Associació de Veïns de Bellvitge

Desembre 14, 2009

Primer disseny del barri de Bellvitge

Fa uns mesos vam mostrar el que consideràvem el primer disseny del barri de Bellvitge, ara hem trobat un altre, que per la data de publicació necessàriament és anterior, les imatges que veieu aquí es van publicar al 1956, al núm. 27 de la revista Cuadernos de Arquitectura, i  l’altre projecte te data d’aprovació d’abril de 1960, això vol dir que haurem de corregir el text de l’entrada anterior,… (el posarem en quarantena)

Aquestes impressionants fotografies són de la maqueta del primer Bellvitge. Aquest Bellvitge molt més dens i amb edificis de menys alçada va estar al cap dels tècnics i gobernants de l’època des de 1955 fins a 1960. Aquest període va anar més o menys així:

El 20 d’octubre de 1955 la Comissió d’Urbanisme de Barcelona va aprovar el “Plan de adquisición de terrenos a los fines de poder ofrecerlos urbanizados a las personas y Empresas interesadas u obligadas en la construcción de viviendas, de acuerdo con las disposiciones que regulan el Primer Plan Nacional de la Vivienda. entre los terrenos escogidos figura el llamado Polígono de Bellvitge”

El 3 de desembre de 1955 s’encarrega la redacció del Pla d’ordenació urbana del polígon, desprès de que van rebutjar fer-ho els tècnics municipals, als tècnics de la Gerencia del Pla Comarcal, Antonio Perpiñà Sebrià (arquitecte), Aurelio González Isla (enginyer de camins) i José María Puchades Benito (enginyer industrial)

El 20 d’abril de 1956 la Comissió d’Urbanisme aprova inicialment el pla i el deixa a informació pública i es reben unes deu esmenes. A l’agost s’envia el pla a la Jefatura de Obras Públicas, i a l’octubre a la Confederación Hidrogràfica del Pirineo Oriental per que facin el seu informes.

El 21 de febrer de 1957 es realitza la suspensió per un any del atorgament de llicències de parcel·lació i edificació al Polígon de Bellvitge.

El 31 d’octubre de 1959, Inmobiliaria Ciudad Condal SA demana redactar de nou el Pla. El 21 de novembre de 1959 la Comissió d’Urbanisme accepta que es redacti un nou pla per l’immobiliària, que és el que vam mostrar equivocadament com a primer, i que com es pot observar és diferent a l’actual Bellvitge.

Anuncis

Octubre 22, 2009

Primer disseny del barri de Bellvitge (En quarantena)

entero

Text per reescriure,… veure nova entrada del 14.12.2009

detalle1pdetalle2pdetalle3_detalle41

Els usos del sol que es descriuen al plànol de situació següent estan basats en el Plan de Ordenación Urbana de Barcelona y Su Comarca, aprovat el 3 de desembre de 1953. Es poden observar moltes diferencies respecte al que existeix avui. Però es interessant que on la Plataforma per a la conservació de la zona agrícola de L’Hospitalet de Llobregat i contra l’especulació immobiliària demana que es conservi íntegrament la superficie de tota la zona agrícola, ja estava previst un gran parc urbà, des de Bellvitge fins al Llobregat i per sota de la Gran Via (Avenida de José Antonio Primo de Rivera), des del ferrocarril. La zona esportiva anava a un altre lloc, fins i tot les instal·lacions de la RENFE. El districte econòmic eren habitatges,…

situacion

Abril 6, 2009

Comentaris a l’entrevista de Núria Marín a El Punt

El dia 29.03.2009, Núria Marín va contestar una serie de preguntes sobre Cal Trabal, entre d’altres temes, a una entrevista realitzada per Rosa M. Bravo del diari El Punt:

Un altre projecte polèmic és Cal Trabal. L’Ajuntament s’ho ha repensat o bé manté el projecte igual?
–«Cal Trabal és un projecte magnífic, i un cop tinguem la conformitat de la Generalitat sobre els compliments mediambientals en començarem els tràmits. Aquest projecte significa que uns terrenys privats, que no són públics ni ho seran mai perquè ni l’Ajuntament ni la Generalitat invertiran 300 milions d’euros per comprar-los, passaran en part a ser públics, amb un parc de 21 hectàrees i amb la recuperació de tres masies històriques. Serà un espai d’oci per a la ciutadania magnífic, al qual es podrà arribar en metro. La polèmica ve perquè, a canvi, els promotors d’aquest projecte generaran activitat econòmica a l’entorn, tal com s’ha fet amb totes les transformacions urbanístiques d’aquesta ciutat. Que ningú s’enganyi: la transformació de la Granvia s’ha pogut fer amb les plusvàlues que s’han tret de la plaça Europa. I aquest projecte permetrà recuperar i mantenir un territori una part del qual és de conreu.»

Es mantindrà, doncs, l’activitat agrícola?
–«Però és que això és privat. Demà el senyor deixa de conrear la terra i demana una llicència per instal·lar un aparcament de vehicles i li he de concedir. Aquest és un projecte molt potent que entenc que no tothom veu amb bons ulls. Es generarà activitat econòmica, riquesa i un espai públic nou serà de l’Ajuntament i tothom en podrà gaudir. Aquesta és la millor manera de preservar un espai, perquè si és privat jo no podré garantir que es preservi per al conreu

No pot haver-hi un excés d’oferta per instal·lar activitat econòmica per la proximitat de la plaça Europa?
–«No. Cal Trabal està situat al costat del futur BioPol, un projecte molt potent que requereix activitat econòmica lligada al món sanitari. A Cal Trabal no estem pensant en ubicar, per exemple, activitat química, sinó una activitat lligada a la investigació farmacèutica i el món sanitari. I aquest món requereix un espai referent a Catalunya i a Europa. Tenim un pol molt important amb l’oncològic, Bellvitge i la universitat. Una part de Cal Trabal estarà lligada al BioPol.

