Associació de Veïns de Bellvitge

Juny 1, 2009

Volem més metres quadrats de zona verda per habitant (ampliació)

Faig una recopilació de la poca informació que hem trobat sobre els metres quadrats de zona verda per habitant al nostre municipi:

  1. 16.12.1996 – Reportatge de la publicació L’Hospitalet que diu que pel 2010 volen arribar als 5 m²/habitant de zona verda i que això s’aconseguirà amb la creació dels grans parcs de La Marina, La Torrassa,  Bellvitge i Gornal.
  2. –.03.2001 – Assaig d’alguns components de l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) de l’Hospitalet de Llobregat que actualment continuen a l’Ajuntament. A la pàgina 40 diu que tenim 3,5 m²/habitant de zona verda. Parlen de que faran la cornisa verda, el parc agrari a la zona de la Marina,…
  3. 25.09.2002 – Article de la web canal-h que diu que L’Hospitalet de Llobregat guanyarà 74.000 m² d’espai lliure i que els gestors del municipi s’han marcat l’objectiu d’aconseguir 5 m²/habitant de zona verda.
  4. 24.03.2003 – Article a la publicació L’Hospitalet on es diu que tenim 975.868 m² de zona verde, el que suposa 4 m²/habitant de zona verda. Parlen de que faran la cornisa verda, el parc agrari a la zona de la Marina,… (3,96 m²/hab per la població de 246.415 habitants d’aquell any)
  5. 2006 – Al llibre La empresa de jardinería y paisajismo, a la seva pàgina 42, diu que L’Hospitalet te 3,68 m²/habitant de zona verda amb dades, segons el mateix llibre, de 2006.
  6. 28.03.2007 – Article de la web canal-h que diu que els gestors del municipi s’han marcat l’objectiu d’aconseguir 5 m²/habitant de zona verda com a una de les línies bàsiques del Pla director dels espais verds de L’Hospitalet de Llobregat als pròxims 10 anys  (i ja porten 11 anys amb la mateixa cançó)

No hem trobat cap més valor ni a la pàgina d’estadístiques de la Generalitat (Idescat), ni a la del nostre ajuntament, però suposem que encara no hem arribat als 5 m²/habitant de zona verda, ja que aquest fet hauria sortit a tots els diaris. Si trobeu o coneixeu alguna dada més actual, si us plau informeu-nos.

Ara comparem aquestes dades amb les d’altres ciutats, per fer això, a falta de dades oficials de primera ma, utilitzarem un estudi que va fer la revista consumer a l’any 2007:

20090504espaisverds

Com veieu comparats amb algunes ciutats importants podríem dir que ens trobem amuntegats als nostres barris. L’Organització Mundial de la Salut recomana de 10 a 15 m²/habitant de zona verda i com veieu inclús les pretensions del nostre equip de govern queden molt, però molt lluny d’aquesta recomanació, i també de la mitjana que es pot observar a la taula anterior.

Tot aquest rollo ve per que a la “reordenació” de Cal Trabal (que és el Parc de la Marina al que es referien els articles del 1996 i 2001 que he comentat abans) es volen requalificar 126.509,5 m² (12,6 Ha) de zona verda mitjançant la permuta amb altres terrenys del municipi del Prat de Llobregat, i així fer possible la construcció d’edificis de 16 plantes per oficines, hotels, indústries i concessionaris de cotxes.

Com si a l’Hospitalet ens sobrés zona verda! Si dividim la superfície anterior entre els 266.973 habitants del nostre municipi, ens dona 0,47 m²/habitant de zona verda que deixem escapar per sempre, a canvi d’una muralla d’edificis.

Aquest fet comportaria un pas enrere en les pretensions de qualsevol equip de govern que tingui interés en les persones, en els seus conciutadans, en generar espais de vida, però per al nostre no, per al nostre equip és imprescindible construir encara més. Els espais verds serveixen per esmorteir els edificis, per equilibrar les ciutats,… i la nostra està realment molt desequilibrada i repeteixo que ens basem en criteris de l’OMS, que no són qualsevol.

No podem perdre més zona verda a l’Hospitalet de Llobregat, no podem permetre que els nostres governants i la pressió urbanística ens portin més encara a la cua de Catalunya i d’Espanya, reduint el nostre municipi a una pila de formigó, rebaixant la nostra qualitat de vida, fent-nos viure com formigues i dient-nos que això significa progrés,… serà progrés per alguns dels propietaris de les terres i pels constructors, però no per nosaltres.

Tot te un límit i ara es moment d’arreglar el que s’ha fet malament, les errades urbanístiques d’anys enrere, i no de fugir cap a endavant fent encara més edificis, destruint la nostra única reserva de zona verda, el que queda de l’antiga Marina de l’Hospitalet de Llobregat.

Mai 19, 2009

El plans per Cal Trabal de 1997

trabaltothospitaletportadaptrabaltothospitaletinteriorp

Fa 12 anys això és el que ens van vendre des de l’Ajuntament, després va arribar el silenci i ara, de sobte, es veu que 13 Ha de zona verda de l’Hospitalet de Llobregat han de desaparèixer sota edificis d’oficines de 14 plantes d’alçada, concessionaris de cotxes, indústries,…

Avui sortia als diaris: “La Ciutat de la Justícia no logra alquilar ninguna oficina a privados” i “La plaza de Europa tampoco consigue atraer a las empresas“.

