Associació de Veïns de Bellvitge

abril 17, 2010

L’Hospitalet de Llobregat a principis dels 60

Plànol de la “Guía Oficial de la ciudad de Hospitalet. Año 1963-64”. Ed. Imp R. Oller. Es fa més gran!

Si el feu més gran podeu veure el que existia abans del barri de Bellvitge. Per Exemple, pel carrer França pasava la carretera de l’Hospici que portava cap a Can Pi i la platja; la Rambla Marina es deia Carretera de Sant Roc; l’avinguda de Mare de Déu de Bellvitge era la carretera de Bellvitge; la Travessia Industrial s’estava formant. També  podem veure el nom i situació de les cases, pràcticament desaparegudes, que existien al barri:

  • Casa Modolell,  es situava entre Campoamor  i el ferrocarril (També anomenada Modorell)
  • Casa Cetci, on es situaria ara l’IES Joan Miró (També anomenada Cal Creixells)
  • Casa Creixells, on es situaria ara l’IES Joan Miró (També anomenada l’Hospici)
  • Casa Rey, a la Rambla Marina
  • Casa “Pera de la Coixa”, a prop del Carrer Portugal
  • Casa “Pepet de la casa llarga”, pròxima a la pça Amalvigia
  • Casa Bengala, a la cantonada travessia Industrial amb av. M.D. de Bellvitge
  • Casa “Llarga”, al Tennis Gran Via
  • Casa “Miquel del Ros”, sota la Granvia
  • Casa “Jaume de la Vidala”, (També anomenat Cal Terol·lo) encara queda alguna façana a prop de les cotxeres de TMB
  • Casa Masover Nou, a la zona agrícola, patrimoni arquitectònic de la ciutat a punt de caure.

Els altres noms referits són segons el llibre “Una mirada a la Marina d’ahir” (Francesc Marcé, 1980)

(Actualment el terme Casa no s’aplica i s’ha de substituir per “Cal” )

febrer 28, 2010

Imatge de la Marina de l’Hospitalet de Llobregat de finals dels 60

Si piques es fa gran!. Del llibre Barcelona i la seva rodalia al llarg del temps de Pau Vila i Lluís Casassas. Ed. Aedos, 1974

febrer 20, 2010

Riada del 20-21.09.1971 segons el diari La Vanguardia (ampliació)

20090801rambla marinap

Fotografia de la Rambla de la Marina inundada. Es veu la masia de Cal Rei i l'hospital en obres

NOVA Imatge de la publicació Destino núm. 1774 de data 02.10.1971. Si no m'equivoco l'aigua es situaria a l'actual parc de Bellvitge i les cases baixes que s'observen es troben on ara és el col·legi Ramon Muntaner.

articles2

20090801hospital1971

Imatge copiada del llibre L'Hospital de Bellvitge 25 anys (1972-1997) editat pel mateix hospital a l'any 1997

desembre 8, 2009

Poema a l’ermita de Bellvitge

Poema manuscrit de Ramón Fernández Jurado (veí de Bellvitge i Diputat socialista al Parlament de Catalunya) titulat “A l’ermita de Bellvitge”, febrer 1977. L’hem extret de la web de l’Arxiu Municipal de l’Hospitalet de Llobregat on podeu trobar altres documents molt interessants.

novembre 8, 2009

La tristíssima història dels murals de Commeleran (post ampliat)

commeleranfamiliacuyas

Institut Cartogràfic de Catalunya. Familia Cuyas, anys 60

Aquest segle l’ermita de Bellvitge es va restaurar tres vegades als anys 1958-60, al 1977 i al 1993. Avui parlarem d’alguns aspectes de la primera, que va estar originada per la seva destrucció als inicis dela Guerra Civil, el 19 de juliol de 1936. Finalitzada la guerra, amb l’objectiu de reconstruir i revalorar l’ermita i el seu llegat artísitic i monumental, es va formar el Patronat de Santa Maria de Bellvitge, que estava presidit al moment de la restauració per l’alcalde de la ciutat, Ramon Solanich Riera i el reverend Josep Homar Duran, aconsellats pel mossèn Manuel Trens encarregà el projecte de restauració a l’arquitecte municipal, Manuel Puig Janer, el qual, a més de reconstruir la capella, hi afegí uns porxos a tramuntana i a migdia, i la decoració interior al pintor Joan Commeleran i Carrera que va pintar uns murals a l’absis i parets frontals de llevant.

