Associació de Veïns de Bellvitge

desembre 7, 2009

Hesperia Tower vs. Ermita de Bellvitge

La setmana passada va aparèixer al facebook un nou grup sobre el barri:  La ermita de Bellvitge, el símbolo del barrio!La descripció que dona la Sabina, la creadora/administradora del grup, diu “La ermita existía desde mucho antes de que se construyesen los altos edificios del barrio, y aunque está ahí medio escondida, sigue siendo el símbolo de Bellvitge, independientemente de las creencias religiosas. Todo Bellvitge le tiene cariño!”

El debat que volem plantejar aquesta setmana al nostre/vostre grup del facebook és si considereu que l’ermita és encara el símbol, la icona que representa a Bellvitge, o pot ser l’espectacularitat de l’Hesperia Tower se l’ha menjada, i la petita i ofegada ermita ha quedat com a símbol d’altra època. També podeu pensar que hi han més icones o més símbols del barri o dels seus veïns i veïnes; tot això el deixem a debat (si és possible feu els comentaris al fòrum del facebook obert per aquest debat, sinó aquí sota)

novembre 25, 2009

20 respostes sobre Bellvitge

Filed under: >> CAL JAUME DE LA VIDALA,Atmosfera,Biopol,ESPORT,Horts urbans,MEDI AMBIENT,Obres d'Adif,Patrimoni arquitectònic,PROTECCIÓ CIVIL,Residus,Risc Químic,Riu Llobregat,Transport,Transport sostenible,URBANISME — AVVBellvitge @ 12:01 am
Tags: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Des de l’entorn de l’AV de Bellvitge es van enviar 20 consultes sobre diferents aspectes del barri al programa de TVL’H “L’Alcaldessa Respon” del dia 30.09.2009, aquella nit únicament es va respondre una d’elles al programa, però una vegada finalitzat es va rebre un correu electrònic de l’Antoni Rivera León, coordinador del gabinet de l’alcaldia dient que en uns dies es respondrien totes les preguntes enviades.  Ahir, juntament amb una disculpa pel retard, es van rebre aquestes respostes, que compartim amb tots vosaltres:

Localització de les preguntes. 10,11,14 i 16 o es troben pendents de localització o són preguntes generals

1. M’agradaria saber quan tindrem un accés al Prat de Llobregat sense risc pels vianants i bicicletes. El Bicing arribarà a l’Hospitalet el març que ve, podrem anar al Prat per l’autovia de Castelldefels o serà necessari anar fins a la passarel·la de Cornellà? Es trist que ens diguem “de Llobregat” i després de tants anys demanant aquest accés encara estiguem igual o pitjor.

Des de l’àrea de Mobilitat de l’Ajuntament ens informen que és un tema que està en vies de solució mitjançant les actuacions que realitza el Consell Comarcal a la llera del riu, en el pròxim soterrament de les vies del tren i en la segona fase de la reforma de la Granvia.

2. M’agradaria saber quan es realitzarà el parc de 12 Ha (amb un llac de 800 m2) previst al costat de l’Hospital Oncològic anunciat al 1996 (Veure publicació L’Hospitalet del 25.03.1996).

Des de l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) ens informen que l’esmentat parc està inclòs a la Unitat d’Actuació 3 del “Pla Especial del sector delimitat per la Granvia i accessos al Cinturó del Litoral”, aprovat per la Comissió d?urbanisme el 17-6-1992.

3. M’agradaria saber com ha acabat el tema de l’abocador incontrolat de residus que havia al costat del tanatori i si ha afectat el terra o el aqüífer?

Segons ens informen la tipologia de material que s’està retirant del solar ubicat davant el tanatori, és residu inert (terres, runes), residu no especial (pneumàtics i plàstics) i pots buits amb restes de líquids que s’estan caracteritzant però que no sembla que hagin afectat els sòls. Tot i això, s’està a l’espera de la neteja total per confirmar aquest aspecte.

4. M’agradaria saber que es pretén fer als terrenys entre el hospital Oncològic, la Ronda Litoral i la Gran Via (Cal Jaume de la Vidala).

Des de l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) ens informen que aquest àmbit està inclòs en el “Pla Especial del sector delimitat per la Granvia i accessos al Cinturó del litoral” abans esmentat, que va definir tres unitats d’actuació per al seu desenvolupament, posteriorment modificades en el projecte de Modificació de les Unitats d’Actuació, aprovat pel Ple municipal el 4-11-1994.

En quant a la Unitat d’Actuació núm. 3 ja s’ha contestat a l’anterior apartat.

En quant a la Unitat d’Actuació núm. 1 i núm. 2, a continuació es relacionen el seu estat d’execució i les previsions actuals:  Unitat d’actuació núm. 1 (Tanatori i les zones verdes del camí de Pau Redó): S’ha executat en la seva totalitat d’acord amb el Pla especial esmentat, amb totes les seves despeses, expropiació dels terrenys, urbanització i construcció del Tanatori a càrrec de Funerària de l’Hospitalet, SA,

De la mateixa manera que la unitat d’actuació núm. 3 aquesta zona està inclosa en els “Estudis previs per a la reordenació de l’àmbit de la Granvia-Llobregat. Reforma del segon tram de l’Av. de la Granvia de L’Hospitalet i transformació dels territoris adjacents de la Marina”, redactats per el Consorci per a la reforma de la Granvia de L’Hospitalet, que foren aprovats per la Junta de Govern Local en sessió celebrada el dia 4 de desembre de 2007.

