Associació de Veïns de Bellvitge

Novembre 24, 2009

Dues accions per a Cal Trabal i una exposició itinerant

Aquest cap de setmana Els Verds-Esquerra ecologista van publicar a diferents medis una carta oberta a l’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat on reclamen respecte per l’última zona agrícola de la ciutat, per Cal Trabal; d’altra banda Esquerra Unida i Alternativa presentarà la seva proposta de reordenació del sector de Cal Trabal a l’auditori Barradas la setmana que ve, el dia 01.12.2009. Per últim volem presentar el bloc resultant d’una exposició itinerant sobre horts urbans que està realitzat l’Stefanie Fock per Catalunya, Espanya i Europa, i on una part està dedicada a la lluita per evitar que part de l’última zona agrícola del nostre municipi quedi sepultada sota encara més formigó.

si piqueu es fa més gran!!

Setembre 5, 2009

Volem una consulta popular sobre el futur de Cal Trabal

Stoptotxo

La Plataforma per la Conservació de la Zona Agrícola de L’Hospitalet de Llobregat i contra l’Especulació Immobiliària començarà el pròxim dissabte, dia 5 de setembre, una recollida de signatures coincidint amb l’inici de la festa major del barri de Bellvitge.

  • L’objectiu és forçar una consulta popular sobre el futur de la zona agricola
  • Signeu ja a partir del 5.9.2009 presencialment a Bellvitge
  • En compliment de la legislació, les signatures han de ser presencials.

Actualment el PSC de L’Hospitalet de Llobregat, sense els seus socis de govern, ICV-EUiA, es troba políticament aïllat defensant un projecte que sols agrada a ells i als propietaris de les terres de l’última zona agrícola del municipi, d’entre ells són destacables una immobiliària de Joan Laporta i Quadis.

Els ciutadans, mitjançant les associacions de veïns i la federació que les agrupa, mitjançant els grups ecologistes i moltes altres entitats s’han pronunciat en desacord; presenten, d’entre altres arguments, que aquest projecte fa un dany irreparable a la història, al medi ambient i a la identitat de la ciutat. L’Hospitalet de Llobregat és un dels municipis més massificats i amb menys zones verdes del mon. A aquesta mateixa zona, l’any 1997, es va anunciar des de l’Ajuntament la conversió en un parc agrari. Afirmen en definitiva que, si és necessari construir més edificis, altres solucions són possibles.

El dia 16 de juny el Departament de Medi Ambient i Habitatge va emetre un informe sobre el projecte citat, en el qual mostrava els seus dubtes sobre la compatibilitat dels edificis que volen construir i el manteniment de la zona agrícola, així com alertava dels efectes sobre el paisatge, la permeabilitat del sòl i la fauna. També demanava incorporar alternatives per tal d’emplaçar els edificis en emplaçaments menys sensibles. Des d’aquell moment, l’únic que sabem és que, segons declaracions del gerent de l’Agència de Desenvolupament Urbà de la ciutat, Antoni Nogués, no s’ha donat importància a aquest informe i tot continua igual.

La recollida de signatures, que es farà durant les festes de Bellvitge a tots els txiringuitos o guinguetes de les entitats i partits que formen la plataforma (i d’altres que es vulguin afegir), tindrà com a objectius donar a conèixer als visitants aquest conflicte; recollir dades de contacte de persones que vulguin estar informades sobre el tema i, per primera vegada al municipi, instar als gestors municipals a fer una Consulta Popular segons el Reglament de Participació Ciutadana de l’Hospitalet de Llobregat. L’objectiu de la consulta és obligar al PSC a deixar que la ciutadania participi en aquesta decisió, trencar l’opacitat i també bloquejar la possible opció de què, aprofitant la seva majoria absoluta, puguin tirar endavant el canvi de clau urbanística dels terrenys.

+ Informació

Bloc de la Plataforma per la Conservació de la Zona Agrícola de L’Hospitalet de Llobregat i contra l’Especulació Immobiliària

La Saboga

apunta’t al nostre Facebook, ja som 2264!

facebook

Signa també el manifest!

