Associació de Veïns de Bellvitge

Juny 20, 2010

Es paralitza la construcció de l’edifici dels laboratoris Ferrer

Filed under: Biopol,URBANISME — AVVBellvitge @ 11:13 am
Tags: , , , ,

Fa menys d’un any es donava llum verda per la construcció del primer nou edifici del cluster Biopol però segons notícies d’aquesta setmana “La compañía confirmó ayer a EXPANSIÓN que las medidas del Gobierno han obligado a la compañía a replantear su política de inversiones para hacer frente al impacto previsto en la cuenta de resultados. Por ello, ha solicitado una moratoria de, al menos, doce meses para iniciar la construcción del nuevo laboratorio”

D’altra banda a finals del mes passat AstraZeneca es va mostrar interesada: “AstraZeneca ve una gran oportunidad en el entorno que se ha creado en Biopol’H, ya que puede permitir la creación de nuevas unidades mixtas de colaboración entre ambos polos: el público y el privado”, segons la pàgina del Biopol

Deixem també unes imatges d’una presentació del setembre passat. La primera es del costat mar,on els laboratoris Ferrer es trobarien a l’edifici superior dreta, i la segona imatge del costat muntanya.

Novembre 25, 2009

20 respostes sobre Bellvitge

Filed under: >> CAL JAUME DE LA VIDALA,Atmosfera,Biopol,ESPORT,Horts urbans,MEDI AMBIENT,Obres d'Adif,Patrimoni arquitectònic,PROTECCIÓ CIVIL,Residus,Risc Químic,Riu Llobregat,Transport,Transport sostenible,URBANISME — AVVBellvitge @ 12:01 am
Tags: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Des de l’entorn de l’AV de Bellvitge es van enviar 20 consultes sobre diferents aspectes del barri al programa de TVL’H “L’Alcaldessa Respon” del dia 30.09.2009, aquella nit únicament es va respondre una d’elles al programa, però una vegada finalitzat es va rebre un correu electrònic de l’Antoni Rivera León, coordinador del gabinet de l’alcaldia dient que en uns dies es respondrien totes les preguntes enviades.  Ahir, juntament amb una disculpa pel retard, es van rebre aquestes respostes, que compartim amb tots vosaltres:

Localització de les preguntes. 10,11,14 i 16 o es troben pendents de localització o són preguntes generals

1. M’agradaria saber quan tindrem un accés al Prat de Llobregat sense risc pels vianants i bicicletes. El Bicing arribarà a l’Hospitalet el març que ve, podrem anar al Prat per l’autovia de Castelldefels o serà necessari anar fins a la passarel·la de Cornellà? Es trist que ens diguem “de Llobregat” i després de tants anys demanant aquest accés encara estiguem igual o pitjor.

Des de l’àrea de Mobilitat de l’Ajuntament ens informen que és un tema que està en vies de solució mitjançant les actuacions que realitza el Consell Comarcal a la llera del riu, en el pròxim soterrament de les vies del tren i en la segona fase de la reforma de la Granvia.

2. M’agradaria saber quan es realitzarà el parc de 12 Ha (amb un llac de 800 m2) previst al costat de l’Hospital Oncològic anunciat al 1996 (Veure publicació L’Hospitalet del 25.03.1996).

Des de l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) ens informen que l’esmentat parc està inclòs a la Unitat d’Actuació 3 del “Pla Especial del sector delimitat per la Granvia i accessos al Cinturó del Litoral”, aprovat per la Comissió d?urbanisme el 17-6-1992.

3. M’agradaria saber com ha acabat el tema de l’abocador incontrolat de residus que havia al costat del tanatori i si ha afectat el terra o el aqüífer?

Segons ens informen la tipologia de material que s’està retirant del solar ubicat davant el tanatori, és residu inert (terres, runes), residu no especial (pneumàtics i plàstics) i pots buits amb restes de líquids que s’estan caracteritzant però que no sembla que hagin afectat els sòls. Tot i això, s’està a l’espera de la neteja total per confirmar aquest aspecte.

4. M’agradaria saber que es pretén fer als terrenys entre el hospital Oncològic, la Ronda Litoral i la Gran Via (Cal Jaume de la Vidala).

Des de l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) ens informen que aquest àmbit està inclòs en el “Pla Especial del sector delimitat per la Granvia i accessos al Cinturó del litoral” abans esmentat, que va definir tres unitats d’actuació per al seu desenvolupament, posteriorment modificades en el projecte de Modificació de les Unitats d’Actuació, aprovat pel Ple municipal el 4-11-1994.

En quant a la Unitat d’Actuació núm. 3 ja s’ha contestat a l’anterior apartat.

En quant a la Unitat d’Actuació núm. 1 i núm. 2, a continuació es relacionen el seu estat d’execució i les previsions actuals:  Unitat d’actuació núm. 1 (Tanatori i les zones verdes del camí de Pau Redó): S’ha executat en la seva totalitat d’acord amb el Pla especial esmentat, amb totes les seves despeses, expropiació dels terrenys, urbanització i construcció del Tanatori a càrrec de Funerària de l’Hospitalet, SA,

De la mateixa manera que la unitat d’actuació núm. 3 aquesta zona està inclosa en els “Estudis previs per a la reordenació de l’àmbit de la Granvia-Llobregat. Reforma del segon tram de l’Av. de la Granvia de L’Hospitalet i transformació dels territoris adjacents de la Marina”, redactats per el Consorci per a la reforma de la Granvia de L’Hospitalet, que foren aprovats per la Junta de Govern Local en sessió celebrada el dia 4 de desembre de 2007.

Unitat d’actuació núm. 2 (Hospital Duran i Reynals): S’ha executat l’ampliació del Tennis Granvia, amb la cessió gratuïta dels terrenys per a les pistes esportives del costat nord. La nova vialitat prevista està expropiada per l’ACA amb motiu del col·lector que passa pel seu subsòl. No s’ha fet l’ampliació prevista de l’Hospital Duran i Reynals. El sistema previst fou el de compensació i correspon a l’Hospital la seva iniciativa.

En aquest sentit, les actuacions previstes en un futur segueixen essent l’ampliació de l’equipament amb nous requeriments actualitzats que són objecte d’estudi (BIOPOL’H) . Així, la Junta de Govern Local, en data 14 d’abril de 2009, i el Ple Municipal en data 28 de juliol de 2009 varen aprovar inicialment i provisionalment el “Pla Especial del Parc Científic i Tecnològic Biomèdic de Salut- BIOPOL’H. Ampliació de l’equipament sanitari-assistencial de l’Hospital Duran i Reynals (districte econòmic Granvia-L’Hospitalet) Avinguda de la Granvia, núms 199-203”, que resta pendent d’aprovació definitiva.

