Associació de Veïns de Bellvitge

Desembre 12, 2009

Tampoc tenim Pla Neucat

Filed under: Neu,PROTECCIÓ CIVIL — AVVBellvitge @ 12:01 am
Tags: , , , , ,

Avui el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya alertava a molts municipis de l’Àrea Metropolitana sobre el seu incompliment del Pla Neucat. La llei obliga a complir aquest pla a tots els municipis que comptin amb una població de més de 20.000 habitants o estiguin situats a una alçada superior als 400 metres. El nostre municipi no és menys i tampoc el compleix, com tampoc compleix el Transcat (sobre risc en el transport de mercaderies perilloses), o el  Plaseqcat (sobre risc químic), en eterna redacció, revisió, homolgació,… i ja portem quasi tres anys, com hem alertat des d’aquí varies vegades.

Pot ser que aquí si neva, nevi una vegada a l’any, però per poc que nevi es “lia” la de Deu amb el trànsit! Fa por pensar que passaria si sense estar preparats caigués una nevada com la de l’any 1962 (a l’enllaç podeu veure imatges de l’Hospitalet), quan es va registrar més de mig metre de neu el dia de Nadal a Barcelona i es va cobrir de neu la ciutat durant dies. Cal pensar que no sols són els problemes de trànsit, també els accidents per despreniments, les relliscades, els trencaments de conductes d’aigua si el fred perdura,…

Sembla ser que les nevades anteriors comparables a la del any 1962 va ser la de l’any 1922 amb més o menys els mateixos grossors registrats, i la de 1887, encara més gran. Aquestes dades ens podrien donar un període de retorn d’una gran nevada d’uns 40 anys, per tant, pot ser que algun any d’aquests es repeteixi l’historia, però ¿Estarem preparats?

Any de la fotografia desconegut, de la web bellvitge.iespana.es

Any de la fotografia desconegut, de la web bellvitge.iespana.es

Enfarinada del 28.02.2005 - de la Wikipedia

Desembre 9, 2009

Llamps i parallamps a Bellvitge (post recuperat 23.09.2008)

L’interès per aquest tema ens va aparèixer a partir de la participació del Sr. García-Vilamala als fòrums de l’AV, i encara que no responem totalment a la seves sugerències, esperem que l’hi agradi aquest petit text:

Si feu més gran el mapa veureu que ens trobem a una zona on cauen entre 4 i 5 llamps a l’any i Km², i encara que sembli mentida, és dels valors més alts de tota España, on el màxim és 6 als Pirineus. Un altra dada és que els veïns estem tots apretats a uns 0,58 Km², per tant podem dir que ens cauen uns 2 o 3 llamps a l’any. La meitat dels edificis d’habitatges del barri no disposen de parallamps, i per tant, es probable que cada any un llamp caigui a un edifici sense protecció.

Les causes d’aquesta mancança de parallamps les trobem en que quan es van construir els blocs, o no havia normativa o no era obligatòria, i per altre costat, com diu el veí García Vilamala, a partir de 1986 es van haver de retirar els parallamps radioactius per llei, i mai es van arribar a substituir per altres, principalment degut a que el preu de la seva instal·lació era i és cara, segurament superarà els 3000 euros.

Cal dir que encara que puguin ser cars, el que pot fer un llamp a tots els habitatges d’una escala pot sortir molt més car en quant a averies als electrodomèstics, per tant, si no disposeu d’un parallamps, mireu que la vostra instal·lació elèctrica disposi de terra, per si un cas consulteu la vostra assegurança de la llar, i en cas de tempesta desendolleu tot, fins i tot la connexió a l’antena de televisió.

Hem consultat a l’oficina de l’AERI si a les ajudes que ofereixen entraven els parallamps o no, però ha estat que no, sense més, encara que si apliquéssim la normativa actual als nostres edificis haurien de disposar d’un. Una altra línia per a la llista d’obres que no entren a les ajudetes,…

Com a curiositat: la fotografia de la dreta és l’extrem d’un Ionocaptor de l’empresa Nuclear Ibérica, un dels parallamps radioactius més comú. Es l’únic radioactiu que queda al barri, encara que probablement per l’aspecte de la càpsula (veure original), ja s’hagi retirat la font radioactiva.

