Associació de Veïns de Bellvitge

Març 1, 2010

Això és Cal Trabal. És públic. És un parc

Residus classificats com a perillosos abocats a sobre del terra nu i dels canals que reguen l’última zona agrícola del nostre municipi. Aquest ha estat el pitjor resultat de la deixadesa de les nostres administracions, del fet d’obrir un espai de manera descontrolada, sense cap mesura correctora per evitar contaminar el terra, les aigües i l’aqüifer protegit del Llobregat. A més del problema de salut pública que poden ocasionar.

Veient el succeït recordem el que sempre ens han esgrimit des de l’Ajuntament com a raó per acceptar els plans dels promotors de la “reordenació” de Cal Trabal. Ens diuen que si no accepten els edificis els propietaris tenen tot el dret a fer, per exemple, un aparcament de camions, encara que l’ajuntament s’oposi. Be, al final s’ha fet un aparcament, però no han estat els propietaris privats, sinó els públics, ja que aquest terreny és del Estat, i ho han fet sense cap mesura per evitar contaminar, sense les mesures que demanarien a qualsevol activitat privada. Ho han fet com es feia abans, sense cap estudi, sense res, sense importar l’impacte.

Molts ens preguntem si és una estratègia per degradar la zona per tal de facilitar la requalificació dels terrenys, o també si deixar caure la masia de Cal Masover Nou,  persegueix que deixi de ser patrimoni arquitectònic de la ciutat, i per tant facilitar la construcció d’edificis a aquell lloc.

Fa setmanes que hem demanat el control i neteja de la zona, i no sols des d’aquesta pàgina sinó també directament a la Regidoria,… però ara l’ajuntament diu que es cosa de la Direcció General de Carreteres, com si aquests terrenys no fossin a l’Hospitalet. Es renta les mans com ho va fer amb les tones i tones de runa i altres residus de Cal Jaume de la Vidala, fins que des de l’Associació els Verds d’Esquerra es va denunciar a la Fiscalia de Medi Ambient, llavors tothom va començar a correr i actualment s’ha netejat tot. Un cas similar és el dipòsit municipal de vehicles, realitzat sense cap mesura d’impermeabilització i drenatge de les aigües, on qualsevol pot entrar a robar peces de cotxe i que ja s’ha incendiat varies vegades. Tot això sense que l’ajuntament (aparentment) mogui un dit.

Amb aquests antecedents no es pot confiar en que els membres de l’ajuntament facin res per evitar que es degradi la zona, així que diverses entitats i persones del nostre municipi preocupats pel medi ambient van quedar dissabte passat al matí per netejar la zona, i mica en mica van aconseguir agrupar un bon munt de residus, alguns classificats com a perillosos (olis usats, àcid sulfúric,…).

Posteriorment, des de l’Associació de Veïns de Bellvitge hem demanat entrevistar-nos amb la Regidoria de Districte VI, amb la Regidoria de Medi Ambient i amb la Direcció General de Carreteres del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya per tal de trobar una resposta a l’actitud de les administracions respecte a aquesta àrea. Creiem que al llarg de la Feixa Llarga es poden habilitar llocs d’aparcament suficients i en millors condicions que els actuals, tant pels usuaris i treballadors de l’hospital, que no veuran sufrir els amortigüadors dels seus vehicles, com pel medi ambient de la zona.

I com tenim moltes fotografies, deixo links a tres albums de picassa: Ricard, Jose Antonio i Ivan. També un enllaç al grup del facebook de la plataforma on podreu trobar un video. També una causa del facebook on ja hi han apuntades 2684 persones en contra de la destrucció de l’última zona agrícola de l’Hospitalet de Llobregat. Si voleu defensar Cal Masover Nou, també hi ha un grup de facebook amb quasi 500 persones que reclamen la seva rehabilitació,… I si voleu participar en persona poseu-vos en contacte amb nosaltres

febrer 28, 2010

Imatge de la Marina de l’Hospitalet de Llobregat de finals dels 60

Si piques es fa gran!. Del llibre Barcelona i la seva rodalia al llarg del temps de Pau Vila i Lluís Casassas. Ed. Aedos, 1974

