Tornen els problemes informàtics, així que hem de tornar a reinstal·lar,… fins la setmana que ve!

p

Homenatge a Manuel Vázquez Montalbán amb motiu del trentè aniversari de la publicació de la novel·la “Los mares del Sur” (Premi Planeta 1979). “Los Mares del Sur” s’emmarca en una transició política plena de contradiccions, on l’anhel de llibertat corria paral·lel a les voluntats de transformació social. Manuel Vázquez Montalbán situa la novel·la en un hipotètic barri obrer anomenat “Sant Magí”, que no era altre que Bellvitge i un dels personatges centrals es “Ana Briongos”, Metal·lúrgica  i Sindicalista de la SEAT. Text i cartell copiat del bloc Stacatac!

Fa uns mesos vam mostrar el que consideràvem el primer disseny del barri de Bellvitge, ara hem trobat un altre, que per la data de publicació necessàriament és anterior, les imatges que veieu aquí es van publicar al 1956, al núm. 27 de la revista Cuadernos de Arquitectura, i  l’altre projecte te data d’aprovació d’abril de 1960, això vol dir que haurem de corregir el text de l’entrada anterior,… (el posarem en quarantena)

Aquestes impressionants fotografies són de la maqueta del primer Bellvitge. Aquest Bellvitge molt més dens i amb edificis de menys alçada va estar al cap dels tècnics i gobernants de l’època des de 1955 fins a 1960. Aquest període va anar més o menys així:

El 20 d’octubre de 1955 la Comissió d’Urbanisme de Barcelona va aprovar el “Plan de adquisición de terrenos a los fines de poder ofrecerlos urbanizados a las personas y Empresas interesadas u obligadas en la construcción de viviendas, de acuerdo con las disposiciones que regulan el Primer Plan Nacional de la Vivienda. entre los terrenos escogidos figura el llamado Polígono de Bellvitge”

El 3 de desembre de 1955 s’encarrega la redacció del Pla d’ordenació urbana del polígon, desprès de que van rebutjar fer-ho els tècnics municipals, als tècnics de la Gerencia del Pla Comarcal, Antonio Perpiñà Sebrià (arquitecte), Aurelio González Isla (enginyer de camins) i José María Puchades Benito (enginyer industrial)

El 20 d’abril de 1956 la Comissió d’Urbanisme aprova inicialment el pla i el deixa a informació pública i es reben unes deu esmenes. A l’agost s’envia el pla a la Jefatura de Obras Públicas, i a l’octubre a la Confederación Hidrogràfica del Pirineo Oriental per que facin el seu informes.

El 21 de febrer de 1957 es realitza la suspensió per un any del atorgament de llicències de parcel·lació i edificació al Polígon de Bellvitge.

El 31 d’octubre de 1959, Inmobiliaria Ciudad Condal SA demana redactar de nou el Pla. El 21 de novembre de 1959 la Comissió d’Urbanisme accepta que es redacti un nou pla per l’immobiliària, que és el que vam mostrar equivocadament com a primer, i que com es pot observar és diferent a l’actual Bellvitge.

Avui el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya alertava a molts municipis de l’Àrea Metropolitana sobre el seu incompliment del Pla Neucat. La llei obliga a complir aquest pla a tots els municipis que comptin amb una població de més de 20.000 habitants o estiguin situats a una alçada superior als 400 metres. El nostre municipi no és menys i tampoc el compleix, com tampoc compleix el Transcat (sobre risc en el transport de mercaderies perilloses), o el  Plaseqcat (sobre risc químic), en eterna redacció, revisió, homolgació,… i ja portem quasi tres anys, com hem alertat des d’aquí varies vegades.

