Associació de Veïns de Bellvitge

Setembre 15, 2010

Imatges de la xarrada sobre temes mediambientals de la Festa Major

El Diumenge 5 de setembre Fernando Martínez, el portaveu de la vocalia de Medi Ambient, ens va explicar els efectes de la contaminació sobre la nostra salut. Actualment es troba en període de prova una nova central tèrmica de cicle combinat que s’ha instal·lat al port, i començarà a funcionar encara que la qualitat de l’aire que respirem no és la més desitjable.

També ens va explicar per què ens neguem als projectes que te l’ajuntament per l‘última zona agrícola de la ciutat, Cal Trabal i es va preguntar com és possible que la nostra ciutat encara no disposi d’horts lúdics quan totes les ciutats del nostre entorn ja disposen, o com es possible que no tinguem un accés al riu segur i de qualitat.

Molts veïns van poder escoltar i veure aquestes exposicions, la carpa es trobava plena. Al final es van repartir esqueixos de tamarius als veïns per tal de plantar-los durant la caminada del diumenge següent, tal com explicarem i veureu a una pròxima entrada del bloc.

Anuncis

Setembre 3, 2010

Xerrada sobre temes mediambientals

Mai 13, 2010

L’ajuntament promourà el manteniment de l’activitat agrícola a la ciutat?

En data 27 d’abril de 2010 el Ple municipal de l’Hospitalet de Llobregat, a petició de la regidoria de Medi Ambient i Sostenibilitat, aprova donar suport a la resolució sobre la “Preservació de la diversitat biológica, com a valor intrínsec del patrimoni viu dels municipis”, que s’havia adoptat el 12 de febrer de 2010 pel Consell Nacional de la Federació de Municipis de Catalunya.
Aquest acord consta de 7 punts:
PRIMER – Promocionar activitats i programes locals de defensa de la diversitat biològica
SEGON – Accelerar la protecció de la diversitat biològica autòctona i endèmica present al seu territori d’influència.
TERCER – Augmentar els esforços en matèria de protecció de la qualitat dels espais naturals i urbans en favor de la preservació, restauració i de la diversitat biològica.
QUART – Promoure el manteniment d’una activitat agrícola i forestal sostenible de proximitat, per la millora de la diversitat biològica i genètica dels recursos existents.
CINQUÉ – Millorar la potencial connectivitat dels espais naturals com a base per la creació de corredors biològics.
SISÈ – Demanar al govern de la Generalitat i de l’Estat que la diversitat biològica sigui una prioritat a l’hora de planificar el desenvolupament estratègic del nostre territori.
SETÈ – Interpel·lar al conjunt de la societat i als agents econòmics, socials i ambientals per tal d’activar mecanismes, eines, i fórmules participatives per tal de difondre els valors reconeguts en la declaració de la diversitat biològica com a patrimoni propi i de valor intrínsec de la societat actual.

Es a dir, entenem que l’Ajuntament, PSC inclós, dona suport a promoure el manteniment de la zona agrícola de Cal Trabal, entenem això ja que no tenim una altra activitat agrícola. Però, realment és així o l’han signat per quedar be?, o d’alguna manera s’han sentit obligats ja que la resolució venia de la Federació de Municipis?,… Això únicament el dirà el temps, per que per ara d’aquest tema sembla ser que no es vol parlar. S’ha convertit en una qüestió per ficar al fons de l’armari, pot ser per que la crisi ho ha convertit en inviable (com vam avisar), pot ser per que està ficat en Laporta i ja no cau tan simpàtic com abans,…

Massa dubtes per estar tranquils, així que ens mantindrem alerta i continuarem fent accions per tal de protegir l’última zona agrícola de la ciutat i la diversitat de la nostra fauna i flora, així com del nostre patrimoni històric i arquitectònic.