Com sempre podeu aportar tota la informació que creieu oportuna aquí sota.

Desembre 2, 2009

La instalación eléctrica en los pisos de Bellvitge y el riesgo sobre las personas (post recuperat 09.10.2008)

Como ya es sabido, los pisos de Bellvitge más abundantes (los que tienen la forma de fichas de dominó) no tienen toma de tierra puesto que en las normativas de baja tensión de la época no eran obligatorias. Debido a ello, es muy recomendable la protección del riesgo eléctrico a las personas con dos elementos esenciales:

1. El interruptor magnetotérmico (Para proteger contra sobrecargas y cortocircuitos)
2. El interruptor diferencial (Para proteger contra las fugas a tierra)

Las instalaciones originales de los pisos de Bellvitge consisten en los famosos “plomos” que no son otra cosa que fusibles con un hilo de plomo o cobre en su interior que se funde cuando se produce una sobrecarga en la instalación.

Cuando estos “plomos” han dado problemas porque “saltan” muy a menudo típicamente se recurre a añadir unos cuantos hilos más de cobre para que no ocurra. Esta acción es muy peligrosa puesto que puede sobrecalentarse la instalación llegando al extremo de producirse un incendio. Aunque lo más importante, es que los “plomos” NO protegen a las personas, puesto que no detectan las fugas a tierra. Es por ello que se hace imprescindible la instalación de un interruptor diferencial.

¿Por qué es tan importante el interruptor diferencial en los pisos de Bellvitge?

Las personas podemos conducir la electricidad. Todos alguna vez nos hemos “picado” con un cable, un portalámparas o un enchufe. El problema es que como los pisos de Bellvitge no tienen toma de tierra, si nos “picamos”, la corriente de fuga siempre pasará por nosotros ya que no tiene otro camino por donde pasar.

Por ejemplo. ¿Que ocurriría si tocásemos una lavadora, una nevera o un lavavajillas que tuviese algún cable interior defectuoso que estuviese en contacto con la chapa?

1. Si la instalación NO tiene interruptor diferencial:

La corriente de fuga pasara por nosotros y seguirá pasando por nosotros mientras que no nos soltemos, con lo que corremos un serio riesgo de electrocutarnos.

Todo este riesgo todavía es mucho mayor si se toca cualquier aparato eléctrico estando descalzos y/o mojados, o con el suelo mojado, puesto que entonces conducimos mejor la electricidad.

2. Si la instalación SÍ tiene interruptor diferencial:

La corriente de fuga pasará por nosotros muy poco tiempo, porque en cuanto el interruptor diferencial detecte esta fuga, inmediatamente saltará, cortando la corriente y evitando electrocutarnos.

¿Para que sirve el interruptor magnetotérmico?

El interruptor magnetotérmico, es el que sustituye a los antiguos “plomos” y sirve para proteger a la instalación de sobrecargas o cortocircuitos que pueden provocar un incendio en la vivienda.

Resumiendo:

Los “plomos” no protegen a las personas, solo a la instalación y siempre que no hayan sido manipulados y estén en buen estado. El aparato que sustituye a los “plomos” es el Interruptor magnetotérmico. Para proteger a las personas de fugas de corriente por contacto directo con aparatos eléctricos es necesario el interruptor diferencial. Por todas estas causas, es muy importante instalar estos dos aparatos en la entrada del contador de la vivienda y eliminar la antigua instalación de los “plomos”.

Recomendaciones de seguridad para prevenir electrocuciones:

  1. Nunca tocar ningún aparato eléctrico descalzo y/o mojado, o con el suelo mojado y mucho menos en el lavabo, la bañera o la ducha.
  2. Si se tiene que tocar un cable, manipular un enchufe o un portalámparas, asegurarse de cortar la corriente, llevar guantes de goma y también calzado con suelas de goma. Siempre que sea posible tocar sólo con una mano.
  3. Si no se está seguro de lo que se hace o si se tienen dudas, acudir a un técnico cualificado.
  4. Acordarse siempre del famoso dicho : “La electricidad no conoce a nadie y siempre es más rápida que tu”
Este artículo es una colaboración del vecino MACE