Juliol 31, 2009

Descontaminació vs. “progrés”

Aquesta setmana han sortit diverses noticies relacionades amb la contaminació i encara que sembli que no, afecten al nostre barri directament. Les utilitzarem per fer una mica de rollo, a veure com surt,…

  1. La contaminació provoca 3.500 morts anuals a l’àrea de Barcelona (29.07.2009)
  2. La Cámara de Comercio pide elevar a 90 km el límite de velocidad variable (28.07.2009)/ Trànsit rechaza replantear la velocidad variable (30.07.2009)
  3. L’Hospitalet crea una oficina para actuar contra el cambio climático (30.07.2009)
  4. Fomento estudia ampliar la Ronda Litoral entre Zona Franca y El Morrot (30.07.2009)

Comencem per dir que al nostre barri probablement es superen els límits d’òxids de nitrogen i de partícules inferiors a 10 micres. Diem probablement ja que encara que hem demanat varies vegades que s’instal·li una estació de mesura de contaminants a l’atmosfera al nostre barri o districte, no ens fan cas. A l’Hospitalet únicament tenim una estació i està a la plaça “de los pajaritos”, per tant considerem que no és representativa de la contaminació que arriba a Bellvitge, on estem envoltats de carreteres i altres infraestructures. Considerem que l’estació del Prat de Llobregat s’apropa més a les nostres condicions (sobre tot d’òxids de nitrogen), i aquesta supera els límits any rere any, pot ser per això no volen una altra estació al nostre barri, no quedaria be a les estadístiques.

Aquests contaminants, com diu la noticia núm. 1, provoquen 3500 morts a l’any a l’àrea de Barcelona (Dades del 2004), es a dir, que al nostre barri, com a la resta, mor gent a causa de la contaminació. Això és com la grip A, ella no et mata per si sola, però si estàs una mica fotut per altra malaltia sobretot respiratòria/coronaria, ets a un grup de risc i val més que fotis el camp del barri i marxis a un lloc menys viciat.

20090731contaminacion2

Imatge propietat de l'Hospital de Bellvitge copiada del Flickr. Sembla contaminació, no?

Per intentar rebaixar la contaminació a l’àrea metropolitana el Departament de Medi Ambient i Habitatge va crear al 2006 una zona de protecció especial on actualment s’està aplicant un pla d’actuació. Una d’aquestes mesures és el tema de la reducció de velocitats, que es menciona a les notícies del punt núm. 2. Realment fins ara s’ha aconseguit una reducció de la contaminació, inferior a l’esperada, però reducció, a més de una disminució dels accidents, però es veu que la Càmara de Comerç te altres prioritats, es a dir, el comerç, els diners, i fa força.

El nostre Ajuntament ha incidit en temes de mobilitat sostenible, s’ha ficat en un pla per regular el trànsit amb criteris mediambientals que s’havia de posar en servei des del 2007 al 2010, i pel que diu la noticia crec que encara queda. S’han portat exposicions sobre la contaminació,  s’han impulsat les energies renovables, i com diu a la noticia núm. 3, abans de que finalitzi l’any han d’aprovar un pla d’acció contra el canvi climàtic (CO2).

Si alguna cosa te de bona la crisi és que el transport rodat ha baixat i entre ERE i ERO les empreses treballen menys, essent així, esperem que al menys afecti als nivells de contaminació i aquest any aprovem,… però quan canviï una altra vegada el cicle econòmic, ja veurem que passa. D’altra banda, veiem com al nostre barri es pretenen construir més hotels, oficines, indústries,… I a prop s’amplia el port, es fa una tèrmica, una central intermodal per l’AVE,… un barri nou a la plaça Europa i es faran més a la falda de Montjuïc,  al Prat, al Miniestadi; es fa un gran estadi de futbol a Cornellà, planeja l’ombra d’una gran incineradora i ja tenim en projecte una de biomassa…  que vol dir això: mes persones, més cotxes, més calefacció, més consum i més emissions de contaminants al nostre aire ja molt contaminat,… tindrem tants cotxes que al costat del nostre barri, a més de fer circular  l’autovia de camions, s’ampliaran els carrils de la Ronda Litoral (núm. 4), i a més es modificarà per tal de que sigui possible deixar més metres quadrats per més indústries del Biopol.

La qüestió és: d’aquesta manera acabarem amb la contaminació (que mata)? o sempre estarem igual? És això progrés?

Juliol 2, 2009

Hemeroteca sobre el futur del parc de La Marina (Juny)

collitajuny

La que pot ser l'última collita de l'última zona agrícola de L'Hospitalet de Llobregat

Aquí teniu quasi tot el que s’ha parlat a internet fora d’aquest bloc sobre el parc de La Marina o zona de reordenació de Cal Trabal al mes de juny. El més rellevant sense cap dubte és que el Departament de Medi Ambient i Habitatge ens ha donat la raó, però es veu que això encara no és suficient per l’ajuntament.

Si voleu continuar llegint articles publicats fora d’aquest bloc podeu anar al llistat del març, al del abril,  al del maig  i/o al llarg llistat previ. Si voleu llegir tot el que hem publicat a aquest bloc aneu a la secció del Parc de la Marina

collitajuny2

Juny 27, 2009

La zona agrícola el 28 de febrer de 2005

Unes imatges de l’enfarinada del 28 de febrer de 2005 a la zona agrícola, també coneguda com Cal Trabal, per refrescar una mica.