Abril 18, 2010

S.O.S Can Trabal – S.O.S Rambla Cinemes

L’esperit de defensa del nostre patrimoni, de la nostra historia, de les nostres arrels hospitalenques sembla que va renaixent mica en mica; com deia Jaume Codina, era una qüestió de temps, però també d’amor. Amor, sensibilitat, respecte pels que van ser abans aquí, ja que la seva història és també la nostra. Hom deia que no existia per tal de que no féssim memòria d’un espai, d’un paisatge molt més humà, esclafat per la cobdícia d’uns pocs a l’últim mig segle; però els records son tossuts i no és fàcil acabar amb ells.

El dia 7 d’abril 500 persones van plantar-se davant del Cinema Rambla per tal de fer un homentge a una part important dels seus records, de la seva història, del seu patrimoni, que deixava d’existir amb 55 anys de presència a la ciutat. El 24 de maig de l’any passat 500 persones més anaven des de la plaça de l’Ajuntament fins la última zona agrícola de la ciutat per reclamar el mateix. La resposta de l’ajuntament ha estat quasi la mateixa, “no hi han diners per això”,… era d’esperar.

Ahir com una espècie d’alineació astral el cinema i la zona agrícola es van unir. El JISH, l’Associació Joves per la Igualtat i la Solidaritat va concedir al film SOS Cal Trabal (dirigit per Fran Menchón i David Casademunt, amb la col.laboració d’Esquerra l’Hospitalet) el premi al millor curtmetratge dins del Metropol’his, i això és molt important per que farà arribar més lluny aquest crit d’auxili en forma d’imatges, i pot ser entre tots podrem parar aquesta nova agressió a la ciutat.

Tan lluny, que pot ser podrem veure aquest curt davant del Cinema Ramblas, ja que la plataforma per la seva defensa està preparant un cinema a la fresca allà mateix, i per tant és molt probable que el Rambla i el nostre passat agrícola es tornin a veure les cares després de molts anys.

Una altra cosa, en aquest mateix sentit, des de l’entorn de l’AV de Bellvitge s’ha creat una pàgina al facebook per desempolsar imatges del nostre passat, però tenim problemes per alimentar-la: moltes d’aquestes imatges es troben engarjolades a l’arxiu municipal, es a dir, podem anar allà a veure-les però no poden sortir a internet i assolir la seva total llibertat, encara que sigui sense ànim de lucre i amb l’objectiu de donar a conèixer la història a la pròpia ciutat. Amb les dels llibres estem igual, hem aconseguit alguns permisos d’autors, i hem de demanar a d’altres; també, ens confessem, hem publicant imatges de llibres antics, d’hemeroteques, biblioteques i cartoteques digitals, així que no sabem si ens engarjolaran també a nosaltres per alliberar imatges.

En fi, si teniu fotografies que creieu que darrere tenen una història interessant per la ciutat, preferiblement anteriors a 1980, i les voleu alliberar amb nosaltres, tenim un petit espai al facebook que esperem fer créixer entre tots: L’Abans (desitgeu-nos sort!)

Març 1, 2010

Això és Cal Trabal. És públic. És un parc

Residus classificats com a perillosos abocats a sobre del terra nu i dels canals que reguen l’última zona agrícola del nostre municipi. Aquest ha estat el pitjor resultat de la deixadesa de les nostres administracions, del fet d’obrir un espai de manera descontrolada, sense cap mesura correctora per evitar contaminar el terra, les aigües i l’aqüifer protegit del Llobregat. A més del problema de salut pública que poden ocasionar.

Veient el succeït recordem el que sempre ens han esgrimit des de l’Ajuntament com a raó per acceptar els plans dels promotors de la “reordenació” de Cal Trabal. Ens diuen que si no accepten els edificis els propietaris tenen tot el dret a fer, per exemple, un aparcament de camions, encara que l’ajuntament s’oposi. Be, al final s’ha fet un aparcament, però no han estat els propietaris privats, sinó els públics, ja que aquest terreny és del Estat, i ho han fet sense cap mesura per evitar contaminar, sense les mesures que demanarien a qualsevol activitat privada. Ho han fet com es feia abans, sense cap estudi, sense res, sense importar l’impacte.

