella, hi afegí uns porxos a tramuntana i a migdia, i la decoració interior al pintor Joan Commeleran i Carrera que va pintar uns murals a l’absis i parets frontals de llevant.

Segons el llibre Abans de L’Hospitalet “Les obres es van finançar gràcies a intensives campanyes de recollida de donatius, que van afavorir l’organització d’actes diversos com ara subscripcions, exposicions i d’altres activitats. Van ser moltes les families de la ciutat que van fer donacions importants, com els Campreciós, que van donar una campana, o els Layola Rovira, que van regalar la font”

Segons La Vanguardia del dia 13 de desembre de 1960: “Mucho se ha llevado ya a término, limpiándose ei edificio de sus construcciones parasitarias, decorándose él arco triunfal y el fondo del ábside con unas magníficas pinturas de Juan Commelerán y terminando otros detalles. Pero falta más aún, y a fin de obtenerlo ha sido abierta una suscripción, que no hay duda ha de ser cubierta con espontánea generosidad por entidades y particulares. Pero además siendo la ermita de Bellvitge uno de los lagares más simpáticos y entrañables para la devoción y el solaz de los barceloneses, que acuden allá muy a menudo y especialmente el lunes de Pascua, los dias de San Isidro Labrador y el día de Santa María de Bellvitge, Que es el 8 de septiembre [La festa major de Bellvitge conserva aquesta data], aparte de todas las demás fiestas de precepto, a Barcelona se traslada el interés por la pronta restauración. Por ello se está preparando una exposición-subasta de dibujos de nuestros más renombrados artistas, que ¡os han cedido generosamente para la más pronta recaudación de los fondos necesarios. La subasta tendrá efecto el día de cierre de la exposición de dichos dibujos, que será inaugurada el próximo sábado en la sala de Galerías «Syra»”

Segons La Vanguardia del dia 03 de gener de 1961: “Sigue abierta en la sala de exposiciones «Syra». la exposición de dibujos cedidos por numerosos de nuestros mejores artistas a beneficio de la restauración de la bella ermita de Bellvitge. situada en Hospitalet de Llobregat. junto a la autopista de Castelldefels, y que es lugar de reunión de excursionistas y devoto centro de piedad para multitud de personas. Son particularmente devotos de ta Virgen de Bellvitge, además de los hijos y vecinos de la ciudad de Hospitalet, muchos ciudadanos barceloneses, habiendo sido testigo de esta devoción ¡as capillas que dedicadas a la misma existieren en las calles del Hospital y de !a Espadoria, La piedad por dicha imagen sé extiende igualmente a las poblaciones del Prat, de Cornella, de San Baudilio, de Gavá, de Viladecans, etc. De los dibujos expuestos —que son alrededor de 150— recordamos en este momento las firmas de Federico Lloverás, Rafael Benet, Bosch-Roger, Olga Sacharoff, Miguel Villa, Juan Commelerán, Jaime Mercadé, Evaristo Mora, Pedro Pruna, Juan Serra, Eduardo Castells, Emilio Ferrer, Grau Sala, José Obiols, J. Hurtuna, Tharrrats, Perrín, Surós, Oms, Maciá, Ollé Pinell, Florit, Aguilar Moré, Anita Sola de Imbert, Mes tres Cabanes, D. Caries, Grau Santos, Vidal Goma, José Granyer, Castanys, Passarey, Camps Arnau, José Simont, «Cese», etc., etc. y actualmente se siguen recibiendo todavía nuevas aportaciones. La mayoría de obras tienen señalados precios mínimos. Sobre este particular puede señalarse como revelador del interés del público, el que a los pocos minutos de la inauguración se ofrecieron 2.000 pesetas por un cuadro de Obiols,  que imcialmente estaba valorado en mil. La exposición permanecerá abierta hasta el día 12 de enero.”

Joan Commeleran i Carrera (Barcelona, 1902-Barcelona, 1992) va ser il·lustrador de llibres i paisatgista d’estètica naïf que es dedicà també als temes religiosos. Va pintar murals a l’església de l’Hospital de Canet de Mar, a l’església parroquial de Sant Joan Baptista de Vilassar de Mar, a l’església de Sant Miquel de Montblanc, a l’església parroquial de Maçanet de la Selva, Santa Maria del Mar a Barcelona, a Sant Cugat, a Benissanet,…

“Pintura la suya, grave y meditada, empapada de una sensibilidad más adusta que meliflua, más autéticamente tierna que melindrosa, que si bien se hace cargo de los accidentes, los valores, las estructuras y los acordes del mundo real, se diría que éste no es para el pintor otra cosa que el vehículo por el cual se nos comunican sentimientos y sensaciones mucho mnás trascendentes” Així definia Juan Cortes la pintura de Commelerán a La Vanguardia del 26 d’abril de 1964.

