Associació de Veïns de Bellvitge

Octubre 12, 2011

Exposició “40 anys de moviment veïnal a l’Hospitalet de Llobregat”

Anuncis

Novembre 2, 2009

Cal Trabal: Dictamen de la Comissió Cívica del Patrimoni del Baix Llobregat

ccpbl

El Plenari de la Comissió Cívica del Patrimoni del Baix Llobregat del dia 28.01.09 va acceptar a tràmit la petició del Centre d’Estudis de L’Hospitalet de Llobregat per considerar que, malgrat l’adscripció administrativa de l’Hospitalet en la comarca del
Barcelonès, des del punt de vista del territori geogràfic i històric, el terme municipal de
l’Hospitalet forma part indestriable de la vall baixa del Llobregat.

En data 02.10.2009 va signar el seu Dictamen amb 9 conclusions, i com veureu, com ja ho va fer el Departament de Medi Ambient i Habitatge, també ens donen la raó:

1. Volem posar de manifest d’antuvi que, en l’opinió de la CCPBL, el planejament d’un territori tant delicat com la vall baixa del Llobregat i, especialment, el seu marge esquerra (l’Hospitalet, Cornellà, St. Joan Despí…) s’hauria de fer des d’una perspectiva global del territori que, tot i tenint en compte els interessos concrets de caràcter local, sigui capaç d’assumir la projecció de valors que es generen des d’aquella perspectiva global, com l’excessiva densificació, la necessitat de recuperar les zones de ribera del curs baix del Llobregat, la recuperació dels traçats bàsics d’un territori històricament agrícola i industrial (Canal de la Infanta, espais agrícoles significatius, corredors verds de relació intermunicipal, colònies i complexos industrials, etc.), la preservació dels aqüífers, etc.

2. En aquest sentit, tot i que és legalment correcte treballar a partir dels paràmetres de planejament urbà establerts pel PGM, En el cas de Can Trabal hi ha un debat previ que no es deuria obviar, com és el del valor patrimonial de les activitats històriques i la necessitat d’incorporar-les al planejament territorial, respectant l’estructura fonamental del territori afectat, les peces arquitectòniques singulars que conté i la seva relació amb el conjunt del territori. Aquest és, al nostre entendre, un debat previ, que podria, fins i tot, posar en qüestió les qualificacions urbanístiques assignades fa 40 anys pel PGM. La inclusió inicial de Can Trabal en la delimitació del Parc Agrari del Baix Llobregat, era una mostra “no consumada” d’aquesta possibilitat.

3. En aquest sentit, la Comissió Cívica de Patrimoni del Baix Llobregat (CCPBL) considera que l’activitat agrícola mantinguda fins ara en l’espai anomenat “Feixa Llarga – Can Trabal” i els diferents elements i edificis referencials d’aquest passat agrícola tenen un alt valor patrimonial, en tant que és la darrera possibilitat, en un municipi urbanísticament “colmatat” com l’Hospitalet, per mantenir viva la referència a l’important passat agrícola del municipi. I que, prèviament a la planificació específica d’aquest espai, cal obrir un estudi, i si cal un debat, sobre aquesta dimensió patrimonial i com hauria de condicionar el seu planejament, es mantinguin o no  finalment les qualificacions del PGM.

4. L’aplicació de criteris convencionals de planejament estrictament urbà, reduint el debat al manteniment d’una zona verda o de parc urbà, sense plantejar-se que estem tractant la darrera zona d’activitat agrícola existent en un municipi que, en els darrers 50 anys ha anat minvant contínuament una activitat que va donar vida i configuració al municipi al llarg dels primers 1000 anys de la seva història, és poc raonable des del punt de vista d’un planejament respectuós amb el patrimoni, en el sentit que la CCPBL defensa (no limitat a la salvaguarda de peces singulars descontextualitzades, sinó igual a un continuum que lliga el planejament actual amb la història real dels pobles, a través de la conservació de vestigis significatius, tant naturals, com ocupacionals, artístics, arquitectònics o infrastructurals).
5. Cal dir, a més, que una de les resultants del planejament estudiat és la pràctica descontextualització de dues de les tres masies que es conserven en aquesta zona (criteri no present en l’actual Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l’Hospitalet de Llobregat). Una es trobaria ubicada al mig d’una zona industrial, donant cara a la carretera del Mig i físicament separada dels camps (seria com el cas de Can Manso a Cornellà), l’altra quedaria rodejada pels nous edificis que es construirien davant de l’espai de l’Hospital de Bellvitge.

