Associació de Veïns de Bellvitge

Novembre 19, 2009

Ca l’Anguilero (post recuperat del dia 03.08.2009)

desembocadurariu

Recorregut final del riu Llobregat a l'any 1912. Josep Salvany i Blanch, Fons Fotogràfic Salvany. Biblioteca de Catalunya.

ca l'anguileror1i2

Postals de Casa del Anguilero del llibre "Imatges retrospectives de la Marina" de Julio Baños Soria

Ca l’Anguilero, Cal Anguilero, Casa Anguilero o Casa del Anguilero era una masia que es trobava a tocar de la llera del Llobregat, a la Marina de L’Hospitalet, que feia de restaurant,  i era famosa pels menjars d’anguiles i els sucs de la cocció d’aquestes (1)

Els fruits de les terres de cultiu properes a la casa, la pesca al riu i la caça als camps propers eren la matèria prima del menjador.

Els diumenges els amos feien excursions pels caçadors que volien anar a caçar a la Podrida i Cal Arana, desprès a mig dia tornaven i menjàvem al restaurant. Hem deixat el text d’una d’aquestes excursions a principis de segle.

L’hemeroteca de La Vanguadia i a altres documents de les primeres dècades del segle XX es troben plens d’anuncis d’excursions que s’organitzaven a Barcelona per anar-hi. Venien en  moto, en bicicleta o caminant, moltes vegades des de Casa Antunez on parava el tramvia; creuaven les platges de Can Tunis o de la Marina,  i paraven a Ca l’Anguilero per dinar.

I així va ser durant molts anys fins que la gran riuada del dimarts 25 de setembre de 1962 se la va emportar juntament amb part de les terres. Avui es trobaria a on el Passatge de Suez del ZAL es troba amb la llera antiga del riu. Podeu veure també la seva situació a aquest plànol de 1914, ja publicat el dia 23.07.2009

Anguilerolosdeportes17121904“A la desembocadura del riu Llobregat hi havia de tot, l’aigua baixava molt neta i en l’últim tram del riu hi havia molts llobarros, llíseres, carpes i moltes anguiles, i és clar, jo amb la meva barca passava les hores pescant” (…) “Fa molts anys que no queden anguiles al riu. Abans el riu era un indret de vida amb molts ocells, peixos, caragols i demés animalets, donava gust passejar per les riberes. Ara això s’ha convertit en una claveguera, i els pocs animalets que hi volten, com les focheres i els ànecs marxen fugint de la fortó de les aigües. Això fa vint anys que es va acabar; el que abans era vida, avui és mort. Ho sento jo, que he viscut tota la meva vida a la vora del riu, ara no hi vull mirar”(2).

A l’any 2004, al document D8 de la Planificació de l’espai fluvial de les conques del Baix Llobregat i l’Anoia (2004) menciona “Anguilla anguilla (anguila). Espècie que entra als estuaris de tots els rius europeus; la seva distribució es veu limitada per la presència de grans preses. A Catalunya l’entrada d’angules als rius es dóna de novembre a desembre. En les aigües dolces, la seva alimentació és omnívora i detritívora. Només s’ha capturat al Llobregat des d’Abrera fins a St. Vicenç dels Horts en densitats baixes o moderades (46–240 ind/ha)” (…)

Al febrer del 2006 es van traslladar uns 30.000 peixos que ocupaven la llacuna que es va formar a l’espai de l’antiga desembocadura del Llobregat, des del Pont de Mercabarna fins al mar. Va afectar a carpes, anguiles, llisses i llobarros; que es van retornar a diferents punts del riu. Les anguiles van anar des del pont de Mercabarna cap amunt (4)

De fet la població de l’anguila europea es troba en recessió des de fa anys, sols queda un 1-2% de la població original, degut a la captura il·legal, a la sobreexplotació i a que és un peix que no cria en captivitat. Existeix un Conveni CITES (Convención sobre Comercio Internacional de Especies Amenazadas de Fauna y Flora Salvaje) de l’UE  per tal de recuperar-la i es troba dins de la llista de WWF/Adena que va publicar al 2008 com a espècie a protegir. Si voleu conèixer més

