Associació de Veïns de Bellvitge

Juliol 9, 2009

Més imatges de la farola del Llobregat

El dia 20 de gener de 2009 vam rescatar unes imatges de la farola del Llobregat, avui rescatem tres més:

rf46976

Fotografia de Josep Gaspar i Serra de la desembocadura del Llobregat al 1929. Institut Cartogràfic de Catalunya

rf11224

Fotografia des de la desembocadura del Llobregat. Familia Cuyàs, Institut Cartogràfic de Catalunya. Data indeterminada.

caball

Fotografia de l'Arxiu Històric de Santa Eulalia, data indeterminada. Del llibre "Història de L'Hospitalet - Una sintesi del passat com a eina de futur" (1997) De l'Ajuntament i del Centre d'Estudis de L'Hospitalet. ISBN: 84-7826-821-9

gener 20, 2009

La Farola del Llobregat

montatge1

Avui una altra vegada tornem al passat, hem rescatat unes imatges de la farola del llobregat. La primera la hem tret de la web todocolección, les tres següents de la fantàstica web de Antonio Ayala Alonso recuerdos de una época, que a la seva vegada s’han extret del llibre “Imágenes retrospectivas de La Marina” de Julio Baños i Soria. Aquesta on es veu la farola molt lluny del mar, és del llibre “Delta del Llobregat. La Gent del Fang” de Jaume Codina, i és de 1907.

Aquest far o farola es troba a poc més de 4 Km en línia recta del barri de  Bellvitge  i ja fa temps que no te una platja al costat (encara que sembli estrany, a principis del segle passat L’Hospitalet tenia platja dins del seu municipi, però això és una altra historia,…). Als anys 70 encara anava molta gent de Bellvitge a banyar-se, a pescar, a donar un passeig recollint espàrrecs o cargols. El camí eren tot camps i es passava pel ja desaparegut barri de Can Pi on ara es troba el polígon Pedrosa.

Per fer una mica d’història de l’edifici podem dir que el far es situa al mateix lloc on estava la Torre de Cap de Riu, bastida a mitjans del segle XVI a causa de la freqüència de les incursions pràctiques dels moros. El far que  avui coneixem és va construir al 1852, i es va connectar l’1 de març del mateix any. Podeu llegir més a CClink

Avui hem anat a la farola per recuperar una imatge actual, però clar,  ja no és el mateix,…

img_7681p

Si teniu cap record o fotografia estariem encantats de que utilitzeu aquestes pàgines per donar-los a conèixer al barri.

gener 11, 2010

José Medina Conde

José Medina Conde i el Far del Llobregat

Ja sabeu que des d’aquestes pàgines intentem reivindicar el coneixement del territori històric de la Marina de l’Hospitalet de Llobregat, hem parlat de la platja de l’Hospitalet, de Ca l’Anguilero, i d’altres llocs per sempre perduts, però hi ha alguns, com el sector de Cal Trabal o el Far del Llobregat (La Farola) que encara existeixen. Ja hem fet algunes entrades dedicades a aquest edifici i gràcies això hem tingut la sort de contactar amb part de la família d’una de les persones que durant més de 40 anys van dirigir aquest edifici, José Medina Conde, i que pot ser recorden molts veïns de Bellvitge i de tot l’Hospitalet, que anaven a la platja a banyar-se o be treballaven a prop, ja que al costat del far també existia un bar sota terra, que s’havia fet servir de dipòsit d’armes i fortí a la Guerra Civil. Si voleu podeu escriure els vostres records o idees aquí sota.  

En breu construirem un grup al facebook que tractarà sobre aquest edifici amb unes fotografies realment fantàstiques que ens han facilitat des de la seva familia, però per ara podeu consultar el grup de La Marina de l’Hospitalet.

Agost 24, 2009

L’historia no es pot expropiar

far llobregat

Diuen que no existeix la nostàlgia del que no s’ha viscut, però a mesura que anem llegint textos i anem veient imatges d’aquell temps en que existia una platja al nostre municipi, i a on ara sols trobem grans pedres per protegir els edificis industrials, apareix una mica d’això, podríem dir enyorança d’un paisatge perdut per sempre i que no hem pogut veure mai en viu.