Novembre 25, 2009

20 respostes sobre Bellvitge

Filed under: >> CAL JAUME DE LA VIDALA,Atmosfera,Biopol,ESPORT,Horts urbans,MEDI AMBIENT,Obres d'Adif,Patrimoni arquitectònic,PROTECCIÓ CIVIL,Residus,Risc Químic,Riu Llobregat,Transport,Transport sostenible,URBANISME — AVVBellvitge @ 12:01 am
Tags: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Des de l’entorn de l’AV de Bellvitge es van enviar 20 consultes sobre diferents aspectes del barri al programa de TVL’H “L’Alcaldessa Respon” del dia 30.09.2009, aquella nit únicament es va respondre una d’elles al programa, però una vegada finalitzat es va rebre un correu electrònic de l’Antoni Rivera León, coordinador del gabinet de l’alcaldia dient que en uns dies es respondrien totes les preguntes enviades.  Ahir, juntament amb una disculpa pel retard, es van rebre aquestes respostes, que compartim amb tots vosaltres:

Localització de les preguntes. 10,11,14 i 16 o es troben pendents de localització o són preguntes generals

1. M’agradaria saber quan tindrem un accés al Prat de Llobregat sense risc pels vianants i bicicletes. El Bicing arribarà a l’Hospitalet el març que ve, podrem anar al Prat per l’autovia de Castelldefels o serà necessari anar fins a la passarel·la de Cornellà? Es trist que ens diguem “de Llobregat” i després de tants anys demanant aquest accés encara estiguem igual o pitjor.

Des de l’àrea de Mobilitat de l’Ajuntament ens informen que és un tema que està en vies de solució mitjançant les actuacions que realitza el Consell Comarcal a la llera del riu, en el pròxim soterrament de les vies del tren i en la segona fase de la reforma de la Granvia.

2. M’agradaria saber quan es realitzarà el parc de 12 Ha (amb un llac de 800 m2) previst al costat de l’Hospital Oncològic anunciat al 1996 (Veure publicació L’Hospitalet del 25.03.1996).

Des de l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) ens informen que l’esmentat parc està inclòs a la Unitat d’Actuació 3 del “Pla Especial del sector delimitat per la Granvia i accessos al Cinturó del Litoral”, aprovat per la Comissió d?urbanisme el 17-6-1992.

3. M’agradaria saber com ha acabat el tema de l’abocador incontrolat de residus que havia al costat del tanatori i si ha afectat el terra o el aqüífer?

Segons ens informen la tipologia de material que s’està retirant del solar ubicat davant el tanatori, és residu inert (terres, runes), residu no especial (pneumàtics i plàstics) i pots buits amb restes de líquids que s’estan caracteritzant però que no sembla que hagin afectat els sòls. Tot i això, s’està a l’espera de la neteja total per confirmar aquest aspecte.

4. M’agradaria saber que es pretén fer als terrenys entre el hospital Oncològic, la Ronda Litoral i la Gran Via (Cal Jaume de la Vidala).

Des de l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) ens informen que aquest àmbit està inclòs en el “Pla Especial del sector delimitat per la Granvia i accessos al Cinturó del litoral” abans esmentat, que va definir tres unitats d’actuació per al seu desenvolupament, posteriorment modificades en el projecte de Modificació de les Unitats d’Actuació, aprovat pel Ple municipal el 4-11-1994.

En quant a la Unitat d’Actuació núm. 3 ja s’ha contestat a l’anterior apartat.

En quant a la Unitat d’Actuació núm. 1 i núm. 2, a continuació es relacionen el seu estat d’execució i les previsions actuals:  Unitat d’actuació núm. 1 (Tanatori i les zones verdes del camí de Pau Redó): S’ha executat en la seva totalitat d’acord amb el Pla especial esmentat, amb totes les seves despeses, expropiació dels terrenys, urbanització i construcció del Tanatori a càrrec de Funerària de l’Hospitalet, SA,

De la mateixa manera que la unitat d’actuació núm. 3 aquesta zona està inclosa en els “Estudis previs per a la reordenació de l’àmbit de la Granvia-Llobregat. Reforma del segon tram de l’Av. de la Granvia de L’Hospitalet i transformació dels territoris adjacents de la Marina”, redactats per el Consorci per a la reforma de la Granvia de L’Hospitalet, que foren aprovats per la Junta de Govern Local en sessió celebrada el dia 4 de desembre de 2007.