Unitat d’actuació núm. 2 (Hospital Duran i Reynals): S’ha executat l’ampliació del Tennis Granvia, amb la cessió gratuïta dels terrenys per a les pistes esportives del costat nord. La nova vialitat prevista està expropiada per l’ACA amb motiu del col·lector que passa pel seu subsòl. No s’ha fet l’ampliació prevista de l’Hospital Duran i Reynals. El sistema previst fou el de compensació i correspon a l’Hospital la seva iniciativa.

En aquest sentit, les actuacions previstes en un futur segueixen essent l’ampliació de l’equipament amb nous requeriments actualitzats que són objecte d’estudi (BIOPOL’H) . Així, la Junta de Govern Local, en data 14 d’abril de 2009, i el Ple Municipal en data 28 de juliol de 2009 varen aprovar inicialment i provisionalment el “Pla Especial del Parc Científic i Tecnològic Biomèdic de Salut- BIOPOL’H. Ampliació de l’equipament sanitari-assistencial de l’Hospital Duran i Reynals (districte econòmic Granvia-L’Hospitalet) Avinguda de la Granvia, núms 199-203”, que resta pendent d’aprovació definitiva.

5. M’agradaria conèixer quins terrenys estan afectats pel Biopol.

Des de l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU), ens informen que són part dels terrenys de la Unitat d’Actuació núm. 2 de l’apartat anterior, inclosos a l’àmbit del “Pla Especial del Parc Científic i Tecnològic Biomèdic de Salut- BIOPOL’H. Ampliació de l’equipament sanitari-assistencial de l’Hospitalet Duran i Reynals (districte econòmic Granvia-L’Hospitalet) Avinguda de la Granvia, núms 199-203”.

6. M’agradaria saber com ha quedat el tema de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de l’any 2004 que diu que les instal•lacions municipals de la deixalleria, i el parc de sanejament són d’ús industrial i no d’equipament tal com diu la seva qualificació urbanística i per tant haurien de tindre una altra ubicació.

Des de l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU), ens comuniquen que: Existeix una sentència del TSJC de 13 d’abril de 2004 que anul·la part del “Pla Especial de concreció d’usos dels tipus d’equipament i ordenació al c. Arquímides” que ordena els terrenys de la deixalleria i parc de sanejament. L’article 103 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, atribueix la potestat d’executar les sentències correspon als Jutjats i Tribunals de l’ordre jurisdiccional contenciòs-administratiu i d’altra banda l’article 104 de la mateix Llei determina que l’òrgan que hagués realitzat l’activitat objecte de recurs ha de procedir al compliment de la sentència. L’objecte del recurs era l’acord de la comissió d’Urbanisme de Barcelona de 17 de desembre de 1997 que va aprovar definitivament l’esmentat Pla Especial i per tant correspon a aquest òrgan administratiu de la Generalitat de Catalunya procedir a acordar allò que exigeixi el compliment de les declaracions contingudes en la sentència”.

7. M’agradaria saber si es canviarà d’ubicació el actual dipòsit municipal de vehicles que es troba al costat del riu Llobregat. L’últim any s’han incendiat varies vegades i es troba molt a prop de conductes de gas i petroli.

Segons el que ens informa l’àrea de Governació de l’Ajuntament, està en fase de construcció una nova dependència, en quant les obres estiguin finalitzades, el dipòsit municipal de vehicles actual quedarà sense activitat.

8. M’agradaria saber quan es restaurarà la masia La Torre Gran, actualment es troba en molt mal estat, encara que forma part del patrimoni arquitectònic de la ciutat.

L’Ajuntament de l’Hospitalet ha engegat en els darrers anys diverses iniciatives incloses en un projecte global de recuperació del patrimoni històric immoble de la ciutat.  El conjunt d’actuacions realitzades, en execució, o en fase de projecte, tenen com a objectiu rehabilitar edificis històrics emblemàtics dins l’actual trama urbana de la ciutat i adaptar-los per a l’ús de la ciutadania, en el marc del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA), tots ells de propietat municipal.

En el cas de la Torre Gran, ubicada a la carretera de la Vora del riu sense número, es tracta d’una edificació de propietat privada, inclosa al PEPPA vigent (fitxa 99), i que té la qualificació de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) amb el número de catàleg 1721 de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya.  El nivell de protecció específic establert al PEPPA és el C, que protegeix els edificis el valor dels quals resideix principalment en la seva estructuració tipològica, exteriorment reflectida en la façana i interiorment en la disposició de la seva estructura general així com en determinats espais, com vestíbuls i caixes d’escala. Aquestes parts o elements estaran específicament protegits, essent susceptible la resta de l’edifici d’actuacions de rehabilitació que mantinguin o revaloritzin aquelles. Qualsevol projecte d’obres que afecti l’edificació haurà de complir la normativa vigent i específicament els criteris d’intervenció establerts a la fitxa del PEPPA.