Sobre Cal Trabal, poques noticies. Com sabeu el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, en poques paraules, ha dit que no l’hi agrada el projecte presentat per l’Ajuntament.

Una vegada es va conèixer la notícia, Antoni Nogués, gerent de l’Agència de Desenvolupament Urbà de L’Hospitalet, deia a canal-h que aquest document elaborat pel Departament de Medi Ambient és un compendi de dades i recomanacions que s’han de tenir en compte en el futur a l’hora de redactar l’obligat Informe d’Impacte Ambiental. Nogués considera que la Generalitat donarà el vist i plau al projecte de Cal Trabal un cop l’Ajuntament realitzi i presenti l’Informe d’Impacte Ambiental, que serà el primer pas administratiu.

Les úniques paraules que han sortit del PSC i rodalies han aparegut al blog la Joventut Socialista de Catalunya a L’Hospitalet de Llobregat on han volgut desviar l’atenció amb un presumpte tracte de favor del Departament de Medi Ambient i Habitatge cap a l’Ajuntament del Prat de Llobregat, i que van originar un cert debat allà mateix entre diverses persones d’entitats i partits.

Tots els partits polítics, a l’oposició o com a socis de govern, han dit que aquest projecte és erroni. El Consell de la Sostenibilitat i el Regidor de Medi Ambient de la nostra ciutat van deixar molt clar ja fa temps que el pla no era acceptable. Les associacions de veïns també, les organitzacions ecologistes igual, un munt més d’entitats i ciutadans diuen el mateix, i el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat ha dit la seva també en el mateix sentit i de pas demostra que no som com deien els de l’Ajuntament, ni radicals, ni ignorants.

Al 2007 el PSC de Celestino Corbacho va aconseguir la majoria absoluta al nostre Ajuntament. Una majoria de 43.576 vots respecte dels 177.513 electors convocats a les últimes eleccions municipals, es a dir, aquesta majoria no va arribar al 25% de les persones que tenien dret a vot.  Per tant, davant d’una oposició tan amplia de la ciutat:

És ètic continuar amb aquests projectes tenint en compte que el poder del PSC, ara en mans de la Núria Marín, es fonamenta en menys d’una quarta part dels electors de la ciutat? És això democràcia? o és la tirania d’una “majoria”?

trabalneu3

trabalneu1

trabalneu2

Juny 2, 2009

Entrevista a Francesc Gago sobre el projecte de Cal Trabal

calmasovernou‘El pla és d’una absoluta falta de sentit ecològic, no podem entendre la postura de l’Ajuntament’

29 de Maig de 2009 – CATALUNYA PRESS

X. Prera.- El diumenge 24 va néixer l’embrió d’un moviment ciutadà per defensar la darrera zona agrícola que queda a l’Hospitalet. El seu portaveu és Francesc Gago, líder veïnal que està disposat a enfrontar-se a l’Ajuntament per conservar Cal Trabal. Tot i que la situació encara està al principi, l’AA.VV de Bellvitge ha volgut demostrar abans que la Generalitat es posicioni que té poder de convocatòria. Convocar a 600 persones un diumenge de primavera “no és fàcil”, i ho van aconseguir. Prometen donar batalla.

La zona agrícola és una de les grans desconegudes d’Hospitalet. En què consisteix exactament?

–A Hospitalet, al districte de Bellvitge, tenim la última zona agrícola de la ciutat. Fa uns quants segles, i no cal anar-se’n tan lluny, fa només 50 anys, l’Hospitalet tenia un munt d’hectàrees de conreu i a hores d’ara ens queda un últim racó d’ús agrícola que quedarà en res amb un pla municipal que preveu un seguit d’edificacions allà.

A banda de l’ús agrícola, també té un sentit molt fort i molt important de conservació de patrimoni. És part de la història de la ciutat i és la zona que dona lloc a un carrer molt important, la rambla de la Marina, que pot recordar a batalles navals però no és així, es diu així per aquest espai que estava dedicat al conreu.

I en què consisteix el projecte que amenaça la zona agrícola?

–El que pretén fer l’Ajuntament amb aquests terrenys és fer-ne servir pràcticament la meitat per a activitats del sector terciari. Estem parlant d’oficines i de comerços i comprar la resta, que serien unes 20 hectàrees, per fer un parc. Nosaltres no estem disposats a perdre ni una sola de les 45 hectàrees que queden ara mateix a aquesta zona.

És un pla molt agressiu per l’entorn, perquè no es tracta d’una operació petita. Estem parlant de set o vuit edificacions de mínim tretze plantes, totes d’oficines i un hotel, i darrere d’aquestes ‘moles’ encara hi haurà una zona de comerços que està per definir. Podeu entendre el que signifiquen a nivell visual i paisatgístic vuit torres d’aquesta magnitud alineades una al costat de l’altra com si fos un parc judicial.