6. Tanmateix, cal tenir en compte en aquest debat previ que caldrà definir un marc adequat de viabilitat i d’adequació d’aquesta activitat agrícola que proposem mantenir, tenint en compte el context real en que s’haurà de desenvolupar:

i. Cal estudiar les possibilitats de la propietat actual dels terrenys agrícoles per assumir els reptes de continuïtat d’aquesta activitat. O, en el seu defecte, com es podria plantejar l’assumpció d’aquest projecte (28 Ha., segons el CEl’H) per la iniciativa pública o comunitària.

ii. Al marge del tema de les propietats i de la titularitat, creiem que el marc natural per la viabilitat de la gestió d’aquest projecte seria el “Parc Agrari del Baix Llobregat”. Caldrà veure, però, en quines condicions el podria assumir. I no té sentit que tanquem la possibilitat d’altres alternatives.

iii. Sembla obvi, i així ho reconeix el propi CEl’H, que no es tracta de perpetuar un conjunt d’explotacions agrícoles convencionals (probablement inviables en aquest lloc i en les actuals condicions de l’activitat agrícola), si no un conjunt d’activitats agrícoles amb un alt valor afegit, tan a nivell social com ambiental, i, sobretot, de la pedagogia sobre la història i l’activitat agrícola adreçada a les escoles i als ciutadans, en general. Per tant, amb una important activitat de visites informatives i experimentals.

iv. Finalment, ens cal fer notar que, en el context de la densificació demogràfica de l’Hospitalet, aquest espai verd, tot i que sigui plenament agrícola, ha de garantir una oferta de repòs, de passeig i d’oci natural a la ciutadania, en general. En aquest aspecte, valorem adequadament els raonaments de l’Ajuntament sobre el caràcter urbà de la zona, tot i que no creiem que les qualificacions del PGM hagin de ser la referència principal.

7. Les estratègies per a la viabilitat econòmica d’aquesta operació, així com la seva convivència amb altres projectes col·lindants, com el “Biopol” a partir dels hospitals de Bellvitge i “Duran i Reinals”, son tot un altre afer, davant del qual la CCPBL vol també aportar el seu punt de vista en relació amb l’afer patrimonial que ens ocupa, sense entrar en el detall d’alternatives que no li corresponen:

i. Per la informació disponible, sembla que l’operació d’autoritzar un fort aprofitament immobiliari en una part de la zona, prèviament qualificada com a 6c, tindria un objectiu principalment econòmic (fer possible la cessió a l’Ajuntament per part dels promotors de tots els terrenys, ara en explotació agrícola, així com la seva urbanització). Pel que fa a la relació amb el Biopol, no sembla que la ubicació de concessionaris de cotxes en aquesta àrea tingui gaire a veure amb el desenvolupament d’aquell projecte. A part de la dimensió utilitària (realització del “parc”), sembla que de cara al Biopol seria millor pensar en reserves per a la implantació d’activitats científiques i empresarials. En qualsevol cas, no ens consta que els 7 edificis de PB+14+àtic siguin fruit d’un estudi de necessitats del Biopol.

ii. Malgrat que aquesta operació estaria parcialment compensada per la transformació en 6c de la zona anteriorment qualificada de 9 (protecció de sistemes), segons la proposta de l’ADU, la nostra opinió és que l’impacte d’aquesta actuació immobiliària, tal com ara està plantejada (inclòs en la proposta de l’ADU) és fortament contradictori amb l’activitat que considerem que cal plantejar en aquest espai i comporta un sever impacte paisatgístic. Caldria, doncs, repensar aquesta proposta, tant des del punt de vista econòmic, com des del punt de vista de la possible ubicació dels desenvolupaments immobiliaris requerits pel Biopol .

