Activitats del 18, 19 i 23 de gener al CAP de la Marina

Igualmente seremos vencedores,…

Este poema, obra de Cristina Rivilla Chico, una chica del barrio de 17 años, fue leido el otro día en la asamblea del CAP. Me lo han enviado para compartirlo con tod@s,…

La Bòbila de Joan Junyer (Post recuperat del dia 22.08.2008)

Joan Junyer (1904-1994) és l’autor de l’escultura que es troba al encreuament entre la Rambla de la Marina i la Travessia Industrial, a la plaça d’Amalvigia.

L’escultura no es diu “La Sardana”, com popularment es coneix al barri, sinó “La Bòbila” i es va projectar com a commemoració de les que foren la base de les comunitats del Baix Llobregat i també com a símbol de consolidació i agermanament.

El dia 25 de juny de 1992 se inagura La Bòbila. Portar a la realitat el projecte va resultar laboriós per la complexitat de trobar uns forns amb les dimensions adequades,  va ser necessari adequar la tècnica i el dibuix de les planxes a la mida dels forns.

Joan Junyer és una de les principals figures de la vanguardia catalana, però també és de les més desconegudes i oblidades ja que va viure molts anys fora, principalment als Estats Units. Al MOMA de Nova York el defineixen com a “artista americà nascut a Catalunya”.

Fotografies extretes del llibre “Joan Junyer. Assaig Biogràfic”, realitzat per Josep Miquel García i Fina Duran. Editorial Mediterrànea, Barcelona, 2004 (ISBN: 84-8334-537-4). Les dades han estat extretes del mateix llibre i d’un article de RevistadeArte.com

Fotografies del casal d’avis i els habitatges tutelats

Hem trobat aquestes fotografies de Jordi Bernardó de poc després de finalitzar-se l’edifici del casal d’avis i els habitatges tutelats, es a dir de l’any 2004, quan la plaça de la Cultura encara estava tota per fer. Podeu veure més a la web del seu arquitecte, en Jordi Farrando i Sicilia (també te un bloc) i a la web arqa.com (comunidad abierta de arquitectura, construcción y diseño) on el 5 d’aquest mes van fer una entrada sobre aquest edifici.

XX Mostra d’Autors de l’Hospital

Una de les obres de l'exposició, signada per M. González

Detall de la pintura anterior

Des del 4 fins al 20 de novembre, a l’edifici principal de l’Hospital de Bellvitge (al costat dels ascensors), podeu trobar la XX Mostra d’Autors de l’Hospital. Aquesta exposició de Bellvitge Art te com a objectiu mostrar les obres de 46 treballadors de l’hospital, per tant és molt heterogènea ja que agrupa diferents estils i disciplines creatives. A les fotografies mostrem una de les obres que ens ha fet més gràcia ja que surt l’hospital envoltat d’arbres,… no és que sigui la millor, ni la pitjor, però ja sabeu que ens agraden molt els arbres, les zones verdes i aquestes coses que ens manquen tant a l’Hospitalet de Llobregat.

La tristíssima història dels murals de Commeleran (post ampliat)

Institut Cartogràfic de Catalunya. Familia Cuyas, anys 60

Aquest segle l’ermita de Bellvitge es va restaurar tres vegades als anys 1958-60, al 1977 i al 1993. Avui parlarem d’alguns aspectes de la primera, que va estar originada per la seva destrucció als inicis dela Guerra Civil, el 19 de juliol de 1936. Finalitzada la guerra, amb l’objectiu de reconstruir i revalorar l’ermita i el seu llegat artísitic i monumental, es va formar el Patronat de Santa Maria de Bellvitge, que estava presidit al moment de la restauració per l’alcalde de la ciutat, Ramon Solanich Riera i el reverend Josep Homar Duran, aconsellats pel mossèn Manuel Trens encarregà el projecte de restauració a l’arquitecte municipal, Manuel Puig Janer, el qual, a més de reconstruir la capella, hi afegí uns porxos a tramuntana i a migdia, i la decoració interior al pintor Joan Commeleran i Carrera que va pintar uns murals a l’absis i parets frontals de llevant.