Es a dir, tenim un canvi sobtat de projecte sense cap lògica de mercat i sense cap sentit comú,…  ¿Dónde está el saltamontes?

Vine aquest diumenge 24 a la marxa i et direm on està la llagosta mentre prenem un vermut!

Mai 18, 2009

SOS Cal Trabal – Vermut popular

20090518convocatoriacaltrabalp

Mai 15, 2009

Cal Trabal: Consideracions lliurades a temps!

Moltíssimes gràcies a tots els que han col·laborat a la redacció de les consideracions, a tots els que han aportat el seu granet de sorra, a tots els que no sabien que fer però ens han recolzat amb les seves paraules d’ànim. Gràcies a tots!

Fem públiques les consideracions per tal de que tothom que vulgui pugui col·laborar de nou amb nosaltres en la seva ampliació, ja que en poc temps haurem de presentar al·legacions a l’ISA i aquesta fase serà encara més important. Teniu l’espai pels comentaris d’aquí sota o el nostre correu electrònic per això. També podeu fer servir la web de la plataforma o la nostra causa al facebook

També volem recordar que el diumenge 24 de maig farem una marxa a Cal Trabal, on realitzarem un vermut popular i diverses activitats. A les 11h es surt des de  l’Ajuntament i a les 11:30 des de l’Ermita de Bellvitge. Ens veiem. Defensem Cal Trabal!!

A continuació exposem les consideracions presentades per l’AV de Bellvitge sobre els documents de l’avanç de Modificació del Pla General Metropolità lliurats pels responsables del nostre ajuntament als Serveis Territorials de Barcelona, per tal de sol·licitar el document de referència per a la redacció de l’informe de sostenibilitat ambiental (ISA), i que vam comentar ahir

CONSIDERACIONS


1.- Qualitat de la documentació presentada deficient i mancada de precisió que requereix de major estudi

Hem pogut estudiar cinc documents en format Acrobat (*.pdf) corresponents a la memòria (Març 2009es), annex c1-masies, annex c2- informe ambiental preliminar, annex c3- inundabilitat i plànols.

1a.- Memòria informativa

Entenem que la proposta està mancada de qualsevol justificació i que l’argumentació en que es fonamenta és errònia ja que s’esbossa (plana 3) una visió del territori tendenciosament negativa, amb adjectius desqualificants (‘agricultura periurbana amb un cert interès històric, paisatgístic i ambiental més que no pas productiu’) – això que li ho diguin als que es guanyen la vida del que conreen allà – , amb una visió condicionada d’una sentència judicial que segons sembla força la situació en permetre determinades activitats al nord de la zona d’actuació –fet que és matitzable- , i una manca de referència a una realitat que és el fet de camuflar que no s’ha executat allò que determinava el PGM, és a dir, convertir la zona en parc i en zona lliure en la seva totalitat, no de forma parcial. S’intenta justificar, en definitiva, una actuació perquè hi ha ‘una imatge paisatgística pertorbada’ (no ho serà encara més amb vuit torres de 14 pisos cadascuna?) ‘… per diverses obres d’infraestructures en fase d’execució en el seu entorn immediat’ (com tot el municipi de fet). O sigui, que essent com és dins l’àrea metropolitana, precisament no un parc nacional, l’argumentació de manca de paisatge idíl•lic o antropitzat no sembla un element de pes a l’hora de justificar una modificació com la present.


Això encara és més greu quan en aquesta memòria informativa es qualifica l’àmbit del Prat de Llobregat de ‘terreny bastant allunyat…, … amb activitats alienes amb caràcter informal …., i també s’han produït abocaments incontrolats. Aquesta dinàmica suposa un risc de degradació i desestructuració general del paisatge …’. I diem nosaltres, activitats informals?, abocaments? Tot això és un risc? Un risc que aquesta zona sigui un espai de la xarxa natura 2000? Que estigui tancada en base a l’actual estructura de la propietat i per tant que no es faci cap mena d’abocament (ni s’hagi fet en els darrers 25 anys que tinguem notícia), i informals? Que vol dir informal?. Ens sembla prou informal la mena d’intent de confondre i de mediatitzar l’opinió de l’administració passant per alt detalls tan importants com que estem parlant d’un espai protegit amb el més alt nivell de protecció a nivell català (zona humida + reserva natural + ein + zepa) i que això sigui ventilat amb un dibuix catastrofista del risc de debacle si no s’aplica el pla objecte d’informe.

1b.- Informe Ambiental

L’informe ambiental preliminar esbossa alguns elements típics dels estudis d’impacte ambientals, això no obstant entenem que mediatitzat per l’organisme que l’encarrega i per tant, amb una visió parcial o simplement de caire compilador d’informació sense cap mena d’anàlisi crítica de potencials impactes ni tan sols identificats, si de cas obviats sobre alguns dels aspectes que tracta.
La base de sortida de l’informe ja és errònia ja que (plana 4) esmenta que ‘El sòl localitzat al municipi del Prat de Llobregat’ aporta la compensació de sòl necessari per a la reserva de zona verda i pot lligar-se a la qualificació originària de verd metropolità (6c) de l’àmbit de L’Hospitalet de Llobregat’, aspecte aquest que posem clarament en crisi com expliquem més endavant i que, en essència, condiciona totalment el conjunt de la proposta en no ser vàlid aquest argument.