9. M’agradaria saber quins plans hi ha per la zona de la Torre Gran (des del riu fins a la ronda litoral).

Des de l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) ens informen que actualment s’està executant el Projecte de Bassa de Laminació per part de l’Agència Catalana d’Aigua. De la mateixa manera que els terrenys anteriors aquesta zona també està inclosa a l’àmbit dels “Estudis previs per a la reordenació de l’àmbit de la Granvia-Llobregat. Reforma del segon tram de l’Av. de la Granvia de l’Hospitalet i transformació dels territoris adjacents de la Marina”.

10. M’agradaria saber si es realitzaran horts urbans a l’Hospitalet. Tots els municipis que ens envolten ja disposen. Actualment existeixen diversos nuclis d’horts urbans al•legals que creiem que seran destruïts per diverses

Segons ens informen des de Medi Ambient, hi ha previsió de posar horts urbans per a la gent gran.

11. El districte VI és un dels més contaminats de l’Hospitalet de Llobregat. M’agradaria saber si és possible instal•lar una estació fixa de mesura de contaminants per tal de preveure l’afecció d’aquests sobre els veïns.

Segons informació facilitada per l’àrea municipal de Medi Ambient, a la ciutat de L’Hospitalet, existeix una estació de mesurament de contaminació (Parc dels Ocellets).

12. El Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic de Catalunya obliga, des del febrer de 2007, a l’Hospitalet de Llobregat a elaborar un Pla d’acció municipal, ja que al nostre municipi existeixen elements vulnerables molt significatius a prop d’empreses classificades com d’alt risc per accidents químics. Quan es farà aquest pla d’acció?

Ens comuniquen des de l’àrea municipal de Governació, que el PlaseQCat (Pla d’emergència Químic de Catalunya) està en fase de revisió, pendent d’homologació per part de la comissió de Protecció Civil de Catalunya.

13. La mateixa pregunta anterior pel TRANSCAT (Pla especial d’emergències per accidents en el transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril a Catalunya).

Des de l’àrea municipal de Governació, ens informen que el TRANSCAT (Pa Especial d’emergències per accidents en el transport de mercaderies perilloses per carreteres i ferrocarril a Catalunya) actualment, està elaborant el projecte i es troba en fase de recerca de dades.

14. M’agradaria saber quines accions tenen pensades des de l’Ajuntament en relació al programa de RTVE “Comando Actualitat”, del dia 23.10.2009.

Sàpiga que s’ha enviat una carta de la senyora Alcaldessa adreçada a la direcció de TVE en la que manifesta el rebuig a la imatge esbiaixada que es va donar al barri de Bellvitge i de la ciutat de L’Hospitalet.  Al mateix temps, li agraïm el seu correu del dia 1 d’octubre en el que ens envia la resposta de RTVE sobre el programa i que anava adreçada a un veí.

15. Quan està prevista la construcció de la nova llar d’infants a Bellvitge.

Segons l’Àrea d’Urbanisme, el compromís és que durant aquest mandat es redactarà el projecte.

16. Quan esta prevista la construcció del nou casal d’avis a Bellvitge.

Des de l’Àrea corresponent s’està treballant en la preparació del projecte.

17. Quan està prevista la realització del circuit de footing a Bellvitge.

Se’ns informa que el projecte està redactat.

18. Quan està prevista la remodelació de la plaça Amalvigia.

Se’ns informa que el projecte està redactat.

19. Per què no és possible el soterrament de les vies de la línea de Vilanova mitjançant tuneladora en tot el recorregut pel barri de Bellvitge.

Segons dades facilitades per l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU), l’Ajuntament va sol·licitar al Ministeri de Foment que està redactant el projecte constructiu del nou túnel línia Vilanova, que l’obra s’executés mitjançant una tuneladora, aquesta petició ha estat estudiada i estimada parcialment pel Ministeri i per tant portarà a terme el tram situat aproximadament entre l’estació actual de Bellvitge i fins a la Torrassa amb tuneladora. Pel que fa al tram al que vostè es refereix el Ministeri de Foment va desestimar executar l’obra amb tuneladora per motius de seguretat ja que els estudis geològics dels terrenys desaconsellen utilitzar aquest mètode constructiu.

20. Entre el carrer Campoamor i els edificis de l’avinguda Europa hi han una sèrie de naus amb diferents usos, moltes desocupades. Des de fa anys es parla de que es derribarien i es faria un passeig a aquesta zona. És veritat? com està el tema?

D’acord amb el que ens informa l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU), entre el carrer Campoamor i l’avinguda Europa segons la cartografia de la ciutat no existeixen naus industrials. El que si ha estat objecte d’estudi és l’illa situada entre el carrer Cobalt, Leonardo da Vinci i Rosalia de Castro, per a la seva transformació a usos residencials. De moment encara no s’ha tramitat cap modificació de planejament i per tant els edificis industrials d’aquesta illa romanen amb la classificació industrial 22a.