5. M’agradaria conèixer quins terrenys estan afectats pel Biopol.

Des de l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU), ens informen que són part dels terrenys de la Unitat d’Actuació núm. 2 de l’apartat anterior, inclosos a l’àmbit del “Pla Especial del Parc Científic i Tecnològic Biomèdic de Salut- BIOPOL’H. Ampliació de l’equipament sanitari-assistencial de l’Hospitalet Duran i Reynals (districte econòmic Granvia-L’Hospitalet) Avinguda de la Granvia, núms 199-203”.

6. M’agradaria saber com ha quedat el tema de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de l’any 2004 que diu que les instal•lacions municipals de la deixalleria, i el parc de sanejament són d’ús industrial i no d’equipament tal com diu la seva qualificació urbanística i per tant haurien de tindre una altra ubicació.

Des de l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU), ens comuniquen que: Existeix una sentència del TSJC de 13 d’abril de 2004 que anul·la part del “Pla Especial de concreció d’usos dels tipus d’equipament i ordenació al c. Arquímides” que ordena els terrenys de la deixalleria i parc de sanejament. L’article 103 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, atribueix la potestat d’executar les sentències correspon als Jutjats i Tribunals de l’ordre jurisdiccional contenciòs-administratiu i d’altra banda l’article 104 de la mateix Llei determina que l’òrgan que hagués realitzat l’activitat objecte de recurs ha de procedir al compliment de la sentència. L’objecte del recurs era l’acord de la comissió d’Urbanisme de Barcelona de 17 de desembre de 1997 que va aprovar definitivament l’esmentat Pla Especial i per tant correspon a aquest òrgan administratiu de la Generalitat de Catalunya procedir a acordar allò que exigeixi el compliment de les declaracions contingudes en la sentència”.

7. M’agradaria saber si es canviarà d’ubicació el actual dipòsit municipal de vehicles que es troba al costat del riu Llobregat. L’últim any s’han incendiat varies vegades i es troba molt a prop de conductes de gas i petroli.

Segons el que ens informa l’àrea de Governació de l’Ajuntament, està en fase de construcció una nova dependència, en quant les obres estiguin finalitzades, el dipòsit municipal de vehicles actual quedarà sense activitat.

8. M’agradaria saber quan es restaurarà la masia La Torre Gran, actualment es troba en molt mal estat, encara que forma part del patrimoni arquitectònic de la ciutat.

L’Ajuntament de l’Hospitalet ha engegat en els darrers anys diverses iniciatives incloses en un projecte global de recuperació del patrimoni històric immoble de la ciutat.  El conjunt d’actuacions realitzades, en execució, o en fase de projecte, tenen com a objectiu rehabilitar edificis històrics emblemàtics dins l’actual trama urbana de la ciutat i adaptar-los per a l’ús de la ciutadania, en el marc del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA), tots ells de propietat municipal.

En el cas de la Torre Gran, ubicada a la carretera de la Vora del riu sense número, es tracta d’una edificació de propietat privada, inclosa al PEPPA vigent (fitxa 99), i que té la qualificació de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) amb el número de catàleg 1721 de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya.  El nivell de protecció específic establert al PEPPA és el C, que protegeix els edificis el valor dels quals resideix principalment en la seva estructuració tipològica, exteriorment reflectida en la façana i interiorment en la disposició de la seva estructura general així com en determinats espais, com vestíbuls i caixes d’escala. Aquestes parts o elements estaran específicament protegits, essent susceptible la resta de l’edifici d’actuacions de rehabilitació que mantinguin o revaloritzin aquelles. Qualsevol projecte d’obres que afecti l’edificació haurà de complir la normativa vigent i específicament els criteris d’intervenció establerts a la fitxa del PEPPA.

9. M’agradaria saber quins plans hi ha per la zona de la Torre Gran (des del riu fins a la ronda litoral).

Des de l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) ens informen que actualment s’està executant el Projecte de Bassa de Laminació per part de l’Agència Catalana d’Aigua. De la mateixa manera que els terrenys anteriors aquesta zona també està inclosa a l’àmbit dels “Estudis previs per a la reordenació de l’àmbit de la Granvia-Llobregat. Reforma del segon tram de l’Av. de la Granvia de l’Hospitalet i transformació dels territoris adjacents de la Marina”.

10. M’agradaria saber si es realitzaran horts urbans a l’Hospitalet. Tots els municipis que ens envolten ja disposen. Actualment existeixen diversos nuclis d’horts urbans al•legals que creiem que seran destruïts per diverses

Segons ens informen des de Medi Ambient, hi ha previsió de posar horts urbans per a la gent gran.

11. El districte VI és un dels més contaminats de l’Hospitalet de Llobregat. M’agradaria saber si és possible instal•lar una estació fixa de mesura de contaminants per tal de preveure l’afecció d’aquests sobre els veïns.

Segons informació facilitada per l’àrea municipal de Medi Ambient, a la ciutat de L’Hospitalet, existeix una estació de mesurament de contaminació (Parc dels Ocellets).

12. El Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic de Catalunya obliga, des del febrer de 2007, a l’Hospitalet de Llobregat a elaborar un Pla d’acció municipal, ja que al nostre municipi existeixen elements vulnerables molt significatius a prop d’empreses classificades com d’alt risc per accidents químics. Quan es farà aquest pla d’acció?

Ens comuniquen des de l’àrea municipal de Governació, que el PlaseQCat (Pla d’emergència Químic de Catalunya) està en fase de revisió, pendent d’homologació per part de la comissió de Protecció Civil de Catalunya.

13. La mateixa pregunta anterior pel TRANSCAT (Pla especial d’emergències per accidents en el transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril a Catalunya).

Des de l’àrea municipal de Governació, ens informen que el TRANSCAT (Pa Especial d’emergències per accidents en el transport de mercaderies perilloses per carreteres i ferrocarril a Catalunya) actualment, està elaborant el projecte i es troba en fase de recerca de dades.

14. M’agradaria saber quines accions tenen pensades des de l’Ajuntament en relació al programa de RTVE “Comando Actualitat”, del dia 23.10.2009.

Sàpiga que s’ha enviat una carta de la senyora Alcaldessa adreçada a la direcció de TVE en la que manifesta el rebuig a la imatge esbiaixada que es va donar al barri de Bellvitge i de la ciutat de L’Hospitalet.  Al mateix temps, li agraïm el seu correu del dia 1 d’octubre en el que ens envia la resposta de RTVE sobre el programa i que anava adreçada a un veí.