febrer 22, 2010

Abocaments il·legals a la Feixa Llarga

Segons comenta el lloc web informatiu de la ciutat Hospi.cat s’han efectuat i s’estan efectuant una sèrie d’abocaments il·legals a la zona de l’aparcament provisional de l’Hospital de Bellvitge, just a tocar del canal que es fa servir per regar part de l’última zona agrícola de la nostra ciutat. Aquests abocaments consisteixen en materials de construcció, mobles,… però ja sabem que quan comencen és difícil parar-los. No cal anar molt lluny per trobar un exemple, al sector de Cal Jaume de la Vidala, on segurament hem tingut que pagar entre tots l’incivisme d’uns quants i la permissivitat d’altres.

A Hospi.cat es diu que des de que es va construir la cua de maniobres del metro tota la superfície ha quedat desprotegida sense cap limitació d’accés, el que està produint una ràpida degradació de l’espai. En això estem totalment d’acord. Segons aquesta web, “l’Ajuntament  busca deteriorar la zona per poder portar a terme els plans de requalificació”.

El cert és que des de l’Ajuntament sempre treuen com un dels arguments per carregar-se part de la zona agrícola, que s’ha de fer per que és una zona degradada. Nosaltres veiem la degradació a algunes zones que envolten la zona agrícola, però no a aquesta, suposem que és un problema de sensibilitat en vers la identitat, l’historia o el medi ambient de la ciutat.

D’altra banda és lamentable que encara aquests abocaments existeixin, quan des de fa molts anys tenim una deixalleria a pocs centenars de metres que pot admetre aquests residus. No sabem si és per incivisme, per ignorància o si són empreses que es volen estalviar uns calers, però no és la primera vegada que denunciem aquests fets al llarg del carrer Feixa Llarga, encara sense urbanitzar, sobre tot la zona de propietat municipal que hi ha entre el Camp de Fútbol i l’estació de FECSA.

Preguem als veïns i a les empreses que facin servir el servei de la deixalleria, i als serveis municipals que mantinguin tot aquest espai al costat de l’Hospital de Bellvitge lliure i net de residus.

febrer 9, 2010

Cal Miquel del Ros,… quan tot eren camps

Els cercles taronges senyalen de dalt a sota: Cal Trabal, Cal Masover Nou i La Torre Gran. El cercle verd es troba on es situava Cal Miquel del Ros. L'Hospital de Bellvitge queda a la dreta i els camps que encara es veuen són el que queda de la Marina de l'Hospitalet de Llobregat, ja sabeu que en gran part en perill de desaparició. Si piqueu es fa més gran!

Cal Miquel del Ros era una antiga vaqueria que als anys 30 era propietat de Juan Viñals Segales. A la Vanguardia del 12 de gener de 1935 es pot llegir sobre un incendi a una de les quadres i que va causar pèrdues per 5000 pessetes.

Quan van fer aquest tram de la ronda Litoral, entre 1980 i 1983, van expropiar-la, juntament amb la masia de Cal Xic de la Barca, situada una mica més cap a l’oest. Van desaparèixer per sempre però encara tenim algunes fotografies.

Cal Miquel del Ros del llibre "Cop d'ull als Motius de L'Hospitalet" (1991) de Matilde Marcé i Piera. Segons diu el llibre, la fotografia és propietat de l'Elena Viusà i Vinyals

Cal Miquel del Ros del llibre "Una mirada a la Marina d'ahir" (1980) de Francesc Marcé

gener 12, 2010

Reportatge sobre Cal Trabal

si fas clic a sobre es fa més gran!

Desembre 5, 2009

Rèquiem per l’última zona verda verge de l’Hospitalet

Cal Masover Nou, masia en greu estat de conservació, patrimoni històric i arquitectònic de la ciutat i dels seus ciutadans

Avui al diari El Periódico surt com a carta destacada del dia un text d’Antoni Garcia, un veí de l’Hospitalet de Llobregat:

“Com a veí de l’Hospitalet, reclamo a l’alcaldessa, Núria Marín, la conservació de la zona agrícola i verda situada als àmbits de Feixa Llarga-Cal Trabal i la Marina, i rebutjo el projecte urbanístic de construir edificis d’oficines i hotels en aquests terrenys, reservats com a zona verda. He de recordar a la senyora alcaldessa que al diari informatiu número 42 de l’ajuntament, amb data de 17 de març de 1997, el llavors alcalde, Celestino Corbacho, va manifestar que la Marina seria l’oasi agrícola de l’Hospitalet, que es rehabilitarien les masies i que es crearia un centre d’educació mediambiental.

