Associació de Veïns de Bellvitge

Novembre 2, 2009

Cal Trabal: Dictamen de la Comissió Cívica del Patrimoni del Baix Llobregat

ccpbl

El Plenari de la Comissió Cívica del Patrimoni del Baix Llobregat del dia 28.01.09 va acceptar a tràmit la petició del Centre d’Estudis de L’Hospitalet de Llobregat per considerar que, malgrat l’adscripció administrativa de l’Hospitalet en la comarca del
Barcelonès, des del punt de vista del territori geogràfic i històric, el terme municipal de
l’Hospitalet forma part indestriable de la vall baixa del Llobregat.

En data 02.10.2009 va signar el seu Dictamen amb 9 conclusions, i com veureu, com ja ho va fer el Departament de Medi Ambient i Habitatge, també ens donen la raó:

1. Volem posar de manifest d’antuvi que, en l’opinió de la CCPBL, el planejament d’un territori tant delicat com la vall baixa del Llobregat i, especialment, el seu marge esquerra (l’Hospitalet, Cornellà, St. Joan Despí…) s’hauria de fer des d’una perspectiva global del territori que, tot i tenint en compte els interessos concrets de caràcter local, sigui capaç d’assumir la projecció de valors que es generen des d’aquella perspectiva global, com l’excessiva densificació, la necessitat de recuperar les zones de ribera del curs baix del Llobregat, la recuperació dels traçats bàsics d’un territori històricament agrícola i industrial (Canal de la Infanta, espais agrícoles significatius, corredors verds de relació intermunicipal, colònies i complexos industrials, etc.), la preservació dels aqüífers, etc.

2. En aquest sentit, tot i que és legalment correcte treballar a partir dels paràmetres de planejament urbà establerts pel PGM, En el cas de Can Trabal hi ha un debat previ que no es deuria obviar, com és el del valor patrimonial de les activitats històriques i la necessitat d’incorporar-les al planejament territorial, respectant l’estructura fonamental del territori afectat, les peces arquitectòniques singulars que conté i la seva relació amb el conjunt del territori. Aquest és, al nostre entendre, un debat previ, que podria, fins i tot, posar en qüestió les qualificacions urbanístiques assignades fa 40 anys pel PGM. La inclusió inicial de Can Trabal en la delimitació del Parc Agrari del Baix Llobregat, era una mostra “no consumada” d’aquesta possibilitat.

3. En aquest sentit, la Comissió Cívica de Patrimoni del Baix Llobregat (CCPBL) considera que l’activitat agrícola mantinguda fins ara en l’espai anomenat “Feixa Llarga – Can Trabal” i els diferents elements i edificis referencials d’aquest passat agrícola tenen un alt valor patrimonial, en tant que és la darrera possibilitat, en un municipi urbanísticament “colmatat” com l’Hospitalet, per mantenir viva la referència a l’important passat agrícola del municipi. I que, prèviament a la planificació específica d’aquest espai, cal obrir un estudi, i si cal un debat, sobre aquesta dimensió patrimonial i com hauria de condicionar el seu planejament, es mantinguin o no  finalment les qualificacions del PGM.

4. L’aplicació de criteris convencionals de planejament estrictament urbà, reduint el debat al manteniment d’una zona verda o de parc urbà, sense plantejar-se que estem tractant la darrera zona d’activitat agrícola existent en un municipi que, en els darrers 50 anys ha anat minvant contínuament una activitat que va donar vida i configuració al municipi al llarg dels primers 1000 anys de la seva història, és poc raonable des del punt de vista d’un planejament respectuós amb el patrimoni, en el sentit que la CCPBL defensa (no limitat a la salvaguarda de peces singulars descontextualitzades, sinó igual a un continuum que lliga el planejament actual amb la història real dels pobles, a través de la conservació de vestigis significatius, tant naturals, com ocupacionals, artístics, arquitectònics o infrastructurals).
5. Cal dir, a més, que una de les resultants del planejament estudiat és la pràctica descontextualització de dues de les tres masies que es conserven en aquesta zona (criteri no present en l’actual Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l’Hospitalet de Llobregat). Una es trobaria ubicada al mig d’una zona industrial, donant cara a la carretera del Mig i físicament separada dels camps (seria com el cas de Can Manso a Cornellà), l’altra quedaria rodejada pels nous edificis que es construirien davant de l’espai de l’Hospital de Bellvitge.