15. Quan està prevista la construcció de la nova llar d’infants a Bellvitge.

Segons l’Àrea d’Urbanisme, el compromís és que durant aquest mandat es redactarà el projecte.

16. Quan esta prevista la construcció del nou casal d’avis a Bellvitge.

Des de l’Àrea corresponent s’està treballant en la preparació del projecte.

17. Quan està prevista la realització del circuit de footing a Bellvitge.

Se’ns informa que el projecte està redactat.

18. Quan està prevista la remodelació de la plaça Amalvigia.

Se’ns informa que el projecte està redactat.

19. Per què no és possible el soterrament de les vies de la línea de Vilanova mitjançant tuneladora en tot el recorregut pel barri de Bellvitge.

Segons dades facilitades per l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU), l’Ajuntament va sol·licitar al Ministeri de Foment que està redactant el projecte constructiu del nou túnel línia Vilanova, que l’obra s’executés mitjançant una tuneladora, aquesta petició ha estat estudiada i estimada parcialment pel Ministeri i per tant portarà a terme el tram situat aproximadament entre l’estació actual de Bellvitge i fins a la Torrassa amb tuneladora. Pel que fa al tram al que vostè es refereix el Ministeri de Foment va desestimar executar l’obra amb tuneladora per motius de seguretat ja que els estudis geològics dels terrenys desaconsellen utilitzar aquest mètode constructiu.

20. Entre el carrer Campoamor i els edificis de l’avinguda Europa hi han una sèrie de naus amb diferents usos, moltes desocupades. Des de fa anys es parla de que es derribarien i es faria un passeig a aquesta zona. És veritat? com està el tema?

D’acord amb el que ens informa l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU), entre el carrer Campoamor i l’avinguda Europa segons la cartografia de la ciutat no existeixen naus industrials. El que si ha estat objecte d’estudi és l’illa situada entre el carrer Cobalt, Leonardo da Vinci i Rosalia de Castro, per a la seva transformació a usos residencials. De moment encara no s’ha tramitat cap modificació de planejament i per tant els edificis industrials d’aquesta illa romanen amb la classificació industrial 22a.

Agraïm les  respostes als membres dels diferents departaments del nostre ajuntament, així com al gabinet de l’alcaldia, i considerem aquest fet com una demostració de transparència,  pas vital per a la participació ciutadana, i per tant per una democràcia d’alt nivell. Seguint aquesta manera de fer, deixem aquesta informació en mans dels veïns i veïnes.

Per la nostra part estudiarem les respostes per tal de, en cas de que fos necessari, plantejar noves consultes.

Novembre 5, 2009

Canvis al sud de la Gran Via

El 30 d’octubre vam mostrar unes imatges dels terrenys que ocuparà el Biopol’H, on també es pot veure l’ordenament projectat pel sector sud o mar de la Granvia proper a Bellvitge, així com el futur aspecte del seu nus, del traçat de la ronda Litoral i de l’autovia de camions. Avui descriurem aquests canvis.

La simplificació del nus de la Granvia es pretén des de l’Ajuntament al menys des de que es va construir la “Pota Sud”, ja que es considerava que aquesta última podria absorbir tot el trànsit   (Veure entrada del 16.06.2009), però per ara no a estat així. La futura configuració reduirà substancialment la superfície actual ocupada pel nus, unes 47 Ha, fet que permetrà aconseguir molt terreny públic.

Com veieu també es pretenen construir varies vies paral·leles a la Granvia; una per sobre que aniria des de l’avinguda Amèrica/avinguda Vilanova fins al riu, on trobaríem una altra que seguiria la seva llera. Per sota de la Granvia, el carrer Ciències, a tocar del oncològic i de la Torre Gran, arribaria també fins al riu, on segons antigues informacions es realitzaria un nou pont que ens faria arribar fins a la futura estació intermodal del Prat de Llobregat. Encara més cap al sud el carrer Botànica continuaria fins la Ronda Litoral, on es conserva l’accés a tocar del tanatori.

nusos2

si piqueu es fa una mica més gran!

De nord a sud veiem com la rambla Marina, l’avinguda de la Mare de Déu de Bellvitge/camí de Pau Redó i el carrer de la Feixa Llarga passen per sobre de la Granvia soterrada cap a la Zona Franca, dibuixant grans espais amb les vies que les creuen. Desconeixem quin ús li donaran a aquests espais encara que suposem que estaran relacionats amb el biopol’H. Tampoc sabem si el Tennis Gran Via es conserva on és ara o es desplaça cap a la zona esportiva de Bellvitge, i/o desapareixeran les indústries químiques.

Una altra nova infraestructura és l’autovia de camions, que creiem que es la via paral·lela al riu que queda a la dreta de la benzinera i que creuaria tot el plànol. Com veieu, no te el mateix recorregut que s’indicava a aquest mateix bloc abans de l’estiu. Passaria per sobre de la bassa de laminació i també de la ¿estació elèctrica? i les vies d’ADIF, ja a Barcelona.

Com es veu es modificarà sensiblement el traçat de la ronda Litoral fent-li una mica de panxa cap al riu, també es pot observar que passa per sobre de la quadrícula dels altres carrers, el que no sabem encara és si serà més permeable que l’actual, es a dir, si anirà sobre pilars com van escoltar a una reunió fa ja temps..

Novembre 2, 2009

Cal Trabal: Dictamen de la Comissió Cívica del Patrimoni del Baix Llobregat

ccpbl

El Plenari de la Comissió Cívica del Patrimoni del Baix Llobregat del dia 28.01.09 va acceptar a tràmit la petició del Centre d’Estudis de L’Hospitalet de Llobregat per considerar que, malgrat l’adscripció administrativa de l’Hospitalet en la comarca del
Barcelonès, des del punt de vista del territori geogràfic i històric, el terme municipal de
l’Hospitalet forma part indestriable de la vall baixa del Llobregat.

En data 02.10.2009 va signar el seu Dictamen amb 9 conclusions, i com veureu, com ja ho va fer el Departament de Medi Ambient i Habitatge, també ens donen la raó:

1. Volem posar de manifest d’antuvi que, en l’opinió de la CCPBL, el planejament d’un territori tant delicat com la vall baixa del Llobregat i, especialment, el seu marge esquerra (l’Hospitalet, Cornellà, St. Joan Despí…) s’hauria de fer des d’una perspectiva global del territori que, tot i tenint en compte els interessos concrets de caràcter local, sigui capaç d’assumir la projecció de valors que es generen des d’aquella perspectiva global, com l’excessiva densificació, la necessitat de recuperar les zones de ribera del curs baix del Llobregat, la recuperació dels traçats bàsics d’un territori històricament agrícola i industrial (Canal de la Infanta, espais agrícoles significatius, corredors verds de relació intermunicipal, colònies i complexos industrials, etc.), la preservació dels aqüífers, etc.

