Associació de Veïns de Bellvitge

Abril 17, 2010

L’Hospitalet de Llobregat a principis dels 60

Plànol de la “Guía Oficial de la ciudad de Hospitalet. Año 1963-64”. Ed. Imp R. Oller. Es fa més gran!

Si el feu més gran podeu veure el que existia abans del barri de Bellvitge. Per Exemple, pel carrer França pasava la carretera de l’Hospici que portava cap a Can Pi i la platja; la Rambla Marina es deia Carretera de Sant Roc; l’avinguda de Mare de Déu de Bellvitge era la carretera de Bellvitge; la Travessia Industrial s’estava formant. També  podem veure el nom i situació de les cases, pràcticament desaparegudes, que existien al barri:

  • Casa Modolell,  es situava entre Campoamor  i el ferrocarril (També anomenada Modorell)
  • Casa Cetci, on es situaria ara l’IES Joan Miró (També anomenada Cal Creixells)
  • Casa Creixells, on es situaria ara l’IES Joan Miró (També anomenada l’Hospici)
  • Casa Rey, a la Rambla Marina
  • Casa “Pera de la Coixa”, a prop del Carrer Portugal
  • Casa “Pepet de la casa llarga”, pròxima a la pça Amalvigia
  • Casa Bengala, a la cantonada travessia Industrial amb av. M.D. de Bellvitge
  • Casa “Llarga”, al Tennis Gran Via
  • Casa “Miquel del Ros”, sota la Granvia
  • Casa “Jaume de la Vidala”, (També anomenat Cal Terol·lo) encara queda alguna façana a prop de les cotxeres de TMB
  • Casa Masover Nou, a la zona agrícola, patrimoni arquitectònic de la ciutat a punt de caure.

Els altres noms referits són segons el llibre “Una mirada a la Marina d’ahir” (Francesc Marcé, 1980)

(Actualment el terme Casa no s’aplica i s’ha de substituir per “Cal” )

Novembre 25, 2009

20 respostes sobre Bellvitge

Filed under: >> CAL JAUME DE LA VIDALA,Atmosfera,Biopol,ESPORT,Horts urbans,MEDI AMBIENT,Obres d'Adif,Patrimoni arquitectònic,PROTECCIÓ CIVIL,Residus,Risc Químic,Riu Llobregat,Transport,Transport sostenible,URBANISME — AVVBellvitge @ 12:01 am
Tags: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Des de l’entorn de l’AV de Bellvitge es van enviar 20 consultes sobre diferents aspectes del barri al programa de TVL’H “L’Alcaldessa Respon” del dia 30.09.2009, aquella nit únicament es va respondre una d’elles al programa, però una vegada finalitzat es va rebre un correu electrònic de l’Antoni Rivera León, coordinador del gabinet de l’alcaldia dient que en uns dies es respondrien totes les preguntes enviades.  Ahir, juntament amb una disculpa pel retard, es van rebre aquestes respostes, que compartim amb tots vosaltres:

Localització de les preguntes. 10,11,14 i 16 o es troben pendents de localització o són preguntes generals

1. M’agradaria saber quan tindrem un accés al Prat de Llobregat sense risc pels vianants i bicicletes. El Bicing arribarà a l’Hospitalet el març que ve, podrem anar al Prat per l’autovia de Castelldefels o serà necessari anar fins a la passarel·la de Cornellà? Es trist que ens diguem “de Llobregat” i després de tants anys demanant aquest accés encara estiguem igual o pitjor.

Des de l’àrea de Mobilitat de l’Ajuntament ens informen que és un tema que està en vies de solució mitjançant les actuacions que realitza el Consell Comarcal a la llera del riu, en el pròxim soterrament de les vies del tren i en la segona fase de la reforma de la Granvia.

2. M’agradaria saber quan es realitzarà el parc de 12 Ha (amb un llac de 800 m2) previst al costat de l’Hospital Oncològic anunciat al 1996 (Veure publicació L’Hospitalet del 25.03.1996).

Des de l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) ens informen que l’esmentat parc està inclòs a la Unitat d’Actuació 3 del “Pla Especial del sector delimitat per la Granvia i accessos al Cinturó del Litoral”, aprovat per la Comissió d?urbanisme el 17-6-1992.

3. M’agradaria saber com ha acabat el tema de l’abocador incontrolat de residus que havia al costat del tanatori i si ha afectat el terra o el aqüífer?

Segons ens informen la tipologia de material que s’està retirant del solar ubicat davant el tanatori, és residu inert (terres, runes), residu no especial (pneumàtics i plàstics) i pots buits amb restes de líquids que s’estan caracteritzant però que no sembla que hagin afectat els sòls. Tot i això, s’està a l’espera de la neteja total per confirmar aquest aspecte.

4. M’agradaria saber que es pretén fer als terrenys entre el hospital Oncològic, la Ronda Litoral i la Gran Via (Cal Jaume de la Vidala).

Des de l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) ens informen que aquest àmbit està inclòs en el “Pla Especial del sector delimitat per la Granvia i accessos al Cinturó del litoral” abans esmentat, que va definir tres unitats d’actuació per al seu desenvolupament, posteriorment modificades en el projecte de Modificació de les Unitats d’Actuació, aprovat pel Ple municipal el 4-11-1994.

En quant a la Unitat d’Actuació núm. 3 ja s’ha contestat a l’anterior apartat.

En quant a la Unitat d’Actuació núm. 1 i núm. 2, a continuació es relacionen el seu estat d’execució i les previsions actuals:  Unitat d’actuació núm. 1 (Tanatori i les zones verdes del camí de Pau Redó): S’ha executat en la seva totalitat d’acord amb el Pla especial esmentat, amb totes les seves despeses, expropiació dels terrenys, urbanització i construcció del Tanatori a càrrec de Funerària de l’Hospitalet, SA,

De la mateixa manera que la unitat d’actuació núm. 3 aquesta zona està inclosa en els “Estudis previs per a la reordenació de l’àmbit de la Granvia-Llobregat. Reforma del segon tram de l’Av. de la Granvia de L’Hospitalet i transformació dels territoris adjacents de la Marina”, redactats per el Consorci per a la reforma de la Granvia de L’Hospitalet, que foren aprovats per la Junta de Govern Local en sessió celebrada el dia 4 de desembre de 2007.