Agraïm les  respostes als membres dels diferents departaments del nostre ajuntament, així com al gabinet de l’alcaldia, i considerem aquest fet com una demostració de transparència,  pas vital per a la participació ciutadana, i per tant per una democràcia d’alt nivell. Seguint aquesta manera de fer, deixem aquesta informació en mans dels veïns i veïnes.

Per la nostra part estudiarem les respostes per tal de, en cas de que fos necessari, plantejar noves consultes.

novembre 8, 2009

La tristíssima història dels murals de Commeleran (post ampliat)

commeleranfamiliacuyas

Institut Cartogràfic de Catalunya. Familia Cuyas, anys 60

Aquest segle l’ermita de Bellvitge es va restaurar tres vegades als anys 1958-60, al 1977 i al 1993. Avui parlarem d’alguns aspectes de la primera, que va estar originada per la seva destrucció als inicis dela Guerra Civil, el 19 de juliol de 1936. Finalitzada la guerra, amb l’objectiu de reconstruir i revalorar l’ermita i el seu llegat artísitic i monumental, es va formar el Patronat de Santa Maria de Bellvitge, que estava presidit al moment de la restauració per l’alcalde de la ciutat, Ramon Solanich Riera i el reverend Josep Homar Duran, aconsellats pel mossèn Manuel Trens encarregà el projecte de restauració a l’arquitecte municipal, Manuel Puig Janer, el qual, a més de reconstruir la capella, hi afegí uns porxos a tramuntana i a migdia, i la decoració interior al pintor Joan Commeleran i Carrera que va pintar uns murals a l’absis i parets frontals de llevant.

Segons el llibre Abans de L’Hospitalet “Les obres es van finançar gràcies a intensives campanyes de recollida de donatius, que van afavorir l’organització d’actes diversos com ara subscripcions, exposicions i d’altres activitats. Van ser moltes les families de la ciutat que van fer donacions importants, com els Campreciós, que van donar una campana, o els Layola Rovira, que van regalar la font”

Segons La Vanguardia del dia 13 de desembre de 1960: “Mucho se ha llevado ya a término, limpiándose ei edificio de sus construcciones parasitarias, decorándose él arco triunfal y el fondo del ábside con unas magníficas pinturas de Juan Commelerán y terminando otros detalles. Pero falta más aún, y a fin de obtenerlo ha sido abierta una suscripción, que no hay duda ha de ser cubierta con espontánea generosidad por entidades y particulares. Pero además siendo la ermita de Bellvitge uno de los lagares más simpáticos y entrañables para la devoción y el solaz de los barceloneses, que acuden allá muy a menudo y especialmente el lunes de Pascua, los dias de San Isidro Labrador y el día de Santa María de Bellvitge, Que es el 8 de septiembre [La festa major de Bellvitge conserva aquesta data], aparte de todas las demás fiestas de precepto, a Barcelona se traslada el interés por la pronta restauración. Por ello se está preparando una exposición-subasta de dibujos de nuestros más renombrados artistas, que ¡os han cedido generosamente para la más pronta recaudación de los fondos necesarios. La subasta tendrá efecto el día de cierre de la exposición de dichos dibujos, que será inaugurada el próximo sábado en la sala de Galerías «Syra»”

Segons La Vanguardia del dia 03 de gener de 1961: “Sigue abierta en la sala de exposiciones «Syra». la exposición de dibujos cedidos por numerosos de nuestros mejores artistas a beneficio de la restauración de la bella ermita de Bellvitge. situada en Hospitalet de Llobregat. junto a la autopista de Castelldefels, y que es lugar de reunión de excursionistas y devoto centro de piedad para multitud de personas. Son particularmente devotos de ta Virgen de Bellvitge, además de los hijos y vecinos de la ciudad de Hospitalet, muchos ciudadanos barceloneses, habiendo sido testigo de esta devoción ¡as capillas que dedicadas a la misma existieren en las calles del Hospital y de !a Espadoria, La piedad por dicha imagen sé extiende igualmente a las poblaciones del Prat, de Cornella, de San Baudilio, de Gavá, de Viladecans, etc. De los dibujos expuestos —que son alrededor de 150— recordamos en este momento las firmas de Federico Lloverás, Rafael Benet, Bosch-Roger, Olga Sacharoff, Miguel Villa, Juan Commelerán, Jaime Mercadé, Evaristo Mora, Pedro Pruna, Juan Serra, Eduardo Castells, Emilio Ferrer, Grau Sala, José Obiols, J. Hurtuna, Tharrrats, Perrín, Surós, Oms, Maciá, Ollé Pinell, Florit, Aguilar Moré, Anita Sola de Imbert, Mes tres Cabanes, D. Caries, Grau Santos, Vidal Goma, José Granyer, Castanys, Passarey, Camps Arnau, José Simont, «Cese», etc., etc. y actualmente se siguen recibiendo todavía nuevas aportaciones. La mayoría de obras tienen señalados precios mínimos. Sobre este particular puede señalarse como revelador del interés del público, el que a los pocos minutos de la inauguración se ofrecieron 2.000 pesetas por un cuadro de Obiols,  que imcialmente estaba valorado en mil. La exposición permanecerá abierta hasta el día 12 de enero.”

