Associació de Veïns de Bellvitge

Desembre 29, 2009

Bon any nou

Fotografia copiada del lloc web flickr. El seu autor és "vicente.g"

 Aquestes imatges, preses des de la serra de Collserola, ens mostren Bellvitge en primer terme, i també l’espai que ens separa del mar i de la nova llera del riu Llobregat. Al nostre municipi i cap al mar sols veiem centenars d’edificis que no han parat de sorgir des dels anys 50, construïts sota les consignes dels diferents marcs legals que han alimentat el progrés més agressiu, el més depredador, amb l’especulació com a mètode i símbol indiscutible, i ja demostradament insostenible, tant mediambiental com econòmicament parlant.   

També veiem la torre, l’hotel d’Hespèria, l’últim símbol, amb la plaça Europa, de tot això que diem. Nous edificis cars, ostentosos, elitistes; símbols de poder a l’antiga, provincians i desconnectats dels ciutadans; espais sense ànima, que pretenen ser l’avantguarda del que alguns encara consideren com a una ciutat moderna i que cada vegada és més una anticiutat on s’abandonen els altament necessaris projectes de zones verdes i es construeixen grans centres comercials dissenyats al detall per vendre, substituint als espais públics econòmicament estèrils; on la contaminació atmosfèrica no complirà amb el que ens demanen des de l’UE i encara així es vol afegir més llenya al foc construint més per contaminar més; on caldrà anar al poble del costat per reconèixer el nostre antic paisatge, la nostra identitat i història, per veure una mica de natura real; encara que caldrà anar en cotxe, clar, per que a peu o en bici ara per ara és insegur.

A aquesta ciutat encara existeixen mancances en llars d’infants, o en casals d’avis,… no protegeix als ciutadans amb plans d’emergència adequats,… te un govern cada vegada menys transparent, i una de les pitjors reputacions d’Espanya, tant que des de RTVE es van creure en el dret de maltractar-nos sense miraments,… 

Encara que des dels medis de comunicació municipals tot sigui perfecte i meravellós (també podeu llegir això), des d’aquí lluitarem perque així sigui, o com a mínim traurem els colors als nostres ben pagats gestors.   

Ja sabeu que som pocs, així que si teniu idees i voleu participar, encara tenim feina per repartir!   

En fi, bon any 2010.    

Fotografia copiada del lloc web flickr. El seu autor és "jose"

Abril 26, 2009

Una pintura de Chiara Lera

Filed under: ACCIÓ SOCIAL,Art — AVVBellvitge @ 10:33 am
Tags: , , , , ,

nataleabellvitge

Aquesta pintura es diu Natale a Bellvitge (Nadal a Bellvitge), i és de Chiara Lera, una jove pintora de Lucca, a la Toscana italiana, que ja fa uns anys que es troba a Barcelona estudiant i treballant. Podeu trobar part de la seva obra al flickr

Natale a Bellvitge és una acuarela sobre paper, amb unes dimensions de 30×30 cm i la va pintar l’any passat, ella també ens ha dit que aquesta pintura va sortir publicada a la revista “Living”, una de les més famoses d’art i cultura a la Toscana.

Si voleu saber més d’ella, aquesta és la seva web: www.chiaralera.com i aquest el seu correu electrònic: info@chiaralera.com

Desembre 10, 2008

Dues fotografies antigues de l’Hospital de Bellvitge

Dues fotografies impressionants trobades de casualitat a internet.  La primera és de la construcció de l’Hospital i l’ha penjat en Javier Ortega Figueiral a flickr.

Segons la web de l’Hospital:  “La construcció de l’Hospital, encarregada a l’empresa Dragados y Construcciones, es va iniciar a mitjans de l’any 1970 i va ser una de les grans obres d’aquells moments, juntament amb la Universitat Autònoma de Barcelona, a Bellaterra. Hi treballava una plantilla de 700 persones, 500 de les quals eren obrers i 200, tècnics. La jornada de feina dels obrers era de més de 10 hores diàries, pagades a 40 pessetes l’hora, en unes condicions de treball difícils que van provocar alguns accidents importants.  Les pressions perquè es finalitzés l’Hospital al més aviat possible van comportar un enduriment de les condicions de treball, fet que va motivar demandes de millores laborals dels treballadors, que van acabar en vagues, i que van tenir com a resposta la intervenció de la policia i els primers acomiadaments. Les pressions de l’Administració a la constructora perquè l’obra no es parés van concloure en unes negociacions en què els treballadors van obtenir una millora salarial, la possibilitat de tenir una representació sindical per tractar els acomiadaments indiscriminats, un plus per treballar en alçada, i la construcció de banys, dutxes i un menjador semisubvencionat. En canvi, no es va aconseguir el dret a fer vacances ni el pagament dels dies de vaga. Aquests fets van servir d’estímul a la solidaritat entre els treballadors de l’obra i també per als treballadors d’altres empreses”


hospitalconstrucciefbfbdn

Aquesta segona imatge és de l’Hospital ja construït. L’hem trobada al Bloc de Bellvitge.

Segons la web de l’Hospital, on podeu trobar moltes històries: “Al començament només es podia arribar a l’Hospital amb cotxe o amb un autobús de la línia PR que parava a l’altra banda de l’autovia de Castelldefels. Llavors, hi havia tres possibilitats per arribar fins a l’hospital: creuar a corre-cuita l’autovia, passar per un desguàs d’1,30 m d’alçada, o passar per un pas subterrani que solia estar sempre inundat. A causa de les queixes insistents, en especial de l’equip d’infermeria, l’autobús va arribar fins a l’Hospital. Però abans d’entrar al vestíbul de l’Hospital encara s’havia de vèncer un altre obstacle, tant per als que arribaven en l’autobús com per als que venien amb el cotxe particular: com que no tots els accessos estaven asfaltats, quan plovia calia superar les zones enfangades. Una anècdota explica que es va fer canviar el sentit de circulació d’un dels pocs carrers asfaltats per estalviar al ministre Licinio de la Fuente el pas per un carrer enfangat.  Progressivament es van anar asfaltant els accessos a l’Hospital, alhora que la consolidació urbanística de la zona va permetre millorar notablement les comunicacions.”

hosptial-bellvitge

Bloc a WordPress.com.