iii. La proposta, per altra banda, de donar continuïtat a la zona industrial actual, al llarg de la carretera del Mig, restant un altre espai a la zona, encara que activitats provisionals (aparcament de camions, deixalleria) l’hagin ocupat parcialment “de facto” durant els darrers anys, ens sembla incoherent amb el principi expressat al principi del dictamen: planejar aquests espais delicats, amb una visió de conjunt del territori i no només des d’interessos locals. Efectivament, només la consolidació d’aquest espai com a verd (agrícola), totalment o parcialment, pot deixar una porta oberta a la recuperació d’espais col·lindants del municipi de Cornellà, afavorint la salvaguarda d’un espai de ribera (així com de corredors verds que puguin connectar els diversos municipis, en aquest cas, amb Can Mercader de Cornellà i Remunta / Can Buixeres de l’Hospitalet) que compensi les greus insuficiències d’aquest territori de la vall baixa del Llobregat, altament densificat.

iv. Ens sembla, en canvi, altament interessant l’estudi aportat per l’ADU, contemplant un replantejament del sistema viari d’aquest nus, amb la continuïtat de la Gran Via, la recuperació d’accessos al riu des de l’Hospitalet i, conseqüentment, la recuperació d’importants zones verdes (que, per altra banda, estan pendents de definició concreta). És, al nostre entendre un bon exemple de planificació viària en el territori i des del territori.

8. Les consideracions bàsiques d’aquest dictamen estan també avalades (en uns o altres aspectes) per documents, com el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l’Hospitalet, l’Agenda 21 de l’Hospitalet de Llobregat, el Pla Especial de Protecció i Millora del Parc Agrari del Baix Llobregat i, recentment (2 de juny de 2009), pel “Document de Referència” del Serveis Territorials de Barcelona del Departament de Medi Ambient i Habitatge sobre la “Modificació del PGM en els àmbits de Feixa Llarga-Cal Trabal i La Marina, als Municipis de l’Hospitalet de
Llobregat i d’El Prat de Llobregat”.

9. Hem de dir finalment que aquest és un tema complex i delicat i que, en conseqüència, al marge del present dictamen, requeriria la valentia d’emprendre una nova planificació més participativa (societat civil hospitalenca, Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat, propietaris, Ajuntament i, si es considera interessant per les parts, la pròpia CCPBL estaria disposada a aportar-hi els seus punts de vista), que garanteixi l’estudi i el debat previs sobre el valor patrimonial de la zona, però també les condicions de viabilitat i un planejament sensat i equilibrat. L’esperança de la CCPBL és haver contribuït a identificar els aspectes patrimonials essencials a ser tinguts en compte en la revisió d’aquest planejament.

Juliol 26, 2009

L’illa dels Banyols

Després de l’entrada La platja de la Marina de L’Hospitalet, ara parlarem sobre el títol que dona Enrique Cortés Pinto al seu grup del facebook: Yo también creo que el Prat nos robó la playa. Cal dir que el que escriurem pot ser no sigui l’actualment acceptat  ja que algunes de les fonts que utilitzem tenen més de 40 anys, i clar,…

Fem una petita introducció: A l’any 908, tenim el primer document que parla del terme Vil·la Provençana, és un document de venda d’una casa de pagès i dues mujades del matrimoni Bonemir i Ermessenda a Radulf, fill de Guifré el Pilós (Compte de Barcelona). Provençana es trobava a l’actual barri de Santa Eulàlia, on posteriorment es va edificar l’ermita romànica de Santa Eulàlia de Provençana, i va ser el primer nucli poblacional que segle a segle es transformaria en la nostra ciutat. (1)

A aquella època el terme més extens de la zona de la Marina (Des de Montjuïc fins al Llobregat, per sota de la zona del  Samontà i fins al mar) era el terme de Banyols, després teníem el terme de Port als peus de Montjuic i el de Quinça, a ponent. Banyols anava des de l’estany de Port, com dèiem situat als peus de Montjuïc, fins al Llobregat. Tot era terra d’estanys i aiguamolls, un delta en formació on el riu era el amo i on es podia traslladar o dividir-se en qualsevol moment.