Molts ens preguntem si és una estratègia per degradar la zona per tal de facilitar la requalificació dels terrenys, o també si deixar caure la masia de Cal Masover Nou,  persegueix que deixi de ser patrimoni arquitectònic de la ciutat, i per tant facilitar la construcció d’edificis a aquell lloc.

Fa setmanes que hem demanat el control i neteja de la zona, i no sols des d’aquesta pàgina sinó també directament a la Regidoria,… però ara l’ajuntament diu que es cosa de la Direcció General de Carreteres, com si aquests terrenys no fossin a l’Hospitalet. Es renta les mans com ho va fer amb les tones i tones de runa i altres residus de Cal Jaume de la Vidala, fins que des de l’Associació els Verds d’Esquerra es va denunciar a la Fiscalia de Medi Ambient, llavors tothom va començar a correr i actualment s’ha netejat tot. Un cas similar és el dipòsit municipal de vehicles, realitzat sense cap mesura d’impermeabilització i drenatge de les aigües, on qualsevol pot entrar a robar peces de cotxe i que ja s’ha incendiat varies vegades. Tot això sense que l’ajuntament (aparentment) mogui un dit.

Amb aquests antecedents no es pot confiar en que els membres de l’ajuntament facin res per evitar que es degradi la zona, així que diverses entitats i persones del nostre municipi preocupats pel medi ambient van quedar dissabte passat al matí per netejar la zona, i mica en mica van aconseguir agrupar un bon munt de residus, alguns classificats com a perillosos (olis usats, àcid sulfúric,…).

Posteriorment, des de l’Associació de Veïns de Bellvitge hem demanat entrevistar-nos amb la Regidoria de Districte VI, amb la Regidoria de Medi Ambient i amb la Direcció General de Carreteres del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya per tal de trobar una resposta a l’actitud de les administracions respecte a aquesta àrea. Creiem que al llarg de la Feixa Llarga es poden habilitar llocs d’aparcament suficients i en millors condicions que els actuals, tant pels usuaris i treballadors de l’hospital, que no veuran sufrir els amortigüadors dels seus vehicles, com pel medi ambient de la zona.

I com tenim moltes fotografies, deixo links a tres albums de picassa: Ricard, Jose Antonio i Ivan. També un enllaç al grup del facebook de la plataforma on podreu trobar un video. També una causa del facebook on ja hi han apuntades 2684 persones en contra de la destrucció de l’última zona agrícola de l’Hospitalet de Llobregat. Si voleu defensar Cal Masover Nou, també hi ha un grup de facebook amb quasi 500 persones que reclamen la seva rehabilitació,… I si voleu participar en persona poseu-vos en contacte amb nosaltres

febrer 22, 2010

Abocaments il·legals a la Feixa Llarga

Segons comenta el lloc web informatiu de la ciutat Hospi.cat s’han efectuat i s’estan efectuant una sèrie d’abocaments il·legals a la zona de l’aparcament provisional de l’Hospital de Bellvitge, just a tocar del canal que es fa servir per regar part de l’última zona agrícola de la nostra ciutat. Aquests abocaments consisteixen en materials de construcció, mobles,… però ja sabem que quan comencen és difícil parar-los. No cal anar molt lluny per trobar un exemple, al sector de Cal Jaume de la Vidala, on segurament hem tingut que pagar entre tots l’incivisme d’uns quants i la permissivitat d’altres.

A Hospi.cat es diu que des de que es va construir la cua de maniobres del metro tota la superfície ha quedat desprotegida sense cap limitació d’accés, el que està produint una ràpida degradació de l’espai. En això estem totalment d’acord. Segons aquesta web, “l’Ajuntament  busca deteriorar la zona per poder portar a terme els plans de requalificació”.

El cert és que des de l’Ajuntament sempre treuen com un dels arguments per carregar-se part de la zona agrícola, que s’ha de fer per que és una zona degradada. Nosaltres veiem la degradació a algunes zones que envolten la zona agrícola, però no a aquesta, suposem que és un problema de sensibilitat en vers la identitat, l’historia o el medi ambient de la ciutat.