2. En aquest sentit, tot i que és legalment correcte treballar a partir dels paràmetres de planejament urbà establerts pel PGM, En el cas de Can Trabal hi ha un debat previ que no es deuria obviar, com és el del valor patrimonial de les activitats històriques i la necessitat d’incorporar-les al planejament territorial, respectant l’estructura fonamental del territori afectat, les peces arquitectòniques singulars que conté i la seva relació amb el conjunt del territori. Aquest és, al nostre entendre, un debat previ, que podria, fins i tot, posar en qüestió les qualificacions urbanístiques assignades fa 40 anys pel PGM. La inclusió inicial de Can Trabal en la delimitació del Parc Agrari del Baix Llobregat, era una mostra “no consumada” d’aquesta possibilitat.

3. En aquest sentit, la Comissió Cívica de Patrimoni del Baix Llobregat (CCPBL) considera que l’activitat agrícola mantinguda fins ara en l’espai anomenat “Feixa Llarga – Can Trabal” i els diferents elements i edificis referencials d’aquest passat agrícola tenen un alt valor patrimonial, en tant que és la darrera possibilitat, en un municipi urbanísticament “colmatat” com l’Hospitalet, per mantenir viva la referència a l’important passat agrícola del municipi. I que, prèviament a la planificació específica d’aquest espai, cal obrir un estudi, i si cal un debat, sobre aquesta dimensió patrimonial i com hauria de condicionar el seu planejament, es mantinguin o no  finalment les qualificacions del PGM.

4. L’aplicació de criteris convencionals de planejament estrictament urbà, reduint el debat al manteniment d’una zona verda o de parc urbà, sense plantejar-se que estem tractant la darrera zona d’activitat agrícola existent en un municipi que, en els darrers 50 anys ha anat minvant contínuament una activitat que va donar vida i configuració al municipi al llarg dels primers 1000 anys de la seva història, és poc raonable des del punt de vista d’un planejament respectuós amb el patrimoni, en el sentit que la CCPBL defensa (no limitat a la salvaguarda de peces singulars descontextualitzades, sinó igual a un continuum que lliga el planejament actual amb la història real dels pobles, a través de la conservació de vestigis significatius, tant naturals, com ocupacionals, artístics, arquitectònics o infrastructurals).
5. Cal dir, a més, que una de les resultants del planejament estudiat és la pràctica descontextualització de dues de les tres masies que es conserven en aquesta zona (criteri no present en l’actual Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l’Hospitalet de Llobregat). Una es trobaria ubicada al mig d’una zona industrial, donant cara a la carretera del Mig i físicament separada dels camps (seria com el cas de Can Manso a Cornellà), l’altra quedaria rodejada pels nous edificis que es construirien davant de l’espai de l’Hospital de Bellvitge.

6. Tanmateix, cal tenir en compte en aquest debat previ que caldrà definir un marc adequat de viabilitat i d’adequació d’aquesta activitat agrícola que proposem mantenir, tenint en compte el context real en que s’haurà de desenvolupar:

i. Cal estudiar les possibilitats de la propietat actual dels terrenys agrícoles per assumir els reptes de continuïtat d’aquesta activitat. O, en el seu defecte, com es podria plantejar l’assumpció d’aquest projecte (28 Ha., segons el CEl’H) per la iniciativa pública o comunitària.

ii. Al marge del tema de les propietats i de la titularitat, creiem que el marc natural per la viabilitat de la gestió d’aquest projecte seria el “Parc Agrari del Baix Llobregat”. Caldrà veure, però, en quines condicions el podria assumir. I no té sentit que tanquem la possibilitat d’altres alternatives.

iii. Sembla obvi, i així ho reconeix el propi CEl’H, que no es tracta de perpetuar un conjunt d’explotacions agrícoles convencionals (probablement inviables en aquest lloc i en les actuals condicions de l’activitat agrícola), si no un conjunt d’activitats agrícoles amb un alt valor afegit, tan a nivell social com ambiental, i, sobretot, de la pedagogia sobre la història i l’activitat agrícola adreçada a les escoles i als ciutadans, en general. Per tant, amb una important activitat de visites informatives i experimentals.

iv. Finalment, ens cal fer notar que, en el context de la densificació demogràfica de l’Hospitalet, aquest espai verd, tot i que sigui plenament agrícola, ha de garantir una oferta de repòs, de passeig i d’oci natural a la ciutadania, en general. En aquest aspecte, valorem adequadament els raonaments de l’Ajuntament sobre el caràcter urbà de la zona, tot i que no creiem que les qualificacions del PGM hagin de ser la referència principal.

7. Les estratègies per a la viabilitat econòmica d’aquesta operació, així com la seva convivència amb altres projectes col·lindants, com el “Biopol” a partir dels hospitals de Bellvitge i “Duran i Reinals”, son tot un altre afer, davant del qual la CCPBL vol també aportar el seu punt de vista en relació amb l’afer patrimonial que ens ocupa, sense entrar en el detall d’alternatives que no li corresponen:

i. Per la informació disponible, sembla que l’operació d’autoritzar un fort aprofitament immobiliari en una part de la zona, prèviament qualificada com a 6c, tindria un objectiu principalment econòmic (fer possible la cessió a l’Ajuntament per part dels promotors de tots els terrenys, ara en explotació agrícola, així com la seva urbanització). Pel que fa a la relació amb el Biopol, no sembla que la ubicació de concessionaris de cotxes en aquesta àrea tingui gaire a veure amb el desenvolupament d’aquell projecte. A part de la dimensió utilitària (realització del “parc”), sembla que de cara al Biopol seria millor pensar en reserves per a la implantació d’activitats científiques i empresarials. En qualsevol cas, no ens consta que els 7 edificis de PB+14+àtic siguin fruit d’un estudi de necessitats del Biopol.

ii. Malgrat que aquesta operació estaria parcialment compensada per la transformació en 6c de la zona anteriorment qualificada de 9 (protecció de sistemes), segons la proposta de l’ADU, la nostra opinió és que l’impacte d’aquesta actuació immobiliària, tal com ara està plantejada (inclòs en la proposta de l’ADU) és fortament contradictori amb l’activitat que considerem que cal plantejar en aquest espai i comporta un sever impacte paisatgístic. Caldria, doncs, repensar aquesta proposta, tant des del punt de vista econòmic, com des del punt de vista de la possible ubicació dels desenvolupaments immobiliaris requerits pel Biopol .