Les denominacions d’aquests territoris canvien de segle en segle “El territori, durant els segles de l’Alta Edat Mitjana (segles V-X), era conegut amb el nom de Lacunaria, que significa terres de llacuna. D’aquí se’n deriva, en aquells segles en què es començava a parlar català, el concepte de Llanera, que procedeix del primitiu topònim Lacunaria. Després va passar a ser l’estany de Llanera, un gran estany que es trobava a la banda d’ El Prat. L’àrea compresa entre el riu i Montjuïc era anomenada Els Banyols -o estanyols-, denominació que va anar desplaçant-se cap a ponent i cap al sud, i va passar a la banda d’El Prat, sobretot després d’una mutació o d’un canvi de riu esdevingut a primeries del segle XIII. Curiosament, en aquells segles, la denominació de Prat s’aplicava al que després va ser la Marina de L’Hospitalet, avui Zona Franca, i posteriorment, ja per acabar, en finalitzar l’Edat Mitjana, la gent distingia entre el Prat deçà l’Aigua – que era la Marina de l’Hospitalet -, i el Prat dellà l’Aigua, de l’altra banda de l’aigua, que era l’actual Prat” (2)

superficie de l'illa de bunyols

Límits de l'antiga illa de Banyols

Estany Illa i la Ricarda1946i2001

La llacuna de L'Illa que es pot apreciar a la primera imatge aèria de l'any 1947, aquesta llacuna tenia una forma rectilínia amb una longitud de 900 metres, tenia diferents embarcadors entre els canyissars del seu voltant i el seu origen fou un antic braç del riu Llobregat al voltant del segle XVI i fou inicialment coneguda com l'Albufera Entre els anys 1972 i 1973 , aquesta llacuna va ser assecada per situar-hi el desaparegut càmping Cala Gogó com es pot apreciar en la següent imatge aèria de l'any 2001. A la dreta de la imatge es pot observar també la llacuna de La Ricarda.

En aquells moments el Llobregat anava més o menys per a on al mapa hem dibuixat en blau,  era la Riera Vella o Llobregat Vell, i es calcula que  va existir entre els anys 1080-1490, encara que cada vegada portava menys aigua. Hem trobat varies versions d’aquest recorregut, sembla ser que partia del meandre de la Marrada, entre Sant Boi i Cornellà; després al nucli del Prat de Llobregat passava pel “carrer Major, plaça de la Vila, carrer de Jaume Casanovas i antiga carretera de l’aviació” (3), i finalitzava a l’estany de l’Illa i/o de la Ricarda depenent de la font. També s’ha de tenir en compte que el límit de la costa ha anat variant, i que per exemple al segle XI es trobava més enrere.

“A aquest segle es constaten també canvis en la trajectoria del riu i la documentació diferencia entre el Llobregat Vell i el  Llobregadell, una de les branques de la seva desembocadura. La branca principal marcava el límit del territori amb la parrròquia de Sant Boi fins al segle XII,” (4)  “Pels volts de 1211, el Llobregat fa un salt dels que acostuma, tal vegada ara més gros, i, allunyant-se cap a Montjuïc, agermana a el Prat una gran porció de terreny dels baixos anomenada Banyols o estanyols i que des d’ara hom coneixerà per Illa de Banyols, que seguiran, però, pertanyent a l’Esglèsia de Provençana” (5) Aquest nou riu funcionaria amb més o menys canvis des del 1211 fins al 2004, encara que abans de 1695 la desembocadura es trovaba més al nord i es deia Riu Fech (6). Al plànol el trobareu de color verd

l’Illa de Banyols per tant és un territori aïllat, inhòspit, amb frondosos boscos de ribera a les vores del riu i platges amb enormes camps de dunes amb maresmes inundables, amb uns camins que si existien es desfeien amb la pluja i les inundacions deixant incomunicats als pocs masos, ja que era pràcticament despoblat, es registren unes 29 cases a l’any 1359 (7) i 16 al 1516 (8).

