Associació de Veïns de Bellvitge

Setembre 15, 2010

Imatges de la xarrada sobre temes mediambientals de la Festa Major

El Diumenge 5 de setembre Fernando Martínez, el portaveu de la vocalia de Medi Ambient, ens va explicar els efectes de la contaminació sobre la nostra salut. Actualment es troba en període de prova una nova central tèrmica de cicle combinat que s’ha instal·lat al port, i començarà a funcionar encara que la qualitat de l’aire que respirem no és la més desitjable.

També ens va explicar per què ens neguem als projectes que te l’ajuntament per l‘última zona agrícola de la ciutat, Cal Trabal i es va preguntar com és possible que la nostra ciutat encara no disposi d’horts lúdics quan totes les ciutats del nostre entorn ja disposen, o com es possible que no tinguem un accés al riu segur i de qualitat.

Molts veïns van poder escoltar i veure aquestes exposicions, la carpa es trobava plena. Al final es van repartir esqueixos de tamarius als veïns per tal de plantar-los durant la caminada del diumenge següent, tal com explicarem i veureu a una pròxima entrada del bloc.

Juliol 5, 2010

L’Associació de Veïns de Bellvitge suggereix la ubicació d’horts lúdics

Dimecres passat, des de l’entorn de l’AV es va preguntar al programa de televisió de l’alcaldessa quins impediments no havien fet possible l’existència d’horts lúdics a la nostra ciutat, quan tots els municipis que ens envolten ja en disposen, i alguns des de fa més de 20 anys. L’alcaldessa va respondre (podeu veure-la al minut 19:50 d’aquest video) que l’impediment és l’espai, encara que va assegurar que està previst fer horts lúdics als futurs parcs de Cal Rigalt i Cal Trabal, sense data certa de quan s’iniciarà la seva construcció.
p
Creiem que la instal·lació d’aquests equipaments, els horts, que suposen una inversió tan petita, no poden dependre de si es fan o no les obres que indica l’alcaldessa, amb un cost tan gran, que degut a la crisi, tardaran molts anys en portar-se a terme. Des de l’AV creiem que es podrien aprofitar petits terrenys en mans públiques sense cap ús, o amb usos que es podrien compatibilitzar provisionalment.
p
Els horts urbans no són equipaments de primera necessitat, es podrien comparar amb els equipaments esportius o culturals; si be podriem viure sense ells, el cert es que ens produeixen beneficis al cos i a l’ànima. En els cas dels horts, aquests beneficis repercuteixen sobre tot a la gent gran, que són normalment els que els cultiven, però també en moltes ocasions participen en la seva cura les escoles o els centres de discapacitats, als que repercuteixen des dels punts de vista educatiu, social, mediambiental,…
p
Nosaltres no volem esperar més anys, es podria dir que anem tard, així que hem decidit buscar al nostre barri llocs on es podrien habilitar aquests horts. Hem trobat 5 possibles ubicacions a terrenys públics, algunes sabem que ja estan compromeses, com per exemple la més gran, on en principi es construirà una pista d’atletisme, o la que té forma triangular, on està previst fer part d’un circuit de footing,…
p
p
…  També existeixen dos espais allargats, però també estarien afectats, un pel futur soterrament de la Gran Via, i l’altre pel reordenament de la zona de Cal Trabal. Moltes d’aquestes obres són llunyanes i pot ser seria possible aprofitar aquests espais de manera provisional, però de totes maneres hem decidit suggerir el petit espai rectangular que es troba darrere de les piscines, i que podeu veure a sota.
p
p
El terreny és pla i sembla net de formigó o restes d’obra, podrien encabir-se uns 20-25 horts d’uns 50 m2 com es veu a la fotografia. Té l’avantatge de que es troba a prop d’edificis i per tant estaria vigilat de manera natural, a més aquesta ubicació sols faria necessària la construcció de la meitat de la tanca, ja que es podria aprofitar la dels edificis contigus. L’aigua de reg podria sortir, mitjançant un petit dipòsit, de les pluvials dels edificis veïns, o be de l’aqüífer superficial si no està molt salinitzada. El consum elèctric seria molt petit i es podria cobrir amb plaques solars, o inclús amb un molí de vent si la velocitat del vent ho permet.
p
Aquest espai disposa d’una zona pràcticament neta d’arbres, on s’ubicarien els horts, i d’altra amb pins i moreres on es podrien ubicar taules i bancs sota l’ombra, tant pels usuaris com pels possibles visitants d’escoles o d’altres centres. També s’establiria l’edificació destinada a l’emmagatzematge d’estris i materials, i també es podria construir una petita granja amb conills, gallines i d’altres animals domèstics que estarien a cura dels mateixos usuaris.
p
L’equipament no creiem que sigui molest a la resta d’activitats col·lindants, pot ser tot el contrari, i a més considerem molt beneficiós incloure’l dins d’un sector on l’ús és principalment esportiu, ja que es propicien els beneficis de la relació i el coneixement intergeneracional.
p
No tenim constància de cap ús futur per aquest espai que actualment, segons ens han comentat, és aprofitat com a aparcament, tampoc coneixem l’adequació d’aquest ús a la seva clau urbanística, però creiem que les seves avantatges són molt grans i es podria construir encara que sigui de manera provisional.
p
A sota podeu veure unes imatges actuals d’aquest espai.
p
p
p