Per tant, s’intenta justificar cinc objectius que són (plana 4):

a) ampliació de sòl destinat a activitat econòmica (sobre terrenys qualificats pel PGM com a verd metropolità)
b) realització d’un gran parc urbà de 21 ha vinculat amb la recuperació ecològica del riu i amb caràcter de connector biològic (sense cap mena de garantia de que realment compleixi cap mena de funció ecològica i que no sigui una altra plaça dura urbana, amb mobiliari urbà, plantes ornamentals exòtiques, espècies al•lòctones introduïdes i òbviament afectació a la fauna vertebrada amenaçada de l’actual zona agrícola).
c) rehabilitació i recuperació de les masies (passant per alt qualsevol potencial afectació a fauna protegida que hi nia o hi viu –rapinyaires nocturns, quiròpters, rèptils protegits-
d) precisió de límits d’activitats existents (que no requereixen de cap modificació de pla)
e) inversió de 58,5 milions d’euros (entenem que innecessaris en gran mesura).

L’estudi obvia la història dels terrenys objecte de pla i com han estat declarats zona verda pel Pla General Metropolità en funció de les necessitats d’esponjament del conjunt metropolità, una zona urbana que a L’Hospitalet de Llobregat assoleix densitats d’habitants per hectàrea superiors a les de la ciutat de Shangai, Xina i que ara s’incrementarien amb la posada en marxa d’aquest pla.

Entenem que, vista l’afectació del pla a un espai de la xarxa natura 2000 com és el Delta del Llobregat, declarat Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), amb codi ES0000146; atesos els continguts de l’estudi preliminar d’impacte ambiental que es detallen, s’escau la realització d’un estudi d’impacte ambiental que garanteixi la compatibilitat ambiental del projecte de modificació del Pla General Metropolità. Això fonamentat en el que s’ha esmentat fins el moment i en extrems continguts a la memòria ambiental preliminar com són:

– Plana 12 esmenta l’aqüífer del delta del Llobregat com a reserva estratègica de l’àrea metropolitana de 100 hm3 de capacitat i peça fonamental en el funcionament del sistema hidrològic del riu Llobregat. No es garanteix una nul•la afectació a l’aqüífer ja que les noves construccions previstes impliquen la disminució de terrenys de percolació i d’infiltració d’aigües a l’aqüífer del delta del Llobregat. Així mateix, les noves construccions, fonamentacions i demés infraestructures l’afectaran directament i, vistos processos constructius que han esdevingut al delta en èpoques recents (per exemple construcció de la tercera pista de l’aeroport, terminal nova etc…) produir canvis en la cota de l’aqüífer superficial que puguin afectar la llera del riu i espais inundables on nien espècies protegides com ara cames-llargues Himantopus himantopus o cabussets Tachybaptus ruficollis. Així mateix aquestes fluctuacions poden afectar les poblacions de la zona de tortuga de rierol Mauremys leprosa, espècie d’interès comunitari d’acord amb la Directiva 92/43/CE d’hàbitats. Cap d’aquests extrems es garanteix amb la documentació aportada i per tant, entenem que les afectacions de les propostes presentades a l’aqüífer requereixen d’un procés de major garantia ambiental.


– Planes 14-16 Usos del sòl. Es planteja per als terrenys del Prat de Llobregat uns usos ‘coordinadament amb aquesta estratègia [de parcel•les d’horta tutelada] desenvolupada pel consistori local per tal de completar-la’. Aquests usos són contraris al seu caràcter d’espai natural de protecció especial (Zona d’influència de les Reserves Naturals del Delta del Llobregat de la Ricarda i ca l’Arana, d’acord amb el seu decret de declaració vigent en el que s’estipula que els usos de la zona d’influència seran els mateixos dels de la Reserva Natural fins que no se’n desenvolupi el pla especial corresponent); de l’espai del pla d’espais d’interès natural (PEIN) i de la ZEPA Delta del Llobregat, l’objectiu de la qual no és la promoció dels horts urbans sinó la preservació de les espècies d’ocells que la poblen.


– Plana 16. Fauna. La descripció de la fauna és inacceptable i resulta ser totalment generalista. El projecte afecta 136 espècies de la fauna, el 83,44% del catàleg de la fauna de L’Hospitalet, pròpia del Delta del Llobregat i que és ventilada per l’estudi ambiental preliminar com a ‘totalment adaptada al medi’ i amb generalitats del tipus ‘que hi ha multitud d’ocells que aprofiten els camps’. S’hi inclou una taula d’espècies d’ocells i de rèptils així com un mamífer. Per contra, la varietat de l’avifauna ens consta que és més gran i així per exemple, en el blog de l’ornitòleg Ricard Gutiérrez ‘Birds in Spain’, (http://birdspain.blogspot.com/2008/10/ocells-de-lhospitalet-torlit-espcie.html) aquest antic director de les Reserves Naturals Delta del Llobregat i per tant coneixedor de l’avifauna del delta del Llobregat troba una nova espècie per a la zona de cal Trabal, el tòrlit Burhinus oedicnemus i 27 espècies d’ocells en una visita a la zona el 21.20.2008, 25 dins de cens, amb una densitat lineal de 248,09 ocells/km. Entenem que és una xifra més precisa que la de ‘multitud d’ocells’ o la d’avifauna ‘totalment adaptada al medi’. La zona acull espècies que són incloses als esborranys del catàleg català d’espècies amenaçades d’extinció com ara l’òliba (Tyto alba) o el mussol (Athene noctua), a banda d’altres de protegides pel que entenem que, ja únicament a l’àmbit de L’Hospitalet, aquest projecte té un impacte sever sobre la fauna del municipi i sobre espècies protegides i amenaçades que ha estat obviat en el projecte estudiat i que requereix d’una avaluació rigorosa. Quant a l’àmbit del Prat de Llobregat si afegim que estem parlant d’un espai protegit aquesta avaluació encara es fa més necessària a la vista dels usos (entenem que il•legals i contraris al planejament) previstos pel projecte a la zona.


