Associació de Veïns de Bellvitge

Novembre 15, 2010

L’eix ciutadà que porta al Llobregat

Durant molts anys (a prop d’una dècada) des de la vocalia de Medi Ambient de l’AV de Bellvitge hem estat reivindicant la necessitat d’un accés segur i des de la pròpia ciutat al riu Llobregat, com una de les grans passes per aconseguir una consolidació dels valors ecològics, medi ambientals, lúdics i d’esbarjo i amb l’objectiu d’integrar un espai més o menys natural o naturalitzat a la vida quotidiana de la ciutat, és a dir, dels seus habitants.

El desafiament no era pas senzill. Les obres de construcció del Cinturó Litoral en primer lloc i els seus accessos, l’empremta i la pressió del nus viari del Llobregat, la construcció de l’AVE i totes les seves servituds de pas… sorprenentment no van tenir mai en compte que el terme municipal de l’Hospitalet de Llobregat arribava fins al riu i de fet 900 metres de la seva riba esquerra pertanyen al nostre municipi i als seus habitants.

No era la primera vegada que passava. La història de l’Hospitalet està plena d’exemples com aquests on hom ha acabat cedint terrenys de la ciutat per a construcció de grans obres d’infrastructura d’interès metropolità a canvi de ben poc o fins i tot de no res. Com tots sabeu, la Marina de l’Hospitalet, que seguint la riba esquerra del Llobregat arribava fins al mar (l’Hospitalet tenia platja), va ser sacrificada i engolida per a la construcció de la Zona Franca i de les successives ampliacions del gran port de Barcelona. La gran sacrificada: l’Hospitalet i les seves gents.

Vam perdre la platja i la major part de la Marina i vàrem rebre ben poca cosa a canvi quan rebíem alguna cosa.

Total que amb l’última onada d’obra pública i d’infrastructures ens vàrem quedar sense accés al riu a peu o en bici (a banda dels famosos clots de l’AVE al seu pas per Bellvitge) i en unes condicions mínimes de seguretat.

La ciutadania no obstant no va renunciar al que considerava un dret i moltes vegades, jugant-se la vida, va decidir que el riu també formava part de la ciutat i que calia arribar des de la ciutat i no havent de recórrer a accessos des d’altres municipis que sí havien mantingut la seva connexió amb el riu.

En aquest sentit hem pogut comptar amb una implicació progressiva dels diferents responsables municipals que finalment de manera majoritària han compartit aquesta prioritat i objectiu de ciutat. Inicialment des de l’Àrea de Medi Ambient que fins i tot va constituir comissió i grup de treball per a la recuperació del riu i finalment també amb els diversos responsables i actors municipals des de la vessant urbanística.

A l’últim any els progressos han estat considerables en les negociacions establertes entre els diferents actors: responsables municipals, Mancomunitat Metropolitana, Direcció General de Carreteres de la Generalitat i sobre tot Ministerio de Fomento.

La mancomunitat a instàncies dels responsables municipals va decidir abordar i definir un projecte d’accés i dotar-lo de l’indispensable pressupost per poder portar-lo a terme.

Es van establir diferents contactes entre les diverses administracions amb competència o bé amb terrenys i servituds de pas. I es va anar apropant la possibilitat d’habilitació d’un accés llargament reivindicat per la ciutadania i compartit per les administracions més properes a aquesta.

Fa uns mesos es va arribar a un principi d’acord per tal de portar a terme les modificacions necessàries per habilitar a l’ús ciutadà l’únic pas practicable que va des de la Residència de Bellvitge i Cal Trabal cap a la llera del riu al seu pas pel terme municipal de l’Hospitalet. Semblava que la solució era ben a prop doncs havia un principi d’acord entre totes les administracions implicades, havia un projecte, havia una disponibilitat pressupostària i havia un recolzament –i satisfacció- per part del moviment veïnal. No fa gaire un representant de l’A.D.U. (Agència de Desenvolupament Urbà) va confirmar que pràcticament estava tancat aquest acord i que només faltava rubricar-ho per part dels representants del Ministerio de Fomento, la qual cosa vàrem acollir amb gran joia. Malauradament aquesta rúbrica no s’ha produït com esperàvem i sembla que encara queda alguna reticència per part del Ministerio de Fomento.

