Associació de Veïns de Bellvitge

febrer 13, 2009

1617, l’any del diluvi

anydeldiluvip

Les inundacions dels dies 3 i 4 de novembre de l’any 1617 van ser les més catastròfiques de les quals es tenen notícies, van afectar a gairabé a totes les conques de Catalunya, i des de llavors el 1617 és coneix com l’any del diluvi. A la Marina de L’Hospitalet, on actualment es situa el nostre barri “diverses masies quedaren enderrocades i la collita – ja en sacs – es perdé nadant aigües avall,  i la riuada espatllà la torre militar del Cap del Riu, de la que caigué un tros de muralla,  «cosa impossible als hòmens», segons el cronista barceloní Bruniquer” (1)  “Al Delta, el Llobregat sobreeixí i l’ocupà tot, però en una alçada abans mai – ni mai més – assolida, que arribà fins als pisos superiors de les masies. La deposició d’un dels testimonis és escruixidora: «estiguerem tres ho quatre dies tots coberts d’aygua casi fins al segon sostre de les cases y avia en dit Prat»(2). Si voleu conèixer més de primera ma podeu llegir a Miguel de Valdeosero, correu a caball del rei.

graficos

Però realment quina quantitat d’aigua portava el Llobregat a aquella riuada?.

Els científics actuals han tingut que recórrer a documents antics com el que mencionava abans o be a l’anàlisi dels sediments deixats pel riu en aquell moment i que s’hagin pogut trobar intactes a l’actualitat. Els últims estudis mostren que el cabal va arribar fins als 4680 m³/s a Monistrol de Montserrat i per tant seria més alt a la nostra alçada del riu, ja que s’haurien afegit les aigües dels rius, rieres i torrents que es troben entre Monistrol i nosaltres.

La riada més important del segle XX va ser la del 20 de setembre de 1971, amb 3080 m³/s mesurats a Martorell i que a Bellvitge va tenir molta incidència ja que va  obligar a desallotjar a 80 famílies dels baixos (D’aquesta ja parlarem en un altre article més llargament)

Fa poc, eliminant tota resta de vida, s’ha aconseguit elevar fins a 4000 m³/s  la capacitat hidràulica del tram entre el pont de l’autovia C-31 fins al pont de Mercabarna, aquest valor és el que es considera un període de retorn de 300 anys.  Això s’ha aconseguit mitjançant  l’endegament del riu, la retirada i substitució del pont de la RENFE, paral·lel al nou pont de l’AVE. Cal dir que la zona d’inundació del Llobregat al seu tram final també pot absorbir un cabal màxim d’uns 4000 m³/s.

No hem trobat la quantitat d’aigua que pot absorvir el pont de la C-31 (Gran Via), i tampoc com afectarà la canalització del riu ja realitzada a l’extensió de les zones inundables properes al barri, ja que l’Agència Catalana de l’aigua es troba modelitzant la zona amb les noves dades. Ja informarem.

Amb aquest petit text el que volem dir és que encara que el riu sembli  domesticat, encara no les tenim totes amb nosaltres i que encara mereix el nostre respecte.

  • (1) Jaume Codina. L’Hospitalet del Llobregat 1573-1632. Publicacions de la Ponència de Cultura de L’Ajuntament de L’Hospitalet, 1970
  • (2) Jaume Codina. Delta del Llobregat, La Gent del Fang. Editorial Montblanc, 1966
  • (3) Les fotografies i dibuixos dels ponts de Martorell i del Pont de Vilomara són d’una presentació sobre el canvi climàtic de Mariano Barriendos, un expert en aquesta inundació.

gener 20, 2009

La Farola del Llobregat

montatge1

Avui una altra vegada tornem al passat, hem rescatat unes imatges de la farola del llobregat. La primera la hem tret de la web todocolección, les tres següents de la fantàstica web de Antonio Ayala Alonso recuerdos de una época, que a la seva vegada s’han extret del llibre “Imágenes retrospectivas de La Marina” de Julio Baños i Soria. Aquesta on es veu la farola molt lluny del mar, és del llibre “Delta del Llobregat. La Gent del Fang” de Jaume Codina, i és de 1907.

Aquest far o farola es troba a poc més de 4 Km en línia recta del barri de  Bellvitge  i ja fa temps que no te una platja al costat (encara que sembli estrany, a principis del segle passat L’Hospitalet tenia platja dins del seu municipi, però això és una altra historia,…). Als anys 70 encara anava molta gent de Bellvitge a banyar-se, a pescar, a donar un passeig recollint espàrrecs o cargols. El camí eren tot camps i es passava pel ja desaparegut barri de Can Pi on ara es troba el polígon Pedrosa.

Per fer una mica d’història de l’edifici podem dir que el far es situa al mateix lloc on estava la Torre de Cap de Riu, bastida a mitjans del segle XVI a causa de la freqüència de les incursions pràctiques dels moros. El far que  avui coneixem és va construir al 1852, i es va connectar l’1 de març del mateix any. Podeu llegir més a CClink

Avui hem anat a la farola per recuperar una imatge actual, però clar,  ja no és el mateix,…

img_7681p

Si teniu cap record o fotografia estariem encantats de que utilitzeu aquestes pàgines per donar-los a conèixer al barri.

Bloc a WordPress.com.