L’Hospitalet de Llobregat a principis dels 60

Plànol de la “Guía Oficial de la ciudad de Hospitalet. Año 1963-64”. Ed. Imp R. Oller. Es fa més gran!

Si el feu més gran podeu veure el que existia abans del barri de Bellvitge. Per Exemple, pel carrer França pasava la carretera de l’Hospici que portava cap a Can Pi i la platja; la Rambla Marina es deia Carretera de Sant Roc; l’avinguda de Mare de Déu de Bellvitge era la carretera de Bellvitge; la Travessia Industrial s’estava formant. També  podem veure el nom i situació de les cases, pràcticament desaparegudes, que existien al barri:

• Casa Modolell,  es situava entre Campoamor  i el ferrocarril (També anomenada Modorell)
• Casa Cetci, on es situaria ara l’IES Joan Miró (També anomenada Cal Creixells)
• Casa Creixells, on es situaria ara l’IES Joan Miró (També anomenada l’Hospici)
• Casa Rey, a la Rambla Marina
• Casa “Pera de la Coixa”, a prop del Carrer Portugal
• Casa “Pepet de la casa llarga”, pròxima a la pça Amalvigia
• Casa Bengala, a la cantonada travessia Industrial amb av. M.D. de Bellvitge
• Casa “Llarga”, al Tennis Gran Via
• Casa “Miquel del Ros”, sota la Granvia
• Casa “Jaume de la Vidala”, (També anomenat Cal Terol·lo) encara queda alguna façana a prop de les cotxeres de TMB
• Casa Masover Nou, a la zona agrícola, patrimoni arquitectònic de la ciutat a punt de caure.

Els altres noms referits són segons el llibre “Una mirada a la Marina d’ahir” (Francesc Marcé, 1980)

(Actualment el terme Casa no s’aplica i s’ha de substituir per “Cal” )

Imatge de la Marina de l’Hospitalet de Llobregat de finals dels 60

Si piques es fa gran!. Del llibre Barcelona i la seva rodalia al llarg del temps de Pau Vila i Lluís Casassas. Ed. Aedos, 1974

El Barri de la Bomba

Al facebook podeu trobar un grup que preten ser un punt de trobada de persones interessades en el antic barri de “la Bomba”, que entre 1929 i 1976 es situava a on actualment es troba el Granvia2. El treball d’aquest grup anirà configurant un bloc o es presentaran tant les imatges com les  declaracions de les persones que van conèixer aquest lloc.

La relació de Bellvitge i aquest barri és que molts veïns de Bellvitge, concretament de l’av. Europa van vindre d’aquest barri,… però per conèixer més hauràs d’entrar,….

Riada del 20-21.09.1971 segons el diari La Vanguardia (ampliació)

Fotografia de la Rambla de la Marina inundada. Es veu la masia de Cal Rei i l'hospital en obres

NOVA Imatge de la publicació Destino núm. 1774 de data 02.10.1971. Si no m'equivoco l'aigua es situaria a l'actual parc de Bellvitge i les cases baixes que s'observen es troben on ara és el col·legi Ramon Muntaner.

Imatge copiada del llibre L'Hospital de Bellvitge 25 anys (1972-1997) editat pel mateix hospital a l'any 1997

23.04.1989 Aquell dia l’autobús no s’escapava

Hem trobat aquestes imatges, juntament amb d’altres, dins un repàs exhaustiu de la història de les línies d’autobús a l’Hospitalet de Llobregat

El día 24 de abril de 1989 se inauguró el nuevo servicio de autobuses del Hospitalet que funciona actualmente. Era nuevo todo en la empresa: líneas, autobuses y cocheras. Hasta esta fecha Barcelona Transport tenía la concesión del transporte público urbano en la zona, pero las deficiencias en la prestación de los servicios, el incumplimiento de los horarios y la baja calidad de los autobuses provocaron contínuas protestas de los vecinos de l’Hospitalet, que llevó al Ayuntamiento a tomar la decisión de retirarle la adjudicación de las concesiones y convocar concurso público para prestar los nuevos servicios según los esquemas elaborados por el Ayuntamiento.