Unitat d’actuació núm. 2 (Hospital Duran i Reynals): S’ha executat l’ampliació del Tennis Granvia, amb la cessió gratuïta dels terrenys per a les pistes esportives del costat nord. La nova vialitat prevista està expropiada per l’ACA amb motiu del col·lector que passa pel seu subsòl. No s’ha fet l’ampliació prevista de l’Hospital Duran i Reynals. El sistema previst fou el de compensació i correspon a l’Hospital la seva iniciativa.

En aquest sentit, les actuacions previstes en un futur segueixen essent l’ampliació de l’equipament amb nous requeriments actualitzats que són objecte d’estudi (BIOPOL’H) . Així, la Junta de Govern Local, en data 14 d’abril de 2009, i el Ple Municipal en data 28 de juliol de 2009 varen aprovar inicialment i provisionalment el “Pla Especial del Parc Científic i Tecnològic Biomèdic de Salut- BIOPOL’H. Ampliació de l’equipament sanitari-assistencial de l’Hospital Duran i Reynals (districte econòmic Granvia-L’Hospitalet) Avinguda de la Granvia, núms 199-203”, que resta pendent d’aprovació definitiva.

5. M’agradaria conèixer quins terrenys estan afectats pel Biopol.

Des de l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU), ens informen que són part dels terrenys de la Unitat d’Actuació núm. 2 de l’apartat anterior, inclosos a l’àmbit del “Pla Especial del Parc Científic i Tecnològic Biomèdic de Salut- BIOPOL’H. Ampliació de l’equipament sanitari-assistencial de l’Hospitalet Duran i Reynals (districte econòmic Granvia-L’Hospitalet) Avinguda de la Granvia, núms 199-203”.

6. M’agradaria saber com ha quedat el tema de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de l’any 2004 que diu que les instal•lacions municipals de la deixalleria, i el parc de sanejament són d’ús industrial i no d’equipament tal com diu la seva qualificació urbanística i per tant haurien de tindre una altra ubicació.

Des de l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU), ens comuniquen que: Existeix una sentència del TSJC de 13 d’abril de 2004 que anul·la part del “Pla Especial de concreció d’usos dels tipus d’equipament i ordenació al c. Arquímides” que ordena els terrenys de la deixalleria i parc de sanejament. L’article 103 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, atribueix la potestat d’executar les sentències correspon als Jutjats i Tribunals de l’ordre jurisdiccional contenciòs-administratiu i d’altra banda l’article 104 de la mateix Llei determina que l’òrgan que hagués realitzat l’activitat objecte de recurs ha de procedir al compliment de la sentència. L’objecte del recurs era l’acord de la comissió d’Urbanisme de Barcelona de 17 de desembre de 1997 que va aprovar definitivament l’esmentat Pla Especial i per tant correspon a aquest òrgan administratiu de la Generalitat de Catalunya procedir a acordar allò que exigeixi el compliment de les declaracions contingudes en la sentència”.

7. M’agradaria saber si es canviarà d’ubicació el actual dipòsit municipal de vehicles que es troba al costat del riu Llobregat. L’últim any s’han incendiat varies vegades i es troba molt a prop de conductes de gas i petroli.

Segons el que ens informa l’àrea de Governació de l’Ajuntament, està en fase de construcció una nova dependència, en quant les obres estiguin finalitzades, el dipòsit municipal de vehicles actual quedarà sense activitat.

8. M’agradaria saber quan es restaurarà la masia La Torre Gran, actualment es troba en molt mal estat, encara que forma part del patrimoni arquitectònic de la ciutat.

L’Ajuntament de l’Hospitalet ha engegat en els darrers anys diverses iniciatives incloses en un projecte global de recuperació del patrimoni històric immoble de la ciutat.  El conjunt d’actuacions realitzades, en execució, o en fase de projecte, tenen com a objectiu rehabilitar edificis històrics emblemàtics dins l’actual trama urbana de la ciutat i adaptar-los per a l’ús de la ciutadania, en el marc del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA), tots ells de propietat municipal.

En el cas de la Torre Gran, ubicada a la carretera de la Vora del riu sense número, es tracta d’una edificació de propietat privada, inclosa al PEPPA vigent (fitxa 99), i que té la qualificació de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) amb el número de catàleg 1721 de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya.  El nivell de protecció específic establert al PEPPA és el C, que protegeix els edificis el valor dels quals resideix principalment en la seva estructuració tipològica, exteriorment reflectida en la façana i interiorment en la disposició de la seva estructura general així com en determinats espais, com vestíbuls i caixes d’escala. Aquestes parts o elements estaran específicament protegits, essent susceptible la resta de l’edifici d’actuacions de rehabilitació que mantinguin o revaloritzin aquelles. Qualsevol projecte d’obres que afecti l’edificació haurà de complir la normativa vigent i específicament els criteris d’intervenció establerts a la fitxa del PEPPA.

9. M’agradaria saber quins plans hi ha per la zona de la Torre Gran (des del riu fins a la ronda litoral).

Des de l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) ens informen que actualment s’està executant el Projecte de Bassa de Laminació per part de l’Agència Catalana d’Aigua. De la mateixa manera que els terrenys anteriors aquesta zona també està inclosa a l’àmbit dels “Estudis previs per a la reordenació de l’àmbit de la Granvia-Llobregat. Reforma del segon tram de l’Av. de la Granvia de l’Hospitalet i transformació dels territoris adjacents de la Marina”.

10. M’agradaria saber si es realitzaran horts urbans a l’Hospitalet. Tots els municipis que ens envolten ja disposen. Actualment existeixen diversos nuclis d’horts urbans al•legals que creiem que seran destruïts per diverses

Segons ens informen des de Medi Ambient, hi ha previsió de posar horts urbans per a la gent gran.

11. El districte VI és un dels més contaminats de l’Hospitalet de Llobregat. M’agradaria saber si és possible instal•lar una estació fixa de mesura de contaminants per tal de preveure l’afecció d’aquests sobre els veïns.

Segons informació facilitada per l’àrea municipal de Medi Ambient, a la ciutat de L’Hospitalet, existeix una estació de mesurament de contaminació (Parc dels Ocellets).

