Associació de Veïns de Bellvitge

gener 7, 2010

Algunes notícies sobre els mòbils

El tema de la telefonia mòbil el tenim una mica oblidat a l’AV, és un tema complex i on el necessari rigor xoca amb un volum d’informació colossal i moltes vegades interessat. Fa uns deu anys Bellvitge era capdavanter a nivell estatal en la lluita contra la telefonia mòbil, els veïns van formar una plataforma encontra de l’antena de la telefònica i van acabar dirigint l’AV durant uns anys. Un dels participants va redactar una entrada fa una any que parlava sobre aquells moments a propòsit de la instal·lació d’una sonda de camps electromagnètics al Centre de Cultura de Bellvitge. També és un bon document per descobrir com funciona això de les lluites veïnals, així com per conèixer d’on surten les lleis moltes vegades,… deixem que treieu les vostres conclusions.   

fotografia de Joan Puig apareguda al diari El Periodico de data 08/12/2009

Aquesta setmana ha sortit una noticia a nivell de ciutat que recorda aquells moments, el nostre ajuntament ha ordenat a la companyia telefònica Vodafone que retiri l’antena de telefonia mòbil en forma de xemeneia instal·lada en un edifici del carrer Major, ja que no tenia autorització i a més incomplia la normativa, però primer han estat els veïns els que han sortit amb les seves pancartes i reivindicacions. Pot ser la teva companyia és Vodafone, doncs ja saps una mica més com funciona, encara que ens sembla que totes fan igual.  

La segona notícia és que un estudi internacional supervisat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i dirigit per la doctora Elisabeth Cardis, professora del Centre d’Investigació en Epidemiologia Ambiental (CREAL) de Barcelona, sembla ser que relaciona els tumors cerebrals i l’ús dels telèfons mòbils. Aquest estudi, denominat Interphone, ha costat 22 milions d’euros, es ve anunciat des de finals d’octubre i en teoria ja hauria d’haver sortit, però encara no ha estat així. Pot ser sigui l’estudi definitiu, després d’anys i anys d’investigacions i contrainvestigacions, com va passar amb el tema del tabac, que demostri que això dels mòbils no és del tot saludable.

També deixem un plànol que ja vam fer fa un temps sobre les antenes que tenim dins i envoltant Bellvitge, caldria actualitzar-lo amb les antenes properes que hi ha instal·lades a l’Hesperia Tower. Dins del que és estrictament el barri hi han més com les de l’hospital de Bellvitge, la que hi ha a prop de la Torre Gran o la que trobem a l’estació reguladora de Fecsa-Endesa, però aquestes es troben lluny dels edificis d’habitatges. 

Juliol 26, 2009

L’illa dels Banyols

Després de l’entrada La platja de la Marina de L’Hospitalet, ara parlarem sobre el títol que dona Enrique Cortés Pinto al seu grup del facebook: Yo también creo que el Prat nos robó la playa. Cal dir que el que escriurem pot ser no sigui l’actualment acceptat  ja que algunes de les fonts que utilitzem tenen més de 40 anys, i clar,…

Fem una petita introducció: A l’any 908, tenim el primer document que parla del terme Vil·la Provençana, és un document de venda d’una casa de pagès i dues mujades del matrimoni Bonemir i Ermessenda a Radulf, fill de Guifré el Pilós (Compte de Barcelona). Provençana es trobava a l’actual barri de Santa Eulàlia, on posteriorment es va edificar l’ermita romànica de Santa Eulàlia de Provençana, i va ser el primer nucli poblacional que segle a segle es transformaria en la nostra ciutat. (1)

A aquella època el terme més extens de la zona de la Marina (Des de Montjuïc fins al Llobregat, per sota de la zona del  Samontà i fins al mar) era el terme de Banyols, després teníem el terme de Port als peus de Montjuic i el de Quinça, a ponent. Banyols anava des de l’estany de Port, com dèiem situat als peus de Montjuïc, fins al Llobregat. Tot era terra d’estanys i aiguamolls, un delta en formació on el riu era el amo i on es podia traslladar o dividir-se en qualsevol moment.

Les denominacions d’aquests territoris canvien de segle en segle “El territori, durant els segles de l’Alta Edat Mitjana (segles V-X), era conegut amb el nom de Lacunaria, que significa terres de llacuna. D’aquí se’n deriva, en aquells segles en què es començava a parlar català, el concepte de Llanera, que procedeix del primitiu topònim Lacunaria. Després va passar a ser l’estany de Llanera, un gran estany que es trobava a la banda d’ El Prat. L’àrea compresa entre el riu i Montjuïc era anomenada Els Banyols -o estanyols-, denominació que va anar desplaçant-se cap a ponent i cap al sud, i va passar a la banda d’El Prat, sobretot després d’una mutació o d’un canvi de riu esdevingut a primeries del segle XIII. Curiosament, en aquells segles, la denominació de Prat s’aplicava al que després va ser la Marina de L’Hospitalet, avui Zona Franca, i posteriorment, ja per acabar, en finalitzar l’Edat Mitjana, la gent distingia entre el Prat deçà l’Aigua – que era la Marina de l’Hospitalet -, i el Prat dellà l’Aigua, de l’altra banda de l’aigua, que era l’actual Prat” (2)