Des de l’AV de Bellvitge i des de la Federació d’AV de l’Hospitalet emplacem a les administracions i particularment a la més refractària (Ministerio de Fomento) a que d’una vegada es doni llum verda a aquest projecte essencial per a la integració de la llera del riu a la vida de la ciutat i pel gaudi ciutadà d’aquest espai natural, potser l’únic conjuntament amb Cal Trabal, que queda a una ciutat que té incorporat el riu al seu propi nom i quina història no es pot entendre sense aquest fet de pertànyer a l’eix integrador social, cultural i econòmic que és el riu Llobregat.

I no només això.

L’eix ciutadà Rambla Just Oliveras – Pl. Amalvígia – Rambla Marina – Parc de Bellvitge – Ermita de Bellvitge que es converteix, una vegada es porti a terme la remodelació de la Pl. Amalvígia (aprovada i a punt de començar la seva transformació per al trànsit peatonal) , en un dels eixos vertebradors de ciutat més importants de l’Hospitalet i que ja té un ús veïnal de primera magnitud, pot convertir-se en un dels actius fonamental per a la qualitat de vida del seus ciutadans amb aquesta ampliació que comportarà la prolongació d’aquest eix amb la integració de la zona agrícola de Cal Trabal i l’accés al propi riu com a elements de valor afegit d’aquest itinerari de salut, per a l’esbarjo i el gaudi de la tota la ciutadania. Una ampliació necessària, justa i llargament reivindicada que elevarà la qualitat de vida dels ciutadans de l’Hospitalet.

L’Hospitalet de Llobregat  i la seva gent s’ho mereixen. Ens ho mereixem.

 

Setembre 16, 2010

Fotografies de la caminada a la zona agrícola i de la plantada

Diumenge passat uns 170 veïns ens vam apuntar a la IV Caminada reivindicativa que va organitzar la AV dins de la Festa Major. Els objectius eran dos, anar fins la zona agrícola i mostrar-la als veïns, així com explicar in situ els plans de l’ajuntament i per què estem en contra; d’altra banda volíem tornar a portar als veïns al riu, per que veiessin les dificultats en augment que existeixen per arribar, i una vegada allà observar les modificacions que s’han fet a les lleres.

Mentre la caminada continuava cap el final de la zona agrícola i el riu,  alguns veïns vam plantar uns 20 arbres (tamarius) al lloc de la zona agrícola per on volem que passi el camí que ens porti cap al riu.  La terra és bastant dolenta i a principis de setmana va fer molta calor, així que ahir vam tornar per regar-los. Encara és aviat per saber si sobreviuran, però segur que sí, són uns arbres molt durs!

Desembre 29, 2009

Bon any nou

Fotografia copiada del lloc web flickr. El seu autor és "vicente.g"

 Aquestes imatges, preses des de la serra de Collserola, ens mostren Bellvitge en primer terme, i també l’espai que ens separa del mar i de la nova llera del riu Llobregat. Al nostre municipi i cap al mar sols veiem centenars d’edificis que no han parat de sorgir des dels anys 50, construïts sota les consignes dels diferents marcs legals que han alimentat el progrés més agressiu, el més depredador, amb l’especulació com a mètode i símbol indiscutible, i ja demostradament insostenible, tant mediambiental com econòmicament parlant.   

També veiem la torre, l’hotel d’Hespèria, l’últim símbol, amb la plaça Europa, de tot això que diem. Nous edificis cars, ostentosos, elitistes; símbols de poder a l’antiga, provincians i desconnectats dels ciutadans; espais sense ànima, que pretenen ser l’avantguarda del que alguns encara consideren com a una ciutat moderna i que cada vegada és més una anticiutat on s’abandonen els altament necessaris projectes de zones verdes i es construeixen grans centres comercials dissenyats al detall per vendre, substituint als espais públics econòmicament estèrils; on la contaminació atmosfèrica no complirà amb el que ens demanen des de l’UE i encara així es vol afegir més llenya al foc construint més per contaminar més; on caldrà anar al poble del costat per reconèixer el nostre antic paisatge, la nostra identitat i història, per veure una mica de natura real; encara que caldrà anar en cotxe, clar, per que a peu o en bici ara per ara és insegur.

A aquesta ciutat encara existeixen mancances en llars d’infants, o en casals d’avis,… no protegeix als ciutadans amb plans d’emergència adequats,… te un govern cada vegada menys transparent, i una de les pitjors reputacions d’Espanya, tant que des de RTVE es van creure en el dret de maltractar-nos sense miraments,… 

Encara que des dels medis de comunicació municipals tot sigui perfecte i meravellós (també podeu llegir això), des d’aquí lluitarem perque així sigui, o com a mínim traurem els colors als nostres ben pagats gestors.   