Podeu llegir més sobre el tema a Els horts de l’Hospitalet de Llobregat

Març 19, 2010

L’AV de Bellvitge defensa la zona agrícola a TV3

El president de l’AV de Bellvitge, Francesc Gago, va intervenir al programa Sense Ficció de TV3 per tal de defensar l’última zona agrícola de la ciutat, amb motiu de l’emissió d’un documental on es planteja una problemàtica similar a Los Àngeles, Estats Units

Podeu veure l’entrevista a Francesc i el documental, seguint aquest enllaç

Si vols col·laborar amb nosaltres acompanyant-nos a aquestes reivindicacions: avvbweb@gmail.com

Novembre 25, 2009

20 respostes sobre Bellvitge

Filed under: >> CAL JAUME DE LA VIDALA,Atmosfera,Biopol,ESPORT,Horts urbans,MEDI AMBIENT,Obres d'Adif,Patrimoni arquitectònic,PROTECCIÓ CIVIL,Residus,Risc Químic,Riu Llobregat,Transport,Transport sostenible,URBANISME — AVVBellvitge @ 12:01 am
Tags: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Des de l’entorn de l’AV de Bellvitge es van enviar 20 consultes sobre diferents aspectes del barri al programa de TVL’H “L’Alcaldessa Respon” del dia 30.09.2009, aquella nit únicament es va respondre una d’elles al programa, però una vegada finalitzat es va rebre un correu electrònic de l’Antoni Rivera León, coordinador del gabinet de l’alcaldia dient que en uns dies es respondrien totes les preguntes enviades.  Ahir, juntament amb una disculpa pel retard, es van rebre aquestes respostes, que compartim amb tots vosaltres:

Localització de les preguntes. 10,11,14 i 16 o es troben pendents de localització o són preguntes generals

1. M’agradaria saber quan tindrem un accés al Prat de Llobregat sense risc pels vianants i bicicletes. El Bicing arribarà a l’Hospitalet el març que ve, podrem anar al Prat per l’autovia de Castelldefels o serà necessari anar fins a la passarel·la de Cornellà? Es trist que ens diguem “de Llobregat” i després de tants anys demanant aquest accés encara estiguem igual o pitjor.

Des de l’àrea de Mobilitat de l’Ajuntament ens informen que és un tema que està en vies de solució mitjançant les actuacions que realitza el Consell Comarcal a la llera del riu, en el pròxim soterrament de les vies del tren i en la segona fase de la reforma de la Granvia.

2. M’agradaria saber quan es realitzarà el parc de 12 Ha (amb un llac de 800 m2) previst al costat de l’Hospital Oncològic anunciat al 1996 (Veure publicació L’Hospitalet del 25.03.1996).

Des de l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) ens informen que l’esmentat parc està inclòs a la Unitat d’Actuació 3 del “Pla Especial del sector delimitat per la Granvia i accessos al Cinturó del Litoral”, aprovat per la Comissió d?urbanisme el 17-6-1992.

3. M’agradaria saber com ha acabat el tema de l’abocador incontrolat de residus que havia al costat del tanatori i si ha afectat el terra o el aqüífer?

Segons ens informen la tipologia de material que s’està retirant del solar ubicat davant el tanatori, és residu inert (terres, runes), residu no especial (pneumàtics i plàstics) i pots buits amb restes de líquids que s’estan caracteritzant però que no sembla que hagin afectat els sòls. Tot i això, s’està a l’espera de la neteja total per confirmar aquest aspecte.