Segons el llibre Abans de L’Hospitalet “Les obres es van finançar gràcies a intensives campanyes de recollida de donatius, que van afavorir l’organització d’actes diversos com ara subscripcions, exposicions i d’altres activitats. Van ser moltes les families de la ciutat que van fer donacions importants, com els Campreciós, que van donar una campana, o els Layola Rovira, que van regalar la font”

Segons La Vanguardia del dia 13 de desembre de 1960: “Mucho se ha llevado ya a término, limpiándose ei edificio de sus construcciones parasitarias, decorándose él arco triunfal y el fondo del ábside con unas magníficas pinturas de Juan Commelerán y terminando otros detalles. Pero falta más aún, y a fin de obtenerlo ha sido abierta una suscripción, que no hay duda ha de ser cubierta con espontánea generosidad por entidades y particulares. Pero además siendo la ermita de Bellvitge uno de los lagares más simpáticos y entrañables para la devoción y el solaz de los barceloneses, que acuden allá muy a menudo y especialmente el lunes de Pascua, los dias de San Isidro Labrador y el día de Santa María de Bellvitge, Que es el 8 de septiembre [La festa major de Bellvitge conserva aquesta data], aparte de todas las demás fiestas de precepto, a Barcelona se traslada el interés por la pronta restauración. Por ello se está preparando una exposición-subasta de dibujos de nuestros más renombrados artistas, que ¡os han cedido generosamente para la más pronta recaudación de los fondos necesarios. La subasta tendrá efecto el día de cierre de la exposición de dichos dibujos, que será inaugurada el próximo sábado en la sala de Galerías «Syra»”

Segons La Vanguardia del dia 03 de gener de 1961: “Sigue abierta en la sala de exposiciones «Syra». la exposición de dibujos cedidos por numerosos de nuestros mejores artistas a beneficio de la restauración de la bella ermita de Bellvitge. situada en Hospitalet de Llobregat. junto a la autopista de Castelldefels, y que es lugar de reunión de excursionistas y devoto centro de piedad para multitud de personas. Son particularmente devotos de ta Virgen de Bellvitge, además de los hijos y vecinos de la ciudad de Hospitalet, muchos ciudadanos barceloneses, habiendo sido testigo de esta devoción ¡as capillas que dedicadas a la misma existieren en las calles del Hospital y de !a Espadoria, La piedad por dicha imagen sé extiende igualmente a las poblaciones del Prat, de Cornella, de San Baudilio, de Gavá, de Viladecans, etc. De los dibujos expuestos —que son alrededor de 150— recordamos en este momento las firmas de Federico Lloverás, Rafael Benet, Bosch-Roger, Olga Sacharoff, Miguel Villa, Juan Commelerán, Jaime Mercadé, Evaristo Mora, Pedro Pruna, Juan Serra, Eduardo Castells, Emilio Ferrer, Grau Sala, José Obiols, J. Hurtuna, Tharrrats, Perrín, Surós, Oms, Maciá, Ollé Pinell, Florit, Aguilar Moré, Anita Sola de Imbert, Mes tres Cabanes, D. Caries, Grau Santos, Vidal Goma, José Granyer, Castanys, Passarey, Camps Arnau, José Simont, «Cese», etc., etc. y actualmente se siguen recibiendo todavía nuevas aportaciones. La mayoría de obras tienen señalados precios mínimos. Sobre este particular puede señalarse como revelador del interés del público, el que a los pocos minutos de la inauguración se ofrecieron 2.000 pesetas por un cuadro de Obiols,  que imcialmente estaba valorado en mil. La exposición permanecerá abierta hasta el día 12 de enero.”

Joan Commeleran i Carrera (Barcelona, 1902-Barcelona, 1992) va ser il·lustrador de llibres i paisatgista d’estètica naïf que es dedicà també als temes religiosos. Va pintar murals a l’església de l’Hospital de Canet de Mar, a l’església parroquial de Sant Joan Baptista de Vilassar de Mar, a l’església de Sant Miquel de Montblanc, a l’església parroquial de Maçanet de la Selva, Santa Maria del Mar a Barcelona, a Sant Cugat, a Benissanet,…

“Pintura la suya, grave y meditada, empapada de una sensibilidad más adusta que meliflua, más autéticamente tierna que melindrosa, que si bien se hace cargo de los accidentes, los valores, las estructuras y los acordes del mundo real, se diría que éste no es para el pintor otra cosa que el vehículo por el cual se nos comunican sentimientos y sensaciones mucho mnás trascendentes” Així definia Juan Cortes la pintura de Commelerán a La Vanguardia del 26 d’abril de 1964.