superficie de l'illa de bunyols

Límits de l'antiga illa de Banyols

Estany Illa i la Ricarda1946i2001

La llacuna de L'Illa que es pot apreciar a la primera imatge aèria de l'any 1947, aquesta llacuna tenia una forma rectilínia amb una longitud de 900 metres, tenia diferents embarcadors entre els canyissars del seu voltant i el seu origen fou un antic braç del riu Llobregat al voltant del segle XVI i fou inicialment coneguda com l'Albufera Entre els anys 1972 i 1973 , aquesta llacuna va ser assecada per situar-hi el desaparegut càmping Cala Gogó com es pot apreciar en la següent imatge aèria de l'any 2001. A la dreta de la imatge es pot observar també la llacuna de La Ricarda.

En aquells moments el Llobregat anava més o menys per a on al mapa hem dibuixat en blau,  era la Riera Vella o Llobregat Vell, i es calcula que  va existir entre els anys 1080-1490, encara que cada vegada portava menys aigua. Hem trobat varies versions d’aquest recorregut, sembla ser que partia del meandre de la Marrada, entre Sant Boi i Cornellà; després al nucli del Prat de Llobregat passava pel “carrer Major, plaça de la Vila, carrer de Jaume Casanovas i antiga carretera de l’aviació” (3), i finalitzava a l’estany de l’Illa i/o de la Ricarda depenent de la font. També s’ha de tenir en compte que el límit de la costa ha anat variant, i que per exemple al segle XI es trobava més enrere.

“A aquest segle es constaten també canvis en la trajectoria del riu i la documentació diferencia entre el Llobregat Vell i el  Llobregadell, una de les branques de la seva desembocadura. La branca principal marcava el límit del territori amb la parrròquia de Sant Boi fins al segle XII,” (4)  “Pels volts de 1211, el Llobregat fa un salt dels que acostuma, tal vegada ara més gros, i, allunyant-se cap a Montjuïc, agermana a el Prat una gran porció de terreny dels baixos anomenada Banyols o estanyols i que des d’ara hom coneixerà per Illa de Banyols, que seguiran, però, pertanyent a l’Esglèsia de Provençana” (5) Aquest nou riu funcionaria amb més o menys canvis des del 1211 fins al 2004, encara que abans de 1695 la desembocadura es trovaba més al nord i es deia Riu Fech (6). Al plànol el trobareu de color verd

l’Illa de Banyols per tant és un territori aïllat, inhòspit, amb frondosos boscos de ribera a les vores del riu i platges amb enormes camps de dunes amb maresmes inundables, amb uns camins que si existien es desfeien amb la pluja i les inundacions deixant incomunicats als pocs masos, ja que era pràcticament despoblat, es registren unes 29 cases a l’any 1359 (7) i 16 al 1516 (8).

Històricament, el Prat sorgí de l’ermita de Sant Pau, bastida enmig de la plana a l’any 1283 per tal d’assegurar els serveis religiosos als pobladors de la part central del delta, però encara no ens trobem al Prat de Llobregat jurídicament parlant, ja que aquest municipi es va crear a l’any 1721; on ens trobem és a Sant Boi. A l’any 1544 els pagesos del Prat de Sant Boi i del Prat dellà l’aigua, de Provençana van demanar la creació d’una parròquia pròpia sota l’advocació de sant Pere i sant Pau, i per tant s’independitzaven de la parròquia de Provençana, deixant el que seria L’Hospitalet. Les raons eren clares “per mor de les riuades i la distànica no poden complir amb els preceptes religiosos, sobre tot a l’hivern, i demanan la creació d’una esglèsia a la plana amb categoria de parròquia segregada de Sant Boi i Provençana i servida per les quaranta famílies en qualitat de filigresos. El papa ho aprova i publica la butlla” (5)(9),… però no seria tan fàcil ja que els rectors de Sant Boi, Provençana i Santa Coloma de Cervelló, no volien perdre els impostos i van aconseguir paralitzar la construcció de l’església fins a l’any 1556, quan després de tres sentències de Roma els rectors que s’oposaven ja no van poder fer res. Aquesta església es va fer en pocs mesos i no va durar molt, ja que una riuada se la va emportar, però el que es volia, la parròquia, ja estava feta.

Actualment La Bunyola, que correspon a l’antiga Illa de Banyols,  juntament amb l’Albufera i la Ribera són els tres districtes del Prat de Llobregat. Com veieu està molt antropitzada, però encara queden algunes zones naturals que poden recordar-vos  el que heu llegit.

Documents consultats:

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.