Clar, a canvi d’aquestes platges, d’aquest paisatge, hem rebut prosperitat, qualitat de vida. Pot ser sense aquesta transformació Bellvitge no existiria; els nostres pares, o els nostres avis no haurien vingut mai a treballar a Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat no seria una de les ciutats més denses del món, pot ser tot seria diferent,…

En fi, l’únic que queda d’aquest paisatge litoral és el far, la farola del Llobregat, i a més ja no es troba a l’Hospitalet, fa ja quasi 90 anys que es troba a Barcelona, perdut dins del port entre multitud d’edificis i de dipòsits de combustible. Deshabitat, funcionant automàticament, enviant senyals lluminoses a vaixells que es guien per satèl·lit.

Avui mateix sortia un reportatge a TV3 sobre que diversos municipis catalans reclamen la gestió dels fars per poder obrir-los al públic. El Ministeri de Foment  està obert a parlar-ne, però creu que cal estudiar els usos que se’n vol fer. A Calella per exemple volen fer un museu i un centre d’interpretació, com el que ja existeix a un far del port de Tarragona.

Suposem que no es pot fer res amb aquest far, ens referim a res com un museu, un restaurant o encara que sigui un mirador;  es troba molt a prop d’activitats de risc com els dipòsits d’inflamables, i a més, qui voldria anar allà, en mig d’un entorn untraindustrial?

En tot cas considerem que és un edifici a protegir pel seu valor històric, al menys per la nostra ciutat.  Començant l’historia el dia 19 d’agost de 1566 quan es va col·locar la primera pedra de la Torre del Cap del Riu, defensa contra els corsaris i que es va aprofitar per construir el far, que va començar a funcionar el dia 1 de març de 1852.

A l’any 1920 tota la costa des del Llobregat fins a Montjuïc es va expropiar i es va destinar a construcció d’un Port Franc mai realitzat, i pot ser ja no tenim drets sobre aquest lloc, però com diem al títol l’historia no es pot expropiar i part de l’historia del nostre municipi es troba representada a aquest edifici; l’únic rastre, juntament amb la zona agrícola de Cal Trabal, de l’antic paisatge de la Marina.

Pot ser podriem fer alguna cosa,…

far llobregat2

Les dues imatges  s’han copiat del bloc Vida Marítima on podeu trobar més informació sobre el far. Segons aquest Bloc: Foto 1. El faro de Llobregat. De la Revista El Mundo Naval Ilustrado. Año 1.901. Pag.445. Foto 2. Vista del faro del Llobregat en el año 1.867. (Foto Laurent). Del libro Faros Españoles del Mediterraneo.

A aquest mateix bloc podeu trobar les següents entrades relacionades amb el far i amb la Marina de L’Hospitalet de Llobregat que va ser expropiada al 1920:

Agost 17, 2009

La platja de l’Hospitalet de Llobregat a El Periódico

Avui Xabier Barrera al seu diari, elPeriodico.com, ha escrit un article sobre la platja de l’Hospitalet de Llobregat basant-se en els comentaris del grup del facebook ¡¡Bellvitge tuvo playa. Que nos la devuelvan!! de l’Alicia Marín. Parla de com la platja del nostre municipi es va expropiar per tal de fer un port franc que mai es va realitzar i en comptes es va ampliar el port de Barcelona. Sobre aquest tema en Joan Camós i Cabecerán al seu llibre de 1986 “L’Hospitalet. La historia de tots nosaltres 1930-1936” (el podeu trobar a la Biblioteca de Bellvitge amb aquesta referència: 9(46.71Hos) Cam) deia que s’havia parlat de que era il·legal ja que l’expropiació es va realitzar amb una finalitat que no es va arribar a acomplir. De fet al febrer de 2009 el regidor del PP de L’Hospitalet, Javier Díez Crespo demanava drets pel nostre municipi al Consorci de la Zona Franca degut a aquests fets.

