Associació de Veïns de Bellvitge

Desembre 4, 2009

Baixa poca aigua al Llobregat

Cabal en m³/s del riu Llobregat a l'estació d'aforament de Sant Joan Despí, segons dades de l'Agència Catalana de l'Aigua, 11/2009

Al lloc web de l’Agència Catalana de l’Aigua és possible consultar les dades de cabal mesurades a Sant Joan Despí. El cabal de manteniment queda definit per l’acord de govern MAH/2465/2006 que diu que els novembres, al tram fluvial citat, el cabal hauria de ser de 4,3 m³/s. Encara que l’acord encara no és d’aplicació, ja que s’implantarà de manera progressiva mitjançant la redacció i aprovació de plans zonals, el podem utilitzar com a nivell de referència. Podem observar a la gràfica del més passat que el cabal del riu es va situar per sota, concretament la mitjana va ser 3,4 m³/s, un 21% menys. Com a complement deixem un article sobre el riu Ter, riu del mateix sistema d’abastament que el Llobregat  i que a alguns sectors el cabal de manteniment tampoc es respecta.

El cabal de manteniment és el règim de cabals mínim que cal mantenir a la llera al llarg del temps sempre que es donin de manera natural. També anomenat cabal ambiental o ecològic. Té una funció ecològica prioritària per a garantir unes condicions mínimes acceptables d’habitabilitat, que s’obté de manera independent dels condicionants socioeconòmics i alteracions antròpiques del règim i magnitud dels cabals dels rius.

El cert, com ja comentava el Ricard Gutiérrez a l’agost, és que aquest baix cabal  fa que “pescar” sigui més fàcil pels ocells, i està ple, sobre tot entre el pont de l’autovia de Castelldefels i el del ferrocarril, on s’ha instal·lat un grup de diverses espècies, fàcilment observable (amb respecte) des de la ribera pratense. Aigües amunt, cap al pont de la C-32, també n’hi han ocells de les mateixes espècies, però és més difícil observar-los ja que hi ha molta més vegetació, amb petits ocells que viuen a aquesta.

Illes aigües avall del pont de l'autovia de Castelldefels. 20/11/2009

Illes aigües amunt del pont de l'autovia de Castelldefels. 02/12/2009

Agost 26, 2009

Bernats Pescaires a Bellvitge

Primer demanar disculpes per la qualitat de les fotografies però es que tenim l’equip que tenim, i sense trípode i amb una digital amb un zoom x12 ha sortit això. Si voleu imatges de bernats pescaires (Ardea cinerea) amb millor qualitat trobareu a milers a internet, però aquestes són especials ja que las vam fer des del barri, al costat del pont de la Gran Via, i per tant, encara que sembli mentida formen part de la fauna de Bellvitge, i de l’Hospitalet de Llobregat.

La veritat és que això no és quelcom especial, ja que fa molt temps que a aquest sector del riu es veien de tant en tant aquestes aus, però durant les obres d’endegament van destruir el seu habitat i les aus van haver de marxar (llegir també informe DEPANA).

Vam trobar aquests ocells el dilluns passat al migdia, juntament amb un martinet blanc que els seguia de molt a prop, també vam veure molts ànecs a una illa que s’ha format aigües avall del pont de la C-31, i un munt de coloms que viuen sota el mateix pont.

A més d’aquesta illa també fa uns mesos que s’observa com van sortint de l’aigua a diferents punts del riu nous canyissars encara petits, aquest fet es pot observar degut a que el nivell de l’aigua es troba molt baix. Segons l’estació d’aforament de Sant Joan Despí el dia de la fotografia baixaven 3,81 m3/s (veure valors a la xarxa de control de l’ACA).  

Sobre els valors de cabal cal dir que els dies 22 i 23 d’agost de 2009 el riu es va trobar per sota del valor mensual de cabal ecològic a aquest punt pel mes d’agost, que és de 3,44 m3/s segons el pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya, arribant a 3,08 m3/s

D’altra banda, probablement la gran quantitat de sediments que arrossega el riu estan fent perdre la profunditat guanyada a l’excavació del llit, realitzada per obtenir més capacitat per absorbir les aigües en cas d’avingudes. Com diu el document de DEPANA això requerirà un dragatge periòdic d’aquest tram impossibilitant la recuperació definitiva per aquestes i altres aus.

I ara suposem que hauríem de parlar una mica sobre aquests ocells, però com no som ocellaires, millor que llegiu el llibre de la Flora i Fauna de L’Hospitalet de Llobregat (pàg. 53 i 56) i així no ficarem la pota.
 
_______(
Acabem de rebre uns comentaris de Ricard Gutiérrez (entre moltes altres coses antic director de les Reserves Naturals del Delta del Llobregat i creador de Rare Birds in Spain), que ens aporten molta més informació sobre aquests ocells:

Els ocells que veus, són al menys tres diferents. Hi ha dos adults que tenen un plomall negre al cap, nupcial, i un jove que té el capell, la part de dalt del cap, grisa, sense tons negres en el cos. En la foto en vol es veu que l’adult té les plomes de l’ala de diferents longituds: està mudant, és a dir, canviant de plomes, cosa que solen fer després de l’època de cria.

Aprofiten el riu justament perquè hi ha peix: són ocells piscívors que preden sobre carpes, anguiles o el que sigui, de tamany mitjà i fins i tot gran. Aprofitant que el nivell del riu és baix, els peixos estan més ‘disponibles’ i per tant és normal de veure’ls pel riu, perquè el riu ara té peixos i vida, a diferència del que passava fa uns quants anys.

Abans eren ocells estrictament hivernants (1980s) però poc a poc van esdevenir ocells nidificants a Catalunya, primer a una colònia semi-salvatge (ara totalment composta per ocells salvatges) al zoo de Barcelona i, posteriorment a partir de l’any 2000, nidificant al propi delta del Llobregat. L’origen dels ocells del riu és per tant d’aquestes dues zones. Alguns poden anar marcats amb anelles de PVC de colors que ens ajudaran a conèixer la seva procedència, pel que també caldrà estar-hi atents en possibles ulteriors observacions.

Encara que pugui sorprendre, els rius, i particularment el Llobregat, atresoren espècies molt interessants de la fauna que cal protegir.

Moltes gràcies!

bernatpescaire4

bernatpescaire3

bernatpescaire

bernatpescaire2

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.