Unitat d’actuació núm. 2 (Hospital Duran i Reynals): S’ha executat l’ampliació del Tennis Granvia, amb la cessió gratuïta dels terrenys per a les pistes esportives del costat nord. La nova vialitat prevista està expropiada per l’ACA amb motiu del col·lector que passa pel seu subsòl. No s’ha fet l’ampliació prevista de l’Hospital Duran i Reynals. El sistema previst fou el de compensació i correspon a l’Hospital la seva iniciativa.

En aquest sentit, les actuacions previstes en un futur segueixen essent l’ampliació de l’equipament amb nous requeriments actualitzats que són objecte d’estudi (BIOPOL’H) . Així, la Junta de Govern Local, en data 14 d’abril de 2009, i el Ple Municipal en data 28 de juliol de 2009 varen aprovar inicialment i provisionalment el “Pla Especial del Parc Científic i Tecnològic Biomèdic de Salut- BIOPOL’H. Ampliació de l’equipament sanitari-assistencial de l’Hospital Duran i Reynals (districte econòmic Granvia-L’Hospitalet) Avinguda de la Granvia, núms 199-203”, que resta pendent d’aprovació definitiva.

5. M’agradaria conèixer quins terrenys estan afectats pel Biopol.

Des de l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU), ens informen que són part dels terrenys de la Unitat d’Actuació núm. 2 de l’apartat anterior, inclosos a l’àmbit del “Pla Especial del Parc Científic i Tecnològic Biomèdic de Salut- BIOPOL’H. Ampliació de l’equipament sanitari-assistencial de l’Hospitalet Duran i Reynals (districte econòmic Granvia-L’Hospitalet) Avinguda de la Granvia, núms 199-203”.

6. M’agradaria saber com ha quedat el tema de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de l’any 2004 que diu que les instal•lacions municipals de la deixalleria, i el parc de sanejament són d’ús industrial i no d’equipament tal com diu la seva qualificació urbanística i per tant haurien de tindre una altra ubicació.

Des de l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU), ens comuniquen que: Existeix una sentència del TSJC de 13 d’abril de 2004 que anul·la part del “Pla Especial de concreció d’usos dels tipus d’equipament i ordenació al c. Arquímides” que ordena els terrenys de la deixalleria i parc de sanejament. L’article 103 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, atribueix la potestat d’executar les sentències correspon als Jutjats i Tribunals de l’ordre jurisdiccional contenciòs-administratiu i d’altra banda l’article 104 de la mateix Llei determina que l’òrgan que hagués realitzat l’activitat objecte de recurs ha de procedir al compliment de la sentència. L’objecte del recurs era l’acord de la comissió d’Urbanisme de Barcelona de 17 de desembre de 1997 que va aprovar definitivament l’esmentat Pla Especial i per tant correspon a aquest òrgan administratiu de la Generalitat de Catalunya procedir a acordar allò que exigeixi el compliment de les declaracions contingudes en la sentència”.

7. M’agradaria saber si es canviarà d’ubicació el actual dipòsit municipal de vehicles que es troba al costat del riu Llobregat. L’últim any s’han incendiat varies vegades i es troba molt a prop de conductes de gas i petroli.

Segons el que ens informa l’àrea de Governació de l’Ajuntament, està en fase de construcció una nova dependència, en quant les obres estiguin finalitzades, el dipòsit municipal de vehicles actual quedarà sense activitat.

8. M’agradaria saber quan es restaurarà la masia La Torre Gran, actualment es troba en molt mal estat, encara que forma part del patrimoni arquitectònic de la ciutat.

L’Ajuntament de l’Hospitalet ha engegat en els darrers anys diverses iniciatives incloses en un projecte global de recuperació del patrimoni històric immoble de la ciutat.  El conjunt d’actuacions realitzades, en execució, o en fase de projecte, tenen com a objectiu rehabilitar edificis històrics emblemàtics dins l’actual trama urbana de la ciutat i adaptar-los per a l’ús de la ciutadania, en el marc del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA), tots ells de propietat municipal.