Històricament, el Prat sorgí de l’ermita de Sant Pau, bastida enmig de la plana a l’any 1283 per tal d’assegurar els serveis religiosos als pobladors de la part central del delta, però encara no ens trobem al Prat de Llobregat jurídicament parlant, ja que aquest municipi es va crear a l’any 1721; on ens trobem és a Sant Boi. A l’any 1544 els pagesos del Prat de Sant Boi i del Prat dellà l’aigua, de Provençana van demanar la creació d’una parròquia pròpia sota l’advocació de sant Pere i sant Pau, i per tant s’independitzaven de la parròquia de Provençana, deixant el que seria L’Hospitalet. Les raons eren clares “per mor de les riuades i la distànica no poden complir amb els preceptes religiosos, sobre tot a l’hivern, i demanan la creació d’una esglèsia a la plana amb categoria de parròquia segregada de Sant Boi i Provençana i servida per les quaranta famílies en qualitat de filigresos. El papa ho aprova i publica la butlla” (5)(9),… però no seria tan fàcil ja que els rectors de Sant Boi, Provençana i Santa Coloma de Cervelló, no volien perdre els impostos i van aconseguir paralitzar la construcció de l’església fins a l’any 1556, quan després de tres sentències de Roma els rectors que s’oposaven ja no van poder fer res. Aquesta església es va fer en pocs mesos i no va durar molt, ja que una riuada se la va emportar, però el que es volia, la parròquia, ja estava feta.

Actualment La Bunyola, que correspon a l’antiga Illa de Banyols,  juntament amb l’Albufera i la Ribera són els tres districtes del Prat de Llobregat. Com veieu està molt antropitzada, però encara queden algunes zones naturals que poden recordar-vos  el que heu llegit.

Documents consultats:

Juliol 9, 2009

Més imatges de la farola del Llobregat

El dia 20 de gener de 2009 vam rescatar unes imatges de la farola del Llobregat, avui rescatem tres més:

rf46976

Fotografia de Josep Gaspar i Serra de la desembocadura del Llobregat al 1929. Institut Cartogràfic de Catalunya

rf11224

Fotografia des de la desembocadura del Llobregat. Familia Cuyàs, Institut Cartogràfic de Catalunya. Data indeterminada.

caball

Fotografia de l'Arxiu Històric de Santa Eulalia, data indeterminada. Del llibre "Història de L'Hospitalet - Una sintesi del passat com a eina de futur" (1997) De l'Ajuntament i del Centre d'Estudis de L'Hospitalet. ISBN: 84-7826-821-9

Mai 10, 2009

Els inicis de la festa major de Bellvitge (Ampliació)

La primera festa major que es va celebrar a Bellvitge va ser al setembre de l’any 1968. Al butlletí de informació municipal nº 59 del 3er trimestre de 1968 podem llegir “Hemos visto que este sector de Hospitalet llamado a ser dentro de algunos años de los más populosos de la ciudad, existen personas dispuestas a trabajar para evita el terrible mal de las ciudades satélites construídas tan sólo para dar cobijo, sin tener en cuenta las necesidades intelectuales, morales y materiales de las personas que deberán vivr en ellas. Creemos que esta Fiesta Mayor seá un motivo más para afianzar tan ardua labor emprendida”

AL'H-AH fons fotogràfic-Cultura."

Fins l’any 1974, La Festa Major va ser organitzada per persones pagades per la immobiliària Ciudad Condal SA (la que va construir un 70% del barri). Les activitats més importants es realitzaven dins d’un envelat i es feien actes com actuacions musicals o la selecció de la pubilla de Bellvitge. Però com l’entrada era de pagament i per tant selectiva (en un barri amb pocs recursos econòmics), i que per altre costat una gran part dels veïns de Bellvitge no s’acabaven d’identificar ni amb els assistents, ni amb el tipus de festa, ja que procedien d’altres llocs amb costums molt diferents, el resultat era que la festa no tenia molt d’èxit entre la gent del barri.

També cal dir que els veïns i veïnes organitzaven algunes activitats en l’entorn de la Festa Major, “Nosotros nos preocupábamos por ir a las casas comerciales para conseguir viandas para el jueves hacer la fiesta infantil para los niños, para invitarlos a merendar, tuvimos que suprimir que entraran las mamás, porque los niños se quedaban sin comer”

A partir del 1974 i  depenent de l’any, amb diferent proporció i influència, els partits polítics, els representant de l’ajuntament al barri i els firaires són els que organitzen les festes, i no serà fins al 1979 quan es realitza una comissió de festes representativa; primer pas del sistema actual. És en aquest any també, el 10 de novembre, quan es crea l’actual AV de Bellvitge.