– Plana 18-19 Vegetació. Sobta sobremanera i esgarrifa pensar-hi en el concepte esmentat i defensat pel promotor com a objectiu pretesament principal del projecte tot qualificant la zona de ‘connector biològic’ i espai vinculat ‘ amb la recuperació ecològica’ del riu Llobregat quan la descripció de la vegetació es redueix a una enumeració de les virtuts, gairebé terapèutiques, d’algunes espècies d’arbres de la zona. S’obvia qualsevol esment a la vegetació potencial de la zona, pròpia de les planes d’inundació deltaica a la zona i en concret de les alberedes de ribera Populetalia albae, que conjuntament amb omedes i salzedes ocupaven aquests trams de ribera del Llobregat fins no fa gaires anys. Sobta també que s’obviïn referències per tant a la vegetació natural espontània i subespontània que apareix a marges i terrenys no cultivats com ara els propers al canal de la Infanta on fins i tot trobem petites comunitats de higròfits amb Lemna, Typha dominguensis o Phragmites communis, tots ells elements que atorguen importància internacional al delta del Llobregat per la flora aquàtica d’acord amb els criteris del CSIC elaborats per Santos Cirujano i es redueixi tot a un catàleg d’arbres, fet que fa fins i tot pressuposar una absència de treball de camp real en l’estudi presentat i que, òbviament demana d’una avaluació seriosa quant a aquests aspectes, tant de la proposta com de la realitat existent.


– Planes 23-24. Oferta existent en matèria d’informació i educació ambiental. No entenem què té a veure una proposta d’edificació de la zona agrícola de L’Hospitalet i de transformació de la mateixa amb una descripció dels espais d’informació que hi ha pel delta del Llobregat, al Prat de Llobregat i Viladecans,  erròniament atribuïts al Parc Agrari quan són titularitat bé del Consorci per a la protecció dels espais naturals del Delta del Llobregat (Cases d’en Puig) o del propi Departament de Medi Ambient i Habitatge, cedit al dit consorci per a finalitats de conservació de la ZEPA Delta del Llobregat i no del parc agrari (de la Diputació de Barcelona i que té un centre a can Comas com també s’explica). Aquesta manca de qualitat en l’exposició examinada ens fa témer que el nivell dels continguts de l’esmentat estudi objecte d’informe sigui el mateix i que, per tant, encara sigui més palesa la necessitat d’una avaluació ambiental completa imparcial que avaluï adequadament les afectacions d’aquest projecte.


– Plana 26. Inundabilitat. Atès que la zona d’estudi és dins una zona inundable per un període de retorn de 50 anys creiem que aquest fet i la repercussió ambiental de la mateixa sobre la plana deltaica quant a la minva de capacitat de laminació, percolació i recàrrega de l’aqüífer pugui tenir. Un altre aspecte que creiem mereix un estudi d’impacte ambiental rigorós.


– Plana 33 i 34. Protecció de masses d’aigua. El projecte afecta l’espai d’interès natural (EIN) del Delta del Llobregat, considerat zona humida als efectes de la Llei 12/1985 d’Espais Naturals, inclòs a l’inventari de zones humides del Departament de Medi Ambient i Habitatge i declarat ZEPA. Així mateix, aquesta zona ha estat objecte de diferents sentències condemnatòries per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i del Tribunal Suprem, algunes de les quals han sentat jurisprudència. L’afectació de tot l’àmbit del Prat de Llobregat ja demana per se, la realització d’un estudi d’impacte ambiental i que l’òrgan competent de la gestió de la ZEPA Delta del Llobregat dins el Departament de Medi Ambient i Habitatge informi sobre la conveniència de fer horts ‘tutelats’ dins aquest espai, un fet contrari sense dubte al seu caràcter de zona humida atorgat per la seva classificació, amb independència de l’ús del sòl que hi hagi dins l’espai.


– La resta de l’estudi és un recull entenem que desconnectat de la realitat de la zona de voluntats, programes i projectes generalistes que miren d’obviar els punts a dalt esmentats.

