Associació de Veïns de Bellvitge

febrer 1, 2011

La Marina de l’Hospitalet abandonada per l’ajuntament

Aquest diumenge al bloc de la plataforma Salvem la zona agricoLHa sortia a la llum un informe sobre l’estat de la zona de Bellvitge més propera al riu Llobregat, on abans es trobava el dipòsit municipal de vehicles, que va ser noticia l’any passat pels constants incendis i robatoris que va patir.

No entenem com l’equip de govern d’una ciutat com la nostra pot permetre que això estigui passant, no entenem aquesta manca de sensibilitat vers al nostre medi ambient, aquesta menyspreu per la salut de tots nosaltres. Això és el resultat d’una manca de responsabilitat i deixadesa absoluta.

Passo a transcriure l’article sencer, i ens adherim al seu contingut i reivindicacions.

La marina de L’Hospitalet en un estat d’abandonament lamentable: exigim la seva recuperació.

Paisatges de L'Hospitalet de Llobregat que no volem veure

En un post anterior us parlavem de què s’ha inclòs la zona de la marina de L’Hospitalet a la xarxa de recomptes faunístics internacionals per tal d’avaluar com canvia inteanualment la importància de la zona. Però hi ha coses que semblen no canviar: l’abandonament que pateix aquesta zona i en particular el paper que l’Ajuntament de L’Hospitalet té en part d’aquests fets:

L’aparcament il·legal a cal Trabal

Dins la zona pública de cal Trabal on la plataforma es va manifestar per exigir que allò no era un parking sinó un parc, es continua aparcant sense més i sense límit. Més de 200 vehicles s’han detectat simultàniament aquests dies. No es pot tolerar que una zona de tots sigui ocupada per uns pocs. I la Plataforma no ho tolerarà gaire més.

Les antigues zones agrícoles de la marina de L'Hospitalet tornen a estar sembrades... però de porqueria!

L’abandonament de l’antic dipòsit municipal de vehicles

En una zona on manquen els accessos al riu, on hi ha fauna interessant per observar i on es podrien recuperar espais per la ciutadania, denunciem que en data 29.1.2011 l’espai ocupat per l’antic dipòsit municipal de vehicles, prop el riu Llobregat era ple de brutícia procedent dels vehicles abans dipositats a la zona i també d’altres deixalles inorgàniques. A més, la zona estava ocupada, desconeixem si de forma legal, però tot sembla indicar que ‘per veïnatge’ per remolcs de l’empresa Tasmar, que estaven aparcats damunt el que era el terreny municipal públic com es pot veure a les fotografies adjuntes. Així doncs no es pot recuperar la zona per a la ciutadania, però sí resulta ideal com un descampat ple de deixalles, porqueria i, a sobre, vehicles privats. Denunciem aquí l’estat de conservació intolerable d’aquest espai i exigim la seva neteja, condicionament per al públic i recuperació per la ciutadania d’acord amb les directrius que les entitats de la Plataforma tenen per a l’espai, a hores d’ara absolutament marginal i abandonat.

En primer terme el senyal de l'Ajuntament prohibint el pas, i en segon les instal·lacions de Tasmar

Dins l'antic dipòsit municipal de vehicles (actual abocador incontrolat), també hi ha vehicles de Tasmar (?¿)

Els vehicles de Tasmar són aparcats dins el recinte de l'antic dipósit municipal de vehicles. Perquè?

Horts i ‘granja’ il·legal

A la mateixa zona, a la cantonada de la C-31 i l’antiga carretera del Prat, prop la masia catalogada de la Torre gran, hi havia sols ocupats per horts il·legals però el que és més preocupant, amb presència d’animals de granja lliures com gallines, oques, ànecs, ponies i cavalls (!). Aquesta concentració d’animals no té cap garantia sanitària i constitueix un risc sanitari de primer ordre. Efectivament, el municipi de L’Hospitalet de Llobregat va ser declarat en el seu dia zona de risc per a la grip aviar (vegeu mapa). I és conegut que els animals domèstics sense garanties estacionats a l’aire lliure són vectors de malalties tropicals com el West Nile virus.