Segons el llibre Abans de L’Hospitalet “Les obres es van finançar gràcies a intensives campanyes de recollida de donatius, que van afavorir l’organització d’actes diversos com ara subscripcions, exposicions i d’altres activitats. Van ser moltes les families de la ciutat que van fer donacions importants, com els Campreciós, que van donar una campana, o els Layola Rovira, que van regalar la font”

Segons La Vanguardia del dia 13 de desembre de 1960: “Mucho se ha llevado ya a término, limpiándose ei edificio de sus construcciones parasitarias, decorándose él arco triunfal y el fondo del ábside con unas magníficas pinturas de Juan Commelerán y terminando otros detalles. Pero falta más aún, y a fin de obtenerlo ha sido abierta una suscripción, que no hay duda ha de ser cubierta con espontánea generosidad por entidades y particulares. Pero además siendo la ermita de Bellvitge uno de los lagares más simpáticos y entrañables para la devoción y el solaz de los barceloneses, que acuden allá muy a menudo y especialmente el lunes de Pascua, los dias de San Isidro Labrador y el día de Santa María de Bellvitge, Que es el 8 de septiembre [La festa major de Bellvitge conserva aquesta data], aparte de todas las demás fiestas de precepto, a Barcelona se traslada el interés por la pronta restauración. Por ello se está preparando una exposición-subasta de dibujos de nuestros más renombrados artistas, que ¡os han cedido generosamente para la más pronta recaudación de los fondos necesarios. La subasta tendrá efecto el día de cierre de la exposición de dichos dibujos, que será inaugurada el próximo sábado en la sala de Galerías «Syra»”

Segons La Vanguardia del dia 03 de gener de 1961: “Sigue abierta en la sala de exposiciones «Syra». la exposición de dibujos cedidos por numerosos de nuestros mejores artistas a beneficio de la restauración de la bella ermita de Bellvitge. situada en Hospitalet de Llobregat. junto a la autopista de Castelldefels, y que es lugar de reunión de excursionistas y devoto centro de piedad para multitud de personas. Son particularmente devotos de ta Virgen de Bellvitge, además de los hijos y vecinos de la ciudad de Hospitalet, muchos ciudadanos barceloneses, habiendo sido testigo de esta devoción ¡as capillas que dedicadas a la misma existieren en las calles del Hospital y de !a Espadoria, La piedad por dicha imagen sé extiende igualmente a las poblaciones del Prat, de Cornella, de San Baudilio, de Gavá, de Viladecans, etc. De los dibujos expuestos —que son alrededor de 150— recordamos en este momento las firmas de Federico Lloverás, Rafael Benet, Bosch-Roger, Olga Sacharoff, Miguel Villa, Juan Commelerán, Jaime Mercadé, Evaristo Mora, Pedro Pruna, Juan Serra, Eduardo Castells, Emilio Ferrer, Grau Sala, José Obiols, J. Hurtuna, Tharrrats, Perrín, Surós, Oms, Maciá, Ollé Pinell, Florit, Aguilar Moré, Anita Sola de Imbert, Mes tres Cabanes, D. Caries, Grau Santos, Vidal Goma, José Granyer, Castanys, Passarey, Camps Arnau, José Simont, «Cese», etc., etc. y actualmente se siguen recibiendo todavía nuevas aportaciones. La mayoría de obras tienen señalados precios mínimos. Sobre este particular puede señalarse como revelador del interés del público, el que a los pocos minutos de la inauguración se ofrecieron 2.000 pesetas por un cuadro de Obiols,  que imcialmente estaba valorado en mil. La exposición permanecerá abierta hasta el día 12 de enero.”

Joan Commeleran i Carrera (Barcelona, 1902-Barcelona, 1992) va ser il·lustrador de llibres i paisatgista d’estètica naïf que es dedicà també als temes religiosos. Va pintar murals a l’església de l’Hospital de Canet de Mar, a l’església parroquial de Sant Joan Baptista de Vilassar de Mar, a l’església de Sant Miquel de Montblanc, a l’església parroquial de Maçanet de la Selva, Santa Maria del Mar a Barcelona, a Sant Cugat, a Benissanet,…

“Pintura la suya, grave y meditada, empapada de una sensibilidad más adusta que meliflua, más autéticamente tierna que melindrosa, que si bien se hace cargo de los accidentes, los valores, las estructuras y los acordes del mundo real, se diría que éste no es para el pintor otra cosa que el vehículo por el cual se nos comunican sentimientos y sensaciones mucho mnás trascendentes” Així definia Juan Cortes la pintura de Commelerán a La Vanguardia del 26 d’abril de 1964.