6. Tanmateix, cal tenir en compte en aquest debat previ que caldrà definir un marc adequat de viabilitat i d’adequació d’aquesta activitat agrícola que proposem mantenir, tenint en compte el context real en que s’haurà de desenvolupar:

i. Cal estudiar les possibilitats de la propietat actual dels terrenys agrícoles per assumir els reptes de continuïtat d’aquesta activitat. O, en el seu defecte, com es podria plantejar l’assumpció d’aquest projecte (28 Ha., segons el CEl’H) per la iniciativa pública o comunitària.

ii. Al marge del tema de les propietats i de la titularitat, creiem que el marc natural per la viabilitat de la gestió d’aquest projecte seria el “Parc Agrari del Baix Llobregat”. Caldrà veure, però, en quines condicions el podria assumir. I no té sentit que tanquem la possibilitat d’altres alternatives.

iii. Sembla obvi, i així ho reconeix el propi CEl’H, que no es tracta de perpetuar un conjunt d’explotacions agrícoles convencionals (probablement inviables en aquest lloc i en les actuals condicions de l’activitat agrícola), si no un conjunt d’activitats agrícoles amb un alt valor afegit, tan a nivell social com ambiental, i, sobretot, de la pedagogia sobre la història i l’activitat agrícola adreçada a les escoles i als ciutadans, en general. Per tant, amb una important activitat de visites informatives i experimentals.

iv. Finalment, ens cal fer notar que, en el context de la densificació demogràfica de l’Hospitalet, aquest espai verd, tot i que sigui plenament agrícola, ha de garantir una oferta de repòs, de passeig i d’oci natural a la ciutadania, en general. En aquest aspecte, valorem adequadament els raonaments de l’Ajuntament sobre el caràcter urbà de la zona, tot i que no creiem que les qualificacions del PGM hagin de ser la referència principal.

7. Les estratègies per a la viabilitat econòmica d’aquesta operació, així com la seva convivència amb altres projectes col·lindants, com el “Biopol” a partir dels hospitals de Bellvitge i “Duran i Reinals”, son tot un altre afer, davant del qual la CCPBL vol també aportar el seu punt de vista en relació amb l’afer patrimonial que ens ocupa, sense entrar en el detall d’alternatives que no li corresponen:

i. Per la informació disponible, sembla que l’operació d’autoritzar un fort aprofitament immobiliari en una part de la zona, prèviament qualificada com a 6c, tindria un objectiu principalment econòmic (fer possible la cessió a l’Ajuntament per part dels promotors de tots els terrenys, ara en explotació agrícola, així com la seva urbanització). Pel que fa a la relació amb el Biopol, no sembla que la ubicació de concessionaris de cotxes en aquesta àrea tingui gaire a veure amb el desenvolupament d’aquell projecte. A part de la dimensió utilitària (realització del “parc”), sembla que de cara al Biopol seria millor pensar en reserves per a la implantació d’activitats científiques i empresarials. En qualsevol cas, no ens consta que els 7 edificis de PB+14+àtic siguin fruit d’un estudi de necessitats del Biopol.

ii. Malgrat que aquesta operació estaria parcialment compensada per la transformació en 6c de la zona anteriorment qualificada de 9 (protecció de sistemes), segons la proposta de l’ADU, la nostra opinió és que l’impacte d’aquesta actuació immobiliària, tal com ara està plantejada (inclòs en la proposta de l’ADU) és fortament contradictori amb l’activitat que considerem que cal plantejar en aquest espai i comporta un sever impacte paisatgístic. Caldria, doncs, repensar aquesta proposta, tant des del punt de vista econòmic, com des del punt de vista de la possible ubicació dels desenvolupaments immobiliaris requerits pel Biopol .

iii. La proposta, per altra banda, de donar continuïtat a la zona industrial actual, al llarg de la carretera del Mig, restant un altre espai a la zona, encara que activitats provisionals (aparcament de camions, deixalleria) l’hagin ocupat parcialment “de facto” durant els darrers anys, ens sembla incoherent amb el principi expressat al principi del dictamen: planejar aquests espais delicats, amb una visió de conjunt del territori i no només des d’interessos locals. Efectivament, només la consolidació d’aquest espai com a verd (agrícola), totalment o parcialment, pot deixar una porta oberta a la recuperació d’espais col·lindants del municipi de Cornellà, afavorint la salvaguarda d’un espai de ribera (així com de corredors verds que puguin connectar els diversos municipis, en aquest cas, amb Can Mercader de Cornellà i Remunta / Can Buixeres de l’Hospitalet) que compensi les greus insuficiències d’aquest territori de la vall baixa del Llobregat, altament densificat.

iv. Ens sembla, en canvi, altament interessant l’estudi aportat per l’ADU, contemplant un replantejament del sistema viari d’aquest nus, amb la continuïtat de la Gran Via, la recuperació d’accessos al riu des de l’Hospitalet i, conseqüentment, la recuperació d’importants zones verdes (que, per altra banda, estan pendents de definició concreta). És, al nostre entendre un bon exemple de planificació viària en el territori i des del territori.

