Associació de Veïns de Bellvitge

Novembre 25, 2009

20 respostes sobre Bellvitge

Filed under: >> CAL JAUME DE LA VIDALA,Atmosfera,Biopol,ESPORT,Horts urbans,MEDI AMBIENT,Obres d'Adif,Patrimoni arquitectònic,PROTECCIÓ CIVIL,Residus,Risc Químic,Riu Llobregat,Transport,Transport sostenible,URBANISME — AVVBellvitge @ 12:01 am
Tags: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Des de l’entorn de l’AV de Bellvitge es van enviar 20 consultes sobre diferents aspectes del barri al programa de TVL’H “L’Alcaldessa Respon” del dia 30.09.2009, aquella nit únicament es va respondre una d’elles al programa, però una vegada finalitzat es va rebre un correu electrònic de l’Antoni Rivera León, coordinador del gabinet de l’alcaldia dient que en uns dies es respondrien totes les preguntes enviades.  Ahir, juntament amb una disculpa pel retard, es van rebre aquestes respostes, que compartim amb tots vosaltres:

Localització de les preguntes. 10,11,14 i 16 o es troben pendents de localització o són preguntes generals

1. M’agradaria saber quan tindrem un accés al Prat de Llobregat sense risc pels vianants i bicicletes. El Bicing arribarà a l’Hospitalet el març que ve, podrem anar al Prat per l’autovia de Castelldefels o serà necessari anar fins a la passarel·la de Cornellà? Es trist que ens diguem “de Llobregat” i després de tants anys demanant aquest accés encara estiguem igual o pitjor.

Des de l’àrea de Mobilitat de l’Ajuntament ens informen que és un tema que està en vies de solució mitjançant les actuacions que realitza el Consell Comarcal a la llera del riu, en el pròxim soterrament de les vies del tren i en la segona fase de la reforma de la Granvia.

2. M’agradaria saber quan es realitzarà el parc de 12 Ha (amb un llac de 800 m2) previst al costat de l’Hospital Oncològic anunciat al 1996 (Veure publicació L’Hospitalet del 25.03.1996).

Des de l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) ens informen que l’esmentat parc està inclòs a la Unitat d’Actuació 3 del “Pla Especial del sector delimitat per la Granvia i accessos al Cinturó del Litoral”, aprovat per la Comissió d?urbanisme el 17-6-1992.

3. M’agradaria saber com ha acabat el tema de l’abocador incontrolat de residus que havia al costat del tanatori i si ha afectat el terra o el aqüífer?

Segons ens informen la tipologia de material que s’està retirant del solar ubicat davant el tanatori, és residu inert (terres, runes), residu no especial (pneumàtics i plàstics) i pots buits amb restes de líquids que s’estan caracteritzant però que no sembla que hagin afectat els sòls. Tot i això, s’està a l’espera de la neteja total per confirmar aquest aspecte.

4. M’agradaria saber que es pretén fer als terrenys entre el hospital Oncològic, la Ronda Litoral i la Gran Via (Cal Jaume de la Vidala).

Des de l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) ens informen que aquest àmbit està inclòs en el “Pla Especial del sector delimitat per la Granvia i accessos al Cinturó del litoral” abans esmentat, que va definir tres unitats d’actuació per al seu desenvolupament, posteriorment modificades en el projecte de Modificació de les Unitats d’Actuació, aprovat pel Ple municipal el 4-11-1994.

En quant a la Unitat d’Actuació núm. 3 ja s’ha contestat a l’anterior apartat.

En quant a la Unitat d’Actuació núm. 1 i núm. 2, a continuació es relacionen el seu estat d’execució i les previsions actuals:  Unitat d’actuació núm. 1 (Tanatori i les zones verdes del camí de Pau Redó): S’ha executat en la seva totalitat d’acord amb el Pla especial esmentat, amb totes les seves despeses, expropiació dels terrenys, urbanització i construcció del Tanatori a càrrec de Funerària de l’Hospitalet, SA,

De la mateixa manera que la unitat d’actuació núm. 3 aquesta zona està inclosa en els “Estudis previs per a la reordenació de l’àmbit de la Granvia-Llobregat. Reforma del segon tram de l’Av. de la Granvia de L’Hospitalet i transformació dels territoris adjacents de la Marina”, redactats per el Consorci per a la reforma de la Granvia de L’Hospitalet, que foren aprovats per la Junta de Govern Local en sessió celebrada el dia 4 de desembre de 2007.

