Associació de Veïns de Bellvitge

Desembre 5, 2009

Rèquiem per l’última zona verda verge de l’Hospitalet

Cal Masover Nou, masia en greu estat de conservació, patrimoni històric i arquitectònic de la ciutat i dels seus ciutadans

Avui al diari El Periódico surt com a carta destacada del dia un text d’Antoni Garcia, un veí de l’Hospitalet de Llobregat:

“Com a veí de l’Hospitalet, reclamo a l’alcaldessa, Núria Marín, la conservació de la zona agrícola i verda situada als àmbits de Feixa Llarga-Cal Trabal i la Marina, i rebutjo el projecte urbanístic de construir edificis d’oficines i hotels en aquests terrenys, reservats com a zona verda. He de recordar a la senyora alcaldessa que al diari informatiu número 42 de l’ajuntament, amb data de 17 de març de 1997, el llavors alcalde, Celestino Corbacho, va manifestar que la Marina seria l’oasi agrícola de l’Hospitalet, que es rehabilitarien les masies i que es crearia un centre d’educació mediambiental.

Vaig creure en Corbacho i crec en Marín. Per això demano explicacions sobre el compromís citat. I ho faig perquè veig que s’ha convertit en paper mullat.

L’Hospitalet és una de les ciutats de més densitat de població de tot Europa, i Cal Trabal (que té un gran valor ecològic) és l’última zona verda verge que ens queda. Allà hi ha el 80% de la fauna i la flora del municipi, i el seu espai forma part del marc fluvial del delta del Llobregat, lloc clau en la ruta migratòria de les aus. Cal Trabal també és l’últim reducte agrícola de l’Hospitalet. Si la ciutat perd aquests espais, haurà perdut la seva identitat. I a Cal Trabal, a més a més, hi ha la masia de Can Masover Nou, que és patrimoni històric. Els ciutadans tenim dret a saber quins acords ha firmat l’alcaldessa amb els constructors. Segons l’ajuntament, no hi ha cap projecte, però un informe desfavorable del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat ho desmenteix. Aquest informe ratifica l’oposició de la Plataforma Salvem Cal Trabal. No vull més ciment, ni requalificacions especulatives”

Diari informatiu al que fa referència Antoni Garcia. A la fotografia es pot veure el mas de Cal Trabal. Si piqueu podeu entrar a la resta de la noticia

Agost 17, 2009

La platja de l’Hospitalet de Llobregat a El Periódico

Avui Xabier Barrera al seu diari, elPeriodico.com, ha escrit un article sobre la platja de l’Hospitalet de Llobregat basant-se en els comentaris del grup del facebook ¡¡Bellvitge tuvo playa. Que nos la devuelvan!! de l’Alicia Marín. Parla de com la platja del nostre municipi es va expropiar per tal de fer un port franc que mai es va realitzar i en comptes es va ampliar el port de Barcelona. Sobre aquest tema en Joan Camós i Cabecerán al seu llibre de 1986 “L’Hospitalet. La historia de tots nosaltres 1930-1936” (el podeu trobar a la Biblioteca de Bellvitge amb aquesta referència: 9(46.71Hos) Cam) deia que s’havia parlat de que era il·legal ja que l’expropiació es va realitzar amb una finalitat que no es va arribar a acomplir. De fet al febrer de 2009 el regidor del PP de L’Hospitalet, Javier Díez Crespo demanava drets pel nostre municipi al Consorci de la Zona Franca degut a aquests fets.

Com l’article de el Periodico no te una fotografia de l’antiga platja, i el facebook no es que sigui molt generós amb la mesura de les imatges que permet penjar, deixem una de l’any 1907 on es veu pràcticament íntegra la platja de L’Hospitalet de Llobregat. Sobta la posició de la farola, allunyada del mar. Segons el llibre de David Miquel  “El Baix Llobregat, la Segona Transformació” (el podeu trobar a la Biblioteca de Bellvitge amb aquesta referència: 9(46.71LL) Miq) la màxima extensió mar endins del Delta va ser entre els anys 1857 i 1884, després d’aquestes dates mica en mica la sorra es va perdent degut a l’extracció d’àrids i sorres al riu, els embassaments, canalitzacions, explotació directa de les aigües del riu per diferents fàbriques, i per l’ampliació del port,… Tot això va deixar sense sorra les platges properes, segons el mateix llibre hi ha constància documental de que moltes finques del Prat van desaparèixer sota el mar, mentre les de Gavà o Castelldefels s’allunyaven any rere any. De fet la platja del Prat necessita regenerar la sorra cada any per tal de tenir una amplada acceptable a algunes zones.

1PLADELLLOBREGAT19071

Si piqueu es veu molt millor! (o no). Imatge copiada de la revista Il·lustració Catalana del dia 20 d'octubre de 1907 on es veuen els efectes de una de tantes riades del Llobregat.

Bloc a WordPress.com.