iii. La proposta, per altra banda, de donar continuïtat a la zona industrial actual, al llarg de la carretera del Mig, restant un altre espai a la zona, encara que activitats provisionals (aparcament de camions, deixalleria) l’hagin ocupat parcialment “de facto” durant els darrers anys, ens sembla incoherent amb el principi expressat al principi del dictamen: planejar aquests espais delicats, amb una visió de conjunt del territori i no només des d’interessos locals. Efectivament, només la consolidació d’aquest espai com a verd (agrícola), totalment o parcialment, pot deixar una porta oberta a la recuperació d’espais col·lindants del municipi de Cornellà, afavorint la salvaguarda d’un espai de ribera (així com de corredors verds que puguin connectar els diversos municipis, en aquest cas, amb Can Mercader de Cornellà i Remunta / Can Buixeres de l’Hospitalet) que compensi les greus insuficiències d’aquest territori de la vall baixa del Llobregat, altament densificat.

iv. Ens sembla, en canvi, altament interessant l’estudi aportat per l’ADU, contemplant un replantejament del sistema viari d’aquest nus, amb la continuïtat de la Gran Via, la recuperació d’accessos al riu des de l’Hospitalet i, conseqüentment, la recuperació d’importants zones verdes (que, per altra banda, estan pendents de definició concreta). És, al nostre entendre un bon exemple de planificació viària en el territori i des del territori.

8. Les consideracions bàsiques d’aquest dictamen estan també avalades (en uns o altres aspectes) per documents, com el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l’Hospitalet, l’Agenda 21 de l’Hospitalet de Llobregat, el Pla Especial de Protecció i Millora del Parc Agrari del Baix Llobregat i, recentment (2 de juny de 2009), pel “Document de Referència” del Serveis Territorials de Barcelona del Departament de Medi Ambient i Habitatge sobre la “Modificació del PGM en els àmbits de Feixa Llarga-Cal Trabal i La Marina, als Municipis de l’Hospitalet de
Llobregat i d’El Prat de Llobregat”.

9. Hem de dir finalment que aquest és un tema complex i delicat i que, en conseqüència, al marge del present dictamen, requeriria la valentia d’emprendre una nova planificació més participativa (societat civil hospitalenca, Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat, propietaris, Ajuntament i, si es considera interessant per les parts, la pròpia CCPBL estaria disposada a aportar-hi els seus punts de vista), que garanteixi l’estudi i el debat previs sobre el valor patrimonial de la zona, però també les condicions de viabilitat i un planejament sensat i equilibrat. L’esperança de la CCPBL és haver contribuït a identificar els aspectes patrimonials essencials a ser tinguts en compte en la revisió d’aquest planejament.

Octubre 30, 2009

Ja saben on es construirà el biopol’H?

actuacionsbiopolsgGOn es construirà el biopol’H? es a dir, quin dels dos projectes de parc que des del nostre Ajuntament es van publicitar fa uns anys com a grans plans per la ciutat es carregaran:  el oasis agrícola” o el gran parc urbà de 12 Ha“?,… o es carregaran els dos?, o pasarà com amb el jardí botànic de Pedrosa, que el faran i el sepultaran en poc temps amb l’excusa de que el progrés, sempre el progrés,… demana ampliar?

De fet, ni ells mateixos ho tenen clar. Les imatges de l’esquerra s’han tret, les dues i avui, de la web del biopol’H i com es veu al plànol de sobre, el projecte englobaria els dos hospitals i tot el sector agrícola de Cal Trabal, i com es veu al plànol de sota, no es veu res al sector de Cal Trabal i el parc empresarial es trobaría al gran parc urbà de 12 Ha de Cal Jaume de la Vidala (que no surt al plànol de sobre).

Sobre el oasis agrícola, es a dir el sector de Cal Trabal, ja sabeu que estem lluitant tot el que podem per que acomplixin el que van dir i des d’aquí demanem ajuda a tothom que pugui donar part del seu temps, ja que és molta la feina que hem de fer, sobre tot amb el tema de la recollida de signatures fora de Bellvitge, ja sabeu el nostre correu electrònic.

Sobre el gran parc urbà de 12 Ha: des de l’entorn de l’AV es va fer una consulta a l’Ajuntament mitjançant instància preguntant si el faria el parc o no; això va ser el 12 de juny de 2009,… i encara no tenim resposta. El Síndic de Greuges s’està encarregant de solucionar aquesta manca de comunicació i/o transparència dels nostres gobernants, així que encara no hem perdut l’esperança d’obtenir una resposta. També es va realitzar una pregunta directament a l’alcaldessa, al seu nou programa de TVL’H “L’Alcaldessa Respon” del dia 30.09.2009. La pregunta era “M’agradaria conèixer quins terrenys estan afectats pel Biopol” i la resposta des del programa va ser més o menys que els terrenys que envolten els hospitals, per tant ens vam quedar igual. Una vegada finalitzat el programa vam rebre un correu electrònic des del gabinet de l’alcaldia dient-nos que en uns dies ens respondrien aquesta i 19 preguntes més que vam enviar al citat programa. No sabem quants son “uns dies” però ja portem un mes. El que sembla clar segons aquest plànol és que el parc es farà, però no el previst, sinó un d’empresarial. Cal veure ara que faran amb la zona verda que desapareix, la donara al Prat de Llobregat, con en el projecte de Cal Trabal, o pot ser la perdran a una rambla pavimentada?

Cambiant de tema, ens cal dir als responsables del biopol’H que s’hauria de ser una mica més rigorós amb la seva web, no sols és el tema de que figurin dos plànols contradictoris, a més, existeixen un munt d’apartats sense contingut i creiem que símplement s’haurian de treure, ja que fan perdre el temps i donen la sensació de deixadessa, de “cutre”, per exemple: Glossari, Butlletí, Activitats, Video,  subapartats com Projectes Empresarials, Projectes Educatius, etc.

També caldria que quan es selecciona una de les tres llengues en que s’ha escrit la pàgina, tot el contingut estigui en aquella llengua, per exemple, a la versió anglesa el plànol de situació del Biopol’h el trobem en català, passa el mateix amb l’apartat d’organització, el de projectes,… Quan vas a Activities->Training tot canvia a l’espanyol, i igual en altres apartats. El rètol d’ “Agenda” o “Buscar” és el mateix en tots els idiomes,…

Aquesta web, que ja porta molts mesos oberta, es veu a Corea, a Viena i a tot arreu, i com tothom sap, Internet, com la feina ben feta, no té fronteres.