En el cas de la Torre Gran, ubicada a la carretera de la Vora del riu sense número, es tracta d’una edificació de propietat privada, inclosa al PEPPA vigent (fitxa 99), i que té la qualificació de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) amb el número de catàleg 1721 de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya.  El nivell de protecció específic establert al PEPPA és el C, que protegeix els edificis el valor dels quals resideix principalment en la seva estructuració tipològica, exteriorment reflectida en la façana i interiorment en la disposició de la seva estructura general així com en determinats espais, com vestíbuls i caixes d’escala. Aquestes parts o elements estaran específicament protegits, essent susceptible la resta de l’edifici d’actuacions de rehabilitació que mantinguin o revaloritzin aquelles. Qualsevol projecte d’obres que afecti l’edificació haurà de complir la normativa vigent i específicament els criteris d’intervenció establerts a la fitxa del PEPPA.

9. M’agradaria saber quins plans hi ha per la zona de la Torre Gran (des del riu fins a la ronda litoral).

Des de l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) ens informen que actualment s’està executant el Projecte de Bassa de Laminació per part de l’Agència Catalana d’Aigua. De la mateixa manera que els terrenys anteriors aquesta zona també està inclosa a l’àmbit dels “Estudis previs per a la reordenació de l’àmbit de la Granvia-Llobregat. Reforma del segon tram de l’Av. de la Granvia de l’Hospitalet i transformació dels territoris adjacents de la Marina”.

10. M’agradaria saber si es realitzaran horts urbans a l’Hospitalet. Tots els municipis que ens envolten ja disposen. Actualment existeixen diversos nuclis d’horts urbans al•legals que creiem que seran destruïts per diverses

Segons ens informen des de Medi Ambient, hi ha previsió de posar horts urbans per a la gent gran.

11. El districte VI és un dels més contaminats de l’Hospitalet de Llobregat. M’agradaria saber si és possible instal•lar una estació fixa de mesura de contaminants per tal de preveure l’afecció d’aquests sobre els veïns.

Segons informació facilitada per l’àrea municipal de Medi Ambient, a la ciutat de L’Hospitalet, existeix una estació de mesurament de contaminació (Parc dels Ocellets).

12. El Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic de Catalunya obliga, des del febrer de 2007, a l’Hospitalet de Llobregat a elaborar un Pla d’acció municipal, ja que al nostre municipi existeixen elements vulnerables molt significatius a prop d’empreses classificades com d’alt risc per accidents químics. Quan es farà aquest pla d’acció?

Ens comuniquen des de l’àrea municipal de Governació, que el PlaseQCat (Pla d’emergència Químic de Catalunya) està en fase de revisió, pendent d’homologació per part de la comissió de Protecció Civil de Catalunya.

13. La mateixa pregunta anterior pel TRANSCAT (Pla especial d’emergències per accidents en el transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril a Catalunya).

Des de l’àrea municipal de Governació, ens informen que el TRANSCAT (Pa Especial d’emergències per accidents en el transport de mercaderies perilloses per carreteres i ferrocarril a Catalunya) actualment, està elaborant el projecte i es troba en fase de recerca de dades.

14. M’agradaria saber quines accions tenen pensades des de l’Ajuntament en relació al programa de RTVE “Comando Actualitat”, del dia 23.10.2009.

Sàpiga que s’ha enviat una carta de la senyora Alcaldessa adreçada a la direcció de TVE en la que manifesta el rebuig a la imatge esbiaixada que es va donar al barri de Bellvitge i de la ciutat de L’Hospitalet.  Al mateix temps, li agraïm el seu correu del dia 1 d’octubre en el que ens envia la resposta de RTVE sobre el programa i que anava adreçada a un veí.

15. Quan està prevista la construcció de la nova llar d’infants a Bellvitge.

Segons l’Àrea d’Urbanisme, el compromís és que durant aquest mandat es redactarà el projecte.

16. Quan esta prevista la construcció del nou casal d’avis a Bellvitge.

Des de l’Àrea corresponent s’està treballant en la preparació del projecte.

17. Quan està prevista la realització del circuit de footing a Bellvitge.

Se’ns informa que el projecte està redactat.

18. Quan està prevista la remodelació de la plaça Amalvigia.

Se’ns informa que el projecte està redactat.