Ja sabeu que som pocs, així que si teniu idees i voleu participar, encara tenim feina per repartir!   

En fi, bon any 2010.    

Fotografia copiada del lloc web flickr. El seu autor és "jose"

Novembre 18, 2009

Corbs marins grossos a Bellvitge

Ahir a les 16h al Llobregat hospitalenc vam observar una parella de corbs marins grossos, en castellà cormoranes grandes (Phalacrocorax carbo). Ricard Gutiérrez de www.rarebirdspain.net ens ha comentat que el de la dreta és un adult i el de l’esquerra és un “tercer hivern”.

Text de Jordi Comellas: “És un ocell aquàtic que es passa una bona part del dia a l’aigua, no té les plomes impermeabilitzades i li passa com a nosaltres, que després d’una capbussada a l’aigua s’ha d’eixugar. Per això la clàssica imatge de l’ocell amb les ales ben esteses, tan llargues com són, immòbil, prenent el sol. (…) És un ocell gros, pot fer més de 90 centímetres d’alçada i 140 centímetres d’envergadura, de color negre, excepte als laterals de la cara i sota el bec, on té un floc blanc. Els joves són d’un color més terrós i tenen la part inferior més clara. Té les potes curtes amb una membrana interdigital entre els seus quatre dits, semblant a la dels ànecs, que li permet nedar i caminar entre el fang, i un bec amb un ganxo a la punta que li facilita la captura dels peixos. És un gran capbussador i es pot submergir a un quants metres de profunditat però també és un ocell àgil i bon volador. Per enlairar-se des de l’aigua, ha d’agafar embranzida, i són característics i curiosos els salts que va fent damunt l’aigua abans de poder emprendre definitivament el vol”

Octubre 24, 2009

Crescuda del Llobregat del dia 10 d’octubre de 1994 (Ampliació)

crescuda19943p

actual

crescuda19941p crescuda19942p

Segons la Vanguardia del dia següent: “El río elevó su nivel 4,60 m sobre su nivel habitual a su paso por el puente de Mercabarna, un metro menos de la altura de desbordamiento, en la mayor crecida registrada desde 1982 (…). El diluvio inundó la calzada del puente bajo la C-246 (autovía de Castelldefels) de acceso a El Prat. La circulación fue cortada. En el Prat, las alcantarillas no podían tragar más agua y se anegó la calle”

Al mateix diari, el 12 d’octubre es deia ” Más cerca de la desembocadura, las plantaciones agrícolas del Baix Llobregat situadas en Molins, Sant Feliu o Sant Vicenc deis Horts apenas se distinguían. Todo era el mismo paisaje de barro con el toque humano de algún payés mirando.  Pero podía haber sido aún peor, aseguran, si la desembocadura del Llobregat se hubiera taponado, como ya sucedió en años anteriores, cuando las lluvias torrenciales y el viento de Levante impidieron la natural llegada del río hasta el mar.

Así lo recuerda Francesc Ribas, agricultor de El Prat de Llobregat, un payés con muchos años de experiencia. “Las olas del mar no dejaban desaguar al río, que inundaba el margen izquierdo hasta Montjuic, y el derecho hasta Castelldefels”. Tal vez por eso, este agricultor controlaba el lunes la crecida del río en el puente de Mercabarna. “Era de pánico ver cómo sólo quedaba un metro para que el río se desbordara. Pero tuvimos suerte porquesi llega hacer un viento fuerte de Levante se habría producido un verdadero
desastre”.


Segons aquest article de Antonio Gázquez Picón et al. “Uno de los episodios más lluviosos del siglo XX en Catalunya. Afectó sobre todo a las comarcas del centro de Tarragona, sin olvidar las grandes cantidades recogidas en toda la costa y prelitoral. 66 estacones superaron los 100 mm en 24 horas y en 11 se recogieron más de 200 mm” El máximo fue en Cornudella de Montsant con 397 mm”.

________________________

24.10.2009 -> Ampliem amb una fotografia del 13 de setembre de 2009 on el Llobregat portava un cabal de 10,5 m³/s (Al 1994 encara no estava fet el pont de la C-32)

Octubre 23, 2009

El cabal del Llobregat als últims anys

cabal riu

Valors de cabal (m3/s) del riu Llobregat a l'alçada de Sant Joan Despí des del 23/10/2004 al 23/10/2009. Dades de l'ACA

Aquesta entrada es realitza com a resposta a una pregunta d’en Jose Manuel al facebook a propòsit dels efectes sobre el cabal del Llobregat de les últimes pluges i com a complement d’altres tres entrades sobre inundacions d’aquest bloc.