12. El Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic de Catalunya obliga, des del febrer de 2007, a l’Hospitalet de Llobregat a elaborar un Pla d’acció municipal, ja que al nostre municipi existeixen elements vulnerables molt significatius a prop d’empreses classificades com d’alt risc per accidents químics. Quan es farà aquest pla d’acció?

Ens comuniquen des de l’àrea municipal de Governació, que el PlaseQCat (Pla d’emergència Químic de Catalunya) està en fase de revisió, pendent d’homologació per part de la comissió de Protecció Civil de Catalunya.

13. La mateixa pregunta anterior pel TRANSCAT (Pla especial d’emergències per accidents en el transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril a Catalunya).

Des de l’àrea municipal de Governació, ens informen que el TRANSCAT (Pa Especial d’emergències per accidents en el transport de mercaderies perilloses per carreteres i ferrocarril a Catalunya) actualment, està elaborant el projecte i es troba en fase de recerca de dades.

14. M’agradaria saber quines accions tenen pensades des de l’Ajuntament en relació al programa de RTVE “Comando Actualitat”, del dia 23.10.2009.

Sàpiga que s’ha enviat una carta de la senyora Alcaldessa adreçada a la direcció de TVE en la que manifesta el rebuig a la imatge esbiaixada que es va donar al barri de Bellvitge i de la ciutat de L’Hospitalet.  Al mateix temps, li agraïm el seu correu del dia 1 d’octubre en el que ens envia la resposta de RTVE sobre el programa i que anava adreçada a un veí.

15. Quan està prevista la construcció de la nova llar d’infants a Bellvitge.

Segons l’Àrea d’Urbanisme, el compromís és que durant aquest mandat es redactarà el projecte.

16. Quan esta prevista la construcció del nou casal d’avis a Bellvitge.

Des de l’Àrea corresponent s’està treballant en la preparació del projecte.

17. Quan està prevista la realització del circuit de footing a Bellvitge.

Se’ns informa que el projecte està redactat.

18. Quan està prevista la remodelació de la plaça Amalvigia.

Se’ns informa que el projecte està redactat.

19. Per què no és possible el soterrament de les vies de la línea de Vilanova mitjançant tuneladora en tot el recorregut pel barri de Bellvitge.

Segons dades facilitades per l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU), l’Ajuntament va sol·licitar al Ministeri de Foment que està redactant el projecte constructiu del nou túnel línia Vilanova, que l’obra s’executés mitjançant una tuneladora, aquesta petició ha estat estudiada i estimada parcialment pel Ministeri i per tant portarà a terme el tram situat aproximadament entre l’estació actual de Bellvitge i fins a la Torrassa amb tuneladora. Pel que fa al tram al que vostè es refereix el Ministeri de Foment va desestimar executar l’obra amb tuneladora per motius de seguretat ja que els estudis geològics dels terrenys desaconsellen utilitzar aquest mètode constructiu.

20. Entre el carrer Campoamor i els edificis de l’avinguda Europa hi han una sèrie de naus amb diferents usos, moltes desocupades. Des de fa anys es parla de que es derribarien i es faria un passeig a aquesta zona. És veritat? com està el tema?

D’acord amb el que ens informa l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU), entre el carrer Campoamor i l’avinguda Europa segons la cartografia de la ciutat no existeixen naus industrials. El que si ha estat objecte d’estudi és l’illa situada entre el carrer Cobalt, Leonardo da Vinci i Rosalia de Castro, per a la seva transformació a usos residencials. De moment encara no s’ha tramitat cap modificació de planejament i per tant els edificis industrials d’aquesta illa romanen amb la classificació industrial 22a.

Agraïm les  respostes als membres dels diferents departaments del nostre ajuntament, així com al gabinet de l’alcaldia, i considerem aquest fet com una demostració de transparència,  pas vital per a la participació ciutadana, i per tant per una democràcia d’alt nivell. Seguint aquesta manera de fer, deixem aquesta informació en mans dels veïns i veïnes.

Per la nostra part estudiarem les respostes per tal de, en cas de que fos necessari, plantejar noves consultes.

Octubre 26, 2009

Al loro! Que no ens prenguin el pèl amb els parcs!

dosparcs

A l'esquerra Bellvitge i el Gornal, a la dreta els pabellons de la Fira. En groc, el parc de la Granvia (3 Ha), en verd, el desaparegut parc de Pedrosa (10 Ha).

Llegint l’últim butlletí municipal L’Hospitalet (13.10.2009) trobem un article que ens informa de que han remodelat el parc de la Granvia (en groc a les imatges) i ha guanyat una hectàrea en superfície. Ens semba fantàstic que es facin més parcs o que es facin més grans, els necessitem; però el que no ens agrada tant és que ens prenguin el pèl i ens diguin que aquest parc remodelat és el parc de Pedrosa. No. El parc de Pedrosa, el que anava a ser el jardí botànic de L’Hospitalet de Llobregat amb una superfície de 10 Ha (veure L’Hospitalet del 15.07.1996), el van sepultar sota formigó del bo pocs anys després de fer-lo.

I és que ja venim dient fa molt temps que segons criteris de la Organització Mundial de la Salut la nostra ciutat necessitaria entre el doble i el triple de les zones verdes que actualment té, ja que no superem els 4 m²/habitant de zona verda quan la OMS recomana de 10 a 15.

Es veu que això no te importància pels nostres governants quan s’han de cobrir les demandes de la ciutat veïna i cal construir, a sobre de les nostres zones catalogades com a parcs i jardins, grans complexos d’àmbit supramunicipal (Infraestructures viaries, La Fira, el Biopol,…) que estan molt be, ja que moltes donen treball i aporten capital a les arques municipals,… però aquesta ciutat cada vegada es sembla més a una llauna de sardines, i per molts centres comercials amplis i clònics, o per moltes rambles pavimentades que facin, això no són parcs, ni zones verdes.

Al nostre ajuntament li cal molta més sensibilitat de la que expliquen les normes urbanístiques del PGM.