Creiem que el pla és una absoluta falta de sentit ecològic i no podem entendre la postura municipal. A més, la demanda d’aquest tipus d’edificis ha caigut fortament, i la prova són els edificis de la plaça Europa, també a l’Hospitalet. Algunes edificacions estan sense acabar i altres ni començaran per la caiguda de la demanda. Però si l’Ajuntament necessita aquestes plusvàlues, l’AAVV i les plataformes no tenim un ‘no’ rotund al projecte, però demanen que es facin al llarg de tot l’espai que ocupa l’espai BioPol -un projecte biotecnològic associat a la recerca mèdica que preveu ubicar-se en terrenys adjacents a la zona però més grans-. Però no amb aquestes construccions a la darrera zona agrícola de la ciutat.

Davant la postura de l’Ajuntament, heu recorregut al Departament de Medi Ambient. Quan tindreu resposta?

–Com dius, el projecte està al Departament de Medi Ambient i Habitatge, que en principi el mes vinent ha de fer un document de referència en el que en base a la documentació del projecte que li han transmès les promotores i una informació mediambiental i unes condicions que hem fet nosaltres, decidiran si es viable fer tota aquesta edificació allà, si s’ha de retallar una mica o si no es pot fer cap tipus d’actuació. Amb aquest informe de referència, l’Ajuntament decidirà el que fa. Si es dona via lliure des de la Generalitat, l’equip de govern ho podrà aprovar en un ple municipal, perquè implica canviar l’ús del terreny.

I diumenge vau organitzar la marxa cap a Cal Trabal. Com valoreu aquesta primera mobilització?

–El diumenge 24 vam fer la primera marxa en defensa de Cal Trabal. Li vam voler dir ‘primera’ perquè, tal i com van les coses, potser hem de fer una segona i moltes més, i potser es converteix en un referent. Hi van participar unes 600 persones i nosaltres ho valorem molt positivament. No és fàcil un diumenge amb bon temps i amb moltes possibilitats com la cursa de El Corte Inglés, reunir a més de 500 persones quan a més a més és una zona molt desconeguda de la ciutat. I és que la manca de sensibilitat mediambiental que caracteritza al consistori ha fet que mai es potenciés ni es valorés com cal i com es demana aquesta darrera zona verda agrícola de la ciutat. Fins i tot he sentit a alguns responsables polítics municipals dir que aquesta és una zona degradada. Quin desconeixement, mare meva, no han passat mai? No saben que és això? La que sí està degradada és la zona que hi ha entre el Tanatori i la cotxera d’autobusos, allò sí que està degradat, sí que és una vergonya!

La marxa va ser precisament diumenge passat perquè estem en un context d’espera i per tal que l’Ajuntament, amb el que digui Medi Ambient i quina sigui la resposta ciutadana, ha de decidir. Nosaltres de moment, anirem explicant la mesura i tractant de convèncer a la societat.

No tenen por que se’ls acusi de ser uns romàntics i contraris al progrés?

–Esperem que no, i esperem que no perquè nosaltres, des del primer moment, hem manifestat a l’alcaldessa que no som contraris ni al progrés ni al Biopol. Tot el contrari, estem a favor del projecte perquè pot significar un impuls molt important a la ciutat i pot situar-la com a referència a nivell mèdic. Ara bé, estem en contra del creixement a base de ‘toxo’ que es denota com un sistema econòmic esgotat. Ja he comentat la situació a la plaça Europa, on no troben personal per llogar. I, per sobre d’això, l’Ajuntament ha de saber valorar com demana la societat el darrer racó agrícola de la ciutat, defensar-lo a mort i treure’n un benefici sense aquest projecte.

 FRANCESC GAGO ÉS EL PRESIDENT DE L’AV DE BELLVITGE

Mai 15, 2009

Cal Trabal: Consideracions lliurades a temps!

Moltíssimes gràcies a tots els que han col·laborat a la redacció de les consideracions, a tots els que han aportat el seu granet de sorra, a tots els que no sabien que fer però ens han recolzat amb les seves paraules d’ànim. Gràcies a tots!

Fem públiques les consideracions per tal de que tothom que vulgui pugui col·laborar de nou amb nosaltres en la seva ampliació, ja que en poc temps haurem de presentar al·legacions a l’ISA i aquesta fase serà encara més important. Teniu l’espai pels comentaris d’aquí sota o el nostre correu electrònic per això. També podeu fer servir la web de la plataforma o la nostra causa al facebook

També volem recordar que el diumenge 24 de maig farem una marxa a Cal Trabal, on realitzarem un vermut popular i diverses activitats. A les 11h es surt des de  l’Ajuntament i a les 11:30 des de l’Ermita de Bellvitge. Ens veiem. Defensem Cal Trabal!!