Joan Commeleran i Carrera (Barcelona, 1902-Barcelona, 1992) va ser il·lustrador de llibres i paisatgista d’estètica naïf que es dedicà també als temes religiosos. Va pintar murals a l’església de l’Hospital de Canet de Mar, a l’església parroquial de Sant Joan Baptista de Vilassar de Mar, a l’església de Sant Miquel de Montblanc, a l’església parroquial de Maçanet de la Selva, Santa Maria del Mar a Barcelona, a Sant Cugat, a Benissanet,…

“Pintura la suya, grave y meditada, empapada de una sensibilidad más adusta que meliflua, más autéticamente tierna que melindrosa, que si bien se hace cargo de los accidentes, los valores, las estructuras y los acordes del mundo real, se diría que éste no es para el pintor otra cosa que el vehículo por el cual se nos comunican sentimientos y sensaciones mucho mnás trascendentes” Així definia Juan Cortes la pintura de Commelerán a La Vanguardia del 26 d’abril de 1964.

Segons el llibre Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat una inundació “danyà notablement les pintures murals del presbiteri, però no van ser arrencades ni restaurades a la restauració de 1977, sinó que hom va permetre que es perdessin irremissiblement”  Segons l’Enciclopedia CatalanaUna part de les pintures que decoraven l’interior d’ençà de la penúltima restauració, de Joan Commeleran, han passat al Museu” [d’Historia de L’Hospitalet de Llobregat]. Segons el llibre Abans de L’Hospitalet van ser unes goteres les que van malmetre bona part de les pintures murals.

Actualment el Patronat de Santa Maria de Bellvitge no existiex però amb les mateixes finalitats existeix el grup “Amigos de la Ermita”, que es va crear com a grup dins de la Parroquia Mare de Déu de Bellvitge després de la restauració de 1993.

A continuació unes imatges de la restauració copiades del bloc sobre l’historia de Bellvitge de Jose Serrano

commeleranjoseserrano2

"Pintura del arco triunfal en avanzado estado de ejecución-ermita Bellvitge 1960 - foto hoja parroquial". Com es pot observar, manca pintar el fons de l'ábside.

commeleranjoseserrano

Imatge del casament de Paquita Fontanals i Enric Prats, l'any 1960 - probablement copiada del llibre l'Abans de Mireia Mascarell, un llibre extraordinari amb 4000 fotografies de la nostra ciutat des de 1890 a 1965. ISBN: 84-95550-29-6. Editorial Efadós.

commeleranjoseserrano3

"restauración del campanario de la ermita de Bellvitge 1959"

estat actual

Aspecte actual, fotografia copiada de la web lamp.es

Una pregunta final: Algú sap per què  les  mares de deu de Bellvitge de 1914, de 1960, i l’actual son diferents? i aquesta d’aquí sota, que sembla la mateixa del 1960, on estava quan es va fotografiar?, l’altar és diferent,…

blog.lnk

Fotografia de l'altar de la Mare de Déu de Bellvitge, anys 50-60. Copiada d'un article a la venda al lloc web todocoleccion

novembre 5, 2009

Canvis al sud de la Gran Via

El 30 d’octubre vam mostrar unes imatges dels terrenys que ocuparà el Biopol’H, on també es pot veure l’ordenament projectat pel sector sud o mar de la Granvia proper a Bellvitge, així com el futur aspecte del seu nus, del traçat de la ronda Litoral i de l’autovia de camions. Avui descriurem aquests canvis.

La simplificació del nus de la Granvia es pretén des de l’Ajuntament al menys des de que es va construir la “Pota Sud”, ja que es considerava que aquesta última podria absorbir tot el trànsit   (Veure entrada del 16.06.2009), però per ara no a estat així. La futura configuració reduirà substancialment la superfície actual ocupada pel nus, unes 47 Ha, fet que permetrà aconseguir molt terreny públic.

Com veieu també es pretenen construir varies vies paral·leles a la Granvia; una per sobre que aniria des de l’avinguda Amèrica/avinguda Vilanova fins al riu, on trobaríem una altra que seguiria la seva llera. Per sota de la Granvia, el carrer Ciències, a tocar del oncològic i de la Torre Gran, arribaria també fins al riu, on segons antigues informacions es realitzaria un nou pont que ens faria arribar fins a la futura estació intermodal del Prat de Llobregat. Encara més cap al sud el carrer Botànica continuaria fins la Ronda Litoral, on es conserva l’accés a tocar del tanatori.

nusos2

si piqueu es fa una mica més gran!

De nord a sud veiem com la rambla Marina, l’avinguda de la Mare de Déu de Bellvitge/camí de Pau Redó i el carrer de la Feixa Llarga passen per sobre de la Granvia soterrada cap a la Zona Franca, dibuixant grans espais amb les vies que les creuen. Desconeixem quin ús li donaran a aquests espais encara que suposem que estaran relacionats amb el biopol’H. Tampoc sabem si el Tennis Gran Via es conserva on és ara o es desplaça cap a la zona esportiva de Bellvitge, i/o desapareixeran les indústries químiques.