Segons el llibre Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat una inundació “danyà notablement les pintures murals del presbiteri, però no van ser arrencades ni restaurades a la restauració de 1977, sinó que hom va permetre que es perdessin irremissiblement“  Segons l’Enciclopedia Catalana “Una part de les pintures que decoraven l’interior d’ençà de la penúltima restauració, de Joan Commeleran, han passat al Museu” [d'Historia de L'Hospitalet de Llobregat]. Segons el llibre Abans de L’Hospitalet van ser unes goteres les que van malmetre bona part de les pintures murals.

Actualment el Patronat de Santa Maria de Bellvitge no existiex però amb les mateixes finalitats existeix el grup “Amigos de la Ermita”, que es va crear com a grup dins de la Parroquia Mare de Déu de Bellvitge després de la restauració de 1993.

A continuació unes imatges de la restauració copiades del bloc sobre l’historia de Bellvitge de Jose Serrano

"Pintura del arco triunfal en avanzado estado de ejecución-ermita Bellvitge 1960 - foto hoja parroquial". Com es pot observar, manca pintar el fons de l'ábside.

Imatge del casament de Paquita Fontanals i Enric Prats, l'any 1960 - probablement copiada del llibre l'Abans de Mireia Mascarell, un llibre extraordinari amb 4000 fotografies de la nostra ciutat des de 1890 a 1965. ISBN: 84-95550-29-6. Editorial Efadós.

"restauración del campanario de la ermita de Bellvitge 1959"

Aspecte actual, fotografia copiada de la web lamp.es

Una pregunta final: Algú sap per què  les  mares de deu de Bellvitge de 1914, de 1960, i l’actual son diferents? i aquesta d’aquí sota, que sembla la mateixa del 1960, on estava quan es va fotografiar?, l’altar és diferent,…

Fotografia de l'altar de la Mare de Déu de Bellvitge, anys 50-60. Copiada d'un article a la venda al lloc web todocoleccion

A la fotografia es poden veure les obres de reconstrucció al 1937 que van continuar fins la restauració de 1958-60. Els ermitans que vivien a l’habitatge adossat a la capella, la Pepeta (ermitana des de 1897) i el seu fill Antonet Tobau, van salvar la imatge de la marededéu, guardada dins d’un feix de llenya durant tot el conflicte.Aquesta imatge fou retornada més tard i conduïda en processó des del poble fins l’ermita, on fou restituida després d’acabada la Guerra (Text i imatge del llibre “L’Hospitalet de Llobregat Recull gràfic 1890-1965″ de Mireia Mascarell i Llosa ISBN: 84-95550-29-6)

Lamentablement es van perdre les capelles i el mobiliari que podeu veure a les següents imatges de 1914, copiades del Fons fotogràfic Salvany de la Biblioteca de Catalunya.

Capella central, 1914

Capella lateral, 1914

El 30 d’octubre vam mostrar unes imatges dels terrenys que ocuparà el Biopol’H, on també es pot veure l’ordenament projectat pel sector sud o mar de la Granvia proper a Bellvitge, així com el futur aspecte del seu nus, del traçat de la ronda Litoral i de l’autovia de camions. Avui descriurem aquests canvis.

La simplificació del nus de la Granvia es pretén des de l’Ajuntament al menys des de que es va construir la “Pota Sud”, ja que es considerava que aquesta última podria absorbir tot el trànsit   (Veure entrada del 16.06.2009), però per ara no a estat així. La futura configuració reduirà substancialment la superfície actual ocupada pel nus, unes 47 Ha, fet que permetrà aconseguir molt terreny públic.

Com veieu també es pretenen construir varies vies paral·leles a la Granvia; una per sobre que aniria des de l’avinguda Amèrica/avinguda Vilanova fins al riu, on trobaríem una altra que seguiria la seva llera. Per sota de la Granvia, el carrer Ciències, a tocar del oncològic i de la Torre Gran, arribaria també fins al riu, on segons antigues informacions es realitzaria un nou pont que ens faria arribar fins a la futura estació intermodal del Prat de Llobregat. Encara més cap al sud el carrer Botànica continuaria fins la Ronda Litoral, on es conserva l’accés a tocar del tanatori.

si piqueu es fa una mica més gran!