8. Les consideracions bàsiques d’aquest dictamen estan també avalades (en uns o altres aspectes) per documents, com el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l’Hospitalet, l’Agenda 21 de l’Hospitalet de Llobregat, el Pla Especial de Protecció i Millora del Parc Agrari del Baix Llobregat i, recentment (2 de juny de 2009), pel “Document de Referència” del Serveis Territorials de Barcelona del Departament de Medi Ambient i Habitatge sobre la “Modificació del PGM en els àmbits de Feixa Llarga-Cal Trabal i La Marina, als Municipis de l’Hospitalet de
Llobregat i d’El Prat de Llobregat”.

9. Hem de dir finalment que aquest és un tema complex i delicat i que, en conseqüència, al marge del present dictamen, requeriria la valentia d’emprendre una nova planificació més participativa (societat civil hospitalenca, Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat, propietaris, Ajuntament i, si es considera interessant per les parts, la pròpia CCPBL estaria disposada a aportar-hi els seus punts de vista), que garanteixi l’estudi i el debat previs sobre el valor patrimonial de la zona, però també les condicions de viabilitat i un planejament sensat i equilibrat. L’esperança de la CCPBL és haver contribuït a identificar els aspectes patrimonials essencials a ser tinguts en compte en la revisió d’aquest planejament.

Juny 11, 2009

Adéu als horts lúdics de Bellvitge

hortsplanol

Horts lúdics que envolten el barri. Mitjançant fotografia aèria s'observen més a la llera del riu i a prop de l'empresa Akzo Nobel, ja a la ciutat de Barcelona, però són més petits.

Ara mateix, pràcticament tots els horts lúdics que envolten el barri es troben en perill de ser eliminats. Els primers seran els que es troben al costat de les vies del ferrocarril a causa del seu soterrament (C). Els que envolten les cotxeres de TMB, a Cal Jaume de la Vidala, també desapareixeran ja que encara que no han dit res en ferm, però per aquest sector sembla que també s’estendran les empreses del Biopol (B). Els horts que envolten l’ER de FECSA-Endesa tampoc sobreviuran ja que al pla d’ordenació de Cal Trabal figura la construcció de diversos edificis.

Penseu que abans de les Olimpíades els horts cobrien bona part de la zona esportiva, i també on ara està el Hesperia Tower, al polígon Pedrosa… existeixen des de l’origen del barri, i es van crear pels veïns que sortien del seu origen rural cap a les fàbriques de Barcelona… Era un dels esports més practicats al barri!!, però mica en mica la pressió urbanística ha fet desaparèixer tots fins al punt on estem ara, i no s’ha fet res.

S’han fet moltes instal·lacions i equipaments a Bellvitge, però ningú ha pensat en els horts, o ningú ha deixat lloc per ells. Fa poc va entrar en contacte amb nosaltres una noia, l’Stefanie Fock, que està realitzant fotografies dels horts de tota Barcelona, i ens va enviar aquest text de presentació del seu projecte que reproduïm (parcialment), ja que dona la seva visió sobre el significat d’aquests espais:

“Contemplando que la identidad de una ciudad no se deja planear desde afuera (y de arriba) y que no está caracterizada sólo por su arquitectura, miro la práctica de la cultivación urbana como una manera de usar espacios libres que distingue a Barcelona de otras ciudades. Esta concreta interacción entre personas y el espacio sigue la tradición de esta ciudad e ilustra muy bien las posibilidades de acción y reestructuración que favorecen los espacios inciertos dentro del entorno urbano controlado.

Con el uso como huertos estos espacios vacíos se ocupan con un sentido, sea el huerto como necesidad de alimentación a causa de problemas económicas o el huerto como forma de autogestión. Sea un sitio de retirada o un lugar de encuentros sociales de vecinos y generaciones, sea parte del planeamiento urbano o privado o parte de un activismo social-político contra el consumo y la transgenética y así un espacio público.

Un huerto urbano crece en la repisa, debajo del asfalto levantado o en tierra en barbecho, puede ser parcelado u organizado comunitáriamente, sus frutas llegan a la nevera de una sola casa o a la olla gigante de comedores populares. En él nacen amistades o incluso cooperativas para la distribución de alimentos ecológicos.