El canvi de segle va fer oblidar aquest parc de Pedrosa, el de Cal Jaume de la Vidala i va esborrar la conservació de l’espai agrícola de La Marina (Cal Trabal) dels plans municipals, per tal de construir més, més i encara més. A la fi i a la postre no sortim, ni ens treuen, de ser la continuació de Barcelona, ciutat que s’ens empassa mica en mica, i que per cert te més del doble de densitat de zona verda que nosaltres. (Cal dir que aquesta última comparació està basada en l’estudi que va fer la revista Consumer a l’any 2007 i que diu que Barcelona te 8,9 m²/habitant de zona verda, desconeixem com s’han fet els càlculs per arribar a cap de les dades citades i si son totalment comparables, però és el que hem trobat).

A sota deixem els articles de L’Hospitalet sobre el nou parc de la Granvia i el desparegut parc de Pedrosa.

parcgranviapintat

parcpedrosapintat

Agost 5, 2009

“L’edifici Ferrer” de William McDonough

torreferrer2

El dia 31.07.2009 el Far (núm 1041) va publicar un article on es veu la primera imatge de l’edifici Ferrer d’en William McDonough, conegut arquitecte pels seus conceptes sobre l’ecoefectivitat i el desenvolupament sostenible.

Segons el citat article realitzat per la Dulce Valero:

Poco a poco va ganando forma uno de los proyectos emblemáticos de L’Hospitalet, el parque de la salud BiopoL’H, que se desarrollará en el entorno de los dos hospitales de Bellvitge: el Universitario y el Oncológico.

Si en el pleno del mes de mayo se daba luz verde al futuro Campus de Ciències de la Salut del BipoL’H, (seis nuevos edificios en el entorno del Hospital de Bellvitge para la docencia y la investigación, con una superficie de más de 55.000 m2), en el pleno celebrado el martes fue el turno de la aprobación de la ordenación prevista en el sector del Oncológico, el Hospital Duran i Reynals, que añadirá a sus instalaciones nuevos edificios con un total de 53.500 m2 y que conformarán el futuro Parque Científico del BipoL’H.

El plan especial aprobado el martes, denominado BiopoL’H Mar, afecta a una superficie global de 32.931 m2 y prevé la urbanización de toda la parcela en la que se ubica el Duran i Reynals. En este ámbito se incluirá la prolongación de la calle Ciències, un proyecto que llevará a cabo el Consorci de Reforma de la Gran Via para mejorar el acceso a la zona, aunque la operación definitiva en este sentido será la conexión de los dos grandes hospitales con el futuro soterramiento de la Gran Via en este punto.

Los nuevos edificios previstos en el entorno del Hospital Duran i Reynals se destinarán a actividades sanitarias, asistenciales y educativas y a centro de investigación en los campos de la salud, la biomedicina y la biotecnología, con la implicación tanto de los hospitales como de la universidad.

Fuentes del Consorci BiopoL’H, una iniciativa impulsada por la Universitat de Barcelona (UB), la Generalitat de Catalunya, el Ayuntamiento de L’Hospitalet y el Biocat (Bioregió de Catalunya), aseguran que las actuaciones sobre el terreno incluyen un edificio para el Parque Científico, de 32.000 m2, una parte del cual (8.000 m2) estará ocupado por el CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas).

Pero uno de los edificios singulares y que se convertirá, según las mismas fuentes, en “referente mundial en biosostenibilidad”, será el que ha diseñado el arquitecto William McDonough como futura sede del centro privado de investigación del grupo farmacéutico Ferrer, de 17.500 m2 sobre rasante y que se levantará al lado de las instalaciones del hospital con una inversión de 45 millones de euros. Las obras está previsto que empiecen a principios de 2010. El grupo farmacéutico explica la elección de esta zona para instalar su sede por “estar al lado de donde se lleva a cabo la investigación clínica, y BiopoL’H está llamado a ser un parque de referencia en el sector de la salud”.

Según el Consorci BipoL’H, las obras se completarán con una ampliación del Hospital Duran i Reynals, la instalación de un centro técnico-médico, y la construcción de un aparcamiento subterráneo con un mínimo de 660 plazas.

Desconeixem encara si el Biopol afectarà al Tennis Gran Via i/o al sector de Cal Jaume de la Vidala, ja que des de l’Ajuntament no hi ha molta transparència cap als ciutadans sobre aquests temes. Des de l’entorn de l’AV es va fer una instància el dia 12.06.2009 reclamant informació sobre el futur del sector de Cal Jaume de la Vidala, i si es faria el parc que estava previst des de l’any 1996, però encara no hem obtingut resposta de la gent de l’ajuntament. Aquesta demora ja ha estat denunciada al Sindic de Greuges que es troba estudiant el cas des del dia 24.07.2009. A veure si diuen alguna cosa, que no mosseguem,…

Veure article del 05.06.2009 sobre les notícies que tenim fins ara.

torreferrersituation

Imatge de la zona on en principi s'ubicaran totes aquestes noves instal·lacions del BiopoL'H Mar. la Torre Ferrer creiem que es situaria a la zona de l'actual parking, a l'esquerra.

Juny 11, 2009

Adéu als horts lúdics de Bellvitge

hortsplanol

Horts lúdics que envolten el barri. Mitjançant fotografia aèria s'observen més a la llera del riu i a prop de l'empresa Akzo Nobel, ja a la ciutat de Barcelona, però són més petits.

Ara mateix, pràcticament tots els horts lúdics que envolten el barri es troben en perill de ser eliminats. Els primers seran els que es troben al costat de les vies del ferrocarril a causa del seu soterrament (C). Els que envolten les cotxeres de TMB, a Cal Jaume de la Vidala, també desapareixeran ja que encara que no han dit res en ferm, però per aquest sector sembla que també s’estendran les empreses del Biopol (B). Els horts que envolten l’ER de FECSA-Endesa tampoc sobreviuran ja que al pla d’ordenació de Cal Trabal figura la construcció de diversos edificis.

Penseu que abans de les Olimpíades els horts cobrien bona part de la zona esportiva, i també on ara està el Hesperia Tower, al polígon Pedrosa… existeixen des de l’origen del barri, i es van crear pels veïns que sortien del seu origen rural cap a les fàbriques de Barcelona… Era un dels esports més practicats al barri!!, però mica en mica la pressió urbanística ha fet desaparèixer tots fins al punt on estem ara, i no s’ha fet res.