A continuació exposem les consideracions presentades per l’AV de Bellvitge sobre els documents de l’avanç de Modificació del Pla General Metropolità lliurats pels responsables del nostre ajuntament als Serveis Territorials de Barcelona, per tal de sol·licitar el document de referència per a la redacció de l’informe de sostenibilitat ambiental (ISA), i que vam comentar ahir

CONSIDERACIONS


1.- Qualitat de la documentació presentada deficient i mancada de precisió que requereix de major estudi

Hem pogut estudiar cinc documents en format Acrobat (*.pdf) corresponents a la memòria (Març 2009es), annex c1-masies, annex c2- informe ambiental preliminar, annex c3- inundabilitat i plànols.

1a.- Memòria informativa

Entenem que la proposta està mancada de qualsevol justificació i que l’argumentació en que es fonamenta és errònia ja que s’esbossa (plana 3) una visió del territori tendenciosament negativa, amb adjectius desqualificants (‘agricultura periurbana amb un cert interès històric, paisatgístic i ambiental més que no pas productiu’) – això que li ho diguin als que es guanyen la vida del que conreen allà – , amb una visió condicionada d’una sentència judicial que segons sembla força la situació en permetre determinades activitats al nord de la zona d’actuació –fet que és matitzable- , i una manca de referència a una realitat que és el fet de camuflar que no s’ha executat allò que determinava el PGM, és a dir, convertir la zona en parc i en zona lliure en la seva totalitat, no de forma parcial. S’intenta justificar, en definitiva, una actuació perquè hi ha ‘una imatge paisatgística pertorbada’ (no ho serà encara més amb vuit torres de 14 pisos cadascuna?) ‘… per diverses obres d’infraestructures en fase d’execució en el seu entorn immediat’ (com tot el municipi de fet). O sigui, que essent com és dins l’àrea metropolitana, precisament no un parc nacional, l’argumentació de manca de paisatge idíl•lic o antropitzat no sembla un element de pes a l’hora de justificar una modificació com la present.


Això encara és més greu quan en aquesta memòria informativa es qualifica l’àmbit del Prat de Llobregat de ‘terreny bastant allunyat…, … amb activitats alienes amb caràcter informal …., i també s’han produït abocaments incontrolats. Aquesta dinàmica suposa un risc de degradació i desestructuració general del paisatge …’. I diem nosaltres, activitats informals?, abocaments? Tot això és un risc? Un risc que aquesta zona sigui un espai de la xarxa natura 2000? Que estigui tancada en base a l’actual estructura de la propietat i per tant que no es faci cap mena d’abocament (ni s’hagi fet en els darrers 25 anys que tinguem notícia), i informals? Que vol dir informal?. Ens sembla prou informal la mena d’intent de confondre i de mediatitzar l’opinió de l’administració passant per alt detalls tan importants com que estem parlant d’un espai protegit amb el més alt nivell de protecció a nivell català (zona humida + reserva natural + ein + zepa) i que això sigui ventilat amb un dibuix catastrofista del risc de debacle si no s’aplica el pla objecte d’informe.

1b.- Informe Ambiental

L’informe ambiental preliminar esbossa alguns elements típics dels estudis d’impacte ambientals, això no obstant entenem que mediatitzat per l’organisme que l’encarrega i per tant, amb una visió parcial o simplement de caire compilador d’informació sense cap mena d’anàlisi crítica de potencials impactes ni tan sols identificats, si de cas obviats sobre alguns dels aspectes que tracta.
La base de sortida de l’informe ja és errònia ja que (plana 4) esmenta que ‘El sòl localitzat al municipi del Prat de Llobregat’ aporta la compensació de sòl necessari per a la reserva de zona verda i pot lligar-se a la qualificació originària de verd metropolità (6c) de l’àmbit de L’Hospitalet de Llobregat’, aspecte aquest que posem clarament en crisi com expliquem més endavant i que, en essència, condiciona totalment el conjunt de la proposta en no ser vàlid aquest argument.

Per tant, s’intenta justificar cinc objectius que són (plana 4):

a) ampliació de sòl destinat a activitat econòmica (sobre terrenys qualificats pel PGM com a verd metropolità)
b) realització d’un gran parc urbà de 21 ha vinculat amb la recuperació ecològica del riu i amb caràcter de connector biològic (sense cap mena de garantia de que realment compleixi cap mena de funció ecològica i que no sigui una altra plaça dura urbana, amb mobiliari urbà, plantes ornamentals exòtiques, espècies al•lòctones introduïdes i òbviament afectació a la fauna vertebrada amenaçada de l’actual zona agrícola).
c) rehabilitació i recuperació de les masies (passant per alt qualsevol potencial afectació a fauna protegida que hi nia o hi viu –rapinyaires nocturns, quiròpters, rèptils protegits-
d) precisió de límits d’activitats existents (que no requereixen de cap modificació de pla)
e) inversió de 58,5 milions d’euros (entenem que innecessaris en gran mesura).