Vaig creure en Corbacho i crec en Marín. Per això demano explicacions sobre el compromís citat. I ho faig perquè veig que s’ha convertit en paper mullat.

L’Hospitalet és una de les ciutats de més densitat de població de tot Europa, i Cal Trabal (que té un gran valor ecològic) és l’última zona verda verge que ens queda. Allà hi ha el 80% de la fauna i la flora del municipi, i el seu espai forma part del marc fluvial del delta del Llobregat, lloc clau en la ruta migratòria de les aus. Cal Trabal també és l’últim reducte agrícola de l’Hospitalet. Si la ciutat perd aquests espais, haurà perdut la seva identitat. I a Cal Trabal, a més a més, hi ha la masia de Can Masover Nou, que és patrimoni històric. Els ciutadans tenim dret a saber quins acords ha firmat l’alcaldessa amb els constructors. Segons l’ajuntament, no hi ha cap projecte, però un informe desfavorable del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat ho desmenteix. Aquest informe ratifica l’oposició de la Plataforma Salvem Cal Trabal. No vull més ciment, ni requalificacions especulatives”

Diari informatiu al que fa referència Antoni Garcia. A la fotografia es pot veure el mas de Cal Trabal. Si piqueu podeu entrar a la resta de la noticia

Novembre 24, 2009

Dues accions per a Cal Trabal i una exposició itinerant

Aquest cap de setmana Els Verds-Esquerra ecologista van publicar a diferents medis una carta oberta a l’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat on reclamen respecte per l’última zona agrícola de la ciutat, per Cal Trabal; d’altra banda Esquerra Unida i Alternativa presentarà la seva proposta de reordenació del sector de Cal Trabal a l’auditori Barradas la setmana que ve, el dia 01.12.2009. Per últim volem presentar el bloc resultant d’una exposició itinerant sobre horts urbans que està realitzat l’Stefanie Fock per Catalunya, Espanya i Europa, i on una part està dedicada a la lluita per evitar que part de l’última zona agrícola del nostre municipi quedi sepultada sota encara més formigó.

si piqueu es fa més gran!!

Novembre 2, 2009

Cal Trabal: Dictamen de la Comissió Cívica del Patrimoni del Baix Llobregat

ccpbl

El Plenari de la Comissió Cívica del Patrimoni del Baix Llobregat del dia 28.01.09 va acceptar a tràmit la petició del Centre d’Estudis de L’Hospitalet de Llobregat per considerar que, malgrat l’adscripció administrativa de l’Hospitalet en la comarca del
Barcelonès, des del punt de vista del territori geogràfic i històric, el terme municipal de
l’Hospitalet forma part indestriable de la vall baixa del Llobregat.

En data 02.10.2009 va signar el seu Dictamen amb 9 conclusions, i com veureu, com ja ho va fer el Departament de Medi Ambient i Habitatge, també ens donen la raó:

1. Volem posar de manifest d’antuvi que, en l’opinió de la CCPBL, el planejament d’un territori tant delicat com la vall baixa del Llobregat i, especialment, el seu marge esquerra (l’Hospitalet, Cornellà, St. Joan Despí…) s’hauria de fer des d’una perspectiva global del territori que, tot i tenint en compte els interessos concrets de caràcter local, sigui capaç d’assumir la projecció de valors que es generen des d’aquella perspectiva global, com l’excessiva densificació, la necessitat de recuperar les zones de ribera del curs baix del Llobregat, la recuperació dels traçats bàsics d’un territori històricament agrícola i industrial (Canal de la Infanta, espais agrícoles significatius, corredors verds de relació intermunicipal, colònies i complexos industrials, etc.), la preservació dels aqüífers, etc.