D’altra banda és lamentable que encara aquests abocaments existeixin, quan des de fa molts anys tenim una deixalleria a pocs centenars de metres que pot admetre aquests residus. No sabem si és per incivisme, per ignorància o si són empreses que es volen estalviar uns calers, però no és la primera vegada que denunciem aquests fets al llarg del carrer Feixa Llarga, encara sense urbanitzar, sobre tot la zona de propietat municipal que hi ha entre el Camp de Fútbol i l’estació de FECSA.

Preguem als veïns i a les empreses que facin servir el servei de la deixalleria, i als serveis municipals que mantinguin tot aquest espai al costat de l’Hospital de Bellvitge lliure i net de residus.

Desembre 5, 2009

Rèquiem per l’última zona verda verge de l’Hospitalet

Cal Masover Nou, masia en greu estat de conservació, patrimoni històric i arquitectònic de la ciutat i dels seus ciutadans

Avui al diari El Periódico surt com a carta destacada del dia un text d’Antoni Garcia, un veí de l’Hospitalet de Llobregat:

“Com a veí de l’Hospitalet, reclamo a l’alcaldessa, Núria Marín, la conservació de la zona agrícola i verda situada als àmbits de Feixa Llarga-Cal Trabal i la Marina, i rebutjo el projecte urbanístic de construir edificis d’oficines i hotels en aquests terrenys, reservats com a zona verda. He de recordar a la senyora alcaldessa que al diari informatiu número 42 de l’ajuntament, amb data de 17 de març de 1997, el llavors alcalde, Celestino Corbacho, va manifestar que la Marina seria l’oasi agrícola de l’Hospitalet, que es rehabilitarien les masies i que es crearia un centre d’educació mediambiental.

Vaig creure en Corbacho i crec en Marín. Per això demano explicacions sobre el compromís citat. I ho faig perquè veig que s’ha convertit en paper mullat.

L’Hospitalet és una de les ciutats de més densitat de població de tot Europa, i Cal Trabal (que té un gran valor ecològic) és l’última zona verda verge que ens queda. Allà hi ha el 80% de la fauna i la flora del municipi, i el seu espai forma part del marc fluvial del delta del Llobregat, lloc clau en la ruta migratòria de les aus. Cal Trabal també és l’últim reducte agrícola de l’Hospitalet. Si la ciutat perd aquests espais, haurà perdut la seva identitat. I a Cal Trabal, a més a més, hi ha la masia de Can Masover Nou, que és patrimoni històric. Els ciutadans tenim dret a saber quins acords ha firmat l’alcaldessa amb els constructors. Segons l’ajuntament, no hi ha cap projecte, però un informe desfavorable del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat ho desmenteix. Aquest informe ratifica l’oposició de la Plataforma Salvem Cal Trabal. No vull més ciment, ni requalificacions especulatives”

Diari informatiu al que fa referència Antoni Garcia. A la fotografia es pot veure el mas de Cal Trabal. Si piqueu podeu entrar a la resta de la noticia

Novembre 27, 2009

Una requalificació surrealista del PSC

El 17 d’ctubre passat fèiem una entrada titulada “Fan el que volen” fent-nos eco d’una notícia del diari el Punt on es deia que l’ajuntament pretenia requalificar un sector de la Rambla Marina com a “zona verda”, aquest sector, que es veu pràcticament sencer a la fotografia és el que va des de l’avinguda Carrilet fins a la carretera del Mig. Com es veu de zona verda, com l’entén tothom, te poc; seria en tot cas una zona grisa, amb arbres a cada costat i unes jardineres al mig d’alguns sectors per tal de dissimular. Tancàvem l’article reivindicant  “Ens calen zones verdes de qualitat, de veritat, amb ànima! no de formigó com aquesta, i tant aquí com a Can Rigal, com a tot l’Hospitalet de Llobregat!”, ja que la nostra ciutat te una mancança molt important en superfície de zones verdes, molt per sota dels criteris de l’Organització Mundial de la Salut.

