Associació de Veïns de Bellvitge

febrer 20, 2010

Riada del 20-21.09.1971 segons el diari La Vanguardia (ampliació)

20090801rambla marinap

Fotografia de la Rambla de la Marina inundada. Es veu la masia de Cal Rei i l'hospital en obres

NOVA Imatge de la publicació Destino núm. 1774 de data 02.10.1971. Si no m'equivoco l'aigua es situaria a l'actual parc de Bellvitge i les cases baixes que s'observen es troben on ara és el col·legi Ramon Muntaner.

articles2

20090801hospital1971

Imatge copiada del llibre L'Hospital de Bellvitge 25 anys (1972-1997) editat pel mateix hospital a l'any 1997

octubre 24, 2009

Crescuda del Llobregat del dia 10 d’octubre de 1994 (Ampliació)

crescuda19943p

actual

crescuda19941p crescuda19942p

Segons la Vanguardia del dia següent: “El río elevó su nivel 4,60 m sobre su nivel habitual a su paso por el puente de Mercabarna, un metro menos de la altura de desbordamiento, en la mayor crecida registrada desde 1982 (…). El diluvio inundó la calzada del puente bajo la C-246 (autovía de Castelldefels) de acceso a El Prat. La circulación fue cortada. En el Prat, las alcantarillas no podían tragar más agua y se anegó la calle”

Al mateix diari, el 12 d’octubre es deia ” Más cerca de la desembocadura, las plantaciones agrícolas del Baix Llobregat situadas en Molins, Sant Feliu o Sant Vicenc deis Horts apenas se distinguían. Todo era el mismo paisaje de barro con el toque humano de algún payés mirando.  Pero podía haber sido aún peor, aseguran, si la desembocadura del Llobregat se hubiera taponado, como ya sucedió en años anteriores, cuando las lluvias torrenciales y el viento de Levante impidieron la natural llegada del río hasta el mar.

Así lo recuerda Francesc Ribas, agricultor de El Prat de Llobregat, un payés con muchos años de experiencia. “Las olas del mar no dejaban desaguar al río, que inundaba el margen izquierdo hasta Montjuic, y el derecho hasta Castelldefels”. Tal vez por eso, este agricultor controlaba el lunes la crecida del río en el puente de Mercabarna. “Era de pánico ver cómo sólo quedaba un metro para que el río se desbordara. Pero tuvimos suerte porquesi llega hacer un viento fuerte de Levante se habría producido un verdadero
desastre”.


Segons aquest article de Antonio Gázquez Picón et al. “Uno de los episodios más lluviosos del siglo XX en Catalunya. Afectó sobre todo a las comarcas del centro de Tarragona, sin olvidar las grandes cantidades recogidas en toda la costa y prelitoral. 66 estacones superaron los 100 mm en 24 horas y en 11 se recogieron más de 200 mm” El máximo fue en Cornudella de Montsant con 397 mm”.

________________________

24.10.2009 -> Ampliem amb una fotografia del 13 de setembre de 2009 on el Llobregat portava un cabal de 10,5 m³/s (Al 1994 encara no estava fet el pont de la C-32)

octubre 23, 2009

El cabal del Llobregat als últims anys

cabal riu

Valors de cabal (m3/s) del riu Llobregat a l'alçada de Sant Joan Despí des del 23/10/2004 al 23/10/2009. Dades de l'ACA

Aquesta entrada es realitza com a resposta a una pregunta d’en Jose Manuel al facebook a propòsit dels efectes sobre el cabal del Llobregat de les últimes pluges i com a complement d’altres tres entrades sobre inundacions d’aquest bloc.

Lamentablement no hem trobat a internet el cabal del Llobregat a la crescuda del 10.10.1994, també origen de la pregunta de José Manuel, encara que suposem que rondaria els 1500 m³/s, ja que la de 1982, que menciona com a referència el text de La Vanguardia, va ser d’uns 1600 m³/s.

El pic de la dreta a la gràfica superior (70 m³/s) és el causat per les pluges d’ahir, on l’aigua va pujar fins cobrir la nova plataforma de formigó que han construit a la llera del Prat de Llobregat. El màxim dels últims 5 anys va ser el dia 13 de setembre de 2006 amb 269 m³/s, aquell dia va morir una persona al nostre municipi a una riada al Parc de Can Boixeres, veure la Vanguardia del dia posterior.

Però la crescuda del 2006 no va ser res comparada amb, per exemple, la del 10 de juny de 2000, que va durar un dia amb un màxim de 1425 m3/s. Aquesta va ser la que va enfonsar el pont de la N-II a Esparreguera, provocant dos morts; la que va inundar el monestir de Montserrat,… entre d’altres moltes calamitats, que en aquest cas no van arribar a la part sud del Baix Llobregat, al menys de forma tan perjudicial (Veure la Vanguardia)

cabal riu2000

Gràfica copiada del document "Análisis de la estabilidad del cauce del Llobregat tras la construcción de la autovía del Baix Llobregat"

I aquesta última no va ser res comparada amb la dels dies 20 i 21 de setembre de 1971, amb 3080 m³/s (a Martorell), de la que vam posar unes imatges dels efectes a Bellvitge. En aquest bloc també hem parlat de la riada del 1617 que es calcula va tenir un cabal de 4680 m³/s (a Monistrol de Montserrat).