Transports Lydia fue la empresa escogida para realizar estos nuevos servicios. En aquellos tiempos, la joven empresa tenía a su cargo la explotación de dos líneas urbanas de Barcelona que subian a Torre Baró (77 y 93), servicio que realizaba con autobuses Monotral ex-TB serie 1900 y microbuses Ebro ex-TB serie 4000.

El esquema de la red se realizó planteando dos líneas urbanas (1 y 2) y otras dos interurbanas (L10 y L12). Las nuevas líneas tenína una gran correspondencia con las antiguas de Barcelona Transport. Así la línea 1 equivalia a las antiguas líneas 1 y 6 juntas; la nueva línea 2 era la antigua línea 15 con una pequeña modificación; la nueva línea L10 era la antigua L22 prolongada y la nueva línea L12 era identica a la antigua línea 2.

Las primeras tarifas fueron de 55 pesetas los laborables y de 60 pesetas los festivos. Además se creo una nueva tarjeta multiviaje metropolitana, la L1, válida para las cuatro nuevas líneas.

Respecto al material movil, el día de la inauguración del servicio, el parque estaba formado por 19 autobuses Pegaso 6420 decorados exteriormente en blanco y verde, según el esquema unificado de la Entidad Metropolitana: delante y detras en verde y los laterales blancos con una franja negra en las ventanas y una franja verde debaja de éstas, donde estan los rótulos de la Entidad Metropolitana del Transporte y de la empresa en color blanco. Los primeros coches estan numerados con la serie 8900 (ya que se compraron en el año 1989) del 8901 al 8919. Las matrículas son correlativas desde el primero (B-7123-KC el 8901) hasta el último (B-7141-KC el 8919). Las cocheras se encontraban en la Gran Vía, delante de la Residencia de Bellvitge, en la mitad derecha de las cocheras de Poniente de Transportes de Barcelona, terreno cedido por esta empresa a Lydia.

Aunque en los primeros días de la nueva concesión se vieron circular autobuses de Transport Lydia y de Barcelona Transport, porque no estaban conforme con el cambio de concesión.

Cal Miquel del Ros,… quan tot eren camps

Els cercles taronges senyalen de dalt a sota: Cal Trabal, Cal Masover Nou i La Torre Gran. El cercle verd es troba on es situava Cal Miquel del Ros. L'Hospital de Bellvitge queda a la dreta i els camps que encara es veuen són el que queda de la Marina de l'Hospitalet de Llobregat, ja sabeu que en gran part en perill de desaparició. Si piqueu es fa més gran!

Cal Miquel del Ros era una antiga vaqueria que als anys 30 era propietat de Juan Viñals Segales. A la Vanguardia del 12 de gener de 1935 es pot llegir sobre un incendi a una de les quadres i que va causar pèrdues per 5000 pessetes.

Quan van fer aquest tram de la ronda Litoral, entre 1980 i 1983, van expropiar-la, juntament amb la masia de Cal Xic de la Barca, situada una mica més cap a l’oest. Van desaparèixer per sempre però encara tenim algunes fotografies.

Cal Miquel del Ros del llibre "Cop d'ull als Motius de L'Hospitalet" (1991) de Matilde Marcé i Piera. Segons diu el llibre, la fotografia és propietat de l'Elena Viusà i Vinyals

Cal Miquel del Ros del llibre "Una mirada a la Marina d'ahir" (1980) de Francesc Marcé

