Associació de Veïns de Bellvitge

Novembre 8, 2009

La tristíssima història dels murals de Commeleran (post ampliat)

commeleranfamiliacuyas

Institut Cartogràfic de Catalunya. Familia Cuyas, anys 60

Aquest segle l’ermita de Bellvitge es va restaurar tres vegades als anys 1958-60, al 1977 i al 1993. Avui parlarem d’alguns aspectes de la primera, que va estar originada per la seva destrucció als inicis dela Guerra Civil, el 19 de juliol de 1936. Finalitzada la guerra, amb l’objectiu de reconstruir i revalorar l’ermita i el seu llegat artísitic i monumental, es va formar el Patronat de Santa Maria de Bellvitge, que estava presidit al moment de la restauració per l’alcalde de la ciutat, Ramon Solanich Riera i el reverend Josep Homar Duran, aconsellats pel mossèn Manuel Trens encarregà el projecte de restauració a l’arquitecte municipal, Manuel Puig Janer, el qual, a més de reconstruir la capella, hi afegí uns porxos a tramuntana i a migdia, i la decoració interior al pintor Joan Commeleran i Carrera que va pintar uns murals a l’absis i parets frontals de llevant.

Segons el llibre Abans de L’Hospitalet “Les obres es van finançar gràcies a intensives campanyes de recollida de donatius, que van afavorir l’organització d’actes diversos com ara subscripcions, exposicions i d’altres activitats. Van ser moltes les families de la ciutat que van fer donacions importants, com els Campreciós, que van donar una campana, o els Layola Rovira, que van regalar la font”

Segons La Vanguardia del dia 13 de desembre de 1960: “Mucho se ha llevado ya a término, limpiándose ei edificio de sus construcciones parasitarias, decorándose él arco triunfal y el fondo del ábside con unas magníficas pinturas de Juan Commelerán y terminando otros detalles. Pero falta más aún, y a fin de obtenerlo ha sido abierta una suscripción, que no hay duda ha de ser cubierta con espontánea generosidad por entidades y particulares. Pero además siendo la ermita de Bellvitge uno de los lagares más simpáticos y entrañables para la devoción y el solaz de los barceloneses, que acuden allá muy a menudo y especialmente el lunes de Pascua, los dias de San Isidro Labrador y el día de Santa María de Bellvitge, Que es el 8 de septiembre [La festa major de Bellvitge conserva aquesta data], aparte de todas las demás fiestas de precepto, a Barcelona se traslada el interés por la pronta restauración. Por ello se está preparando una exposición-subasta de dibujos de nuestros más renombrados artistas, que ¡os han cedido generosamente para la más pronta recaudación de los fondos necesarios. La subasta tendrá efecto el día de cierre de la exposición de dichos dibujos, que será inaugurada el próximo sábado en la sala de Galerías «Syra»”

Segons La Vanguardia del dia 03 de gener de 1961: “Sigue abierta en la sala de exposiciones «Syra». la exposición de dibujos cedidos por numerosos de nuestros mejores artistas a beneficio de la restauración de la bella ermita de Bellvitge. situada en Hospitalet de Llobregat. junto a la autopista de Castelldefels, y que es lugar de reunión de excursionistas y devoto centro de piedad para multitud de personas. Son particularmente devotos de ta Virgen de Bellvitge, además de los hijos y vecinos de la ciudad de Hospitalet, muchos ciudadanos barceloneses, habiendo sido testigo de esta devoción ¡as capillas que dedicadas a la misma existieren en las calles del Hospital y de !a Espadoria, La piedad por dicha imagen sé extiende igualmente a las poblaciones del Prat, de Cornella, de San Baudilio, de Gavá, de Viladecans, etc. De los dibujos expuestos —que son alrededor de 150— recordamos en este momento las firmas de Federico Lloverás, Rafael Benet, Bosch-Roger, Olga Sacharoff, Miguel Villa, Juan Commelerán, Jaime Mercadé, Evaristo Mora, Pedro Pruna, Juan Serra, Eduardo Castells, Emilio Ferrer, Grau Sala, José Obiols, J. Hurtuna, Tharrrats, Perrín, Surós, Oms, Maciá, Ollé Pinell, Florit, Aguilar Moré, Anita Sola de Imbert, Mes tres Cabanes, D. Caries, Grau Santos, Vidal Goma, José Granyer, Castanys, Passarey, Camps Arnau, José Simont, «Cese», etc., etc. y actualmente se siguen recibiendo todavía nuevas aportaciones. La mayoría de obras tienen señalados precios mínimos. Sobre este particular puede señalarse como revelador del interés del público, el que a los pocos minutos de la inauguración se ofrecieron 2.000 pesetas por un cuadro de Obiols,  que imcialmente estaba valorado en mil. La exposición permanecerá abierta hasta el día 12 de enero.”