Fotografia “Festa Major de Bellvitge. Envelat. Elecció de pubilles del barri (6 de setembre de 1973). Fotògraf: Joan Ciuret. Font: AL’H-AH fons fotogràfic-Cultura” del llibre: “El franquisme al Baix Llobregat” de Carles Santacana, Jordi Amigó Barbeta, Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2001.Publicacions de l’Abadia de Montserrat (ISBN:8484152375). Informació extreta del nº 10 (09/1991) de la Revista Quaderns d’Estudi del Centre d’Estudis de l’Hospitalet.
-> 12.09.2008. Es publica aquesta entrada al blog.  -> 10.05.2009. Gràcies a un correu electrònic sabem el nom de la primera noia per la dreta a la fotografia: Maribel Casals vivió en los años 70 en Bellvitge con sus padres. En la Fiesta Mayor de Bellvitge del año 1973 Maribel participó en la elección de “pubilla” del barrio y quedó como dama de honor”

    febrer 4, 2009

    Cal Trabal, “l’espai cutre de L’Hospitalet”

    Amb aquesta entrada d’avui volíem contestar a una persona que ahir, al Centre d’Estudis de L’Hospitalet, juntament amb nosaltres va vindre a l’exposició que van fer els membres de l’ADU sobre els plans del l’Ajuntament pel sector del Cal Trabal o també anomenat el Parc de la Marina. Aquesta persona no sabia quan de temps feia que no es plantaven carxofes a aquest sector. Fernando, un company de l’AV ens ha enviat aquestes fotografies de fa uns dos o tres anys on es veuen unes carxofes fantàstiques.

    Les raons de que ara no hi veiem tantes és que el cultiu de les carxofes dura uns tres anys, i suposo que així ha de ser per que surti rentable. Un masover ens va comentar que l’any passat no va plantar ja que l’hi van dir que farien un parc en poc temps, i per tant no donava temps a que sortís rentable el cultiu.

     

    imagen-007

    imagen-008

    D’altra banda volíem que Fernando Díaz, assessor jurídic de l’ajuntament i secretari de política institucional de l’agrupació sud del PSC veiés aquest lloc, creiem que per primera vegada, ja que al seu bloc, el dia 27 de desembre, denominava a aquest sector com a “uno de los últimos espacios cutres que quedan en la ciudad”. També l’hi volíem ensenyar a Pere Según, Regidor del Districte II, que el dia 4 de desembre va escriure “els que hi queden (pagesos que no van vendre els seus terrenys) mantenen el territori en absoluta degradació”, “hi ha horts i descampats sense ordre ni concert i que fan una profunda barrera del riu Llobregat a la nostra ciutat” i “es tracta només d’una zona absolutament degradada”, i per últim a Mario Sanz, que és el tinent d’alcalde i portaveu socialista del PSC a l’ajuntament, i que el dia 9 de desembre, en la mateixa línia va dir que amb aquest projecte guanyem “Regenerar una zona degradada”.

    Les superfícies que existents a la zona segons els seus usos actuals són les següents:

    • 20,3 Ha – (clau 6c) Cultius
    • 6 Ha – (clau 6c) Aparcaments amb llicència a precari  on 0,6 Ha és la superfície de la masia de Ca l’Esquerrer i 0,5 Ha l’espai de la gossera.
    • 2,1 Ha – (clau 6b) Cultius  a la zona de protecció de l’ER d’Endesa,
    • 1,3 Ha – (clau 7c) Deixalleria i Parc de Sanejament
    • 4,8 Ha – (clau 4) ER d’Endesa
    • 5,1 Ha – (clau 9) Obres subterrànies de la cua de maniobres on unes 2,5 Ha perduren com a cultius
    • 3,9 Ha – (clau 5) Camins i carreteres  on actualment 3 Ha són cultius

    Actualment a les 43,6 Ha que te tot el sector existeixen cultius a unes 28. La resta, unes 15,6 Ha es troben ocupades per la ER d’Endesa, la deixalleria i el parc de sanejament, que perduraran si es compleixen els plans de l’Ajuntament; les obres subterrànies que es cobriran una vegada acabades i podran tornar a ser terres de cultiu, i els aparcaments que és transformaran en indústries.