De nord a sud veiem com la rambla Marina, l’avinguda de la Mare de Déu de Bellvitge/camí de Pau Redó i el carrer de la Feixa Llarga passen per sobre de la Granvia soterrada cap a la Zona Franca, dibuixant grans espais amb les vies que les creuen. Desconeixem quin ús li donaran a aquests espais encara que suposem que estaran relacionats amb el biopol’H. Tampoc sabem si el Tennis Gran Via es conserva on és ara o es desplaça cap a la zona esportiva de Bellvitge, i/o desapareixeran les indústries químiques.

Una altra nova infraestructura és l’autovia de camions, que creiem que es la via paral·lela al riu que queda a la dreta de la benzinera i que creuaria tot el plànol. Com veieu, no te el mateix recorregut que s’indicava a aquest mateix bloc abans de l’estiu. Passaria per sobre de la bassa de laminació i també de la ¿estació elèctrica? i les vies d’ADIF, ja a Barcelona.

Com es veu es modificarà sensiblement el traçat de la ronda Litoral fent-li una mica de panxa cap al riu, també es pot observar que passa per sobre de la quadrícula dels altres carrers, el que no sabem encara és si serà més permeable que l’actual, es a dir, si anirà sobre pilars com van escoltar a una reunió fa ja temps..

El Plenari de la Comissió Cívica del Patrimoni del Baix Llobregat del dia 28.01.09 va acceptar a tràmit la petició del Centre d’Estudis de L’Hospitalet de Llobregat per considerar que, malgrat l’adscripció administrativa de l’Hospitalet en la comarca del
Barcelonès, des del punt de vista del territori geogràfic i històric, el terme municipal de
l’Hospitalet forma part indestriable de la vall baixa del Llobregat.

En data 02.10.2009 va signar el seu Dictamen amb 9 conclusions, i com veureu, com ja ho va fer el Departament de Medi Ambient i Habitatge, també ens donen la raó:

1. Volem posar de manifest d’antuvi que, en l’opinió de la CCPBL, el planejament d’un territori tant delicat com la vall baixa del Llobregat i, especialment, el seu marge esquerra (l’Hospitalet, Cornellà, St. Joan Despí…) s’hauria de fer des d’una perspectiva global del territori que, tot i tenint en compte els interessos concrets de caràcter local, sigui capaç d’assumir la projecció de valors que es generen des d’aquella perspectiva global, com l’excessiva densificació, la necessitat de recuperar les zones de ribera del curs baix del Llobregat, la recuperació dels traçats bàsics d’un territori històricament agrícola i industrial (Canal de la Infanta, espais agrícoles significatius, corredors verds de relació intermunicipal, colònies i complexos industrials, etc.), la preservació dels aqüífers, etc.

2. En aquest sentit, tot i que és legalment correcte treballar a partir dels paràmetres de planejament urbà establerts pel PGM, En el cas de Can Trabal hi ha un debat previ que no es deuria obviar, com és el del valor patrimonial de les activitats històriques i la necessitat d’incorporar-les al planejament territorial, respectant l’estructura fonamental del territori afectat, les peces arquitectòniques singulars que conté i la seva relació amb el conjunt del territori. Aquest és, al nostre entendre, un debat previ, que podria, fins i tot, posar en qüestió les qualificacions urbanístiques assignades fa 40 anys pel PGM. La inclusió inicial de Can Trabal en la delimitació del Parc Agrari del Baix Llobregat, era una mostra “no consumada” d’aquesta possibilitat.

3. En aquest sentit, la Comissió Cívica de Patrimoni del Baix Llobregat (CCPBL) considera que l’activitat agrícola mantinguda fins ara en l’espai anomenat “Feixa Llarga – Can Trabal” i els diferents elements i edificis referencials d’aquest passat agrícola tenen un alt valor patrimonial, en tant que és la darrera possibilitat, en un municipi urbanísticament “colmatat” com l’Hospitalet, per mantenir viva la referència a l’important passat agrícola del municipi. I que, prèviament a la planificació específica d’aquest espai, cal obrir un estudi, i si cal un debat, sobre aquesta dimensió patrimonial i com hauria de condicionar el seu planejament, es mantinguin o no  finalment les qualificacions del PGM.