4. M’agradaria saber que es pretén fer als terrenys entre el hospital Oncològic, la Ronda Litoral i la Gran Via (Cal Jaume de la Vidala).

Des de l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) ens informen que aquest àmbit està inclòs en el “Pla Especial del sector delimitat per la Granvia i accessos al Cinturó del litoral” abans esmentat, que va definir tres unitats d’actuació per al seu desenvolupament, posteriorment modificades en el projecte de Modificació de les Unitats d’Actuació, aprovat pel Ple municipal el 4-11-1994.

En quant a la Unitat d’Actuació núm. 3 ja s’ha contestat a l’anterior apartat.

En quant a la Unitat d’Actuació núm. 1 i núm. 2, a continuació es relacionen el seu estat d’execució i les previsions actuals:  Unitat d’actuació núm. 1 (Tanatori i les zones verdes del camí de Pau Redó): S’ha executat en la seva totalitat d’acord amb el Pla especial esmentat, amb totes les seves despeses, expropiació dels terrenys, urbanització i construcció del Tanatori a càrrec de Funerària de l’Hospitalet, SA,

De la mateixa manera que la unitat d’actuació núm. 3 aquesta zona està inclosa en els “Estudis previs per a la reordenació de l’àmbit de la Granvia-Llobregat. Reforma del segon tram de l’Av. de la Granvia de L’Hospitalet i transformació dels territoris adjacents de la Marina”, redactats per el Consorci per a la reforma de la Granvia de L’Hospitalet, que foren aprovats per la Junta de Govern Local en sessió celebrada el dia 4 de desembre de 2007.

Unitat d’actuació núm. 2 (Hospital Duran i Reynals): S’ha executat l’ampliació del Tennis Granvia, amb la cessió gratuïta dels terrenys per a les pistes esportives del costat nord. La nova vialitat prevista està expropiada per l’ACA amb motiu del col·lector que passa pel seu subsòl. No s’ha fet l’ampliació prevista de l’Hospital Duran i Reynals. El sistema previst fou el de compensació i correspon a l’Hospital la seva iniciativa.

En aquest sentit, les actuacions previstes en un futur segueixen essent l’ampliació de l’equipament amb nous requeriments actualitzats que són objecte d’estudi (BIOPOL’H) . Així, la Junta de Govern Local, en data 14 d’abril de 2009, i el Ple Municipal en data 28 de juliol de 2009 varen aprovar inicialment i provisionalment el “Pla Especial del Parc Científic i Tecnològic Biomèdic de Salut- BIOPOL’H. Ampliació de l’equipament sanitari-assistencial de l’Hospital Duran i Reynals (districte econòmic Granvia-L’Hospitalet) Avinguda de la Granvia, núms 199-203”, que resta pendent d’aprovació definitiva.

5. M’agradaria conèixer quins terrenys estan afectats pel Biopol.

Des de l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU), ens informen que són part dels terrenys de la Unitat d’Actuació núm. 2 de l’apartat anterior, inclosos a l’àmbit del “Pla Especial del Parc Científic i Tecnològic Biomèdic de Salut- BIOPOL’H. Ampliació de l’equipament sanitari-assistencial de l’Hospitalet Duran i Reynals (districte econòmic Granvia-L’Hospitalet) Avinguda de la Granvia, núms 199-203”.

6. M’agradaria saber com ha quedat el tema de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de l’any 2004 que diu que les instal•lacions municipals de la deixalleria, i el parc de sanejament són d’ús industrial i no d’equipament tal com diu la seva qualificació urbanística i per tant haurien de tindre una altra ubicació.

Des de l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU), ens comuniquen que: Existeix una sentència del TSJC de 13 d’abril de 2004 que anul·la part del “Pla Especial de concreció d’usos dels tipus d’equipament i ordenació al c. Arquímides” que ordena els terrenys de la deixalleria i parc de sanejament. L’article 103 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, atribueix la potestat d’executar les sentències correspon als Jutjats i Tribunals de l’ordre jurisdiccional contenciòs-administratiu i d’altra banda l’article 104 de la mateix Llei determina que l’òrgan que hagués realitzat l’activitat objecte de recurs ha de procedir al compliment de la sentència. L’objecte del recurs era l’acord de la comissió d’Urbanisme de Barcelona de 17 de desembre de 1997 que va aprovar definitivament l’esmentat Pla Especial i per tant correspon a aquest òrgan administratiu de la Generalitat de Catalunya procedir a acordar allò que exigeixi el compliment de les declaracions contingudes en la sentència”.