Lamentablement no hem trobat a internet el cabal del Llobregat a la crescuda del 10.10.1994, també origen de la pregunta de José Manuel, encara que suposem que rondaria els 1500 m³/s, ja que la de 1982, que menciona com a referència el text de La Vanguardia, va ser d’uns 1600 m³/s.

El pic de la dreta a la gràfica superior (70 m³/s) és el causat per les pluges d’ahir, on l’aigua va pujar fins cobrir la nova plataforma de formigó que han construit a la llera del Prat de Llobregat. El màxim dels últims 5 anys va ser el dia 13 de setembre de 2006 amb 269 m³/s, aquell dia va morir una persona al nostre municipi a una riada al Parc de Can Boixeres, veure la Vanguardia del dia posterior.

Però la crescuda del 2006 no va ser res comparada amb, per exemple, la del 10 de juny de 2000, que va durar un dia amb un màxim de 1425 m3/s. Aquesta va ser la que va enfonsar el pont de la N-II a Esparreguera, provocant dos morts; la que va inundar el monestir de Montserrat,… entre d’altres moltes calamitats, que en aquest cas no van arribar a la part sud del Baix Llobregat, al menys de forma tan perjudicial (Veure la Vanguardia)

cabal riu2000

Gràfica copiada del document "Análisis de la estabilidad del cauce del Llobregat tras la construcción de la autovía del Baix Llobregat"

I aquesta última no va ser res comparada amb la dels dies 20 i 21 de setembre de 1971, amb 3080 m³/s (a Martorell), de la que vam posar unes imatges dels efectes a Bellvitge. En aquest bloc també hem parlat de la riada del 1617 que es calcula va tenir un cabal de 4680 m³/s (a Monistrol de Montserrat).

Però això és molt molt molt difícil que torni a passar.

Fonts consultades:

  1. Dades de l’aigua i el medi de l’Agència Catalana de l’Aigua
  2. Análisis de la estabilidad del cauce del Llobregat tras la construcción de la autovía del Baix Llobregat

Octubre 17, 2009

Dues activitats per demà diumenge

mapa_recorregut_dibuixLa Diputació, conjuntament amb la Federació Catalana de Ciclisme, organitzarà demà una bicicletada que resseguirà 17 quilòmetres dels marges del riu Llobregat. La ruta començarà a les 10 del matí de l’estació de la Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló. Hi haurà més punts de trobada al parc fluvial de Sant Boi i a la passera del riu Cornellà, i la bicicletada finalitzarà al parc Nou del Prat. La participació és gratuïta i oberta a tothom, i els ciclistes s’hi podran incorporar en qualsevol punt de trobada. L’objectiu de la bicicletada és promoure l’esport en un espai natural atractiu, segons la Diputació, com és l’entorn del Llobregat, on l’aigua és l’element protagonista.

+ informació

p

p

casadebernardaalba1D’altra banda, l’Associació Cultural Bellgrup del nostre barri, després d’uns dies intrigants per l’acondicionament del local, presenta l’obra de teatre de Federico García Lorca, La Casa de Bernarda Alba a les 6 de la tarda a l’Auditori de la Torrassa (c/Santiago Apostol, 40). El preu serà de 6 euros.

+ informació

Octubre 8, 2009

Campanya informativa sobre el risc químic a Bellvitge

Com ja sabeu els que seguiu el nostre bloc, fa unes dècades els que manaven a Barcelona van tenir la gran idea de ficar un nucli de les empreses més perilloses (nivell alt en quant a risc químic) just a tocar del nostre municipi. A l’actualitat aquestes empreses es situen aproximadament a 1 km dels edificis d’habitatges del barri i a uns 600-700 m dels hospitals.

Des de la nostra associació venim reclamant la implantació del Pla d’emergència exterior del sector químic de Catalunya (PLASEQCAT) des de juliol de 2008,  ja que Joan Saura va donar un termini de dos anys des de febrer de 2007 per tal de que tots els ajuntaments afectats dispossesin d’aquest pla, i al juliol de l’any passat ja veiem que això no acavava de rutllar, de fet ja han passat 8 mesos del termini i encara el pla no està implantat.