S’han fet moltes instal·lacions i equipaments a Bellvitge, però ningú ha pensat en els horts, o ningú ha deixat lloc per ells. Fa poc va entrar en contacte amb nosaltres una noia, l’Stefanie Fock, que està realitzant fotografies dels horts de tota Barcelona, i ens va enviar aquest text de presentació del seu projecte que reproduïm (parcialment), ja que dona la seva visió sobre el significat d’aquests espais:

“Contemplando que la identidad de una ciudad no se deja planear desde afuera (y de arriba) y que no está caracterizada sólo por su arquitectura, miro la práctica de la cultivación urbana como una manera de usar espacios libres que distingue a Barcelona de otras ciudades. Esta concreta interacción entre personas y el espacio sigue la tradición de esta ciudad e ilustra muy bien las posibilidades de acción y reestructuración que favorecen los espacios inciertos dentro del entorno urbano controlado.

Con el uso como huertos estos espacios vacíos se ocupan con un sentido, sea el huerto como necesidad de alimentación a causa de problemas económicas o el huerto como forma de autogestión. Sea un sitio de retirada o un lugar de encuentros sociales de vecinos y generaciones, sea parte del planeamiento urbano o privado o parte de un activismo social-político contra el consumo y la transgenética y así un espacio público.

Un huerto urbano crece en la repisa, debajo del asfalto levantado o en tierra en barbecho, puede ser parcelado u organizado comunitáriamente, sus frutas llegan a la nevera de una sola casa o a la olla gigante de comedores populares. En él nacen amistades o incluso cooperativas para la distribución de alimentos ecológicos.

Tan heterogéneo como sus habitantes, también lo son los huertos de esta ciudad, sus usuari@s, su plantación y sus formas de organización. Esta heterogeneidad, así como las diferencias entre la reapropiación de espacio para proyectos comunitarios y abiertos a tod@s y el reparto controlado de huertos a pensionistas (que trae consigo la paradoja de que por un lado existen huertos de toda clase que se tienen que ceder para proyectos urbanísticos, mientras la ciudad se glorifica con el concepto de los huertos urbanos) deberán ser mostrados y vistos en este proyecto, esto es, mediante las fotos y entrevistas con l@s usuari@s.

Históricamente la cultivación no fue sólo cosa de la periferia, sino desde lejos también de las ciudades por lo que la afiliación de esta práctica a concepciones urbanísticas contemporáneas no es ninguna inovación, sino más bien la toma de operaciones que durante mucho tiempo no fueron admitidas. Todavía proyectos de huertos que no coinciden con la idea de la política medioambiental de Barcelona que beneficia a unos pocos y está patrocinado por La Caixa, se ven criminalizados.

Pero mientras cada vez hay más gente aburrida esperando que les entretengan en el entorno urbano, en Barcelona y sus alrededores hay muchas personas que con su formación activa de espacios contribuyen a traer la naturaleza y el saber sobre nuestra alimentación a los patios y las universidades, a los lados de las vías de trenes y okupas, en macetas y techos y con esto a la vez se encargan de una nutrición más saludable y consciente, como crear más espacios verdes en Barcelona.”


Al contrari que a Barcelona, a Sant Boi, a El Prat de Llobregat o a altres municipis del Baix Llobregat o el Barcelonès, on ja tenen una sèrie d’horts organitzats, regularitzats, legals i públics, aquí encara no s’ha trobat un lloc per fer ni un (perdó, un sí que s’ha fet)  i ja porten quatre anys en la seva recerca, des de que al març de 2005 es va aprovar al Ple municipal la seva creació a petició d’ERC. Aquest partit polític va demanar que es fes a Can Rigalt, però des de l’àrea de Medi Ambient de l’ajuntament es va dir “diferents àrees municipals hauran de determinar la seva ubicació definitiva”, i encara no el tenen del tot clar.

Els horts lúdics no donen diners, tot el contrari, i a més ocupen terrenys amb un preu molt alt per metre quadrat encara que estiguin catalogats com a zona verde, ja que sempre es poden requalificar, raó molt poderosa per un equip de govern que voldria tot urbanitzat a l’estil de la plaça Europa, i que segurament considera aquests usos com a cutres.

Les últimes noticies que ens han arribat diuen que els terrenys que ara mateix tenen més punts són els que es troben a tocar a Cornellà, a la carretera del Mig, a prop de Cal Manso, i als quals ja vam dedicar un post fa poc. Tenen una superfície entre 1 i 1,5 Ha i es troben a una zona industrial, a 1,3 Km dels habitatges del barri del Centre o a 1,5 Km dels de Bellvitge. Encara no tenim situat el lloc concret, però ens han comentat que existeix una altra possibilitat a uns terrenys  a prop del barri de Sant Feliu i les vies del ferrocarril. També es realitzaran horts al futur parc de la Marina, però això va per llarg.

Ara ens agradaria recollir opinions de les persones que actualment treballen petits horts, o de coneguts, o de qualsevol veí,… així que teniu els comentaris oberts per si voleu dir qualsevol cosa sobre el tema. Gràcies.

Juny 5, 2009

Presentació del Biopol davant els empresaris del Baix Llobregat

20090605biopolSembla ser que el proper 18 de juny, el director del Biopol de L’Hospitalet, Ramon López, presentarà el clúster i els seus 4 àmbits d’actuació davant el Forum Empresarial del Baix Llobregat. El desdejuni–col·loqui tindrà lloc a l’Hotel Hesperia Tower. La presentació oferirà una visió general del Biopol, el seu context, els seus objectius i els reptes. Així mateix s’explicarà la transformació del territori amb la creació d’un nou espai de qualitat urbanística i sostenibilitat mediambiental que permeti la instal·lació de noves activitats econòmiques i la interrelació de les persones i el coneixement.

Pel que veiem a la web del Biopol, l’ajuntament i els impulsors del Biopol, sense dir res, sense presentar res a la ciutadania, han decidit que el que al 1996 anava a ser un parc de 12 Ha amb un llac de 8000 m² pel descans dels ciutadans ara es convertirà en edificis amb activitats econòmiques dins l’àmbit de les ciències de la vida i de la salut.