    Aquests últims aparcaments i dipòsits de mòduls, amb llicència a precari, així com el petit espai de la gossera, propietat de l’ajuntament, són potser els únics espais “cutres” des del nostre punt de vista. Per tant la zona no es troba tant absolutament degradada, si un cas sols l’àrea al costat de la carretera del Mig, el límit amb Cornellà,

    Com dic, dubtem que aquests tres membres de l’ajuntament i del PSC s’hagin donat una volta per la zona o be  tinguin idea de què vol dir  “degradat”, o el més possible és que necessitin donar una opinió deformada de la realitat per tal de convèncer als ciutadans que tampoc han vist aquesta zona mai.

    Fa uns dies vam mostrar el sector ABSOLUTAMENT DEGRADAT de Cal Jaume de la Vidala i ni aquests membres ni ningú de l’Ajuntament ha escrit res, ni sobre com es troba ara, ni sobre el parc de 12 Ha que hauríem de tenir allà fa ja 10 anys.

    En fi, això és l’espai de Cal Trabal amb imatges del mes passat agafades pel Marc Sererols, un company d’ERC que ens acompanya a la plataforma. Veureu terres de cultiu, poden ser avorrides, inclús indesitjables per alguns, però no són un terreny degradat, ni cutre,… els pagesos fan molt be el seu treball.

    sl370299p

    Cal Masover Nou, un patrimoni arquitectònic de la ciutat abandonat pel seu propietari i en runes. Aquí en aquest primer camp es construirien els 7 edificis de 16 plantes, encara més alts que les torres de Bellvitge.

    sl370399p

    A l’esquerra Cal Trabal i els camps de cultiu que arriben fins a la Gran Via.

    sl370398p

    A l’esquerra queda la tanca de la campa de camions, al fons l’ER de Endesa, a la dreta Cal Trabal.

    sl370355p

    Un petit hort al peu  i caps de cultiu. Cal Trabal i darrera la zona industrial.

    Si aquestes imatges encara deixen dubtes,… aneu a Cal Trabal!

    gener 15, 2009

    Que està passant al sector de Cal Jaume de la Vidala? (i 3)

    A aquest darrer article sobre el sector de Cal Jaume de la Vidala presentem el que prometia l’Ajuntament, a la seva publicació ” L’Hospitalet”, per aquesta zona al 1996, 12 anys més tard,… i tothom ha pogut veure el que tenim.

    articulolhospitalet

    A l’any 1992 la Comissió d’Urbanisme de Barcelona va aprovar amb una condició el pla especial d’ordenació proposat per l’ajuntament que tenia com a àmbit d’actuació el sector ja definit, l’espai del tanatori, el Tennis Gran Via i el Hospital Duran i Reynals, i com a objectius: la construcció del tanatori, l’adequació de l’entorn de l’hospital i del tennis, la rehabilitació de la masia de Cal Rovira, que en aquell moment es trobava dins del patrimoni arquitectònic de la ciutat, i  la realització d’un parc de una superfície neta de 12,4 Ha.
    Tota l’actuació, segons el projecte enviat a urbanisme, es calculava en 4,3 milions d’euros i descrivia el parc així: “tindrà una forma natural fugint de ser un parc geomètric. S’estructurarà a partir de camins irregulars que travessen zones d’arbrat i de vegetació baixa. El centre del parc s’ordenarà amb una zona oberta on s’ubicarà un llac. Aquest llac en algunes zones es podrà aprofitar a l’estiu com a piscines”

    A l’any 1994 es comença el tanatori, i al 1996 segons el diari El Mundo es finalitza amb un cost de 4,8 milions d’euros únicament destinats al tanatori i a la urbanització del seu entorn, i amb els terrenys cedits per l’Ajuntament. Al 25 de març d’aquest any, a la publicació de l’ajuntament, “L’Hospitalet”, es diu que ja s’havien plantat 2 Ha d’una pollancreda (realment són plàtans).  També es diu: “En las siguientes etapas se acometerá la plantación total de la alameda, con una plaza central en la que confluirán todos los caminos del Plan Especial, y una zona de bosque mediterráneo y un gran lago de 8000 m2 de superficie. El equipo de arquitectos de Pere Mora, reponsables del proyecto, se han remontado a los orígenes históricos de la zona, ocupada por arbolado (el futuro bosque mediterráneo), marinas (el proyecto del lago) y producción agrícola (la alameda, con plantación regular) para diseñar este parque urbano”