L’estudi obvia la història dels terrenys objecte de pla i com han estat declarats zona verda pel Pla General Metropolità en funció de les necessitats d’esponjament del conjunt metropolità, una zona urbana que a L’Hospitalet de Llobregat assoleix densitats d’habitants per hectàrea superiors a les de la ciutat de Shangai, Xina i que ara s’incrementarien amb la posada en marxa d’aquest pla.

Entenem que, vista l’afectació del pla a un espai de la xarxa natura 2000 com és el Delta del Llobregat, declarat Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), amb codi ES0000146; atesos els continguts de l’estudi preliminar d’impacte ambiental que es detallen, s’escau la realització d’un estudi d’impacte ambiental que garanteixi la compatibilitat ambiental del projecte de modificació del Pla General Metropolità. Això fonamentat en el que s’ha esmentat fins el moment i en extrems continguts a la memòria ambiental preliminar com són:

– Plana 12 esmenta l’aqüífer del delta del Llobregat com a reserva estratègica de l’àrea metropolitana de 100 hm3 de capacitat i peça fonamental en el funcionament del sistema hidrològic del riu Llobregat. No es garanteix una nul•la afectació a l’aqüífer ja que les noves construccions previstes impliquen la disminució de terrenys de percolació i d’infiltració d’aigües a l’aqüífer del delta del Llobregat. Així mateix, les noves construccions, fonamentacions i demés infraestructures l’afectaran directament i, vistos processos constructius que han esdevingut al delta en èpoques recents (per exemple construcció de la tercera pista de l’aeroport, terminal nova etc…) produir canvis en la cota de l’aqüífer superficial que puguin afectar la llera del riu i espais inundables on nien espècies protegides com ara cames-llargues Himantopus himantopus o cabussets Tachybaptus ruficollis. Així mateix aquestes fluctuacions poden afectar les poblacions de la zona de tortuga de rierol Mauremys leprosa, espècie d’interès comunitari d’acord amb la Directiva 92/43/CE d’hàbitats. Cap d’aquests extrems es garanteix amb la documentació aportada i per tant, entenem que les afectacions de les propostes presentades a l’aqüífer requereixen d’un procés de major garantia ambiental.


– Planes 14-16 Usos del sòl. Es planteja per als terrenys del Prat de Llobregat uns usos ‘coordinadament amb aquesta estratègia [de parcel•les d’horta tutelada] desenvolupada pel consistori local per tal de completar-la’. Aquests usos són contraris al seu caràcter d’espai natural de protecció especial (Zona d’influència de les Reserves Naturals del Delta del Llobregat de la Ricarda i ca l’Arana, d’acord amb el seu decret de declaració vigent en el que s’estipula que els usos de la zona d’influència seran els mateixos dels de la Reserva Natural fins que no se’n desenvolupi el pla especial corresponent); de l’espai del pla d’espais d’interès natural (PEIN) i de la ZEPA Delta del Llobregat, l’objectiu de la qual no és la promoció dels horts urbans sinó la preservació de les espècies d’ocells que la poblen.


– Plana 16. Fauna. La descripció de la fauna és inacceptable i resulta ser totalment generalista. El projecte afecta 136 espècies de la fauna, el 83,44% del catàleg de la fauna de L’Hospitalet, pròpia del Delta del Llobregat i que és ventilada per l’estudi ambiental preliminar com a ‘totalment adaptada al medi’ i amb generalitats del tipus ‘que hi ha multitud d’ocells que aprofiten els camps’. S’hi inclou una taula d’espècies d’ocells i de rèptils així com un mamífer. Per contra, la varietat de l’avifauna ens consta que és més gran i així per exemple, en el blog de l’ornitòleg Ricard Gutiérrez ‘Birds in Spain’, (http://birdspain.blogspot.com/2008/10/ocells-de-lhospitalet-torlit-espcie.html) aquest antic director de les Reserves Naturals Delta del Llobregat i per tant coneixedor de l’avifauna del delta del Llobregat troba una nova espècie per a la zona de cal Trabal, el tòrlit Burhinus oedicnemus i 27 espècies d’ocells en una visita a la zona el 21.20.2008, 25 dins de cens, amb una densitat lineal de 248,09 ocells/km. Entenem que és una xifra més precisa que la de ‘multitud d’ocells’ o la d’avifauna ‘totalment adaptada al medi’. La zona acull espècies que són incloses als esborranys del catàleg català d’espècies amenaçades d’extinció com ara l’òliba (Tyto alba) o el mussol (Athene noctua), a banda d’altres de protegides pel que entenem que, ja únicament a l’àmbit de L’Hospitalet, aquest projecte té un impacte sever sobre la fauna del municipi i sobre espècies protegides i amenaçades que ha estat obviat en el projecte estudiat i que requereix d’una avaluació rigorosa. Quant a l’àmbit del Prat de Llobregat si afegim que estem parlant d’un espai protegit aquesta avaluació encara es fa més necessària a la vista dels usos (entenem que il•legals i contraris al planejament) previstos pel projecte a la zona.