Joan Commeleran i Carrera (Barcelona, 1902-Barcelona, 1992) va ser il·lustrador de llibres i paisatgista d’estètica naïf que es dedicà també als temes religiosos. Va pintar murals a l’església de l’Hospital de Canet de Mar, a l’església parroquial de Sant Joan Baptista de Vilassar de Mar, a l’església de Sant Miquel de Montblanc, a l’església parroquial de Maçanet de la Selva, Santa Maria del Mar a Barcelona, a Sant Cugat, a Benissanet,…

“Pintura la suya, grave y meditada, empapada de una sensibilidad más adusta que meliflua, más autéticamente tierna que melindrosa, que si bien se hace cargo de los accidentes, los valores, las estructuras y los acordes del mundo real, se diría que éste no es para el pintor otra cosa que el vehículo por el cual se nos comunican sentimientos y sensaciones mucho mnás trascendentes” Així definia Juan Cortes la pintura de Commelerán a La Vanguardia del 26 d’abril de 1964.

Segons el llibre Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat una inundació “danyà notablement les pintures murals del presbiteri, però no van ser arrencades ni restaurades a la restauració de 1977, sinó que hom va permetre que es perdessin irremissiblement”  Segons l’Enciclopedia CatalanaUna part de les pintures que decoraven l’interior d’ençà de la penúltima restauració, de Joan Commeleran, han passat al Museu” [d’Historia de L’Hospitalet de Llobregat]. Segons el llibre Abans de L’Hospitalet van ser unes goteres les que van malmetre bona part de les pintures murals.

Actualment el Patronat de Santa Maria de Bellvitge no existiex però amb les mateixes finalitats existeix el grup “Amigos de la Ermita”, que es va crear com a grup dins de la Parroquia Mare de Déu de Bellvitge després de la restauració de 1993.

A continuació unes imatges de la restauració copiades del bloc sobre l’historia de Bellvitge de Jose Serrano

commeleranjoseserrano2

"Pintura del arco triunfal en avanzado estado de ejecución-ermita Bellvitge 1960 - foto hoja parroquial". Com es pot observar, manca pintar el fons de l'ábside.

commeleranjoseserrano

Imatge del casament de Paquita Fontanals i Enric Prats, l'any 1960 - probablement copiada del llibre l'Abans de Mireia Mascarell, un llibre extraordinari amb 4000 fotografies de la nostra ciutat des de 1890 a 1965. ISBN: 84-95550-29-6. Editorial Efadós.

commeleranjoseserrano3

"restauración del campanario de la ermita de Bellvitge 1959"

estat actual

Aspecte actual, fotografia copiada de la web lamp.es

Una pregunta final: Algú sap per què  les  mares de deu de Bellvitge de 1914, de 1960, i l’actual son diferents? i aquesta d’aquí sota, que sembla la mateixa del 1960, on estava quan es va fotografiar?, l’altar és diferent,…

blog.lnk

Fotografia de l'altar de la Mare de Déu de Bellvitge, anys 50-60. Copiada d'un article a la venda al lloc web todocoleccion

Anuncis

Agost 28, 2009

Cinc fotografies aèries del nostre Llobregat

endegamentcerfa1958

Imatge del CETFA (Compañía Española de Trabajos Fotogramétricos Aéreos) Institut Cartogràfic de Catalunya, 1958. Es pot observar encara el pont de Ferran Puig al costat de la Gran Via, encara que no sembla molt transitable. També el fum que surt de Papelera Española i que creua el riu cap a l'Hospitalet.

Des de fa un temps és relativament fàcil trobar multitud d’imatges aèries de qualsevol lloc, ja vam fer una entrada on miràvem de mostrar l’evolució del carrer Campoamor mitjançant algunes imatges. Avui ens anem al riu, a la zona on vam fotografiar dilluns els bernats pescaires, ja que també ha canviat molt als últims anys. En aquesta ocasió disposem de quatre fotografies situades entre els anys 2004-2007, i de regal també hem ficat la de dalt, de l’any 1958. A la web del Institut Cartogràfic de Catalunya també podeu trobar imatges dels anys 1967 i 1987 però no mostren tant de detall com aquestes i les hem deixar estar. També podeu trobar imatges encara més antigues, de principis de segle, a l’entrada que vam fer sobre el pont de Ferran Puig.