Segons el llibre Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat una inundació “danyà notablement les pintures murals del presbiteri, però no van ser arrencades ni restaurades a la restauració de 1977, sinó que hom va permetre que es perdessin irremissiblement”  Segons l’Enciclopedia Catalana “Una part de les pintures que decoraven l’interior d’ençà de la penúltima restauració, de Joan Commeleran, han passat al Museu” [d’Historia de L’Hospitalet de Llobregat]. Segons el llibre Abans de L’Hospitalet van ser unes goteres les que van malmetre bona part de les pintures murals.

Actualment el Patronat de Santa Maria de Bellvitge no existiex però amb les mateixes finalitats existeix el grup “Amigos de la Ermita”, que es va crear com a grup dins de la Parroquia Mare de Déu de Bellvitge després de la restauració de 1993.

A continuació unes imatges de la restauració copiades del bloc sobre l’historia de Bellvitge de Jose Serrano

"Pintura del arco triunfal en avanzado estado de ejecución-ermita Bellvitge 1960 - foto hoja parroquial". Com es pot observar, manca pintar el fons de l'ábside.

Imatge del casament de Paquita Fontanals i Enric Prats, l'any 1960 - probablement copiada del llibre l'Abans de Mireia Mascarell, un llibre extraordinari amb 4000 fotografies de la nostra ciutat des de 1890 a 1965. ISBN: 84-95550-29-6. Editorial Efadós.

"restauración del campanario de la ermita de Bellvitge 1959"

Aspecte actual, fotografia copiada de la web lamp.es

Una pregunta final: Algú sap per què  les  mares de deu de Bellvitge de 1914, de 1960, i l’actual son diferents? i aquesta d’aquí sota, que sembla la mateixa del 1960, on estava quan es va fotografiar?, l’altar és diferent,…

Fotografia de l'altar de la Mare de Déu de Bellvitge, anys 50-60. Copiada d'un article a la venda al lloc web todocoleccion

Imatges del concert de Baron Rojo

Ja sabem que fa un mes del concert, però mai es tard per mostrar unes bones fotos. En aquest cas de la ISA EGEA, una fotògrafa, dissenyadora i artista excepcional (no et queixaràs!) que ens acompanya al nostre/vostre grup del facebook

Aquí sota indiquem un munt de links on podeu trobar més fotos seves, segons ella realitzades amb una “caquita” de Tamron AF18-200mmF/3.5-6.3. xr i una Canon EOS 450d ,…

• http://isolavera.blogspot.com/
• http://oportoisaegea.blogspot.com/
• http://isabegea.blogspot.com/
• http://isaegea.blogspot.com/
• http://isa-egearegenlab.blogspot.com/
• http://isaegeaterafotos.blogspot.com/
• http://xqresisto.blogspot.com/

Exposició “De Barcelona al món” a Bellvitge Art

Bellvitge Art és l’àrea cultural de l’Hospital Universitari de Bellvitge. El seu objectiu és fer més confortable l’estada dels malalts i ser un factor de motivació per als professionals de la institució. Entre les seves activitats més significatives hi ha el funcionament permanent de dos espais d’exposicions, l’un situat al vestíbul de l’edifici de Consultes Externes, i l’altre a la planta baixa de l’edifici principal. Des de fa 19 anys dibuixants, pintors, fotògrafs i escultors col·laboren amb les seves expressions artístiques amb l’hospital per tal d’oferir una programació contínua d’exposicions.