– Plana 18-19 Vegetació. Sobta sobremanera i esgarrifa pensar-hi en el concepte esmentat i defensat pel promotor com a objectiu pretesament principal del projecte tot qualificant la zona de ‘connector biològic’ i espai vinculat ‘ amb la recuperació ecològica’ del riu Llobregat quan la descripció de la vegetació es redueix a una enumeració de les virtuts, gairebé terapèutiques, d’algunes espècies d’arbres de la zona. S’obvia qualsevol esment a la vegetació potencial de la zona, pròpia de les planes d’inundació deltaica a la zona i en concret de les alberedes de ribera Populetalia albae, que conjuntament amb omedes i salzedes ocupaven aquests trams de ribera del Llobregat fins no fa gaires anys. Sobta també que s’obviïn referències per tant a la vegetació natural espontània i subespontània que apareix a marges i terrenys no cultivats com ara els propers al canal de la Infanta on fins i tot trobem petites comunitats de higròfits amb Lemna, Typha dominguensis o Phragmites communis, tots ells elements que atorguen importància internacional al delta del Llobregat per la flora aquàtica d’acord amb els criteris del CSIC elaborats per Santos Cirujano i es redueixi tot a un catàleg d’arbres, fet que fa fins i tot pressuposar una absència de treball de camp real en l’estudi presentat i que, òbviament demana d’una avaluació seriosa quant a aquests aspectes, tant de la proposta com de la realitat existent.


– Planes 23-24. Oferta existent en matèria d’informació i educació ambiental. No entenem què té a veure una proposta d’edificació de la zona agrícola de L’Hospitalet i de transformació de la mateixa amb una descripció dels espais d’informació que hi ha pel delta del Llobregat, al Prat de Llobregat i Viladecans,  erròniament atribuïts al Parc Agrari quan són titularitat bé del Consorci per a la protecció dels espais naturals del Delta del Llobregat (Cases d’en Puig) o del propi Departament de Medi Ambient i Habitatge, cedit al dit consorci per a finalitats de conservació de la ZEPA Delta del Llobregat i no del parc agrari (de la Diputació de Barcelona i que té un centre a can Comas com també s’explica). Aquesta manca de qualitat en l’exposició examinada ens fa témer que el nivell dels continguts de l’esmentat estudi objecte d’informe sigui el mateix i que, per tant, encara sigui més palesa la necessitat d’una avaluació ambiental completa imparcial que avaluï adequadament les afectacions d’aquest projecte.


– Plana 26. Inundabilitat. Atès que la zona d’estudi és dins una zona inundable per un període de retorn de 50 anys creiem que aquest fet i la repercussió ambiental de la mateixa sobre la plana deltaica quant a la minva de capacitat de laminació, percolació i recàrrega de l’aqüífer pugui tenir. Un altre aspecte que creiem mereix un estudi d’impacte ambiental rigorós.


– Plana 33 i 34. Protecció de masses d’aigua. El projecte afecta l’espai d’interès natural (EIN) del Delta del Llobregat, considerat zona humida als efectes de la Llei 12/1985 d’Espais Naturals, inclòs a l’inventari de zones humides del Departament de Medi Ambient i Habitatge i declarat ZEPA. Així mateix, aquesta zona ha estat objecte de diferents sentències condemnatòries per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i del Tribunal Suprem, algunes de les quals han sentat jurisprudència. L’afectació de tot l’àmbit del Prat de Llobregat ja demana per se, la realització d’un estudi d’impacte ambiental i que l’òrgan competent de la gestió de la ZEPA Delta del Llobregat dins el Departament de Medi Ambient i Habitatge informi sobre la conveniència de fer horts ‘tutelats’ dins aquest espai, un fet contrari sense dubte al seu caràcter de zona humida atorgat per la seva classificació, amb independència de l’ús del sòl que hi hagi dins l’espai.


– La resta de l’estudi és un recull entenem que desconnectat de la realitat de la zona de voluntats, programes i projectes generalistes que miren d’obviar els punts a dalt esmentats.