José Medina Conde

José Medina Conde i el Far del Llobregat

Ja sabeu que des d’aquestes pàgines intentem reivindicar el coneixement del territori històric de la Marina de l’Hospitalet de Llobregat, hem parlat de la platja de l’Hospitalet, de Ca l’Anguilero, i d’altres llocs per sempre perduts, però hi ha alguns, com el sector de Cal Trabal o el Far del Llobregat (La Farola) que encara existeixen. Ja hem fet algunes entrades dedicades a aquest edifici i gràcies això hem tingut la sort de contactar amb part de la família d’una de les persones que durant més de 40 anys van dirigir aquest edifici, José Medina Conde, i que pot ser recorden molts veïns de Bellvitge i de tot l’Hospitalet, que anaven a la platja a banyar-se o be treballaven a prop, ja que al costat del far també existia un bar sota terra, que s’havia fet servir de dipòsit d’armes i fortí a la Guerra Civil. Si voleu podeu escriure els vostres records o idees aquí sota.  

En breu construirem un grup al facebook que tractarà sobre aquest edifici amb unes fotografies realment fantàstiques que ens han facilitat des de la seva familia, però per ara podeu consultar el grup de La Marina de l’Hospitalet.

Cartell d’un mitin del PSC a les eleccions de 1982

Rebuscant per internet hem trobat al Dipòsit Digital de Documents de l’Universitat Autònoma de Barcelona aquest document històric sobre una festa-mitin del PSC al barri per les eleccions generals de 1982 (a l’enllaç podeu trobar altres documents d’altres partits polítics de l’Hospitalet d’aquella època. Aquest del PSC de 1979 per les primeres municipals també és molt interessant, parla de les zones verdes, de recuperar terreny a les immobiliaries, de les rates a Bellvitge,…  o aquest d’Alianza Popular per les mateixes eleccions, o també aquest de la Coordinadora de Dones de l’Hospitalet)

BON ANY Bellvitge!

Són molts, pot ser masses, els objectius que des de l’AV de Bellvitge tenim pel barri en aquest nou any que entra, tants que amb els que som no arribarem a reivindicar-los tots, encara que al menys podrem cridar l’atenció sobre ells des d’aquí o des del nostre cada vegada més gran grup del facebook. Per això sols us demanem la vostra participació, que feu visible la vostra opinió, coincident o no amb la nostra.

El nostre barri ha estat un exemple de lluita pels seus drets i per la seva participació col·lectiva, però no podem viure del passat, no ens podem acomodar, encara existeixen molts problemes, moltes necessitats, moltes coses a fer junts,… que si fem pinya, mica en mica, amb tenacitat, podrem fer que es solucionin.

Veïns i veïnes reivindicant el parc de Bellvitge als 90,... el vam aconseguir!

Aquest bloc cada vegada te més visites i en poc temps ja serem 300 al grup del facebook, des d’aquests llocs web sortiran segur propostes interessants per millorar el barri, per fer-lo més nostre; però volem arribar al barri sencer i que sencer es comuniqui, opini, dialogui. Per això us demanem que feu correr la veu, per que cada vegada aquests llocs web tinguin més entitat i siguini la Veu de Bellvitge.

Aquest és el nostre principal dessig pel 2010!

BON ANY Bellvitge!

________________________________________________________________________________

Des d’aquí podeu seguir aquest blog des del vostre facebook

Un peix estrany a la desembocadura del Llobregat

Avui continuem amb la sèrie d’entrades històriques sobre el territori de l’antiga Marina de l’Hospitalet de Llobregat, territori del que com ja sabeu sols queda la zona agrícola de Cal Trabal, la resta és gris formigó. També sabreu que l’Hospitalet tenia una platja, que  anava des de la desembocadura del Llobregat (l’actual no, una altra que també es troba sepultada) fins direm a, més o menys, mig camí de Montjuïc.

La petita historia que mostrarem avui l’hem treta del diari La Renaixensa del 24 de setembre de 1897 i va succeir a aquesta antiga desembocadura del Llobregat. No és un història de pirates o de contrabandistes com vam prometre a l’agost,… en aquest text trobareu el relat del descobriment d’un peix estrany, famolenc de carn cristiana amb un cap i una pota de caiman dins seu!!! No direu que no fa por!