Unitat d’actuació núm. 2 (Hospital Duran i Reynals): S’ha executat l’ampliació del Tennis Granvia, amb la cessió gratuïta dels terrenys per a les pistes esportives del costat nord. La nova vialitat prevista està expropiada per l’ACA amb motiu del col·lector que passa pel seu subsòl. No s’ha fet l’ampliació prevista de l’Hospital Duran i Reynals. El sistema previst fou el de compensació i correspon a l’Hospital la seva iniciativa.

En aquest sentit, les actuacions previstes en un futur segueixen essent l’ampliació de l’equipament amb nous requeriments actualitzats que són objecte d’estudi (BIOPOL’H) . Així, la Junta de Govern Local, en data 14 d’abril de 2009, i el Ple Municipal en data 28 de juliol de 2009 varen aprovar inicialment i provisionalment el “Pla Especial del Parc Científic i Tecnològic Biomèdic de Salut- BIOPOL’H. Ampliació de l’equipament sanitari-assistencial de l’Hospital Duran i Reynals (districte econòmic Granvia-L’Hospitalet) Avinguda de la Granvia, núms 199-203”, que resta pendent d’aprovació definitiva.

5. M’agradaria conèixer quins terrenys estan afectats pel Biopol.

Des de l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU), ens informen que són part dels terrenys de la Unitat d’Actuació núm. 2 de l’apartat anterior, inclosos a l’àmbit del “Pla Especial del Parc Científic i Tecnològic Biomèdic de Salut- BIOPOL’H. Ampliació de l’equipament sanitari-assistencial de l’Hospitalet Duran i Reynals (districte econòmic Granvia-L’Hospitalet) Avinguda de la Granvia, núms 199-203”.

6. M’agradaria saber com ha quedat el tema de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de l’any 2004 que diu que les instal•lacions municipals de la deixalleria, i el parc de sanejament són d’ús industrial i no d’equipament tal com diu la seva qualificació urbanística i per tant haurien de tindre una altra ubicació.

Des de l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU), ens comuniquen que: Existeix una sentència del TSJC de 13 d’abril de 2004 que anul·la part del “Pla Especial de concreció d’usos dels tipus d’equipament i ordenació al c. Arquímides” que ordena els terrenys de la deixalleria i parc de sanejament. L’article 103 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, atribueix la potestat d’executar les sentències correspon als Jutjats i Tribunals de l’ordre jurisdiccional contenciòs-administratiu i d’altra banda l’article 104 de la mateix Llei determina que l’òrgan que hagués realitzat l’activitat objecte de recurs ha de procedir al compliment de la sentència. L’objecte del recurs era l’acord de la comissió d’Urbanisme de Barcelona de 17 de desembre de 1997 que va aprovar definitivament l’esmentat Pla Especial i per tant correspon a aquest òrgan administratiu de la Generalitat de Catalunya procedir a acordar allò que exigeixi el compliment de les declaracions contingudes en la sentència”.

7. M’agradaria saber si es canviarà d’ubicació el actual dipòsit municipal de vehicles que es troba al costat del riu Llobregat. L’últim any s’han incendiat varies vegades i es troba molt a prop de conductes de gas i petroli.

Segons el que ens informa l’àrea de Governació de l’Ajuntament, està en fase de construcció una nova dependència, en quant les obres estiguin finalitzades, el dipòsit municipal de vehicles actual quedarà sense activitat.

8. M’agradaria saber quan es restaurarà la masia La Torre Gran, actualment es troba en molt mal estat, encara que forma part del patrimoni arquitectònic de la ciutat.

L’Ajuntament de l’Hospitalet ha engegat en els darrers anys diverses iniciatives incloses en un projecte global de recuperació del patrimoni històric immoble de la ciutat.  El conjunt d’actuacions realitzades, en execució, o en fase de projecte, tenen com a objectiu rehabilitar edificis històrics emblemàtics dins l’actual trama urbana de la ciutat i adaptar-los per a l’ús de la ciutadania, en el marc del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA), tots ells de propietat municipal.

