Associació de Veïns de Bellvitge

Juny 5, 2010

L’enllaç entre els carrers Riera dels Frares i França

Aquest passatge connecta el carrer de la riera dels Frares i el carrer França de Bellvitge i sovint es utilitzat pels veïns per anar al barri de Sant Josep. La causa del seu estat de deixadesa, segons el que sempre ens han dit, és que el terreny és privat, i per tant els serveis municipals no poden intervenir en la seva neteja o manteniment. D’altra banda l’ús és públic, i això comporta que alguns incívics l’hagin portat a l’estat actual. És un cas complex i que com ja sabeu els veïns, porta dècades així.

Creiem que caldria arribar a acords entre administració i propietat per tal de dignificar aquest carrer,  i al menys netejar-lo de brutícia i escombreries. No entenem com la solució d’aquest tema s’allarga tant. Lògicament no volem que es tanqui, però tampoc és admissible aquest estat de degradació.

Anuncis

Novembre 2, 2009

Cal Trabal: Dictamen de la Comissió Cívica del Patrimoni del Baix Llobregat

ccpbl

El Plenari de la Comissió Cívica del Patrimoni del Baix Llobregat del dia 28.01.09 va acceptar a tràmit la petició del Centre d’Estudis de L’Hospitalet de Llobregat per considerar que, malgrat l’adscripció administrativa de l’Hospitalet en la comarca del
Barcelonès, des del punt de vista del territori geogràfic i històric, el terme municipal de
l’Hospitalet forma part indestriable de la vall baixa del Llobregat.

En data 02.10.2009 va signar el seu Dictamen amb 9 conclusions, i com veureu, com ja ho va fer el Departament de Medi Ambient i Habitatge, també ens donen la raó:

1. Volem posar de manifest d’antuvi que, en l’opinió de la CCPBL, el planejament d’un territori tant delicat com la vall baixa del Llobregat i, especialment, el seu marge esquerra (l’Hospitalet, Cornellà, St. Joan Despí…) s’hauria de fer des d’una perspectiva global del territori que, tot i tenint en compte els interessos concrets de caràcter local, sigui capaç d’assumir la projecció de valors que es generen des d’aquella perspectiva global, com l’excessiva densificació, la necessitat de recuperar les zones de ribera del curs baix del Llobregat, la recuperació dels traçats bàsics d’un territori històricament agrícola i industrial (Canal de la Infanta, espais agrícoles significatius, corredors verds de relació intermunicipal, colònies i complexos industrials, etc.), la preservació dels aqüífers, etc.

2. En aquest sentit, tot i que és legalment correcte treballar a partir dels paràmetres de planejament urbà establerts pel PGM, En el cas de Can Trabal hi ha un debat previ que no es deuria obviar, com és el del valor patrimonial de les activitats històriques i la necessitat d’incorporar-les al planejament territorial, respectant l’estructura fonamental del territori afectat, les peces arquitectòniques singulars que conté i la seva relació amb el conjunt del territori. Aquest és, al nostre entendre, un debat previ, que podria, fins i tot, posar en qüestió les qualificacions urbanístiques assignades fa 40 anys pel PGM. La inclusió inicial de Can Trabal en la delimitació del Parc Agrari del Baix Llobregat, era una mostra “no consumada” d’aquesta possibilitat.

3. En aquest sentit, la Comissió Cívica de Patrimoni del Baix Llobregat (CCPBL) considera que l’activitat agrícola mantinguda fins ara en l’espai anomenat “Feixa Llarga – Can Trabal” i els diferents elements i edificis referencials d’aquest passat agrícola tenen un alt valor patrimonial, en tant que és la darrera possibilitat, en un municipi urbanísticament “colmatat” com l’Hospitalet, per mantenir viva la referència a l’important passat agrícola del municipi. I que, prèviament a la planificació específica d’aquest espai, cal obrir un estudi, i si cal un debat, sobre aquesta dimensió patrimonial i com hauria de condicionar el seu planejament, es mantinguin o no  finalment les qualificacions del PGM.

4. L’aplicació de criteris convencionals de planejament estrictament urbà, reduint el debat al manteniment d’una zona verda o de parc urbà, sense plantejar-se que estem tractant la darrera zona d’activitat agrícola existent en un municipi que, en els darrers 50 anys ha anat minvant contínuament una activitat que va donar vida i configuració al municipi al llarg dels primers 1000 anys de la seva història, és poc raonable des del punt de vista d’un planejament respectuós amb el patrimoni, en el sentit que la CCPBL defensa (no limitat a la salvaguarda de peces singulars descontextualitzades, sinó igual a un continuum que lliga el planejament actual amb la història real dels pobles, a través de la conservació de vestigis significatius, tant naturals, com ocupacionals, artístics, arquitectònics o infrastructurals).
5. Cal dir, a més, que una de les resultants del planejament estudiat és la pràctica descontextualització de dues de les tres masies que es conserven en aquesta zona (criteri no present en l’actual Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l’Hospitalet de Llobregat). Una es trobaria ubicada al mig d’una zona industrial, donant cara a la carretera del Mig i físicament separada dels camps (seria com el cas de Can Manso a Cornellà), l’altra quedaria rodejada pels nous edificis que es construirien davant de l’espai de l’Hospital de Bellvitge.