Com l’article de el Periodico no te una fotografia de l’antiga platja, i el facebook no es que sigui molt generós amb la mesura de les imatges que permet penjar, deixem una de l’any 1907 on es veu pràcticament íntegra la platja de L’Hospitalet de Llobregat. Sobta la posició de la farola, allunyada del mar. Segons el llibre de David Miquel  “El Baix Llobregat, la Segona Transformació” (el podeu trobar a la Biblioteca de Bellvitge amb aquesta referència: 9(46.71LL) Miq) la màxima extensió mar endins del Delta va ser entre els anys 1857 i 1884, després d’aquestes dates mica en mica la sorra es va perdent degut a l’extracció d’àrids i sorres al riu, els embassaments, canalitzacions, explotació directa de les aigües del riu per diferents fàbriques, i per l’ampliació del port,… Tot això va deixar sense sorra les platges properes, segons el mateix llibre hi ha constància documental de que moltes finques del Prat van desaparèixer sota el mar, mentre les de Gavà o Castelldefels s’allunyaven any rere any. De fet la platja del Prat necessita regenerar la sorra cada any per tal de tenir una amplada acceptable a algunes zones.

1PLADELLLOBREGAT19071

Si piqueu es veu molt millor! (o no). Imatge copiada de la revista Il·lustració Catalana del dia 20 d'octubre de 1907 on es veuen els efectes de una de tantes riades del Llobregat.

Juliol 23, 2009

La platja de la Marina de L’Hospitalet

Filed under: HISTÒRIES — AVVBellvitge @ 12:01 am
Tags: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Al març passat Alicia Marín va crear al facebook un grup anomenat ¡¡Bellvitge tuvo playa!! ¡!Que nos la devuelvan¡¡ i que ara mateix te 112 membres, i al mateix mes Enrique Cortés Pinto creava un altre que es deia Yo también creo que el Prat nos robó la playa amb 23 components. Per tant, sembla que al menys hi ha certa curiositat en conèixer l’historia del nostre litoral perdut.

Nosaltres no som historiadors, però amb uns llibres que tenim i amb algunes dades trobades a internet intentarem fer unes petites píndoles una mica decents anant pels diferents punts històrics determinants per entendre les qüestions plantejades als grups citats.

Per començar ens anem a 1914. Al plànol de sota veiem el nostre municipi sense els retalls que va sofrir posteriorment. Per situar-nos hem pintat més o menys el territori actual del nostre barri, Bellvitge, que com sabeu te una rambla que es diu de la Marina, nom que també tenen dos restaurants i un cafè. Concretament hi ha un restaurant que es diu “La Marina de L’Hospitalet” i això és el que volem definir per començar.

L’Hospitalet es pot dividir en dues zones geològiques el Samontà, a la muntanya,  i la Marina, amb menys altitud. El seu límit és el talús on es situen les vies de la línia de Vilafranca o be el canal de l’Infanta. La Marina al 1914 continuava fins al mar, i limitava al sud pel riu Llobregat i al Nord amb Barcelona, amb un límit marcat per la Riera Blanca i l’empresa Boada y Buhigas, ja al mar.

Però l’11 de Maig de 1920 las Cortes dicten la Ley de expropiación de terrenos para los puertos francos de Barcelona y Santander, i es feia això, s’expropiaven 947,62 Ha amb 70 cases de pages a l’Hospitalet de Llobregat per construir un port franc i s’agregaven a Barcelona. Dos anys després, com a compensació, el nostre ajuntament obtindrà 83.980 pessetes. En 1963 s’abandona l’idea del port franc i la zona es converteix en una ampliació del port de Barcelona. Al 1965 part d’aquesta zona es desafecta i es convertirà en el Polígon Industrial de la Zona Franca, i aquesta és l’historia de com la nostra platja es transforma en part d’un dels mes grans polígons industrials d’Europa. (+ informació a aquest document de Eloisa Ortega)

Aquesta platja era del barri de Bellvitge? Abans de 1920 no existia la distribució en districtes/barris actuals, per tant podríem dir que era la platja de la Marina de L’Hospitalet.

rm12159.-1914planimetriamodifip

Si piqueu es fa molt gran!. Còpia manuscrita d'una de les minutes de més de quatre-cents municipis de Catalunya a escala 1:25 000 corresponents a l'aixecament del Mapa de España 1: 50.000. Les còpies a mà les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzar-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a 1:100 000. Escala = 1:25 000. Institut Cartogràfic de Catalunya. 1914

Per veure fotografies d’aquesta platja podeu anar a les entrades: La Farola del Llobregat i a Més imatges de la farola del Llobregat

farola des del prat

Imatge trobada a internet a una presentació d'un treball escolar. No te data, ni origen. La fotografia està presa des de la banda del Prat i en primer terme es poden observar les aigües del Llobregat com entren al mar i darrere dues persones banyant-se a la platja de la part L'Hospitalet o Barcelona depenent de si la fotografia es anterior a 1920 o posterior.