En el cas de la Torre Gran, ubicada a la carretera de la Vora del riu sense número, es tracta d’una edificació de propietat privada, inclosa al PEPPA vigent (fitxa 99), i que té la qualificació de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) amb el número de catàleg 1721 de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya.  El nivell de protecció específic establert al PEPPA és el C, que protegeix els edificis el valor dels quals resideix principalment en la seva estructuració tipològica, exteriorment reflectida en la façana i interiorment en la disposició de la seva estructura general així com en determinats espais, com vestíbuls i caixes d’escala. Aquestes parts o elements estaran específicament protegits, essent susceptible la resta de l’edifici d’actuacions de rehabilitació que mantinguin o revaloritzin aquelles. Qualsevol projecte d’obres que afecti l’edificació haurà de complir la normativa vigent i específicament els criteris d’intervenció establerts a la fitxa del PEPPA.

9. M’agradaria saber quins plans hi ha per la zona de la Torre Gran (des del riu fins a la ronda litoral).

Des de l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) ens informen que actualment s’està executant el Projecte de Bassa de Laminació per part de l’Agència Catalana d’Aigua. De la mateixa manera que els terrenys anteriors aquesta zona també està inclosa a l’àmbit dels “Estudis previs per a la reordenació de l’àmbit de la Granvia-Llobregat. Reforma del segon tram de l’Av. de la Granvia de l’Hospitalet i transformació dels territoris adjacents de la Marina”.

10. M’agradaria saber si es realitzaran horts urbans a l’Hospitalet. Tots els municipis que ens envolten ja disposen. Actualment existeixen diversos nuclis d’horts urbans al•legals que creiem que seran destruïts per diverses

Segons ens informen des de Medi Ambient, hi ha previsió de posar horts urbans per a la gent gran.

11. El districte VI és un dels més contaminats de l’Hospitalet de Llobregat. M’agradaria saber si és possible instal•lar una estació fixa de mesura de contaminants per tal de preveure l’afecció d’aquests sobre els veïns.

Segons informació facilitada per l’àrea municipal de Medi Ambient, a la ciutat de L’Hospitalet, existeix una estació de mesurament de contaminació (Parc dels Ocellets).

12. El Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic de Catalunya obliga, des del febrer de 2007, a l’Hospitalet de Llobregat a elaborar un Pla d’acció municipal, ja que al nostre municipi existeixen elements vulnerables molt significatius a prop d’empreses classificades com d’alt risc per accidents químics. Quan es farà aquest pla d’acció?

Ens comuniquen des de l’àrea municipal de Governació, que el PlaseQCat (Pla d’emergència Químic de Catalunya) està en fase de revisió, pendent d’homologació per part de la comissió de Protecció Civil de Catalunya.

13. La mateixa pregunta anterior pel TRANSCAT (Pla especial d’emergències per accidents en el transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril a Catalunya).

Des de l’àrea municipal de Governació, ens informen que el TRANSCAT (Pa Especial d’emergències per accidents en el transport de mercaderies perilloses per carreteres i ferrocarril a Catalunya) actualment, està elaborant el projecte i es troba en fase de recerca de dades.

14. M’agradaria saber quines accions tenen pensades des de l’Ajuntament en relació al programa de RTVE “Comando Actualitat”, del dia 23.10.2009.

Sàpiga que s’ha enviat una carta de la senyora Alcaldessa adreçada a la direcció de TVE en la que manifesta el rebuig a la imatge esbiaixada que es va donar al barri de Bellvitge i de la ciutat de L’Hospitalet.  Al mateix temps, li agraïm el seu correu del dia 1 d’octubre en el que ens envia la resposta de RTVE sobre el programa i que anava adreçada a un veí.

15. Quan està prevista la construcció de la nova llar d’infants a Bellvitge.

Segons l’Àrea d’Urbanisme, el compromís és que durant aquest mandat es redactarà el projecte.

16. Quan esta prevista la construcció del nou casal d’avis a Bellvitge.

Des de l’Àrea corresponent s’està treballant en la preparació del projecte.