Aquesta setmana, al ple municipal, s’ha aprovat el “DICTAMEN PER APROVAR PROVISIONALMENT LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DE PGM A L’ÀMBIT DISCONTINU DE LA FEIXA LLARGA AMB LA TRAVESIA INDUSTRIAL I A LA RAMBLA DE LA MARINA, ENTRE L’AVINGUDA DEL CARRILET I LA TRAVESIA INDUSTRIAL, AMB RESOLUCIÓ PRÈVIA DE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA EN EL TERMINI D’INFORMACIÓ PÚBLICA DE L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA” en solitari pel PSC utilitzant la seva majoria absoluta, ja que la resta de partits no sols estaven en contra, sinó que estaven lògicament indignats per aquest engany. Des de la Federació d’Associacions de Veïns de l’Hospitalet el sentiment ha estat el mateix, tildant aquest fet de presa de pèl. En fi, transcrivim un article del diari Avui d’aquest matí:

L’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat ha decidit guanyar espai de zona verda canviant la qualificació de la Rambla de la Marina, en el tram comprès entre l’avinguda del Carrilet i la Travessia Industrial, en un espai on la grisor s’imposa clarament al color verd. La proposta, que només compta amb el suport del PSC, s’ha fet per compensar la pèrdua de metres quadrats de zona verda que significarà construir una pista d’atletisme que ha de substituir l’actual de Can Rigalt, equipament esportiu que desapareixerà quan es desenvolupi urbanísticament aquesta zona.

L’Ajuntament va trobar un espai a l’entorn de la Feixa Llarga, al barri de Bellvitge, on ja hi ha altres instal·lacions esportives. Es tracta d’una parcel·la “que ara fem servir com a viver, i la meitat ja està qualificada com a equipament i l’altra meitat com a zona verda”, explica la tinent d’alcalde d’Urbanisme i Obres del consistori, Ana M. Prados. El primer que s’ha fet ha estat qualificar el terreny com a equipament per poder-hi ubicar la pista. Això ha obligat a buscar altres terrenys per compensar la pèrdua d’espai verd i el PSC ha trobat la solució a la Rambla Marina, però en aquesta decisió s’ha quedat sol.

La proposta tirarà endavant perquè els socialistes tenen majoria absoluta i només s’hi ha presentat una al·legació, però ha obert la segona gran escletxa en pocs mesos a l’equip de govern, que formen PSC i ICV-EUiA, després de la polèmica que es manté oberta per la urbanització de Can Trabal, l’última zona agrícola de l’Hospitalet.

Des de l’Ajuntament, Prados assegura que d’aquesta manera s’aconsegueix que la part baixa de la Rambla de l’Hospitalet “sigui per sempre més per a ús ciutadà”. El regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat, Alfonso Salmeron, d’ICV-EUiA, però, s’hi oposa perquè considera que la compensació “s’ha de fer en un altre lloc i no pas en un vial”. Segons Salmeron, per obtenir aquest espai es podria esperar a la requalificació que encara s’ha de fer de Cal Trabal.

Per als veïns, presa de pèl

El president de la Federació d’Associacions de Veïns de l’Hospitalet, Manuel Piñar, ha qualificat la mesura de “presa de pèl” i opina que la idea del PSC “no hi ha per on agafar-la” i la qualifica d'”excusa de mal pagador”, ja que la Rambla sempre serà d’ús ciutadà “si aquesta és la voluntat dels equips de govern”. La portaveu de CiU, Meritxell Borràs, prefereix ironitzar dient que actuant d’aquesta manera “serem la ciutat amb més zones verdes de Catalunya”.

Això ens recorda que al setembre, l’alcaldessa, en referència a les crítiques i preguntes sorgides per la futura destrucció de unes 13 Ha de zona verda amb ús agrícola al sector Cal Trabal, va dir: “es farà el que sigui millor per l’Hospitalet i la ciutadania”, com una mare que  diu al seu fill petit: “ja l’entendràs quan siguis més gran, ara sols et puc dir que hem de fer això i ja està”. Sembla que 30 anys de democràcia ens ha portat a això, a que ens tractin així, com a nens petits, o pitjor, como si fóssim babaus. Suposem que això és el mateix, algun dia entendrem aquest moviment,… és pel nostre be…

Però realment l’equip de govern actual sap el que vol o necessita la ciutat?, o es que l’ajuntament de fa tan sols una dècada, aquell que va preveure o construir tants parcs ara oblidats o arrasats per aquests d’ara, no sabia res? Com un mateix partit pot canviar tant d’opinió en aquest aspecte en tants pocs anys?