2. En aquest sentit, tot i que és legalment correcte treballar a partir dels paràmetres de planejament urbà establerts pel PGM, En el cas de Can Trabal hi ha un debat previ que no es deuria obviar, com és el del valor patrimonial de les activitats històriques i la necessitat d’incorporar-les al planejament territorial, respectant l’estructura fonamental del territori afectat, les peces arquitectòniques singulars que conté i la seva relació amb el conjunt del territori. Aquest és, al nostre entendre, un debat previ, que podria, fins i tot, posar en qüestió les qualificacions urbanístiques assignades fa 40 anys pel PGM. La inclusió inicial de Can Trabal en la delimitació del Parc Agrari del Baix Llobregat, era una mostra “no consumada” d’aquesta possibilitat.

3. En aquest sentit, la Comissió Cívica de Patrimoni del Baix Llobregat (CCPBL) considera que l’activitat agrícola mantinguda fins ara en l’espai anomenat “Feixa Llarga – Can Trabal” i els diferents elements i edificis referencials d’aquest passat agrícola tenen un alt valor patrimonial, en tant que és la darrera possibilitat, en un municipi urbanísticament “colmatat” com l’Hospitalet, per mantenir viva la referència a l’important passat agrícola del municipi. I que, prèviament a la planificació específica d’aquest espai, cal obrir un estudi, i si cal un debat, sobre aquesta dimensió patrimonial i com hauria de condicionar el seu planejament, es mantinguin o no  finalment les qualificacions del PGM.

4. L’aplicació de criteris convencionals de planejament estrictament urbà, reduint el debat al manteniment d’una zona verda o de parc urbà, sense plantejar-se que estem tractant la darrera zona d’activitat agrícola existent en un municipi que, en els darrers 50 anys ha anat minvant contínuament una activitat que va donar vida i configuració al municipi al llarg dels primers 1000 anys de la seva història, és poc raonable des del punt de vista d’un planejament respectuós amb el patrimoni, en el sentit que la CCPBL defensa (no limitat a la salvaguarda de peces singulars descontextualitzades, sinó igual a un continuum que lliga el planejament actual amb la història real dels pobles, a través de la conservació de vestigis significatius, tant naturals, com ocupacionals, artístics, arquitectònics o infrastructurals).
5. Cal dir, a més, que una de les resultants del planejament estudiat és la pràctica descontextualització de dues de les tres masies que es conserven en aquesta zona (criteri no present en l’actual Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l’Hospitalet de Llobregat). Una es trobaria ubicada al mig d’una zona industrial, donant cara a la carretera del Mig i físicament separada dels camps (seria com el cas de Can Manso a Cornellà), l’altra quedaria rodejada pels nous edificis que es construirien davant de l’espai de l’Hospital de Bellvitge.

6. Tanmateix, cal tenir en compte en aquest debat previ que caldrà definir un marc adequat de viabilitat i d’adequació d’aquesta activitat agrícola que proposem mantenir, tenint en compte el context real en que s’haurà de desenvolupar:

i. Cal estudiar les possibilitats de la propietat actual dels terrenys agrícoles per assumir els reptes de continuïtat d’aquesta activitat. O, en el seu defecte, com es podria plantejar l’assumpció d’aquest projecte (28 Ha., segons el CEl’H) per la iniciativa pública o comunitària.

ii. Al marge del tema de les propietats i de la titularitat, creiem que el marc natural per la viabilitat de la gestió d’aquest projecte seria el “Parc Agrari del Baix Llobregat”. Caldrà veure, però, en quines condicions el podria assumir. I no té sentit que tanquem la possibilitat d’altres alternatives.

iii. Sembla obvi, i així ho reconeix el propi CEl’H, que no es tracta de perpetuar un conjunt d’explotacions agrícoles convencionals (probablement inviables en aquest lloc i en les actuals condicions de l’activitat agrícola), si no un conjunt d’activitats agrícoles amb un alt valor afegit, tan a nivell social com ambiental, i, sobretot, de la pedagogia sobre la història i l’activitat agrícola adreçada a les escoles i als ciutadans, en general. Per tant, amb una important activitat de visites informatives i experimentals.

iv. Finalment, ens cal fer notar que, en el context de la densificació demogràfica de l’Hospitalet, aquest espai verd, tot i que sigui plenament agrícola, ha de garantir una oferta de repòs, de passeig i d’oci natural a la ciutadania, en general. En aquest aspecte, valorem adequadament els raonaments de l’Ajuntament sobre el caràcter urbà de la zona, tot i que no creiem que les qualificacions del PGM hagin de ser la referència principal.