Darrera la tanca 'reciclada' s'amaga una granja amb contenidors reciclats però també cavalls, ponys, oques, gallines... Això no pot ser

Mapa oficial dels municipis declarats zona de risc per a la grip aviar. L'Hospitalet n'és un.

No es pot consentir que existeixin instal·lacions irregulars d’aquest tipus a prop del riu, una ruta migratòria coneguda, i prop l’Hospital de Bellvitge que poden arribar a posar en perill la salut dels nostres ciutadans. Malgrat la psicosi de la grip aviar, com la de la grip A, va passar, no és menor el risc de transmissió de malalties per vectors com els esmentats particularment si els animals no tenen cap mena de control ni garantia sanitària. La marginalitat de la zona convida a aquesta mena d’activitats i n’augmenta el riscos per a la ciutadania. Cal regularitzar-ne l’ús i convertir l’espai en un indret per al gaudi públic, millor antídot dels possibles per a la desaparició d’activitats irregulars com ara aquesta.

Potser les zones del sud de la marina de L’Hospitalet són desconegudes per a la majoria de la ciutadania. El mateix passa amb els seus edificis catalogats com a patrimoni arquitectònic. El que no podem restar és impassibles davant l’oblit d’una extensió més que considerable del nostre terme municipal, superior a les 10 hectàries i equivalent a més de 13 cops el tamany del camp del FC Barcelona. A L’Hospitalet no ens ho podem ‘permitir’. I com deia en Núñez, encara seguint el símil futbolístic ‘és motiu de sese’.

desembre 31, 2010

Els reis mags venen pel riu i cal Trabal (anunciant el canvi climàtic) i cal guiar-los fins la cavalcada! ajudem-los!

(Font © Diari de L'Hospitalet)

Hem llegit amb satisfacció que el 2011, i després que durant dos anys les nenes i els nens de L’Hospitalet de Llobregat els ho demanessin, els reis visitaran el riu Llobregat i per extensió lazona de cal Trabal per arribar al punt d’inici de la cavalcada de reis del dia 5 de gener de 2011 a Santa Eulàlia.

Gràcies per ajudar-nos a sensibilitzar la població sobre la importància d’aquest riu de tots que és el Llobregat, el seu delta i la zona agrícola. Teniu el programa oficial de celebracions a la web de l’Ajuntament i al diari de L’Hospitalet aquí (en format pdf).

 

Canvi climàtic sobtat el 2011?

Ara bé, sembla que els reis mags ens anuncien un canvi climàtic sobtat, perquè el nostre riu Llobregat que sí, atresora espècies de peixos i altres vertebrats d’importància internacional, ara resulta que té peixos dels esculls de corall com el Nemo que surt a la foto de sota. I meduses i pops, que sí que hi són a la Mediterrània, però més cap al mar…

Potser l’Ajuntament ja ens anuncia un canvi climàtic imminent? Paga la pena recordar que aquí, a la zona agrícola i al riu no ens cal importar fauna de fora, perquè en tenim de molt interessant i de molt amenaçada. Ha estat aquesta una oportunitat perduda pels organitzadors de l’Ajuntament per tal de difondre els valors de la ciutat i del Llobregat als nens i no deixar-se entabanar per uns productes made-in-usa (o Taiwan, tant és) que ens són aliens.

Els reis mags venen pel riu Llobregat que sembla s'ha tornat tropical amb peixos d'esculls de corall i tot! (Imatge © Ajuntament de L'Hospitalet)

 

Orient -> Delta del Llobregat -> riu però… per on passen els reis?