2.- Manca de justificació

El projecte afecta una zona d’equipaments metropolitans i la ‘compensa’ amb una zona ‘nova’ al Prat de Llobregat. Resulta però que la zona ‘a compensar’ i que es pretén salvar de la destrucció mitjançant aquest projecte de pla té una qualificació d’espai inclòs a la xarxa natura 2000, al pla d’espais d’interès natural i, parcialment, com a espai natural de protecció especial.
Com és sabut i d’acord amb la nova Ley 42/2007, de 13 de diciembre, del Patrimonio Natural y de la Biodiversidad la legislació urbanística s’adequarà a la de protecció de la natura, fet que ja es donava a Catalunya amb anterioritat on la Llei 12/1985 ja preveu que els espais del PEIN gaudiran d’un pla especial de protecció que adequarà els usos i al qual s’haurà de sotmetre el planejament urbanístic.

 

La pretesa compensació ‘redentora’ de la pèrdua d’espai de parc a L’Hospitalet mitjançant l’adquisició d’aquests terrenys per a uns usos, a més, contraris a l’esperit de protecció de qualsevol espai natural protegit d’aquest rang invalida totalment l’operació.

Entenem que qualsevol hipotètica operació compensatòria s’hauria d’efectuar dins el municipi de L’Hospitalet, mancat de zones verdes i amb una densitat d’habitants/ha de les més altes del planeta, i en cap cas sobre una zona ja declarada d’especial protecció i que té un règim de protecció, o que gaudeix d’unes garanties legals de preservació, molt superiors a les que pugui atorgar una classificació de clau 6c o fins i tot 24. No és cap compensació, i mai ho serà atès el regim de protecció de la zona, pendent de pla especial definitiu del PEIN (en redacció) i sotmès a la legislació general de protecció de la natura, per molt que el promotor la vulgui dissimular amb esments continus al parc agrari obviant referències a les figures de protecció del medi natural i les conseqüències de gestió que se’n deriven.
Per tot això

DEMANEM

1.- Que es tingui per presentat aquesta al•legació en temps i forma als efectes de comparèixer a l’expedient i que se’ns informi del seu tràmit i estat de consideració.
2.- Que es dictamini com a ambientalment NO VIABLE el projecte de modificació del PGM ‘Modificació puntual del Pla General Metropolità als àmbits de Feixa Llarga-Cal Trabal i la Marina, als termes municipals de L’Hospitalet de Llobregat i del Prat de Llobregat (URB 093-09) en tant que afecta un espai de la xarxa natura 2000 sense necessitat de fer-ho i com a moneda de canvi per una operació de pèrdua de terrenys de parcs metropolitans en tant que les àrees de pretesa compensació ambiental ja gaudeixen d’un nivell de protecció superior al que pretesament tindrien amb l’aplicació de la present modificació i que el pla no reuneix les garanties ambientals suficients per ser viable en l’entorn del delta del Llobregat on es situa, màxim en el seu format de modificació del PGM, no de pla especial que abasti tota la clau 6c disponible al municipi en el seu conjunt, i que consideri com a no urbanitzable els terrenys agrícoles que resten al municipi de L’Hospitalet.


L’Hospitalet de Llobregat, 15 de maig de 2009

-> 21/05/2009 També afegim una noticia sobre les consideracions presentades pel grup municipal del PP

 

Mai 14, 2009

Cal Trabal ja està al Departament de Medi Ambient i Habitatge

fifuraavansmodificacio1

Els ajuntaments de L’Hospitalet i del Prat de Llobregat, sense dir-nos res, han lliurat els documents de l’avanç de Modificació del Pla General Metropolità als Serveis Territorials de Barcelona, per tal de sol·licitar el document de referència per a la redacció de l’informe de sostenibilitat ambiental (ISA).

Aquests documents, nous per a tothom, es troben penjats a la web del Departament de Medi Ambient i Habitatge (Barcelona/Planejament urbanístic) sota el nom “MODIFICACIO PGM AMBITS FEIXA LLARGA – CAL TRABAL I LA MARINA”, però també els tenim aquí per quan els retirin d’allà. Consisteixen en una Memòria de la modificació (2,7 Mb), els seus plànols (10,1 Mb), un annex sobre les masies (4,4 Mb),  un informe ambiental (7,8 Mb), i finalment un estudi d’inundabilitat (3,5 Mb).

El termini de participació pública per aquesta fase finalitza aquest dissabte, el dia 16 de maig. Si algú vol mirar-se els documents i aportar-nos consideracions crítiques argumentades teniu l’espai pels comentaris d’aquí sota o el nostre correu electrònic per això. També les podeu fer directament a l’administració a aquest correu

Gràcies per participar! Defensem Cal Trabal!

Abril 11, 2009

Els Verds-Esquerra ecologista de Catalunya amenacen de portar l’Ajuntament a la UE i a la fiscalia

Avui ens fem ressò d’una noticia apareguda per ara a les webs: Barcelona.indymedia, Regio7, lamalla, Revista de Pangea, Diari de Mataró, ACN, 3cat24 El debat, Noticias ya, Empordà, Ecodiari, Terra, UrbanismoPatasArriba, Ecodiario, Diari ADN, Diari Que, Europapress, Hospi.cat i E-noticies:

L’Associació Els Verds-Esquerra ecologista de Catalunya ha fet públic avui que si el projecte que està impulsant l’Equip de Govern de L’ Hospitalet de construir un hotel, oficines i una zona industrial en les més de 26 hectàrees de les més de 40 hectàrees de Can Trabal (última zona agrícola de L’Hospitalet de Llobrergat), portarà el cas a l’Unió Europea i a la Fiscalia de Medi Ambient per delicte ecològic.