Recordem que l’Hospitalet de Llobregat limita amb Barcelona just a la línia on acaba el dipòsit municipal de vehicles i comencen les naus industrials (a mig camí entre els dos ponts, per sota de la sortida del col·lector), i aquests municipis tenen el riu com a límit respecte al Prat de Llobregat.

Si voleu més informació sobre l’endegament del Llobregat a aquest punt podeu consultar aquest document de l’Agència Catalana de l’Aigua de 25.10.2006 (on hi ha més imatges anteriors a l’obra) i aquest de DEPANA de 03.01.2007. També podeu trobar informació sobre la construcció del pont de l’AVE a aquest informe de Natalia Arnáiz Álvaro y Víctor Haro Mancera

endegamentyahoomaps2

Imatge de la web Yahoo Maps, possiblement de 2003. El pont del ferrocarril és doble.

endegamentvisorIGN

Vol PNOA del 06/2006. Instituto Geográfico Nacional. Es pot observar el col·lector que aboca al riu al costat del dipòsit municipal de vehicles.

endegamentvirtualearth

Imatge del Bing Maps (abans Virtual Earth), possiblement del primer semestre de 2007. El pont de l'AVE es troba en contrucció. Les obres d'endegament també han començat, no queda ni rastre de vegetació.

endegamentgoogleearh

Imatge del Google Earth del 15/11/2007. S'està realitzant el talús al costat del Prat, els ponts ja s'han finalitzat.

Juliol 23, 2009

La platja de la Marina de L’Hospitalet

Filed under: HISTÒRIES — AVVBellvitge @ 12:01 am
Tags: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Al març passat Alicia Marín va crear al facebook un grup anomenat ¡¡Bellvitge tuvo playa!! ¡!Que nos la devuelvan¡¡ i que ara mateix te 112 membres, i al mateix mes Enrique Cortés Pinto creava un altre que es deia Yo también creo que el Prat nos robó la playa amb 23 components. Per tant, sembla que al menys hi ha certa curiositat en conèixer l’historia del nostre litoral perdut.

Nosaltres no som historiadors, però amb uns llibres que tenim i amb algunes dades trobades a internet intentarem fer unes petites píndoles una mica decents anant pels diferents punts històrics determinants per entendre les qüestions plantejades als grups citats.

Per començar ens anem a 1914. Al plànol de sota veiem el nostre municipi sense els retalls que va sofrir posteriorment. Per situar-nos hem pintat més o menys el territori actual del nostre barri, Bellvitge, que com sabeu te una rambla que es diu de la Marina, nom que també tenen dos restaurants i un cafè. Concretament hi ha un restaurant que es diu “La Marina de L’Hospitalet” i això és el que volem definir per començar.

L’Hospitalet es pot dividir en dues zones geològiques el Samontà, a la muntanya,  i la Marina, amb menys altitud. El seu límit és el talús on es situen les vies de la línia de Vilafranca o be el canal de l’Infanta. La Marina al 1914 continuava fins al mar, i limitava al sud pel riu Llobregat i al Nord amb Barcelona, amb un límit marcat per la Riera Blanca i l’empresa Boada y Buhigas, ja al mar.

Però l’11 de Maig de 1920 las Cortes dicten la Ley de expropiación de terrenos para los puertos francos de Barcelona y Santander, i es feia això, s’expropiaven 947,62 Ha amb 70 cases de pages a l’Hospitalet de Llobregat per construir un port franc i s’agregaven a Barcelona. Dos anys després, com a compensació, el nostre ajuntament obtindrà 83.980 pessetes. En 1963 s’abandona l’idea del port franc i la zona es converteix en una ampliació del port de Barcelona. Al 1965 part d’aquesta zona es desafecta i es convertirà en el Polígon Industrial de la Zona Franca, i aquesta és l’historia de com la nostra platja es transforma en part d’un dels mes grans polígons industrials d’Europa. (+ informació a aquest document de Eloisa Ortega)

Aquesta platja era del barri de Bellvitge? Abans de 1920 no existia la distribució en districtes/barris actuals, per tant podríem dir que era la platja de la Marina de L’Hospitalet.

rm12159.-1914planimetriamodifip

Si piqueu es fa molt gran!. Còpia manuscrita d'una de les minutes de més de quatre-cents municipis de Catalunya a escala 1:25 000 corresponents a l'aixecament del Mapa de España 1: 50.000. Les còpies a mà les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzar-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a 1:100 000. Escala = 1:25 000. Institut Cartogràfic de Catalunya. 1914

Per veure fotografies d’aquesta platja podeu anar a les entrades: La Farola del Llobregat i a Més imatges de la farola del Llobregat

farola des del prat

Imatge trobada a internet a una presentació d'un treball escolar. No te data, ni origen. La fotografia està presa des de la banda del Prat i en primer terme es poden observar les aigües del Llobregat com entren al mar i darrere dues persones banyant-se a la platja de la part L'Hospitalet o Barcelona depenent de si la fotografia es anterior a 1920 o posterior.