Octubre 8, 2009

Campanya informativa sobre el risc químic a Bellvitge

Com ja sabeu els que seguiu el nostre bloc, fa unes dècades els que manaven a Barcelona van tenir la gran idea de ficar un nucli de les empreses més perilloses (nivell alt en quant a risc químic) just a tocar del nostre municipi. A l’actualitat aquestes empreses es situen aproximadament a 1 km dels edificis d’habitatges del barri i a uns 600-700 m dels hospitals.

Des de la nostra associació venim reclamant la implantació del Pla d’emergència exterior del sector químic de Catalunya (PLASEQCAT) des de juliol de 2008,  ja que Joan Saura va donar un termini de dos anys des de febrer de 2007 per tal de que tots els ajuntaments afectats dispossesin d’aquest pla, i al juliol de l’any passat ja veiem que això no acavava de rutllar, de fet ja han passat 8 mesos del termini i encara el pla no està implantat.

Aquesta tardor a Bellvitge i al Gornal es farà una campanya informativa i de sensibilització amb l’objectiu de conscienciar la població resident i la gent que treballa o estudia a les zones afectades, sobre l’existència dels riscos de naturalesa química d’acord amb el PLASEQCAT.

En aquest sentit, s’ha programat un ampli ventall d’accions destinades a diversos tipus de públic, com són les reunions informatives amb les diverses corporacions municipals implicades, diversos tallers de treballs amb panells de ciutadans, reunions amb líders d’opinió dels diversos municipis (presidents d’associacions de veïns, partits polítics, sindicats, o col·legis professionals). També s’han programat cursos adreçats a formadors i portaveus, reunions amb els diversos cossos d’emergència i seguretat implicats, i amb centres escolars, entre d’altres.

Aquí teniu més informació d’aquesta campanya (Les instruccions següents s’han copiat del enllaç anterior)

riscquimicp

Si piqueu es llegeix millor

Agost 5, 2009

“L’edifici Ferrer” de William McDonough

torreferrer2

El dia 31.07.2009 el Far (núm 1041) va publicar un article on es veu la primera imatge de l’edifici Ferrer d’en William McDonough, conegut arquitecte pels seus conceptes sobre l’ecoefectivitat i el desenvolupament sostenible.

Segons el citat article realitzat per la Dulce Valero:

Poco a poco va ganando forma uno de los proyectos emblemáticos de L’Hospitalet, el parque de la salud BiopoL’H, que se desarrollará en el entorno de los dos hospitales de Bellvitge: el Universitario y el Oncológico.

Si en el pleno del mes de mayo se daba luz verde al futuro Campus de Ciències de la Salut del BipoL’H, (seis nuevos edificios en el entorno del Hospital de Bellvitge para la docencia y la investigación, con una superficie de más de 55.000 m2), en el pleno celebrado el martes fue el turno de la aprobación de la ordenación prevista en el sector del Oncológico, el Hospital Duran i Reynals, que añadirá a sus instalaciones nuevos edificios con un total de 53.500 m2 y que conformarán el futuro Parque Científico del BipoL’H.

El plan especial aprobado el martes, denominado BiopoL’H Mar, afecta a una superficie global de 32.931 m2 y prevé la urbanización de toda la parcela en la que se ubica el Duran i Reynals. En este ámbito se incluirá la prolongación de la calle Ciències, un proyecto que llevará a cabo el Consorci de Reforma de la Gran Via para mejorar el acceso a la zona, aunque la operación definitiva en este sentido será la conexión de los dos grandes hospitales con el futuro soterramiento de la Gran Via en este punto.

Los nuevos edificios previstos en el entorno del Hospital Duran i Reynals se destinarán a actividades sanitarias, asistenciales y educativas y a centro de investigación en los campos de la salud, la biomedicina y la biotecnología, con la implicación tanto de los hospitales como de la universidad.

Fuentes del Consorci BiopoL’H, una iniciativa impulsada por la Universitat de Barcelona (UB), la Generalitat de Catalunya, el Ayuntamiento de L’Hospitalet y el Biocat (Bioregió de Catalunya), aseguran que las actuaciones sobre el terreno incluyen un edificio para el Parque Científico, de 32.000 m2, una parte del cual (8.000 m2) estará ocupado por el CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas).

Pero uno de los edificios singulares y que se convertirá, según las mismas fuentes, en “referente mundial en biosostenibilidad”, será el que ha diseñado el arquitecto William McDonough como futura sede del centro privado de investigación del grupo farmacéutico Ferrer, de 17.500 m2 sobre rasante y que se levantará al lado de las instalaciones del hospital con una inversión de 45 millones de euros. Las obras está previsto que empiecen a principios de 2010. El grupo farmacéutico explica la elección de esta zona para instalar su sede por “estar al lado de donde se lleva a cabo la investigación clínica, y BiopoL’H está llamado a ser un parque de referencia en el sector de la salud”.

Según el Consorci BipoL’H, las obras se completarán con una ampliación del Hospital Duran i Reynals, la instalación de un centro técnico-médico, y la construcción de un aparcamiento subterráneo con un mínimo de 660 plazas.

Desconeixem encara si el Biopol afectarà al Tennis Gran Via i/o al sector de Cal Jaume de la Vidala, ja que des de l’Ajuntament no hi ha molta transparència cap als ciutadans sobre aquests temes. Des de l’entorn de l’AV es va fer una instància el dia 12.06.2009 reclamant informació sobre el futur del sector de Cal Jaume de la Vidala, i si es faria el parc que estava previst des de l’any 1996, però encara no hem obtingut resposta de la gent de l’ajuntament. Aquesta demora ja ha estat denunciada al Sindic de Greuges que es troba estudiant el cas des del dia 24.07.2009. A veure si diuen alguna cosa, que no mosseguem,…

Veure article del 05.06.2009 sobre les notícies que tenim fins ara.

torreferrersituation

Imatge de la zona on en principi s'ubicaran totes aquestes noves instal·lacions del BiopoL'H Mar. la Torre Ferrer creiem que es situaria a la zona de l'actual parking, a l'esquerra.