7. M’agradaria saber si es canviarà d’ubicació el actual dipòsit municipal de vehicles que es troba al costat del riu Llobregat. L’últim any s’han incendiat varies vegades i es troba molt a prop de conductes de gas i petroli.

Segons el que ens informa l’àrea de Governació de l’Ajuntament, està en fase de construcció una nova dependència, en quant les obres estiguin finalitzades, el dipòsit municipal de vehicles actual quedarà sense activitat.

8. M’agradaria saber quan es restaurarà la masia La Torre Gran, actualment es troba en molt mal estat, encara que forma part del patrimoni arquitectònic de la ciutat.

L’Ajuntament de l’Hospitalet ha engegat en els darrers anys diverses iniciatives incloses en un projecte global de recuperació del patrimoni històric immoble de la ciutat.  El conjunt d’actuacions realitzades, en execució, o en fase de projecte, tenen com a objectiu rehabilitar edificis històrics emblemàtics dins l’actual trama urbana de la ciutat i adaptar-los per a l’ús de la ciutadania, en el marc del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA), tots ells de propietat municipal.

En el cas de la Torre Gran, ubicada a la carretera de la Vora del riu sense número, es tracta d’una edificació de propietat privada, inclosa al PEPPA vigent (fitxa 99), i que té la qualificació de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) amb el número de catàleg 1721 de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya.  El nivell de protecció específic establert al PEPPA és el C, que protegeix els edificis el valor dels quals resideix principalment en la seva estructuració tipològica, exteriorment reflectida en la façana i interiorment en la disposició de la seva estructura general així com en determinats espais, com vestíbuls i caixes d’escala. Aquestes parts o elements estaran específicament protegits, essent susceptible la resta de l’edifici d’actuacions de rehabilitació que mantinguin o revaloritzin aquelles. Qualsevol projecte d’obres que afecti l’edificació haurà de complir la normativa vigent i específicament els criteris d’intervenció establerts a la fitxa del PEPPA.

9. M’agradaria saber quins plans hi ha per la zona de la Torre Gran (des del riu fins a la ronda litoral).

Des de l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) ens informen que actualment s’està executant el Projecte de Bassa de Laminació per part de l’Agència Catalana d’Aigua. De la mateixa manera que els terrenys anteriors aquesta zona també està inclosa a l’àmbit dels “Estudis previs per a la reordenació de l’àmbit de la Granvia-Llobregat. Reforma del segon tram de l’Av. de la Granvia de l’Hospitalet i transformació dels territoris adjacents de la Marina”.

10. M’agradaria saber si es realitzaran horts urbans a l’Hospitalet. Tots els municipis que ens envolten ja disposen. Actualment existeixen diversos nuclis d’horts urbans al•legals que creiem que seran destruïts per diverses

Segons ens informen des de Medi Ambient, hi ha previsió de posar horts urbans per a la gent gran.

11. El districte VI és un dels més contaminats de l’Hospitalet de Llobregat. M’agradaria saber si és possible instal•lar una estació fixa de mesura de contaminants per tal de preveure l’afecció d’aquests sobre els veïns.

Segons informació facilitada per l’àrea municipal de Medi Ambient, a la ciutat de L’Hospitalet, existeix una estació de mesurament de contaminació (Parc dels Ocellets).

12. El Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic de Catalunya obliga, des del febrer de 2007, a l’Hospitalet de Llobregat a elaborar un Pla d’acció municipal, ja que al nostre municipi existeixen elements vulnerables molt significatius a prop d’empreses classificades com d’alt risc per accidents químics. Quan es farà aquest pla d’acció?

Ens comuniquen des de l’àrea municipal de Governació, que el PlaseQCat (Pla d’emergència Químic de Catalunya) està en fase de revisió, pendent d’homologació per part de la comissió de Protecció Civil de Catalunya.

13. La mateixa pregunta anterior pel TRANSCAT (Pla especial d’emergències per accidents en el transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril a Catalunya).

Des de l’àrea municipal de Governació, ens informen que el TRANSCAT (Pa Especial d’emergències per accidents en el transport de mercaderies perilloses per carreteres i ferrocarril a Catalunya) actualment, està elaborant el projecte i es troba en fase de recerca de dades.