Des de l’Associació Els Verds és vol manifestar que aquest projecte significa un atemptat ecològic ja que aquesta última zona agrícola de L’ Hospitalet de Llobregat a part de diferents conreus agrícoles (carxofes, cereals, alfàs, fruiters i horta) conforma un conjunt de gran valor natural amb el riu Llobregat.

En aquesta zona podem trobem una gran quantitat de fauna adaptada a aquest indret que forma part de la plana fluvial del riu Llobregat com les cogullades (Malerida cristata), els cruixidell (Miliaria calandria) o les cuaretes blanques (Moteacilla alba). Durant el pas migratori on, i especialment a l’hivern, multitud d’ocells aprofiten aquesta zona de Can Trabal per alimentar-se com és el cas dels pinsans  (Fringilla coelebs), dels passerells (Carduelis cannabina) i de le aloses. A més de la fauna autòctona i migratòria també podem trobar flora típica de la ribera del riu Llobregat.

Antoni Garcia portaveu de l’Associació Els Verds Esquerra Ecologista ha manifestat que “Si l’equip de govern format per PSC i ICV-EUiA tira endavant el projecte farem una denúncia davant l’UE i la Fiscalia de Medi Ambient per destrucció del patrimoni natural i agrícola”. Segons el portaveu ecologista “Hi ha prous arguments ambientals per aturar aquest projecte especulatiu que destruirà l’ultima zona agrícola de la ciutat” i ha afegit que “aquest projecte que vol fer l’Ajuntament és similar a molts projectes especulatius que ha denunciat l’ UE en el seu informe contra l’especulació urbanística a l’Estat espanyol”.

Perquè ha canviat d’opinió el PSC?

La formació ecologista també ha demanat al PSC perquè ha canviat d’opinió respecte a la zona de Can Trabal. Cal recordar que la majoria absoluta del PSC va aprovar l’any 1997 que aquesta zona en tot el seu conjunt seria “l’Oasis Agrícola de L’ Hospitalet” ( mireu portada del diari oficial de L’ Hospitalet 17 de març de 1997. núm 42).

Ara a l’actualitat l’equip de govern socialista defensa requalificar els terrenys agrícoles per terrenys terciaris e industrials per tal d’afavorir que l’empresa Hakerson Internacional SL pugi construir un hotel, diferents blocs d’oficines i un concessionari de cotxes. Aquesta empresa té com accionistes el president del Barça, Joan Laporta, l’ex-tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Sant Cugat i actual directiu, Joan Franquesa, i Anna Maria Loveras, esposa de l’alcalde de Sant Cugat del Vallès Lluís Recoder, entre d’altres. En aquest sentit el portaveu de l’Associació Ecologista ha demanat a l’equip de govern que respongui si el canvi d’opinió del consistori té alguna cosa a veure amb la compra dels terrenys per l’empresa Hakerson Internacional Holding i ha afegit que aclareixi si aquesta empresa disposava d’informació previa de l’Ajuntament sobre els projectes que podia autoritzar.

A la zona de Can Trabal es troben tres masies: Cal l’Esquerrer, Cal Trabal i Cal Masover Nou. Actualment la masia de Cal Masover Nou, que és una masia catalogada com a patrimoni arquitectònic està en estat ruïnós per la manca de manteniment. Aquesta masia també anomenada Manso Tarragona, és una masia del segle XVII, d’estil barroc popular que està inclòs en el Pla de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA) i el nivell C de protecció això significa que ha de protegir-se la façana i la volumètrica de l’edifici. Pel portaveu de l’associació ecologista Antoni Garcia “aquest maltractament del patrimoni demostra que l’actual equip de govern no té cap tipus de sensibilitat per la Historia de la ciutat”

deixalleria2

Zona del sector de Cal Trabal on es pretenen construir els edificis d'ús industrial. De la carretera del Mig cap a la dreta i del carrer d'Arquímedes cap a sota ens trobem a L'Hospitalet de Llobregat, la resta ja és Cornellà. La Masia del centre, on està la piscina, és Cal l'Esquerrer. A dalt, al carrer d'Arquímedes, es troba la gossera municipal, el parc de sanejament i la deixalleria.

Sector de Cal Trabal a l'any 1995. encara no exisitia ni la deixalleria, ni el parc de sanejament, ni la gossera municipal.

Sector de Cal Trabal a l'any 1995. Encara no exisitia ni la deixalleria, ni el parc de sanejament, ni la gossera municipal.

calesquerrer90s

Fotografia anterior a 1995 de la zona on es pretenen construir els edificis d'ús industrial.