Han decidit presentar el Biopol, primer a la premsa (de l’àmbit sanitari), com podeu veure a un article del Diario Medico del 4 de maig, després als empresaris del Baix Llobregat properament al Hesperia i suposo que algun dia ens diran alguna cosa als habitants, als veïns,… si no fem nosa, clar. Està vist que les zones verdes no tenen cap sentit pels nostres líders. Tenim un altre Cal Trabal, però en aquest cas no hi han camps de cultiu, aquí tenim terrenys totalment degradats durant els últims anys sota la mirada pasiva dels nostres gestors. Perdrem 12 Ha de zona verda més a un dels municipis on tenim menys superfície de zona verda per habitant, molt per sota dels valors recomanats per l’Organització Mundial de la Salut,… i que no diguin que es culpa dels urbanistes dels anys 60-70,  és culpa dels d’ara.

És trist però l’única informació que tenim (la ciutadania) d’aquest projecte a la zona és el plànol deformat que surt a la fotografia de la revista Diario Mèdico, que ampliem i comparem amb una fotografia aèria de finals del 2007 per tal de fer una petita anàlisi:

20090605biopolpladiarimedic

En blau, l'Hospital de Bellvitge; en verd, el Duran i Reynals.

Podem observar que la carretera que va des de la ronda Litoral a la rambla de la Marina desapareix i ara anirà cap a l’av Mare de Déu de Bellvitge i cap a l’av Amèrica quan es soterrin les vies.  Es continua el carrer de les Ciències paral·lelament a la Gran Via i talla el sector de Cal Jaume de la Vidala en dos, sembla que continua cap el riu. També es veu com es modifica el nus viari de  l’A-2/B-10 passant per sobre de l’empresa Tefrinca, ja desapareguda. El que no es veu és l’autovia de camions ni tampoc la Gran Via soterrada.

Be, això és el que han pensat per una part del futur Biopol i aquestes les formes del nostre equip de govern,…

Juny 2, 2009

Entrevista a Francesc Gago sobre el projecte de Cal Trabal

calmasovernou‘El pla és d’una absoluta falta de sentit ecològic, no podem entendre la postura de l’Ajuntament’

29 de Maig de 2009 – CATALUNYA PRESS

X. Prera.- El diumenge 24 va néixer l’embrió d’un moviment ciutadà per defensar la darrera zona agrícola que queda a l’Hospitalet. El seu portaveu és Francesc Gago, líder veïnal que està disposat a enfrontar-se a l’Ajuntament per conservar Cal Trabal. Tot i que la situació encara està al principi, l’AA.VV de Bellvitge ha volgut demostrar abans que la Generalitat es posicioni que té poder de convocatòria. Convocar a 600 persones un diumenge de primavera “no és fàcil”, i ho van aconseguir. Prometen donar batalla.

La zona agrícola és una de les grans desconegudes d’Hospitalet. En què consisteix exactament?

–A Hospitalet, al districte de Bellvitge, tenim la última zona agrícola de la ciutat. Fa uns quants segles, i no cal anar-se’n tan lluny, fa només 50 anys, l’Hospitalet tenia un munt d’hectàrees de conreu i a hores d’ara ens queda un últim racó d’ús agrícola que quedarà en res amb un pla municipal que preveu un seguit d’edificacions allà.

A banda de l’ús agrícola, també té un sentit molt fort i molt important de conservació de patrimoni. És part de la història de la ciutat i és la zona que dona lloc a un carrer molt important, la rambla de la Marina, que pot recordar a batalles navals però no és així, es diu així per aquest espai que estava dedicat al conreu.

I en què consisteix el projecte que amenaça la zona agrícola?

–El que pretén fer l’Ajuntament amb aquests terrenys és fer-ne servir pràcticament la meitat per a activitats del sector terciari. Estem parlant d’oficines i de comerços i comprar la resta, que serien unes 20 hectàrees, per fer un parc. Nosaltres no estem disposats a perdre ni una sola de les 45 hectàrees que queden ara mateix a aquesta zona.

És un pla molt agressiu per l’entorn, perquè no es tracta d’una operació petita. Estem parlant de set o vuit edificacions de mínim tretze plantes, totes d’oficines i un hotel, i darrere d’aquestes ‘moles’ encara hi haurà una zona de comerços que està per definir. Podeu entendre el que signifiquen a nivell visual i paisatgístic vuit torres d’aquesta magnitud alineades una al costat de l’altra com si fos un parc judicial.

Creiem que el pla és una absoluta falta de sentit ecològic i no podem entendre la postura municipal. A més, la demanda d’aquest tipus d’edificis ha caigut fortament, i la prova són els edificis de la plaça Europa, també a l’Hospitalet. Algunes edificacions estan sense acabar i altres ni començaran per la caiguda de la demanda. Però si l’Ajuntament necessita aquestes plusvàlues, l’AAVV i les plataformes no tenim un ‘no’ rotund al projecte, però demanen que es facin al llarg de tot l’espai que ocupa l’espai BioPol -un projecte biotecnològic associat a la recerca mèdica que preveu ubicar-se en terrenys adjacents a la zona però més grans-. Però no amb aquestes construccions a la darrera zona agrícola de la ciutat.

Davant la postura de l’Ajuntament, heu recorregut al Departament de Medi Ambient. Quan tindreu resposta?

–Com dius, el projecte està al Departament de Medi Ambient i Habitatge, que en principi el mes vinent ha de fer un document de referència en el que en base a la documentació del projecte que li han transmès les promotores i una informació mediambiental i unes condicions que hem fet nosaltres, decidiran si es viable fer tota aquesta edificació allà, si s’ha de retallar una mica o si no es pot fer cap tipus d’actuació. Amb aquest informe de referència, l’Ajuntament decidirà el que fa. Si es dona via lliure des de la Generalitat, l’equip de govern ho podrà aprovar en un ple municipal, perquè implica canviar l’ús del terreny.

I diumenge vau organitzar la marxa cap a Cal Trabal. Com valoreu aquesta primera mobilització?

