Associació de Veïns de Bellvitge

Novembre 2, 2009

Cal Trabal: Dictamen de la Comissió Cívica del Patrimoni del Baix Llobregat

ccpbl

El Plenari de la Comissió Cívica del Patrimoni del Baix Llobregat del dia 28.01.09 va acceptar a tràmit la petició del Centre d’Estudis de L’Hospitalet de Llobregat per considerar que, malgrat l’adscripció administrativa de l’Hospitalet en la comarca del
Barcelonès, des del punt de vista del territori geogràfic i històric, el terme municipal de
l’Hospitalet forma part indestriable de la vall baixa del Llobregat.

En data 02.10.2009 va signar el seu Dictamen amb 9 conclusions, i com veureu, com ja ho va fer el Departament de Medi Ambient i Habitatge, també ens donen la raó:

1. Volem posar de manifest d’antuvi que, en l’opinió de la CCPBL, el planejament d’un territori tant delicat com la vall baixa del Llobregat i, especialment, el seu marge esquerra (l’Hospitalet, Cornellà, St. Joan Despí…) s’hauria de fer des d’una perspectiva global del territori que, tot i tenint en compte els interessos concrets de caràcter local, sigui capaç d’assumir la projecció de valors que es generen des d’aquella perspectiva global, com l’excessiva densificació, la necessitat de recuperar les zones de ribera del curs baix del Llobregat, la recuperació dels traçats bàsics d’un territori històricament agrícola i industrial (Canal de la Infanta, espais agrícoles significatius, corredors verds de relació intermunicipal, colònies i complexos industrials, etc.), la preservació dels aqüífers, etc.

2. En aquest sentit, tot i que és legalment correcte treballar a partir dels paràmetres de planejament urbà establerts pel PGM, En el cas de Can Trabal hi ha un debat previ que no es deuria obviar, com és el del valor patrimonial de les activitats històriques i la necessitat d’incorporar-les al planejament territorial, respectant l’estructura fonamental del territori afectat, les peces arquitectòniques singulars que conté i la seva relació amb el conjunt del territori. Aquest és, al nostre entendre, un debat previ, que podria, fins i tot, posar en qüestió les qualificacions urbanístiques assignades fa 40 anys pel PGM. La inclusió inicial de Can Trabal en la delimitació del Parc Agrari del Baix Llobregat, era una mostra “no consumada” d’aquesta possibilitat.

3. En aquest sentit, la Comissió Cívica de Patrimoni del Baix Llobregat (CCPBL) considera que l’activitat agrícola mantinguda fins ara en l’espai anomenat “Feixa Llarga – Can Trabal” i els diferents elements i edificis referencials d’aquest passat agrícola tenen un alt valor patrimonial, en tant que és la darrera possibilitat, en un municipi urbanísticament “colmatat” com l’Hospitalet, per mantenir viva la referència a l’important passat agrícola del municipi. I que, prèviament a la planificació específica d’aquest espai, cal obrir un estudi, i si cal un debat, sobre aquesta dimensió patrimonial i com hauria de condicionar el seu planejament, es mantinguin o no  finalment les qualificacions del PGM.

4. L’aplicació de criteris convencionals de planejament estrictament urbà, reduint el debat al manteniment d’una zona verda o de parc urbà, sense plantejar-se que estem tractant la darrera zona d’activitat agrícola existent en un municipi que, en els darrers 50 anys ha anat minvant contínuament una activitat que va donar vida i configuració al municipi al llarg dels primers 1000 anys de la seva història, és poc raonable des del punt de vista d’un planejament respectuós amb el patrimoni, en el sentit que la CCPBL defensa (no limitat a la salvaguarda de peces singulars descontextualitzades, sinó igual a un continuum que lliga el planejament actual amb la història real dels pobles, a través de la conservació de vestigis significatius, tant naturals, com ocupacionals, artístics, arquitectònics o infrastructurals).
5. Cal dir, a més, que una de les resultants del planejament estudiat és la pràctica descontextualització de dues de les tres masies que es conserven en aquesta zona (criteri no present en l’actual Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l’Hospitalet de Llobregat). Una es trobaria ubicada al mig d’una zona industrial, donant cara a la carretera del Mig i físicament separada dels camps (seria com el cas de Can Manso a Cornellà), l’altra quedaria rodejada pels nous edificis que es construirien davant de l’espai de l’Hospital de Bellvitge.