6. Tanmateix, cal tenir en compte en aquest debat previ que caldrà definir un marc adequat de viabilitat i d’adequació d’aquesta activitat agrícola que proposem mantenir, tenint en compte el context real en que s’haurà de desenvolupar:

i. Cal estudiar les possibilitats de la propietat actual dels terrenys agrícoles per assumir els reptes de continuïtat d’aquesta activitat. O, en el seu defecte, com es podria plantejar l’assumpció d’aquest projecte (28 Ha., segons el CEl’H) per la iniciativa pública o comunitària.

ii. Al marge del tema de les propietats i de la titularitat, creiem que el marc natural per la viabilitat de la gestió d’aquest projecte seria el “Parc Agrari del Baix Llobregat”. Caldrà veure, però, en quines condicions el podria assumir. I no té sentit que tanquem la possibilitat d’altres alternatives.

iii. Sembla obvi, i així ho reconeix el propi CEl’H, que no es tracta de perpetuar un conjunt d’explotacions agrícoles convencionals (probablement inviables en aquest lloc i en les actuals condicions de l’activitat agrícola), si no un conjunt d’activitats agrícoles amb un alt valor afegit, tan a nivell social com ambiental, i, sobretot, de la pedagogia sobre la història i l’activitat agrícola adreçada a les escoles i als ciutadans, en general. Per tant, amb una important activitat de visites informatives i experimentals.

iv. Finalment, ens cal fer notar que, en el context de la densificació demogràfica de l’Hospitalet, aquest espai verd, tot i que sigui plenament agrícola, ha de garantir una oferta de repòs, de passeig i d’oci natural a la ciutadania, en general. En aquest aspecte, valorem adequadament els raonaments de l’Ajuntament sobre el caràcter urbà de la zona, tot i que no creiem que les qualificacions del PGM hagin de ser la referència principal.

7. Les estratègies per a la viabilitat econòmica d’aquesta operació, així com la seva convivència amb altres projectes col·lindants, com el “Biopol” a partir dels hospitals de Bellvitge i “Duran i Reinals”, son tot un altre afer, davant del qual la CCPBL vol també aportar el seu punt de vista en relació amb l’afer patrimonial que ens ocupa, sense entrar en el detall d’alternatives que no li corresponen:

i. Per la informació disponible, sembla que l’operació d’autoritzar un fort aprofitament immobiliari en una part de la zona, prèviament qualificada com a 6c, tindria un objectiu principalment econòmic (fer possible la cessió a l’Ajuntament per part dels promotors de tots els terrenys, ara en explotació agrícola, així com la seva urbanització). Pel que fa a la relació amb el Biopol, no sembla que la ubicació de concessionaris de cotxes en aquesta àrea tingui gaire a veure amb el desenvolupament d’aquell projecte. A part de la dimensió utilitària (realització del “parc”), sembla que de cara al Biopol seria millor pensar en reserves per a la implantació d’activitats científiques i empresarials. En qualsevol cas, no ens consta que els 7 edificis de PB+14+àtic siguin fruit d’un estudi de necessitats del Biopol.

ii. Malgrat que aquesta operació estaria parcialment compensada per la transformació en 6c de la zona anteriorment qualificada de 9 (protecció de sistemes), segons la proposta de l’ADU, la nostra opinió és que l’impacte d’aquesta actuació immobiliària, tal com ara està plantejada (inclòs en la proposta de l’ADU) és fortament contradictori amb l’activitat que considerem que cal plantejar en aquest espai i comporta un sever impacte paisatgístic. Caldria, doncs, repensar aquesta proposta, tant des del punt de vista econòmic, com des del punt de vista de la possible ubicació dels desenvolupaments immobiliaris requerits pel Biopol .

iii. La proposta, per altra banda, de donar continuïtat a la zona industrial actual, al llarg de la carretera del Mig, restant un altre espai a la zona, encara que activitats provisionals (aparcament de camions, deixalleria) l’hagin ocupat parcialment “de facto” durant els darrers anys, ens sembla incoherent amb el principi expressat al principi del dictamen: planejar aquests espais delicats, amb una visió de conjunt del territori i no només des d’interessos locals. Efectivament, només la consolidació d’aquest espai com a verd (agrícola), totalment o parcialment, pot deixar una porta oberta a la recuperació d’espais col·lindants del municipi de Cornellà, afavorint la salvaguarda d’un espai de ribera (així com de corredors verds que puguin connectar els diversos municipis, en aquest cas, amb Can Mercader de Cornellà i Remunta / Can Buixeres de l’Hospitalet) que compensi les greus insuficiències d’aquest territori de la vall baixa del Llobregat, altament densificat.

iv. Ens sembla, en canvi, altament interessant l’estudi aportat per l’ADU, contemplant un replantejament del sistema viari d’aquest nus, amb la continuïtat de la Gran Via, la recuperació d’accessos al riu des de l’Hospitalet i, conseqüentment, la recuperació d’importants zones verdes (que, per altra banda, estan pendents de definició concreta). És, al nostre entendre un bon exemple de planificació viària en el territori i des del territori.