Una altra nova infraestructura és l’autovia de camions, que creiem que es la via paral·lela al riu que queda a la dreta de la benzinera i que creuaria tot el plànol. Com veieu, no te el mateix recorregut que s’indicava a aquest mateix bloc abans de l’estiu. Passaria per sobre de la bassa de laminació i també de la ¿estació elèctrica? i les vies d’ADIF, ja a Barcelona.

Com es veu es modificarà sensiblement el traçat de la ronda Litoral fent-li una mica de panxa cap al riu, també es pot observar que passa per sobre de la quadrícula dels altres carrers, el que no sabem encara és si serà més permeable que l’actual, es a dir, si anirà sobre pilars com van escoltar a una reunió fa ja temps..

octubre 1, 2009

Hemeroteca sobre el futur del parc de La Marina (Setembre)

fotoeuia

Fotografia copiada del blog de EUiA l'Hospitalet de Llobregat - http://euialh.wordpress.com/ on es veuen les verdures que es cultiven als terrenys que hi ha al costat de la masia de Cal Masover Nou

Aquí teniu quasi tot (molts artícles s’han repetit en molts medis) el que s’ha parlat a internet fora d’aquest bloc sobre el parc de La Marina o zona de reordenació de Cal Trabal aquest setembre:

Si voleu continuar llegint articles publicats fora d’aquest bloc podeu anar al llistat del març, al de l’abril, al del maig, al del juny, al del juliol-agost i/o al llarg llistat previ. Si voleu llegir tot el que hem publicat a aquest bloc aneu a la secció del Parc de la Marina. Si trobeu alguna noticia més feu-nos un missatge o un comentari!

setembre 18, 2009

Presentació del documental “S.O.S Can Trabal”

Filed under: >> CAL TRABAL / PARC DE LA MARINA,>>AGENDA,Biopol,MEDI AMBIENT,Patrimoni arquitectònic,URBANISME — AVVBellvitge @ 7:41 pm
Tags: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

soscartell

Esquerra de l’Hospitalet de Llobregat i l’Associació de Veïns de Bellvitge sumem forces juntament amb la Federació d’Associacions de Veïns de l’Hospitalet, Associació La Saboga, Associació d’usuaris i usuàries de la bicicleta al Baix Llobregat (Bicibaix), Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP), Sociedad Española de Ornitología (SEO/Birdlife), Esquerra Unida i Alternativa de l’Hospitalet (EUiA), Els Verds – Esquerra Ecologista, Els Verds – Opcio Verda així com amb varies persones a títol particular a LA PLATAFORMA PER A LA CONSERVACIÓ DE LA ZONA AGRÍCOLA DE L’HOSPITALET DE LLOBREGAT I CONTRA L’ESPECULACIÓ IMMOBILIÀRIA

A més de totes aquestes entitats, han donat suport al nostre manifest dins del BLOC DE LA PLATAFORMA: JERC de l’Hospitalet, Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura (ADENC), Alnus / CEPA – Ecologistes de Catalunya de Sant Just Desvern, Associació Cultural de La Florida -Waslala, Coordinadora Salvem el Delta del Llobregat, Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural  (DEPANA), Maulets – Baix Llobregat, Partit Popular de l’Hospitalet (PP), Unió de Pagesos, Veterinaris sense fronteres, Plataforma Salvemos a los Buitres, els Verds de Badalona, el Grup Ecologista Les Agulles – Ecologistes en Acció de Catalunya, l’Assemblea de l’Esquerra Independentista de l’Hospitalet, els Grallers/eres de Bellvitge, i 37 particulars més

i s’han apuntat a la CAUSA DEL FACEBOOK “ATUREM LA DESTRUCCIÓ DE L’ÚLTIMA ZONA AGRÍCOLA DE L’HOSPITALET DE LLOBREGAT”: Esquerra Unida del Pais Valencià, Esquerra de l’Escala, Comunitat Valenciana Verdes Ecologia, Ateneu d’Eivissa, Oficina Verde Murcia, Alternativa Jove L’Hospitalet, Acció Jove CCOO, Dempeus per la Salut Pública, Alternativa Baix Gaià, Espai Jove Caldes d’Estrac, Mohamed Ali Joves Comunistes, La Memoria Viva Airmh, Hospicat La Ciutat, Xarxa Independentista, Iu Colmenar Viejo Asamblea, Comissió Tres-cents Anys, Esquerra Sant Andreu, Montbui Solidari Acaps Anoia, Esquerra Camp de Morvedre, Esquerra Sant-Boi, Eco Diari, Penya Blanc Blava Breda, Esquerra Federació de l’Ebre, Centre Ovidi Montllor, Construïm L’Alternativa, Esquerra Lleida, Quiràlia Educació, Esquerra Gràcia, Sàhara Horta Lliure, Terra d’Escudella, La Capsa El Prat, Plataforma Dret de Decidir, Llibertats Plenes, Plataforma Vegueria Pròpia, Sos Can Vairet, i 2243 particulars més

Des d’aquí invitem a tothom, als que ja ens heu donat suport i als que no ho teniu clar, a la presentació per part d’Esquerra l’Hospitalet del documental S.O.S Can Trabal, realitzat per Fran Menchón i David Casademunt, que tindrà lloc el dia 1 d’Octubre a les 20:00h a l’Antiga Aula de Cultura de Bellvitge (local de l’Associació de Veïns de Bellvitge) 

Hi intervindrà Oriol Junqueras, europarlamentari d’Esquerra i membre de la Comissió de Peticions del Parlament Europeu.