Novembre 24, 2009

Dues accions per a Cal Trabal i una exposició itinerant

Aquest cap de setmana Els Verds-Esquerra ecologista van publicar a diferents medis una carta oberta a l’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat on reclamen respecte per l’última zona agrícola de la ciutat, per Cal Trabal; d’altra banda Esquerra Unida i Alternativa presentarà la seva proposta de reordenació del sector de Cal Trabal a l’auditori Barradas la setmana que ve, el dia 01.12.2009. Per últim volem presentar el bloc resultant d’una exposició itinerant sobre horts urbans que està realitzat l’Stefanie Fock per Catalunya, Espanya i Europa, i on una part està dedicada a la lluita per evitar que part de l’última zona agrícola del nostre municipi quedi sepultada sota encara més formigó.

si piqueu es fa més gran!!

Novembre 2, 2009

Cal Trabal: Dictamen de la Comissió Cívica del Patrimoni del Baix Llobregat

ccpbl

El Plenari de la Comissió Cívica del Patrimoni del Baix Llobregat del dia 28.01.09 va acceptar a tràmit la petició del Centre d’Estudis de L’Hospitalet de Llobregat per considerar que, malgrat l’adscripció administrativa de l’Hospitalet en la comarca del
Barcelonès, des del punt de vista del territori geogràfic i històric, el terme municipal de
l’Hospitalet forma part indestriable de la vall baixa del Llobregat.

En data 02.10.2009 va signar el seu Dictamen amb 9 conclusions, i com veureu, com ja ho va fer el Departament de Medi Ambient i Habitatge, també ens donen la raó:

1. Volem posar de manifest d’antuvi que, en l’opinió de la CCPBL, el planejament d’un territori tant delicat com la vall baixa del Llobregat i, especialment, el seu marge esquerra (l’Hospitalet, Cornellà, St. Joan Despí…) s’hauria de fer des d’una perspectiva global del territori que, tot i tenint en compte els interessos concrets de caràcter local, sigui capaç d’assumir la projecció de valors que es generen des d’aquella perspectiva global, com l’excessiva densificació, la necessitat de recuperar les zones de ribera del curs baix del Llobregat, la recuperació dels traçats bàsics d’un territori històricament agrícola i industrial (Canal de la Infanta, espais agrícoles significatius, corredors verds de relació intermunicipal, colònies i complexos industrials, etc.), la preservació dels aqüífers, etc.

2. En aquest sentit, tot i que és legalment correcte treballar a partir dels paràmetres de planejament urbà establerts pel PGM, En el cas de Can Trabal hi ha un debat previ que no es deuria obviar, com és el del valor patrimonial de les activitats històriques i la necessitat d’incorporar-les al planejament territorial, respectant l’estructura fonamental del territori afectat, les peces arquitectòniques singulars que conté i la seva relació amb el conjunt del territori. Aquest és, al nostre entendre, un debat previ, que podria, fins i tot, posar en qüestió les qualificacions urbanístiques assignades fa 40 anys pel PGM. La inclusió inicial de Can Trabal en la delimitació del Parc Agrari del Baix Llobregat, era una mostra “no consumada” d’aquesta possibilitat.

3. En aquest sentit, la Comissió Cívica de Patrimoni del Baix Llobregat (CCPBL) considera que l’activitat agrícola mantinguda fins ara en l’espai anomenat “Feixa Llarga – Can Trabal” i els diferents elements i edificis referencials d’aquest passat agrícola tenen un alt valor patrimonial, en tant que és la darrera possibilitat, en un municipi urbanísticament “colmatat” com l’Hospitalet, per mantenir viva la referència a l’important passat agrícola del municipi. I que, prèviament a la planificació específica d’aquest espai, cal obrir un estudi, i si cal un debat, sobre aquesta dimensió patrimonial i com hauria de condicionar el seu planejament, es mantinguin o no  finalment les qualificacions del PGM.

