Associació de Veïns de Bellvitge

Novembre 15, 2010

L’eix ciutadà que porta al Llobregat

Durant molts anys (a prop d’una dècada) des de la vocalia de Medi Ambient de l’AV de Bellvitge hem estat reivindicant la necessitat d’un accés segur i des de la pròpia ciutat al riu Llobregat, com una de les grans passes per aconseguir una consolidació dels valors ecològics, medi ambientals, lúdics i d’esbarjo i amb l’objectiu d’integrar un espai més o menys natural o naturalitzat a la vida quotidiana de la ciutat, és a dir, dels seus habitants.

El desafiament no era pas senzill. Les obres de construcció del Cinturó Litoral en primer lloc i els seus accessos, l’empremta i la pressió del nus viari del Llobregat, la construcció de l’AVE i totes les seves servituds de pas… sorprenentment no van tenir mai en compte que el terme municipal de l’Hospitalet de Llobregat arribava fins al riu i de fet 900 metres de la seva riba esquerra pertanyen al nostre municipi i als seus habitants.

No era la primera vegada que passava. La història de l’Hospitalet està plena d’exemples com aquests on hom ha acabat cedint terrenys de la ciutat per a construcció de grans obres d’infrastructura d’interès metropolità a canvi de ben poc o fins i tot de no res. Com tots sabeu, la Marina de l’Hospitalet, que seguint la riba esquerra del Llobregat arribava fins al mar (l’Hospitalet tenia platja), va ser sacrificada i engolida per a la construcció de la Zona Franca i de les successives ampliacions del gran port de Barcelona. La gran sacrificada: l’Hospitalet i les seves gents.

Vam perdre la platja i la major part de la Marina i vàrem rebre ben poca cosa a canvi quan rebíem alguna cosa.

Total que amb l’última onada d’obra pública i d’infrastructures ens vàrem quedar sense accés al riu a peu o en bici (a banda dels famosos clots de l’AVE al seu pas per Bellvitge) i en unes condicions mínimes de seguretat.

La ciutadania no obstant no va renunciar al que considerava un dret i moltes vegades, jugant-se la vida, va decidir que el riu també formava part de la ciutat i que calia arribar des de la ciutat i no havent de recórrer a accessos des d’altres municipis que sí havien mantingut la seva connexió amb el riu.

En aquest sentit hem pogut comptar amb una implicació progressiva dels diferents responsables municipals que finalment de manera majoritària han compartit aquesta prioritat i objectiu de ciutat. Inicialment des de l’Àrea de Medi Ambient que fins i tot va constituir comissió i grup de treball per a la recuperació del riu i finalment també amb els diversos responsables i actors municipals des de la vessant urbanística.

A l’últim any els progressos han estat considerables en les negociacions establertes entre els diferents actors: responsables municipals, Mancomunitat Metropolitana, Direcció General de Carreteres de la Generalitat i sobre tot Ministerio de Fomento.

La mancomunitat a instàncies dels responsables municipals va decidir abordar i definir un projecte d’accés i dotar-lo de l’indispensable pressupost per poder portar-lo a terme.

Es van establir diferents contactes entre les diverses administracions amb competència o bé amb terrenys i servituds de pas. I es va anar apropant la possibilitat d’habilitació d’un accés llargament reivindicat per la ciutadania i compartit per les administracions més properes a aquesta.

Fa uns mesos es va arribar a un principi d’acord per tal de portar a terme les modificacions necessàries per habilitar a l’ús ciutadà l’únic pas practicable que va des de la Residència de Bellvitge i Cal Trabal cap a la llera del riu al seu pas pel terme municipal de l’Hospitalet. Semblava que la solució era ben a prop doncs havia un principi d’acord entre totes les administracions implicades, havia un projecte, havia una disponibilitat pressupostària i havia un recolzament –i satisfacció- per part del moviment veïnal. No fa gaire un representant de l’A.D.U. (Agència de Desenvolupament Urbà) va confirmar que pràcticament estava tancat aquest acord i que només faltava rubricar-ho per part dels representants del Ministerio de Fomento, la qual cosa vàrem acollir amb gran joia. Malauradament aquesta rúbrica no s’ha produït com esperàvem i sembla que encara queda alguna reticència per part del Ministerio de Fomento.