Al tanto: diu la propaganda de l’Ajuntament que un cop arribin els reis al riu, a través del delta, arribaran a Santa Eulàlia. Però per on?. Són màgics però no tant… ep, que no es quedin al Prat si no troben el camí, nenes i nens!!!. Ens manca urgentment un camí que connecti el riu i la zona agrícola amb Bellvitge i la ciutat. Pels reis i pel veïnat. Sabem des de la Plataforma que hi ha gent a l’Ajuntament que hi està treballant, però ara mateix els reis estaran perduts un cop arribin al pont de l’autovia de Castelldefels.

I és per això que els hem d’ajudar! I farem dues coses!

En primer lloc, i perquè l’any vinent no passi el mateix, els escriurem una carta des d’aquest enllaç oficial dels reis mags a L’Hospitalet de Llobregat donant les gràcies de venir pel riu i la zona agrícola i demanant que ens continuïn ajudant a conservar-la. Necessitem salvar la zona agrícola, el riu i també fer un camí perquè tots, reis mags inclosos, puguem arribar a la zona agrícola i el riu i visitar-les.

En segon lloc, podeu venir amb els membres de la plataforma Salvem la Zona Agrícolha el proper dilluns dia 3 de gener de 2011 a les 18 hores a la plaça de l’Ajuntament a lliurar el MAPA que hem preparat per a què els reis mags NO ES PERDIN entre el riu i la cavalcada. El lliurarem al patge reial i així, mentre no hi hagi camí ben fet, els explicarem per on hem de passar les persones que volem visitar aquesta part del nostre municipi.

Una part del mapa amb la fauna REAL del nostre riu que lliurarem als reis perquè no es perdin i coneguin el patrimoni natural de la nostra ciutat. Veniu amb nosaltres el dia 3.1 ! (Imatge © AAVV Bellvitge / Plataforma Salvem la Zona Agricolha)

Escriviu la carta! Demaneu que es conservi el riu i la zona agrícola! Lliurem el mapa al patge perquè no es perdin els reis i arribin sans i estalvis a la cavalcada del dia 5! Sense mapa ho tindrien difícil per arribar-hi!

Us hi esperem. Ens queda poc medi natural. És part de la nostra història. I és part del nostre futur. Conservem-lo. És cosa de tothom

desembre 4, 2009

Baixa poca aigua al Llobregat

Cabal en m³/s del riu Llobregat a l'estació d'aforament de Sant Joan Despí, segons dades de l'Agència Catalana de l'Aigua, 11/2009

Al lloc web de l’Agència Catalana de l’Aigua és possible consultar les dades de cabal mesurades a Sant Joan Despí. El cabal de manteniment queda definit per l’acord de govern MAH/2465/2006 que diu que els novembres, al tram fluvial citat, el cabal hauria de ser de 4,3 m³/s. Encara que l’acord encara no és d’aplicació, ja que s’implantarà de manera progressiva mitjançant la redacció i aprovació de plans zonals, el podem utilitzar com a nivell de referència. Podem observar a la gràfica del més passat que el cabal del riu es va situar per sota, concretament la mitjana va ser 3,4 m³/s, un 21% menys. Com a complement deixem un article sobre el riu Ter, riu del mateix sistema d’abastament que el Llobregat  i que a alguns sectors el cabal de manteniment tampoc es respecta.

El cabal de manteniment és el règim de cabals mínim que cal mantenir a la llera al llarg del temps sempre que es donin de manera natural. També anomenat cabal ambiental o ecològic. Té una funció ecològica prioritària per a garantir unes condicions mínimes acceptables d’habitabilitat, que s’obté de manera independent dels condicionants socioeconòmics i alteracions antròpiques del règim i magnitud dels cabals dels rius.

El cert, com ja comentava el Ricard Gutiérrez a l’agost, és que aquest baix cabal  fa que “pescar” sigui més fàcil pels ocells, i està ple, sobre tot entre el pont de l’autovia de Castelldefels i el del ferrocarril, on s’ha instal·lat un grup de diverses espècies, fàcilment observable (amb respecte) des de la ribera pratense. Aigües amunt, cap al pont de la C-32, també n’hi han ocells de les mateixes espècies, però és més difícil observar-los ja que hi ha molta més vegetació, amb petits ocells que viuen a aquesta.