Juliol 31, 2009

Descontaminació vs. “progrés”

Aquesta setmana han sortit diverses noticies relacionades amb la contaminació i encara que sembli que no, afecten al nostre barri directament. Les utilitzarem per fer una mica de rollo, a veure com surt,…

  1. La contaminació provoca 3.500 morts anuals a l’àrea de Barcelona (29.07.2009)
  2. La Cámara de Comercio pide elevar a 90 km el límite de velocidad variable (28.07.2009)/ Trànsit rechaza replantear la velocidad variable (30.07.2009)
  3. L’Hospitalet crea una oficina para actuar contra el cambio climático (30.07.2009)
  4. Fomento estudia ampliar la Ronda Litoral entre Zona Franca y El Morrot (30.07.2009)

Comencem per dir que al nostre barri probablement es superen els límits d’òxids de nitrogen i de partícules inferiors a 10 micres. Diem probablement ja que encara que hem demanat varies vegades que s’instal·li una estació de mesura de contaminants a l’atmosfera al nostre barri o districte, no ens fan cas. A l’Hospitalet únicament tenim una estació i està a la plaça “de los pajaritos”, per tant considerem que no és representativa de la contaminació que arriba a Bellvitge, on estem envoltats de carreteres i altres infraestructures. Considerem que l’estació del Prat de Llobregat s’apropa més a les nostres condicions (sobre tot d’òxids de nitrogen), i aquesta supera els límits any rere any, pot ser per això no volen una altra estació al nostre barri, no quedaria be a les estadístiques.

Aquests contaminants, com diu la noticia núm. 1, provoquen 3500 morts a l’any a l’àrea de Barcelona (Dades del 2004), es a dir, que al nostre barri, com a la resta, mor gent a causa de la contaminació. Això és com la grip A, ella no et mata per si sola, però si estàs una mica fotut per altra malaltia sobretot respiratòria/coronaria, ets a un grup de risc i val més que fotis el camp del barri i marxis a un lloc menys viciat.

20090731contaminacion2

Imatge propietat de l'Hospital de Bellvitge copiada del Flickr. Sembla contaminació, no?

Per intentar rebaixar la contaminació a l’àrea metropolitana el Departament de Medi Ambient i Habitatge va crear al 2006 una zona de protecció especial on actualment s’està aplicant un pla d’actuació. Una d’aquestes mesures és el tema de la reducció de velocitats, que es menciona a les notícies del punt núm. 2. Realment fins ara s’ha aconseguit una reducció de la contaminació, inferior a l’esperada, però reducció, a més de una disminució dels accidents, però es veu que la Càmara de Comerç te altres prioritats, es a dir, el comerç, els diners, i fa força.

El nostre Ajuntament ha incidit en temes de mobilitat sostenible, s’ha ficat en un pla per regular el trànsit amb criteris mediambientals que s’havia de posar en servei des del 2007 al 2010, i pel que diu la noticia crec que encara queda. S’han portat exposicions sobre la contaminació,  s’han impulsat les energies renovables, i com diu a la noticia núm. 3, abans de que finalitzi l’any han d’aprovar un pla d’acció contra el canvi climàtic (CO2).

Si alguna cosa te de bona la crisi és que el transport rodat ha baixat i entre ERE i ERO les empreses treballen menys, essent així, esperem que al menys afecti als nivells de contaminació i aquest any aprovem,… però quan canviï una altra vegada el cicle econòmic, ja veurem que passa. D’altra banda, veiem com al nostre barri es pretenen construir més hotels, oficines, indústries,… I a prop s’amplia el port, es fa una tèrmica, una central intermodal per l’AVE,… un barri nou a la plaça Europa i es faran més a la falda de Montjuïc,  al Prat, al Miniestadi; es fa un gran estadi de futbol a Cornellà, planeja l’ombra d’una gran incineradora i ja tenim en projecte una de biomassa…  que vol dir això: mes persones, més cotxes, més calefacció, més consum i més emissions de contaminants al nostre aire ja molt contaminat,… tindrem tants cotxes que al costat del nostre barri, a més de fer circular  l’autovia de camions, s’ampliaran els carrils de la Ronda Litoral (núm. 4), i a més es modificarà per tal de que sigui possible deixar més metres quadrats per més indústries del Biopol.

La qüestió és: d’aquesta manera acabarem amb la contaminació (que mata)? o sempre estarem igual? És això progrés?

Juny 5, 2009

Presentació del Biopol davant els empresaris del Baix Llobregat

20090605biopolSembla ser que el proper 18 de juny, el director del Biopol de L’Hospitalet, Ramon López, presentarà el clúster i els seus 4 àmbits d’actuació davant el Forum Empresarial del Baix Llobregat. El desdejuni–col·loqui tindrà lloc a l’Hotel Hesperia Tower. La presentació oferirà una visió general del Biopol, el seu context, els seus objectius i els reptes. Així mateix s’explicarà la transformació del territori amb la creació d’un nou espai de qualitat urbanística i sostenibilitat mediambiental que permeti la instal·lació de noves activitats econòmiques i la interrelació de les persones i el coneixement.

Pel que veiem a la web del Biopol, l’ajuntament i els impulsors del Biopol, sense dir res, sense presentar res a la ciutadania, han decidit que el que al 1996 anava a ser un parc de 12 Ha amb un llac de 8000 m² pel descans dels ciutadans ara es convertirà en edificis amb activitats econòmiques dins l’àmbit de les ciències de la vida i de la salut.

Han decidit presentar el Biopol, primer a la premsa (de l’àmbit sanitari), com podeu veure a un article del Diario Medico del 4 de maig, després als empresaris del Baix Llobregat properament al Hesperia i suposo que algun dia ens diran alguna cosa als habitants, als veïns,… si no fem nosa, clar. Està vist que les zones verdes no tenen cap sentit pels nostres líders. Tenim un altre Cal Trabal, però en aquest cas no hi han camps de cultiu, aquí tenim terrenys totalment degradats durant els últims anys sota la mirada pasiva dels nostres gestors. Perdrem 12 Ha de zona verda més a un dels municipis on tenim menys superfície de zona verda per habitant, molt per sota dels valors recomanats per l’Organització Mundial de la Salut,… i que no diguin que es culpa dels urbanistes dels anys 60-70,  és culpa dels d’ara.

És trist però l’única informació que tenim (la ciutadania) d’aquest projecte a la zona és el plànol deformat que surt a la fotografia de la revista Diario Mèdico, que ampliem i comparem amb una fotografia aèria de finals del 2007 per tal de fer una petita anàlisi:

20090605biopolpladiarimedic

En blau, l'Hospital de Bellvitge; en verd, el Duran i Reynals.

Podem observar que la carretera que va des de la ronda Litoral a la rambla de la Marina desapareix i ara anirà cap a l’av Mare de Déu de Bellvitge i cap a l’av Amèrica quan es soterrin les vies.  Es continua el carrer de les Ciències paral·lelament a la Gran Via i talla el sector de Cal Jaume de la Vidala en dos, sembla que continua cap el riu. També es veu com es modifica el nus viari de  l’A-2/B-10 passant per sobre de l’empresa Tefrinca, ja desapareguda. El que no es veu és l’autovia de camions ni tampoc la Gran Via soterrada.