7. Les estratègies per a la viabilitat econòmica d’aquesta operació, així com la seva convivència amb altres projectes col·lindants, com el “Biopol” a partir dels hospitals de Bellvitge i “Duran i Reinals”, son tot un altre afer, davant del qual la CCPBL vol també aportar el seu punt de vista en relació amb l’afer patrimonial que ens ocupa, sense entrar en el detall d’alternatives que no li corresponen:

i. Per la informació disponible, sembla que l’operació d’autoritzar un fort aprofitament immobiliari en una part de la zona, prèviament qualificada com a 6c, tindria un objectiu principalment econòmic (fer possible la cessió a l’Ajuntament per part dels promotors de tots els terrenys, ara en explotació agrícola, així com la seva urbanització). Pel que fa a la relació amb el Biopol, no sembla que la ubicació de concessionaris de cotxes en aquesta àrea tingui gaire a veure amb el desenvolupament d’aquell projecte. A part de la dimensió utilitària (realització del “parc”), sembla que de cara al Biopol seria millor pensar en reserves per a la implantació d’activitats científiques i empresarials. En qualsevol cas, no ens consta que els 7 edificis de PB+14+àtic siguin fruit d’un estudi de necessitats del Biopol.

ii. Malgrat que aquesta operació estaria parcialment compensada per la transformació en 6c de la zona anteriorment qualificada de 9 (protecció de sistemes), segons la proposta de l’ADU, la nostra opinió és que l’impacte d’aquesta actuació immobiliària, tal com ara està plantejada (inclòs en la proposta de l’ADU) és fortament contradictori amb l’activitat que considerem que cal plantejar en aquest espai i comporta un sever impacte paisatgístic. Caldria, doncs, repensar aquesta proposta, tant des del punt de vista econòmic, com des del punt de vista de la possible ubicació dels desenvolupaments immobiliaris requerits pel Biopol .

iii. La proposta, per altra banda, de donar continuïtat a la zona industrial actual, al llarg de la carretera del Mig, restant un altre espai a la zona, encara que activitats provisionals (aparcament de camions, deixalleria) l’hagin ocupat parcialment “de facto” durant els darrers anys, ens sembla incoherent amb el principi expressat al principi del dictamen: planejar aquests espais delicats, amb una visió de conjunt del territori i no només des d’interessos locals. Efectivament, només la consolidació d’aquest espai com a verd (agrícola), totalment o parcialment, pot deixar una porta oberta a la recuperació d’espais col·lindants del municipi de Cornellà, afavorint la salvaguarda d’un espai de ribera (així com de corredors verds que puguin connectar els diversos municipis, en aquest cas, amb Can Mercader de Cornellà i Remunta / Can Buixeres de l’Hospitalet) que compensi les greus insuficiències d’aquest territori de la vall baixa del Llobregat, altament densificat.

iv. Ens sembla, en canvi, altament interessant l’estudi aportat per l’ADU, contemplant un replantejament del sistema viari d’aquest nus, amb la continuïtat de la Gran Via, la recuperació d’accessos al riu des de l’Hospitalet i, conseqüentment, la recuperació d’importants zones verdes (que, per altra banda, estan pendents de definició concreta). És, al nostre entendre un bon exemple de planificació viària en el territori i des del territori.

8. Les consideracions bàsiques d’aquest dictamen estan també avalades (en uns o altres aspectes) per documents, com el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l’Hospitalet, l’Agenda 21 de l’Hospitalet de Llobregat, el Pla Especial de Protecció i Millora del Parc Agrari del Baix Llobregat i, recentment (2 de juny de 2009), pel “Document de Referència” del Serveis Territorials de Barcelona del Departament de Medi Ambient i Habitatge sobre la “Modificació del PGM en els àmbits de Feixa Llarga-Cal Trabal i La Marina, als Municipis de l’Hospitalet de
Llobregat i d’El Prat de Llobregat”.