Però això és molt molt molt difícil que torni a passar.

Fonts consultades:

  1. Dades de l’aigua i el medi de l’Agència Catalana de l’Aigua
  2. Análisis de la estabilidad del cauce del Llobregat tras la construcción de la autovía del Baix Llobregat

febrer 13, 2009

1617, l’any del diluvi

anydeldiluvip

Les inundacions dels dies 3 i 4 de novembre de l’any 1617 van ser les més catastròfiques de les quals es tenen notícies, van afectar a gairabé a totes les conques de Catalunya, i des de llavors el 1617 és coneix com l’any del diluvi. A la Marina de L’Hospitalet, on actualment es situa el nostre barri “diverses masies quedaren enderrocades i la collita – ja en sacs – es perdé nadant aigües avall,  i la riuada espatllà la torre militar del Cap del Riu, de la que caigué un tros de muralla,  «cosa impossible als hòmens», segons el cronista barceloní Bruniquer” (1)  “Al Delta, el Llobregat sobreeixí i l’ocupà tot, però en una alçada abans mai – ni mai més – assolida, que arribà fins als pisos superiors de les masies. La deposició d’un dels testimonis és escruixidora: «estiguerem tres ho quatre dies tots coberts d’aygua casi fins al segon sostre de les cases y avia en dit Prat»(2). Si voleu conèixer més de primera ma podeu llegir a Miguel de Valdeosero, correu a caball del rei.

graficos

Però realment quina quantitat d’aigua portava el Llobregat a aquella riuada?.

Els científics actuals han tingut que recórrer a documents antics com el que mencionava abans o be a l’anàlisi dels sediments deixats pel riu en aquell moment i que s’hagin pogut trobar intactes a l’actualitat. Els últims estudis mostren que el cabal va arribar fins als 4680 m³/s a Monistrol de Montserrat i per tant seria més alt a la nostra alçada del riu, ja que s’haurien afegit les aigües dels rius, rieres i torrents que es troben entre Monistrol i nosaltres.

La riada més important del segle XX va ser la del 20 de setembre de 1971, amb 3080 m³/s mesurats a Martorell i que a Bellvitge va tenir molta incidència ja que va  obligar a desallotjar a 80 famílies dels baixos (D’aquesta ja parlarem en un altre article més llargament)

Fa poc, eliminant tota resta de vida, s’ha aconseguit elevar fins a 4000 m³/s  la capacitat hidràulica del tram entre el pont de l’autovia C-31 fins al pont de Mercabarna, aquest valor és el que es considera un període de retorn de 300 anys.  Això s’ha aconseguit mitjançant  l’endegament del riu, la retirada i substitució del pont de la RENFE, paral·lel al nou pont de l’AVE. Cal dir que la zona d’inundació del Llobregat al seu tram final també pot absorbir un cabal màxim d’uns 4000 m³/s.

No hem trobat la quantitat d’aigua que pot absorvir el pont de la C-31 (Gran Via), i tampoc com afectarà la canalització del riu ja realitzada a l’extensió de les zones inundables properes al barri, ja que l’Agència Catalana de l’aigua es troba modelitzant la zona amb les noves dades. Ja informarem.

Amb aquest petit text el que volem dir és que encara que el riu sembli  domesticat, encara no les tenim totes amb nosaltres i que encara mereix el nostre respecte.

  • (1) Jaume Codina. L’Hospitalet del Llobregat 1573-1632. Publicacions de la Ponència de Cultura de L’Ajuntament de L’Hospitalet, 1970
  • (2) Jaume Codina. Delta del Llobregat, La Gent del Fang. Editorial Montblanc, 1966
  • (3) Les fotografies i dibuixos dels ponts de Martorell i del Pont de Vilomara són d’una presentació sobre el canvi climàtic de Mariano Barriendos, un expert en aquesta inundació.

agost 28, 2008

Zones inundables al barri de Bellvitge

Aquest estiu vam sol·licitar els plànols de les zones inundables a l’entorn de Bellvitge, ja que la informació de que disposàvem era anterior al desviament del riu i suposàvem que s’haurien modificat. Des del Departament de Planificació i Ordenació de l’Espai Fluvial de l’Agència Catalana de l’Aigua ens han enviat els últims plànols, amb els quals hem fet un petit muntatge per cobrir les zones més properes al barri.

Aquests plànols són molt importants urbanísticament, es poden treure moltes conclusions, com per exemple que el nou parc de la Marina, el pol d’activitats econòmiques de Can Trabal i la resta de construccions que volen fer entre el C/Feixa Llarga i la Ronda Litoral es troben actualment a zones inundables amb un període de retorn de 100 anys. Si voleu més informació sobre les implicacions urbanístiques d’aquest fet podeu llegir l’article 6 del Decret d’urbanisme.

Depèn de com i on construeixin poden fer variar les direccions i els sentits dels fluxos de l’aigua en cas d’una possible inundació. També poden modificar la permeabilitat del terreny fent que l’aigua no s’infiltri tant i on el feia abans, l’aigua es traslladarà cap a on pugui, afectant tant als edificis i a les infrastructures actuals, com a les que es volen construir.

Per ara no sabem molt sobre aquests projectes, però tots els veïns hem de estar vigilants.

Bloc a WordPress.com.