Des de l’AV de Bellvitge i des de la Federació d’AV de l’Hospitalet emplacem a les administracions i particularment a la més refractària (Ministerio de Fomento) a que d’una vegada es doni llum verda a aquest projecte essencial per a la integració de la llera del riu a la vida de la ciutat i pel gaudi ciutadà d’aquest espai natural, potser l’únic conjuntament amb Cal Trabal, que queda a una ciutat que té incorporat el riu al seu propi nom i quina història no es pot entendre sense aquest fet de pertànyer a l’eix integrador social, cultural i econòmic que és el riu Llobregat.

I no només això.

L’eix ciutadà Rambla Just Oliveras – Pl. Amalvígia – Rambla Marina – Parc de Bellvitge – Ermita de Bellvitge que es converteix, una vegada es porti a terme la remodelació de la Pl. Amalvígia (aprovada i a punt de començar la seva transformació per al trànsit peatonal) , en un dels eixos vertebradors de ciutat més importants de l’Hospitalet i que ja té un ús veïnal de primera magnitud, pot convertir-se en un dels actius fonamental per a la qualitat de vida del seus ciutadans amb aquesta ampliació que comportarà la prolongació d’aquest eix amb la integració de la zona agrícola de Cal Trabal i l’accés al propi riu com a elements de valor afegit d’aquest itinerari de salut, per a l’esbarjo i el gaudi de la tota la ciutadania. Una ampliació necessària, justa i llargament reivindicada que elevarà la qualitat de vida dels ciutadans de l’Hospitalet.

L’Hospitalet de Llobregat  i la seva gent s’ho mereixen. Ens ho mereixem.

 

Setembre 16, 2010

Fotografies de la caminada a la zona agrícola i de la plantada

Diumenge passat uns 170 veïns ens vam apuntar a la IV Caminada reivindicativa que va organitzar la AV dins de la Festa Major. Els objectius eran dos, anar fins la zona agrícola i mostrar-la als veïns, així com explicar in situ els plans de l’ajuntament i per què estem en contra; d’altra banda volíem tornar a portar als veïns al riu, per que veiessin les dificultats en augment que existeixen per arribar, i una vegada allà observar les modificacions que s’han fet a les lleres.

Mentre la caminada continuava cap el final de la zona agrícola i el riu,  alguns veïns vam plantar uns 20 arbres (tamarius) al lloc de la zona agrícola per on volem que passi el camí que ens porti cap al riu.  La terra és bastant dolenta i a principis de setmana va fer molta calor, així que ahir vam tornar per regar-los. Encara és aviat per saber si sobreviuran, però segur que sí, són uns arbres molt durs!

Setembre 15, 2010

Imatges de la xarrada sobre temes mediambientals de la Festa Major

El Diumenge 5 de setembre Fernando Martínez, el portaveu de la vocalia de Medi Ambient, ens va explicar els efectes de la contaminació sobre la nostra salut. Actualment es troba en període de prova una nova central tèrmica de cicle combinat que s’ha instal·lat al port, i començarà a funcionar encara que la qualitat de l’aire que respirem no és la més desitjable.

També ens va explicar per què ens neguem als projectes que te l’ajuntament per l‘última zona agrícola de la ciutat, Cal Trabal i es va preguntar com és possible que la nostra ciutat encara no disposi d’horts lúdics quan totes les ciutats del nostre entorn ja disposen, o com es possible que no tinguem un accés al riu segur i de qualitat.

Molts veïns van poder escoltar i veure aquestes exposicions, la carpa es trobava plena. Al final es van repartir esqueixos de tamarius als veïns per tal de plantar-los durant la caminada del diumenge següent, tal com explicarem i veureu a una pròxima entrada del bloc.

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.