9. Hem de dir finalment que aquest és un tema complex i delicat i que, en conseqüència, al marge del present dictamen, requeriria la valentia d’emprendre una nova planificació més participativa (societat civil hospitalenca, Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat, propietaris, Ajuntament i, si es considera interessant per les parts, la pròpia CCPBL estaria disposada a aportar-hi els seus punts de vista), que garanteixi l’estudi i el debat previs sobre el valor patrimonial de la zona, però també les condicions de viabilitat i un planejament sensat i equilibrat. L’esperança de la CCPBL és haver contribuït a identificar els aspectes patrimonials essencials a ser tinguts en compte en la revisió d’aquest planejament.

Octubre 22, 2009

Primer disseny del barri de Bellvitge (En quarantena)

entero

Text per reescriure,… veure nova entrada del 14.12.2009

detalle1pdetalle2pdetalle3_detalle41

Els usos del sol que es descriuen al plànol de situació següent estan basats en el Plan de Ordenación Urbana de Barcelona y Su Comarca, aprovat el 3 de desembre de 1953. Es poden observar moltes diferencies respecte al que existeix avui. Però es interessant que on la Plataforma per a la conservació de la zona agrícola de L’Hospitalet de Llobregat i contra l’especulació immobiliària demana que es conservi íntegrament la superficie de tota la zona agrícola, ja estava previst un gran parc urbà, des de Bellvitge fins al Llobregat i per sota de la Gran Via (Avenida de José Antonio Primo de Rivera), des del ferrocarril. La zona esportiva anava a un altre lloc, fins i tot les instal·lacions de la RENFE. El districte econòmic eren habitatges,…

situacion

Setembre 30, 2009

Fotografies de la caminada per un accés sense riscos al riu Llobregat (II)

100_0406p

Sortida des de la barraca de la Comissió de Festes

100_0407p

La Feria!!

DSC_0783p

Primera parada on ens comenten a partir dels panells informatius la fauna i flora del parc de Bellvitge, del riu i de la d'aquí un temps, si no fem alguna cosa, desapareguda zona agrícola de Cal Trabal (Foto: J.A. Membrive)

100_0412p

Vam fer una explicació des del nou parking de l'Hospital sobre la zona on es pretenen fer el concessionari de cotxes, diversos edificis d'oficines de gran alçada i un altre hotel. Al fons la masia de Cal Masover Nou, patrimoni arquitectònic de la ciutat en un estat deplorable. Aquests terenys son d'una immobiliaria d'on és soci Joan Laporta.

DSC_0795p

Marxem del nou aparcament de l'hospital. A partir d'aquest punt podeu trobar més fotografies a l'entrada al bloc del dia 16 de setembre de 2009. (Foto: J.A. Membrive)

100_0430p

Ja estem al Prat! hem arribat sense cap accident. Aquí al costat del riu també vam fer una petita explicació.

100_0433p

Anem tirant per la gran esplanada que voreja el riu al Prat de Llobregat

100_0436p

Ja queda menys!

100_0443p

Moltes bicis!

100_0450p

Si algú vol imatges d'aquest punt que vagi i gaudeixi. Mig objectiu acomplert! hem de tornar i és tard :-(

100_0453p

Quina calor!!

100_0461p

Sorpresa que ens fa parlar una estona del viatge,... I ja no poso més fotos, ja que vam tornar pel mateix camí.

He tardat una mica, però les fotos fan més gràcia si ha passat una mica de temps. Aquestes són d’abans i de després de las que vam mostrar el dia 16.09.2009, on incidiem més en mostrar la vergonya d’accés que tenim fins al riu Llobregat, des d’un municipi que te el seu nom,  i també en demostrar que tampoc s’han de gastar tants diners per fer un accés còmode i sobre tot sense riscos.

També podeu veure aquestes fotos d’una companya, l’Emma. No les he pogut descarregar, però son tan interessats o més que les que veieu aquí, i encara també més fotos de J.A. Membrive.

« Pàgina prèviaPàgina següent »

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.