Altres documents consultats:

  1. Camps, Josep. Un litoral perdut, del Cap de riu al Remolar, V Curs d’Historia del Prat, Amics del Prat, 2000
  2. Miñarro, Juan. Entrevista a  Ramon Lluch Rigola, Revista Delta Llobregat, núm. 213, julio-agosto 1997
  3. Hemeroteca de la Vanguardia,… diversos diaris 1906-1921
  4. Vilaweb, La Generalitat comença a traslladar els 30.000 peixos que viuen en el tram afectat per la canalització del Llobregat, Europa Press, 17.02.2006
  5. El escrit “Excursión á ca l’Anguilero” de M.Artemán és de la publicació Los Deportes del 17.12.1904

Novembre 7, 2009

L’ermita de Bellvitge a l’estiu de 1936

bellvitge1936

abansermita1p-1937

A la fotografia es poden veure les obres de reconstrucció al 1937 que van continuar fins la restauració de 1958-60. Els ermitans que vivien a l’habitatge adossat a la capella, la Pepeta (ermitana des de 1897) i el seu fill Antonet Tobau, van salvar la imatge de la marededéu, guardada dins d’un feix de llenya durant tot el conflicte.Aquesta imatge fou retornada més tard i conduïda en processó des del poble fins l’ermita, on fou restituida després d’acabada la Guerra (Text i imatge del llibre “L’Hospitalet de Llobregat Recull gràfic 1890-1965” de Mireia Mascarell i Llosa ISBN: 84-95550-29-6)

Lamentablement es van perdre les capelles i el mobiliari que podeu veure a les següents imatges de 1914, copiades del Fons fotogràfic Salvany de la Biblioteca de Catalunya.

ermita1914-CAPELLA CENTRAL

Capella central, 1914

ermita1914-CAPELLA LATERAL

Capella lateral, 1914

Agost 19, 2009

Les finques expropiades de les marines

rm84471

Si piqueu es fa enorme! Copiat de l'Institut Cartogràfic de Catalunya. Data:1911. Bellvitge limitaria amb el plànol a l'extrem superior esquerra.

Ja portem uns dies agafant-nos a l’historia de la Marina de L’Hospitalet per emplenar el nostre bloc, per ara no hi ha moltes notícies i tothom està de vacances, així que tornem una altra vegada al llarg espai de temps en que els blocs i torres de Bellvitge encara no havien aterrat com a OVNIs als camps de cultiu. Avui hem tret de l’Institut Cartogràfic de Catalunya un mapa de 1911 on es poden veure els límits de totes les finques que van ser expropiades per construir un Port Franc , aquell que mai es va arribar a materialitzar però va servir com a base de l’actual port i de la Zona Franca.

El plànol que vam mostrar el dia 23.07.2009 era de 1914, uns anys posterior, pot ser per això o per diferències a les fonts d’informació utilitzades hem trobat moltes variacions als noms de les cases, per exemple,  Casa Patirem es transforma en Casa Pelicán al de 1914. Tampoc queda clar la llengua que s’utilitza en cap dels dos mapes i sembla que escriuen els noms tal com sonen, i depèn de l’oïda de l’escriptor surt el que surt: Casas de Gardiman, en aquest seria Casa Gardimany, o la Casa La Grant, aquí seria Casa Lagran,…

No només surt la Marina de L’Hospitalet sinó que també la de Sants. Aquesta última ens porta des de la Riera Blanca (entre les finques “3 al 9” i la 24) cap a Montjuïc, on trobem Casa Antunez o Can Tunis. Pot ser també farem alguna entrada de la marina veïna: de l’hipòdrom, de l’estany del port, de les extraccions de sorra, de la Perla de la Mediterrània,…  i per que no de tot el Delta del Llobregat?!?,…  acabem de començar, mica en mica ens trobarem amb guerrillers, pirates, contrabandistes,… Tenim de tot!

Bloc a WordPress.com.