19. Per què no és possible el soterrament de les vies de la línea de Vilanova mitjançant tuneladora en tot el recorregut pel barri de Bellvitge.

Segons dades facilitades per l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU), l’Ajuntament va sol·licitar al Ministeri de Foment que està redactant el projecte constructiu del nou túnel línia Vilanova, que l’obra s’executés mitjançant una tuneladora, aquesta petició ha estat estudiada i estimada parcialment pel Ministeri i per tant portarà a terme el tram situat aproximadament entre l’estació actual de Bellvitge i fins a la Torrassa amb tuneladora. Pel que fa al tram al que vostè es refereix el Ministeri de Foment va desestimar executar l’obra amb tuneladora per motius de seguretat ja que els estudis geològics dels terrenys desaconsellen utilitzar aquest mètode constructiu.

20. Entre el carrer Campoamor i els edificis de l’avinguda Europa hi han una sèrie de naus amb diferents usos, moltes desocupades. Des de fa anys es parla de que es derribarien i es faria un passeig a aquesta zona. És veritat? com està el tema?

D’acord amb el que ens informa l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU), entre el carrer Campoamor i l’avinguda Europa segons la cartografia de la ciutat no existeixen naus industrials. El que si ha estat objecte d’estudi és l’illa situada entre el carrer Cobalt, Leonardo da Vinci i Rosalia de Castro, per a la seva transformació a usos residencials. De moment encara no s’ha tramitat cap modificació de planejament i per tant els edificis industrials d’aquesta illa romanen amb la classificació industrial 22a.

Agraïm les  respostes als membres dels diferents departaments del nostre ajuntament, així com al gabinet de l’alcaldia, i considerem aquest fet com una demostració de transparència,  pas vital per a la participació ciutadana, i per tant per una democràcia d’alt nivell. Seguint aquesta manera de fer, deixem aquesta informació en mans dels veïns i veïnes.

Per la nostra part estudiarem les respostes per tal de, en cas de que fos necessari, plantejar noves consultes.

Octubre 24, 2009

Crescuda del Llobregat del dia 10 d’octubre de 1994 (Ampliació)

crescuda19943p

actual

crescuda19941p crescuda19942p

Segons la Vanguardia del dia següent: “El río elevó su nivel 4,60 m sobre su nivel habitual a su paso por el puente de Mercabarna, un metro menos de la altura de desbordamiento, en la mayor crecida registrada desde 1982 (…). El diluvio inundó la calzada del puente bajo la C-246 (autovía de Castelldefels) de acceso a El Prat. La circulación fue cortada. En el Prat, las alcantarillas no podían tragar más agua y se anegó la calle”

Al mateix diari, el 12 d’octubre es deia ” Más cerca de la desembocadura, las plantaciones agrícolas del Baix Llobregat situadas en Molins, Sant Feliu o Sant Vicenc deis Horts apenas se distinguían. Todo era el mismo paisaje de barro con el toque humano de algún payés mirando.  Pero podía haber sido aún peor, aseguran, si la desembocadura del Llobregat se hubiera taponado, como ya sucedió en años anteriores, cuando las lluvias torrenciales y el viento de Levante impidieron la natural llegada del río hasta el mar.

Así lo recuerda Francesc Ribas, agricultor de El Prat de Llobregat, un payés con muchos años de experiencia. “Las olas del mar no dejaban desaguar al río, que inundaba el margen izquierdo hasta Montjuic, y el derecho hasta Castelldefels”. Tal vez por eso, este agricultor controlaba el lunes la crecida del río en el puente de Mercabarna. “Era de pánico ver cómo sólo quedaba un metro para que el río se desbordara. Pero tuvimos suerte porquesi llega hacer un viento fuerte de Levante se habría producido un verdadero
desastre”.


Segons aquest article de Antonio Gázquez Picón et al. “Uno de los episodios más lluviosos del siglo XX en Catalunya. Afectó sobre todo a las comarcas del centro de Tarragona, sin olvidar las grandes cantidades recogidas en toda la costa y prelitoral. 66 estacones superaron los 100 mm en 24 horas y en 11 se recogieron más de 200 mm” El máximo fue en Cornudella de Montsant con 397 mm”.