Illes aigües avall del pont de l'autovia de Castelldefels. 20/11/2009

Illes aigües amunt del pont de l'autovia de Castelldefels. 02/12/2009

desembre 1, 2009

Martinets blancs a Bellvitge

Les fotografies són de novembre/2009 i el text de Jordi Comellas al Regió7: “La imatge del martinet blanc és la d’un ocell gros i elegant quan camina per dins l’aigua i espectacular quan alça el vol o aterra amb les seves immenses ales desplegades. El seu color blanc immaculat contrasta amb el negre del seu llarg bec i de les seves cames i amb el groc dels peus.

El martinet blanc pertany a la família dels ardeids i és de mida mitjana, semblant a l’esplugabous, del qual es diferencia pel color del bec i les potes, i perquè té una mida superior, ja que pot arribar a fer fins a més d’una seixantena de centímetres d’alçada i pot tenir una envergadura superior als cent centímetres. També es pot arribar a confondre amb l’agró blanc, més escàs, i també més gros i amb els peus negres i el bec ataronjat.

Quan vola, ho fa amb el coll encongit a les espatlles en forma d’essa i amb les potes totalment estirades És un altre d’aquests ocells que fa uns quants anys només es podia veure de pas de manera esporàdica i que des de fa un quant temps s’ha fet habitual al llarg del riu Llobregat, sobretot al Bages i al Baix Llobregat nord, on en alguns indrets se’l pot veure al llarg de tot l’any. A la resta de la Catalunya central, se’n poden veure exemplars de pas en les seves migracions, generalment entre els mesos d’abril i maig i a l’octubre. A Catalunya, des de fa una trentena d’anys, nia al delta de l’Ebre i als aiguamolls de l’Empordà i, més recentment, a l’aiguabarreig del Segre i el Cinca.

Els exemplars adults presenten a l’estiu un llarg plomall al clatell i un grup de plomes ornamentals al pit i a l’esquena. Des del segle XVII fins al XIX aquestes plomes ornamentals van ser molt utilitzades per decorar barrets, fins al punt que fins i tot se’n van arribar a muntar granges. Aquesta va ser una de les causes que la seva supervivència arribés a estar en perill, fins que es van promulgar lleis per a la seva conservació.  En aquests moments, tot i que se n’ha incrementat el nombre, es troba en una situació propera a l’amenaça, bàsicament per la destrucció dels ambients humits que freqüenta.

Se’l pot veure en ambients aquàtics, als marges dels rius, llacs i embassaments,  amb vegetació poc densa i alta, on s’alimenta de peixos, granotes, rèptils, amfibis, crancs, cucs i insectes. Com a la resta d’ardeids, amb els quals comparteix territoris, se’l sol veure descansant damunt del tronc d’un arbre, o llargues estones quiet, amb els peus dins de l’aigua, o fent lentes caminades tot removent el fang amb els peus fins que descobreix alguna presa que intenta capturar amb el seu llarg i potent bec, semblant a un arpó”.

novembre 18, 2009

Corbs marins grossos a Bellvitge

Ahir a les 16h al Llobregat hospitalenc vam observar una parella de corbs marins grossos, en castellà cormoranes grandes (Phalacrocorax carbo). Ricard Gutiérrez de www.rarebirdspain.net ens ha comentat que el de la dreta és un adult i el de l’esquerra és un “tercer hivern”.