6. Tanmateix, cal tenir en compte en aquest debat previ que caldrà definir un marc adequat de viabilitat i d’adequació d’aquesta activitat agrícola que proposem mantenir, tenint en compte el context real en que s’haurà de desenvolupar:

i. Cal estudiar les possibilitats de la propietat actual dels terrenys agrícoles per assumir els reptes de continuïtat d’aquesta activitat. O, en el seu defecte, com es podria plantejar l’assumpció d’aquest projecte (28 Ha., segons el CEl’H) per la iniciativa pública o comunitària.

ii. Al marge del tema de les propietats i de la titularitat, creiem que el marc natural per la viabilitat de la gestió d’aquest projecte seria el “Parc Agrari del Baix Llobregat”. Caldrà veure, però, en quines condicions el podria assumir. I no té sentit que tanquem la possibilitat d’altres alternatives.

iii. Sembla obvi, i així ho reconeix el propi CEl’H, que no es tracta de perpetuar un conjunt d’explotacions agrícoles convencionals (probablement inviables en aquest lloc i en les actuals condicions de l’activitat agrícola), si no un conjunt d’activitats agrícoles amb un alt valor afegit, tan a nivell social com ambiental, i, sobretot, de la pedagogia sobre la història i l’activitat agrícola adreçada a les escoles i als ciutadans, en general. Per tant, amb una important activitat de visites informatives i experimentals.

iv. Finalment, ens cal fer notar que, en el context de la densificació demogràfica de l’Hospitalet, aquest espai verd, tot i que sigui plenament agrícola, ha de garantir una oferta de repòs, de passeig i d’oci natural a la ciutadania, en general. En aquest aspecte, valorem adequadament els raonaments de l’Ajuntament sobre el caràcter urbà de la zona, tot i que no creiem que les qualificacions del PGM hagin de ser la referència principal.

7. Les estratègies per a la viabilitat econòmica d’aquesta operació, així com la seva convivència amb altres projectes col·lindants, com el “Biopol” a partir dels hospitals de Bellvitge i “Duran i Reinals”, son tot un altre afer, davant del qual la CCPBL vol també aportar el seu punt de vista en relació amb l’afer patrimonial que ens ocupa, sense entrar en el detall d’alternatives que no li corresponen:

i. Per la informació disponible, sembla que l’operació d’autoritzar un fort aprofitament immobiliari en una part de la zona, prèviament qualificada com a 6c, tindria un objectiu principalment econòmic (fer possible la cessió a l’Ajuntament per part dels promotors de tots els terrenys, ara en explotació agrícola, així com la seva urbanització). Pel que fa a la relació amb el Biopol, no sembla que la ubicació de concessionaris de cotxes en aquesta àrea tingui gaire a veure amb el desenvolupament d’aquell projecte. A part de la dimensió utilitària (realització del “parc”), sembla que de cara al Biopol seria millor pensar en reserves per a la implantació d’activitats científiques i empresarials. En qualsevol cas, no ens consta que els 7 edificis de PB+14+àtic siguin fruit d’un estudi de necessitats del Biopol.

ii. Malgrat que aquesta operació estaria parcialment compensada per la transformació en 6c de la zona anteriorment qualificada de 9 (protecció de sistemes), segons la proposta de l’ADU, la nostra opinió és que l’impacte d’aquesta actuació immobiliària, tal com ara està plantejada (inclòs en la proposta de l’ADU) és fortament contradictori amb l’activitat que considerem que cal plantejar en aquest espai i comporta un sever impacte paisatgístic. Caldria, doncs, repensar aquesta proposta, tant des del punt de vista econòmic, com des del punt de vista de la possible ubicació dels desenvolupaments immobiliaris requerits pel Biopol .

iii. La proposta, per altra banda, de donar continuïtat a la zona industrial actual, al llarg de la carretera del Mig, restant un altre espai a la zona, encara que activitats provisionals (aparcament de camions, deixalleria) l’hagin ocupat parcialment “de facto” durant els darrers anys, ens sembla incoherent amb el principi expressat al principi del dictamen: planejar aquests espais delicats, amb una visió de conjunt del territori i no només des d’interessos locals. Efectivament, només la consolidació d’aquest espai com a verd (agrícola), totalment o parcialment, pot deixar una porta oberta a la recuperació d’espais col·lindants del municipi de Cornellà, afavorint la salvaguarda d’un espai de ribera (així com de corredors verds que puguin connectar els diversos municipis, en aquest cas, amb Can Mercader de Cornellà i Remunta / Can Buixeres de l’Hospitalet) que compensi les greus insuficiències d’aquest territori de la vall baixa del Llobregat, altament densificat.

iv. Ens sembla, en canvi, altament interessant l’estudi aportat per l’ADU, contemplant un replantejament del sistema viari d’aquest nus, amb la continuïtat de la Gran Via, la recuperació d’accessos al riu des de l’Hospitalet i, conseqüentment, la recuperació d’importants zones verdes (que, per altra banda, estan pendents de definició concreta). És, al nostre entendre un bon exemple de planificació viària en el territori i des del territori.

8. Les consideracions bàsiques d’aquest dictamen estan també avalades (en uns o altres aspectes) per documents, com el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l’Hospitalet, l’Agenda 21 de l’Hospitalet de Llobregat, el Pla Especial de Protecció i Millora del Parc Agrari del Baix Llobregat i, recentment (2 de juny de 2009), pel “Document de Referència” del Serveis Territorials de Barcelona del Departament de Medi Ambient i Habitatge sobre la “Modificació del PGM en els àmbits de Feixa Llarga-Cal Trabal i La Marina, als Municipis de l’Hospitalet de
Llobregat i d’El Prat de Llobregat”.