14. M’agradaria saber quines accions tenen pensades des de l’Ajuntament en relació al programa de RTVE “Comando Actualitat”, del dia 23.10.2009.

Sàpiga que s’ha enviat una carta de la senyora Alcaldessa adreçada a la direcció de TVE en la que manifesta el rebuig a la imatge esbiaixada que es va donar al barri de Bellvitge i de la ciutat de L’Hospitalet.  Al mateix temps, li agraïm el seu correu del dia 1 d’octubre en el que ens envia la resposta de RTVE sobre el programa i que anava adreçada a un veí.

15. Quan està prevista la construcció de la nova llar d’infants a Bellvitge.

Segons l’Àrea d’Urbanisme, el compromís és que durant aquest mandat es redactarà el projecte.

16. Quan esta prevista la construcció del nou casal d’avis a Bellvitge.

Des de l’Àrea corresponent s’està treballant en la preparació del projecte.

17. Quan està prevista la realització del circuit de footing a Bellvitge.

Se’ns informa que el projecte està redactat.

18. Quan està prevista la remodelació de la plaça Amalvigia.

Se’ns informa que el projecte està redactat.

19. Per què no és possible el soterrament de les vies de la línea de Vilanova mitjançant tuneladora en tot el recorregut pel barri de Bellvitge.

Segons dades facilitades per l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU), l’Ajuntament va sol·licitar al Ministeri de Foment que està redactant el projecte constructiu del nou túnel línia Vilanova, que l’obra s’executés mitjançant una tuneladora, aquesta petició ha estat estudiada i estimada parcialment pel Ministeri i per tant portarà a terme el tram situat aproximadament entre l’estació actual de Bellvitge i fins a la Torrassa amb tuneladora. Pel que fa al tram al que vostè es refereix el Ministeri de Foment va desestimar executar l’obra amb tuneladora per motius de seguretat ja que els estudis geològics dels terrenys desaconsellen utilitzar aquest mètode constructiu.

20. Entre el carrer Campoamor i els edificis de l’avinguda Europa hi han una sèrie de naus amb diferents usos, moltes desocupades. Des de fa anys es parla de que es derribarien i es faria un passeig a aquesta zona. És veritat? com està el tema?

D’acord amb el que ens informa l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU), entre el carrer Campoamor i l’avinguda Europa segons la cartografia de la ciutat no existeixen naus industrials. El que si ha estat objecte d’estudi és l’illa situada entre el carrer Cobalt, Leonardo da Vinci i Rosalia de Castro, per a la seva transformació a usos residencials. De moment encara no s’ha tramitat cap modificació de planejament i per tant els edificis industrials d’aquesta illa romanen amb la classificació industrial 22a.

Agraïm les  respostes als membres dels diferents departaments del nostre ajuntament, així com al gabinet de l’alcaldia, i considerem aquest fet com una demostració de transparència,  pas vital per a la participació ciutadana, i per tant per una democràcia d’alt nivell. Seguint aquesta manera de fer, deixem aquesta informació en mans dels veïns i veïnes.

Per la nostra part estudiarem les respostes per tal de, en cas de que fos necessari, plantejar noves consultes.

Juny 24, 2009

Horts lúdics al 1987 a Bellvitge

A l’11.06.2009 vam publicar un plànol amb els horts lúdics existents actualment als voltants de Bellvitge, ara fem el mateix però amb una imatge de l’Ortofotomapa de Catalunya (full 420-11-8) realitzat a partir d’un vol del març de 1987  copiat de la web del Institut Cartogràfic de Catalunya. Si es comparen les dues es pot observar la disminució de les superficies ocupades pels petits horts en 20 anys.

horts1988-1p

Si piqueu es fa molt més gran!

Juny 12, 2009

Els horts del costat de les vies (C1)

huertosc1p Ahir vam anar a visitar els horts que es troben al costat de les vies del ferrocarril, a la continuació de l’av. Amèrica. Com dèiem a l’anterior text del bloc aquests horts (els vam denominar com a C1) desapareixeran aquest any o com a molt el pròxim, quan comencin les obres de soterrament. cañasAllà ens vam trobat i vam poder parlar amb en Manuel, uns dels 13 o 14 veïns que cultiven un petit hort com activitat d’oci.

