Associació de Veïns de Bellvitge

Juny 27, 2009

La zona agrícola el 28 de febrer de 2005

Unes imatges de l’enfarinada del 28 de febrer de 2005 a la zona agrícola, també coneguda com Cal Trabal, per refrescar una mica.

Sobre Cal Trabal, poques noticies. Com sabeu el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, en poques paraules, ha dit que no l’hi agrada el projecte presentat per l’Ajuntament.

Una vegada es va conèixer la notícia, Antoni Nogués, gerent de l’Agència de Desenvolupament Urbà de L’Hospitalet, deia a canal-h que aquest document elaborat pel Departament de Medi Ambient és un compendi de dades i recomanacions que s’han de tenir en compte en el futur a l’hora de redactar l’obligat Informe d’Impacte Ambiental. Nogués considera que la Generalitat donarà el vist i plau al projecte de Cal Trabal un cop l’Ajuntament realitzi i presenti l’Informe d’Impacte Ambiental, que serà el primer pas administratiu.

Les úniques paraules que han sortit del PSC i rodalies han aparegut al blog la Joventut Socialista de Catalunya a L’Hospitalet de Llobregat on han volgut desviar l’atenció amb un presumpte tracte de favor del Departament de Medi Ambient i Habitatge cap a l’Ajuntament del Prat de Llobregat, i que van originar un cert debat allà mateix entre diverses persones d’entitats i partits.

Tots els partits polítics, a l’oposició o com a socis de govern, han dit que aquest projecte és erroni. El Consell de la Sostenibilitat i el Regidor de Medi Ambient de la nostra ciutat van deixar molt clar ja fa temps que el pla no era acceptable. Les associacions de veïns també, les organitzacions ecologistes igual, un munt més d’entitats i ciutadans diuen el mateix, i el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat ha dit la seva també en el mateix sentit i de pas demostra que no som com deien els de l’Ajuntament, ni radicals, ni ignorants.

Al 2007 el PSC de Celestino Corbacho va aconseguir la majoria absoluta al nostre Ajuntament. Una majoria de 43.576 vots respecte dels 177.513 electors convocats a les últimes eleccions municipals, es a dir, aquesta majoria no va arribar al 25% de les persones que tenien dret a vot.  Per tant, davant d’una oposició tan amplia de la ciutat:

És ètic continuar amb aquests projectes tenint en compte que el poder del PSC, ara en mans de la Núria Marín, es fonamenta en menys d’una quarta part dels electors de la ciutat? És això democràcia? o és la tirania d’una “majoria”?

trabalneu3

trabalneu1

trabalneu2

Juny 25, 2009

Carrer Campoamor, tres fotografies aèries (ampliació)

La fotografia inferior és de 1958, realitzada per la Compañía Española de Trabajos Fotogramétricos Aéreos (CETFA) copiada de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. A aquesta imatge els grans edificis que ara ens envolten no s’havien començat a construir i encara podem observar la part del carrer Campoamor que es situava on ara es troba el Gornal, a aquesta zona també estava el carrer Finestrelles (a l’esquerra del carrer Campoamor) i el carrer Tito Livio (transversal), tots van acabar de desaparèixer al 1977.  Podeu veure fotografies dels anys 70 d’aquests carrers a les entrades dels dies 29.05.2009, 07.05.2009 i 05.05.2009.

A l’entrada del dia 14.12.2008 vam parlar també del passatge de Rovira, que encara exisiteix però ningú el coneix ja que no es troba senyalitzat, i que està entre Bellvitge i el carrer Campoamor. Vam consultar al Centre d’Estudis de L’Hospitalet i ens van dir  “L’origen del nom possiblement es tracta del propietari dels terrenys. És un carrer “fantasma”, dins de Bellvitge, darrera de les cases del c/Campoamor. Gairebé no queden cases. El 1942 ja existeix” Per tant és possible que sigui el nom de la casa que queda al costat dret de Campoamor a la part inferior de la fotografia.

campoamor1958

La fotografia inferior és dels voltants de 1990 (és de quan es va construir la església del carrer Ermita, però encara no tenim la data exacta)

aeria1990

La fotografia inferior és del 2007.  Els edificis que van modificar el carrer Campoamor i van crear el carrer Caterina Albert es van construir a partir de l’any 1995 en diferents fases. Com podeu veure el que queda del carrer Campoamor de la primera fotografia es pràcticament la meitat. Amb la reducció es van aconseguir dos petits parcs, eliminar l’encreuament de la travessia Industrial, i donar una nova sortida al carrer Campoamor per Caterina Albert, a més d’habitatges i donar-li un aspecte més modern des de fora.

La masia que es troba entre Campoamor i les vies, a les imatges superiors és deia Can Madorell, i de tot aquest espai agrícola sols queden dues figueres. Aquest sector ara no te cap ús, i properament sembla ser que es dedicarà a magatzem per les obres de soterrament de les vies, ja que a aquest lloc es realitzarà un pou de ventilació, una sortida d’emergència i també creua la línia de FGC. Quan tot estigui soterrat està previst que sigui una zona verda.

aeria2007

Entrada original del 08.06.2008, a data 25.06.2009 s’amplia amb la fotografia de 1958 i el seu text.

Novembre 15, 2008

Arriba la sonda de camps electromagnètics.

El proppassat 6 de novembre una notícia d’àmbit local va sortir a la palestra: “S’instal•la una sonda de camps electromagnètics a Bellvitge”

Bé. Pot ser ja era hora.