________________________

24.10.2009 -> Ampliem amb una fotografia del 13 de setembre de 2009 on el Llobregat portava un cabal de 10,5 m³/s (Al 1994 encara no estava fet el pont de la C-32)

Octubre 23, 2009

El cabal del Llobregat als últims anys

cabal riu

Valors de cabal (m3/s) del riu Llobregat a l'alçada de Sant Joan Despí des del 23/10/2004 al 23/10/2009. Dades de l'ACA

Aquesta entrada es realitza com a resposta a una pregunta d’en Jose Manuel al facebook a propòsit dels efectes sobre el cabal del Llobregat de les últimes pluges i com a complement d’altres tres entrades sobre inundacions d’aquest bloc.

Lamentablement no hem trobat a internet el cabal del Llobregat a la crescuda del 10.10.1994, també origen de la pregunta de José Manuel, encara que suposem que rondaria els 1500 m³/s, ja que la de 1982, que menciona com a referència el text de La Vanguardia, va ser d’uns 1600 m³/s.

El pic de la dreta a la gràfica superior (70 m³/s) és el causat per les pluges d’ahir, on l’aigua va pujar fins cobrir la nova plataforma de formigó que han construit a la llera del Prat de Llobregat. El màxim dels últims 5 anys va ser el dia 13 de setembre de 2006 amb 269 m³/s, aquell dia va morir una persona al nostre municipi a una riada al Parc de Can Boixeres, veure la Vanguardia del dia posterior.

Però la crescuda del 2006 no va ser res comparada amb, per exemple, la del 10 de juny de 2000, que va durar un dia amb un màxim de 1425 m3/s. Aquesta va ser la que va enfonsar el pont de la N-II a Esparreguera, provocant dos morts; la que va inundar el monestir de Montserrat,… entre d’altres moltes calamitats, que en aquest cas no van arribar a la part sud del Baix Llobregat, al menys de forma tan perjudicial (Veure la Vanguardia)

cabal riu2000

Gràfica copiada del document "Análisis de la estabilidad del cauce del Llobregat tras la construcción de la autovía del Baix Llobregat"

I aquesta última no va ser res comparada amb la dels dies 20 i 21 de setembre de 1971, amb 3080 m³/s (a Martorell), de la que vam posar unes imatges dels efectes a Bellvitge. En aquest bloc també hem parlat de la riada del 1617 que es calcula va tenir un cabal de 4680 m³/s (a Monistrol de Montserrat).

Però això és molt molt molt difícil que torni a passar.

Fonts consultades:

  1. Dades de l’aigua i el medi de l’Agència Catalana de l’Aigua
  2. Análisis de la estabilidad del cauce del Llobregat tras la construcción de la autovía del Baix Llobregat

Octubre 16, 2009

Superpoblació de coloms

60912223_6488e96160_op

Aquesta imatge no és del barri però ens ha agradat molt, i com sóm una mica fotoferits l’hem posada per parlar dels problemes que ocasionen els coloms.

La Vicky del nostre/vostre grup del facebook ens va comunicar que a prop de la plaça Amalvigia (de la Sardana) els coloms ocasionen algunes molesties i que tot ve de l’acció d’alguns veïns que es dediquen a alimentar a aquests animals a la via pública.

La superpoblació de coloms a les ciutats pot causar nombrosos problemes com els relacionats amb la salut pública, higiene, la degradació del patrimoni arquitectònic, el mobiliari urbà i la vegetació. Per tal d’evitar-los cal controlar el seu número i quan hi ha molts, com és el cas, s’ha d’evitar donar-los de menjar.

Octubre 8, 2009

Campanya informativa sobre el risc químic a Bellvitge

Com ja sabeu els que seguiu el nostre bloc, fa unes dècades els que manaven a Barcelona van tenir la gran idea de ficar un nucli de les empreses més perilloses (nivell alt en quant a risc químic) just a tocar del nostre municipi. A l’actualitat aquestes empreses es situen aproximadament a 1 km dels edificis d’habitatges del barri i a uns 600-700 m dels hospitals.