Tan heterogéneo como sus habitantes, también lo son los huertos de esta ciudad, sus usuari@s, su plantación y sus formas de organización. Esta heterogeneidad, así como las diferencias entre la reapropiación de espacio para proyectos comunitarios y abiertos a tod@s y el reparto controlado de huertos a pensionistas (que trae consigo la paradoja de que por un lado existen huertos de toda clase que se tienen que ceder para proyectos urbanísticos, mientras la ciudad se glorifica con el concepto de los huertos urbanos) deberán ser mostrados y vistos en este proyecto, esto es, mediante las fotos y entrevistas con l@s usuari@s.

Históricamente la cultivación no fue sólo cosa de la periferia, sino desde lejos también de las ciudades por lo que la afiliación de esta práctica a concepciones urbanísticas contemporáneas no es ninguna inovación, sino más bien la toma de operaciones que durante mucho tiempo no fueron admitidas. Todavía proyectos de huertos que no coinciden con la idea de la política medioambiental de Barcelona que beneficia a unos pocos y está patrocinado por La Caixa, se ven criminalizados.

Pero mientras cada vez hay más gente aburrida esperando que les entretengan en el entorno urbano, en Barcelona y sus alrededores hay muchas personas que con su formación activa de espacios contribuyen a traer la naturaleza y el saber sobre nuestra alimentación a los patios y las universidades, a los lados de las vías de trenes y okupas, en macetas y techos y con esto a la vez se encargan de una nutrición más saludable y consciente, como crear más espacios verdes en Barcelona.”


Al contrari que a Barcelona, a Sant Boi, a El Prat de Llobregat o a altres municipis del Baix Llobregat o el Barcelonès, on ja tenen una sèrie d’horts organitzats, regularitzats, legals i públics, aquí encara no s’ha trobat un lloc per fer ni un (perdó, un sí que s’ha fet)  i ja porten quatre anys en la seva recerca, des de que al març de 2005 es va aprovar al Ple municipal la seva creació a petició d’ERC. Aquest partit polític va demanar que es fes a Can Rigalt, però des de l’àrea de Medi Ambient de l’ajuntament es va dir “diferents àrees municipals hauran de determinar la seva ubicació definitiva”, i encara no el tenen del tot clar.

Els horts lúdics no donen diners, tot el contrari, i a més ocupen terrenys amb un preu molt alt per metre quadrat encara que estiguin catalogats com a zona verde, ja que sempre es poden requalificar, raó molt poderosa per un equip de govern que voldria tot urbanitzat a l’estil de la plaça Europa, i que segurament considera aquests usos com a cutres.

Les últimes noticies que ens han arribat diuen que els terrenys que ara mateix tenen més punts són els que es troben a tocar a Cornellà, a la carretera del Mig, a prop de Cal Manso, i als quals ja vam dedicar un post fa poc. Tenen una superfície entre 1 i 1,5 Ha i es troben a una zona industrial, a 1,3 Km dels habitatges del barri del Centre o a 1,5 Km dels de Bellvitge. Encara no tenim situat el lloc concret, però ens han comentat que existeix una altra possibilitat a uns terrenys  a prop del barri de Sant Feliu i les vies del ferrocarril. També es realitzaran horts al futur parc de la Marina, però això va per llarg.

Ara ens agradaria recollir opinions de les persones que actualment treballen petits horts, o de coneguts, o de qualsevol veí,… així que teniu els comentaris oberts per si voleu dir qualsevol cosa sobre el tema. Gràcies.

Juny 4, 2009

El Bellvitge desconegut / Cal Manso (ampliació)

Avui anirem a un lloc estrany, a un lloc de Bellvitge que pocs veïns coneixen, és un tros de terra que va quedar penjat al costat de Cornellà quan es va construir la C-32 (segon cinturó), més tard al 1997 es va permutar la seva qualificació amb els terrenys on es troben actualment la deixalleria i el parc de sanejament, es a dir,  d’una qualificació del tipus “equipaments comunitaris i dotacions actuals i de nova creació a nivell metropolità” es va canviar per una del tipus “parcs i jardins urbans de nova creació de caràcter local”.

mansoparc

Afegim aquest article del 2005 tret de la web canal-h. Es va intentar, però com veureu ni parc, ni jardí.