Jo vaig ser allí. Jo vaig participar en aquella mobilització. Jo vaig formar part d’aquella plataforma ciutadana en contra de l‘antena de telefonia mòbil de l’edifici de la Telefònica de Bellvitge (Av. Amèrica). mvc-007sUna plataforma ciutadana que finalment va aconseguir el recolzament de l’AVV de Bellvitge i que es va convertir en un moviment que es va estendre a molts indrets de la geografia catalana i espanyola i que va ser un clam a la ciutat de l’Hospitalet.

La mobilització ciutadana va aconseguir que els responsables municipals es prenguessin en serio el problema, això sí desprès de moltes accions de pressió de la ciutadania sobre els seus responsables polítics que inicialment es van mostrar sorpresos per la mobilització ciutadana. Ens vàrem manifestar, vàrem fer assemblees i reunions, vàrem omplir plens municipals que feia temps que no rebien tant de públic.

lutoFruit de tot això es va iniciar un procés negociador entre l’administració municipal i els representants veïnals, llarg, dur i que donà petits avenços en el paper de les administracions davant de la prepotència i arrogància (quan no engany pur i dur) de les operadores davant tant de les persones i veïns com de les administracions.

Es van aconseguir alguns acords amb els responsables municipals. L’Hospitalet va ser el primer municipi que va dictaminar una Ordenança reguladora de les instal·lacions de antenes de telefonia mòbil, fins aquell moment no hi havia gairebé cap normativa que regulés aquestes instal·lacions i a tot Catalunya i a l’Estat ja ni havien centenars i milers d’elles amb contractes draconians sobre moltes comunitats de veïns que per míseres condicions econòmiques (davant dels beneficis mil·lionaris de les operadores) perdien tot dret sobre les seves teulades i els seus aprofitaments en unes cessions d’ús vergonyoses.

Es va acordar també que l’antena de l’avinguda Amèrica es retallaria i es reorientarien els seus panells emissors de potencialment perilloses ones electromagnètiques (les que possibiliten la comunicació amb els mòbils). Desprès d’un any d’aconseguits aquests acords es va dur a terme aquesta actuació mitjançant acord entre l’ajuntament i la pròpia Telefònica desprès que els veïns descobríssim que l’edifici de la telefònica no tenia permís municipal de construcció ni d’activitat (legalment no existia i el seu servei era il·legal) de fet la antena de telefonia es trobava sobre quelcom que no existia. Massa irregularitats.

També ens vàrem reunir amb els responsables autonòmics, poc desprès veia la llum un Decret de la Generalitat que també intentava regular la proliferació imparable i desordenada de antenes de telefonia mòvil.
mvc-014s

Primer va ser la indignació ciutadana, desprès van venir les regulacions tant municipals com autonòmiques, moltes vegades em pregunto que hauria passat si no ens haguéssim mobilitzat, si encara estaria per regular-se el sector.

Alguns dels acords que vàrem tancar en aquella època (2001-2002) encara es trobaven per portar-se a terme. Sabeu quin era un d’ells? Sí, la instal·lació d’aparells de mesura dels nivells de contaminació electromagnètica en els voltants de les instal·lacions d’antenes de telefonia mòbil (i només n’hi han dos a l’Hospitalet). El plantejament era clar per part dels veïns: el cost de la instal·lació d’aquests aparells l’havia d’assumir l’operadora d’entre els seus guanys mil·lionaris. Finalment no ha estat així, ha estat l’Administració, nosaltres (els nostres diners, el diner públic) qui ho ha finançat i a l’Hospitalet en tenim dos aparells… d’antenes unes quantes més (parlem de números de dos dígits en qualsevol cas).

Vàrem reivindicar plànols d’ubicació de totes aquestes instal·lacions, vàrem reivindicar racionalització a l’hora d’autoritzar aquestes, vàrem reivindicar mesuraments dels seus nivells de contaminació, estipulació de limitacions d’aquests nivells, vàrem reivindicar que les mesures les realitzés l’administració i no pas les pròpies companyies operadores que tenen mètodes molt curiosos de fer-ho (una vegada cada tres mesos). Ens queda el consol que aquesta sonda mesura en continu els nivells de contaminació electromagnètica i que aquesta informació obra en poder dels nostres responsables tècnics i polítics com a garants del nostre dret a un medi ambient saludable i amb garanties.

antenaspLa reivindicació queda lluny però els seus efectes encara van arribant. Déu meu quina paciència cal tenir. A pesar de tot sempre li acompanya a un una certa sensació de satisfacció i d’haver fet un exercici de dignitat i responsabilitat social amb moltes limitacions però necessari. Com aquella altra de frustració pel retard de certes mesures, i aquelles altres que no arribaran mai a pesar de les promeses i compromisos. No obstant ha valgut la pena per minsa que hagi pogut ser la collita dels resultats de l’esforç perquè algunes coses queden i milloren.

Com ara val la pena indignar-se per l’intent de construcció d’una Central Tèrmica de Cicle Combinat a la Zona Franca que embrutarà encara més l’aire que respirem i disminuirà la qualitat de vida de les persones que hi vivim. Com ara val la pena aixecar-se per impedir que destrueixin l’última zona agrícola de l’Hospitalet patrimoni històric i cultural de la ciutat i última oportunitat per garantir una zona verda i natural a la nostra ciutat esclava del ciment, el formigó i les construccions.

I tú, no creus que val la pena lluitar pel que és nostre i volen arrabassar per interessos econòmics particulars? Pel dret a la salut i a tenir un aire net, pel dret a la identitat i a disposar de zones verdes per passejar, anar amb la bici, ensenyar als nens d’on venen determinats aliments que consumim a diari, de com va ser el lloc on viuen quan ells encara no havien vingut al món, de com volem que sigui el seu món quan nosaltres ja no hi serem …

Creieu-me val la pena !

Fernando de Bellvitge

Bloc a WordPress.com.