4. L’aplicació de criteris convencionals de planejament estrictament urbà, reduint el debat al manteniment d’una zona verda o de parc urbà, sense plantejar-se que estem tractant la darrera zona d’activitat agrícola existent en un municipi que, en els darrers 50 anys ha anat minvant contínuament una activitat que va donar vida i configuració al municipi al llarg dels primers 1000 anys de la seva història, és poc raonable des del punt de vista d’un planejament respectuós amb el patrimoni, en el sentit que la CCPBL defensa (no limitat a la salvaguarda de peces singulars descontextualitzades, sinó igual a un continuum que lliga el planejament actual amb la història real dels pobles, a través de la conservació de vestigis significatius, tant naturals, com ocupacionals, artístics, arquitectònics o infrastructurals).
5. Cal dir, a més, que una de les resultants del planejament estudiat és la pràctica descontextualització de dues de les tres masies que es conserven en aquesta zona (criteri no present en l’actual Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l’Hospitalet de Llobregat). Una es trobaria ubicada al mig d’una zona industrial, donant cara a la carretera del Mig i físicament separada dels camps (seria com el cas de Can Manso a Cornellà), l’altra quedaria rodejada pels nous edificis que es construirien davant de l’espai de l’Hospital de Bellvitge.

6. Tanmateix, cal tenir en compte en aquest debat previ que caldrà definir un marc adequat de viabilitat i d’adequació d’aquesta activitat agrícola que proposem mantenir, tenint en compte el context real en que s’haurà de desenvolupar:

i. Cal estudiar les possibilitats de la propietat actual dels terrenys agrícoles per assumir els reptes de continuïtat d’aquesta activitat. O, en el seu defecte, com es podria plantejar l’assumpció d’aquest projecte (28 Ha., segons el CEl’H) per la iniciativa pública o comunitària.

ii. Al marge del tema de les propietats i de la titularitat, creiem que el marc natural per la viabilitat de la gestió d’aquest projecte seria el “Parc Agrari del Baix Llobregat”. Caldrà veure, però, en quines condicions el podria assumir. I no té sentit que tanquem la possibilitat d’altres alternatives.

iii. Sembla obvi, i així ho reconeix el propi CEl’H, que no es tracta de perpetuar un conjunt d’explotacions agrícoles convencionals (probablement inviables en aquest lloc i en les actuals condicions de l’activitat agrícola), si no un conjunt d’activitats agrícoles amb un alt valor afegit, tan a nivell social com ambiental, i, sobretot, de la pedagogia sobre la història i l’activitat agrícola adreçada a les escoles i als ciutadans, en general. Per tant, amb una important activitat de visites informatives i experimentals.

iv. Finalment, ens cal fer notar que, en el context de la densificació demogràfica de l’Hospitalet, aquest espai verd, tot i que sigui plenament agrícola, ha de garantir una oferta de repòs, de passeig i d’oci natural a la ciutadania, en general. En aquest aspecte, valorem adequadament els raonaments de l’Ajuntament sobre el caràcter urbà de la zona, tot i que no creiem que les qualificacions del PGM hagin de ser la referència principal.

7. Les estratègies per a la viabilitat econòmica d’aquesta operació, així com la seva convivència amb altres projectes col·lindants, com el “Biopol” a partir dels hospitals de Bellvitge i “Duran i Reinals”, son tot un altre afer, davant del qual la CCPBL vol també aportar el seu punt de vista en relació amb l’afer patrimonial que ens ocupa, sense entrar en el detall d’alternatives que no li corresponen:

i. Per la informació disponible, sembla que l’operació d’autoritzar un fort aprofitament immobiliari en una part de la zona, prèviament qualificada com a 6c, tindria un objectiu principalment econòmic (fer possible la cessió a l’Ajuntament per part dels promotors de tots els terrenys, ara en explotació agrícola, així com la seva urbanització). Pel que fa a la relació amb el Biopol, no sembla que la ubicació de concessionaris de cotxes en aquesta àrea tingui gaire a veure amb el desenvolupament d’aquell projecte. A part de la dimensió utilitària (realització del “parc”), sembla que de cara al Biopol seria millor pensar en reserves per a la implantació d’activitats científiques i empresarials. En qualsevol cas, no ens consta que els 7 edificis de PB+14+àtic siguin fruit d’un estudi de necessitats del Biopol.