Si vols saber que és Cal Trabal i per què diem no al projecte de l’Ajuntament no hi faltis!

setembre 15, 2009

Els Verds Esquerra Ecologista porten a la Fiscalia l’abandonament d’una masia barroca a Bellvitge

denuncaicalmasovernou

Si piqueu es fa més gran! Imatge del dia 24.05.2009

La Associació Els Verds Esquerra Ecologista denunció el miércoles a los propietarios de la masía barroca Can Masover Nou de L’Hospitalet de Llobregat -entre ellos el presidente del FC Barcelona, Joan Laporta- en la Fiscalía del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (TSJC) por un presunto delito contra el patrimonio histórico.

En declaracions a Europa Press, el portaveu d’Els Verds, Antoni Garcia, ha lamentat l’abandonament, alteració i estat ruïnós de la masia i ha explicat que després de nou anys han esgotat totes les vies de diàleg amb l’Administració.

Per aquesta raó, ha afirmat que la denúncia és l’única alternativa perquè els propietaris –l’empresa Hakerson Internacional S.L– i l’Ajuntament, governat per PSC-ICV, “compleixin les seves obligacions” de preservar i restaurar l’edifici.

La masia, del segle XVIII, està en l’última zona agrícola de la ciutat –Can Trabal– i forma part del Pla de Protecció Arquitectònica de L’Hospitalet, que obliga a protegir la seva forma i façana. A més, està inclosa a l’inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya.

En la denúncia, a la qual ha tingut accés Europa Press, l’associació obre diligències per “delicte contra el patrimoni històric i per vulneració de l’article 46 de la Constitució“, que insta els poders públics a garantir la conservació i l’enriquiment del patrimoni.

El text assenyala “la falta de voluntat” de l’Ajuntament de L’Hospitalet a l’hora d’exercir les seves competències ja que “no ha realitzat cap tipus de gestió” per conservar la masia malgrat haver aprovat dues mocions sobre aquesta qüestió.

Els propietaris de les tres hectàrees on s’ubica la masia inclouen accionistes de l’empresa Hakerson Internacional S.L. com els vicepresidents del FCB Joan Franquesa i Alfons Godall, i la dona de l’alcalde de Sant Cugat, Anna Maria Lloveres, ha destacat Garcia.

Aquests terrenys es veuen afectats per un avantprojecte de requalificació de la meitat de les 43 hectàrees agrícoles de la població que preveu l’edificació d’oficines, hotels i concessionaris de cotxes, segons ha assenyalat Garcia. Ha indicat també que la zona forma part del delta del Llobregat, que conté el 80% de la fauna i flora de la ciutat.

Europa Press 13.09.2009

setembre 5, 2009

Volem una consulta popular sobre el futur de Cal Trabal

Stoptotxo

La Plataforma per la Conservació de la Zona Agrícola de L’Hospitalet de Llobregat i contra l’Especulació Immobiliària començarà el pròxim dissabte, dia 5 de setembre, una recollida de signatures coincidint amb l’inici de la festa major del barri de Bellvitge.

  • L’objectiu és forçar una consulta popular sobre el futur de la zona agricola
  • Signeu ja a partir del 5.9.2009 presencialment a Bellvitge
  • En compliment de la legislació, les signatures han de ser presencials.

Actualment el PSC de L’Hospitalet de Llobregat, sense els seus socis de govern, ICV-EUiA, es troba políticament aïllat defensant un projecte que sols agrada a ells i als propietaris de les terres de l’última zona agrícola del municipi, d’entre ells són destacables una immobiliària de Joan Laporta i Quadis.

Els ciutadans, mitjançant les associacions de veïns i la federació que les agrupa, mitjançant els grups ecologistes i moltes altres entitats s’han pronunciat en desacord; presenten, d’entre altres arguments, que aquest projecte fa un dany irreparable a la història, al medi ambient i a la identitat de la ciutat. L’Hospitalet de Llobregat és un dels municipis més massificats i amb menys zones verdes del mon. A aquesta mateixa zona, l’any 1997, es va anunciar des de l’Ajuntament la conversió en un parc agrari. Afirmen en definitiva que, si és necessari construir més edificis, altres solucions són possibles.

El dia 16 de juny el Departament de Medi Ambient i Habitatge va emetre un informe sobre el projecte citat, en el qual mostrava els seus dubtes sobre la compatibilitat dels edificis que volen construir i el manteniment de la zona agrícola, així com alertava dels efectes sobre el paisatge, la permeabilitat del sòl i la fauna. També demanava incorporar alternatives per tal d’emplaçar els edificis en emplaçaments menys sensibles. Des d’aquell moment, l’únic que sabem és que, segons declaracions del gerent de l’Agència de Desenvolupament Urbà de la ciutat, Antoni Nogués, no s’ha donat importància a aquest informe i tot continua igual.