9. Hem de dir finalment que aquest és un tema complex i delicat i que, en conseqüència, al marge del present dictamen, requeriria la valentia d’emprendre una nova planificació més participativa (societat civil hospitalenca, Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat, propietaris, Ajuntament i, si es considera interessant per les parts, la pròpia CCPBL estaria disposada a aportar-hi els seus punts de vista), que garanteixi l’estudi i el debat previs sobre el valor patrimonial de la zona, però també les condicions de viabilitat i un planejament sensat i equilibrat. L’esperança de la CCPBL és haver contribuït a identificar els aspectes patrimonials essencials a ser tinguts en compte en la revisió d’aquest planejament.

Setembre 27, 2008

No a la destrucció de l’última zona agrícola de L’Hospitalet de Llobregat

______________________________________________

L’AV de Bellvitge s’oposa a la reordenació de la denominada Zona de Cal Trabal i demana a tots els veïns i entitats del barri de Bellvitge, i de tota la ciutat que s’impliquin per tal d’evitar la destrucció de l’última zona agrícola de l’Hospitalet de Llobregat amb encara més edificis i més requalificacions.

Segons declaracions de Núria Marín, de 43,6 Ha de l’àrea afectada, denominada zona de reordenació de Cal Trabal, unes 26,8 Ha es reservaran per ampliar el sòl industrial i terciari (comercial). La resta, 16,8 Ha (que no sabem encara com es transformen en les 20 Ha famoses), formaran el Parc de la Marina. És a dir, la meitat de l’actual zona agrícola desapareix sota més edificis.

Fa un parell de mesos que ens van començar a arribar noticies d’aquesta transformació a la zona, en aquell moment ens van dir que tot estava en “fase somni”, però ara tot s’ha accelerat. No sabem si per la crisi, però ara és un dels dos temes prioritaris de l’Ajuntament per aquest curs, per tant cal que ens donem molta presa, per que ells també la tenen,… podrien tenir la mateixa pressa per fer escoles bressol, que fan molta més falta, i en canvi encara hi ha importants mancances de places a tots els barris.

A la reunió del passat 17 de setembre ens van donar a entendre que el promotor era una “tercera persona” i degut a això no es podia moure molta cosa del que ens mostraven. Nosaltres volem moure tot, de fet no volem cap edifici que no sigui un equipament, i contem amb vosaltres i amb la vostra opinió crítica per tal de dissenyar un gran parc de l’Hospitalet al nostre gust i no al d’una “tercera persona”, que encara ni coneixem, ja que ni ho van mencionar. Aquesta “tercera persona” sembla ser que ja te gran part dels terrenys de la zona comprats i ofereix a l’Ajuntament  restaurar les tres masies, soterrar les línies elèctriques i realitzar el Parc de la Marina a canvi de que requalifiquin els terrenys i així poder construir els edificis que veieu al plànol. El rendiment econòmic que donaran tots els edificis projectats a una zona en creixement i al costat de la Gran Via pot ser altíssim i per tant el negoci és perfecte.

També tenim noticies de que tot això pot tenir relació amb la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de l’any 2004 que diu que les instal·lacions municipals de la deixalleria, i el parc de sanejament (2, al plànol) són d’ús industrial i no d’equipament tal com diu la seva qualificació urbanística i per tant haurien de tindre una altra ubicació. La sentència obligaria a traslladar totes aquestes instal·lacions, però no sabem si també hi ha una multa econòmica. L’empresa que va portar a l’Ajuntament als tribunals i va guanyar és FOCIO SL, una immobiliària que te la seva adreça justament al Mas de Ca l’Esquerrer, l’edifici que no està pintat de negre situat a (1). Com veieu sabem molt poc, molt són suposicions, així que tota la informació sobre aquest tema també és benvinguda.

Aquesta tardor l’Ajuntament te previst aprovar el planejament urbanístic, el que suposa demanar la requalificació dels terrenys. Considerem molt precipitat aquest termini, ja que les entitats i veïns de l’Hospitalet, i principalmente de Bellvitge, ja que això afecta al barri, hem de dir la nostra. Si realment l’Ajuntament vol comptar amb la nostra opinió, es necessita molt més temps ja que estem veient que l‘historia es repeteix com fa 12 anys.

La imatge prové de la reunió del dia 17, i està deformada ja que la fotografia es va realitzar des del costat esquerre i per tant a la realitat tot és més ample al costat dret. l’IKEA és per que us feu una idea del tamany. Tots els rectangles en negre són els nous edificis, encara no coneixem pràcticament res d’ells. Els edificis en blau són la deixalleria (2), el parc de sanejament (2) i l’ER de FECSA (3), ja existents. Els edificis que es situaran a (1) seran de tipus industrial i aniran algunes empreses afectades pel Pla de Recuperació d’Àrees Industrials de la Ciutat. A (4) sembla ser que aniran oficines que podrien estar dirigides al sector sanitari. A (5) en principi van establiments comercials, sense concretar el tipus, encara en un altre moment anterior ens van comentar que seria un concessionari de cotxes.

Bloc a WordPress.com.