ii. Malgrat que aquesta operació estaria parcialment compensada per la transformació en 6c de la zona anteriorment qualificada de 9 (protecció de sistemes), segons la proposta de l’ADU, la nostra opinió és que l’impacte d’aquesta actuació immobiliària, tal com ara està plantejada (inclòs en la proposta de l’ADU) és fortament contradictori amb l’activitat que considerem que cal plantejar en aquest espai i comporta un sever impacte paisatgístic. Caldria, doncs, repensar aquesta proposta, tant des del punt de vista econòmic, com des del punt de vista de la possible ubicació dels desenvolupaments immobiliaris requerits pel Biopol .

iii. La proposta, per altra banda, de donar continuïtat a la zona industrial actual, al llarg de la carretera del Mig, restant un altre espai a la zona, encara que activitats provisionals (aparcament de camions, deixalleria) l’hagin ocupat parcialment “de facto” durant els darrers anys, ens sembla incoherent amb el principi expressat al principi del dictamen: planejar aquests espais delicats, amb una visió de conjunt del territori i no només des d’interessos locals. Efectivament, només la consolidació d’aquest espai com a verd (agrícola), totalment o parcialment, pot deixar una porta oberta a la recuperació d’espais col·lindants del municipi de Cornellà, afavorint la salvaguarda d’un espai de ribera (així com de corredors verds que puguin connectar els diversos municipis, en aquest cas, amb Can Mercader de Cornellà i Remunta / Can Buixeres de l’Hospitalet) que compensi les greus insuficiències d’aquest territori de la vall baixa del Llobregat, altament densificat.

iv. Ens sembla, en canvi, altament interessant l’estudi aportat per l’ADU, contemplant un replantejament del sistema viari d’aquest nus, amb la continuïtat de la Gran Via, la recuperació d’accessos al riu des de l’Hospitalet i, conseqüentment, la recuperació d’importants zones verdes (que, per altra banda, estan pendents de definició concreta). És, al nostre entendre un bon exemple de planificació viària en el territori i des del territori.

8. Les consideracions bàsiques d’aquest dictamen estan també avalades (en uns o altres aspectes) per documents, com el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l’Hospitalet, l’Agenda 21 de l’Hospitalet de Llobregat, el Pla Especial de Protecció i Millora del Parc Agrari del Baix Llobregat i, recentment (2 de juny de 2009), pel “Document de Referència” del Serveis Territorials de Barcelona del Departament de Medi Ambient i Habitatge sobre la “Modificació del PGM en els àmbits de Feixa Llarga-Cal Trabal i La Marina, als Municipis de l’Hospitalet de
Llobregat i d’El Prat de Llobregat”.

9. Hem de dir finalment que aquest és un tema complex i delicat i que, en conseqüència, al marge del present dictamen, requeriria la valentia d’emprendre una nova planificació més participativa (societat civil hospitalenca, Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat, propietaris, Ajuntament i, si es considera interessant per les parts, la pròpia CCPBL estaria disposada a aportar-hi els seus punts de vista), que garanteixi l’estudi i el debat previs sobre el valor patrimonial de la zona, però també les condicions de viabilitat i un planejament sensat i equilibrat. L’esperança de la CCPBL és haver contribuït a identificar els aspectes patrimonials essencials a ser tinguts en compte en la revisió d’aquest planejament.

Joan Tardà i Coma, un dels tres diputats al Congrés dels Diputats d'ERC, i Eduard Suárez, president d'Esquerra de l'Hospitalet.

Segons el lloc web Hospi.cat, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) realitzarà una pregunta a la Comissió de RTVE del Congrés dels Diputats de Madrid en relació a l’emissió d’un dels programes de Comando Actualidad, “Dime donde vives”, de TVE en que es mostrava una imatge negativa i tòpica del barri de Bellvitge.

El text de la pregunta que es realitzarà a la propera Comissió de RTVE és: “¿Considera el señor Presidente que TVE debe hacer una rectificación pública por la imagen que se dio del barrio de Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat en el programa “Dime donde vives”, en que se efectuó una visión llena de tópicos afortunadamente superados en la actualidad, como un bajo nivel de escolarización, bajo nivel cultural, ciudad dormitorio o bajo conocimiento del catalán?”

Segons ha manifestat Eduard Suárez, president d’Esquerra de l’Hospitalet, “és vergonyós que una televisió pública mostri una imatge tòpica, irreal i fora de context d’un barri de la ciutat de l’Hospitalet”. Ha afegit que “amb aquesta pregunta volem que RTVE demani disculpes a la ciutadania de l’Hospitalet per mostrar una imatge negativa de Bellvitge i que no s’adiu a la realitat del barri ni de la ciutat”.