Pot ser que aquí si neva, nevi una vegada a l’any, però per poc que nevi es “lia” la de Deu amb el trànsit! Fa por pensar que passaria si sense estar preparats caigués una nevada com la de l’any 1962 (a l’enllaç podeu veure imatges de l’Hospitalet), quan es va registrar més de mig metre de neu el dia de Nadal a Barcelona i es va cobrir de neu la ciutat durant dies. Cal pensar que no sols són els problemes de trànsit, també els accidents per despreniments, les relliscades, els trencaments de conductes d’aigua si el fred perdura,…

Sembla ser que les nevades anteriors comparables a la del any 1962 va ser la de l’any 1922 amb més o menys els mateixos grossors registrats, i la de 1887, encara més gran. Aquestes dades ens podrien donar un període de retorn d’una gran nevada d’uns 40 anys, per tant, pot ser que algun any d’aquests es repeteixi l’historia, però ¿Estarem preparats?

Any de la fotografia desconegut, de la web bellvitge.iespana.es

Any de la fotografia desconegut, de la web bellvitge.iespana.es

Enfarinada del 28.02.2005 - de la Wikipedia

Aquest diumenge dia 13, a les 18 hores “La Casa de Bernarda Alba” de Federico García Lorca al Centre Cultural de Bellvitge per l’Associació Cultural Bellgrup, amb la direcció de Rafael Boluda

Drama de mujeres de los pueblos de Espanya. Bernarda Alba decideix portar el dol més rigorós després d’enviduar per segon cop als seixanta anys, dol que imposa també a les seves cinc filles que són víctimes de la rigidesa de la mare.

L’interès per aquest tema ens va aparèixer a partir de la participació del Sr. García-Vilamala als fòrums de l’AV, i encara que no responem totalment a la seves sugerències, esperem que l’hi agradi aquest petit text:

Si feu més gran el mapa veureu que ens trobem a una zona on cauen entre 4 i 5 llamps a l’any i Km², i encara que sembli mentida, és dels valors més alts de tota España, on el màxim és 6 als Pirineus. Un altra dada és que els veïns estem tots apretats a uns 0,58 Km², per tant podem dir que ens cauen uns 2 o 3 llamps a l’any. La meitat dels edificis d’habitatges del barri no disposen de parallamps, i per tant, es probable que cada any un llamp caigui a un edifici sense protecció.

Les causes d’aquesta mancança de parallamps les trobem en que quan es van construir els blocs, o no havia normativa o no era obligatòria, i per altre costat, com diu el veí García Vilamala, a partir de 1986 es van haver de retirar els parallamps radioactius per llei, i mai es van arribar a substituir per altres, principalment degut a que el preu de la seva instal·lació era i és cara, segurament superarà els 3000 euros.

Cal dir que encara que puguin ser cars, el que pot fer un llamp a tots els habitatges d’una escala pot sortir molt més car en quant a averies als electrodomèstics, per tant, si no disposeu d’un parallamps, mireu que la vostra instal·lació elèctrica disposi de terra, per si un cas consulteu la vostra assegurança de la llar, i en cas de tempesta desendolleu tot, fins i tot la connexió a l’antena de televisió.

Hem consultat a l’oficina de l’AERI si a les ajudes que ofereixen entraven els parallamps o no, però ha estat que no, sense més, encara que si apliquéssim la normativa actual als nostres edificis haurien de disposar d’un. Una altra línia per a la llista d’obres que no entren a les ajudetes,…

Com a curiositat: la fotografia de la dreta és l’extrem d’un Ionocaptor de l’empresa Nuclear Ibérica, un dels parallamps radioactius més comú. Es l’únic radioactiu que queda al barri, encara que probablement per l’aspecte de la càpsula (veure original), ja s’hagi retirat la font radioactiva.

Com sempre podeu aportar tota la informació que creieu oportuna aquí sota.

Poema manuscrit de Ramón Fernández Jurado (veí de Bellvitge i Diputat socialista al Parlament de Catalunya) titulat “A l’ermita de Bellvitge”, febrer 1977. L’hem extret de la web de l’Arxiu Municipal de l’Hospitalet de Llobregat on podeu trobar altres documents molt interessants.