–El diumenge 24 vam fer la primera marxa en defensa de Cal Trabal. Li vam voler dir ‘primera’ perquè, tal i com van les coses, potser hem de fer una segona i moltes més, i potser es converteix en un referent. Hi van participar unes 600 persones i nosaltres ho valorem molt positivament. No és fàcil un diumenge amb bon temps i amb moltes possibilitats com la cursa de El Corte Inglés, reunir a més de 500 persones quan a més a més és una zona molt desconeguda de la ciutat. I és que la manca de sensibilitat mediambiental que caracteritza al consistori ha fet que mai es potenciés ni es valorés com cal i com es demana aquesta darrera zona verda agrícola de la ciutat. Fins i tot he sentit a alguns responsables polítics municipals dir que aquesta és una zona degradada. Quin desconeixement, mare meva, no han passat mai? No saben que és això? La que sí està degradada és la zona que hi ha entre el Tanatori i la cotxera d’autobusos, allò sí que està degradat, sí que és una vergonya!

La marxa va ser precisament diumenge passat perquè estem en un context d’espera i per tal que l’Ajuntament, amb el que digui Medi Ambient i quina sigui la resposta ciutadana, ha de decidir. Nosaltres de moment, anirem explicant la mesura i tractant de convèncer a la societat.

No tenen por que se’ls acusi de ser uns romàntics i contraris al progrés?

–Esperem que no, i esperem que no perquè nosaltres, des del primer moment, hem manifestat a l’alcaldessa que no som contraris ni al progrés ni al Biopol. Tot el contrari, estem a favor del projecte perquè pot significar un impuls molt important a la ciutat i pot situar-la com a referència a nivell mèdic. Ara bé, estem en contra del creixement a base de ‘toxo’ que es denota com un sistema econòmic esgotat. Ja he comentat la situació a la plaça Europa, on no troben personal per llogar. I, per sobre d’això, l’Ajuntament ha de saber valorar com demana la societat el darrer racó agrícola de la ciutat, defensar-lo a mort i treure’n un benefici sense aquest projecte.

 FRANCESC GAGO ÉS EL PRESIDENT DE L’AV DE BELLVITGE

Mai 25, 2009

Que està passant al sector de Cal Jaume de la Vidala? (4) (actualització)

elllobregatmaig2009

Publicació "elllobregat.com" de maig de 2009 (núm. 35 - pàg. 27)

Ja hem parlat d’aquest sector del nostre municipi en algunes ocasions: una, dos i tres,… i podeu veure una fotografia parcial de 1990

A principis d’abril l’Associació Els Verds Esquerra Ecologista, al veure l’estat lamentable de l’espai, va decidir denunciar la situació de degradació del sector de Cal Jaume de la Vidala amb l’objectiu d’obrir diligències. A data d’avui el cos de la Guàrdia Civil SEPRONA està recollint dades i quan tingui tota la informació farà un informe i el traslladarà al Fiscal de Medi Ambient del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que determinarà si hi ha delicte o no. Nosaltres estem segurs de que sí, el que encara no sabem és si els terrenys són de l’Ajuntament o de qui.

El que ara mateix es pot observar a la zona és que s’estan donant molta pressa per fer desaparèixer el munt d’escombreries de milers de tones que tenien allà infiltrant contaminants,… Com és possible que a L’Hospitalet de Llobregat existeixi un abocador incontrolat, i a sobre d’un aqüífer protegit, i sense que algú digués res durant anys,… algú m’ho pot explicar?

I encara ens tracten com a nens petits,… i no sols amb el tema de Cal Trabal amagant-nos informació a nosaltres i a tothom,… aquesta setmana vam tenir l’oportunitat de preguntar a responsables de l’equip de govern que quan farien el parc de 12 Ha que estava previst al sector de Cal Jaume de la Vidala des de l’any 1992 i ens van respondre que això més cap endavant, que ara farien un dipòsit municipal. Fa falta molt de morro, i la seguretat que no hi haurà cap conseqüència, per dir “més cap endavant” després de que es va anunciar fa 12 anys.

Deixo un parell de fotografies per tal de  que veieu el volum del que havia allà ficat, encara que teniu els links de les entrades anteriors per veure com estava.

+ informació

IMG_9823pIMG_9801p

Abril 9, 2009

Un parell de fotografies aèries de 1990

antesdelcampodefutbolpFotografia de 1990 on es pot observar l’aspecte dels terrenys que es van expropiar per construir l’actual zona esportiva amb motiu de les olimpiades de 1992. Es veu el camp de rugby que es va inagurar al 1983, la residència Feixa Llarga- Laia González, inagurada al setembre de 1989 per Jordi Pujol. Podeu veure una imatge més actual, de novembre de 2007, al Google Maps

entornobiopol1990pNus de Bellvitge a l’any 1990. A dalt a la dreta es veu el sector de Cal Jaume de la Vidala amb millor aspecte que ara. A sota a l’esquerra l’espai on s’ha construït la cua de maniobres del metro.Podeu veure una imatge de novembre de 2007 al Google Maps. També com a curiositat podeu llegir aquest article de la publicació L’Hospitalet de novembre de 1998 on l’Ajuntament demana al Ministeri de Fomento que elimini aquest nus.

Abril 6, 2009

Comentaris a l’entrevista de Núria Marín a El Punt

El dia 29.03.2009, Núria Marín va contestar una serie de preguntes sobre Cal Trabal, entre d’altres temes, a una entrevista realitzada per Rosa M. Bravo del diari El Punt:

Un altre projecte polèmic és Cal Trabal. L’Ajuntament s’ho ha repensat o bé manté el projecte igual?
–«Cal Trabal és un projecte magnífic, i un cop tinguem la conformitat de la Generalitat sobre els compliments mediambientals en començarem els tràmits. Aquest projecte significa que uns terrenys privats, que no són públics ni ho seran mai perquè ni l’Ajuntament ni la Generalitat invertiran 300 milions d’euros per comprar-los, passaran en part a ser públics, amb un parc de 21 hectàrees i amb la recuperació de tres masies històriques. Serà un espai d’oci per a la ciutadania magnífic, al qual es podrà arribar en metro. La polèmica ve perquè, a canvi, els promotors d’aquest projecte generaran activitat econòmica a l’entorn, tal com s’ha fet amb totes les transformacions urbanístiques d’aquesta ciutat. Que ningú s’enganyi: la transformació de la Granvia s’ha pogut fer amb les plusvàlues que s’han tret de la plaça Europa. I aquest projecte permetrà recuperar i mantenir un territori una part del qual és de conreu.»