 

febrer 18, 2009

Actuaciones de mejora en el parque de Bellvitge

Como muchos/as vecinos/as sabéis, la AVV hace años que solicita, reivindica, una serie de actuaciones para mejorar nuestro parque. Siempre ha sido un tema difícil porque la titularidad del parque y por tanto  su mantenimiento es responsabilidad del Área Metropolitana, gestora en principio de grandes parques metropolitanos aunque no se trate de nuestro caso. Si bien esta entidad es la responsable, todas nuestras quejas y propuestas nunca se las hemos podido trasladar directamente a ella, sino a través de Área de Servicios Municipales de nuestro municipio, y entre unos y otros, la casa siempre ha estado sin barrer, hasta tal punto, que en más de una ocasión hemos pedido que el propio ayuntamiento pida la titularidad del mismo para simplificar su gestión.

Bien, esto no es ni será así, pero al menos, fruto de nuestra insistencia, de un tiempo a esta parte se ha mejorado la relación entre el Área de Servicios Municipales de Hospitalet y el Área Metropolitana, y se han empezado a obtener resultados. En esta situación más favorable, a lo largo del 2008 se reactivaron las negociaciones y se llevaron a cabo un par de mejoras pendientes, y finalmente la semana pasada se nos informó de las actuaciones de mejora que se preveen ejecutar a lo largo de este año.

Una de las reformas ya realizadas fue la reparación de las jardineras situadas entre colegio Ramon Muntaner, bloque “Lamaro” y CAP Ermita. En este espacio además se instaló un área de ejercitación para la gent gran que los chavales que salen del colegio Ramon Muntaner aprovechan muy bien.

Durante el verano del 2008 se acabó de montar una de las dos  farolas fotovoltaicas que nos “endiñaron” con nuestra buena voluntad. El tema era de especial gravedad porque el proceso de instalación se inició en el 2005 ó el 2006, “molestaban” donde estaban y se pensó que en nuestro parque espacio no faltaba. No hubo una vez trasladadas el más mínimo interés por su funcionamiento.

Las actuaciones por ejecutar durante este año son:

  1. Replantar los árboles dañados por las ventadas de finales de enero.
  2. Cesión definitiva al Area Metropolitana de la segunda fase del parque, que es la más cercana al hotel Hesperia . Esperamos que esto signifique un mantenimiento adecuado de este sector, que hasta ahora ha estado medio abandonado.
  3. En este mismo sector observamos que hay gran cantidad de dunas que dificultan y afean el entorno. Hemos reiterado la necesidad de eliminar algunas de estas dunas.
  4. Creemos también que algunas de las masas arbustivas de algunas dunas resultan feas y estan faltas de mantenimiento, lo que las convierten en focos de acumulación de porquería. Esperamos que se sustituyan por otro tipo de vegetación.
  5. Unificación de las dos zonas de juegos infantiles. Se traslada la de arriba, que es la más cercana a la Rbla Marina y está muy escondida a la más grande, más cercana al casal d’avis. Además se adecuará a la nomativa de seguridad vigente.
  6. En el espacio que quede vacio se instalarán más mesas.
  7. Recuperación, particularmente en verano, de la instalación existente al lado de este área como punto de venta de refrescos  mediante una concesión admnistrativa. Esto permitirá asimismo mantener abiertos y vigilados unos lavabos. Ambas instalaciones muy demandadas por los vecinos.
  8. Pavimentación del espacio que desde hace muchos años está sin aprovechar entre el CAP Ermita y el Ramon Muntaner.  Se habilitará como espacio diáfano para juego de los chavales con un par de porterias pequeñas de fútbol.
  9. Recuperación de algunos de los rectangulos, ahora vacios, por donde antaño corría agua simulando un río. Se dejará la balsa central, pero los referidos espacios rectangulares se remodelarán y se readaptarán como palterres de flores que creemos que es una carencia del parque, la falta de flores.
  10. Pavimentación del suelo de las mesas de tenis de mesa.

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.