Des del 20 de juliol al 14 d’agost es presenta el treball De Barcelona al món, on Miquel Cazaña (il·lustracions) i Pau Mota (textos) ens donen una visió molt personal de la immigració a Barcelona.  Amb una combinació d’aquarel·les i textos, els artistes retraten, durant un dia, la vida, els conflictes, la lluita i les contradiccions dels immigrants que tracten d’adaptar-se a la seva nova realitat. Un projecte singular que reflexa l’expressivitat de les situacions viscudes a partir d’apunts al natural, dibuixats per l’autor amb la seva ma esquerra (ell és dretà) i recollits en un llibre.

Aquesta exposició ja ha passat pel Centre Cultural La Casa Elizalde, pels Centres Cívics Joan Oliver “Pere Quart”,  Can Castelló o pel de la Sedeta.

La tristíssima història del mural de Cristobal Gabarrón

Imatges del mural i de la seva realització copiades de les webs regmurcia.com i fundacioncasapintada.com

Imatges de 1991 i del dia 09.06.2009

Aquest mural que veieu i no veieu a les imatges és de l’escultor Cristobal Gabarrón i es diu “Història de l’Olimpisme”. Es va inaugurar el 21 de Maig de 1991 amb motiu de les Olimpíades de 1992. Es va anunciar com el mural més gran del món de temàtica esportiva, ja que te una superfície de 500 m². Van tardar cinc anys en realitzar-lo i estava compost de 150 figures que representaven diferents esports olímpics. El preu no l’hem trobat però podeu calcular que seria bastant alt.

Al 1998 ja es deia a el diari El Mundo “El famoso Mural Olímpico de l Hospitalet, que seis años después de los Juegos presenta un avanzado estado de degradación enganchado a las paredes exteriores del Estadio de Béisbol, ha conseguido quitar el sueño al actual alcalde de la ciudad, Celestino Corbacho, desde el mismo día en que accedió al cargo” “el Mural Olímpico continúa deteriorándose ante la desidía municipal, que justifica su abandono con el proyecto de reconvertir el Estadio de Béisbol, que fue la subsede de este deporte durante los Juegos del 92, en el nuevo Campo de Fútbol Municipal”,… el article també diu que Gabarrón i Corbacho no van acabar molt be les seves relacions.

Es veu que als anys següents no van canviar molt les coses, ja que al 2006 a la web l’hesport es diu:  “D’un temps ençà aquest mural pateix un estat de degradació considerable amb alguns desperfectes producte de la deixadesa i del actes vandàlics. Aquest, és l’únic “vestigi” que resta per recordar que L’Hospitalet va ser subseu olímpica de Beisbol, un esport que segueix practicant-se a la ciutat amb l’Hèrcules L’Hospitalet”.

També hem trobat alguns document del nostre ajuntament, a un extracte d’acords aprovats de la junta de govern local del 12 de juliol de 2006, es proposa aprovar la conversió i reconèixer el crèdit derivat dels treballs de subministrament i instal·lació de tendals, del cobriment del mural. Es veu que van cobrir tot amb tendals, suposem que no va funcionar i encara es veu alguna resta d’ells. A un altre extracte, aquest del 18 de setembre de 2007 es proposa aprovar el projecte de recuperació del mural redactat per la fundació Cristóbal Gabarrón.

No sabem en què consisteix el projecte per recuperar el mural, però creiem que no consisteix en que el que queda d’ell caigui a trossos, ni en que aparquin camions a tocar com si fos un mur qualsevol. En fi, que els veïns hem perdut el mural més gran del món (amb temàtica esportiva) a un barri on les mostres d’escultura urbana ja es poden contar amb els dits d’una ma.

Imatges del dia 09.06.2009

Una pintura de Chiara Lera

Aquesta pintura es diu Natale a Bellvitge (Nadal a Bellvitge), i és de Chiara Lera, una jove pintora de Lucca, a la Toscana italiana, que ja fa uns anys que es troba a Barcelona estudiant i treballant. Podeu trobar part de la seva obra al flickr

Natale a Bellvitge és una acuarela sobre paper, amb unes dimensions de 30×30 cm i la va pintar l’any passat, ella també ens ha dit que aquesta pintura va sortir publicada a la revista “Living”, una de les més famoses d’art i cultura a la Toscana.

Si voleu saber més d’ella, aquesta és la seva web: www.chiaralera.com i aquest el seu correu electrònic: info@chiaralera.com