Des de la nostra associació venim reclamant la implantació del Pla d’emergència exterior del sector químic de Catalunya (PLASEQCAT) des de juliol de 2008,  ja que Joan Saura va donar un termini de dos anys des de febrer de 2007 per tal de que tots els ajuntaments afectats dispossesin d’aquest pla, i al juliol de l’any passat ja veiem que això no acavava de rutllar, de fet ja han passat 8 mesos del termini i encara el pla no està implantat.

Aquesta tardor a Bellvitge i al Gornal es farà una campanya informativa i de sensibilització amb l’objectiu de conscienciar la població resident i la gent que treballa o estudia a les zones afectades, sobre l’existència dels riscos de naturalesa química d’acord amb el PLASEQCAT.

En aquest sentit, s’ha programat un ampli ventall d’accions destinades a diversos tipus de públic, com són les reunions informatives amb les diverses corporacions municipals implicades, diversos tallers de treballs amb panells de ciutadans, reunions amb líders d’opinió dels diversos municipis (presidents d’associacions de veïns, partits polítics, sindicats, o col·legis professionals). També s’han programat cursos adreçats a formadors i portaveus, reunions amb els diversos cossos d’emergència i seguretat implicats, i amb centres escolars, entre d’altres.

Aquí teniu més informació d’aquesta campanya (Les instruccions següents s’han copiat del enllaç anterior)

riscquimicp

Si piqueu es llegeix millor

Setembre 10, 2009

El mosquit tigre ataca Bellvitge

Filed under: Fauna i flora,Plagues,PROTECCIÓ CIVIL,SANITAT — AVVBellvitge @ 9:06 pm
Tags: ,

mosquitotigre

Aquesta setmana mentre recolliem signatures pel tema de Cal Trabal, una veïna, la Isabel, ens va explicar que a la zona del passeig de la Baldosa era impossible ser-hi sense estar cobert de crema anti-mosquits. Ens va mostrar l’arsenal que portava a la seva bossa de ma, tot destinat a lluitar contra l’insecte de les fotografies, des de cremes fins a repelents elèctrics.

Avui a més hem constatat la seva presència abundant als bancs del costat de la telefònica, i també a la zona dels pins del passeig de Bellvitge, on realitzen atacs coordinats de quatre en quatre!

Per tant sols ens queda cridar l’atenció a l’Ajuntament sobre aquests fets i després recomenar-vos  la lectura d’aquesta pàgina, on es dona molta informació sobre aquest insecte. També que aprofiteu aquest bloc i el grup del facebook per dir la vostra sobre aquest i qualsevol altre tema del barri.

Gràcies i a continuar disfrutant de les festes!

Imatges copiades d’eSabah.com

Juliol 24, 2009

Campanya “Aa” (Avisar a)

avisa a

El Ministeri de l’Interior, juntament amb la Creu Roja, ha presentat una nova campanya de conscienciació que vol prestar més suport als serveis d’emergència i als cossos de seguretat que durant tot l’any vetllen per la nostra integritat, i que a l’estiu intensifiquen les seves tasques a les carreteres.

Sota el nom d’“Aa”, “Avisar a” és una iniciativa que té com a objectiu aconseguir que el major nombre de ciutadans afegeixi a l’agenda del seu telèfon mòbil el contacte “Aa”, seguit del nom de la persona a la qual caldria trucar en cas d’emergència, i identificar així el número de contacte, que apareixeria sempre com el primer contacte de l’agenda de telèfon. Si es desitja afegir més persones a qui avisar en aquestes situacions, Creu Roja i Interior aconsellen que s’afegeixin a la llista de contactes de la manera següent: Aa1, Aa2, etcètera.

Amb aquesta iniciativa es pretén que el contacte Aa permeti als serveis d’emergència i els cossos de seguretat contactar de forma ràpida amb l’entorn de les víctimes d’accidents. A més d’aquesta aplicació en matèria de trànsit, la mesura es pot estendre a altres situacions d’emergència.

La Creu Roja de L’Hospitalet farà una campanya informativa sobre el telèfon Avisar a i editarà cartells i fulletons que seran a l’abast de tothom als equipaments públics.

Nokia també es va afegir ahir, ja veurem el que fan les operadores telefòniques (Telefónica, Vodafone, Yoigo y Orange) que són les que poden enviar-nos un missatge a tots amb el contingut d’aquesta campanya.

« Pàgina prèviaPàgina següent »

Bloc a WordPress.com.