Associació de Veïns de Bellvitge

Agost 24, 2009

L’historia no es pot expropiar

far llobregat

Diuen que no existeix la nostàlgia del que no s’ha viscut, però a mesura que anem llegint textos i anem veient imatges d’aquell temps en que existia una platja al nostre municipi, i a on ara sols trobem grans pedres per protegir els edificis industrials, apareix una mica d’això, podríem dir enyorança d’un paisatge perdut per sempre i que no hem pogut veure mai en viu.

Clar, a canvi d’aquestes platges, d’aquest paisatge, hem rebut prosperitat, qualitat de vida. Pot ser sense aquesta transformació Bellvitge no existiria; els nostres pares, o els nostres avis no haurien vingut mai a treballar a Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat no seria una de les ciutats més denses del món, pot ser tot seria diferent,…

En fi, l’únic que queda d’aquest paisatge litoral és el far, la farola del Llobregat, i a més ja no es troba a l’Hospitalet, fa ja quasi 90 anys que es troba a Barcelona, perdut dins del port entre multitud d’edificis i de dipòsits de combustible. Deshabitat, funcionant automàticament, enviant senyals lluminoses a vaixells que es guien per satèl·lit.

Avui mateix sortia un reportatge a TV3 sobre que diversos municipis catalans reclamen la gestió dels fars per poder obrir-los al públic. El Ministeri de Foment  està obert a parlar-ne, però creu que cal estudiar els usos que se’n vol fer. A Calella per exemple volen fer un museu i un centre d’interpretació, com el que ja existeix a un far del port de Tarragona.

Suposem que no es pot fer res amb aquest far, ens referim a res com un museu, un restaurant o encara que sigui un mirador;  es troba molt a prop d’activitats de risc com els dipòsits d’inflamables, i a més, qui voldria anar allà, en mig d’un entorn untraindustrial?

En tot cas considerem que és un edifici a protegir pel seu valor històric, al menys per la nostra ciutat.  Començant l’historia el dia 19 d’agost de 1566 quan es va col·locar la primera pedra de la Torre del Cap del Riu, defensa contra els corsaris i que es va aprofitar per construir el far, que va començar a funcionar el dia 1 de març de 1852.

A l’any 1920 tota la costa des del Llobregat fins a Montjuïc es va expropiar i es va destinar a construcció d’un Port Franc mai realitzat, i pot ser ja no tenim drets sobre aquest lloc, però com diem al títol l’historia no es pot expropiar i part de l’historia del nostre municipi es troba representada a aquest edifici; l’únic rastre, juntament amb la zona agrícola de Cal Trabal, de l’antic paisatge de la Marina.

Pot ser podriem fer alguna cosa,…

far llobregat2

Les dues imatges  s’han copiat del bloc Vida Marítima on podeu trobar més informació sobre el far. Segons aquest Bloc: Foto 1. El faro de Llobregat. De la Revista El Mundo Naval Ilustrado. Año 1.901. Pag.445. Foto 2. Vista del faro del Llobregat en el año 1.867. (Foto Laurent). Del libro Faros Españoles del Mediterraneo.

A aquest mateix bloc podeu trobar les següents entrades relacionades amb el far i amb la Marina de L’Hospitalet de Llobregat que va ser expropiada al 1920:

Juliol 9, 2009

Més imatges de la farola del Llobregat

El dia 20 de gener de 2009 vam rescatar unes imatges de la farola del Llobregat, avui rescatem tres més:

rf46976

Fotografia de Josep Gaspar i Serra de la desembocadura del Llobregat al 1929. Institut Cartogràfic de Catalunya

rf11224

Fotografia des de la desembocadura del Llobregat. Familia Cuyàs, Institut Cartogràfic de Catalunya. Data indeterminada.

caball

Fotografia de l'Arxiu Històric de Santa Eulalia, data indeterminada. Del llibre "Història de L'Hospitalet - Una sintesi del passat com a eina de futur" (1997) De l'Ajuntament i del Centre d'Estudis de L'Hospitalet. ISBN: 84-7826-821-9

gener 20, 2009

La Farola del Llobregat

montatge1

Avui una altra vegada tornem al passat, hem rescatat unes imatges de la farola del llobregat. La primera la hem tret de la web todocolección, les tres següents de la fantàstica web de Antonio Ayala Alonso recuerdos de una época, que a la seva vegada s’han extret del llibre “Imágenes retrospectivas de La Marina” de Julio Baños i Soria. Aquesta on es veu la farola molt lluny del mar, és del llibre “Delta del Llobregat. La Gent del Fang” de Jaume Codina, i és de 1907.

Aquest far o farola es troba a poc més de 4 Km en línia recta del barri de  Bellvitge  i ja fa temps que no te una platja al costat (encara que sembli estrany, a principis del segle passat L’Hospitalet tenia platja dins del seu municipi, però això és una altra historia,…). Als anys 70 encara anava molta gent de Bellvitge a banyar-se, a pescar, a donar un passeig recollint espàrrecs o cargols. El camí eren tot camps i es passava pel ja desaparegut barri de Can Pi on ara es troba el polígon Pedrosa.

Per fer una mica d’història de l’edifici podem dir que el far es situa al mateix lloc on estava la Torre de Cap de Riu, bastida a mitjans del segle XVI a causa de la freqüència de les incursions pràctiques dels moros. El far que  avui coneixem és va construir al 1852, i es va connectar l’1 de març del mateix any. Podeu llegir més a CClink

Avui hem anat a la farola per recuperar una imatge actual, però clar,  ja no és el mateix,…

img_7681p

Si teniu cap record o fotografia estariem encantats de que utilitzeu aquestes pàgines per donar-los a conèixer al barri.

Bloc a WordPress.com.