Be, això és el que han pensat per una part del futur Biopol i aquestes les formes del nostre equip de govern,…

Juny 2, 2009

Entrevista a Francesc Gago sobre el projecte de Cal Trabal

calmasovernou‘El pla és d’una absoluta falta de sentit ecològic, no podem entendre la postura de l’Ajuntament’

29 de Maig de 2009 – CATALUNYA PRESS

X. Prera.- El diumenge 24 va néixer l’embrió d’un moviment ciutadà per defensar la darrera zona agrícola que queda a l’Hospitalet. El seu portaveu és Francesc Gago, líder veïnal que està disposat a enfrontar-se a l’Ajuntament per conservar Cal Trabal. Tot i que la situació encara està al principi, l’AA.VV de Bellvitge ha volgut demostrar abans que la Generalitat es posicioni que té poder de convocatòria. Convocar a 600 persones un diumenge de primavera “no és fàcil”, i ho van aconseguir. Prometen donar batalla.

La zona agrícola és una de les grans desconegudes d’Hospitalet. En què consisteix exactament?

–A Hospitalet, al districte de Bellvitge, tenim la última zona agrícola de la ciutat. Fa uns quants segles, i no cal anar-se’n tan lluny, fa només 50 anys, l’Hospitalet tenia un munt d’hectàrees de conreu i a hores d’ara ens queda un últim racó d’ús agrícola que quedarà en res amb un pla municipal que preveu un seguit d’edificacions allà.

A banda de l’ús agrícola, també té un sentit molt fort i molt important de conservació de patrimoni. És part de la història de la ciutat i és la zona que dona lloc a un carrer molt important, la rambla de la Marina, que pot recordar a batalles navals però no és així, es diu així per aquest espai que estava dedicat al conreu.

I en què consisteix el projecte que amenaça la zona agrícola?

–El que pretén fer l’Ajuntament amb aquests terrenys és fer-ne servir pràcticament la meitat per a activitats del sector terciari. Estem parlant d’oficines i de comerços i comprar la resta, que serien unes 20 hectàrees, per fer un parc. Nosaltres no estem disposats a perdre ni una sola de les 45 hectàrees que queden ara mateix a aquesta zona.

És un pla molt agressiu per l’entorn, perquè no es tracta d’una operació petita. Estem parlant de set o vuit edificacions de mínim tretze plantes, totes d’oficines i un hotel, i darrere d’aquestes ‘moles’ encara hi haurà una zona de comerços que està per definir. Podeu entendre el que signifiquen a nivell visual i paisatgístic vuit torres d’aquesta magnitud alineades una al costat de l’altra com si fos un parc judicial.

Creiem que el pla és una absoluta falta de sentit ecològic i no podem entendre la postura municipal. A més, la demanda d’aquest tipus d’edificis ha caigut fortament, i la prova són els edificis de la plaça Europa, també a l’Hospitalet. Algunes edificacions estan sense acabar i altres ni començaran per la caiguda de la demanda. Però si l’Ajuntament necessita aquestes plusvàlues, l’AAVV i les plataformes no tenim un ‘no’ rotund al projecte, però demanen que es facin al llarg de tot l’espai que ocupa l’espai BioPol -un projecte biotecnològic associat a la recerca mèdica que preveu ubicar-se en terrenys adjacents a la zona però més grans-. Però no amb aquestes construccions a la darrera zona agrícola de la ciutat.

Davant la postura de l’Ajuntament, heu recorregut al Departament de Medi Ambient. Quan tindreu resposta?

–Com dius, el projecte està al Departament de Medi Ambient i Habitatge, que en principi el mes vinent ha de fer un document de referència en el que en base a la documentació del projecte que li han transmès les promotores i una informació mediambiental i unes condicions que hem fet nosaltres, decidiran si es viable fer tota aquesta edificació allà, si s’ha de retallar una mica o si no es pot fer cap tipus d’actuació. Amb aquest informe de referència, l’Ajuntament decidirà el que fa. Si es dona via lliure des de la Generalitat, l’equip de govern ho podrà aprovar en un ple municipal, perquè implica canviar l’ús del terreny.

I diumenge vau organitzar la marxa cap a Cal Trabal. Com valoreu aquesta primera mobilització?

–El diumenge 24 vam fer la primera marxa en defensa de Cal Trabal. Li vam voler dir ‘primera’ perquè, tal i com van les coses, potser hem de fer una segona i moltes més, i potser es converteix en un referent. Hi van participar unes 600 persones i nosaltres ho valorem molt positivament. No és fàcil un diumenge amb bon temps i amb moltes possibilitats com la cursa de El Corte Inglés, reunir a més de 500 persones quan a més a més és una zona molt desconeguda de la ciutat. I és que la manca de sensibilitat mediambiental que caracteritza al consistori ha fet que mai es potenciés ni es valorés com cal i com es demana aquesta darrera zona verda agrícola de la ciutat. Fins i tot he sentit a alguns responsables polítics municipals dir que aquesta és una zona degradada. Quin desconeixement, mare meva, no han passat mai? No saben que és això? La que sí està degradada és la zona que hi ha entre el Tanatori i la cotxera d’autobusos, allò sí que està degradat, sí que és una vergonya!

La marxa va ser precisament diumenge passat perquè estem en un context d’espera i per tal que l’Ajuntament, amb el que digui Medi Ambient i quina sigui la resposta ciutadana, ha de decidir. Nosaltres de moment, anirem explicant la mesura i tractant de convèncer a la societat.

No tenen por que se’ls acusi de ser uns romàntics i contraris al progrés?

–Esperem que no, i esperem que no perquè nosaltres, des del primer moment, hem manifestat a l’alcaldessa que no som contraris ni al progrés ni al Biopol. Tot el contrari, estem a favor del projecte perquè pot significar un impuls molt important a la ciutat i pot situar-la com a referència a nivell mèdic. Ara bé, estem en contra del creixement a base de ‘toxo’ que es denota com un sistema econòmic esgotat. Ja he comentat la situació a la plaça Europa, on no troben personal per llogar. I, per sobre d’això, l’Ajuntament ha de saber valorar com demana la societat el darrer racó agrícola de la ciutat, defensar-lo a mort i treure’n un benefici sense aquest projecte.

 FRANCESC GAGO ÉS EL PRESIDENT DE L’AV DE BELLVITGE

Pàgina següent »

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.