Associació de Veïns de Bellvitge

Juny 24, 2009

Horts lúdics al 1987 a Bellvitge

A l’11.06.2009 vam publicar un plànol amb els horts lúdics existents actualment als voltants de Bellvitge, ara fem el mateix però amb una imatge de l’Ortofotomapa de Catalunya (full 420-11-8) realitzat a partir d’un vol del març de 1987  copiat de la web del Institut Cartogràfic de Catalunya. Si es comparen les dues es pot observar la disminució de les superficies ocupades pels petits horts en 20 anys.

horts1988-1p

Si piqueu es fa molt més gran!

Juny 12, 2009

Els horts del costat de les vies (C1)

huertosc1p Ahir vam anar a visitar els horts que es troben al costat de les vies del ferrocarril, a la continuació de l’av. Amèrica. Com dèiem a l’anterior text del bloc aquests horts (els vam denominar com a C1) desapareixeran aquest any o com a molt el pròxim, quan comencin les obres de soterrament. cañasAllà ens vam trobat i vam poder parlar amb en Manuel, uns dels 13 o 14 veïns que cultiven un petit hort com activitat d’oci.

Manuel és el més gran de tots els que passen les seves hores allà, porta cultivant el mateix tros de terra 37 anys i ara ja arribat als 85 d’edat. Vam parlar sobre el futur dels terrenys i ens va dir que no sap el que farà la resta, però que quan li treguin això ell ja no voldrà començar de nou amb una nova terra i menys, lluny de casa seva,… és massa gran.

Ell és conscient de que tot això no és de la seva propietat,  i realment no  sap de qui és aquest terreny, segons ens diu, el va agafar quan un altre el va deixar fa 37 anys i sense saber el que passaria al dia següent ha continuat collita darrere collita fins ara, ningú mai li ha dit res. Sap que això te un fi proper, i a la seva edat no te més remei que assumir el que hi ha.

aljibe

A aquests horts no arriba l’aigua, i ens va ensenyar com la recull de la pluja a partir de l’escorrentia que es produeix a la carretera. Te un aljub (aljibe) fet de formigó, d’un metre i mig de profunditat, i si encara necessita més volum l’emmagatzema en bidons com un bé preciat que és; altres companys però, la porten en garrafes, cada dia una, acumulant-les als límits dels seus horts.

Ens va dir que normalment no va ningú per allà, fa anys van passar dos policies per donar una ullada i poca cosa més, i això no vol dir que hi hagi robatoris, segons ell no són habituals. Ni tan sols ha anat ningú de l’ajuntament per avisar de que s’hauran d’anar en poc temps, de que les figueres, nesprers, llimoners, pruners, albercoquers, figueres de moro, parres… desapareixeran i amb ells la terra que ha donat collites durant tants anys.

Nosaltres no sabem si els arbres els trasplantaran o si directament passaran a ser “residus de poda”, esperem que es tractin com a patrimoni del barri, dels seus veïns. Si no es troba lloc al barri per fer un trasplant, encara que a la zona agrícola hi ha molt de lloc, ja el trobarem a la resta de la ciutat.

Darrera de les tanques fetes amb el que s’ha trobat que pugui servir per donar una mica de seguretat i la reutilització de moltes coses velles com a mètode de construcció i de treball, trobem els arbres  i uns cultius cuidats amb molta cura i tenacitat. Trobar-se dins d’aquest espai no te res a veure amb la visió “cutre” que es te des de fora. És un lloc perfecte per ensenyar valors pot ser perduts als joves,… i a molts no tan joves.

Juny 11, 2009

Adéu als horts lúdics de Bellvitge

hortsplanol

Horts lúdics que envolten el barri. Mitjançant fotografia aèria s'observen més a la llera del riu i a prop de l'empresa Akzo Nobel, ja a la ciutat de Barcelona, però són més petits.

Ara mateix, pràcticament tots els horts lúdics que envolten el barri es troben en perill de ser eliminats. Els primers seran els que es troben al costat de les vies del ferrocarril a causa del seu soterrament (C). Els que envolten les cotxeres de TMB, a Cal Jaume de la Vidala, també desapareixeran ja que encara que no han dit res en ferm, però per aquest sector sembla que també s’estendran les empreses del Biopol (B). Els horts que envolten l’ER de FECSA-Endesa tampoc sobreviuran ja que al pla d’ordenació de Cal Trabal figura la construcció de diversos edificis.

Penseu que abans de les Olimpíades els horts cobrien bona part de la zona esportiva, i també on ara està el Hesperia Tower, al polígon Pedrosa… existeixen des de l’origen del barri, i es van crear pels veïns que sortien del seu origen rural cap a les fàbriques de Barcelona… Era un dels esports més practicats al barri!!, però mica en mica la pressió urbanística ha fet desaparèixer tots fins al punt on estem ara, i no s’ha fet res.