17. Quan està prevista la realització del circuit de footing a Bellvitge.

Se’ns informa que el projecte està redactat.

18. Quan està prevista la remodelació de la plaça Amalvigia.

Se’ns informa que el projecte està redactat.

19. Per què no és possible el soterrament de les vies de la línea de Vilanova mitjançant tuneladora en tot el recorregut pel barri de Bellvitge.

Segons dades facilitades per l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU), l’Ajuntament va sol·licitar al Ministeri de Foment que està redactant el projecte constructiu del nou túnel línia Vilanova, que l’obra s’executés mitjançant una tuneladora, aquesta petició ha estat estudiada i estimada parcialment pel Ministeri i per tant portarà a terme el tram situat aproximadament entre l’estació actual de Bellvitge i fins a la Torrassa amb tuneladora. Pel que fa al tram al que vostè es refereix el Ministeri de Foment va desestimar executar l’obra amb tuneladora per motius de seguretat ja que els estudis geològics dels terrenys desaconsellen utilitzar aquest mètode constructiu.

20. Entre el carrer Campoamor i els edificis de l’avinguda Europa hi han una sèrie de naus amb diferents usos, moltes desocupades. Des de fa anys es parla de que es derribarien i es faria un passeig a aquesta zona. És veritat? com està el tema?

D’acord amb el que ens informa l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU), entre el carrer Campoamor i l’avinguda Europa segons la cartografia de la ciutat no existeixen naus industrials. El que si ha estat objecte d’estudi és l’illa situada entre el carrer Cobalt, Leonardo da Vinci i Rosalia de Castro, per a la seva transformació a usos residencials. De moment encara no s’ha tramitat cap modificació de planejament i per tant els edificis industrials d’aquesta illa romanen amb la classificació industrial 22a.

Agraïm les  respostes als membres dels diferents departaments del nostre ajuntament, així com al gabinet de l’alcaldia, i considerem aquest fet com una demostració de transparència,  pas vital per a la participació ciutadana, i per tant per una democràcia d’alt nivell. Seguint aquesta manera de fer, deixem aquesta informació en mans dels veïns i veïnes.

Per la nostra part estudiarem les respostes per tal de, en cas de que fos necessari, plantejar noves consultes.

Octubre 23, 2009

El cabal del Llobregat als últims anys

cabal riu

Valors de cabal (m3/s) del riu Llobregat a l'alçada de Sant Joan Despí des del 23/10/2004 al 23/10/2009. Dades de l'ACA

Aquesta entrada es realitza com a resposta a una pregunta d’en Jose Manuel al facebook a propòsit dels efectes sobre el cabal del Llobregat de les últimes pluges i com a complement d’altres tres entrades sobre inundacions d’aquest bloc.

Lamentablement no hem trobat a internet el cabal del Llobregat a la crescuda del 10.10.1994, també origen de la pregunta de José Manuel, encara que suposem que rondaria els 1500 m³/s, ja que la de 1982, que menciona com a referència el text de La Vanguardia, va ser d’uns 1600 m³/s.

El pic de la dreta a la gràfica superior (70 m³/s) és el causat per les pluges d’ahir, on l’aigua va pujar fins cobrir la nova plataforma de formigó que han construit a la llera del Prat de Llobregat. El màxim dels últims 5 anys va ser el dia 13 de setembre de 2006 amb 269 m³/s, aquell dia va morir una persona al nostre municipi a una riada al Parc de Can Boixeres, veure la Vanguardia del dia posterior.

Però la crescuda del 2006 no va ser res comparada amb, per exemple, la del 10 de juny de 2000, que va durar un dia amb un màxim de 1425 m3/s. Aquesta va ser la que va enfonsar el pont de la N-II a Esparreguera, provocant dos morts; la que va inundar el monestir de Montserrat,… entre d’altres moltes calamitats, que en aquest cas no van arribar a la part sud del Baix Llobregat, al menys de forma tan perjudicial (Veure la Vanguardia)

cabal riu2000

Gràfica copiada del document "Análisis de la estabilidad del cauce del Llobregat tras la construcción de la autovía del Baix Llobregat"

I aquesta última no va ser res comparada amb la dels dies 20 i 21 de setembre de 1971, amb 3080 m³/s (a Martorell), de la que vam posar unes imatges dels efectes a Bellvitge. En aquest bloc també hem parlat de la riada del 1617 que es calcula va tenir un cabal de 4680 m³/s (a Monistrol de Montserrat).