Crec que després es va okupar per alguna empresa constructora per tal de deixar la seva maquinària mòbil (veure imatge del març del 2007 i article anterior)  i actualment és un descampat sense cap ús com es pot observar a la fotografia,… just la tanca que es veu és el límit entre Cornellà (a l’esquerra) i L’Hospitalet, i també entre el Baix Llobregat i el Barcelonès.

He ficat també una fotografia de Cal Manso (o Can Manso, encara no sé com es diu en català), que es una masia restaurada molt maca que es troba al costat. Aquesta masia es del segle XVI i va ser propietat de moltes famílies (Famadas, Sabater,…) fins que a l’any 1847 la va comprar el General Manso i l’hi va quedar el nom. El que sobta d’ella és el lloc on es troba, a un polígon industrial tota envoltada de fàbriques, és una visió artificial i trista a la vegada. Desconec si està oberta al públic.

planomanso

15 de novembre de 2007

planopajaromanso

Camions okupes, Març de 2007?

zonadecalmanso

18 d'abril de 2009

calmanso

Cal Manso, 18 d'abril de 2009

Cal General Manso (L'Hospitalet de llobregat)

Imatge de Cal Manso sense datar

-> Aquesta entrada, en inici del 22 d’abril de 2009, s’ha ampliat amb l’article de canal-h i amb la fotografia anterior de la web d’Alex Domínguez Monès

Mai 2, 2009

Fulles del Pla General Metropolità – Gener de 1974

Avui penjem les 7 fulles del Pla General Metropolità (es fan grans si piqueu damunt) que cobreixen el territori actual del barri de Bellvitge. Els planols que presentem es van realitzar a partir d’un vol de gener de 1974, però es van aprovar als anys 1977 i 1978. Es poden consultar al Departament d’Urbanisme.
  
Per explicar que va significar aquest pla deixo aquest article del periodista  Josep Mª Huertas El moviment ciutadà a Barcelona i l’aparició del Pla General Metropolità que es va publicar al 1997:  “El procés de revisió del Pla Comarcal i la redacció del Pla General Metropolità es va caracteritzar per la malfiança de l’opinió pública general, tant per part dels agents econòmics i immobiliaris, com per part de les associacions de veïns.(…) Des de les entitats cíviques, el Pla s’entenia com un nou pas en el procés de degradació del planejament, induït per l’especulació, que havia resultat en la destrucció de l’hàbitat als barris. Diferents temes van concentrar així les al·legacions al Pla, com la insuficiència de les zones verdes i els equipaments projectats, la prioritat donada al transport privat sobre el públic o les vies de circulació que travessaven teixits antics consolidats, cas de la via O al barri de Gràcia”

Farem uns petits comentaris del que es pot observar a cadascuna d’elles però segur que els que porten molt temps al barri o els estudiosos de la seva història poden treure-li més de suc.

ppp

Fulla K22 - Es pot observar el límit de Bellvitge amb Cornellà de Llobregat, on surt Cal Manso, la masia de la que parlavem el dia 22.04.2009 al nostre bloc. També es pot veure una casa que anomenen Can Juan Ventura i que ara es diu Ca l'Esquerrer.

ppp

Fulla K23 - Pràcticament tot el que es veu és del Prat de Llobregat excepte la cantonada superior dreta on es veu el terraple de defensa contra el riu.

20090502fullespgml21

Fulla L21 - Es veu la part nord de Bellvitge. Es pot llegir dins del barri una carretera de San Roque que ja no existeix (La Rambla de la Marina encara no estava feta)

ppp

Fulla L22 - Es veu la part sud de Bellvitge, l'hospital, el tenis Gran Via,... La masia Miguel del Ros que van expropiar per fer el nus viari. També podem veure la masia Joan del Ros que ara anomenem Cal Trabal

ppp

Fulla L23- En aquesta fulla es veu el límit de Bellvitge amb Barcelona i amb el Prat de Llobregat. Al costat del riu es pot veure l'antic camp del CD Hospitalet (el de la Solana)

ppp

Fulla M21 - Es veu l'avinguda Amèrica que es deia Villanueva a partir de l'encreuament amb l'av. Europa; els nous edificis del Gornal, tot l'antic carrer Campoamor, els desapareguts carrers de Tito Livio i de Finestrelles al Gornal. També es veu el Polígon Pedrosa on podiem trobar els barris de Can Pi i de la Bomba.

ppp

Full M22 - A aquesta fulla únicament trobem de Bellvitge la cantonada superior esquerra on es pot llegir que existia la llar d'infants Verge de Montserrat (de les Teresianes). També la barriada de can Pi o de Carbonell.

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.