Estarà lligat també a la reforma de la segona part de la Granvia?
–«També. Pot ser paral·lel, no cal que comencin les obres de soterrament de la Granvia per començar el BioPol ni Cal Trabal. La Granvia la tirarem endavant un cop comenci el soterrament de les vies del tren, que sí que és imprescindible i que es començarà a fer a finals d’any o a principis del 2010.»

 

 

 

Com Associació de Veïns de Bellvitge voliem fer una sèrie de comentaris al respecte:

Si aquest preu dels terrenys és cert (300 millions d’euros són quasi tres vegades més del que va costar soterrar la Gran Via fa pocs anys), es molt possible que estigui inflat per les expectatives de revalorització que genera la seva requalificació. Sols és necessari un pacte entre tots els partits polítics que es neguen al projecte per tal de no requalificar aquests terrenys, sigui qui sigui a l’ajuntament, i ja veureu com el preu baixa amb el temps.

L’alcaldessa s’oblida de que no tots els terrenys  són privats ja que algunes hectàrees són del Consell Comarcal, i el terreny on actualment es troba la gossera municipal i que es preten convertir en un edifici d’ús industrial és de propietat municipal.

D’altra banda no únicament existeix la via de la compra a valor de mercat, els terrenys també es poden permutar per altres de públics o de privats arribant a acords amb altres propietaris, també es poden concedir drets o concessions per tal de que rebaixin aquests suposats 300 milions. El problema que ens trasllada l’alcaldessa: “o edifiquen o fan un aparcament de camions”, no contempla les anteriors possibilitats, però siguem seriosos, no creiem que al nostre ajuntament treballin persones amb aquestes aptituds per negociar tan petites.

També cal dir que les possibles llicències que es puguin concedir, per exemple, per un aparcament de camions o un centre per fer pràctiques de golf, serien temporals i sense drets (llicències a precari), es a dir, es podrien fer les citades activitats amb la condició de que quan ho requerís l’ajuntament, els propietaris retornarien els terrenys al seu estat original i si no fos així, una fiança cobriria la restauració.

La construcció dels concessionaris, l’hotel, les industries i oficines significa que els terrenys es perdran per sempre sota aquests edificis privats, i alguns de gran alçada. Si realment és necessària aquesta nova activitat econòmica, a l’any 2002, al nostre municipi, es va crear el districte econòmic amb una superfície de centenars d’Ha destinades a ubicar empreses i serveis, i on encara queden solars sense construir per ubicar concessionaris i hotels. Al barri de Bellvitge també hi haurà molta superfície per construir on s’està realitzant la bassa de laminació de la Torre Gran, o al costat de l’empresa Akzo Nobel. També si es reordenessin els nusos de la C-31 i la C-32 s’aconseguiria molta superfície lliure, també es pot aconseguir espai entre l’Oncològic i ADIF.

El fet de que es produeixi la requalificació dels terrenys, que és el pas que l’ajuntament vol donar ara, no dona cap seguretat de que es construeixi res tal com es troba la situació econòmica actualment, i on cada dia cauen projectes a tota Barcelona inclús en un estat molt avançat i amb totes les garanties prèvies de solidesa econòmica; però per als propietaris seria perfecte, ja que llavors sí que pujarien realment els seus terrenys i no a causa de raons especulatives.

Una part molt important de la superfície dels terrenys a edificar està destinada a concessionaris de cotxes i també a un hotel, per tant no estan lligats ni a la investigació farmacèutica, ni a la sanitària. La resta d’edificis, ja veurem,… però lligar els edificis d’ús industrial o les oficines al Biopol és ara per ara un brindis al sol, ja que encara no hi ha moltes empreses que vulguin establir-se i en el cas de que no apareguin, els propietaris no refusaran cap oferta d’altres sectors per llogar els seus espais, tampoc creiem que l’Ajuntament condicioni als propietaris que el lloguer únicament sigui a empreses dels sectors citats.

A l’any 1953, al Plan de Ordenación Urbana de Barcelona y su Comarca tota aquesta zona i més es definia clarament com a zona de parc urbà. A l’any 1976, segons el vigent Pla General Metropolità, la zona on es vol construir es qualifica com a “parcs i jardins metropolitans”. Al 1997 es va anunciar des de l’Ajuntament que a Cal Trabal tindríem un parc agrari i des de llavors no han fet res,… i ara volen edificar a la meitat del poc que encara es preserva de l’històric territori de la Marina,… més formigó per una de les ciutats més denses del mon i que destrueix la seva historia i el seu paisatge per uns quants diners. I una vegada fet això, quan de temps tardaran en construir a l’espai que deixaran? Al sector de Cal Jaume de la Vidala també ens van dir el mateix al 1996, que tot es convertiria en un parc de 12,5 Ha, amb un llac de 0,8 Ha pel descans dels ciutadans. També era un projecte magnífic, però on és aquest parc? en comptes d’això tenim runa i un pàrking de camions.

Donde dije digo, digo DiegoDonde dije digo, digo Diego

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.