Manuel és el més gran de tots els que passen les seves hores allà, porta cultivant el mateix tros de terra 37 anys i ara ja arribat als 85 d’edat. Vam parlar sobre el futur dels terrenys i ens va dir que no sap el que farà la resta, però que quan li treguin això ell ja no voldrà començar de nou amb una nova terra i menys, lluny de casa seva,… és massa gran.

Ell és conscient de que tot això no és de la seva propietat,  i realment no  sap de qui és aquest terreny, segons ens diu, el va agafar quan un altre el va deixar fa 37 anys i sense saber el que passaria al dia següent ha continuat collita darrere collita fins ara, ningú mai li ha dit res. Sap que això te un fi proper, i a la seva edat no te més remei que assumir el que hi ha.

aljibe

A aquests horts no arriba l’aigua, i ens va ensenyar com la recull de la pluja a partir de l’escorrentia que es produeix a la carretera. Te un aljub (aljibe) fet de formigó, d’un metre i mig de profunditat, i si encara necessita més volum l’emmagatzema en bidons com un bé preciat que és; altres companys però, la porten en garrafes, cada dia una, acumulant-les als límits dels seus horts.

Ens va dir que normalment no va ningú per allà, fa anys van passar dos policies per donar una ullada i poca cosa més, i això no vol dir que hi hagi robatoris, segons ell no són habituals. Ni tan sols ha anat ningú de l’ajuntament per avisar de que s’hauran d’anar en poc temps, de que les figueres, nesprers, llimoners, pruners, albercoquers, figueres de moro, parres… desapareixeran i amb ells la terra que ha donat collites durant tants anys.

Nosaltres no sabem si els arbres els trasplantaran o si directament passaran a ser “residus de poda”, esperem que es tractin com a patrimoni del barri, dels seus veïns. Si no es troba lloc al barri per fer un trasplant, encara que a la zona agrícola hi ha molt de lloc, ja el trobarem a la resta de la ciutat.

Darrera de les tanques fetes amb el que s’ha trobat que pugui servir per donar una mica de seguretat i la reutilització de moltes coses velles com a mètode de construcció i de treball, trobem els arbres  i uns cultius cuidats amb molta cura i tenacitat. Trobar-se dins d’aquest espai no te res a veure amb la visió “cutre” que es te des de fora. És un lloc perfecte per ensenyar valors pot ser perduts als joves,… i a molts no tan joves.

Juny 11, 2009

Adéu als horts lúdics de Bellvitge

hortsplanol

Horts lúdics que envolten el barri. Mitjançant fotografia aèria s'observen més a la llera del riu i a prop de l'empresa Akzo Nobel, ja a la ciutat de Barcelona, però són més petits.

Ara mateix, pràcticament tots els horts lúdics que envolten el barri es troben en perill de ser eliminats. Els primers seran els que es troben al costat de les vies del ferrocarril a causa del seu soterrament (C). Els que envolten les cotxeres de TMB, a Cal Jaume de la Vidala, també desapareixeran ja que encara que no han dit res en ferm, però per aquest sector sembla que també s’estendran les empreses del Biopol (B). Els horts que envolten l’ER de FECSA-Endesa tampoc sobreviuran ja que al pla d’ordenació de Cal Trabal figura la construcció de diversos edificis.

Penseu que abans de les Olimpíades els horts cobrien bona part de la zona esportiva, i també on ara està el Hesperia Tower, al polígon Pedrosa… existeixen des de l’origen del barri, i es van crear pels veïns que sortien del seu origen rural cap a les fàbriques de Barcelona… Era un dels esports més practicats al barri!!, però mica en mica la pressió urbanística ha fet desaparèixer tots fins al punt on estem ara, i no s’ha fet res.

S’han fet moltes instal·lacions i equipaments a Bellvitge, però ningú ha pensat en els horts, o ningú ha deixat lloc per ells. Fa poc va entrar en contacte amb nosaltres una noia, l’Stefanie Fock, que està realitzant fotografies dels horts de tota Barcelona, i ens va enviar aquest text de presentació del seu projecte que reproduïm (parcialment), ja que dona la seva visió sobre el significat d’aquests espais:

“Contemplando que la identidad de una ciudad no se deja planear desde afuera (y de arriba) y que no está caracterizada sólo por su arquitectura, miro la práctica de la cultivación urbana como una manera de usar espacios libres que distingue a Barcelona de otras ciudades. Esta concreta interacción entre personas y el espacio sigue la tradición de esta ciudad e ilustra muy bien las posibilidades de acción y reestructuración que favorecen los espacios inciertos dentro del entorno urbano controlado.