Aquesta tardor a Bellvitge i al Gornal es farà una campanya informativa i de sensibilització amb l’objectiu de conscienciar la població resident i la gent que treballa o estudia a les zones afectades, sobre l’existència dels riscos de naturalesa química d’acord amb el PLASEQCAT.

En aquest sentit, s’ha programat un ampli ventall d’accions destinades a diversos tipus de públic, com són les reunions informatives amb les diverses corporacions municipals implicades, diversos tallers de treballs amb panells de ciutadans, reunions amb líders d’opinió dels diversos municipis (presidents d’associacions de veïns, partits polítics, sindicats, o col·legis professionals). També s’han programat cursos adreçats a formadors i portaveus, reunions amb els diversos cossos d’emergència i seguretat implicats, i amb centres escolars, entre d’altres.

Aquí teniu més informació d’aquesta campanya (Les instruccions següents s’han copiat del enllaç anterior)

riscquimicp

Si piqueu es llegeix millor

Setembre 10, 2009

Caminada a les llacunes de Cal Tet i Ca l’Arana

Com l’any passat tornem a una excursió a les llacunes de Cal Tet i Ca l’Arana, serà aquest diumenge 13 de setembre, i començarà a les 9 h a la plaça del mercat. Des de l’any passat tot ha canviat així que hem previst les parades que veieu a la imatge on farem una petita explicació, de totes maneres podeu preguntar el que vulgueu sobre el barri i intentarem respondre fins a on arribem.

Cal portar calçat esportiu, molta aigua, crema solar, gorra i prismàtics. Si després voleu anar a la platja que queda a poca distància doncs el banyador i la tovallola. Són prop de 8 Km d’anada i el terreny és una mica irregular a algunes zones. La tornada es pot fer també caminant o be agafant el autobus PR3 (cada 30 minuts) i el tren.

L’objectiu d’aquesta tercera caminada és reivindicar un accés digne al riu  i sense perill, tant pels vianants com pels ciclistes i també donar a conèixer els espais naturals i de lleure que tenim a prop de casa i que ara únicament són accessibles amb vehicles motoritzats.

Si voleu anar podeu passar per la barraca de l’AV de Bellvitge i així anem tantejant quants esmorzars necessitem!

excursiocaltet2

Setembre 7, 2009

Oriol Junqueras porta Cal Trabal al Parlament Europeu

junquerassuarez

A dalt: Eduard Suàrez, president d’Esquerra de l’Hospitalet de Llobregat. A sota: l’eurodiputat de la coalició "Europa dels Pobles-Verds" (ERC, BNG, Xunta Aragonesista, la Confederación de los Verdes, Aralar i Els Verds-Opció Verda), Oriol Junqueras.

Esquerra de l’Hospitalet inicia el curs polític reprenent la campanya a favor de la zona agrícola de Can Trabal a la Festa Major de Bellvitge, explicant als veïns i veïnes les seves propostes de recuperació del darrer entorn agrícola de la ciutat, a la zona de La Marina, a través d’una exposició instal·lada a la guingueta que Esquerra i JERC tenen a la Festa Major.

Així mateix, l’eurodiputat d’Esquerra, Oriol Junqueras, ha realitzat una pregunta escrita a la Comissió Europea demanant quines mesures prendrà aquest organisme en el cas que l’Ajuntament de l’Hospitalet aprovi la requalificació urbanística de Can Trabal, que pot suposar la destrucció de la zona agrícola de l’Hospitalet, amenaçant la supervivència de la fauna i flora d’àrees d’interès natural i posant en perill el futur de l’aqüífer.

Segons l’eurodiputat independentista, “la zona de Can Trabal està a 300 metres del riu Llobregat, inclosa en la zona de la Xarxa Natura 2000- Delta del Llobregat, que està considerada zona pantanosa litoral i compresa en els Llocs d’Importància Comunitària (LICs) i a la Zona d’Especial Protecció de les Aus (ZEPA)”.

Eduard Suàrez, president d’Esquerra de l’Hospitalet ha declarat que “aquest projecte urbanístic posa en perill l’harmonia territorial que uneix Can Trabal, el riu Llobregat i el seu Delta, així com altres zones de l’Àrea Metropolitana”. Ha afegit que “ Esquerra ha volgut portar aquest projecte a les institucions europees donades les importants competències que tenen les institucions comunitàries en matèria mediambiental”.

Text extret de la web d’ERC de L’Hospitalet de Llobregat .Veure també noticia del dia 08.09.2009 al diari El Punt

Pàgina següent »

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.