Però això és molt molt molt difícil que torni a passar.

Fonts consultades:

  1. Dades de l’aigua i el medi de l’Agència Catalana de l’Aigua
  2. Análisis de la estabilidad del cauce del Llobregat tras la construcción de la autovía del Baix Llobregat

Agost 26, 2009

Bernats Pescaires a Bellvitge

Primer demanar disculpes per la qualitat de les fotografies però es que tenim l’equip que tenim, i sense trípode i amb una digital amb un zoom x12 ha sortit això. Si voleu imatges de bernats pescaires (Ardea cinerea) amb millor qualitat trobareu a milers a internet, però aquestes són especials ja que las vam fer des del barri, al costat del pont de la Gran Via, i per tant, encara que sembli mentida formen part de la fauna de Bellvitge, i de l’Hospitalet de Llobregat.

La veritat és que això no és quelcom especial, ja que fa molt temps que a aquest sector del riu es veien de tant en tant aquestes aus, però durant les obres d’endegament van destruir el seu habitat i les aus van haver de marxar (llegir també informe DEPANA).

Vam trobar aquests ocells el dilluns passat al migdia, juntament amb un martinet blanc que els seguia de molt a prop, també vam veure molts ànecs a una illa que s’ha format aigües avall del pont de la C-31, i un munt de coloms que viuen sota el mateix pont.

A més d’aquesta illa també fa uns mesos que s’observa com van sortint de l’aigua a diferents punts del riu nous canyissars encara petits, aquest fet es pot observar degut a que el nivell de l’aigua es troba molt baix. Segons l’estació d’aforament de Sant Joan Despí el dia de la fotografia baixaven 3,81 m3/s (veure valors a la xarxa de control de l’ACA).  

Sobre els valors de cabal cal dir que els dies 22 i 23 d’agost de 2009 el riu es va trobar per sota del valor mensual de cabal ecològic a aquest punt pel mes d’agost, que és de 3,44 m3/s segons el pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya, arribant a 3,08 m3/s

D’altra banda, probablement la gran quantitat de sediments que arrossega el riu estan fent perdre la profunditat guanyada a l’excavació del llit, realitzada per obtenir més capacitat per absorbir les aigües en cas d’avingudes. Com diu el document de DEPANA això requerirà un dragatge periòdic d’aquest tram impossibilitant la recuperació definitiva per aquestes i altres aus.

I ara suposem que hauríem de parlar una mica sobre aquests ocells, però com no som ocellaires, millor que llegiu el llibre de la Flora i Fauna de L’Hospitalet de Llobregat (pàg. 53 i 56) i així no ficarem la pota.
 
_______(
Acabem de rebre uns comentaris de Ricard Gutiérrez (entre moltes altres coses antic director de les Reserves Naturals del Delta del Llobregat i creador de Rare Birds in Spain), que ens aporten molta més informació sobre aquests ocells:

Els ocells que veus, són al menys tres diferents. Hi ha dos adults que tenen un plomall negre al cap, nupcial, i un jove que té el capell, la part de dalt del cap, grisa, sense tons negres en el cos. En la foto en vol es veu que l’adult té les plomes de l’ala de diferents longituds: està mudant, és a dir, canviant de plomes, cosa que solen fer després de l’època de cria.

Aprofiten el riu justament perquè hi ha peix: són ocells piscívors que preden sobre carpes, anguiles o el que sigui, de tamany mitjà i fins i tot gran. Aprofitant que el nivell del riu és baix, els peixos estan més ‘disponibles’ i per tant és normal de veure’ls pel riu, perquè el riu ara té peixos i vida, a diferència del que passava fa uns quants anys.