Text de Jordi Comellas: “És un ocell aquàtic que es passa una bona part del dia a l’aigua, no té les plomes impermeabilitzades i li passa com a nosaltres, que després d’una capbussada a l’aigua s’ha d’eixugar. Per això la clàssica imatge de l’ocell amb les ales ben esteses, tan llargues com són, immòbil, prenent el sol. (…) És un ocell gros, pot fer més de 90 centímetres d’alçada i 140 centímetres d’envergadura, de color negre, excepte als laterals de la cara i sota el bec, on té un floc blanc. Els joves són d’un color més terrós i tenen la part inferior més clara. Té les potes curtes amb una membrana interdigital entre els seus quatre dits, semblant a la dels ànecs, que li permet nedar i caminar entre el fang, i un bec amb un ganxo a la punta que li facilita la captura dels peixos. És un gran capbussador i es pot submergir a un quants metres de profunditat però també és un ocell àgil i bon volador. Per enlairar-se des de l’aigua, ha d’agafar embranzida, i són característics i curiosos els salts que va fent damunt l’aigua abans de poder emprendre definitivament el vol”

octubre 10, 2009

Cucs fastigosos a Bellvitge

Filed under: Fauna,MEDI AMBIENT,Plagues,SANITAT — AVVBellvitge @ 12:01 am
Tags: ,

Aquest dijous vam rebre des del grup del facebook un missatge de la Vicky alertant-nos de que uns cucs d’uns 5 cm de llarg i 1 cm de gruix estaven sortint del terra davant de la torre 406 de la Rambla Marina. Ahir el lloc estava ple de forats d’un centímetre de diàmetre i molts cucs prenien el sol.

Ella mateixa ens va comentar que des del servei de control de plagues de l’Ajuntament l’havien dit que segurament eren larves de coleòpters, però que no era normal que sortissin a aquesta època del terra. Nosaltres tampoc sabem la causa de la seva sortida antinatural, pot ser per les altes temperatures, les pluges, agents químics,… per nosaltres és un misteri,…

Cal dir que aquests cucs únicament representen un perill per les plantes, però son realment repugnants pels nostres ulls. Per tant, per no ferir sensibilitats i que ja no torneu a entrar al bloc, hem decidit possar dues fotografies a una altra pàgina i donar l’opció a vosaltres de veure-les o no mitjançant aquest enllaç: CUCS (la contrasenya es també “cucs”).

setembre 10, 2009

Caminada a les llacunes de Cal Tet i Ca l’Arana

Com l’any passat tornem a una excursió a les llacunes de Cal Tet i Ca l’Arana, serà aquest diumenge 13 de setembre, i començarà a les 9 h a la plaça del mercat. Des de l’any passat tot ha canviat així que hem previst les parades que veieu a la imatge on farem una petita explicació, de totes maneres podeu preguntar el que vulgueu sobre el barri i intentarem respondre fins a on arribem.

Cal portar calçat esportiu, molta aigua, crema solar, gorra i prismàtics. Si després voleu anar a la platja que queda a poca distància doncs el banyador i la tovallola. Són prop de 8 Km d’anada i el terreny és una mica irregular a algunes zones. La tornada es pot fer també caminant o be agafant el autobus PR3 (cada 30 minuts) i el tren.

L’objectiu d’aquesta tercera caminada és reivindicar un accés digne al riu  i sense perill, tant pels vianants com pels ciclistes i també donar a conèixer els espais naturals i de lleure que tenim a prop de casa i que ara únicament són accessibles amb vehicles motoritzats.

Si voleu anar podeu passar per la barraca de l’AV de Bellvitge i així anem tantejant quants esmorzars necessitem!

excursiocaltet2

agost 26, 2009

Bernats Pescaires a Bellvitge

Primer demanar disculpes per la qualitat de les fotografies però es que tenim l’equip que tenim, i sense trípode i amb una digital amb un zoom x12 ha sortit això. Si voleu imatges de bernats pescaires (Ardea cinerea) amb millor qualitat trobareu a milers a internet, però aquestes són especials ja que las vam fer des del barri, al costat del pont de la Gran Via, i per tant, encara que sembli mentida formen part de la fauna de Bellvitge, i de l’Hospitalet de Llobregat.