2.- Manca de justificació

El projecte afecta una zona d’equipaments metropolitans i la ‘compensa’ amb una zona ‘nova’ al Prat de Llobregat. Resulta però que la zona ‘a compensar’ i que es pretén salvar de la destrucció mitjançant aquest projecte de pla té una qualificació d’espai inclòs a la xarxa natura 2000, al pla d’espais d’interès natural i, parcialment, com a espai natural de protecció especial.
Com és sabut i d’acord amb la nova Ley 42/2007, de 13 de diciembre, del Patrimonio Natural y de la Biodiversidad la legislació urbanística s’adequarà a la de protecció de la natura, fet que ja es donava a Catalunya amb anterioritat on la Llei 12/1985 ja preveu que els espais del PEIN gaudiran d’un pla especial de protecció que adequarà els usos i al qual s’haurà de sotmetre el planejament urbanístic.

 

La pretesa compensació ‘redentora’ de la pèrdua d’espai de parc a L’Hospitalet mitjançant l’adquisició d’aquests terrenys per a uns usos, a més, contraris a l’esperit de protecció de qualsevol espai natural protegit d’aquest rang invalida totalment l’operació.

Entenem que qualsevol hipotètica operació compensatòria s’hauria d’efectuar dins el municipi de L’Hospitalet, mancat de zones verdes i amb una densitat d’habitants/ha de les més altes del planeta, i en cap cas sobre una zona ja declarada d’especial protecció i que té un règim de protecció, o que gaudeix d’unes garanties legals de preservació, molt superiors a les que pugui atorgar una classificació de clau 6c o fins i tot 24. No és cap compensació, i mai ho serà atès el regim de protecció de la zona, pendent de pla especial definitiu del PEIN (en redacció) i sotmès a la legislació general de protecció de la natura, per molt que el promotor la vulgui dissimular amb esments continus al parc agrari obviant referències a les figures de protecció del medi natural i les conseqüències de gestió que se’n deriven.
Per tot això

DEMANEM

1.- Que es tingui per presentat aquesta al•legació en temps i forma als efectes de comparèixer a l’expedient i que se’ns informi del seu tràmit i estat de consideració.
2.- Que es dictamini com a ambientalment NO VIABLE el projecte de modificació del PGM ‘Modificació puntual del Pla General Metropolità als àmbits de Feixa Llarga-Cal Trabal i la Marina, als termes municipals de L’Hospitalet de Llobregat i del Prat de Llobregat (URB 093-09) en tant que afecta un espai de la xarxa natura 2000 sense necessitat de fer-ho i com a moneda de canvi per una operació de pèrdua de terrenys de parcs metropolitans en tant que les àrees de pretesa compensació ambiental ja gaudeixen d’un nivell de protecció superior al que pretesament tindrien amb l’aplicació de la present modificació i que el pla no reuneix les garanties ambientals suficients per ser viable en l’entorn del delta del Llobregat on es situa, màxim en el seu format de modificació del PGM, no de pla especial que abasti tota la clau 6c disponible al municipi en el seu conjunt, i que consideri com a no urbanitzable els terrenys agrícoles que resten al municipi de L’Hospitalet.


L’Hospitalet de Llobregat, 15 de maig de 2009

-> 21/05/2009 També afegim una noticia sobre les consideracions presentades pel grup municipal del PP

 

Mai 14, 2009

Cal Trabal ja està al Departament de Medi Ambient i Habitatge

fifuraavansmodificacio1

Els ajuntaments de L’Hospitalet i del Prat de Llobregat, sense dir-nos res, han lliurat els documents de l’avanç de Modificació del Pla General Metropolità als Serveis Territorials de Barcelona, per tal de sol·licitar el document de referència per a la redacció de l’informe de sostenibilitat ambiental (ISA).

Aquests documents, nous per a tothom, es troben penjats a la web del Departament de Medi Ambient i Habitatge (Barcelona/Planejament urbanístic) sota el nom “MODIFICACIO PGM AMBITS FEIXA LLARGA – CAL TRABAL I LA MARINA”, però també els tenim aquí per quan els retirin d’allà. Consisteixen en una Memòria de la modificació (2,7 Mb), els seus plànols (10,1 Mb), un annex sobre les masies (4,4 Mb),  un informe ambiental (7,8 Mb), i finalment un estudi d’inundabilitat (3,5 Mb).

El termini de participació pública per aquesta fase finalitza aquest dissabte, el dia 16 de maig. Si algú vol mirar-se els documents i aportar-nos consideracions crítiques argumentades teniu l’espai pels comentaris d’aquí sota o el nostre correu electrònic per això. També les podeu fer directament a l’administració a aquest correu

Gràcies per participar! Defensem Cal Trabal!

Bloc a WordPress.com.