Associació de Veïns de Bellvitge

Abril 14, 2011

A Casa Contra el Canvi Climàtic

Abril 27, 2009

l’IES Bellvitge cap a la final de la FIRST LEGO LEAGUE.

firstlegoleagueblogAquest cap de setmana hem rebut un missatge de la Carolina Crespo, professora de tecnologia de l’IES Bellvitge, anunciant-nos el que podeu llegir aquí al costat  (que hem extret del bloc que fa per l’assignatura, i que és bàrbar, de veritat!)

Ens diu que 8 nois i noies, estudiants de 4t d’ESO a l’IES Bellvitge, participaran el proper cap de setmana a la final internacional de la FIRST LEGO LEAGUE, a l’activitat de robòtica i medi ambient a la qual a Espanya han participat 110 equips (només un de l’Hospitalet).

Participar a la final internacional significa anar a Copenhague durant 5 dies, competint amb robots amb altres 49 equips de països tan potents tecnològicament com els Estats Units i la Xina, entre d’altres, i defensant un projecte tecnològic per mitigar els efectes del canvi climàtic a la nostra ciutat: l’Hospitalet,… i això es fa pagant un munt de diners en concepte d’inscripció, estada, viatges i allotjament.

Han obtingut recolzament de La Caixa, que els ha donat la meitat dels diners que els calia a través de l’obra social, després l’AMPA de l’institut els ha donat uns diners, i finalment les famílies, dues de les quals són immigrants, han recolzat els seus fills/es fent un important esforç econòmic.

La nota negativa d’aquesta fantàstica noticia pel barri i la ciutat ho posa l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, que de manera il·lògica ha renunciat a col·laborar econòmicament amb ells al·legant que no tenen diners. Segons la Carolina, no han volgut recolzar aquests nois i noies ni amb una quantitat ni que sigui simbòlica.

Hi han coses que queden fora del nostre enteniment: A una de les últimes entrevistes a l’alcaldessa, a la del dia 22 d’aquest mes al Periodico de Catalunya diu: “(L’Hospitalet de Llobregat) es un municipio poco endeudado, con superávit en el 2008, y pagamos a 40 días. Hoy podemos atender las demandas sociales. La prioridad son las personas: ayudas familiares, becas escolares…

Això de la prioritat són les persones és un dels slogans més trillats de l’Ajuntament, el repeteixen contínuament, i es pot llegir o interpretar al títol de moltes entrevistes publicades a la web de notícies de l’Ajuntament:  “Nuestra prioridad es resolver los problemas de la gente” (Mario Sanz 05.03.2008), “Mi prioridad es el bienestar de la ciudadanía” (Núria Marín 28.04.2008), “Seguiremos respondiendo a las necesidades sociales” (Núria Marín 19.01.2009),  “Les persones són el compromís de govern” (Mario Sanz 30.03.2009), “La prioritat del govern són les persones” (Núria Marín 21.04.2009)”

Crec que no fa falta dir res més,…  crec que no fa falta tornar a rememorar els últims escàndols originats per les despeses res simbòliques d’alguns membres del nostre Ajuntament.

Finalitzo amb unes paraules de la Carolina: “una satisfacció fer bé la feina, poder estar al costat dels grans i demostrar que, malgrat tot, els nostres nois/es poden arribar on vulguin”

firstlegoleague4jpg

febrer 13, 2009

1617, l’any del diluvi

anydeldiluvip

Les inundacions dels dies 3 i 4 de novembre de l’any 1617 van ser les més catastròfiques de les quals es tenen notícies, van afectar a gairabé a totes les conques de Catalunya, i des de llavors el 1617 és coneix com l’any del diluvi. A la Marina de L’Hospitalet, on actualment es situa el nostre barri “diverses masies quedaren enderrocades i la collita – ja en sacs – es perdé nadant aigües avall,  i la riuada espatllà la torre militar del Cap del Riu, de la que caigué un tros de muralla,  «cosa impossible als hòmens», segons el cronista barceloní Bruniquer” (1)  “Al Delta, el Llobregat sobreeixí i l’ocupà tot, però en una alçada abans mai – ni mai més – assolida, que arribà fins als pisos superiors de les masies. La deposició d’un dels testimonis és escruixidora: «estiguerem tres ho quatre dies tots coberts d’aygua casi fins al segon sostre de les cases y avia en dit Prat»(2). Si voleu conèixer més de primera ma podeu llegir a Miguel de Valdeosero, correu a caball del rei.

graficos

Però realment quina quantitat d’aigua portava el Llobregat a aquella riuada?.

Els científics actuals han tingut que recórrer a documents antics com el que mencionava abans o be a l’anàlisi dels sediments deixats pel riu en aquell moment i que s’hagin pogut trobar intactes a l’actualitat. Els últims estudis mostren que el cabal va arribar fins als 4680 m³/s a Monistrol de Montserrat i per tant seria més alt a la nostra alçada del riu, ja que s’haurien afegit les aigües dels rius, rieres i torrents que es troben entre Monistrol i nosaltres.

La riada més important del segle XX va ser la del 20 de setembre de 1971, amb 3080 m³/s mesurats a Martorell i que a Bellvitge va tenir molta incidència ja que va  obligar a desallotjar a 80 famílies dels baixos (D’aquesta ja parlarem en un altre article més llargament)

Fa poc, eliminant tota resta de vida, s’ha aconseguit elevar fins a 4000 m³/s  la capacitat hidràulica del tram entre el pont de l’autovia C-31 fins al pont de Mercabarna, aquest valor és el que es considera un període de retorn de 300 anys.  Això s’ha aconseguit mitjançant  l’endegament del riu, la retirada i substitució del pont de la RENFE, paral·lel al nou pont de l’AVE. Cal dir que la zona d’inundació del Llobregat al seu tram final també pot absorbir un cabal màxim d’uns 4000 m³/s.

No hem trobat la quantitat d’aigua que pot absorvir el pont de la C-31 (Gran Via), i tampoc com afectarà la canalització del riu ja realitzada a l’extensió de les zones inundables properes al barri, ja que l’Agència Catalana de l’aigua es troba modelitzant la zona amb les noves dades. Ja informarem.

Amb aquest petit text el que volem dir és que encara que el riu sembli  domesticat, encara no les tenim totes amb nosaltres i que encara mereix el nostre respecte.

  • (1) Jaume Codina. L’Hospitalet del Llobregat 1573-1632. Publicacions de la Ponència de Cultura de L’Ajuntament de L’Hospitalet, 1970
  • (2) Jaume Codina. Delta del Llobregat, La Gent del Fang. Editorial Montblanc, 1966
  • (3) Les fotografies i dibuixos dels ponts de Martorell i del Pont de Vilomara són d’una presentació sobre el canvi climàtic de Mariano Barriendos, un expert en aquesta inundació.

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.