Abans eren ocells estrictament hivernants (1980s) però poc a poc van esdevenir ocells nidificants a Catalunya, primer a una colònia semi-salvatge (ara totalment composta per ocells salvatges) al zoo de Barcelona i, posteriorment a partir de l’any 2000, nidificant al propi delta del Llobregat. L’origen dels ocells del riu és per tant d’aquestes dues zones. Alguns poden anar marcats amb anelles de PVC de colors que ens ajudaran a conèixer la seva procedència, pel que també caldrà estar-hi atents en possibles ulteriors observacions.

Encara que pugui sorprendre, els rius, i particularment el Llobregat, atresoren espècies molt interessants de la fauna que cal protegir.

Moltes gràcies!

bernatpescaire4

bernatpescaire3

bernatpescaire

bernatpescaire2

febrer 13, 2009

1617, l’any del diluvi

anydeldiluvip

Les inundacions dels dies 3 i 4 de novembre de l’any 1617 van ser les més catastròfiques de les quals es tenen notícies, van afectar a gairabé a totes les conques de Catalunya, i des de llavors el 1617 és coneix com l’any del diluvi. A la Marina de L’Hospitalet, on actualment es situa el nostre barri “diverses masies quedaren enderrocades i la collita – ja en sacs – es perdé nadant aigües avall,  i la riuada espatllà la torre militar del Cap del Riu, de la que caigué un tros de muralla,  «cosa impossible als hòmens», segons el cronista barceloní Bruniquer” (1)  “Al Delta, el Llobregat sobreeixí i l’ocupà tot, però en una alçada abans mai – ni mai més – assolida, que arribà fins als pisos superiors de les masies. La deposició d’un dels testimonis és escruixidora: «estiguerem tres ho quatre dies tots coberts d’aygua casi fins al segon sostre de les cases y avia en dit Prat»(2). Si voleu conèixer més de primera ma podeu llegir a Miguel de Valdeosero, correu a caball del rei.

graficos

Però realment quina quantitat d’aigua portava el Llobregat a aquella riuada?.

Els científics actuals han tingut que recórrer a documents antics com el que mencionava abans o be a l’anàlisi dels sediments deixats pel riu en aquell moment i que s’hagin pogut trobar intactes a l’actualitat. Els últims estudis mostren que el cabal va arribar fins als 4680 m³/s a Monistrol de Montserrat i per tant seria més alt a la nostra alçada del riu, ja que s’haurien afegit les aigües dels rius, rieres i torrents que es troben entre Monistrol i nosaltres.

La riada més important del segle XX va ser la del 20 de setembre de 1971, amb 3080 m³/s mesurats a Martorell i que a Bellvitge va tenir molta incidència ja que va  obligar a desallotjar a 80 famílies dels baixos (D’aquesta ja parlarem en un altre article més llargament)

Fa poc, eliminant tota resta de vida, s’ha aconseguit elevar fins a 4000 m³/s  la capacitat hidràulica del tram entre el pont de l’autovia C-31 fins al pont de Mercabarna, aquest valor és el que es considera un període de retorn de 300 anys.  Això s’ha aconseguit mitjançant  l’endegament del riu, la retirada i substitució del pont de la RENFE, paral·lel al nou pont de l’AVE. Cal dir que la zona d’inundació del Llobregat al seu tram final també pot absorbir un cabal màxim d’uns 4000 m³/s.

No hem trobat la quantitat d’aigua que pot absorvir el pont de la C-31 (Gran Via), i tampoc com afectarà la canalització del riu ja realitzada a l’extensió de les zones inundables properes al barri, ja que l’Agència Catalana de l’aigua es troba modelitzant la zona amb les noves dades. Ja informarem.

Amb aquest petit text el que volem dir és que encara que el riu sembli  domesticat, encara no les tenim totes amb nosaltres i que encara mereix el nostre respecte.

  • (1) Jaume Codina. L’Hospitalet del Llobregat 1573-1632. Publicacions de la Ponència de Cultura de L’Ajuntament de L’Hospitalet, 1970
  • (2) Jaume Codina. Delta del Llobregat, La Gent del Fang. Editorial Montblanc, 1966
  • (3) Les fotografies i dibuixos dels ponts de Martorell i del Pont de Vilomara són d’una presentació sobre el canvi climàtic de Mariano Barriendos, un expert en aquesta inundació.

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.