Associació de Veïns de Bellvitge

Març 3, 2009

Els Airgam Boys es feien aquí al costat

airgam21Quan era petit una de les joguines que més m’agradaven eren els clicks de famobil (ara playmobil), això era a finals dels anys 70 i acabaven d’aparèixer amb molta força. Eren una alternativa molt més barata als Geypermans o Madelmans, més grans i complexos, i que van acabar desapareixent a la primera meitat dels anys 80.

Els clicks van vindre d’Alemanya a l’any 1976 de la ma de l’empresa Famosa, però no va tardar molt en arribar la competència espanyola, al mateix any van aparèixer els Airgam Boys d’Airgam, al 1978 els Coman Boys de Comansi,  o ja a 1980 els Chiquivalines de Chiquival, també en mig es podien trobar els Play Big o Cefa Boys de Cefa, els Boybis Movils de Jecsana i altres,… tots aquests últims a Bellvitge van tenir pot ser menys acceptació.

Els Airgam Boys mesuraven 8,5 cm en front dels 7 cm dels Clicks, i tenien un disseny menys minimalista: tenien nas, moviments independents en els canells, mans i cames, podien caminar, xutar,  sostenir objectes amb les mans,  no sols tenien una disseny de cara,… (podeu trobar molta més informació sobre el seu disseny a aquesta pàgina).

“Airgam Boys, juguete español para los niños del mundo” aquest era el lema de l’empresa fundada als anys 50 pels germans Jordi i Josep Magrià i Deulofeu (Airgam és Magrià al revés) i que vam tenir al costat de Bellvitge, a la Carretera del Mig, núm. 157, fins que va suspendre pagaments a principis de l’any 1987 , i va desparèixer. Encara així es pot veure el ròtol de l’empresa per ambdós costats del seu edifici, que ara sembla una torre de comunicacions.

4432098Recordo que quan tenia uns 11 anys, que t’agradessin els Clicks o els Airgam Boys era com ser del Real Madrid o del Barça, eren o els uns o els altres, i moltes vegades a les històries que imaginàvem les dues joguines eren enemigues entre elles, i per mi lògicament els bons eren els Clicks, més petits i simpàtics, pot ser també menys bèl·lics, més infantils,… Però encara així, encara que no m’agradaven, anava amb els amics als contenidors de l’Airgam a rescatar qualsevol peça, una ma, un braç, una cama,  que després canviava al pati per altres peces de clicks,… vam crear molts Frankensteins, encara més lletjos que el de la foto.

Moltes vegades quan anàvem per la fàbrica ja havien passat altres nens i al contenidor ja no quedava res. Recordo també que hi havia un vigilant del que teniem molta por i alguna vegada havíem sortit corrent quan ell sortia cridant. També crec recordar que, suposo que farts,  un dia el contenidor va desaparèixer, i després nosaltres.

Fa un moment he llegit al Bloc d’Aquella Maravillosa Infancia que “la vida no és la que un va viure sinó la que un recorda”, es a dir, que pot ser sense adonarme m’he inventat alguna cosa,… però de totes formes és la meva vida,… i la vostra?, vau estar allà?

Anuncis

Bloc a WordPress.com.