La recollida de signatures, que es farà durant les festes de Bellvitge a tots els txiringuitos o guinguetes de les entitats i partits que formen la plataforma (i d’altres que es vulguin afegir), tindrà com a objectius donar a conèixer als visitants aquest conflicte; recollir dades de contacte de persones que vulguin estar informades sobre el tema i, per primera vegada al municipi, instar als gestors municipals a fer una Consulta Popular segons el Reglament de Participació Ciutadana de l’Hospitalet de Llobregat. L’objectiu de la consulta és obligar al PSC a deixar que la ciutadania participi en aquesta decisió, trencar l’opacitat i també bloquejar la possible opció de què, aprofitant la seva majoria absoluta, puguin tirar endavant el canvi de clau urbanística dels terrenys.

+ Informació

Bloc de la Plataforma per la Conservació de la Zona Agrícola de L’Hospitalet de Llobregat i contra l’Especulació Immobiliària

La Saboga

apunta’t al nostre Facebook, ja som 2264!

facebook

Signa també el manifest!

agost 31, 2009

Hemeroteca sobre el futur del parc de La Marina (Juliol-Agost)

caltrabaljuliolagost

Fantàstica imatge realitzada per Xavier Cervera i apareguda a la Vanguardia del 12 d'agost de 2009.

Aquí teniu quasi tot el que s’ha parlat a internet fora d’aquest bloc sobre el parc de La Marina o zona de reordenació de Cal Trabal aquest estiu.

Si voleu continuar llegint articles publicats fora d’aquest bloc podeu anar al llistat del març, al de l’abril, al del maig, al del juny i/o al llarg llistat previ. Si voleu llegir tot el que hem publicat a aquest bloc aneu a la secció del Parc de la Marina. Si trobeu alguna noticia més feu-nos un missatge o un comentari!

agost 24, 2009

L’historia no es pot expropiar

far llobregat

Diuen que no existeix la nostàlgia del que no s’ha viscut, però a mesura que anem llegint textos i anem veient imatges d’aquell temps en que existia una platja al nostre municipi, i a on ara sols trobem grans pedres per protegir els edificis industrials, apareix una mica d’això, podríem dir enyorança d’un paisatge perdut per sempre i que no hem pogut veure mai en viu.

Clar, a canvi d’aquestes platges, d’aquest paisatge, hem rebut prosperitat, qualitat de vida. Pot ser sense aquesta transformació Bellvitge no existiria; els nostres pares, o els nostres avis no haurien vingut mai a treballar a Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat no seria una de les ciutats més denses del món, pot ser tot seria diferent,…

En fi, l’únic que queda d’aquest paisatge litoral és el far, la farola del Llobregat, i a més ja no es troba a l’Hospitalet, fa ja quasi 90 anys que es troba a Barcelona, perdut dins del port entre multitud d’edificis i de dipòsits de combustible. Deshabitat, funcionant automàticament, enviant senyals lluminoses a vaixells que es guien per satèl·lit.

Avui mateix sortia un reportatge a TV3 sobre que diversos municipis catalans reclamen la gestió dels fars per poder obrir-los al públic. El Ministeri de Foment  està obert a parlar-ne, però creu que cal estudiar els usos que se’n vol fer. A Calella per exemple volen fer un museu i un centre d’interpretació, com el que ja existeix a un far del port de Tarragona.

Suposem que no es pot fer res amb aquest far, ens referim a res com un museu, un restaurant o encara que sigui un mirador;  es troba molt a prop d’activitats de risc com els dipòsits d’inflamables, i a més, qui voldria anar allà, en mig d’un entorn untraindustrial?

En tot cas considerem que és un edifici a protegir pel seu valor històric, al menys per la nostra ciutat.  Començant l’historia el dia 19 d’agost de 1566 quan es va col·locar la primera pedra de la Torre del Cap del Riu, defensa contra els corsaris i que es va aprofitar per construir el far, que va començar a funcionar el dia 1 de març de 1852.

A l’any 1920 tota la costa des del Llobregat fins a Montjuïc es va expropiar i es va destinar a construcció d’un Port Franc mai realitzat, i pot ser ja no tenim drets sobre aquest lloc, però com diem al títol l’historia no es pot expropiar i part de l’historia del nostre municipi es troba representada a aquest edifici; l’únic rastre, juntament amb la zona agrícola de Cal Trabal, de l’antic paisatge de la Marina.

Pot ser podriem fer alguna cosa,…

far llobregat2

Les dues imatges  s’han copiat del bloc Vida Marítima on podeu trobar més informació sobre el far. Segons aquest Bloc: Foto 1. El faro de Llobregat. De la Revista El Mundo Naval Ilustrado. Año 1.901. Pag.445. Foto 2. Vista del faro del Llobregat en el año 1.867. (Foto Laurent). Del libro Faros Españoles del Mediterraneo.

A aquest mateix bloc podeu trobar les següents entrades relacionades amb el far i amb la Marina de L’Hospitalet de Llobregat que va ser expropiada al 1920:

Pàgina següent »

Bloc a WordPress.com.