4. L’aplicació de criteris convencionals de planejament estrictament urbà, reduint el debat al manteniment d’una zona verda o de parc urbà, sense plantejar-se que estem tractant la darrera zona d’activitat agrícola existent en un municipi que, en els darrers 50 anys ha anat minvant contínuament una activitat que va donar vida i configuració al municipi al llarg dels primers 1000 anys de la seva història, és poc raonable des del punt de vista d’un planejament respectuós amb el patrimoni, en el sentit que la CCPBL defensa (no limitat a la salvaguarda de peces singulars descontextualitzades, sinó igual a un continuum que lliga el planejament actual amb la història real dels pobles, a través de la conservació de vestigis significatius, tant naturals, com ocupacionals, artístics, arquitectònics o infrastructurals).
5. Cal dir, a més, que una de les resultants del planejament estudiat és la pràctica descontextualització de dues de les tres masies que es conserven en aquesta zona (criteri no present en l’actual Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l’Hospitalet de Llobregat). Una es trobaria ubicada al mig d’una zona industrial, donant cara a la carretera del Mig i físicament separada dels camps (seria com el cas de Can Manso a Cornellà), l’altra quedaria rodejada pels nous edificis que es construirien davant de l’espai de l’Hospital de Bellvitge.

6. Tanmateix, cal tenir en compte en aquest debat previ que caldrà definir un marc adequat de viabilitat i d’adequació d’aquesta activitat agrícola que proposem mantenir, tenint en compte el context real en que s’haurà de desenvolupar:

i. Cal estudiar les possibilitats de la propietat actual dels terrenys agrícoles per assumir els reptes de continuïtat d’aquesta activitat. O, en el seu defecte, com es podria plantejar l’assumpció d’aquest projecte (28 Ha., segons el CEl’H) per la iniciativa pública o comunitària.

ii. Al marge del tema de les propietats i de la titularitat, creiem que el marc natural per la viabilitat de la gestió d’aquest projecte seria el “Parc Agrari del Baix Llobregat”. Caldrà veure, però, en quines condicions el podria assumir. I no té sentit que tanquem la possibilitat d’altres alternatives.

iii. Sembla obvi, i així ho reconeix el propi CEl’H, que no es tracta de perpetuar un conjunt d’explotacions agrícoles convencionals (probablement inviables en aquest lloc i en les actuals condicions de l’activitat agrícola), si no un conjunt d’activitats agrícoles amb un alt valor afegit, tan a nivell social com ambiental, i, sobretot, de la pedagogia sobre la història i l’activitat agrícola adreçada a les escoles i als ciutadans, en general. Per tant, amb una important activitat de visites informatives i experimentals.

iv. Finalment, ens cal fer notar que, en el context de la densificació demogràfica de l’Hospitalet, aquest espai verd, tot i que sigui plenament agrícola, ha de garantir una oferta de repòs, de passeig i d’oci natural a la ciutadania, en general. En aquest aspecte, valorem adequadament els raonaments de l’Ajuntament sobre el caràcter urbà de la zona, tot i que no creiem que les qualificacions del PGM hagin de ser la referència principal.