Es mantindrà, doncs, l’activitat agrícola?
–«Però és que això és privat. Demà el senyor deixa de conrear la terra i demana una llicència per instal·lar un aparcament de vehicles i li he de concedir. Aquest és un projecte molt potent que entenc que no tothom veu amb bons ulls. Es generarà activitat econòmica, riquesa i un espai públic nou serà de l’Ajuntament i tothom en podrà gaudir. Aquesta és la millor manera de preservar un espai, perquè si és privat jo no podré garantir que es preservi per al conreu

No pot haver-hi un excés d’oferta per instal·lar activitat econòmica per la proximitat de la plaça Europa?
–«No. Cal Trabal està situat al costat del futur BioPol, un projecte molt potent que requereix activitat econòmica lligada al món sanitari. A Cal Trabal no estem pensant en ubicar, per exemple, activitat química, sinó una activitat lligada a la investigació farmacèutica i el món sanitari. I aquest món requereix un espai referent a Catalunya i a Europa. Tenim un pol molt important amb l’oncològic, Bellvitge i la universitat. Una part de Cal Trabal estarà lligada al BioPol.

Estarà lligat també a la reforma de la segona part de la Granvia?
–«També. Pot ser paral·lel, no cal que comencin les obres de soterrament de la Granvia per començar el BioPol ni Cal Trabal. La Granvia la tirarem endavant un cop comenci el soterrament de les vies del tren, que sí que és imprescindible i que es començarà a fer a finals d’any o a principis del 2010.»

 

 

 

Com Associació de Veïns de Bellvitge voliem fer una sèrie de comentaris al respecte:

Si aquest preu dels terrenys és cert (300 millions d’euros són quasi tres vegades més del que va costar soterrar la Gran Via fa pocs anys), es molt possible que estigui inflat per les expectatives de revalorització que genera la seva requalificació. Sols és necessari un pacte entre tots els partits polítics que es neguen al projecte per tal de no requalificar aquests terrenys, sigui qui sigui a l’ajuntament, i ja veureu com el preu baixa amb el temps.

L’alcaldessa s’oblida de que no tots els terrenys  són privats ja que algunes hectàrees són del Consell Comarcal, i el terreny on actualment es troba la gossera municipal i que es preten convertir en un edifici d’ús industrial és de propietat municipal.

D’altra banda no únicament existeix la via de la compra a valor de mercat, els terrenys també es poden permutar per altres de públics o de privats arribant a acords amb altres propietaris, també es poden concedir drets o concessions per tal de que rebaixin aquests suposats 300 milions. El problema que ens trasllada l’alcaldessa: “o edifiquen o fan un aparcament de camions”, no contempla les anteriors possibilitats, però siguem seriosos, no creiem que al nostre ajuntament treballin persones amb aquestes aptituds per negociar tan petites.

També cal dir que les possibles llicències que es puguin concedir, per exemple, per un aparcament de camions o un centre per fer pràctiques de golf, serien temporals i sense drets (llicències a precari), es a dir, es podrien fer les citades activitats amb la condició de que quan ho requerís l’ajuntament, els propietaris retornarien els terrenys al seu estat original i si no fos així, una fiança cobriria la restauració.

La construcció dels concessionaris, l’hotel, les industries i oficines significa que els terrenys es perdran per sempre sota aquests edificis privats, i alguns de gran alçada. Si realment és necessària aquesta nova activitat econòmica, a l’any 2002, al nostre municipi, es va crear el districte econòmic amb una superfície de centenars d’Ha destinades a ubicar empreses i serveis, i on encara queden solars sense construir per ubicar concessionaris i hotels. Al barri de Bellvitge també hi haurà molta superfície per construir on s’està realitzant la bassa de laminació de la Torre Gran, o al costat de l’empresa Akzo Nobel. També si es reordenessin els nusos de la C-31 i la C-32 s’aconseguiria molta superfície lliure, també es pot aconseguir espai entre l’Oncològic i ADIF.

El fet de que es produeixi la requalificació dels terrenys, que és el pas que l’ajuntament vol donar ara, no dona cap seguretat de que es construeixi res tal com es troba la situació econòmica actualment, i on cada dia cauen projectes a tota Barcelona inclús en un estat molt avançat i amb totes les garanties prèvies de solidesa econòmica; però per als propietaris seria perfecte, ja que llavors sí que pujarien realment els seus terrenys i no a causa de raons especulatives.

Una part molt important de la superfície dels terrenys a edificar està destinada a concessionaris de cotxes i també a un hotel, per tant no estan lligats ni a la investigació farmacèutica, ni a la sanitària. La resta d’edificis, ja veurem,… però lligar els edificis d’ús industrial o les oficines al Biopol és ara per ara un brindis al sol, ja que encara no hi ha moltes empreses que vulguin establir-se i en el cas de que no apareguin, els propietaris no refusaran cap oferta d’altres sectors per llogar els seus espais, tampoc creiem que l’Ajuntament condicioni als propietaris que el lloguer únicament sigui a empreses dels sectors citats.

A l’any 1953, al Plan de Ordenación Urbana de Barcelona y su Comarca tota aquesta zona i més es definia clarament com a zona de parc urbà. A l’any 1976, segons el vigent Pla General Metropolità, la zona on es vol construir es qualifica com a “parcs i jardins metropolitans”. Al 1997 es va anunciar des de l’Ajuntament que a Cal Trabal tindríem un parc agrari i des de llavors no han fet res,… i ara volen edificar a la meitat del poc que encara es preserva de l’històric territori de la Marina,… més formigó per una de les ciutats més denses del mon i que destrueix la seva historia i el seu paisatge per uns quants diners. I una vegada fet això, quan de temps tardaran en construir a l’espai que deixaran? Al sector de Cal Jaume de la Vidala també ens van dir el mateix al 1996, que tot es convertiria en un parc de 12,5 Ha, amb un llac de 0,8 Ha pel descans dels ciutadans. També era un projecte magnífic, però on és aquest parc? en comptes d’això tenim runa i un pàrking de camions.

Donde dije digo, digo DiegoDonde dije digo, digo Diego

Pàgina següent »

Bloc a WordPress.com.