Abril 6, 2009

Comentaris a l’entrevista de Núria Marín a El Punt

El dia 29.03.2009, Núria Marín va contestar una serie de preguntes sobre Cal Trabal, entre d’altres temes, a una entrevista realitzada per Rosa M. Bravo del diari El Punt:

Un altre projecte polèmic és Cal Trabal. L’Ajuntament s’ho ha repensat o bé manté el projecte igual?
–«Cal Trabal és un projecte magnífic, i un cop tinguem la conformitat de la Generalitat sobre els compliments mediambientals en començarem els tràmits. Aquest projecte significa que uns terrenys privats, que no són públics ni ho seran mai perquè ni l’Ajuntament ni la Generalitat invertiran 300 milions d’euros per comprar-los, passaran en part a ser públics, amb un parc de 21 hectàrees i amb la recuperació de tres masies històriques. Serà un espai d’oci per a la ciutadania magnífic, al qual es podrà arribar en metro. La polèmica ve perquè, a canvi, els promotors d’aquest projecte generaran activitat econòmica a l’entorn, tal com s’ha fet amb totes les transformacions urbanístiques d’aquesta ciutat. Que ningú s’enganyi: la transformació de la Granvia s’ha pogut fer amb les plusvàlues que s’han tret de la plaça Europa. I aquest projecte permetrà recuperar i mantenir un territori una part del qual és de conreu.»

Es mantindrà, doncs, l’activitat agrícola?
–«Però és que això és privat. Demà el senyor deixa de conrear la terra i demana una llicència per instal·lar un aparcament de vehicles i li he de concedir. Aquest és un projecte molt potent que entenc que no tothom veu amb bons ulls. Es generarà activitat econòmica, riquesa i un espai públic nou serà de l’Ajuntament i tothom en podrà gaudir. Aquesta és la millor manera de preservar un espai, perquè si és privat jo no podré garantir que es preservi per al conreu

No pot haver-hi un excés d’oferta per instal·lar activitat econòmica per la proximitat de la plaça Europa?
–«No. Cal Trabal està situat al costat del futur BioPol, un projecte molt potent que requereix activitat econòmica lligada al món sanitari. A Cal Trabal no estem pensant en ubicar, per exemple, activitat química, sinó una activitat lligada a la investigació farmacèutica i el món sanitari. I aquest món requereix un espai referent a Catalunya i a Europa. Tenim un pol molt important amb l’oncològic, Bellvitge i la universitat. Una part de Cal Trabal estarà lligada al BioPol.

Estarà lligat també a la reforma de la segona part de la Granvia?
–«També. Pot ser paral·lel, no cal que comencin les obres de soterrament de la Granvia per començar el BioPol ni Cal Trabal. La Granvia la tirarem endavant un cop comenci el soterrament de les vies del tren, que sí que és imprescindible i que es començarà a fer a finals d’any o a principis del 2010.»

 

 

 

Com Associació de Veïns de Bellvitge voliem fer una sèrie de comentaris al respecte:

Si aquest preu dels terrenys és cert (300 millions d’euros són quasi tres vegades més del que va costar soterrar la Gran Via fa pocs anys), es molt possible que estigui inflat per les expectatives de revalorització que genera la seva requalificació. Sols és necessari un pacte entre tots els partits polítics que es neguen al projecte per tal de no requalificar aquests terrenys, sigui qui sigui a l’ajuntament, i ja veureu com el preu baixa amb el temps.

L’alcaldessa s’oblida de que no tots els terrenys  són privats ja que algunes hectàrees són del Consell Comarcal, i el terreny on actualment es troba la gossera municipal i que es preten convertir en un edifici d’ús industrial és de propietat municipal.

D’altra banda no únicament existeix la via de la compra a valor de mercat, els terrenys també es poden permutar per altres de públics o de privats arribant a acords amb altres propietaris, també es poden concedir drets o concessions per tal de que rebaixin aquests suposats 300 milions. El problema que ens trasllada l’alcaldessa: “o edifiquen o fan un aparcament de camions”, no contempla les anteriors possibilitats, però siguem seriosos, no creiem que al nostre ajuntament treballin persones amb aquestes aptituds per negociar tan petites.

També cal dir que les possibles llicències que es puguin concedir, per exemple, per un aparcament de camions o un centre per fer pràctiques de golf, serien temporals i sense drets (llicències a precari), es a dir, es podrien fer les citades activitats amb la condició de que quan ho requerís l’ajuntament, els propietaris retornarien els terrenys al seu estat original i si no fos així, una fiança cobriria la restauració.

La construcció dels concessionaris, l’hotel, les industries i oficines significa que els terrenys es perdran per sempre sota aquests edificis privats, i alguns de gran alçada. Si realment és necessària aquesta nova activitat econòmica, a l’any 2002, al nostre municipi, es va crear el districte econòmic amb una superfície de centenars d’Ha destinades a ubicar empreses i serveis, i on encara queden solars sense construir per ubicar concessionaris i hotels. Al barri de Bellvitge també hi haurà molta superfície per construir on s’està realitzant la bassa de laminació de la Torre Gran, o al costat de l’empresa Akzo Nobel. També si es reordenessin els nusos de la C-31 i la C-32 s’aconseguiria molta superfície lliure, també es pot aconseguir espai entre l’Oncològic i ADIF.

El fet de que es produeixi la requalificació dels terrenys, que és el pas que l’ajuntament vol donar ara, no dona cap seguretat de que es construeixi res tal com es troba la situació econòmica actualment, i on cada dia cauen projectes a tota Barcelona inclús en un estat molt avançat i amb totes les garanties prèvies de solidesa econòmica; però per als propietaris seria perfecte, ja que llavors sí que pujarien realment els seus terrenys i no a causa de raons especulatives.