S’han fet moltes instal·lacions i equipaments a Bellvitge, però ningú ha pensat en els horts, o ningú ha deixat lloc per ells. Fa poc va entrar en contacte amb nosaltres una noia, l’Stefanie Fock, que està realitzant fotografies dels horts de tota Barcelona, i ens va enviar aquest text de presentació del seu projecte que reproduïm (parcialment), ja que dona la seva visió sobre el significat d’aquests espais:

“Contemplando que la identidad de una ciudad no se deja planear desde afuera (y de arriba) y que no está caracterizada sólo por su arquitectura, miro la práctica de la cultivación urbana como una manera de usar espacios libres que distingue a Barcelona de otras ciudades. Esta concreta interacción entre personas y el espacio sigue la tradición de esta ciudad e ilustra muy bien las posibilidades de acción y reestructuración que favorecen los espacios inciertos dentro del entorno urbano controlado.

Con el uso como huertos estos espacios vacíos se ocupan con un sentido, sea el huerto como necesidad de alimentación a causa de problemas económicas o el huerto como forma de autogestión. Sea un sitio de retirada o un lugar de encuentros sociales de vecinos y generaciones, sea parte del planeamiento urbano o privado o parte de un activismo social-político contra el consumo y la transgenética y así un espacio público.

Un huerto urbano crece en la repisa, debajo del asfalto levantado o en tierra en barbecho, puede ser parcelado u organizado comunitáriamente, sus frutas llegan a la nevera de una sola casa o a la olla gigante de comedores populares. En él nacen amistades o incluso cooperativas para la distribución de alimentos ecológicos.

Tan heterogéneo como sus habitantes, también lo son los huertos de esta ciudad, sus usuari@s, su plantación y sus formas de organización. Esta heterogeneidad, así como las diferencias entre la reapropiación de espacio para proyectos comunitarios y abiertos a tod@s y el reparto controlado de huertos a pensionistas (que trae consigo la paradoja de que por un lado existen huertos de toda clase que se tienen que ceder para proyectos urbanísticos, mientras la ciudad se glorifica con el concepto de los huertos urbanos) deberán ser mostrados y vistos en este proyecto, esto es, mediante las fotos y entrevistas con l@s usuari@s.

Históricamente la cultivación no fue sólo cosa de la periferia, sino desde lejos también de las ciudades por lo que la afiliación de esta práctica a concepciones urbanísticas contemporáneas no es ninguna inovación, sino más bien la toma de operaciones que durante mucho tiempo no fueron admitidas. Todavía proyectos de huertos que no coinciden con la idea de la política medioambiental de Barcelona que beneficia a unos pocos y está patrocinado por La Caixa, se ven criminalizados.

Pero mientras cada vez hay más gente aburrida esperando que les entretengan en el entorno urbano, en Barcelona y sus alrededores hay muchas personas que con su formación activa de espacios contribuyen a traer la naturaleza y el saber sobre nuestra alimentación a los patios y las universidades, a los lados de las vías de trenes y okupas, en macetas y techos y con esto a la vez se encargan de una nutrición más saludable y consciente, como crear más espacios verdes en Barcelona.”


Al contrari que a Barcelona, a Sant Boi, a El Prat de Llobregat o a altres municipis del Baix Llobregat o el Barcelonès, on ja tenen una sèrie d’horts organitzats, regularitzats, legals i públics, aquí encara no s’ha trobat un lloc per fer ni un (perdó, un sí que s’ha fet)  i ja porten quatre anys en la seva recerca, des de que al març de 2005 es va aprovar al Ple municipal la seva creació a petició d’ERC. Aquest partit polític va demanar que es fes a Can Rigalt, però des de l’àrea de Medi Ambient de l’ajuntament es va dir “diferents àrees municipals hauran de determinar la seva ubicació definitiva”, i encara no el tenen del tot clar.

Els horts lúdics no donen diners, tot el contrari, i a més ocupen terrenys amb un preu molt alt per metre quadrat encara que estiguin catalogats com a zona verde, ja que sempre es poden requalificar, raó molt poderosa per un equip de govern que voldria tot urbanitzat a l’estil de la plaça Europa, i que segurament considera aquests usos com a cutres.

Les últimes noticies que ens han arribat diuen que els terrenys que ara mateix tenen més punts són els que es troben a tocar a Cornellà, a la carretera del Mig, a prop de Cal Manso, i als quals ja vam dedicar un post fa poc. Tenen una superfície entre 1 i 1,5 Ha i es troben a una zona industrial, a 1,3 Km dels habitatges del barri del Centre o a 1,5 Km dels de Bellvitge. Encara no tenim situat el lloc concret, però ens han comentat que existeix una altra possibilitat a uns terrenys  a prop del barri de Sant Feliu i les vies del ferrocarril. També es realitzaran horts al futur parc de la Marina, però això va per llarg.

Ara ens agradaria recollir opinions de les persones que actualment treballen petits horts, o de coneguts, o de qualsevol veí,… així que teniu els comentaris oberts per si voleu dir qualsevol cosa sobre el tema. Gràcies.

Bloc a WordPress.com.