8. Les consideracions bàsiques d’aquest dictamen estan també avalades (en uns o altres aspectes) per documents, com el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l’Hospitalet, l’Agenda 21 de l’Hospitalet de Llobregat, el Pla Especial de Protecció i Millora del Parc Agrari del Baix Llobregat i, recentment (2 de juny de 2009), pel “Document de Referència” del Serveis Territorials de Barcelona del Departament de Medi Ambient i Habitatge sobre la “Modificació del PGM en els àmbits de Feixa Llarga-Cal Trabal i La Marina, als Municipis de l’Hospitalet de
Llobregat i d’El Prat de Llobregat”.

9. Hem de dir finalment que aquest és un tema complex i delicat i que, en conseqüència, al marge del present dictamen, requeriria la valentia d’emprendre una nova planificació més participativa (societat civil hospitalenca, Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat, propietaris, Ajuntament i, si es considera interessant per les parts, la pròpia CCPBL estaria disposada a aportar-hi els seus punts de vista), que garanteixi l’estudi i el debat previs sobre el valor patrimonial de la zona, però també les condicions de viabilitat i un planejament sensat i equilibrat. L’esperança de la CCPBL és haver contribuït a identificar els aspectes patrimonials essencials a ser tinguts en compte en la revisió d’aquest planejament.

Març 3, 2009

Els Airgam Boys es feien aquí al costat

airgam21Quan era petit una de les joguines que més m’agradaven eren els clicks de famobil (ara playmobil), això era a finals dels anys 70 i acabaven d’aparèixer amb molta força. Eren una alternativa molt més barata als Geypermans o Madelmans, més grans i complexos, i que van acabar desapareixent a la primera meitat dels anys 80.

Els clicks van vindre d’Alemanya a l’any 1976 de la ma de l’empresa Famosa, però no va tardar molt en arribar la competència espanyola, al mateix any van aparèixer els Airgam Boys d’Airgam, al 1978 els Coman Boys de Comansi,  o ja a 1980 els Chiquivalines de Chiquival, també en mig es podien trobar els Play Big o Cefa Boys de Cefa, els Boybis Movils de Jecsana i altres,… tots aquests últims a Bellvitge van tenir pot ser menys acceptació.

Els Airgam Boys mesuraven 8,5 cm en front dels 7 cm dels Clicks, i tenien un disseny menys minimalista: tenien nas, moviments independents en els canells, mans i cames, podien caminar, xutar,  sostenir objectes amb les mans,  no sols tenien una disseny de cara,… (podeu trobar molta més informació sobre el seu disseny a aquesta pàgina).

“Airgam Boys, juguete español para los niños del mundo” aquest era el lema de l’empresa fundada als anys 50 pels germans Jordi i Josep Magrià i Deulofeu (Airgam és Magrià al revés) i que vam tenir al costat de Bellvitge, a la Carretera del Mig, núm. 157, fins que va suspendre pagaments a principis de l’any 1987 , i va desparèixer. Encara així es pot veure el ròtol de l’empresa per ambdós costats del seu edifici, que ara sembla una torre de comunicacions.

4432098Recordo que quan tenia uns 11 anys, que t’agradessin els Clicks o els Airgam Boys era com ser del Real Madrid o del Barça, eren o els uns o els altres, i moltes vegades a les històries que imaginàvem les dues joguines eren enemigues entre elles, i per mi lògicament els bons eren els Clicks, més petits i simpàtics, pot ser també menys bèl·lics, més infantils,… Però encara així, encara que no m’agradaven, anava amb els amics als contenidors de l’Airgam a rescatar qualsevol peça, una ma, un braç, una cama,  que després canviava al pati per altres peces de clicks,… vam crear molts Frankensteins, encara més lletjos que el de la foto.

Moltes vegades quan anàvem per la fàbrica ja havien passat altres nens i al contenidor ja no quedava res. Recordo també que hi havia un vigilant del que teniem molta por i alguna vegada havíem sortit corrent quan ell sortia cridant. També crec recordar que, suposo que farts,  un dia el contenidor va desaparèixer, i després nosaltres.

Fa un moment he llegit al Bloc d’Aquella Maravillosa Infancia que “la vida no és la que un va viure sinó la que un recorda”, es a dir, que pot ser sense adonarme m’he inventat alguna cosa,… però de totes formes és la meva vida,… i la vostra?, vau estar allà?

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.