 

Juliol 9, 2009

Més imatges de la farola del Llobregat

El dia 20 de gener de 2009 vam rescatar unes imatges de la farola del Llobregat, avui rescatem tres més:

rf46976

Fotografia de Josep Gaspar i Serra de la desembocadura del Llobregat al 1929. Institut Cartogràfic de Catalunya

rf11224

Fotografia des de la desembocadura del Llobregat. Familia Cuyàs, Institut Cartogràfic de Catalunya. Data indeterminada.

caball

Fotografia de l'Arxiu Històric de Santa Eulalia, data indeterminada. Del llibre "Història de L'Hospitalet - Una sintesi del passat com a eina de futur" (1997) De l'Ajuntament i del Centre d'Estudis de L'Hospitalet. ISBN: 84-7826-821-9

Juny 25, 2009

Carrer Campoamor, tres fotografies aèries (ampliació)

La fotografia inferior és de 1958, realitzada per la Compañía Española de Trabajos Fotogramétricos Aéreos (CETFA) copiada de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. A aquesta imatge els grans edificis que ara ens envolten no s’havien començat a construir i encara podem observar la part del carrer Campoamor que es situava on ara es troba el Gornal, a aquesta zona també estava el carrer Finestrelles (a l’esquerra del carrer Campoamor) i el carrer Tito Livio (transversal), tots van acabar de desaparèixer al 1977.  Podeu veure fotografies dels anys 70 d’aquests carrers a les entrades dels dies 29.05.2009, 07.05.2009 i 05.05.2009.

A l’entrada del dia 14.12.2008 vam parlar també del passatge de Rovira, que encara exisiteix però ningú el coneix ja que no es troba senyalitzat, i que està entre Bellvitge i el carrer Campoamor. Vam consultar al Centre d’Estudis de L’Hospitalet i ens van dir  “L’origen del nom possiblement es tracta del propietari dels terrenys. És un carrer “fantasma”, dins de Bellvitge, darrera de les cases del c/Campoamor. Gairebé no queden cases. El 1942 ja existeix” Per tant és possible que sigui el nom de la casa que queda al costat dret de Campoamor a la part inferior de la fotografia.

campoamor1958

La fotografia inferior és dels voltants de 1990 (és de quan es va construir la església del carrer Ermita, però encara no tenim la data exacta)

aeria1990

La fotografia inferior és del 2007.  Els edificis que van modificar el carrer Campoamor i van crear el carrer Caterina Albert es van construir a partir de l’any 1995 en diferents fases. Com podeu veure el que queda del carrer Campoamor de la primera fotografia es pràcticament la meitat. Amb la reducció es van aconseguir dos petits parcs, eliminar l’encreuament de la travessia Industrial, i donar una nova sortida al carrer Campoamor per Caterina Albert, a més d’habitatges i donar-li un aspecte més modern des de fora.

La masia que es troba entre Campoamor i les vies, a les imatges superiors és deia Can Madorell, i de tot aquest espai agrícola sols queden dues figueres. Aquest sector ara no te cap ús, i properament sembla ser que es dedicarà a magatzem per les obres de soterrament de les vies, ja que a aquest lloc es realitzarà un pou de ventilació, una sortida d’emergència i també creua la línia de FGC. Quan tot estigui soterrat està previst que sigui una zona verda.

aeria2007

Entrada original del 08.06.2008, a data 25.06.2009 s’amplia amb la fotografia de 1958 i el seu text.

Juny 24, 2009

Horts lúdics al 1987 a Bellvitge

A l’11.06.2009 vam publicar un plànol amb els horts lúdics existents actualment als voltants de Bellvitge, ara fem el mateix però amb una imatge de l’Ortofotomapa de Catalunya (full 420-11-8) realitzat a partir d’un vol del març de 1987  copiat de la web del Institut Cartogràfic de Catalunya. Si es comparen les dues es pot observar la disminució de les superficies ocupades pels petits horts en 20 anys.

horts1988-1p

Si piqueu es fa molt més gran!

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.