La veritat és que això no és quelcom especial, ja que fa molt temps que a aquest sector del riu es veien de tant en tant aquestes aus, però durant les obres d’endegament van destruir el seu habitat i les aus van haver de marxar (llegir també informe DEPANA).

Vam trobar aquests ocells el dilluns passat al migdia, juntament amb un martinet blanc que els seguia de molt a prop, també vam veure molts ànecs a una illa que s’ha format aigües avall del pont de la C-31, i un munt de coloms que viuen sota el mateix pont.

A més d’aquesta illa també fa uns mesos que s’observa com van sortint de l’aigua a diferents punts del riu nous canyissars encara petits, aquest fet es pot observar degut a que el nivell de l’aigua es troba molt baix. Segons l’estació d’aforament de Sant Joan Despí el dia de la fotografia baixaven 3,81 m3/s (veure valors a la xarxa de control de l’ACA).  

Sobre els valors de cabal cal dir que els dies 22 i 23 d’agost de 2009 el riu es va trobar per sota del valor mensual de cabal ecològic a aquest punt pel mes d’agost, que és de 3,44 m3/s segons el pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya, arribant a 3,08 m3/s

D’altra banda, probablement la gran quantitat de sediments que arrossega el riu estan fent perdre la profunditat guanyada a l’excavació del llit, realitzada per obtenir més capacitat per absorbir les aigües en cas d’avingudes. Com diu el document de DEPANA això requerirà un dragatge periòdic d’aquest tram impossibilitant la recuperació definitiva per aquestes i altres aus.

I ara suposem que hauríem de parlar una mica sobre aquests ocells, però com no som ocellaires, millor que llegiu el llibre de la Flora i Fauna de L’Hospitalet de Llobregat (pàg. 53 i 56) i així no ficarem la pota.
 
_______(
Acabem de rebre uns comentaris de Ricard Gutiérrez (entre moltes altres coses antic director de les Reserves Naturals del Delta del Llobregat i creador de Rare Birds in Spain), que ens aporten molta més informació sobre aquests ocells:

Els ocells que veus, són al menys tres diferents. Hi ha dos adults que tenen un plomall negre al cap, nupcial, i un jove que té el capell, la part de dalt del cap, grisa, sense tons negres en el cos. En la foto en vol es veu que l’adult té les plomes de l’ala de diferents longituds: està mudant, és a dir, canviant de plomes, cosa que solen fer després de l’època de cria.

Aprofiten el riu justament perquè hi ha peix: són ocells piscívors que preden sobre carpes, anguiles o el que sigui, de tamany mitjà i fins i tot gran. Aprofitant que el nivell del riu és baix, els peixos estan més ‘disponibles’ i per tant és normal de veure’ls pel riu, perquè el riu ara té peixos i vida, a diferència del que passava fa uns quants anys.

Abans eren ocells estrictament hivernants (1980s) però poc a poc van esdevenir ocells nidificants a Catalunya, primer a una colònia semi-salvatge (ara totalment composta per ocells salvatges) al zoo de Barcelona i, posteriorment a partir de l’any 2000, nidificant al propi delta del Llobregat. L’origen dels ocells del riu és per tant d’aquestes dues zones. Alguns poden anar marcats amb anelles de PVC de colors que ens ajudaran a conèixer la seva procedència, pel que també caldrà estar-hi atents en possibles ulteriors observacions.

Encara que pugui sorprendre, els rius, i particularment el Llobregat, atresoren espècies molt interessants de la fauna que cal protegir.

Moltes gràcies!

bernatpescaire4

bernatpescaire3

bernatpescaire

bernatpescaire2

octubre 10, 2008

Protegit: Cucs fastigosos a Bellvitge (II)

El contingut està protegit amb contrasenya. Per veure’l, introduïu la contrasenya a continuació:

Bloc a WordPress.com.