    Segons el Pla Especial, el que està indicat com UA1 (veure imatge inferior) s’hauria d’haver expropiat i urbanitzat per l’empresa concessionària dels serveis funeraris, Funerària de l’Hospitalet SA, en els primers tres anys després del inici del projecte al 1994. Per tant aquest termini podríem dir que es va acomplir al 1997 (encara que la zona anomenada UA1 no es va urbanitzar en la seva major part). Tres anys més tard ja s’hauria d’haver urbanitzat tota la resta, es a dir que a l’any 2000 ja haurien d’haver tingut el parc fet amb el seu llac i tot.

    urbansmo1

    Com veieu on ara existeix la muntanya de residus que comentàvem en els anteriors posts hauríem de tenir un llac de 8000 m2 que continuaria per les cotxeres de TMB. Tot això l’estem esperant ja fa quasi una dècada.

    També volíem mostrar la plantació de plàtans a l’actualitat. Com dèiem, ja van desaparèixer més de la meitat al 2003 quan es va fer el nou pont de la Gran Via, i la resta d’arbres com veieu s’han deixat abandonats, envoltats de munts de terres i residus. Ni això s’ha volgut preservar pel “descans dels ciutadans” que deia l’article.

    platans1

    platans2

    i ara ens venen amb la reordenació de Cal Trabal,…

    Desembre 14, 2008

    El passatge de Rovira, un carrer fantasma a Bellvitge

    Avui toca una curiositat: Al barri de Bellvitge, on es troben els nostres habitatges, no hi han molts noms de carrers. Trobem la rambla de la Marina; les avingudes Europa, Amèrica i de la Mare de Déu de Bellvitge, i els carrers Portugal, França, del Prat i Ermita . Després tenim els carrers més antics de Campoamor i de Colom,  i els nous veïns del carrer de Caterina Albert. Sembla ser que tot es soluciona amb 11 carrers,…

    Però fa poc vaig descobrir a internet un carrer a Bellvitge del que no havia escoltat parlar mai, un que no coneix pràcticament ningú, el petit Passatge de Rovira. Es troba entre el carrer de Campoamor i els blocs de Bellvitge de l’avinguda Europa, te uns 70 m i va des de la travessia Industrial fins a on està l’entrada a “el altillo” on jo mateix vaig fer els “parvulitos” del Col·legi Europa, ara Joan Miró;  on havía un petit mercat que ara és un Condis, on es troba l’escala que baixa al petit carrer de Colom,… tinc molts records d’aquest passatge i de la zona perque jo vaig viure la meva infantesa al carrer Campoamor, i m’ha fet il·lusió saber que aquest lloc tenia un nom,  així que se’m va despertar la curiositat,…  qui era aquest Rovira?

    Sembla ser que l’únic edifici que dona al passatge Rovira és un estanc. Divendres vaig entrar sols per preguntar i les dues dones que ho porten m’ho van confirmar, “sí, sí, això és el passatge de Rovira”. Vaig preguntar per l’origen del tal Rovira, qui era? pero no vaig tenir sort, però el que sí em van dir és que amb aquest nomde carrer  ningú aribava a l’estanc, i que normalment deien que estaven a l’avinguda Europa o be al final del carrer Miquel Romeu. Normal, es que el passatge no està indicat amb cap placa, ni amb cap senyalització, aquest carrer sense això no existeix, està mort.

    Encara amb la curioistat del tal Rovira vaig trucar a l’Ajuntament, al Museu de la ciutat, al Axiu Històric  i al final vaig arribar al Centre d’Estudis de L’Hospitalet on em van dir que podien aconseguir informació, vaig escriure un correu electrònic i em van respondre en res que a la fitxa del carrer figurava això:

    “L’origen del nom possiblement es tracta del propietari dels terrenys. És un carrer “fantasma”, dins de Bellvitge, darrera de les cases del c/Campoamor. Gairebé no queden cases. El 1942 ja existeix”

    Em van dir també que mirarien d’ampliar la informació,… Esperarem.

    passsatgerovira1

    Bloc a WordPress.com.