Una part molt important de la superfície dels terrenys a edificar està destinada a concessionaris de cotxes i també a un hotel, per tant no estan lligats ni a la investigació farmacèutica, ni a la sanitària. La resta d’edificis, ja veurem,… però lligar els edificis d’ús industrial o les oficines al Biopol és ara per ara un brindis al sol, ja que encara no hi ha moltes empreses que vulguin establir-se i en el cas de que no apareguin, els propietaris no refusaran cap oferta d’altres sectors per llogar els seus espais, tampoc creiem que l’Ajuntament condicioni als propietaris que el lloguer únicament sigui a empreses dels sectors citats.

A l’any 1953, al Plan de Ordenación Urbana de Barcelona y su Comarca tota aquesta zona i més es definia clarament com a zona de parc urbà. A l’any 1976, segons el vigent Pla General Metropolità, la zona on es vol construir es qualifica com a “parcs i jardins metropolitans”. Al 1997 es va anunciar des de l’Ajuntament que a Cal Trabal tindríem un parc agrari i des de llavors no han fet res,… i ara volen edificar a la meitat del poc que encara es preserva de l’històric territori de la Marina,… més formigó per una de les ciutats més denses del mon i que destrueix la seva historia i el seu paisatge per uns quants diners. I una vegada fet això, quan de temps tardaran en construir a l’espai que deixaran? Al sector de Cal Jaume de la Vidala també ens van dir el mateix al 1996, que tot es convertiria en un parc de 12,5 Ha, amb un llac de 0,8 Ha pel descans dels ciutadans. També era un projecte magnífic, però on és aquest parc? en comptes d’això tenim runa i un pàrking de camions.

Donde dije digo, digo DiegoDonde dije digo, digo Diego

Març 31, 2009

Hemeroteca sobre el futur del Parc de La Marina (Març)

Cal Masover Nou, patrimoni desprotegit de l'Hospitalet de Llobregat

Cal Masover Nou: patrimoni arquitectònic maltractat i desprotegit de l'Hospitalet de Llobregat.

Hola, com la llista d’articles que feiem ja comença a ser bastant llarga i modificar-la és terriblement lent, hem decidit dividir-la en mesos. Aquí teniu tot el que s’ha parlat a internet sobre el tema de Can Trabal, Cal Trabal o el Parc de la Marina al mes de març. Si manca cap enllaç digueu alguna cosa,…

apunta’t al Facebook i signa el manifest!

Març 25, 2009

Anul·lada per la pluja – 28.03.2009 – Excursió reivindicativa a Cal Trabal

img_6739cNo es realitzarà per la pluja

Us convoquem a tot@s pel proper dia 28 de març de 2009 a les 10 hores davant dels locals de l’Associació de Veïns de Bellvitge des d’on partirà la excursió reivindicativa a Cal Trabal. La convocatòria és oberta a tot aquell que vulgui participar i la realitza la Plataforma per salvar l’última zona agrícola de l’Hospitalet de Llobregat.

Com a objectiu central volem comprovar com s’han fet les obres de la prolongació del tunel de maniobres i conèixer com queda la seva incidència en superfície sobre la zona agrícola. També ho volem contrastar amb el que en principi recollia aquest projecte d’impacte ambiental i quin és l’estat final del mateix però sobre el terreny, des de la realitat.

El recorregut serà el mateix que ja es va practicar al setembre de 2008 per anar a la llera del riu i a la platja del Prat però detenint-nos a Cal Trabal per tal de portar a terme aquestes comprovacions que hem comentat. Serà doncs:

Pl. Mercat de Bellvitge -prop estació Bellvitge L-1 del metro – (davant dels locals de l’AVV de Bellvitge) – Parc de Bellvitge – Ermita – Gran Via / accés Ciutat Sanitària – Metro línia 1 estació Hospital de Bellvitge – Can Trabal accés obres túnel de maniobres.

L’excursió té un clar to reivindicatiu per la qual cosa portarem les pancartes i llegirem el manifest de la Plataforma.

febrer 15, 2009

Pancartas para defender el parque de la Marina

dsc00655p

NUESTRA OPOSICIÓN AL PROYECTO DE URBANIZACIÓN DE CAN TRABAL PROPUESTO POR EL ADU Y EL CONSISTORIO CONTINUA.

A partir de esta semana, la segunda de febrero, veréis que la AVV de Bellvitge ha colocado una pancarta en la Rbla. Marina, en la rotonda de la Pl. Amalvigia. De forma inminente se colocaran otras pancantas idénticas con el soporte de la Federación de AAVV de l’Hospitalet a lo largo de la misma Rbla. Marina y de Just Oliveras. Estas pancartas se suman a las que ya hace algún tiempo que colocó Esquerra Republicana

A fecha de hoy no tenemos por parte del consistorio ninguna noticia novedosa sobre el proyecto. Mientras esta situación de espera se mantenga, NOSOTROS CONTINUAREMOS ALERTA. ESPERAMOS QUE NOS ABANDONE EL INVIERNO PARA ORGANIZAR MÁS ACTOS DE PROTESTA.

RECORDAD EL LEMA QUE ACUÑAMOS EN BELLVITGE EN LOS AÑOS 70: NI UN BLOQUE MÁS !!, Y MENOS EN LA ÚLTIMA ZONA AGRÍCOLA DE HOSPITALET

Podéis leer más sobre el tema en esta entrevista que nos hicieron en hospi.cat

Pàgina següent »

Bloc a WordPress.com.