Con el uso como huertos estos espacios vacíos se ocupan con un sentido, sea el huerto como necesidad de alimentación a causa de problemas económicas o el huerto como forma de autogestión. Sea un sitio de retirada o un lugar de encuentros sociales de vecinos y generaciones, sea parte del planeamiento urbano o privado o parte de un activismo social-político contra el consumo y la transgenética y así un espacio público.

Un huerto urbano crece en la repisa, debajo del asfalto levantado o en tierra en barbecho, puede ser parcelado u organizado comunitáriamente, sus frutas llegan a la nevera de una sola casa o a la olla gigante de comedores populares. En él nacen amistades o incluso cooperativas para la distribución de alimentos ecológicos.

Tan heterogéneo como sus habitantes, también lo son los huertos de esta ciudad, sus usuari@s, su plantación y sus formas de organización. Esta heterogeneidad, así como las diferencias entre la reapropiación de espacio para proyectos comunitarios y abiertos a tod@s y el reparto controlado de huertos a pensionistas (que trae consigo la paradoja de que por un lado existen huertos de toda clase que se tienen que ceder para proyectos urbanísticos, mientras la ciudad se glorifica con el concepto de los huertos urbanos) deberán ser mostrados y vistos en este proyecto, esto es, mediante las fotos y entrevistas con l@s usuari@s.

Históricamente la cultivación no fue sólo cosa de la periferia, sino desde lejos también de las ciudades por lo que la afiliación de esta práctica a concepciones urbanísticas contemporáneas no es ninguna inovación, sino más bien la toma de operaciones que durante mucho tiempo no fueron admitidas. Todavía proyectos de huertos que no coinciden con la idea de la política medioambiental de Barcelona que beneficia a unos pocos y está patrocinado por La Caixa, se ven criminalizados.

Pero mientras cada vez hay más gente aburrida esperando que les entretengan en el entorno urbano, en Barcelona y sus alrededores hay muchas personas que con su formación activa de espacios contribuyen a traer la naturaleza y el saber sobre nuestra alimentación a los patios y las universidades, a los lados de las vías de trenes y okupas, en macetas y techos y con esto a la vez se encargan de una nutrición más saludable y consciente, como crear más espacios verdes en Barcelona.”


Al contrari que a Barcelona, a Sant Boi, a El Prat de Llobregat o a altres municipis del Baix Llobregat o el Barcelonès, on ja tenen una sèrie d’horts organitzats, regularitzats, legals i públics, aquí encara no s’ha trobat un lloc per fer ni un (perdó, un sí que s’ha fet)  i ja porten quatre anys en la seva recerca, des de que al març de 2005 es va aprovar al Ple municipal la seva creació a petició d’ERC. Aquest partit polític va demanar que es fes a Can Rigalt, però des de l’àrea de Medi Ambient de l’ajuntament es va dir “diferents àrees municipals hauran de determinar la seva ubicació definitiva”, i encara no el tenen del tot clar.

Els horts lúdics no donen diners, tot el contrari, i a més ocupen terrenys amb un preu molt alt per metre quadrat encara que estiguin catalogats com a zona verde, ja que sempre es poden requalificar, raó molt poderosa per un equip de govern que voldria tot urbanitzat a l’estil de la plaça Europa, i que segurament considera aquests usos com a cutres.

Les últimes noticies que ens han arribat diuen que els terrenys que ara mateix tenen més punts són els que es troben a tocar a Cornellà, a la carretera del Mig, a prop de Cal Manso, i als quals ja vam dedicar un post fa poc. Tenen una superfície entre 1 i 1,5 Ha i es troben a una zona industrial, a 1,3 Km dels habitatges del barri del Centre o a 1,5 Km dels de Bellvitge. Encara no tenim situat el lloc concret, però ens han comentat que existeix una altra possibilitat a uns terrenys  a prop del barri de Sant Feliu i les vies del ferrocarril. També es realitzaran horts al futur parc de la Marina, però això va per llarg.

Ara ens agradaria recollir opinions de les persones que actualment treballen petits horts, o de coneguts, o de qualsevol veí,… així que teniu els comentaris oberts per si voleu dir qualsevol cosa sobre el tema. Gràcies.

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.