Associació de Veïns de Bellvitge

Desembre 1, 2009

Martinets blancs a Bellvitge

Les fotografies són de novembre/2009 i el text de Jordi Comellas al Regió7: “La imatge del martinet blanc és la d’un ocell gros i elegant quan camina per dins l’aigua i espectacular quan alça el vol o aterra amb les seves immenses ales desplegades. El seu color blanc immaculat contrasta amb el negre del seu llarg bec i de les seves cames i amb el groc dels peus.

El martinet blanc pertany a la família dels ardeids i és de mida mitjana, semblant a l’esplugabous, del qual es diferencia pel color del bec i les potes, i perquè té una mida superior, ja que pot arribar a fer fins a més d’una seixantena de centímetres d’alçada i pot tenir una envergadura superior als cent centímetres. També es pot arribar a confondre amb l’agró blanc, més escàs, i també més gros i amb els peus negres i el bec ataronjat.

Quan vola, ho fa amb el coll encongit a les espatlles en forma d’essa i amb les potes totalment estirades És un altre d’aquests ocells que fa uns quants anys només es podia veure de pas de manera esporàdica i que des de fa un quant temps s’ha fet habitual al llarg del riu Llobregat, sobretot al Bages i al Baix Llobregat nord, on en alguns indrets se’l pot veure al llarg de tot l’any. A la resta de la Catalunya central, se’n poden veure exemplars de pas en les seves migracions, generalment entre els mesos d’abril i maig i a l’octubre. A Catalunya, des de fa una trentena d’anys, nia al delta de l’Ebre i als aiguamolls de l’Empordà i, més recentment, a l’aiguabarreig del Segre i el Cinca.

Els exemplars adults presenten a l’estiu un llarg plomall al clatell i un grup de plomes ornamentals al pit i a l’esquena. Des del segle XVII fins al XIX aquestes plomes ornamentals van ser molt utilitzades per decorar barrets, fins al punt que fins i tot se’n van arribar a muntar granges. Aquesta va ser una de les causes que la seva supervivència arribés a estar en perill, fins que es van promulgar lleis per a la seva conservació.  En aquests moments, tot i que se n’ha incrementat el nombre, es troba en una situació propera a l’amenaça, bàsicament per la destrucció dels ambients humits que freqüenta.

Se’l pot veure en ambients aquàtics, als marges dels rius, llacs i embassaments,  amb vegetació poc densa i alta, on s’alimenta de peixos, granotes, rèptils, amfibis, crancs, cucs i insectes. Com a la resta d’ardeids, amb els quals comparteix territoris, se’l sol veure descansant damunt del tronc d’un arbre, o llargues estones quiet, amb els peus dins de l’aigua, o fent lentes caminades tot removent el fang amb els peus fins que descobreix alguna presa que intenta capturar amb el seu llarg i potent bec, semblant a un arpó”.

Novembre 18, 2009

Corbs marins grossos a Bellvitge

Ahir a les 16h al Llobregat hospitalenc vam observar una parella de corbs marins grossos, en castellà cormoranes grandes (Phalacrocorax carbo). Ricard Gutiérrez de www.rarebirdspain.net ens ha comentat que el de la dreta és un adult i el de l’esquerra és un “tercer hivern”.

Text de Jordi Comellas: “És un ocell aquàtic que es passa una bona part del dia a l’aigua, no té les plomes impermeabilitzades i li passa com a nosaltres, que després d’una capbussada a l’aigua s’ha d’eixugar. Per això la clàssica imatge de l’ocell amb les ales ben esteses, tan llargues com són, immòbil, prenent el sol. (…) És un ocell gros, pot fer més de 90 centímetres d’alçada i 140 centímetres d’envergadura, de color negre, excepte als laterals de la cara i sota el bec, on té un floc blanc. Els joves són d’un color més terrós i tenen la part inferior més clara. Té les potes curtes amb una membrana interdigital entre els seus quatre dits, semblant a la dels ànecs, que li permet nedar i caminar entre el fang, i un bec amb un ganxo a la punta que li facilita la captura dels peixos. És un gran capbussador i es pot submergir a un quants metres de profunditat però també és un ocell àgil i bon volador. Per enlairar-se des de l’aigua, ha d’agafar embranzida, i són característics i curiosos els salts que va fent damunt l’aigua abans de poder emprendre definitivament el vol”

Bloc a WordPress.com.