Segons el llibre Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat una inundació “danyà notablement les pintures murals del presbiteri, però no van ser arrencades ni restaurades a la restauració de 1977, sinó que hom va permetre que es perdessin irremissiblement”  Segons l’Enciclopedia CatalanaUna part de les pintures que decoraven l’interior d’ençà de la penúltima restauració, de Joan Commeleran, han passat al Museu” [d’Historia de L’Hospitalet de Llobregat]. Segons el llibre Abans de L’Hospitalet van ser unes goteres les que van malmetre bona part de les pintures murals.

Actualment el Patronat de Santa Maria de Bellvitge no existiex però amb les mateixes finalitats existeix el grup “Amigos de la Ermita”, que es va crear com a grup dins de la Parroquia Mare de Déu de Bellvitge després de la restauració de 1993.

A continuació unes imatges de la restauració copiades del bloc sobre l’historia de Bellvitge de Jose Serrano

commeleranjoseserrano2

"Pintura del arco triunfal en avanzado estado de ejecución-ermita Bellvitge 1960 - foto hoja parroquial". Com es pot observar, manca pintar el fons de l'ábside.

commeleranjoseserrano

Imatge del casament de Paquita Fontanals i Enric Prats, l'any 1960 - probablement copiada del llibre l'Abans de Mireia Mascarell, un llibre extraordinari amb 4000 fotografies de la nostra ciutat des de 1890 a 1965. ISBN: 84-95550-29-6. Editorial Efadós.

commeleranjoseserrano3

"restauración del campanario de la ermita de Bellvitge 1959"

estat actual

Aspecte actual, fotografia copiada de la web lamp.es

Una pregunta final: Algú sap per què  les  mares de deu de Bellvitge de 1914, de 1960, i l’actual son diferents? i aquesta d’aquí sota, que sembla la mateixa del 1960, on estava quan es va fotografiar?, l’altar és diferent,…

blog.lnk

Fotografia de l'altar de la Mare de Déu de Bellvitge, anys 50-60. Copiada d'un article a la venda al lloc web todocoleccion

setembre 28, 2009

La furia destructora aún no tiene bastante

sebastiajuanarbo

juliol 30, 2009

La Rambla de la Marina a l’any,… 1974?

ramblamarina

si piqueu es fa molt gran!,... La masia que es veu és Casa Rey (Cal Rei) segons el mapa de 1914 que vam mostrar a aquests bloc el dia 23.07.2009, i que es situava al Barrio de la Marina, núm. 42 segons pàgina 32 de la Vanguardia del 26 de març de 1961. Darrere també es veu el que podria ser el Col·legi Marina en construcció ... A veure qui troba l'home en bici!

juliol 12, 2009

Carrer Prat, anys 70

calleprado1970

Fotografia dels anys 70. Institut Cartogràfic de Catalunya. Familia Cuyàs

calleprado2009

Fotografia del dia 5 de juliol de 2009

juliol 9, 2009

Més imatges de la farola del Llobregat

El dia 20 de gener de 2009 vam rescatar unes imatges de la farola del Llobregat, avui rescatem tres més:

rf46976

Fotografia de Josep Gaspar i Serra de la desembocadura del Llobregat al 1929. Institut Cartogràfic de Catalunya

rf11224

Fotografia des de la desembocadura del Llobregat. Familia Cuyàs, Institut Cartogràfic de Catalunya. Data indeterminada.

caball

Fotografia de l'Arxiu Històric de Santa Eulalia, data indeterminada. Del llibre "Història de L'Hospitalet - Una sintesi del passat com a eina de futur" (1997) De l'Ajuntament i del Centre d'Estudis de L'Hospitalet. ISBN: 84-7826-821-9

juny 30, 2009

Preus del Carrerfour al 1973

carrefourpreusCarrefour Prat es va inaugurar el 5 de desembre de 1973 a les 10 del matí i va ser la primera gran superfície o hipermercat de tota Espanya. Disposava de 10.000 m² de superfície urbanitzada i un parking per 2500 vehicles. Va ser una revolució que va arribar fins a molts quilòmetres a la rodona.

carrefourfoto

Les imatges s’han copiat de l’hemeroteca de la Vanguardia, dels dies 5 i 19 de desembre de 1973
Pàgina següent »

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.