7. Les estratègies per a la viabilitat econòmica d’aquesta operació, així com la seva convivència amb altres projectes col·lindants, com el “Biopol” a partir dels hospitals de Bellvitge i “Duran i Reinals”, son tot un altre afer, davant del qual la CCPBL vol també aportar el seu punt de vista en relació amb l’afer patrimonial que ens ocupa, sense entrar en el detall d’alternatives que no li corresponen:

i. Per la informació disponible, sembla que l’operació d’autoritzar un fort aprofitament immobiliari en una part de la zona, prèviament qualificada com a 6c, tindria un objectiu principalment econòmic (fer possible la cessió a l’Ajuntament per part dels promotors de tots els terrenys, ara en explotació agrícola, així com la seva urbanització). Pel que fa a la relació amb el Biopol, no sembla que la ubicació de concessionaris de cotxes en aquesta àrea tingui gaire a veure amb el desenvolupament d’aquell projecte. A part de la dimensió utilitària (realització del “parc”), sembla que de cara al Biopol seria millor pensar en reserves per a la implantació d’activitats científiques i empresarials. En qualsevol cas, no ens consta que els 7 edificis de PB+14+àtic siguin fruit d’un estudi de necessitats del Biopol.

ii. Malgrat que aquesta operació estaria parcialment compensada per la transformació en 6c de la zona anteriorment qualificada de 9 (protecció de sistemes), segons la proposta de l’ADU, la nostra opinió és que l’impacte d’aquesta actuació immobiliària, tal com ara està plantejada (inclòs en la proposta de l’ADU) és fortament contradictori amb l’activitat que considerem que cal plantejar en aquest espai i comporta un sever impacte paisatgístic. Caldria, doncs, repensar aquesta proposta, tant des del punt de vista econòmic, com des del punt de vista de la possible ubicació dels desenvolupaments immobiliaris requerits pel Biopol .

iii. La proposta, per altra banda, de donar continuïtat a la zona industrial actual, al llarg de la carretera del Mig, restant un altre espai a la zona, encara que activitats provisionals (aparcament de camions, deixalleria) l’hagin ocupat parcialment “de facto” durant els darrers anys, ens sembla incoherent amb el principi expressat al principi del dictamen: planejar aquests espais delicats, amb una visió de conjunt del territori i no només des d’interessos locals. Efectivament, només la consolidació d’aquest espai com a verd (agrícola), totalment o parcialment, pot deixar una porta oberta a la recuperació d’espais col·lindants del municipi de Cornellà, afavorint la salvaguarda d’un espai de ribera (així com de corredors verds que puguin connectar els diversos municipis, en aquest cas, amb Can Mercader de Cornellà i Remunta / Can Buixeres de l’Hospitalet) que compensi les greus insuficiències d’aquest territori de la vall baixa del Llobregat, altament densificat.

iv. Ens sembla, en canvi, altament interessant l’estudi aportat per l’ADU, contemplant un replantejament del sistema viari d’aquest nus, amb la continuïtat de la Gran Via, la recuperació d’accessos al riu des de l’Hospitalet i, conseqüentment, la recuperació d’importants zones verdes (que, per altra banda, estan pendents de definició concreta). És, al nostre entendre un bon exemple de planificació viària en el territori i des del territori.

8. Les consideracions bàsiques d’aquest dictamen estan també avalades (en uns o altres aspectes) per documents, com el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l’Hospitalet, l’Agenda 21 de l’Hospitalet de Llobregat, el Pla Especial de Protecció i Millora del Parc Agrari del Baix Llobregat i, recentment (2 de juny de 2009), pel “Document de Referència” del Serveis Territorials de Barcelona del Departament de Medi Ambient i Habitatge sobre la “Modificació del PGM en els àmbits de Feixa Llarga-Cal Trabal i La Marina, als Municipis de l’Hospitalet de
Llobregat i d’El Prat de Llobregat”.

9. Hem de dir finalment que aquest és un tema complex i delicat i que, en conseqüència, al marge del present dictamen, requeriria la valentia d’emprendre una nova planificació més participativa (societat civil hospitalenca, Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat, propietaris, Ajuntament i, si es considera interessant per les parts, la pròpia CCPBL estaria disposada a aportar-hi els seus punts de vista), que garanteixi l’estudi i el debat previs sobre el valor patrimonial de la zona, però també les condicions de viabilitat i un planejament sensat i equilibrat. L’esperança de la CCPBL és haver contribuït a identificar els aspectes patrimonials essencials a ser tinguts en compte en la revisió d’aquest planejament.

Pàgina següent »

Bloc a WordPress.com.